cbem m3 tema 7.4.pdf

464
-1

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
464
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
24
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

cbem m3 tema 7.4.pdf

  1. 1. PATOLOGIACARDIOVASCULAR
  2. 2. INSUFICIÈNCIACORONÀRIA
  3. 3. CONCEPTE• La insuficiència coronària és la incapacitat de les a. coronàries d’aportar la sang necessària al cor.• Pot donar-se en repòs o en exercici. En exercici el cor  el treball per bombejar més de pressa i amb una força de contracció més gran. Les coronàries es dilaten per proporcionar un volum més gran de sang oxigenada al múscul cardíac.• Si la sang que arriba per les coronàries no és suficient, apareix la insuficiència coronària.
  4. 4. FACTORS DE RISCD’INSUFICIÈNCIA CORONÀRIA (1)• Factors modificables:  el treball del cor, o alteren les a. coronàries. – nivells elevats de colesterol – HTA – tabaquisme – obesitat• Factors no modificables: – edat – sexe – herència – diabetis
  5. 5. FACTORS DE RISCD’INSUFICIÈNCIA CORONÀRIA (2)• Els nivells  de colesterol afavoreixen el seu dipòsit a les parets arterials. Les parets es tornen més gruixudes, disminueix el diàmetre intern i el fluix sanguini, podent arribar al tancament total de l’artèria.• Aquest procés s’anomena arteriosclerosi.
  6. 6. FACTORS DE RISCD’INSUFICIÈNCIA CORONÀRIA (3)• La HTA implica  del treball del cor, que ha de vèncer una pressió més gran per impulsar la sang.• Si l’arteriosclerosi  la nutrició del cor, aquest no pot realitzar l’esforç i apareixen símptomes.
  7. 7. MALALTIA CORONÀRIA AGUDA• Els símptomes corresponen a dues malalties: l’angina de pit i l’infart agut de miocardi (IAM). – a l’angina arribada poca sang al cor. – a l’IAM, l’aport s’interromp i la cèl·lula cardíaca mor.• La gran diferència entre angina i IAM, en el medi prehospitalari i per el personal no sanitari, és la durada del dolor. – si és > 30 min, sospitarem un IAM. – en l’angina, la durada sol ser de pocs minuts.
  8. 8. CARACTERÍSTIQUES DEL DOLORCORONARI• El dolor coronari típic es localitza en el centre del tòrax, sobre l’estern. El pacient sol tenir sensació de mort imminent.• Pot afectar altres zones: braç esquerre, esquena, mandíbula o epigastri. Es pot acompanyar de sudoració , nàusees i vòmits. A cops no és tan intens o només apareix en les zones reflexes.• No es modifica amb la tos ni amb els moviments del cos.
  9. 9. ANGINA DE PIT (1)• Es presenta quan les necessitats d’O2 del cor excedeixen al subministrament de les artèries coronàries.• Les cèl·lules cardíaques no moren, a diferència del que passa en l’IAM.• Els símptomes són: dolor coronari de durada inferior a mitja hora (generalment < de 10’) i la resta de símptomes que ja hem vist.
  10. 10. ANGINA DE PIT (2)• Desencadenants:   el treball del cor: exercici físic, tensió emocional.   l’arribada d’O2: espasme arterial, arítmia cardíaca.• En situació normal, les coronàries es dilaten i subministren O2. Si això falla el cor pateix la falta d’O2. El pacient es queda quiet (disminueix les necessitats d’O2).• Així, al cap de pocs minuts, sol desaparèixer el dolor.
  11. 11. ANGINA DE PIT (3)• El tractament consisteix a administrar nitroglicerina sublingual, AAS (mèdic). – la nitroglicerina produeix dilatació d’artèries i venes. – la TA  i es restableix l’equilibri entre l’aportament i les necessitats d’O2 en el múscul cardíac.• Altres mesures: O2 i col·locar el pacient incorporat.
