Idioma: Català 5 de febrer de 2014. Autors: Mª Mar Català, Eva Pla i Núria Tomàs.

1. titulo de la presentacion
0

2. SESSIONS FORMATIVES IRTA DE LES MILLORS PRÀCTIQUES
DEL CULTIU DE L’ARRÒS. PROGRAMA ORÍGENS DE
KELLOGG’S.
Sessió 2: Sembra i naixença de l’arròs.
5 de febrer de 2014.
Autors: Mª Mar Català, Eva Pla i Núria Tomàs.
Aquesta obra està subjecta a una llicència Creative Commons de Reconeixement-No Comercial-Sense Obres Derivades 4.0 Internacional. Se’n permet la
reproducció, distribució i comunicació pública sempre que se’n citi l’autor o autors i no es faci un ús comercial de l’obra original ni se’n creïn obres derivades. La
llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/deed.ca

3. GERMINACIÓ
NAIXENÇA
• Aparició del coleòptil i
desenvolupament en un curt
període de temps (5-7 dies).
• Emergència de la plàntula
del sòl o de l’aigua.
2

4. GERMINACIÓ I NAIXENÇA
BBCH Escala de codificación de los estadios fenológicos del arroz (Oryza sativa L.)
(Lancashire et al., 1991)

5. 1ª fulla
verdadera
Fulla
incomplerta
Coleòptil

6. FACTORS ABIOTICS QUE AFECTEN A
LA GERMINACIO I NASCENCIA
•
Temperatura: Germinació: Tª òptima 15-37 ºC. Nascencia: Tª
òptima 25-30ºC; per sota de 18ºC el desenvolupament de la
plàntula es veu seriosament afectat.
•
Oxigen: Fins l’emergència del coleòptil no es necessita oxigen;
nombroses referències citen que l’oxigen dissolt a l’aigua és
insuficient per a un bon desenvolupament de la plàntula. En
baixes concentracions d’oxigen el desenvolupament de les arrels
és deficitari.
•
Salinitat: La fase de germinació és molt resistent a la salinitat,
però la de naixença és molt sensible
•
Vent, irradiacio solar

7. FACTORS BIOTICS QUE AFECTEN A LA
GERMINACIO I NASCENCIA
• Quironòmids (sobre tot a la germinació)
• Aus
• Crancs (dany indirecte)
• Cargol poma
• Material vegetal (genotipus)

8. Analitzem la
situació
actual
QUINA I QUANTA LLAVOR SEMBREM?
Llavor NO
certificada
En base a
les
enquestes
realitzades
el 2013
50%
50
kg/J
Llavor
certificada
50%
40
kg/J

9. SABEM QUANTES LLAVORS SEMBREM?
55 kg/J
700 llavors/m2
50 kg/J
625 llavors/m2
45 kg/J
560 llavors/m2
40 kg/J
500 llavors/m2
35 kg/J
435 llavors/m2

10. titulo de la presentacion
SABEM QUINA ÉS LA DENSITAT DE
PLANTES ALS NOSTRES CAMPS?
És molt variable: 50-200 plantes/m2
9

11. Sabem quanta llavor perdem?
Estudiem un cas “tipic” al Delta
Dosi sembra = 50 kg/J
= 625 llavors/m2
170
plantes/m2
30 % arriba a planta
70 % restant es perd

12. Quin va estar l’establiment a les 4 vitrines?
250
214 (43 %)
Plantes/m2
200
150
148 (30 %)
89 (18 %)
100
88 (18 %)
50
0
Marisol Ardit
Joan Arques
La Llanada
Sembrat a 40 kg/J= 500 llavors/m2
Xavi Franch

13. Vam tenir prou plantes?
450
392
Panícules/m2
400
(148 plantes)
367
369
(89 plantes)
(214 plantes)
350
304
(88 plantes)
300
250
200
Marisol Ardit
Joan Arques
La Llanada
Xavi Franch

14. titulo de la presentacion
2. Quantes plantes hauríem de tenir al camp?
“Densitat optima de planta”
Al voltant de 130 plantes/m2
La planta d’arròs té una gran capacitat per a
compensar amb l’afillolat les baixes densitats
de planta (si no té condicions limitants!)
Altes densitats de plantes li son perjudicials
13

15. Estudiem un cas “optim” al Delta
Dosi sembra
35-40 kg/J
30%
establiment
130-150 plantes

16. Què sabem?
•
En els darrers anys la dosis de llavor utilitzada ha anat
augmentant.
•
Únicament el 25-30% de la llavor sembrada arriba a planta
adulta.
•
Elevades densitats de plantes no asseguren una alta producció,
ocasionen una forta competència entre les plantes que
produeixen espigues molt petites.
•
Elevades densitats de planta incrementen la susceptibilitat a
Pyriculariosis.

