Resum de literatura medieval catalana - 1r de batxillerat
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Resum de literatura medieval catalana - 1r de batxillerat

on

  • 3,064 views

Resum MOLT resumit de literatura medieval catalana, adreçat a la darrera repassada per alumnes de 1r de batxillerat. S'ha de completar amb altres apunts i/o la informació del llibre de text. El ...

Resum MOLT resumit de literatura medieval catalana, adreçat a la darrera repassada per alumnes de 1r de batxillerat. S'ha de completar amb altres apunts i/o la informació del llibre de text. El lèxic emprat en aquest document és molt planer, i per això convé ampliar-lo i precisar-lo amb les explicacions donades pel professor.

Statistics

Views

Total Views
3,064
Views on SlideShare
3,064
Embed Views
0

Actions

Likes
1
Downloads
60
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Resum de literatura medieval catalana - 1r de batxillerat Resum de literatura medieval catalana - 1r de batxillerat Document Transcript

  • El català a lEdat Mitjana Resum de literatura medieval catalana per a 1r de Batxillerat -1-
  • El català a lEdat Mitjana 1. La formació de la llengua literària 1.1. Els orígens del català 1.2. Els primers textos 1.2.1. El Liber iudiciorum 1.2.2. Les Homilies dOrganyà 1.2.3. Altres textos jurídics i religiosos 2. Laparició de la prosa literària. Ramon Llull 2.1. Vida 2.2. Obres més importants 2.2.1. Llibre dEvast e dAloma e de Blanquerna son fill 2.2.2. Llibre dAmic e Amat 2.2.3. Llibre de meravelles 2.2.4. Llibre de les bèsties 2.3. Les llengües de Ramon Llull 2.4. Lestil de Ramon Llull: peculiaritats lingüístiques 3. La historiografia. Les cròniques 3.1. Les Quatre Grans Cròniques 3.1.1. Llibre dels feyts, de Jaume I 3.1.2. Crònica de Bernat Desclot 3.1.3. Crònica de Ramon Muntaner 3.1.4. Crònica de Pere el Cerimoniós 3.2. La Cancelleria Reial 3.2.1. Bernat Metge. La prosa humanista. Lo somni 3.2.2. Francesc Eiximenis. Lo crestià 3.2.3. Vicent Ferrer 4. La poesia medieval catalana 4.1. La poesia trobadoresca. Elements i tipologia 4.2. Ausiàs March 4.3. Joan Roís de Corella 5. La novel·la 5.1. La novel·la de cavalleria 5.1.1. Joanot Martorell. Tirant lo Blanch 5.1.2. Curial e Güelfa 5.2. La sàtira medieval. Jaume Roig. Lespill o el Llibre de les dones -2-
  • El català a lEdat Mitjana Des de la caiguda de lImperi romà el 476 d.C., els diferents territoris que elconformaven van tenir dominis de pobles molt diversos. Juntament amb levoluciópròpia de la llengua segons la seva proximitat o llunyania de la metròpoli (Roma),aquest devenir històric també en va marcar lús que sen va fer del llatí que els romanshi van deixar. Aquesta diferent evolució de la llengua llatina als diferents territoris va permetrelaparició de les llengües romàniques. Si bé van sorgir de manera oral i espontània, apoc a poc hi va haver una consciència que el poble no parlava la mateixa llengua queapareixia als escrits, i lelevat grau danalfabetisme de la població va fer necessàrialaparició de textos escrits en la seva llengua vernàcula, en el cas de lorient penínsulari de les Illes, el català. Es tractava, en un principi, dexplicacions o de traduccions. 1. La formació de la llengua literària Si bé els primers textos que tenim són del segle XII -al nord de Catalunya-, noserà fins ben entrat el segle XIII que el català començarà a gaudir de prestigi literari.Un altre element a remarcar és el fet que, tot i que la majoria de llengües romàniquespresenten les seves primeres mostres escrites en textos poètics, el català ho fa ambtextos en prosa, i també aconseguirà la seva estabilitat, un segle després, amb la prosade Llull. 1.1. Els orígens del català Com ja hem dit, el català és una llengua romànica que prové de levolució delllatí als diferents territoris on ara es parla aquesta varietat del llatí vulgar. En elsparàgrafs anteriors hom pot trobar els orígens lingüístics i socials de laparició de lallengua catalana. 1.2. Els primers textos Els primers textos que conservam en llengua catalana daten de la segona meitatdel segle XII. Nhi ha de dues tipologies: per una banda ens trobam amb textos jurídics,que especifiquen les normes i els costums pels quals sha de regir el poble; per laltra, hitenim els textos religiosos, que generalment són sermons o explicacions de la Biblia. -3-
