E e moderna

2,362 views
2,420 views

Published on

Edat Moderna

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,362
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
18
Actions
Shares
0
Downloads
9
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

E e moderna

  1. 1.  Prehistòria Edat antiga Edat Mitjana Edat Moderna 1492 1789 Edat Contemporà nia Edat Moderna L’Edat Moderna comença amb el descobriment d’Amèrica, al 1492, i acaba amb la Revolució Francesa al 1789
  2. 2.  L’Espanya dels Reis Catòlics  Monarquia autoritària  Unitat dels regnes de la península  Catalunya durant l’època dels Reis Catòlics  Dinastia dels Àustria  Carles I, Felip II, Felip III  Felip IV: Guerra dels segadors  Carles II: Guerra de successió  Expedicios i descobriments  Els canvis socials  Art i cultura QUÈ TREBALLAREM?
  3. 3.   Al començament de l’Edat Moderna els monarques europeus van anar imposant la seva autoritat sobre la noblesa feudal.  Els Reis Catòlics, Isabel de Castella i Ferran d’Aragó, van ser un model de monarques autoritaris. Unificaren els regnes hispànics, excepte Portugal, i hi van imposar l’autoritat reial i la religió catòlica. L’Espanya dels reis catòlics
  4. 4.  La monarquia autoritària dels Reis Catòlics
  5. 5.   Al començament del segle XV la península ibèrica estava dividida en quatre regnes cristians: el regne de Castella, la corona Catalanoaragonesa, el regne de Navarra i el regne de Portugal.  Amb el matrimoni d’Isabel de Castella i Ferran d’Aragó, va tenir lloc la unió de tots dos regnes el 1469 La unitat dels regnes de la península
  6. 6.   Posteriorment, Isabel i Ferran van conquerir el regne musulmà de Granada el 1492. Més endavant es van annexionar les illes Canàries, Melilla, Orà i el regne de Navarra. La unitat dels regnes de la península
  7. 7.   No obstant això, només va ser una unió dinàstica, ja que tant la corona d’Aragó com el regne de Castella van conservar les institucions pròpies, les lleis, la llengua i les fronteres. La unitat dels regnes de la península
  8. 8.  Catalunya durant l’època dels Reis Catòlics  El model autoritari dels Reis Catòlics no es va implantar a Catalunya, que acabava de sortir d’una guerra civil entre el rei Joan II i les classes dirigents.  Ferran II d’Aragó va fer algunes reformes per evitar enfrontaments: el monarca havia de regnar seguint les lleis del principat i havia de pactar amb els grups poderosos de cada regne.  Va mantenir les institucions tradicionals, la Generalitat i el Consell de Cent, i va crear el Consell d’Aragó i el càrrec de virrei.
  9. 9.   Carles I (net dels Reis Catòlics) 1516-1556 Va heretar: - Castella, Catalunya i Aragó, possessions a Amèrica, la Mediterrània i el nord d’Àfrica (per part dels avis materns). -L’Imperi Alemany (per part dels avis paterns  Felip II (1556-1598) Va afegir el regne de Portugal amb les seves possessions a Amèrica  Felip III (1598-1621) Durant els segles XV i XVI Catalunya es va empobrir, va quedar al marge de les grans empreses dels àustria, sense negociar amb Amèrica ELS REIS ÀUSTRIAS ESPANYOLS
  10. 10.  FELIP IV (1621-1665) Durant el s. XVII:  Catalunya comença a recuperar-se.  Portugal i Holanda s’independitzen  Castella comença a estar arruïnada per males collites, epidèmies de pesta, crisi del comerç amb Amèrica i grans despeses per mantenir l’exèrcit  Castella demana ajut econòmic i militar als catalans  Els catalans es van indignar i es van negar a pagar més impostos
  11. 11.  Els soldats de Felip IV lluitaven contra França des de 1635  Al 1640 Catalunya es va negar a seguir mantenint els soldats de FelipIV al seu territori i els segadors que anaven a Barcelona a buscar feina es van revoltar i van matar al virrei que era el representant del rei a Catalunya.  Felip IV ordena la invasió de Catalunya.  Catalunya demana ajuda a França.  Al 1659 acaba la guerra dels segadors amb el Tractat dels Pirineus i Catalunya perd el Rosselló i la Cerdanya que passen a ser de França LA GUERRA DELS SEGADORS
  12. 12.  Carles II va morir sense fills.  Carles d’Àustria i Felip de Borbó eren els dos candidats a la successió.  Catalans, aragonesos i valencians prefereixen a Carles d’Àustria .  Els castellans es decanten per Felip de Borbó  Comença la guerra de successió entre els dos bàndols CARLES II