  12. 12. INFART AGUT DE MIOCARDI• En l’infart agut de miocardi (IAM) les cèl·lules cardíaques moren perquè no els hi arriba sang pel tancament, per formació d’un coàgul, a les a. coronàries.• Al voltant d’un 30-50% de les persones amb IAM moren abans de rebre tractament mèdic.
  13. 13. INFART AGUT DE MIOCARDI• Els símptomes de l’IAM són els ja descrits de dolor en el centre del tòrax. El pacient sol tenir sensació de mort imminent.• Pot afectar altres zones: braç esquerre, esquena, mandíbula o epigastri. Es pot acompanyar de sudació , nàusees i vòmits. A cops no és tan intens o només apareix en les zones reflexes.• No es modifica amb la tos ni amb els moviments del cos.
  14. 14. COMPLICACIONS DE L’IAM (1)• Arítmies capaces de produir mort sobtada.• Insuficiència mecànica de bombeig (xoc cardiogènic).• Insuficiència cardíaca congestiva
  15. 15. COMPLICACIONS DE L’IAM (2)• Les arítmies són alteracions del ritme cardíac (es veuen més endavant). – taquicàrdia o bradicàrdia – asistòlia – fibril·lació ventricular. – l’asistòlia i la fibril·lació són situacions d’aturada cardíaca. – les arítmies produeixen el 40% de les morts prehospitalàries, en pacients amb un IAM, amb freqüència màxima en la primera hora.
  16. 16. COMPLICACIONS DE L’IAM (3)• Xoc cardiogènic – s’afecta la capacitat de bombeig, pel número elevat de cèl·lules cardíaques mortes, i per tant no arriba O2 a tot l’organisme. – pot portar a la mort. – hi ha hipotensió arterial i signes que els teixits no estan ben oxigenats: pell freda, suada i amb cianosi. – El tractament és farmacològic: equip medicalitzat.
  17. 17. COMPLICACIONS DE L’IAM (4)• Insuficiència cardíaca congestiva – es deu a la fallida del bombeig del cor esquerre. – la sang “s’acumula” als pulmons i passa dels capil·lars als alvèols. – el pacient té dispnea i un esput rosat i escumós molt característic. – el tractament consisteix en O2 i posterior trasllat medicalitzat.
  18. 18. TRACTAMENT DE L’IAM• El tractament òptim de l’IAM pot ser de 2 tipus: – fibrinòlisi: fàrmacs que dissolen el coàgul. L’eficàcia  si es retarda. Màxima a la primera hora. Es pot fer extrahospitalàriament, però no sempre. En aquests casos repòs, O2 i no demorar l’arribada a l’hospital per no retardar tractaments alternatius. – angioplàstia de rescat: desobstrucció quirúrgica.
  19. 19. ACTITUD DAVANT LA SOSPITAD’INSUFICIÈNCIA CORONÀRIA• Repòs físic absolut. Intentar tranquil·litzar-lo.• Si està dispneic, asseure’l.• Administrar-li O2.• No s’administrarà cap medicació, però hi ha malalts que disposen de la medicació. Si ens trobem amb aquesta situació ajudar en l’administració.• No s’ha de demorar el trasllat, llevat que hi hagi indicació dels serveis extrahospitalaris per fer fibrinòlisi.
  20. 20. INSUFICIÈNCIACARDÍACA I ARÍTMIES
  21. 21. INSUFICIÈNCIA CARDÍACA• Si per qualsevol motiu el cor no pot propulsar un volum de sang adequat per satisfer les necessitats del cos, parlem d’Insuficiència Cardíaca (IC).• Si el fracàs és predominantment del costat esquerra, parlem d’IC esquerra i si fracassa la bomba dreta es tracta d’IC dreta.
  22. 22. CAUSES D’INSUFICIÈNCIA CARDÍACA (1)• Els dipòsits de colesterol i la pèrdua d’elasticitat de les artèries un  de la TA .• El ventricle esq. treballa a pressions > a l’habitual i finalment acaba fallant pel sobreesforç.