  • 1.2.1. El Liber iudiciorum És el primer text escrit en català que coneixem, i és una traducció de la segonameitat del segle XII dun codi de lleis visigòtic. Es va fer necessària una traducció i una“vulgarització” de les lleis per tal que el poble, que no sabia llatí, les pogués entendre. 1.2.2. Les Homilies dOrganyà Les Homilies són el primer text en prosa escrit directament en català i lespodriem datar entre les acaballes del segle XII i el començament del XII. Són vuit fullsdun sermó llatí que lautor explica en català. Cal relacionar aquest text amb larecomanació del Concili de Tours (813) de predicar al poble en llengua vulgar per talde difondre de manera més efectiva la paraula de Déu. 1.2.3. Altres textos jurídics i religiosos Tot i que els dos que ja hem esmentat són els primers textos escrits en català(una traducció i un text original), també en podem trobar daltres de característiquessimilars, ja siguin altres sermons o explicacions al poble per part de membres delEsglésia, ja siguin textos jurídics -originals o traduïts- que pretenien fer conèixer leslleis entre tota la població, com ara els Usatges de Barcelona, els Furs de València o elLlibre de les costums de Tortosa. La majoria daquestes obres es basen en la tradiciólegal per tal delaborar normes de convivència i càstigs (costums, usatges...). 2. Laparició de la prosa literària. Ramon Llull Per la seva obra tan extensa, Ramon Llull és considerat el creador de la prosaliterària en català. La seva importància rau a què és el primer escriptor europeu quetria una llengua vulgar (romànica) per parlar de temes que fins aleshores erenreservats al llatí, com la filosofia, la ciència, la teologia... 2.1. Vida Ramon Llull va ser un autor mallorquí que va néixer el 1232 i va morir el 1315,tot i que és fills de pares barcelonins que es van establir a lilla després de laconquesta. Va treballar a la cort de Jaume II. Es va casar i va tenir dos fills, emperòdesprés de diverses aparicions divines va deixar la seva família per entrar en la -4-
  • penitència i en lapostolat. Es va fer franciscà i va passar una època contemplativa comermità al puig de Randa. Això el va portar a viatjar per Europa i per Àfrica per apredicar la fe cristiana i intentar convèncer i convertir els infidels. En un dels seusviatges a terres mores fou apedregat i empresonat. També va crear escoles permissioners per ensenyar les diferents llengües en les quals shavia de predicar enaquests indrets o en altres com Terra Santa. 2.2. Obres més importants 2.2.1. Llibre dEvast e dAloma e de Blanquerna son fill Aquest llibre és una novel·la que retrata la vida medieval sense una ubicaciódeterminada. Consta de cinc parts com a cinc estadis per arribar a Déu, i elprotagonista haurà de passar per diverses etapes fins a arribar a la perfecció espiritualcom ermità, al cinquè llibre. Abans, però, haurà passat pel matrimoni, per ser monjo,bisbe i Papa, fins que finalment es faci ermità. 2.2.2. Llibre dAmic e Amat És un fragment del Blanquerna -el cinquè llibre- que té un caire molt poètic. Enell, lAmic, que és lànima, cerca el seu Amat, que és Déu. Presenta una gran influènciadel Càntic dels Càntics (un llibre de la Bíblia). 2.2.3. Llibre de meravelles Llull escriu aquest llibre durant un viatge a París entre 1288 i 1289. És unaenciclopèdia de coneixements que aparenta ser una novel·la, ja que hi ha una tramanarrativa protagonitzada per Fèlix; en aquesta obra shi diu com ha de ser lhome delèpoca, que ha de viatjar per veure les meravelles que Déu ha posat en aquest món. 2.2.4. Llibre de les bèsties És un fragment del Llibre de meravelles. Contràriament a allò que poguéssimpensar pel seu nom, aquesta obra és un pròleg, no un bestiari; ens trobam, doncs, ambun llibre que fa una crítica sobre la política i sobre la societat de lèpoca, que té uncaràcter al·legòric i una finalitat didàctica i moral. -5-
