• Like
Copia de presentacio_enllestida
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Copia de presentacio_enllestida

  • 184 views
Uploaded on

 

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
184
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. GRUP TAU Competències en TIC Del Discurs Mític al Discurs Virtual
  • 2. Components del grup: M. Ivana Milián Joana García Fermí Sidera David Revelo Consultora : Gloria Deumal Competències en TIC
  • 3. Descripció del projecte: Estudi cronològic del discurs de l’home al llarg de la història en clau antropològica, des de la simbologia primordial del mite fins a l’aplicació de la tecnologia en les diferents formes de comunicació i creació d’entorns virtuals Competències en TIC
  • 4. Presentació
      • Propòsits:
    • Investigar els orígens del pensament humà i la seva evolució al llarg dels segles.
    Competències en TIC
  • 5.
      • El mite elabora les primeres concepcions cosmològiques a les primeres societats i civilitzacions en la forma d’un pensament ahistòric que recrea un temps primordial.
      • La religió és el codi que subjau a la base del discurs mític, un imaginari que no dóna importància als actes humans sinó als sobrenaturals.
      • Recorregut per les civilitzacions més rellevants de la història de la humanitat.
      • Les transmissions culturals entre diferents cultures desperten en l'home la reflexió per constituir un únic discurs com a vàlid, emparant-se en la capacitat de l'home per raonar.
      • Les noves tecnologies tracten d'establir un pont entre la base mítica del i les actuals TIC, eines tecnològiques generadores d'universos simbòlics.
      • L'etern retorn confirma que el mite perviu a la nostra societat de la informació, com la base de la nostra cultura.
    Competències en TIC
  • 6. Index
      • Primeres concepcions cosmològiques
      • Balanç històric de l'evolució del discurs humà
      • Recorregut històric per les civilitzacions més rellevants
      • El pas del mite al logos
      • Globalització i tribalisme: la pervivència del discurs mític en un món globalitzat
      • L’era virtual: influència dels mitjans en la nostra forma de cultura i comunicació
      • Cronologia del discurs humà
      • Relació entre les TIC i el discurs humà
      • Valoració grupal
    Competències en TIC
  • 7. Primeres concepcions cosmològiques
      • Com expliquen els primers homes la realitat que els envolta
      • Les societatas de discurs mític
      • El temos primigeni com a explicació dels cosmos
    Competències en TIC
  • 8. Cóm expliquen els primers homes la realitat que els envolta
      • L’ésser humà investiga l’origen de la pròpia existència.
      • El desig de l'ésser human radica en entendre el món que l'envolta. Intenta conèixer a través de la ciència, la filosofia, la mitologia o la religió. I desenvolupa d’eines com la tecnologia per, a través de diverses formes de cultura, transmetre les seves habilitats i coneixements a les següents generacions a través de l’educació.
      • Els mites compleixen dues funcions:
        • -Ofereixen respostes als interrogants existencials.
        • -Fomenten les estructures mentals.
      • Els diferents mites guarden un punt en comú:
        • -Apareix com a lloc comú on es refugien sublimacions i símbols.
      • La mitologia com un subconscient col·lectiu.
      • Els mites són un llenguatge universal, una lectura de caràcter social i un testimoni de la unitat imaginativa de l’ésser humà més enllà del temps.
    Competències en TIC
  • 9. Les societats de discurs mític
      • Les societats de discurs mític atorguen valor i realitat a objectes, actes i models trascendentals que reprodueixen arquetips i actes primordials
      • En les societats de discurs mític, l'espai dedicat a l'hàbitat humàreprodueix el cosmos.
      • Tots els pobles fan servir els mites compartint-ne certes característiques ja que tots es plantegen les mateixes preguntes. Es qüestionen què són, d'on vénen o per què la naturalesa es comporta d'una manera determinada.
    Competències en TIC
  • 10. El principi com a explicació del cosmos
      • L'home primitiu dóna una explicació de l'univers a través dels mites, en els quals inclou el lloc de l'home en l'univers. En aquests mites, els déus representen les forces de la naturalesa.
      • Els egipcis designaven el seu origen com a "Tep zepi". Els grecs l'anomenaven "Chaos".
      • L'univers pagà és creat a partir del no-res.
      • El discurs religiós ho fa a partir de la idea de Déu.
      • La idea de la creació de la terra i el cicle mitjançant la separació de la matèria original és un altre dels recursos emprats per a l'explicació del cosmos.
    Competències en TIC
  • 11. Balanç històric de l’evolució del discurs humà
      • Particularitats del desenvolupament filogenètic i del llenguatge
      • Sociabilitat, socialització i patrimoni cultural
    Competències en TIC
  • 12. Particularitats del discurs filogenètic i del llenguatge
      • L'origen del llenguatge és un misteri per a l'hom, ha estat definit com "el problema més difícil en ciència".
