Uploaded on

historia d'espanya

historia d'espanya

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
936
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
6
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. LA SEGONAREPÚBLICA(1931-1936)
  • 2. LA PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA I EL PERÍODE CONSTITUENT.• El 12 d’abril de 1931 se celebren eleccions municipals.• Les candidatures republicano socialistes guanyen a la majoria de les grans ciutats.• El 14 d’abril es proclama la República a diferents ciutats espanyoles.• El mateix dia Alfons XIII renuncia a la potestat reial i marxa a l’exili.• http://www.youtube.com/watch?v=xOdyt5btwUA
  • 3. 1.1. El govern provisional•Es constitueix el govern provisional de la República amb representants de laconjunció republicano-socialista i regionalista.•Des de Madrid proclamen l’inici de la 2 República espanyola.•Primeres accions del govern provisional: Convocar eleccions a Corts constituents. Amnistia general per als presos polítics. Proclamació de les llibertats polítiques i sindicals. Accions d’urgència respecte a l’exèrcit (majoritàriament monàrquic), la situació dels pagesos i la crisi econòmica.•A Catalunya, Francesc Macià (líder d’ERC) va proclamar la República catalana dinsde la Federació Ibèrica.•La negociació amb el govern central va portar a la creació d’un govern provisionalautonòmic (Generalitat).•Niceto Alcalà Zamora va ser el primer president de la República.
  • 4. NicetoAlcalá Zamora.Primer presidentde la 2 Repúblicaespanyola
  • 5. Francesc Macià proclama la República Catalana
  • 6. La constitució del 1931• Les eleccions de juny de 1931 van ser guanyades per la conjunció republicanosocialista (250 diputats de 464).• 100 diputats de centre i 80 de dreta. 30 per ERC• El desembre de 1931 s’aprova una nova constitució: – Defineix Espanya com una República democràtica de treballadors de tota mena. – Permet l’autonomia de les regions. – Poder legislatiu en un Parlament unicameral. – Poder judicial en mans de jutges independents. – Àmplia declaració de drets i llibertats i igualtat absoluta davant la llei. – Sufragi universal (inclou les dones). – Laïcitat de l’Estat. – Reconeix el matrimoni civil i el divorci.
  • 7. LA CONJUNTURA ECONÒMICA DELS ANYS TRENTA• L’inici del règim republicà va coincidir amb la fase més greu de la depressió econòmica mundial iniciada amb el crack del 29.• La crisi internacional va afectar, sobretot, a les exportacions.• Les dificultats econòmiques de l’etapa republicana van ser resultat dels problemes tradicionals de l’economia espanyola: – Atur agrícola. – Repartiment desigual de la terra. – Descapitalització i poca articulació financera. – Escassa competitivitat internacional. – Dèficit de la balança comercial. – Escassa confiança dels empresaris i financers en el nou règim republicà.• La República va viure una intensa conflictivitat social que va mantenir en tensió i continu enfrontament treballadors i empresaris.
  • 8. LA GENERALITAT DE CATALUNYA I L’ESTATUT D’AUTONOMIA3.1. La Generalitat provisional i l’Estatut de Núria.• Les eleccions d’abril de 1931 donen l’hegemonia política a Catalunya a Esquerra Republicana.• Francesc Macià va proclamar la República Catalana. La posterior negociació amb el govern central va donar lloc a la Generalitat, govern de Catalunya presidit per Macià.• Una comissió d’experts va redactar l’avantprojecte d’Estatut d’Autonomia (Estatut de Núria) que el 2 d’agost de 1931 va ser aprovat en referèndum amb un 99% de vots del 75% dels electors.• L’avantprojecte d’Estatut contenia: – Catalunya és un Estat autònom dins de la República espanyola. – Català, llengua oficial. – Possibilitat de federació dels països de parla catalana. – La Generalitat s’encarregava de la percepció dels impostos directes, l’ensenyament, la cultura, la policia, la sanitat, les obres públiques, la justícia...