  13. 13.  GUERRA DE SUCCESSIÓ França ajuda al bàndol de Felip de Borbó.  Barcelona es va rendir l’11 de setembre de 1714 després d’un any d’atacs constants  Rafel Casanova (conseller en cap de Barcelona) és ferit durant l’assalt.  Felip V promulga el Decret de Nova Planta que suprimia les lleis i les institucions de Catalunya, prohibia l’ús del català i imposava les lleis de Castella Holanda, Àustria i Anglaterra ajuda al bàndol de Carles d’Àustria.
  14. 14.  Expedicions i descobriments
  15. 15.   A finals del segle XV navegants i aventurers europeus van fer un seguit d’expedicions que ampliaren el món conegut. Molts reis, principalment els de Portugal i Castella, les van finançar. Els grans descobriments geogràfics
  16. 16.  Els grans descobriments geogràfics Aquestes expedicions van ser motivades per:  Avenços científics i tècnics que van millorar la navegació.  El desig d’enriquir-se i de trobar or per encunyar moneda.  La necessitat de trobar noves rutes marítimes i comercials per arribar a Àsia.
  17. 17.   Cristòfor Colom coneixia les expedicions dels portuguesos, que van ser els primers navegants que va arribar a l’Índia costejant el litoral africà, va presentar al rei de Portugal un projecte per arribar a les Illes de les Espècies seguint una ruta que travessava l’oceà Atlàntic. El descobriment d’Amèrica
  18. 18.   El rei de Portugal li refusà el projecte, i Colom va buscar el suport dels Reis Catòlics. Aquests van decidir ajudar-lo i li van proporcionar una nau (la Santa Maria) i dues caravel·les (La Pinta i La Niña), així com aliments, armes i gairebé un centenar de mariners. El descobriment d’Amèrica
  19. 19. El descobriment d’Amèrica Les tres naus van salpar del port de Palos (Huelva) el 3 d’agost de 1492 i, desprès de dos mesos de dura travessia, desembarcaren a l’illa de San Salvador, al Carib.
  20. 20.  El descobriment d’Amèrica  Colom creia que havia arribat a l’Índia, al continent asiàtic; per això va batejar els seus habitants amb el nom d’indis.  Tot i que va fer tres viatges més a Amèrica, va morir el 1506 sense saber que havia descobert un nou continent.  El cartògraf Amerigo Vespucci va ser el primer que va plantejar que aquelles terres formaven part d’un nou continent, per això li van posar Amèrica en honor seu.
  21. 21.  La primera volta al món  L’any 1519, el navegant portuguès Fernao Magalhaes va emprendre un llarg viatge que el portaria a fer la primera volta al món.
  22. 22.  La primera volta al món  Va salpar d’Espanya travessant l’oceà Atlàntic, i desprès de costejar tot Amèrica del sud va trobar el pas cap a l’oceà Pacífic.  Magalhaes mor a les Illes de les Espècies, durant el viatge, i Juan Sebastián Elcano es fa càrrec de la tornada a Espanya. El viatge demostrà que la Terra és rodona.
  23. 23.  Conquesta i colonització d’Amèrica  La superioritat d’armament dels conqueridors espanyols, i el fet que els indígenes creien que eren enviats de Déu, van facilitar la conquesta d’Amèrica.  Dues expedicions van conquerir fàcilment els grans imperis precolombins: la comandada per Hernán Cortés que va sotmetre l’Imperi Azteca, i la de Francisco Pizarro, l’Imperi Inca.
  24. 24. L’Amèrica colonial Seguint el model castellà,, els colonitzadors espanyols hi van construir moltes ciutats, que es comunicaven per mitjà de camins i calçades reials. Van imposar l’idioma castellà i la religió cristiana.
  25. 25.  Comerç ultramarí entre Amèrica i Espanya  Espanya exportava al nou continent alguns productes agrícoles (blat, vi), animals (vaques i cavalls) i nous instruments de conreu (arades).  D’Amèrica s’importaven a Espanya minerals (plata i or), sucre, cacau i productes agrícoles fins aleshores desconeguts a la Península : blat de moro, patates, tomàquets, pinya , etc.
  26. 26. Catalunya a l’època dels descobriments Catalunya va quedar relativament al marge del gran impuls econòmic del comerç americà, començant així una època de decadència i de feblesa econòmica i demogràfica.
  27. 27.  ELS CANVIS SOCIALS Monarq uia Noblesa i clergat Gran burgesia: comerciants, ba nquers i grans artesans Petita burgesia: artesans i botiguers Pagesos lliures, soldats, mariners Camperols, treballadors assalariats Captaires, lladregots  El rei tenia el poder absolut i disposava d’un poderós exèrcit. La noblesa i el clergat són els privilegiats. No paguen impostos.  Apareix una nova classe social: la burgesia, gràcies a les noves rutes i el comerç amb Amèrica. Pagaven impostos  La resta de grups socials patien fam en cas de males collites, treballaven en condicions molt dures a canvi d’un petit sou, pagaven impostos i una gran part de la població eren extremadament pobres.
