11 John Stuart Mill

FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA JOHN STUART MILL

JOHN STUART MILL (1806-1873)
Presentació
La concepció de l’ésser humà
El moviment utilitarista
Sobre la llibertat
Anàlisi del coneixement. Lògica i empirisme

JOHN STUART MILL Principals referents teòrics
Ètica-política: Jeremy Bentham i James Mill ( utilitarisme )
Economia política: Adam Smith i David Ricardo
Epistemologia: David Hume ( empirisme ), August Comte ( positivisme )
Crítica del liberalisme econòmic (laissez faire): Saint Simon ( socialistes francesos)

John Stuart Mill – UTILITARISME 1
L’empirisme del XVIII - David Hume - té la seva continuació al XIX en l’utilitarisme: Jeremy Bentham , James Mill i John Stuart Mill .
La base de la moral és el principi d’utilitat .
Essent la felicitat el fi últim de la conducta dels humans, serà bo allò que promogui la màxima felicitat de la major quantitat de persones .
No és una moral egoista: és bo per a l’individu el que resulta útil per a la col·lectivitat, i a la inversa.

Com Epicur, els utilitaristes identifiquen la felicitat amb el plaer ( hedonisme ).
Diferenciant-se de Bentham, Mill sosté que el plaer no és una qüestió de quantitat sinó de qualitat :
més quantitat de plaer no implica necessàriament major felicitat (No tots els plaers són igualment bons)
hi ha “activitats productores de plaer” més valuoses que d’altres: “És millor una criatura humana insatisfeta que un porc satisfet, és millor ser Sòcrates insatisfet que un boig satisfet”
Són plaers preferibles els que comporten el progrés de l’ésser humà (individual i col·lectivament).

L’altruisme i l’egoisme no són incompatibles : en desitjar la felicitat col·lectiva desitjo la meva felicitat personal (Aristòtil: l’home, animal social), i a la inversa.
Visió orgànica de la relació entre l’individu i la societat (relació entre la part i el tot).
La meva recerca de felicitat és bona perquè és útil, i és útil perquè promou la felicitat col·lectiva.

J.Stuart Mill – UTILITAT I LLIBERTAT
El principi d’utilitat exigeix que tothom sigui lliure de desplegar les seves capacitats d’acord amb la seva voluntat.
Una societat és més rica i feliç com més lliurement es desenvolupen els individus que la integren.
La llibertat individual només pot ser limitada si interfereix en la dels altres . En allò que no afecta ningú més l’individu és sobirà.
La societat no pot interferir en la llibertat individual adduint la preservació del bé (físic o moral) de l’individu.

J.Stuart Mill – LLIBERTAT 1
La llibertat individual i el benestar col·lectiu no tan sols no són incompatibles sinó que el segon és conseqüència del primer i el primer és condició necessària del segon.
El Bé comú (màxima felicitat per al major nombre de persones) pressuposa el màxim nivell de llibertat individual . La societat no l’ha de limitar sinó al contrari: ha de garantir-ne el desenvolupament (Locke).

La democràcia és la forma ideal de govern
però pressuposa un cert nivell educatiu que permeti als individus de comprendre la necessitat de respectar els drets dels altres.
La bondat de la democràcia radica en la seva utilitat : fomenta la llibertat privada i el lliure desenvolupament dels individus.
El poder de la majoria no és absolut (Locke):
Les minories han de ser protegides de la temptació de la majoria d’exercir un poder despòtic sobre elles (limitació arbitrària de llibertats, per exemple)

Tots els actes voluntaris són causats :
pels motius
pel caràcter
Si coneguéssim totes les causes de la conducta individual, aquesta seria predictible . Aquesta “predictibilitat en principi” és compatible amb la llibertat.
Som lliures en el sentit que som conscients que podríem haver actuat d’una altra manera si ho haguéssim preferit .
Si lliure signifiqués no causat no hi hauria conductes lliures (o les conductes lliures serien fortuïtes i casuals). Lliure significa no obligat .