  • 9. http://www.youtube.com/watch?v=sUu_7zqjBVB
  • 10. 3.2. L’Estatut d’Autonomia del 1932.• El 18 d’agost de 1932, Macià va presentar l’estatut al parlament de Madrid per a la seva discussió i aprovació.• L’aprovació es preveia llarga i difícil ja que: – La dreta espanyola es va mostrar indignada amb les pretensions del poble català. – La Constitució de 1931 impedia la federació de regions, imposava l’oficialitat del castellà i retallava competències incloses en l’Estatut de Núria.• L’estatut va ser un dels pretexts esgrimits pel Gral. Sanjurjo per intentar un cop d’estat contra la República l’agost de 1932.• Aquest intent va fer que els republicans acceleressin, amb el suport del cap del govern Manuel Azaña, l’aprovació de l’Estatut que es va fer definitivament el 9 de setembre de 1932. Contenia: – Catalunya és una regió autònoma dins de l’Estat espanyol. – Català i castellà, llengües oficials. – Es retallen les atribucions de la Generalitat, les més importants van ser ordre públic, administració de justícia, dret civil català i règim administratiu.
  • 11. 3.3. Les forces polítiques a la Catalunya republicana.• Dreta: – Lliga Catalana. Segona força politica. Suport de propietaris de terra i d’industrials.• Centre: – Acció Catalana Republicana. – Unió Democràtica de Catalunya.• Esquerra: – Esquerra Republicana de Catalunya. Primera força política. Suport de la petita burgesia, amplis sectors de la petita i mitjana pagesia i part del proletariat urbà. – Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), comunista antiestalinista. – Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), comunisme estalinista. A Catalunya la CNT exerceix l’hegemonia entre el moviment obrer.
  • 12. 3.4. L’obra de la Generalitat republicana.• Un cop aprovat l’Estatut, es van convocar eleccions al Parlament de Catalunya pel 20 de novembre de 1932.• Les va guanyar ERC, la dreta amb la Lliga Catalana va quedar en segon lloc.• Francesc Macià va ser elegit com a president de la Generalitat (ara ja no provisional).• El govern de la Generalitat va prendre mesures en el terreny de l’economia com fomentar la creació de cooperatives i de centres d’experimentació agrària; també es van crear organismes de reforma social com organitzacions d’assistència i previsió social.• Va destacar l’acció en ensenyament i cultura: – Es van crear escoles i centres d’ensenyament secundari i professional. – Es va crear la Universitat Autònoma. – Es va introduir la coeducació i es van iniciar moviments de renovació pedagògica. – Es va aprofundir en la normalització del català. – Es va publicar el diccionari de la llengua de Pompeu Fabra.
  • 13. EL BIENNI D’ESQUERRES: REFORMES I CONFLICTES (1931-1933)• Desembre 1931 – setembre 1933. Govern format per republicans i socialistes i presidit per Manuel Azaña.• Inicia un programa de reformes amb l’objectiu de modernitzar i democratitzar la societat espanyola.
  • 14. Manuel Azaña, president delgovern de la República Govern del primer bienni republicà, 1931-1933
  • 15. 4.1. La reforma de l’exèrcit• El govern va emprendre un sèrie de reformes per crear un exèrcit professional i democràtic: – Reduir el nombre d’oficials (retir voluntari). – Prometre l’adhesió al règim republicà. – Tancament de l’Acadèmia Militar de Saragossa. – Desaparició de les Capitanies Generals. – Creació de la Guàrdia d’Assalt (força d’ordre públic de fidelitat republicana).• Alguns sectors de l’exèrcit van rebre la reforma com una agressió a la tradició militar i al poder de l’exèrcit.
  • 16. 4.2. La qüestió religiosa.• El govern va prendre una sèrie de mesures per limitar la influència de l’Església Catòlica, per secularitzar la societat espanyola: – Laïcitat de l’Estat, llibertat de culte i supressió del pressupost destinat a l’Església (Constitució del 31). – Dissolució dels jesuïtes i nacionalització dels seus béns. – Llei de Congregacions que limita la possessió de béns dels ordes religiosos i possibilita la seva dissolució.• Aquestes mesures i alguns brots d’anticlericalisme (maig 1931) va fer que l’Església iniciés una forta campanya antirepublicana, amb el cardenal Segura al capdavant que va provocar la seva expulsió d’Espanya.• L’enfrontament religiós va ajudar a crear un clima de tensió i violència a la societat republicana.
  • 17. El cardenal Seguraen el moment de laseva detenció.
