Objectes d’ansietat La realitat visible. Unitat didàctica Un projecte educatiu el·laborat pel Centre d’Art Santa Mònica
10 bodegons a tall d’exemple
Norbert Schneider (per situar els orígens del bodegó)
Jan Brueghel el vell Jan Brueghel el jove Ram de flors.
William Claesz Heda.  Natura morta, 1651 William Claesz Heda
Barthel Bruyn el Vell Calavera, 1550
 
 
Eduardo Pérez Soler
Què converteix una peça en una obra d’art? Quina funció ha de tenir l’art actual? Quina funció ha tingut l’art en altres m...
 
Sessió 2. Heu de triar un  objecte  que tingueu a casa i que sigui important per a vosaltres. Una vegada triat, heu de pre...
Sessió 3. Fotografia d’objectes. Amb l’aparició de la fotografia, sembla que aquesta tècnica hagi de desplaçar I subtituir...
M. Broodthaers. Gran cassola de musclos. 1966 M. Broodthaers. 289 couquilles d’oeufs. 1966 MARCEL BROODTHAERS 1924 · 1976....
EDUARD RUSCHA. 1897 · 1966. És un dels fotògrafs de la nova objectivitat alemanya. Els seus treballs es caracteritzen per ...
Considero las imágenes como un agente importante para construir la realidad. La mejor manera de explicar una imagen, es co...
Eduard Ruscha. Llibre de la sèrie focs. M’agradaria posar èmfasi en què les fotografies que faig servir (en el llibre Vari...
Sessió 4. El text com a objecte El treball de molts artistes actuals està vinculat directament a les paraules. Moltes de l...
CÀPSULES DEL TEMPS Les Càpsules del Temps són recipients hermètics on es guarda informació d’interès per qui la obri a pos...
Senyals. Bienal d’Istambul 2003.  Atravessar les idees com es fa amb les ciutats i les fronteres. Rogelio López Cuenca &qu...
Rogelio López Cuenca Opium populi Sean Mackaoui  "Fight the Power"
Juan Domingo Explota Xavier Monsalvatje  Shell Hell
Barbara Krugger.  (1945)   Artista conceptual americana.La seva vessant com a dissenyadora l’ha marcada en la seva producc...
Jenny Holzer.  (1950) Artista conceptual americana. El seu treball apareix de cop i volta en uns indicadors lluminosos, un...
Joan Brossa.  (1919-1998) Artista i poeta barceloní.  "Jo era un ull que veia però no mirava. I tot procés ha estat d...
Banksy.  Aquest artista de fet és un “grafitero” de carrer al que ningú ha vist mai. Ha aconseguit colocar obres seves en ...
 
Perejaume. Cartell per les festes de la Mercè 2004
Albert Om no entiende el cartel de Perejaume para la Mercè. Lo confesó en su programa el día que entrevistó a Joan Clos, a...
 
Activitat 4. L’activitat consisteix en tria un text trobat o editat (un graffiti, una publicitat, un poema, una dita, un f...
Escola Pia Santa Anna. 2009 Ismael Cabezudo i Fors
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Power Point Objectes Dansietat

810 views

Published on

Published in: Art & Photos, Business
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
810
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
262
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide
  • La realitat visible. Unitat didàctica Un projecte educatiu el·laborat pel Centre d’Art Santa Mònica
  • 10 bodegons a tall d’exemple
  • Norbert Schneider (per situar els orígens del bodegó)
  • William Claesz Heda. Natura morta, 1651
  • Barthel Bruyn el Vell Calavera, 1550
  • Què converteix una peça en una obra d’art? Quina funció ha de tenir l’art actual? Quina funció ha tingut l’art en altres moments de la Història?
  • Power Point Objectes Dansietat