  • 2.3. Les llengües de Ramon Llull Lescriptor mallorquí produí la seva obra en quatre llengües: llatí, català, àrab iprovençal o occità, que emprava segons lentorn de producció o el destinatari i lafinalitat dallò que volia comunicar. Emprava el llatí com a llengua dunió entre el móncristià, però també per fomentar relacions de producció cultural, que esdesenvolupaven en aquesta llengua. Emprava làrab -que pogué aprendre a Mallorca-per dirigir-se als infidels del nord dÀfrica, i loccità per escriure poemes amorosos. Noens resta cap obra ni composició de Llull en cap daquestes dues llengues. Lús delcatalà pot tenir a veure amb la necessitat de difondre els seus coneixements entre elpoble i que aquests no quedin limitats a un entorn eclesiàstic. A més, és el primerescriptor que empra el català com a llengua normal de comunicació dins els àmbitsdexpresió cultes. 2.4. Lestil de Ramon Llull: peculiaritats lingüístiques Llull estableix la forma descriure en català que seguiran els escriptorsposteriors, no obstant això, la seva obra presenta moltes particularitats lingüístiquescom ara un ús combinat entre la llengua col·loquial i la culta, que es es pot comprovaren lús que fa de la subordinació, o un lèxic que beu de la llengua catalana però quetambé presenta llatinismes i nombroses innovacions com ara moltes paraulesderivades o mots exclusivament lul·lians. 3. La historiografia. Les cròniques La historiografia catalana neix entre els segles XII i XIII per la necessitat dedocumentar, entre daltres, els diferents episodis de la conquesta dels territoris àrabs.Una crònica és, doncs, un text historiogràfic que aporta, a més, el punt de vistaparticular de lautor que lescriu o la dicta; les cròniques exposen fets que els sóncoetanis, no parlen dhistòria passada -com feien les cròniques llatines-, sinó dels fetsque ocorren durant el seu període de redacció o inmediatament abans. 3.1. Les Quatre Grans Cròniques Dins de la historiografia medieval en català, dun caire més popular i, si es vol,més èpic, ens trobam amb quatre obres que en seran el seu punt culminant. Són lesQuatre Grans Cròniques: la de Jaume I, la de Bernat Desclot, la de Ramon Muntaner i -6-
  • la de Pere el Cerimoniós. Aquestes cròniques, que foren escrites per autors de diferentsàrees del domini lingüístic del català, tenen la seva base lingüística en lobra de RamonLlull. A més, també suposen una exaltació de la figura del rei, i fins i tot les cròniquesde Jaume I i de Pere el Cerimoniós estan escrites des duna perspectiva autobiogràfica. 3.1.1. Llibre dels feyts, de Jaume I És la primera crònica daquest conjunt, i tot i que no en conservam loriginal encatalà, sí que existeix un manuscrit en llatí i un text en català, lanomenat Llibre delsFeyts. Jaume I és linspirador daquesta crònica, i ell en devia dictar els episodis i elsseus escrivans els devien copiar i ampliar. Lingüísticament cal destacar cert desordresintàctic -que li aporta espontaneïtat- i parlaments reproduïts en estil directe. És unaobra que pretén contar la història dun personatge, el rei, i que es divideix en cincparts: • 1. La infantesa de Jaume I • 2. La conquesta de Mallorca • 3. La conquesta de València • 4. La conquesta de Múrcia • 5. Els darrers anys de Jaume I 3.1.2. Crònica de Bernat Desclot El seu títol sencer és Llibre del rei En Pere dAragó el dels seus anteriors passats,i narra les gestes de Pere el Gran, fill de Jaume I. No coneixem bé qui era BernatDesclot, però tot indica que era un escriva rossellonès. Podem dividir aquesta crònicaen dos blocs: 1. La formació de la Corona dAragó fins a Pere el Catòlic i Jaume I i 2. Elregnat de Pere en Gran fins la seva mort (incursions a Italia i la invasió francesa que elmonarca va fer retrocedir). 