      • Charles Darwin explicà l'origen del llenguatge a partir de l'evolució biològica; mitjançant variacions en els gens al llarg del temps.
      • La bipedestació va produir canvis a nivell fisiològic que van comportar l'aparició del llenguatge.
      • El cervell començà a expandir-se i es desenvolupà el lòbul frontal, encarregat de les funcions del llenguatge.
      • La conquesta del llenguatge i l'evolució d'una intel·ligència més complexa conduirà l'home al desenvolupament de la cultura.
      • El llenguatge humà és infinitament productiu semànticament. A cada missatge que enviem, sempre podem afegir-n'hi un altre el significat del qual no pot ser predit de la informació dels missatges anteriors, i podem continuar ampliant aquests missatges sense pèrdua de l'eficàcia amb la qual aquesta informació està codificada.
    Competències en TIC
  • 13. Sociabilitat, socialització i patrimoni cultural
      • Els éssers humans transmeten de generació en generació aquelles coses que els pares consideren útils per a la supervivència dels seus fills.
      • La institucionalització implica la creació de sistemes que garanteixen la cohesió i el control grupal.
      • Les societats necessiten respondre adequadament a les pors i incerteses que l’existència genera en els seus individus
      • Des que sorgiren les primeres comunitats d'homo sapiens, la religió ha ocupat un lloc preponderant com a institució de la qual es desprenen sentit i seguretat.
      • Totes les religions estableixen un codi de veritats, una ètica, una justificació del dolor i un sentit de la transcendència de les seves accions.
      • Els mites tenen en comú una utilitat social que atén al següent:
        • -Respon a la necessitat humana d'ordre i significació.
        • -Té un significat trivial i un altre de transcendent
        • -És redundant, funciona com a arquetip o estereotip.
        • -Prenya la nostra manera d'entendre'ns a nosaltres mateixos esquivant els nostres intents d'anàlisi o explicació.
        • -Sanciona l'ordre social i el legitima, superant contradiccions com a producte de la societat.
        • -Finalment, el mite és un contenidor de significats col·lectivament acceptats.
      • El mite és reflex d'estructures mentals, de representacions socials i una de les seves característiques principals és el seu propi poder d'autotransformació, la seva capacitatper adaptar-se a les diferents societats i moments del temps.
    Competències en TIC
  • 14. Recorregut històric per les civilitzacions més rellevants
      • L’evolució cultural a les grans civilitzacions de discurs mític del Creixent Fèrtil: Egipte i Mesopotèmia
      • La religió o la dimensió simbòlica: el poble hebreu
      • El concepte de cultura a Orient
      • Etnocentrisme: xoc de civilitzacions
    Competències en TIC
  • 15. L’evolució cultural a les grans civilitzacions de discurs mític del Creixent Fèrtil: Egipte i Mesopotàmia
      • Entre el discurs mític de les velles civilitzacions i el discurs lògic que incorpora al pensament humà la cosmovisió concebuda per les escoles filosòfiques, trobem un tercer discurs ontologicocultural en el monoteisme hebreu, que participa d’ambdós.
      • En el discurs mític, els déus creadors fan la seva aparició en un moment determinat per engegar el procés cosmogònic.
      • El discurs monoteista coincideix en la concepció d’un ésser creador i transcendent que intervé en el món i en la història dels homes.
      • La cosmovisió hebraica entén la història com concatenació de fets i personatges que expliquen el món segons una perspectiva en la qual intervenen tant la causalitat com la casualitat, que explica el passat i el present en una cadena temporal que deixa marca i que condiciona l’esdevenidor.
      • Egipte
        • El faraó obra com ‘Majestat’ i servidor: en ell es concentra el poder de manera absoluta i en depèn el benestar col·lectiu i l’harmonia còsmica i terrenal. Es tracta d'un ésser protector, humà i diví alhora, un guia a la terra i en el més enllà, ja que el seu poder transcendeix la pròpia mort.
      • Mesopotàmia
        • A diferència del sobirà egipci, el rei de les dinasties mesopotàmiques no era un déu encarnat, sinó un home investit pels déus de poders polítics i còsmics que encarnava la reialesa, la qual sí que tenia origen diví.
        • Semblantment al faraó, però, els reis mesopotàmics estaven totalment compromesos amb la seva doble funció governativa i religiosa, compartien privilegis i responsabilitats.
    Competències en TIC
  • 16. La religió o la dimensió simbòlica: el poble hebreu
      • Compartint espai i temps amb les grans civilitzacions egípcia i mesopotàmica, Israel s’erigeix com una singularitat en fer-se dipositari de la “veritat revelada”.