  28. 28.  L’Art i la cultura a l’Edat Moderna
  29. 29.  El progrés científic i cultural  A l’edat moderna es va produir un canvi important de la mentalitat de la gent, que va abandonar la visió medieval que tenia del món..  La influència de l’Església va començar a disminuir i l’ésser humà es convertí en el centre de l’Univers.  Els científics començaren a observar la natura i a utilitzar la raó com a mètode per comprendre el món que els envoltava.
  30. 30.  El progrés científic i cultural  L’astrònom Nicolau Copèrnic va demostrar que la Terra gira al voltant del Sol.  Miquel Servet va contribuir al descobriment de la doble circulació sanguínia.  Gutemberg va inventar la imprempta.  Isaac Newton va formular la llei de la gravitació universal
  31. 31.  ART A L’EDAT MODERNA A l’edat moderna es van donar dos estils diferents: RENAIXEMENT BARROC
  32. 32.  RENAIXEMENT  És un estil artístic que va sorgir a partir del segle XV a Itàlia, i que es va difondre per la resta d’Europa. Pretenia trencar amb l’edat mitjana i tornar a l’art grec i romà de l’antiguitat.
  33. 33.   Els artistes renaixentistes representaven un ideal de bellesa de l’ésser humà. Per fer-ho van establir unes regles (cànons) de l’harmonia i la proporció de les formes.  Les obres d’art es convertiren en símbol de prestigi. Monarques, comerciants i banquers es van convertir en mecenes, que protegien i contractaven els artistes. RENAIXEMENT
  34. 34. Renaixement • Arquitectes com Brunelleschi van fer servir una altra vegada els elements arquitectònics clàssics (arcs i columnes). Sovint coronaven els edificis amb una gran cúpula.
  35. 35.  RENAIXEMENT  Els pintors com Sandro Boticelli, Leonardo da Vinci i Miquel Àngel, representaren temes mitològics i van recrear personatges i ambients de l’època.  Els escultors van reproduir sobretot el cos humà per exalçar l’harmonia i la bellesa de les seves proporcions. LA Primavera, Sandro Boticcelli La Pietat , Miquel Àngel El Sant sopar, Leonardo da Vinci
  36. 36.  El renaixement a Catalunya  No va tenir gaire difusió a Catalunya, ja que la majoria de construccions continuaven fent-se en estil gòtic.  Tot i així en arquitectura destaquen algunes obres, com la façana del Palau de la Generalitat, o el pati dels Tarongers .  En escultura sobresurten el retaule del monestir de Poblet i el de la catedral de Barcelona.  En pintura són importants el retaule de Sant Feliu, i els de Sant Cugat i Sant Jordi. Pati dels tarongers Retaule del monestir de Poblet Retrat de Sant Jordi
  37. 37.  BARROC  El barroc és l’estil artístic que caracteritza el s. XVII  També es va originar a Itàlia i es va estendre per Europa  Expressa clarament un sentiment: dolor, emoció…  Hi ha molta decoració i moviment: en els plecs de les robes, postura forçada dels personatges…
  38. 38.  PINTURA RENAIXENTISTA BARROCA  Colors clars i lluminosos  Les imatges serenes  Dominen les línies horitzontals i verticals  Obres arquitectòniques clàsiques dins dels quadres  Les obres donen sensació de profunditat  Contrast de colors. El fons fosc  Expressions exagerades  Dominen les diagonals en els quadres  Apareixen columnes retorçades  Figures il·luminades de forma antinatural  Molta ornamentació
  39. 39.  PINTURA RENAIXENTISTA BARROCA
  40. 40.  ARQUITECTURA RENAIXENTISTA BARROCA  Els espai es tornen simples, ordenats i racionals  Gust per les formes geomètriques  Utilitzen frontons, cornises i cúpules  Predominen elements decoratius.  Gust per les línies corbes  Moltes columnes especialmen salomòniques  La paraula barroc ve del terme castellà barrueco, que era una perla irregular i rara
  41. 41.  ARQUITECTURA RENAIXENTISTA BARROCA
  42. 42.  ESCULTURA RENAIXENTISTA BARROCA  Utilitzaven el marbre, que polien molt per fer les seves obres  Les seves cares reflectien serenitat. En general no mostraves sentiments  L’escultor més destacat és Miquel Àngel  Escultura molt carregada. Utilitzaven materials foscos com la fusta.  Les imatges mostren passions violentes i exaltades.  L’escultor més important va ser Bernini  El principal client era l’esglèsia i la Cort
  43. 43.  ESCULTURA RENAIXENTISTA BARROCA
  44. 44.  EDAT MODERNA

×