3.1.3. Crònica de Ramon Muntaner Lobra de Muntaner comprèn els cinc regnats que va viure lautor des de Jaume Ifins a Alfons III. El jo de lautor apareix constantment a lobra fer per una exaltació dela monarquia i de la llengua catalana, la unió lingüística de la qual defensarà en el seuescrit. -7-
  • 3.1.4. Crònica de Pere el Cerimoniós Aquesta obra pretén imitar la de Jaume I i té set llibres, que van des del regnatde seu pare, Alfons III, fins al seu govern. En aquesta crònica es narra la reincorporaciódel Regne de Mallorca i dels comtats de Rosselló i de la Cerdanya. Inclou documentscancellerescos que servien per justificar lactuació reial. 3.2. La Cancelleria Reial Durant el segle XIII, les llengües veïnes al català patien una forta fragmentaciólingüística, però el català destacava per la seva uniformitat gràcies, en part, al modellul·lià. Amb el pas del temps, però, la Cancelleria Reial ocuparà aquest lloc idesenvoluparà aquesta tasca a través de la redacció de textos oficials. La Cancelleriaera una escrivania reial creada en el segle XIII a la Corona dAragó i que estavaconformada per diferents càrrecs i que funcionava com un organisme administratiu iburocràtic. Durant el segle XIV Pere el Cerimoniós la reformarà per tal que esconverteixi en un centre de protecció cultural i dunificació de les varietatslingüístiques. La Cancelleria tenia tres llengües oficials: el llatí, el català i laragonès. 3.2.1. Bernat Metge. La prosa humanista. Lo somni Bernat Metge fou membre de la Cancelleria Reial i fou el primer autor de tota laPenínsula Ibèrica a incorporar lhumanisme a les seves obres, deixant de banda moltsaspectes medievals. Va viure entre els segles XIV i XV i treballà a la cort com a secretaride Joan I, però fou acusat de corrupció. Amb la mort de Joan I, els càrrecs contre B.Metge sagreugen i se lacaba acusant no només de corrupció, sinó també dabús,dusura, de traició i fins i tot de lhomicidi del rei. Amb lascens a la corona de Martí I,Bernat Metge és empresonat i no veu gaire alternatives al seu presidi. Mentre estàtancat escriu Lo somni, que arriba al rei a través dalgunes amistats de B. Metge.Aquesta obra fa que alliberin lautor i se li restitueixi la seva tasca com a escrivà, i finsi tot arribarà a ser secretari del nou rei, Martí I lHumà. Lo somni, però, no només va dirigit a Martí lHumà, sinó també a Maria Luna, laseva esposa, perquè B. Metge pensa que ella també en llegirà fragments; així doncs,per fer que la corona es posi de part seva, Metge deixa de banda la misoginia medievali fa una defensa de la figura femenina (com a rèplica a la missogínia de figures de lamitologia clàssica com Tirèsies o Orfeu). És, doncs, una obra destratègia política. -8-
  • Ens trobam, doncs, amb una obra escrita en diàleg, que és el gènere humanistaper excel·lència, ja que permet un intercanvi dopinions. Lo somni està dividit enquatre llibres. A la primera tenim a Bernat Metge a la presó; a la segona, el rei difunt,Joan I, respon les preguntes de lautor; a la tercera, Orfeu i Tirèsies narren la seva vidacom a condemnats a canviar de sexe i fan un clar atac a les dones; a la quarta part, idarrera, B. Metge respon aquest atac misògin fent una lloança de les dones. Aquestllibre, estructurat en quatre parts, mostra un somni de lautor, del qual es desoertaquan els cans comencen a lladrar. 