      • El poble hebreu creu en un únic Déu, omnipotent i intangible, sever i implacable però just i bondadós, ésser transcendent i sobirà, creador del món a partir del no-res
      • Com a reflex de la llibertat divina, la llibertat de l’home el fa responsable davant Déu de les pròpies accions.
      • D’acord amb la seva conducta, l’home serà premiat o castigat, tant en aquesta vida com en la futura.
    Competències en TIC
  • 17. El concepte de cultura a Orient
      • L’orientalisme és un estil de pensament que es basa en la distinció ontològica i epistemològica que s’estableix entre Orient i Occident.
      • A Orient els europeus es van trobar amb un mosaïc de cultures, en les seves dues vessants de pensament i religió:
      • Religions dhàrmiques: hinduisme, budisme, jainisme, sikhisme;
      • La Xina i el Japó: confucionisme, taoisme, budisme zen;
      • Zoroastrisme: a l’Iran;
      • Xamanisme: a Sibèria;
      • Xintoisme: al Japó;
      • Animisme: a l’Índia i sud-est asiàtic.
      • Xina va tenir un paper preponderant com a matriu civilitzadora, especialment en relació amb Corea i Japó, l’escriptura de les quals, per exemple, prové de l’adaptació de la xinesa.
      • Els límits entre pensament i religió són difusos, ja que l’un i l’altra estan estretament lligats. “Cultura” i “tradició espiritual” serien dos termes que servirien per referir-se aproximadament a aquest enllaç, quasi una fusió.
    Competències en TIC
  • 18. Etnocentrisme: xoc de civilitzacions
      • El mite del domini blanc comportava el mite del “retard” dels pobles “primitius” o “salvatges” que l’home blanc es prestava a civilitzar.
      • La cultura singularitza l’home, el caracteritza però no el distingeix dins el gènere dels humans.
      • L’aparició de la conducta ens definieix clarament com a humans.
      • La conducta religiosa “és un element propi, exclusiu de la nostra espècie i universalitzat entre totes les societats”.
      • La vessant religiosa és un element que es remunta al mateix origen del nostre llinatge com a espècie.
      • La història del món presenta una cascada de conflictes entre pobles, societats o ètnies que té com a comú denominador l’alteritat percebuda com a hostilitat.
    Competències en TIC
  • 19. El pas del mite al logos
      • La funció del mite
      • El pensament filosòfic
      • Evolució en el discurs humà
    Competències en TIC
  • 20. La funció del mite
      • Mites i religions contenen una moral implícita, es tracta d’històries que es proposen explicar els aspectes no quantificables de l’existència.
      • A l’entorn virtual i al mític subjau la mateixa base simbòlica. Si no hi ha una significació i una finalitat més enllà de la satisfacció de les necessitats físiques quotidianes, ni l’home ni la cultura poden desenvolupar-se, per això l’home necessita comprendre el sentit de la vida.
      • El mite diposita el poder sobre coses o entitats naturals i sobrenaturals. Contempla un cosmos en harmonia i utilitza el ritual per renovar l’equilibri original.
      • Característiques del mite :
      • -Constitueix la història dels actes dels éssers sobrenaturals; es refereix a la realitat; al moment de la creació;
      • -El ritual serveix per a la justificació del mite;
      • -Està immers en el fet sagrat i es viu en la mesura que exalta els esdeveniments que es rememoren i s’actualitzen.
      • -És una forma de comunicació i desenvolupament al mateix temps que un llenguatge de correspondència: símbols i metàfores.
      • -Revelen que el món, les persones i la vida tenen un origen i una història sobrenatural significativa. Els mites són un fidel reflex de les circumstàncies i necessitats de la societat que hi creu.
      • El que diferencia el mite d’altres tipus de narracions és l’aspecte de la creença. Sense creença el mite no pot sustentar valors morals o motivar el comportament humà. La creença torna sagrat el mite.
    Competències en TIC
  • 21. El pensament filosòfic
      • Quan les explicacions mítiques comencen a perdre credibilitat, sorgeix la necessitat d’elaborar noves explicacions plantejades en termes racionals; apareix el discurs filosòfic.
      • La raó busca ordenar la realitat. El llenguatge filosòfic és conceptual i necessita de l’abstracció com a eina del raonament. Els mites acabaran essent distorsionats, però se’ls reconeix un valor d’ensenyament.
      • El mite exposa de forma simbòlica la mateixa veritat que la lògica.
      • El mite constitueix el fons comú de la cultura en forma d'una al·legoria de la veritat que la filosofia tracta de reformular.
      • El contacte amb altres pobles i cultures, a través dels viatges, comporten nous coneixements. Els intercanvis culturals afavoreixen la relativització de les visions del món ' locals ' en favor d'una visió ' universal '.