  23. 23. CAUSES D’INSUFICIÈNCIA CARDÍACA (2)• Quan hi ha un embolisme pulmonar s’obstrueixen moltes artèries del pulmó augmentant la pressió de la circulació menor. El ventricle dret ha de treballar a alta pressió i es produeix una IC dreta.
  24. 24. CAUSES D’INSUFICIÈNCIA CARDÍACA (3)• Sovint el cor amb l’edat i algunes malalties es dilata patint un deteriorament de la capacitat contràctil.• Després d’un IAM, si s’obstrueixen les a. coronàries, les cèl·lules miocàrdiques no reben O2 ni aportació energètica i no treballen bé.• En l’anèmia la sang té pocs glòbuls vermells per tant hi ha un dèficit general d’O2 a tots els teixits.
  25. 25. CAUSES D’INSUFICIÈNCIA CARDÍACA (4)• La reducció de la llum o la lesió valvular provoquen IC.• En una bradicàrdia a cops no s’aconsegueix TA acceptable. Si hi ha taquicàrdia no dóna temps a que s’omplin els ventricles i no es pot propulsar el volum necessari. En els dos casos hi haurà IC.• Un malalt pot tenir diverses causes d’IC.
  26. 26. SIGNES I SÍMPTOMES DE LA IC ESQUERRA (1)• Incapacitat per realitzar esforços.• Inicialment dispnea amb activitat física . Si la IC augmenta hi ha dispnea a petits esforços i fins i tot en repòs. – causa: fallida del ventricle esq. amb excés de sang en els pulmons. Apareix líquid en l’alvèol impedint l’intercanvi de gasos.• Ortopnea.
  27. 27. SIGNES I SÍMPTOMES DE LA IC ESQUERRA (2)• Si hi ha molt líquid en l’alvèol es pateix un Edema Agut de Pulmó: – dispnea molt severa, taquipnea. Sol estar assegut i utilitza la musculatura toràcica i abdominal per respirar. – ofec molt intens amb sensació de mort imminent. – el líquid dins dels pulmons fa soroll com el d’una olla quan bull amb tos i un esput rosat. – hi ha taquicàrdia, HTA, pal·lidesa i cianosi.
  28. 28. SIGNES I SÍMPTOMES DE LA IC DRETA• Hi ha retenció de líquid per darrere del ventricle dret acumulant-se a la resta de l’organisme. Apareixen dos signes claus: – ingurgitació jugular: les venes del coll es fan més prominents a causa de l’augment de volum que reben. – edemes perifèrics: l’acumulació de líquid en el sistema venós fa que aquest fugi cap als teixits de tot el cos. Les cames s’inflen.
  29. 29. ACTUACIÓ DAVANT UN MALALT AMB IC• Intentar que no augmenti el consum d’O2 – tranquil·litzar-lo, fer-li fer repòs i que estigui confortable.• Millorar loxigenació. – Hem d’aconseguir uns bona posició perquè respiri: assegut amb les cames en declivi. Si disposem d’O2, col·locarem una mascareta amb fluixos alts.• Traslladar-lo assegut a la llitera.
  30. 30. ARÍTMIES• El cor batega amb un ritme regular determinat pel nòdul sinusal que hi ha en l’aurícula dreta. – l’estímul del nòdul es transmet per un sistema de conducció per aconseguir la contracció. – el nòdul rep la influència del SN i d’algunes hormones que poden  o  el ritme.
  31. 31. ARÍTMIES• Quan es lesiona el nòdul o el sistema de conducció es produeixen les arítmies. – si la lesió és auricular reben el nom de supraventriculars i si està en la part ventricular es diuen arítmies ventriculars.• Causes – edat – deficient circulació cardíaca – certes malalties – desconegudes
  32. 32. ACTUACIÓ DAVANT UN MALALT AMB UNA POSSIBLE ARÍTMIA• Tranquil·litzar-lo.• Repòs absolut.• Oxigenoteràpia.• Posició còmoda, si està marejat o inconscient estirar- lo en decúbit lateral.• Trasllat ni brusc ni accidentat.
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×