3.2.2. Francesc Eiximenis. Lo crestià Francesc Eiximenis és una figura que representa la concepció medieval itradicional de la vida. Escriu duna manera clara sense preocupar-se per crear bellesa ala construcció, ja que el seu propòsit és adoctrinar en el catolicisme. Lo crestià, que ésla seva obra més representativa, tracta de ciència, de política, de mística, dètica i deteologia dogmàtica. 3.2.3. Vicent Ferrer Vicent Ferrer és una altra figura a destacar de les que viuen entre els segles XIV IXV. Ell directament no escrivia, sinó que era orador i tenia diferents escrivans que lifeien de copistes. De la seva obra -oral i copiada per altres- ens en queden algunsfragments de sermons, els quals destaquen lingüísticament pel to popular per tal deconmoure i convèncer el poble. 4. La poesia medieval catalana La poesia medieval catalana presenta dues grans etapes, segons la llengua decomposició. En primer lloc ens trobam amb la poesia trobadoresca, escrita en occità oprovençal. Ja cap a finals del segle XIV i durant tot el XV, diversos autors empraran elcatalà com a llengua per a elaborar poesia, principalment amorosa. 4.1. La poesia trobadoresca. Elements i tipologia La poesia trobadoresca és la literatura dels segles XII i XIII creada pel poble enllengua vulgar, però en una llengua que no pertany al poble català, sinó que estàescrita en occità o provençal. Es creu que escrivien en occità per proximitat geogràfica, -9-
  • pels llaços entre Catalunya i la Provença, per les relacions econòmiques establertes, perla similitud entre les dues llengües i, sobretot, pel prestigi de la lírica trobadorescaprovençal. Per lauge daquest tipus de poesia es va fer necessari distingir entre el poeta,que escrivia en llatí, i el trobador, que ho feia en occità. El joglar era el personatge quecantava aquestes obres al poble amb lajuda dun instrument. Les antologies delspoemes dels trobadors es compilaran en cançoners a partir del segle XIII, i ho faranper autors i per gèneres. La poesia trobadoresca glosa lamor cortès, que és el concepte de lamor exposaten aquest tipus de literatura; la cortesia és la conducta de lindividu que viu a la cort,és un model deducació, refinament i espiritualitat. A lamor cortès ens trobam unaextrapolació del món feudal a la relació amorosa, en ella, un vassall ha de retrefidelitat al seu senyor. La dama, domina o midons, que és objecte del vassallatge deltrobador, és sempre una dona casada amb un marit intolerant, el gilós, que rep veusacusadores dinfidelitat, els lausengiers. El trobador és conscient del llenguatge que ha demprar, i aquest serà difícil i ric,emprarà la rima consonant. A la poètica trobadoresca hi podem distingir diferentsgèneres: cançó, sirventès, plany, pastorel·la, alba, etc. Les lleis que regeixen el trobarsanomenen preceptives, i foren recollides en volums amb la finalitat de formar unabase sòlida a lhora delaborar i distingir una composició. Els trobadors catalans compongueren les seves obres principalment durantlèpoca alfonsina, és a dir, durant els regnats dAlfons el Cast i Pere el Catòlic. Algunstrobadors van ser el mateix Alfons el Cast, Giraut de Bornelh, Cerverí de Girona, Vidalde Besalú, Berenguer de Palou, Guerau de Cabrera, Guillem de Berguedà. Per acabar aquest apartat cal esmentar que la literatura joglaresca és aquellaliteratura popular, paral·lela a la culta provençal, que es divulga oralment, en català, ide la qual encara no se nha trobat cap exemple. El seu objectiu era informar idistreure la gent. 4.2. Ausiàs March Ausiàs March és el primer poeta que escriu poesia en català, deixant de banda,doncs, la llengua occitana. Va néixer al País Valencià, la capital del qual substituiràBarcelona com a nucli econòmic -principalment portuari-, fet que motivarà la puixança -10-