      • El pensament filosòfic és un producte social i històric  que neix i es desenvolupa dins d’una societat determinada
      • El pas del ‘ mite’  al ‘ logos’  implica l’evolució de l’autonomia del pensament humà. Suposa una actitud desperta, emprenedora, d’aprenentatge i investigació pròpia del seu esperit. El pas de l’explicació mítica a l’explicació racional és un anhel de saber que pretén descobrir la veritat.
    Competències en TIC
  • 22. Evolució en el discurs humà
      • El discurs de l’home varia segons les seves creences. La seva recerca i el seu interès desperten diferents inclinacions: científiques, antropològiques, religioses.
      • L’evolució que implica el canvi de mentalitat cap al pensament racional passa per anar aclarint del camí la superstició. Davant la creença en el destí neix la història, amb l’objectiu de trobar les causes naturals del desenvolupament dels esdeveniments socials.
      • Pensament simbòlic
      • El mite és el nexe que dóna vida a l’ésser humà en fer referència a l’origen. El temps primordial al qual fan referència els signes és un paradigma; un model que traspassa les barreres històriques.
      • Pensament religiós
      • Tant el pensament mític com el religiós són les primeres formes de pensament creades per l’ésser humà. La finalitat última d’ambdós és educar i preservar els valors per a les futures generacions.
      • El mite com a component cultural: l’antropologia
      • L’enfocament antropològic s’interesa a relacionar els mites amb el context social i cultural. Els mites són vehicles culturals i dominis de construcció del simbolisme sagrat.
      • L’etern retorn
      • L es societats primitives neguen el pas del temps, de la história, d’un passat i d’un futur. El ritual rememora l’etern cicle que originà el cosmos.
    Competències en TIC
  • 23. Globalització i tribalisme: la pervivència del discurs mític en un món globalitzat
      • La mirada occidental. Del colonialisme al món global, una història d’antropologia cultural
      • La pervivència del discurs mític en la societat contemporània
      • Tensió i conflicet en el món global
    Competències en TIC
  • 24. La mirada occidental: Del colonialisme a món global, una història d'antropologia cultural
      • A mitjan segle XVIII sorgeixen els primers intents sistemàtics d'oferir teories que expliquessin les diferències culturals, sota la perspectiva del progrés.
      • Cada cultura té la seva pròpia història, la seva dinàmica, la seva unicitat. Segons el concepte de ‘relativisme cultural’, no existeixen formes superiors o inferiors de cultura.
      • La perspectiva funcionalista, intenta una explicació sobre les diferents cultures a través de la descripció de les funcions que compleixen com a costums i institucions.
      • L'estructuralisme intenta donar compte de les diferències i similituds que existeixen entre les diferents cultures. Supera l’etnocentrisme afirmant que, les diferents cultures, les seves conductes, esquemes lingüístics i mites, revelen l'existència de patrons comuns a tota la vida humana.
      • Cap a una ‘antropologia cultural’; ja que no totes les explicacions o la comprensió de l'esdevenir cultural poden trobar-se en el si d'una societat particular, sinó que cal atendre també les aportacions i contaminacions foranes d'aquest esdevenir.
    Competències en TIC
  • 25. La pervivència del discurs mític en la societat contemporània
      • Hi ha en nosaltres la necessitat de trobar explicació per aquells esdeveniments que ens passen i que no podem comprendre.
      • Els sistemes religiosos mostren a l'home que l'univers té un sentit i un propòsit. Les funcions principals de la religió com a institució són les d'oferir una explicació satisfactòria als membres de tota societat sobre els aspectes més fonamentals de l'existència.
      • Molts dels esdeveniments quotidians als quals assistim habitualment estan prenyats del mestissatge o hibridació de les maneres en què els éssers humans hem arribat a comprendre el món.
      • Una de les característiques fonamentals de les societats del discurs mític, juntament amb l'ús de l'arquetip, la negació d'un temps singular, és el reconeixement del grup propi com l'únic que existeix en tant que ésser humà.
      • El racisme, la xenofòbia, l'exclusió social, donen compte de la pervivència d'aquesta forma de pensar a la nostra societat actual i ens acosten perillosament al conflicte tribal.
      • Si considerem la història de la humanitat com una sola jornada de 24 hores, l'etapa tribal hauria acabat fa poc més de dos minuts.
    Competències en TIC
  • 26. Tensió i conflicte en el món global
      • En l'actualitat són molts els indicadors i els senyals que ens fan sentir en crisi i ens porten a dubtar de les nostres creences, a témer per les nostres expectatives i a patir una incertesa de vegades paralitzant.
      • Moltes de les certeses que consideràvem infal·libles, s'han vist qüestionades fins al punt de portar a preguntar-nos per la seva validesa. La perspectiva dominant moderna-occidental s'està veient qüestionada en tots els fronts.
