cbem m3 tema 7.6.pdf

566 views
437 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
566
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
27
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

cbem m3 tema 7.6.pdf

  1. 1. PATOLOGIARESPIRATÒRIA
  2. 2. VOCABULARI (1)• Broncospasme – reducció de la llum de bronquis i bronquíols.• Broncodilatadors – fàrmacs que dilaten la via aèria.• Bronquiectàsies – dilatacions irreversibles de bronquis terminals i alvèols.• Dispnea – sensació de dificultat respiratòria. No sempre respiratòria.
  3. 3. VOCABULARI (2)• Emfisema pulmonar – destrucció de bronquíols i alvèols. Hi ha dispnea, hiperreactivitat bronquial i hiperinsuflació pulmonar.• Hemoptisi – sang amb la tos.• Hiperreactivitat bronquial – predisposició al broncospasme.• Hipòxia   de la [O2] a sang arterial.• Hipercàpnia   de la [CO2] a sang arterial.
  4. 4. VOCABULARI (3)• Insuficiència respiratòria – qualsevol situació en què el sistema respiratori és incapaç de mantenir un intercanvi de gasos en sang arterial correcte. Pot ser: • aguda: l’intercanvi de gasos previ era correcte. • crònica: l’intercanvi previ és incorrecte, però tolerat. • crònica reaguditzada: la situació varia augmentant la hipòxia i/o hipercàpnia i per tant precipitant la dificultat respiratòria.
  5. 5. INTERROGATORI AL PACIENT (1)• Al·lèrgies• Hàbits tòxics – tabac – enolisme – drogues• Antecedents laborals: – riscos d’intoxicació amb MM PP – minaires, mecànics, treballadors en fàbriques de fluorescents, frens, uralita..., agricultors: granges, conreus de cereals...
  6. 6. INTERROGATORI AL PACIENT (2)• Antecedents patològics – càrdio-vascular, pulmonars, diabetis mellitus, cirurgia recent o allitament prolongat, psiquiàtrics: crisi d’ansietat o de pànic – aconseguir informes previs.• Medicació que està prenent.• Malaltia actual – dispnea? – ha passat altres vegades? – sobtada o evolutiva?
  7. 7. FISIOPATOLOGIA RESPIRATÒRIA (1)• Insuficiència respiratòria, dispnea i dificultat respiratòria no són sinònims, però s’utilitzen indistintament (incorrectament).• Insuficiència respiratòria – dada de laboratori: • paO2< 60 mm Hg (hipòxia) i/o paCO2> 50 mm Hg (hipercàpnia).• Dispnea – és un símptoma i per tant subjectiu.
  8. 8. FISIOPATOLOGIA RESPIRATÒRIA (2)• Dificultat respiratòria – conjunt de signes: • aleteig nasal • estirada traqueal • retracció m. intercostals i supraclaviculars • respiració tòraco-abdominal – sense capacitat d’oxigenar la sang o eliminar CO2. No sempre és pulmonar: • via aèria superior • central • via aèria inferior – aguda, crònica o crònica reaguditzada.
  9. 9. INSUFICIÈNCIA RESPIRATÒRIA CRÒNICA REAGUDITZADA (1)• Les causes són: malalties pulmonars, alteracions toràciques i malalties neuro-musculars.• Els malalts desenvolupen mecanismes de compensació, tolerant situacions d’hipòxia i/o hipercàpnia.• Quan l’equilibri es trenca es produeix la insuficiència respiratòria crònica reaguditzada.• La causa més freqüent és la descompensació de l’MPOC.
  10. 10. INSUFICIÈNCIA RESPIRATÒRIA CRÒNICA REAGUDITZADA (2)• El concepte MPOC engloba (entre altres): – bronquitis crònica: tos amb esput diaris 3 m/any, durant més de 2 a. – emfisema pulmonar: destrucció dels alvèols amb facilitat per col·lapsar- se. Tòrax en forma de bóta.• El pacient descompensat tindrà:  de l’esput i de la dispnea habitual, alteracions del son, cefalea i  dels edemes.• Dificultat respiratòria depenent de la severitat de la descompensació.
  11. 11. CRISI D’ASMA (1)• Crisis agudes, habitualment sense símptomes previs causats per hiperreactivitat de tràquea, bronquis i bronquíols davant estímuls que provoquen broncospasme i  de la producció de moc.
  12. 12. CRISI D’ASMA (2)• S’inicia amb tos seca i dispnea.• Sorolls respiratoris típics: sibilants (xiulets), perceptibles des de fora.• Quan un asmàtic deixa de xiular pot ser per empitjorament (no surt prou aire perquè xiuli).• Dificultat per parlar seguit.
  13. 13. SÍNDROME D’HIPERVENTILACIÓ• Taquipnea sense causa que la justifiqui. Hi ha una eliminació excessiva de CO2 que provoca alteracions de l’equilibri àcid-base.• El pacient tipus és jove, pateix nerviosisme o crisi de pànic, es mareja, té sensació de formigueig al voltant de la boca, a mans i peus que acaba amb contracció muscular. Pot tenir dolor toràcic atípic.• La nostra actitud, després de descartar signes de dificultat respiratòria i falta d’O2, serà tranquil·litzar-lo i ajudar-lo a controlar la respiració.• Poc a poc aniran remetent els símptomes .
  14. 14. PULSIOXIMETRIA• Mesura el percentatge d’hemoglobina (Hb) oxidada en sang arterial mitjançant espectres lumínics.• L’Hb rica en O2 és vermella brillant i la pobre en O2 és vermella fosca.• Amb un diode emissor de llum en un extrem i un receptor en laltre, laparell mesura labsorció espectrofotomètrica i dóna un càlcul de la SpO2.
  15. 15. PULSICOXIMETRIA• Mesura el percentatge de carboxiHb.• Funciona per principis molt similars al de la pulsioximetria• És molt útil per valorar a persones afectades per fum d’incendis i per tant per decidir si cal o no trasllat hospitalari. Malgrat això no és material de les ambulàncies de SVA (si del GEM de Bombers)
  16. 16. ACTUACIÓ DAVANT EL PACIENT AMB DISPNEA (1)• Posició del pacient: – conscient: semiassegut o assegut amb les cames penjant. – inconscient i respiració espontània: PLS. – en aturada respiratòria: decúbit supí per fer maniobres.• Descordar les robes que l’angoixin.• Suport psicològic.• Repòs físic absolut.
  17. 17. ACTUACIÓ DAVANT EL PACIENT AMB DISPNEA (2)• No demorar el trasllat• Tenir disponible el material per SVB.• Els objectius són: , reconèixer la hipòxia per començar l’oxigenoteràpia.• Revalorarem constantment l’estat del pacient per reconèixer la bradipnea i l’aturada respiratòria.

×