  • cultural de la ciutat. El 1420 va participar a la conquesta de Sardenya i als 28 anys esva retirar de la vida militar i fou nomenat falconer reial. Es casà dues vegades, laprimera delles amb Isabel Martorell -germana de Joanot Martorell, però no tinguerencap sí. Ausiàs March, però, sí que va tenir cinc fills il·legítims, fet que prova la sevaagitada vida amorosa. La poesia de March és innovadora pel fet de tractar grans temes duna maneradiferent: lamor, lespiritualitat, lamoralitat, la mort. Es distancia de tota la líricaanterior per tres grans trets: – Abandona el to elegant i fi, i opta per unes imatges fortes preses de la vida quotidiana. – Promou lindividualisme vers lintimisme anterior; A. March referma el seu “jo”. – Utilitza comparacions molt llargues i moltes imatges. A més, March dóna una visió diferent de lamor i de la dona: la dona dAusiàsMarch és real, humana, es distancia de les visions trobadoresques. Abandonarà, doncs,els tòpics trobadorescos i optarà per un paisatge/entorn ple dimatges de la vidaquotidiana que es basin en les passions i les febleses humanes: la caça, les tempestes,les batalles, els malalts i els metges, els soldats... Tornant a la visió literària que Ausiàs March té de la dama, cal remarcar unavegada més que aquesta està lluny de la visió dels trobadors, que la veuen comlacompanyant del senyor feudal, una noble -de sang- guardiana del seu estatus social,i també sallunya de la imatge que en tenen els poetes italians, que se centra en ladona angelicatta que representa la noblesa de cor, la gentilitat, la seva idealització.March, per contra, veu una dona amb virtuds i amb defectes, que peca i que el fa pecara ell; shi fa palès un contrast entre lamor espiritual i lamor sensual, que és descritacom a plena de seny, lir entre cards o dafoll amor -amor boig-. 4.3. Joan Roís de Corella Roís de Corella és un autor de Gandia que va viure durant el segle XV. Erasacerdot, però va gaudir duna intensa vida amorosa fruit de la qual va tenir dos fills.Té una obra molt extensa, tant en prosa com en poesia, però destaca en el segongènere. Roís de Corella escriu una poesia amorosa externa, és a dir, la dama es veucom un gaudi extern; lautor combina un lirisme dur amb un dramatisme tens, els -11-
  • valors afectius amb les imatges. Com hem dit, Roís de Corella presenta una obra molt extensa, que se centra entres grans temes: la mitologuia, la religió i lamor. Podríem citar com a composició sevaLa balada de la garsa i lesmerla. 5. La novel·la Si bé la tradició descriure en prosa ja ve de lantiguitat, la novel·la com a gènereno sorgeix fins al segle XV, i és per això que cobra una gran importància dins de laliteratura catalana -i qualsevol altra, tot i que sigui de manera incipient-, ja que suposalaparició dobres innovadores. Tot i que existeixen moltes tipologies de novel·lamedieval tardana (amb un toc molt humanista), la que més destaca és la de cavalleria. 5.1. La novel·la de cavalleria Aquest gènere novel·lesc gaudirà dun gran èxit durant els segles XV i XVI.Sovint presentarà històries daventures a llocs meravellosos i llunyans, i idealitzarà lafigura del cavaller com un heroi sobrehumà. 5.1.1. Joanot Martorell. Tirant lo Blanch Joanot Martorell és un autor valencià del segle XV la principal obra del qual ésel Tirant lo Blanc, una de les primeres novel·les modernes dEuropa. Va ser un cavallerque va portar a terme incursions a Anglaterra i a Itàlia i exemplifica, doncs, unapersonalitat prototípica, la de les lletres de batalla. Molts aspectes de la biografia delautor apareixeran reproduïts a la vida i a les característiques de Tirant. Tirant lo Blanc obté molta de la seva importància dins de la literatura per morde la verosimilitud de lobra; a més, també és un element rellevant el fet que algunspersonatges han daplicar lenginy durant les seves vivències. Així doncs, ens trobamamb personatges quotidians, amb sentiments i defectes. Tirant és un cavaller danglaterra que emprèn diversos viatges per laMediterrània. Les seves aventures es desenvolupen a Grècia, Àsia i, en general, alorient mediterrani, que fou lescena de les gestes militars dels catalans. Elprotagonista es trasllada a la cort a Londres, on realitza moltes proeses a justes itornejos. Després va a la recerca del seu amic i li narra les magnífiques festes. Retirat ala Bretanya, surt dallà per ajudar els cavallers de Rodes. Després de lalliberament de -12-