      • La caiguda del comunisme ha suposat la radicalització de les pitjors conseqüències socials que en termes de desenvolupament utilitza el capitalisme.
      • La crisi política subjacent posa contra les cordes l'ideari republicà d'una "ciutadania global" en veure's sobrepassada per les tendències del neotribalisme; la por i els nostres dubtes ens porten a buscar noves respostes i solucions de vegades des de la perspectiva religiosa.
      • Amin Maalouf en el seu llibre  El desajust del món  enl advertir-nos que vivim "en un estat de pèrdua i desajust", "anem tots a bord de la mateixa barca fràgil i estem naufragant junts, encara que seguim increpant-nos i barallant-nos sense que ens preocupi que el mar vagi pujant"
    Competències en TIC
  • 27. L’era virtual: influència dels mitjans en la nostra forma de cultura i comunicació
      • Societats urbanes – societats rurals
      • El diàleg filosòfic es torna científic
      • Del paper a la xarxa: les noves tecnologies
    Competències en TIC
  • 28. Societats urbanes - Societats rurals
      • Les ciutats són centres de poder i constitueixen el marc perfecte per a la litúrgia del poder i l’ostentació social.
      • La burgesia urbana és un producte del món rural.
      • Hauríem de parlar d’una decisiva contribució del món rural al desenvolupament del sistema feudal.
      • La relació entre la noblesa i la ruralia és d’una absoluta dependència.
    Competències en TIC
  • 29. El diàleg filosòfic es torna científic
      • Després del trencament que va suposar la irrupció de la filosofia grega i el discurs lògic respecte a l’anterior concepció mítica del món, trobem un altre punt d’inflexió en la superació que va suposar el Renaixement.
      • L’home passa a ser “la mesura de totes les coses” i la raó és l’eina per assolir el coneixement.
      • Amb la invenció de la impremta i descobriments com la bruixola i el telescopi, es facilità la divulgació de les noves idees fora del control de l’Església oficial. Amb ll’obertura de noves vies marítimes per al comerç i expansió es revoluciona el camp del coneixement.
      • Te lloc el canvi de la visió geocentrista per l'heliocentrista.
      • El capgirament de la mentalitat es completarà amb les aportacions de Francis Bacon, per a qui la ciència empírica havia de dominar la natura en benefici de l’home, i Galileu Galilei, qui aplica els principis matemàtics a la interpretació de la natura i referma la separació fàctica entre ciència i religió. Finalment Kepler i Newton revolucionaran la visió del cosmos.
      • El racionalisme proclama la primacia del jo pensant com a objecte i subjecte alhora del coneixement. La Il·lustració entronitzarà el progrés com a meta absoluta, proclama el dret de l’home al coneixement i a la felicitat i basa la política en el bé comú.
    Competències en TIC
  • 30. Del paper a la “Xarxa”: les noves tecnologies
      • En l’acte de comunicació, el canal oral i el canal escrit presenten separadament una sèrie de característiques particulars, amb els seus avantatges i inconvenients
      • La invenció de l’escriptura, la utilització de signes escrits per expressar i fixar sobre una superfície permanent les nostres idees, és un primer indicador dels avantatges individuals i socials.
      • El llenguatge és un reflex de la manera que té una comunitat lingüística de veure el món. El vocabulari ens dóna pistes sobre l’estatus, els interessos, els contactes, etc, de les persones que l’utilitzen.
      • És sobre la base de l’expressió oral, considerada la dimensió primària i principal del llenguatge, que la lingüística, i més concretament l’etnografia de la comunicació, ha estudiat els mecanismes de la llengua i de les estructures gramaticals.
      • L’expressió oral i escrita com a sistemes operatius són autosuficients. Però el codi oral no pressuposa l’escrit, en cavi aquest últim pressuposa necessàriament l’oral.
      • Ens convertim en allò que contemplem - modelem les nostres eines i després aquestes ens modelen a nosaltres. Les noves aplicacions i tecnologies ensenyen la gent a reordenar la seva percepció del món en formes compatibles amb el protocol del ciberespai. El contingut segueix a la forma, i la tecnologia dóna lloc a noves estructures de pensament.
    Competències en TIC
  • 31. Diferents concepcions – diferents societats
      • Totes les cultures han desenvolupat els seus propis mites component-los amb relats de la seva història que perduren en les cultures.
      • Egipte
      • Visió còsmica del món; el significat de tot plegat es troba immers en el cosmos. La funció del faraó és la de mantenir l'harmonia d'aquesta integració.
      • La religió era l'element vertebrador de les seva societat: tot era sagrat i el seu discurs era eminentment mític.
