Your SlideShare is downloading. ×
cbem_m3_tema 7.2.pdf
cbem_m3_tema 7.2.pdf
cbem_m3_tema 7.2.pdf
cbem_m3_tema 7.2.pdf
cbem_m3_tema 7.2.pdf
cbem_m3_tema 7.2.pdf
cbem_m3_tema 7.2.pdf
cbem_m3_tema 7.2.pdf
cbem_m3_tema 7.2.pdf
cbem_m3_tema 7.2.pdf
cbem_m3_tema 7.2.pdf
cbem_m3_tema 7.2.pdf
cbem_m3_tema 7.2.pdf
cbem_m3_tema 7.2.pdf
cbem_m3_tema 7.2.pdf
cbem_m3_tema 7.2.pdf
cbem_m3_tema 7.2.pdf
cbem_m3_tema 7.2.pdf
cbem_m3_tema 7.2.pdf
cbem_m3_tema 7.2.pdf
cbem_m3_tema 7.2.pdf
cbem_m3_tema 7.2.pdf
cbem_m3_tema 7.2.pdf
cbem_m3_tema 7.2.pdf
cbem_m3_tema 7.2.pdf
cbem_m3_tema 7.2.pdf
cbem_m3_tema 7.2.pdf
cbem_m3_tema 7.2.pdf
cbem_m3_tema 7.2.pdf
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
492
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
38
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. PATOLOGIA PEREXPOSICIÓ AL FRED
  • 2. INTRODUCCIÓ• Perquè la temperatura corporal es mantingui a 36º-37ºC ha d’haver-hi un equilibri entre la producció i la pèrdua de calor.
  • 3. INTRODUCCIÓ• En el nostre medi l’exemple típic de pèrdua de calor és l’accident de muntanya a l’hivern.• Però hi ha altres situacions, més freqüents, de pèrdua de calor: indigents, accidents de trànsit (el 40% dels politraumàtics pateixen hipotèrmia), accidents en medi aquàtic, catàstrofes naturals.
  • 4. HIPOTÈRMIA
  • 5. HIPOTÈRMIA• La hipotèrmia es defineix com un descens de la temperatura central del cos per sota de 35ºC.• La temperatura central es mesura amb termòmetres auriculars o esofàgics. En el seu defecte termòmetres convencionals col·locats en la boca o en el recte.
  • 6. HIPOTÈRMIA• Existeixen diversos nivells de gravetat en una hipotèrmia: – Hipotèrmia lleu: 35º C - 34º C – Hipotèrmia moderada: 34º C - 32º C – Hipotèrmia greu: 32º C - 25º C – Hipotèrmia extrema: <a 25º C
  • 7. HIPOTÈRMIA• En el cos hi ha dos compartiments calòrics: – nucli: vísceres i teixits a més de 2 cm de la pell. La temperatura s’ha de mantenir constant a 36ºC. – superfície corporal: tota la superfície coberta per la pell i les vies aèries.
  • 8. HIPOTÈRMIA• La connexió entre compartiments es fa per la circulació: conducció i convecció.• Entre la superfície i l’exterior hi ha intercanvi per convecció i per evaporació.• La pell emet radiació (infraroja).
  • 9. HIPOTÈRMIA• La termoregulació permet mantenir una temperatura central constant.• Hi ha equilibri entre termòlisi i termogènesi. Existeixen termoreceptors superficials i profunds que recullen la informació que es processa en el SNC (hipotàlam).
  • 10. HIPOTÈRMIA• La lluita contra el fred es produeix en dos fronts: – augmentant la termogènesi: augment del metabolisme: tremolors, exercici, vestits i alimentació. – disminuint la termòlisi: Per vasoconstricció perifèrica.
  • 11. CAUSES• Hipotèrmia amb defensa màxima: – accidents de muntanya – naufragis, immersions – exposicions perllongades al fred• Hipotèrmia amb defensa mínima: – edat extremes – desnutrició o dejuni perllongat – esgotament físic – coma, malalties de la tiroide, lesions medul·lars – intoxicacions – anestèsia general – patologia psiquiàtrica
  • 12. CONTROL TEMPERATURA CORPORAL• El cos necessita de funcions (càrdio-circulatòria, neurològica, respiratòria, metabòlica) controlades per reaccions bioquímiques a temperatura ideal: 36,5º C.• Si la temperatura  o  aquestes funcions s’alteren perillant la vida de l’individu.• La termoregulació és un mecanisme de defensa important, bàsic per a la supervivència.