J.Stuart Mill – LÒGICA I EMPIRISME
L’objectiu de Mill en el “Sistema de Lògica” és desenvolupar una “ciència humana” (com Hume), a partir de l’ús del mètode experimental.
Rebutja el qualificatiu d’empirista (entenent com a tal una concepció simplista i barroera del procés d’elaboració del coneixement)
Podem considerar-lo empirista, però, en tant que sosté que la matèria de tot el nostre coneixement ens la proporciona l’experiència

J.Stuart Mill – LÒGICA 1
La Lògica de Mill és un estudi de les inferències inductives , necessari per complementar la lògica més elaborada fins al moment: l’estudi de les inferències deductives.
Parteix de la diferencia entre:
proposicions nominals (Hume: coneixements de relacions d’idees / Kant: judicis analítics)
proposicions reals (Hume: coneixements de qüestions de fet / Kant: judicis sintètics)

Si entenem per veritat l’ adequació d’una proposició a la realitat , només poden ser vertaderes les proposicions reals i no les nominals (que no ens informen de la realitat)
Les proposicions reals poden ser necessàriament vertaderes si no en un sentit lògic (el contrari no és absurd), sí en un sentit psicològic (no tenim cap evidència en contra).

La veritat de les proposicions és sovint inferida a partir d’altres. Cal diferenciar dos tipus d’inferència:
Inferències deductives : aquelles en què inferim proposicions d’altres iguals o més generals
Inferències inductives : aquelles en què inferim proposicions d’altres menys generals
Tan sols una inducció pot ser considerada una inferència real (obtenim informació nova)

Inferència inductiva : és una operació de l’enteniment a través de la qual descobrim i provem proposicions universals.
Inferim que el que és vertader per a diversos casos particulars, ho serà per a tots els casos similars.
Aquesta inferència, fonamental en les ciències de la natura, es basa en el principi de constància de la naturalesa .
Aquest principi general és confirmat per la descoberta progressiva de constàncies particulars, que és l’objectiu fonamental de les ciències.

A. DE TOCQUEVILLE analitzà LA DEMOCRÀCIA A AMÉRICA amb el precedent amb una vida ESTABLE COMUNAL CIUTADANA EDUCADA EN LA POLÍTICA basada en LA IGUALTAT DE CONDICIONS que comporta INDIVIDUALISME EN EUROPA dominaria TOTA LA VIDA SOCIAL per no estar ESCISSIÓ HOME PRIVAT ASSUMPTES PÚBLICS per DEFECTES D’ESPERIT VICIS DEL COR J. STUART MILL va més enllà del UTILITARISME ANTERIOR de J. BENTHAM QUANTITAT DE PLAER que mesura L’ACCIÓ BONA per la DINER mesurada amb UTILITAT per al MÀXIM DE PERSONES d’on sorgeix la diferencia entre SATISFACCIÓ FELICITAT d’ un DESIG mitjançant TEMPS LLIURE DE TREBALL no es mesura amb a la que s’aspira amb DEMOCRÀCIA CULTURAL LA LLIURE DISCUSIÓ BENS CULTURALS que pressuposen en una EDUCACIÓ fa possible proposa crear INDIVIDUALMENT HOME COMPLET SACRIFICI ÚTIL SENTIT COMUNITARI UN MODEL DE VIDA MORAL HEROICA amb mitjançant un amb una capaç de SOCIALMENT en compartir EL DESTÍ AMB ELS ALTRES superant ELS MALS DE L’INDIVIDUALISME influí en L’UTILITARISME de per aconseguir tant que contrapesada per estar L’ORDRE SOCIAL L’OPINIÓ PÚBLICA MAJORITÀRIA justificant-se amb desentès dels PODER DESPÒTIC constituïnt-se limitat al DRET I LA LLEI BENS PARTICULARS reforça en els seus utilitza a través de la de produïts per la per al

http://iescasablancas.xtec.cat	358
http://blocs.xtec.cat	217
http://alexandravaltuena.blogspot.com	116
http://www.iescasablancas.cat	82
http://alexandravaltuena.blogspot.com.es	40
http://iescasablancas.cat	31
http://www.slideshare.net	20
http://prisionerosdelacaverna.blogspot.com	9
http://iescasablancas.xtec.es	9
http://nosceteipsum.wikispaces.com	4
http://www.alexandravaltuena.blogspot.com	2
http://alexandravaltuena.blogspot.mx	2
http://alexandravaltuena.blogspot.de	2
http://toonlegetaipolakhos.blogspot.com	1
http://braulee.blogspot.com	1

11 John Stuart Mill

by Josep Maria Altés Riera on Jan 12, 2009

Accessibility

Categories

Tags

Upload Details

Usage Rights

15 Embeds 894

Statistics

11 John Stuart Mill — Presentation Transcript