  • lilla, sassabenta de lamenaça que pateix Constantinopla per part dels turcs i shidirigeix amb celeritat. Allà senamora de Carmesina, la filla de lemperador, amb quicontraurà matrimoni més endavant. Davant un nou perill sarraí, sembarca ambvalentia i, per mor duna tempesta, arriba a les costes berbers. Allà allibera al rei deTrimisé i el converteix al cristianisme. Després de moltes gestes torna a la capitalbizantina (Constantinopla), que torna a viure el setge musulmà, i fa presoners al sultài al gran turc. Finalment se celebren les seves noces amb Carmesina. A lauge de laseva glòria i del seu poder, cau abatut per mor duna malaltia mortal; la seva amadano pot suportar tant de dolor i mor també, ambdós cadàvers són finalment traslladatsa Bretanya. Allò que destaca de Tirant lo Blanc és que no té avertures fabuloses niinverosímils, ja que el protagonista, si bé està idealitzat, actua de conformitat amb leslleis humanes. La seva trajectoria representa un ascens cap a la glòria gràcies a lesforçi al valor personal, sense haver de mester encanteris ni altres recursos màgics. Amb totaixò, tant lobra com el personatge responen a la mentalitat cavalleresca de lhonor,mostrada amb un realisme amable, com es pot veure als diversos episodis, ja siguinbatalles, banquets, navegacions o intimitats eròtiques. 5.1.2. Curial e Güelfa Curial e Güelfa és una obra de la segona meitat del segle XV de la qual endesconeixem lautor, ja que se nha perdut el primer quadern; per tant, podem dir quees tracta duna obra anònima. Tot i que està narrada duna manera verosímil i realista,això no impedeix que encara la poguem considerar com una narració medieval, tot iles abundants referències a la cultura renaixentista , com ara els elements mitològics. Ens trobam amb una obra que narra lascens dun heroi gràcies a un amic seu.Curial és un heroi modern, que encerta i serra, que es cansa, que observa i que actua,que té èxits i té fracassos, i que, amb lajuda econòmica de Güelfa, aconsegueix lhonori lestatus que pertoquen a un cavaller. 5.2. La sàtira medieval. Jaume Roig. Lespill o el Llibre de les dones La sàtira és un gènere que sempra per fer una crítica que ridiculitzi els vicis i elsdefectes de la societat -medieval, en aquest cas-. Tot i que generalment està escrita envers, no deixa de ser una narració, ja que poseeix tots els elements daquest gènere. Els -13-
  • temes que tracta són la misogínia, lavarícia, lanticlericalisme, la vanitat i els desitjosde reconeixement social -que posteriorment també apareixeran a la novel·la picaresca-.Aquest tipus de sàtira apareix a tota Europa i és el reflexe dun món i duns valors encrisi per mor de diferents motius, com ara la peste negra, les guerres, les revoltes delscamperols o els problemes interns de lEsglésia. Tot això desemboca en unadesconfiança per part del poble cap al poder. Al segle XV, però, València és una ciutat pacífica, rica i que gaudeix desplendor, iper això hi apareix una poesia lúdica. Prova daixò és Lespill o Llibre de les dones, deJaume Roig, que ve a ser un catàleg delements comuns de la misogínia. Roig, per tant,no aporta cap visió nova, sinó que es basa en allò que la societat entén que és elgènere femení. Fa un fort discurs antifeminista, però és el mateix que està instaurat atota Europa en aquella època; allò important daquesta obra és lestil, és a dir, lamanera en la qual lautor ens apropa aquesta visió tan negativa de les dones, quearriba a ser fins i tot dodi extremat, ja que les mostra com a éssers dolents, malvats,poc intel·ligents, adúlteres, brutes... -14-