  • 13. FISIOPATOLOGIA HIPOTÈRMIA• 1. Fase de lluita   la termogènesi: tremolors,  adrenalina   la termòlisi: vasoconstricció perifèrica,  del volum de líquid circulant• 2. Fase d’aturada/esgotament de la termogènesi – als 33ºC. Es manté la vasoconstricció perifèrica.• 3. Fase de desequilibri – fracàs per defensar-se de la  de la temperatura – als 30ºC la hipotèrmia s’automanté fent difícil la recuperació.
  • 14. SIMPTOMES HIPOTÈRMIA
  • 15. EVOLUCIÓ HIPOTÈRMIA• Per sota de 33ºC la termogènesi s’atura i per sota de 32ºC no és possible la recuperació espontània, si persisteixen les mateixes condicions tèrmiques.• És reversible, amb rescalfament, si la temperatura no arriba a 25ºC.
  • 16. TRACTAMENT (1)• Prevenció davant l’accidentat exposat a baixes temperatures, mullat i no protegit: – aïllar-lo de terra, superfícies mullades, vent,... – posar-li roba seca, manta tèrmica, eixugar-lo i retirar roba mullada si és possible – donar-li begudes calentes – escalfadors portàtils, paracaigudes tèrmics
  • 17. TRACTAMENT (2)• Si hi ha batec cardíac s’ha de ser poc agressiu: – temperatura > 32º C • evacuació ràpida. – temperatura < 32º C • el rescalfament en el lloc no és eficaç. • el sobreescalfament pot provocar un síncope. • mobilitzar amb molta cura per evitar posar en recirculació la sang perifèrica freda.
  • 18. TRACTAMENT (3)• En aturada cardíaca: – són possibles recuperacions tardanes (després d’ACRs de més de 45’). – ventilació amb poc volum i compressions toràciques molt lentes. – la desfibril·lació pot ser contraproduent.
  • 19. CONGELACIONS
  • 20. CONGELACIONS• Les congelacions són una patologia freqüent en activitats amb risc d’exposició mantinguda al fred: – esports de muntanya. – accidents laborals. – conflictes bèl·lics: peu de trinxera. – patologia de la microcirculació (vasculitis, diabetis): penellons.
  • 21. CONGELACIONS• La congelació és una lesió perifèrica (mans, peus, nas, orelles) causada per exposició perllongada a temp. < 0º C.
  • 22. CONGELACIONS• Els factors associats que empitjoren els efectes són: – humitat: multiplica per 14 l’acció del fred. – vent: multiplica per 10. – altura: hipòxia. – esgotament
  • 23. CONGELACIONS
  • 24. FISIOPATOLOGIA CONGELACIONS• El fred provoca la formació de gel en els teixits amb destrucció de cèl·lules i la mort del teixit.• Mecanisme vasomotor: davant el fred el cos aïlla la perifèria del nucli (vasoconstricció). Arriba menys O2 a la perifèria: cianosi i tumefacció.• Hiperviscositat sanguínia: el fred fa la sang més espessa, circula amb més dificultat afavorint embòlies en la circulació perifèrica.
  • 25. CLÍNICA CONGELACIONS• Pèrdua de sensibilitat.• Tumefacció i pal·lidesa.• Més endavant s’instaura l’anestèsia.• En funció de la profunditat de la congelació apareixen els altres símptomes: – cianosi – rigidesa – immobilitat
  • 26. EVOLUCIÓ I PRONÒSTIC CONGELACIONS• El pronòstic precoç és molt difícil de fer.• Cal esperar 4 o 5 dies per saber si es tracta d’una congelació superficial o profunda.• Fins el 45è dia no es marca amb seguretat la línia divisòria entre teixits morts (gangrena seca) i teixits que s’han recuperat.
  • 27. TRACTAMENT CONGELACIONS• Objectiu: prevenir seqüeles (evitar amputacions).• en el terreny: – canviar mitjons i guants mullats per roba seca. – escalfar col·locant la zona afectada en l’aixella o engonal del company (10 min). – si es possible, donar AAS 100-250 mg. – no fregar la zona afectada. – no aplicar directament la font de calor. – si es recupera la sensibilitat es pot seguir caminant.
  • 28. TRACTAMENT CONGELACIONS• En un lloc arrecerat: – canviar roba mullada per seca. – calor, hidratació. – AAS 100-250 mg. – rescalfament ràpid: • evitar el calor sec. • aigua calenta amb un desinfectant a 37ºC. • escalfar fins igualar amb la temp corporal (1 h el peu). – apareixen butllofes que no s’han de rebentar. – no rescalfar si hi ha hipotèrmia.
  • 29. TRACTAMENT CONGELACIONS• Contraindicat: – colpejar la part afectada. – retirar calçat si no es pot iniciar tractament: la tumefacció pot impossibilitar tornar a col·locar-les.• La seqüela més freqüent és hipersensibilitat al fred. En les congelacions profundes les seqüeles més importants són les amputacions.

×