    1. 1. Objectes d’ansietat La realitat visible. Unitat didàctica Un projecte educatiu el·laborat pel Centre d’Art Santa Mònica
    2. 2. 10 bodegons a tall d’exemple
    3. 3. Norbert Schneider (per situar els orígens del bodegó)
    4. 4. Jan Brueghel el vell Jan Brueghel el jove Ram de flors.
    5. 5. William Claesz Heda. Natura morta, 1651 William Claesz Heda
    6. 6. Barthel Bruyn el Vell Calavera, 1550
    7. 9. Eduardo Pérez Soler
    8. 10. Què converteix una peça en una obra d’art? Quina funció ha de tenir l’art actual? Quina funció ha tingut l’art en altres moments de la Història?
    9. 12. Sessió 2. Heu de triar un objecte que tingueu a casa i que sigui important per a vosaltres. Una vegada triat, heu de preparar a casa dues presentacions diferents de l’objecte: la primera mitjançant una representació i la segona a través d’un text escrit . Per a la representació podeu utilitzar tècniques I suports diversos: fotografia, dibuix, fotocòpia… El text haurà d’explicar perquè és important aquell objecte. La setmana vinent haureu de portar l’objecte, la seva representació I el text explicatiu.
    10. 13. Sessió 3. Fotografia d’objectes. Amb l’aparició de la fotografia, sembla que aquesta tècnica hagi de desplaçar I subtituir la pintura en la seva funció representativa. Per altra banda es genera el debat ja conegut de si es pot considerar art. De fet, el gran problema el tenia la pintura, ja que era aquesta la que havia de fer un tomb en la seva funció tradicional (la representació). Avui en dia, la pintura I la fotografia, en totes les seves múltiples funcions (fotografia, cinema, publicitat, televisió…) conviuen. Per altra banda, tots aquest suports s’han incorporat de tal manera a la nostra vida, que se’ns fa molt difícil imaginar-nos qualsevol event sense tenir-ne un registre. De fet, svint la fotografia, I el fet de saber que hi és, condiciona la nostra actitud I manera de fer (ens identifiquem com a models). Així doncs, la fotografia s’ha convertit en una mena de catàleg particular de la nostra vida, és un document I alhora un registre casolà. En aquest exercici ens proposem treballar la idea de catàleg, seriació I arxiu, que són presents en alguns dels treballs dels artístes que us mostrarem a continuació. Marcel Broodthaers. Visual Tower. 1960
    11. 14. M. Broodthaers. Gran cassola de musclos. 1966 M. Broodthaers. 289 couquilles d’oeufs. 1966 MARCEL BROODTHAERS 1924 · 1976. El discurs de Broodthaers es centra en la crítica que es pot fer a l’estatut que adquireix l’art I sobretot el museu. Es mostra irònic amb la cultura oficial I fa us d’objectes paradoxa (semblen de veritat). És hereu de Dalí I sobretot de Magritte.
    12. 15. EDUARD RUSCHA. 1897 · 1966. És un dels fotògrafs de la nova objectivitat alemanya. Els seus treballs es caracteritzen per un punts de vista poc usuals I una forta il·luminació. Usa la fotografia per descriure objectes. Durant un període o època, fotografia fàbriques, maquinària I objectes de la industria com a elogi a la modernitat.
    13. 16. Considero las imágenes como un agente importante para construir la realidad. La mejor manera de explicar una imagen, es con otra imagen. Mabel Palacín
    14. 17. Eduard Ruscha. Llibre de la sèrie focs. M’agradaria posar èmfasi en què les fotografies que faig servir (en el llibre Varius small fires) no tenen cap significat artístic. Crec que la fotografia ha mort com a art; només té cabuda en el món comercial, amb finalitats tècniques o informatives. Per aquest motiu, el meu llibre no conté una col·lecció de fotografies artístiques, sinó que conforma una sèrie de dades tècniques, com la fotografia industrial. Per a mi no són altra cosa que instantànies.
    15. 18. Sessió 4. El text com a objecte El treball de molts artistes actuals està vinculat directament a les paraules. Moltes de les obres consten d’un text escrit sobre un suport o un altre i acompanyat d’imatges o no. El text pot ser breu o extens, més o menys central o marginal, jugar amb una tipografia o una altra, tenir un contingut pop, conceptual, social, etc., segons l’artista i naturalment el context al qual correspongui l’obra. Aquest interès pel text com a element fonamental de la producció artística apareix als anys seixanta. Artistes com Andy Warhol o On Kawara són paradigma dels artistes que recorren al text, el primer pertanyent a l’art pop i el segon, a l’art conceptual.En aquestes obres, el text apareix ple de connotacions i significats (a més del propi del contingut), des de la tipografia que fa servir i les referències a les quals remet, el traç o el color triat per escriure-la, el «marc» en què s’inscriu, etc. (Per exemple, un text escrit en tipografia gòtica no és gens ni mica neutre i ens permet remetre’ns, fins i tot, a una ideologia com el nazisme).