      • Res tenia valor per si mateix; tot estava ja fet. Tant els objectes com les accions de l'home eren arquetips d'un temps primordial.
      • El mite, i amb ell el ritu, era el mitjà pel qual repetien i recordaven l'arquetip celest, és a dir: el principi.
      • Grècia
      • Els mites van permetre al poble grec situar-se en el temps, unir-se al passat i al futur. Per tant, el món mític està íntimament lligat al real.
      • Els mites eren una part essencial que representava una forma d'explicar el món que els envoltava, i d'aquesta manera intentar comprendre també els misteris que els envoltaven.
      • Escandinava o nòrdica
      • La religió panteista concedeix una importància destacada a la natura, la dona i l'endevinació. La mitologia nòrdica col·loca la vida al centre del seu sistema. Per a ells la vida està concebuda com un enfrontament de les forces de creació i les de dissolució; d'aquest enfrontament sorgeix la fecunditat.
    Competències en TIC
  • 32. Cronologia del discurs humà
      • Diferents concepcions – diferents societats
      • L’home i la seva identitat cultura
      • Relativisme cultural ¿és possible una cultura universal?
      • Quin futur ens espera?
    Competències en TIC
  • 33. L’home i la seva identitat cultural
      • El concepte d'identitat cultural es pot utilitzar de dues maneres diferents.
      • -Com referència a la col·lectivitat
      • -Com referència a la identitat de la persona en relació amb la seva cultura.
      • La identitat cultural és un aspecte del funcionament de la personalitat, un símbol fonamental de l'existència d'una persona.
      • Tos els éssers humans comparteixen una biologia similar, universalment limitada pels ritmes de la vida. Els éssers humans a tot arreu representen les mateixes funcions fisiològiques. Però és la cultura la que determina el significat de les seves accions.
      • Els patrons del llenguatge afecten l'expressió dels processos del pensament.
      • El llenguatge com "el forjador d'idees, el programa i la guia per a l'activitat mental de l'individu".
    Competències en TIC
  • 34. Relativisme cultural ¿És possible una cultura universal?
      • El relativisme cultural és l'actitut o punt de vista pel qual s'analitza el món d'acord amb els paràmetres de la cultura pròpia.
      • Defensa la validesa i riquesa de tot sistema cultural i nega qualsevol valoració absolutista moral o ètica d'aquells.
      • S'oposa a l'etnocentrisme i a l’universalisme cultural de caràcter positivista que afirma l'existència de valors, judicis morals i comportaments amb valor absolut i, a més, aplicables a tota la humanitat.
      • El relativisme cultural porta a considerar qualsevol aspecte d'una altra societat o grup en relació amb els estàndards culturals d'aquest grup, en comptes de fer-ho des d'un punt de vista considerat universal, o en relació a la valoració des d'altres cultures.
      • Considera que totes les cultures tenen el mateix valor, i cap no és superior a una altra, ja que tots els valors són considerats relatius.
      • Les societats són diferents en quant a la seva educació moral, ja que cada poble, grup o societat té diferents formes d'educació que són correctes per a ells.
      • Cada societat proposa com a correcte el que per a ells està bé segons les seves creences morals.
      • El relativisme cultural defensa que no hi ha una sola veritat que abasti la veritat absoluta dins de totes les veritats. Partint d'aquest últim punt, els relativistes intenten explicar per què totes les societats són diferents, amb les seves autoritzacions i els seus límits, segons les seves creences morals.
    Competències en TIC
  • 35. Quin futur ens espera?
      • L'aparició sobtada de la societat de la informació o del coneixement ha despertat, des de fa uns lustres, el discurs sobre el futur amb una força inusitada.
      • Aquest tipus de discurs s'ha convertit en una força estructurant de les accions i les estratègies socials.
      • No obstant això, les versions i les modalitats d'aquest discurs futurista han estat ben diferents. Algunes d'elles han resultat “profètiques”, amb la forma de vaticinis i auguris que servien d'estímul moral i de reflexió;
      • D'altres han estat “catastrofistes” i apocalíptiques, amb la previsió d'un final sempre tràgic i nefast i han despertat la consciència sobre un cataclisme proper;
      • Algunes altres han estat “voluntaristes”, entusiastes i optimistes, prometent una mena de paradís informatiu i del benestar que es desenvoluparia com una conseqüència inevitable dels processos determinants de la tecnologia; d'altres eren “cientifistes”, i mitjançant prospectives i models estadístics calculaven el que podria succeir i construïen escenaris de futur...
    Competències en TIC
  • 36. Relació entre les TIC i els discurs humà
      • Les noves tecnologies
      • Universos simbòlics
      • Les TIC, una eina que genera nous discursos
      • Comunicació i educació
    Competències en TIC
  • 37. Les noves tecnologies
      • L’home evoluciona i amb les seves constants innovacions crea noves formes d’interrelació i nous discursos .
