FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA FRIEDRICH NIETZSCHE

FRIEDRICH NIETZSCHE (1844-1900) Eixos conceptuals bàsics: La voluntat de poder El nihilisme La mort de Déu L’etern retorn El superhome Caracterització dins de la història de les idees Filosofia de la sospita Crítica general de la cultura judeo-cristiana Vitalisme

Eixos conceptuals bàsics:

La voluntat de poder

El nihilisme

La mort de Déu

L’etern retorn

El superhome

Caracterització dins de la història de les idees

Filosofia de la sospita

Crítica general de la cultura judeo-cristiana

Vitalisme

FRIEDRICH NIETZSCHE Punt de partida vitalista: La vida, (instint, emoció, sentiment, desig, força creadora...) és el valor fonamental. Contra això, la tradició filosòfica, des de Sòcrates, ha comportat una negació sistemàtica del valor de la vida La desvaloració de la vida és especialment patent en la tradició judeo-cristiana (i els seus hereus socialistes) L’obra de Nietzsche és doncs, bàsicament una crítica d’aquesta tradició: des del punt de vista de la moral des del punt de vista del coneixement

Punt de partida vitalista:

La vida, (instint, emoció, sentiment, desig, força creadora...) és el valor fonamental.

Contra això, la tradició filosòfica, des de Sòcrates, ha comportat una negació sistemàtica del valor de la vida

La desvaloració de la vida és especialment patent en la tradició judeo-cristiana (i els seus hereus socialistes)

L’obra de Nietzsche és doncs, bàsicament una crítica d’aquesta tradició:

des del punt de vista de la moral

des del punt de vista del coneixement

des del punt de vista de la moral (1)... La tradició judeo-cristiana es basa en la negació del valor de la vida i l’afirmació del de la mort: concebent la mort com un alliberament (Sòcrates, Plató, Cristianisme...), i la vida com una penalitat inevitable (vall de llàgrimes). proposant un ideal de vida ascètic (austeritat, sacrifici, renúncia, pobresa, humilitat...) afirmant que l’autènticament humà no és l’organisme (base de l’instint i del desig), sinó quelcom radicalment diferent: l’ànima (seu de la raó i de la intel·ligència)

La tradició judeo-cristiana es basa en la negació del valor de la vida i l’afirmació del de la mort:

concebent la mort com un alliberament (Sòcrates, Plató, Cristianisme...), i la vida com una penalitat inevitable (vall de llàgrimes).

proposant un ideal de vida ascètic (austeritat, sacrifici, renúncia, pobresa, humilitat...)

afirmant que l’autènticament humà no és l’organisme (base de l’instint i del desig), sinó quelcom radicalment diferent: l’ànima (seu de la raó i de la intel·ligència)

des del punt de vista de la moral (2)... Establint que el valuós és la serenitat pròpia de la intel·ligència calculadora, freda, lògica, el pensament i l’esperit contemplatiu... enfront de l’instint, el desig, el coratge, la força, l’apassionament, la creativitat, la rauxa, el plaer, l’alegria, les emocions , que cal si no evitar, com a mínim atemperar i controlar. (Plató: al·legoria del carruatge)

Establint que el valuós és la serenitat pròpia de la intel·ligència calculadora, freda, lògica, el pensament i l’esperit contemplatiu...

enfront de l’instint, el desig, el coratge, la força, l’apassionament, la creativitat, la rauxa, el plaer, l’alegria, les emocions , que cal si no evitar, com a mínim atemperar i controlar. (Plató: al·legoria del carruatge)

des del punt de vista del coneixement (1)... Establint que la Veritat és , per naturalesa, fruit del coneixement intel·lectual (conceptual i abstracte) i no de la intuició (coneixemen particular i sensible). Oblidant el caràcter canviant, divers i plural de la realitat (vida, animació) -Heràclit- substituïda per una fantasmagoria de caire estable i permanent (mort, quietud) -Parmènides-Plató-, el coneixement de la qual són els conceptes (“necròpolis de les intuicions”).

Establint que la Veritat és , per naturalesa, fruit del coneixement intel·lectual (conceptual i abstracte) i no de la intuició (coneixemen particular i sensible).

Oblidant el caràcter canviant, divers i plural de la realitat (vida, animació) -Heràclit- substituïda per una fantasmagoria de caire estable i permanent (mort, quietud) -Parmènides-Plató-, el coneixement de la qual són els conceptes (“necròpolis de les intuicions”).

des del punt de vista del coneixement (2)... Convertint les paraules, que no són més que “metàfores”, en noms de “coses” ojectivament existents (models de les realitats particulars, formes universals...)

Convertint les paraules, que no són més que “metàfores”, en noms de “coses” ojectivament existents (models de les realitats particulars, formes universals...)

Esclaus i senyors Aquesta desvaloració de la vida és el resultat del triomf de la moral dels esclaus (cristianisme, socialisme...) sobre la moral aristocràtica. El ressentiment dels esclaus-xais (moral del ramat) ha capgirat el sistema de valors dels senyors-aus de rapinya, a través del sentiment de culpa: El que era bo i noble ha esdevingut dolent i vergonyós (bellesa, poder, orgull, valor...) i a la inversa, el que era vergonyós i dolent ha esdevingut bo i noble (lletjor, misèria, humilitat, covardia...)

Aquesta desvaloració de la vida és el resultat del triomf de la moral dels esclaus (cristianisme, socialisme...) sobre la moral aristocràtica.

El ressentiment dels esclaus-xais (moral del ramat) ha capgirat el sistema de valors dels senyors-aus de rapinya, a través del sentiment de culpa:

El que era bo i noble ha esdevingut dolent i vergonyós (bellesa, poder, orgull, valor...)

i a la inversa, el que era vergonyós i dolent ha esdevingut bo i noble (lletjor, misèria, humilitat, covardia...)

conclusió L’afirmació nietzscheana de la vida és una proposta de transvaloració radical dels valors , basada en la negació de tota autoritat sobrehumana (la mort de Déu) l’afirmació plena i constant de la vida (l’etern retorn) l’aparició d’una nova forma de viure (el superhome).

L’afirmació nietzscheana de la vida és una proposta de transvaloració radical dels valors , basada en

la negació de tota autoritat sobrehumana (la mort de Déu)

l’afirmació plena i constant de la vida (l’etern retorn)

l’aparició d’una nova forma de viure (el superhome).

CLASSICISME GREC ROMANTICISME IL·LUSTRACIÓ LA FILOSOFIA DE NIETZSCHE AFIRMAR LA VIDA VOLUNTAT DE PODER INSTINT, INTUÏCIÓ, FORÇA CREADORA LA DEGENERACIÓ DE LA CULTURA OCCIDENTAL influències objectiu com a MORAL, RELIGIÓ, FILOSOFIA, CIÈNCIA desemmascarant basada en un FALSEJAMENT INTEL·LECTUAL MORAL SUBMISSIÓ VERITAT BÉ SUPLANTACIÓ DE LA MORAL ARISTOCRÀTICA PER LA MORAL DELS ESCLAUS SUPLANTACIÓ DE LA REALITAT (VIDA) PER UN ALTRE MÓN (IDEALISME) NIHILISME SÒCRATES, PLATÓ... en consequència, proposa UNA TRANSVALORACIÓ DELS VALORS LA MORT DE DÉU L’ETERN RETORN SUPERHOME NEGACIÓ DE LA TEMPORALITAT DE LA VIDA NEGACIÓ DE TOTA AUTORITAT SUPERIOR SUBMISSIÓ entès com a entesa com a a través de creador de valors és és és al a la que donen lloc al