    16. 19. CÀPSULES DEL TEMPS Les Càpsules del Temps són recipients hermètics on es guarda informació d’interès per qui la obri a posteriori. Una de les primeres va ser feta a l’Exposició Universal de Nova York el 1939, enterrant una caixa de 2,28 metres, de 363 kg. N’hi han enterrades a sota d’Hotels, i d’altres (com la Cripta de la Civilització) les quals la seva obertura s’ha declarat per l’any 8113. Existeixen d’altres virtuals com la que va fer Yahoo, o d’orbitals com la KEO. Aquesta última, et deixa escriure sis pàgines pels habitants de la terra de l’any 52.000. Andy Warhol, TC 232 Contenidos de Cápsula de Tiempo 232, sin fecha, cartón con cinta de embalar e inscripciones con marcador y grafito. 11 1/8 x 18 3/8 x 14 pulgadas (28.3 x 46.7 x 35.6 cm.) The Andy Warhol Museum, Pittsburgh Founding Collection, Contribucción de The Andy Warhol Foundation for the Visual Arts, Inc.
    17. 20. Senyals. Bienal d’Istambul 2003. Atravessar les idees com es fa amb les ciutats i les fronteres. Rogelio López Cuenca " El arte ya no puede consistir en la representación de paisajes exteriores o de paisajes interiores o mentales, porque su espacio es la discusión sobre el significado de lo que ya compartimos, los lenguajes que ya hablamos. "
    18. 21. Rogelio López Cuenca Opium populi Sean Mackaoui "Fight the Power"
    19. 22. Juan Domingo Explota Xavier Monsalvatje Shell Hell
    20. 23. Barbara Krugger. (1945) Artista conceptual americana.La seva vessant com a dissenyadora l’ha marcada en la seva producció artística. Els seus treballs giren entorn a les desigualtats entre homes i dones i a la violència de gènere.
    21. 24. Jenny Holzer. (1950) Artista conceptual americana. El seu treball apareix de cop i volta en uns indicadors lluminosos, una façana d’un edifici o en una camiseta. La seva obra és discreta pel que fa a l’autoria i passa desapercebuda. A vegades les frases que fa evidents són veritats universals i d’altres un intent per mostrar idees contradictòries en el pensament contemporani.
    22. 25. Joan Brossa. (1919-1998) Artista i poeta barceloní. "Jo era un ull que veia però no mirava. I tot procés ha estat de reeixir a saber mirar, reeixir en l´empresa de penetrar les coses"
    23. 26. Banksy. Aquest artista de fet és un “grafitero” de carrer al que ningú ha vist mai. Ha aconseguit colocar obres seves en quasi tots els museu del món. Els seus treballs són molt irònics i estan carregats de mala baba cap al sistema.
    24. 28. Perejaume. Cartell per les festes de la Mercè 2004
    25. 29. Albert Om no entiende el cartel de Perejaume para la Mercè. Lo confesó en su programa el día que entrevistó a Joan Clos, alcalde de Barcelona: “Què és això? Algú entén què és això?” “El club” se emite durante la sobremesa, y ya se sabe que esa es una hora espesa, un momento de siesta que Clos no quiso estropearnos: “M'imagino que és autobiogràfic, perquè ell viu a la muntanya”.Toda una garantía de que las preguntas contenidas en el cartel no nos incumben. El resto de los mortales vivimos en el llano, la planicie de la Barcelona postfòrum en la que interrogarse es tabú. Y más si las preguntas vienen con carga retórica. La antigua responsable de esa franja de programación, Júlia Otero, más inteligente que Albert Om, no habría desaprovechado la oportunidad. Me la imagino: “Senyor Clos, no creu que ens hem passat una mica amb tanta turistificació de la ciutat?”. Y él sólo habría tenido que asentir: “Potser sí”. Y aquí no pasa nada.Pero eso es ficción. La realidad, la pura realidad, es que Barcelona no tolera preguntas. Y menos si su estructura sintáctica las hace inasimilables, inabsorbibles e impertinentes. Todo lo contrario de un eslógan. Que es lo que, al fin y al cabo, hicieron la mayoría de artistas que regalaron su sello personal cuando diseñaron el cartel de otras Mercès. Perejaume ha decepcionado doblemente. No sólo ha preguntado lo que no tenía que preguntar, sino que además, ha prescindido de imagen. Se ha abstenido de celebraciones. Lo mismo que hizo Manuel Delgado en plena campaña electoral. Viendo que la ciudad estaba llena de carteles con candidatos sonrientes, se preguntó: “¿De qué ríen?”. Ya ven. Sin embargo, sólo alcanzo a recordar un eslógan del Ayuntamiento que preguntase algo. Era en 1983 y decía: “Qui és Barcelona?”. Pero de eso hace mucho.
    26. 31. Activitat 4. L’activitat consisteix en tria un text trobat o editat (un graffiti, una publicitat, un poema, una dita, un full de calendari o d’una agenda, una nota en post-it deixada per algú de la família...) i creeu per a aquest text un context nou o en feu una composició, de manera que se n’afavoreixi una lectura diferent, inèdita... També podeu recollir diversos textos del mateix tipus, I reunir-los simplement descontextualitzats, després els podeu compondre de manera creativa, etc., amb la intenció de descobrir altres connotacions, de proposar un joc intel·lectual, de fer un acudit, etc.
    27. 32. Escola Pia Santa Anna. 2009 Ismael Cabezudo i Fors

    ×