      • La intel·ligència és una eina amb capacitat d’aprenentatge i reflexió per tractar els problemes amb raonament, i la comunicació amb els altres ofereix una percepció més acurada del món i augmenta la capacitat d’actuació sobre l’entorn.
      • El mite és un compendi imaginari que sobreviu desvirtuat, a la base de tota forma de cultura .
      • La innovació i evolució tecnològica atorguen una base real als avenços que preconitzen els mites. Cada individu s’expressa en relació a un discurs, a una forma de pensament al voltant de la qual construeix el seu perfil cultural .
      • La tecnologia i la ciència són productes socioculturals de la intel·ligència humana, i la intel·ligència artificial és on s’uneixen els progressos de la ciència i la tecnologia. La cultura sorgeix com a resultat del despertar de la consciència social i històrica en l’home i  projecta una acció sobre la realitat que transforma i comunica les creacions humanes .
      • La ciència és un cos de coneixement organitzat i sistematitzat i la tecnologia és el resultat de l’aplicació dels coneixements científics en forma de sistemes d’acció.  El mite i la ciència són dues formes afins referents a l’ordenament de la realitat .
    Competències en TIC
  • 38. Universos simbòlics
      • El mite és un relat que construeix realitats per brindar una explicació al món i a la vida, a la vegada que contribueix a establir identitats socials i psicològiques. El mite, en la seva condició original, és una realitat vivent que sosté un univers cosmogònic, és raó i certesa.
      • La construcció col·lectiva del mite és un patrimoni cultural.
      • A pesar del racionalisme i l’instrumentalisme, inaugurats per la modernitat, que desplacen el mite en la seva funció d’explicació del món i de la vida, aquest manté la seva vigència i fascinació.
      • Tot entorn habitat és un espai socioculturalitzat , i és a partir de l’espai social que cobra sentit l’entorn.
      • La realitat es genera com una construcció de pautes i símbols dintre de la interacció social. Un univers simbòlic és una estructura de significats que intenten explicar per què el món és tal com és, i els universos simbòlics doten la realitat, socialment construïda, de legitimitat.
      • L’univers simbòlic legitima la realitat social admesa . Tot univers simbòlic té una necessitat de transmissió. El primer intent de legitimar els universos simbòlics és la mitologia.
      • Des de la perspectiva de la sociologia del coneixement, els individus produeixen col·lectivament la realitat quotidiana a través de processos d’objectivació, institucionalització i legitimació.
      • Les societats de discurs mític consideren les fronteres com una realitat que els aïlla i preserva la seva forma de vida. L’entorn virtual elimina les fronteres i té en consideració un únic espai ‘virtual’ on es produeixen les relacions socioculturals. El primer és un entorn tancat, el segon es troba en contínua expansió.
      • El discurs mític no contrasta el seu pensament amb el d’altres cultures, la natura confirma o desestima el reflex de les seves creences; en canvi, l’entorn virtual permet triangular la informació obtinguda amb d’altres fonts.
     
  • 39. Les TIC, una eina que genera nous discursos
      • La filosofia, la ciència i l’art són entorns diferents que s’uneixen per crear un llenguatge propi: la  tecno-ciència , un saber reflexiu i crític que considera les habilitats tecnològiques com a eines que construeixen discursos.
      • Les TIC afavoreixen una interacció que possibilita atorgar un sentit lúdic, educatiu; cultural a la tecnologia.
      • Les noves tecnologies estan reformant i reestructurant els patrons de les relacions i interdependència socials a través de diferents llenguatges, oferint suport a la participació i consolidant el dret a la informació.
      • Els mites són relats simbòlics d’un passat llunyà que es troben connectats a sistemes de creences i rituals que serveixen per establir certs valors i dirigir l’acció social. El mite ens reconcilia amb la paradoxa, suggerint patrons o pautes universals.
      • La societat de la informació, impolsada per l’avenç científic i sustentada per l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), comporta canvis a tots els àmbits de l’activitat humana. Els seus efectes es manifesten en la forma d’ensenyar i d’aprendre, i en la seva l’estructura organitzativa.
      • Les TIC ofereixen la possibilitat i els recursos per desenvolupar els mecanismes de comunicació.
      • Eina interactiva, participativa, accessible i de fàcil gestió, on l’individu pot configurar el seu propi discurs.
      • La religió, la filosofia, la ciència aporten la seva visió crítica sobre el paradigma de la humanitat, encarnat en la  tecnologia .
      • Vivim en una societat que camina cap a la digitalització a nivell tant individual com col·lectiu, i a tots els àmbits: coneixement, informació, relacions interpersonals i socials.