  • 18. 4.3. La reforma agrària.• Es pretenia posar fi al predeomini del latifundisme i millorar les condicions de vida dels pagesos pobres: – Prohibició de posar fi als contractes d’arrendament. – Limitar la jornada laboral al camp a 8 hores. – Establir salaris mínims. – Llei de Reforma Agrària (setembre 1932): expropiació dels latifundis i assentaments pagesos.• Aquesta llei va posar als grans propietaris de terra en contra de la República.• Molts pagesos van considerar-la una llei molt tímida i limitada. Part de la pagesia es va orientar a postures més revolucionàries i violentes d’enfrontament amb les forces d’ordre públic.
  • 19. 4.4. L’obra educativa i cultural.• Reforma de l’ensenyament destinada a promoure una educació liberal, laica i garantidora del dret a l’educació.• Es van crear 10.000 noves escoles i 7.000 places per mestres.• El pressupost d’educació es va incrementar un 50%.• S’intenta acabar amb l’hegemonia de l’ensenyament religiós.• S’adopta un model d’escola mixta, laica, obligatòria i gratuïta.
  • 20. 4.5. Reformes laborals i conflictivitat obrera (I).• Reformes adreçades a millorar les condicions laborals:• Llei de Contractes de Treball, regulava la negociació col.lectiva i establia els Jurats Mixtos per resoldre els conflictes laborals. – Va reduir les jornades laborals. – Creació d’assegurances socials. – Augment del salaris.• Aquestes reformes van provocar la reacció en contra de les organitzacions patronals.• Per la classe treballadora la reforma era tímida i lenta el que va donar lloc a una onada de conflictivitat impulsada pels sindicats.
  • 21. 4.5. Reformes laborals i conflictivitat obrera (II)• La CNT va veure en aquesta etapa l’ocasió idònia per propiciar la revolució.• Va fomentar vagues generals, l’establiment de comunes i la insurrecció al camp.• La direcció de la CNT estava controlada per gent de la Federació Anrquista Ibèrica (FAI), fundad el 1927 de caire radical i revolucionari.• Hi havia un corrent més moderat partidari d’una certa col.laboració amb la República.• El 1936 la CNT tenia un milio d’afiliats.• L’UGT també va evolucionar cap a postures més radicals, en relació sobretot a la lentitud de la reforma agrària..• Les vagues i ocupacions de terra van anar en augment al llarg de tot el període (402 vagues 1930; 734 el 1932 i 1127 el 1932)
  • 22. EL BIENNI CONSERVADOR (1933-1936)• El novembre de 1933 es convoquen noves eleccions.5.1. La reorganització de la dreta.• Defensors de la monarquia: – Acción Española. – Renovación Española, liderada per Calvo Sotelo que defensa directament la necessitat d’un cop d’estat. Es va aliar amb els carlins de Comunión Tradicionalista. – Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA), dirigida per José M. Gil Robles.• Nacionalsocialista i feixista: – Juntas de Ofensiva Nacinal Sindicalista (JONS) – Falange Española, fundada i dirigida per José Antonio Primo de Rivera, Va crear grups paramilitar per a enfrontar-se als militants d’esquerres.• El 1932 es va fundar la Unión Militar Española (UME), organització clandestina de militars de dreta.
  • 23. José Antonia Primo deRivera, fundador i líderde Falange Española.
  • 24. Falange Española
  • 25. 5.2. Les eleccions del 1933 i el gir a la dreta• Les eleccions de 1933 van donar la victòria als partits de centredreta. Es va formar un nou govern, presidit per Alejandro Lerroux: – Va frenar la reforma agrària i va fixar la devolució de terres ales seus antics propietaris. – Llibertat de contractació, que va suposar la baixada dels sous dels jornalers. – Es va dotar un pressupost de culte i clergat. – Amnistia als militar sublevats el 1932. – Es va reduir el pressupost d’educació. – Es va paralitzar la discussió de l’Estatut d’Autonomia per al País Basc.• Aquestes mesures van facilitar una radicalització d’un sector del PSOE i de l’UGT cap a postures més revolucionàries.• La CEDA, al seu torn, va exigir una acció contundent en matèria d’ordre públic.
  • 26. Alejandro Lerroux,president delgovern de centredreta,1931-1933.