    Competències en TIC
  • 40. Comunicació i educació
      • L’educació virtual és una forma d’aprenentatge  que s’acobla al temps i necessitats de l’individu, facilita el maneig de la informació i dels continguts.
      • Està mediada per les tecnologies de la informació i de la comunicació, que proporcionen eines d’aprentatge més estimulants que les tradicionals.
      • L’educació com a fil conductor és el procés pel qual la generació més antiga transmet les seves formes de pensament, coneixements, costums i regles (lleis) a la generació més jove.
      • Però avui en dia les noves generacions tenen més coneixements que les seves predecessores. Aquesta nova situació en part està propiciada per les noves tecnologies.
      • La cultura és la columna vertebral de l’antropologia i és definida com el conjunt de productes materials i espirituals de les societats humanes, que no es poden transmetre per herència, sinó que han de ser adquirits mitjançant l’aprenentatge social.
      • Existeix en la construcció dels mites estructures (invariables) anomenades matrius culturals, que permeten establir comparacions que trascendeixen les diferències culturals, temporals i espacials.
      • Amb el desenvolupament de les TIC s’elaboren nous enfocaments metodològics i noves eines didàctiques: nous models pedagògics amb capacitat per generar oportunitats de motivació i aprenentatge.
      • La gestió del coneixement i la innovació tecnològica, constitueix un element fonamental en el millorament de l’educació a una població de ‘natius digitals’ que demanen que se’ls ensenyi.
      • El concepte ' matriu cultural ' actua com una entitat principal generadora de discursos. La ' xarxa ' és un univers de caràcter metafòric-simbòlic, i les TIC són la manera d'accedir, interactuar i trobar l'expressió assenyada a cada discurs.
    Competències en TIC
  • 41. Valoració del treball grupal
      • Metodologia
      • Planificació
      • Anàlisi
      • Síntesi
      • Conclusió
      • Opinió grupal
    Competències en TIC
  • 42. Conclusió
      • La conclusió treiem com a grup del treball realitzat, és que:
      • Quatre persones amb personalitats diferents però amb interessos semblants, quatre desconeguts amb la mateixa ànsia per conèixer, han esdevingut quatre companys.
      • Cadascun de nosaltres s’ha amotllat a la resta;
      • Cadascú s’ha dedicat a la seva tasca i tots plegats hem aportat, descobert i ajudat a forjar un projecte comú;
      • Amb el qual ens identifiquem, i ho hem fet sota un consigna, com a grup;
      • GRUP TAU
    Competències en TIC
  • 43. Síntesi
      • Hem afrontat aquest projecte des de diferents perspectives, totes elles encaminades en la mateixa direcció.
      • Hem compartit idees i n’hem desenvolupat de noves.
      • Ha estat un repte.
      • Ens hem posat en contacte amb un entorn ‘nou’, no pas desconegut en quant a coneixement, però sí respecte al procediment.
      • Una nova eina tecnològica a la qual ens ha conduït un llarg camí, i així hem volgut reflectir aquest projecte, que defineix el nostre esperit i amb el qual ens identifiquem.
      • Aquest ‘etern retorn’ ens porta des d’un primer moment de desconeixement de l’espai tecnològic fins a trobar la manera d’elaborar un discurs que ens identifica com a grup. Ha estat una feina en espirall que ha comportat un esforç que s’ha vist recompensat amb el resultat.
      • El fet de cursar el Grau d’Humanitats dóna la idea de que "l’important són les persones".
      • Les TIC eliminen la dificultat de la distància i possibiliten l‘acostament humà. Si eliminem de l’equació la distància resten les persones; en aquest cas, un grup. Persones a les quals les interessa escoltar i aprendre dels altres, dels seus discursos, esbrinar què els ha portat a pensar com ho fan.
      • Aquest ha estat el mòbil de la nostra recerca.
    Competències en TIC
  • 44. Valoració grupal
      • El grau d’involucració ha fet possible agilitar la feina quan ha fet falta.
      • La comunicació i el diàleg han estat fluids.
      • Dels propòsit de l’assignatura hem satisfet els següents aspectes:
        • Col·laboració entre els membres de l‘equip;
        • Desenvolupament de tasques individuals i conjuntes;
        • Ús de marcadors, motors de cerca, edició i tractament de la informació i la imatge:
          • Wikispaces
          • Google Docs
          • Google Chrome
          • Microsoft Office:
            • Power Point
            • Excel
            • Word
      • Humanament, el GRUP TAU, per separat i en conjunt, ens sentim satisfets amb la tasca desenvolupada, i esperem poder tornar a coincidir al llarg del camí que encara ens queda, i que potser farà que els nostres passos es tornin a creuar.
    Competències en TIC