  • 27. 5.3. Catalunya: el conflicte rabassaire.• Per afavorir els pagesos, especialment els de la Unió de Rabassaires (que donen suport a ERC), el Govern de la Generalitat pren dues mesures: – Reducció del 50% de les rendes que els rabassaires pagaven als propietaris. – La Llei de contarcets de conreu. Els rabassaires poden accedir a la propietat de la terra que treballen pagant al propietari un preu taxat.• Les dues mesures provoquen la reacció dels grans propietaris, units en l’Institut Català de sant Isidre i propers a la Lliga Catalana.• La Lliga catalana denuncia la llei al Tribunal de Garanties Constitucionals, que l’anul.la.• Posa de manifest l’enfrontada polític social del govern espanyol i el govern català.
  • 28. 5.4. La Revolució d’octubre del 1934.• El 1934 entren al govern ministres de la CEDA. Les forces d’esquerra i nacionalistes ho entenen com un camí obert cap al feixisme.• La reacció: – A Astúries, un intent de revolució social iniciada pels miners i amb l’acord d’anarquistes, socialistes i comunistes. – Van arribar a assetjar Oviedo, van ser reprimits per tropes de la Legio portsades d’Àfrica i sota el comandament del Gral. Franco. – A Catalunya la reacció va ser política. Lluís Companys va proclamar la República Catalana dins la República Federal Espanyola. – Va intervenir l’exèrcit, es va detenir el govern de la Generalitat i el ple de l’Ajuntament de Barcelona que van ser empresonats. Azaña també va ser detingut junt amb altres líders d’esquerra.
  • 29. La revolució delsminers d’Astúries.
  • 30. 5.5. La crisi del bienni de dretes• Conseqüències de la revolució d’octubre: – Augmenta la influència de la CEDA al govern. – Es va suspendre l’Estatut d’autonomia de Catalunya. – Es van tornar les propietats als jesuïtes. – Gil Robles (líder de la CEDA) es nomenat ministre de la Guerra. – Franco és nomenat cap de l’Estat major de l’exèrcit. – Les esquerres s’uneixen en un programa comú per fer front a la dreta. – La CEDA va intentar modificar la Constitució.• Un seguit d’escàndols de corrupció i les disputes entre el Partit Radical i la CEDA van portar a una nova convocatòria d’eleccions per al febrer de 1936.
  • 31. EL TRIOMF DEL FRONT POPULAR6.1. Les eleccions de febrer del 1936.• Els partits catalanistes d’esquerres al llarg del 1935 van elaborar un programa comú que va culminar el febrer del 1936 amb la formació del Front d’Esquerres.• Van donar suport al Front Popular, una coalició de republicans, socialistes i comunistes que pretenia tornar les esquerres al poder.• La Lliga, amb altres partits de dreta van formar el Front Català d’Ordre.• A la resta d’Espanya es va formar el Bloque Nacional (CEDA, monàrquics i tradicionalistes) que denunciaven el caire revolucionari del Front Popular.• Les eleccions van donar la victòria al Front Popular. Manuel Azaña va ser nomenat president de la República.
  • 32. Propaganda electoraldel Front Popular
  • 33. Cartell de propagandade la dreta per a leseleccions de 1936.
  • 34. Propaganda electoraldel Front d’Esquerres.
  • 35. Propaganda electoraldel Front Catalàd’Ordre
  • 36. Victòria del FrontPopular a les eleccionsde 1936.
  • 37. 6.2. El Front Popular• El nou govern, format per ministres republicans: – Va reprendre el procés de reformes. – Decretà l’amnistia dels presos polítics (30.000). – Obligà a les empreses a readmetre els obrers acomiadats a les vagues del 1934. – Es van reprendre els assentaments pagesos. – Es va negociar l’Estatut d’autonomia del Pais Basc i Galícia. – Es va restaurar l’estatut de Catalunya, el govern de la Generalitat i la Llei de Contractes de conreu.• La dreta va reaccionar negativament a aqustes mesures.• La Falange Española assumeix protagonisme entre la dreta i fomenta un clima d’enfrontament civil generant una sistemàtica de violència al carrer.• Anarquistes i sectors radicals del socialisme van intensificar la seva lluita i crearen un ambient de revolució.