17. Perquè perdem tanta llavor?
Quant la perdem? A la germinació o
durant la naixença?
1. SEMBRES PRIMERENQUES (no tenim quironòmids)
- La germinació sol ser molt bona
2. SEMBRES TARDANES
- La germinació es veu molt afectada per els quironòmids
3. LA NAIXENÇA ÉS MOLT PROBLEMÀTICA SEMPRE
- Desenvolupament radicular insuficient
- Ventades (ponent i mestral)
- Assecat del terreny: salinitat, estrès tèrmic, assecat
per forta irradiació
- Algues, fongs, aus…
- Quironòmids

18. COM MILLORAR LA NAIXENÇA?
•Es recomana mantenir una capa molt prima d’aigua durant (2-3
cm) la fase d’establiment del cultiu. Per tal que les plàntules es
desenvolupen més ràpid i més vigoroses. Important anivellar.
•L’alçada de les plàntules ve condicionada pel nivell de l’aigua, les
plàntules desenvolupades amb major làmina d’aigua presentaran
una longitud major i menor vigor.
Làmina aigua 5 cm
Làmina aigua 10 cm

19. COM MILLORAR LA NAIXENÇA?
1. Una bona anivellació
2. Una bona gestió de l’aigua
3. Varietats vigoroses amb bon desenvolupament radicular

20. LLAVOR CERTIFICADA
PROS
CONTRES
Foment de la millora
varietal
Major cost:
15 €/J (Gleva)
Puresa varietal
(trazabilitat)
Menor dosis de
sembra
Llavor neta de mh,
plagues i malalties
Llavor amb
garanties
Gleva Certificada (40 kg/J)
(0,8114 €/kg = 32.46 €/J)
Gleva propia (50 kg/J)
(0,35 €/Kg= 17,5 €/J)
Montsianell certificada
0,814 €/Kg(2012)
0,8774 €/Kg (2013)
J Sendra certificada
0,6320 €/Kg (2013)
Simplicitat en la
feina
Es recomana l’ús de llavor certificada, a una dosi
màxima de 40 kg/jornal (500 llavors/m2).
19

21. RESUMINT…
MANTENIR UNA LÀMINA PRIMA D’AIGUA (2-3 CM) ES LA
MILLOR ESTRATÈGIA PER A MAXIMITZAR EL
PERCENTATGE D’ESTABLIMENT DE PLANTA I EL VIGOR
DE LA MATEIXA.
UNA PLANTULA VIGOROSA ÉS MES PRODUCTIVA QUE UNA
PLÀNTULA DÈBIL
ES IMPORTANT FER UN BON ANIVELLAT DEL SÒL

22. ELS QUIRONÒMIDS:
1.
2.
3.
4.
Què són?
Quins mal fan?
Com identificar-los?
Com podem minimitzar el seu dany?
21

23. titulo de la presentacion
ELS QUIRONÒMIDS
•
Els quironòmids són les larves de la “rendilla”, que
diposita els ous als camps d’arròs i quan aquests
eclosionen, apareixen nombroses larves de quironòmids.
•
Aquesta problemàtica apareix quan els camps d’arròs
han estat inundats durant un llarg període abans la
sembra, ja que el nombre de quironòmids augmenta. És
a dir, quan la sembra es realitza tard.
22

24. titulo de la presentacion
QUINS QUIRONÒMIDS S’ALIMENTEN DE
LA LLAVOR D’ARRÒS?
Gènere Chironomus
• Color roig.
• Filtradors i limnívors.
• No s'alimenten de les llavors
d'arròs.
Gènere Cricotopus
• Color verd.
• Raspadors i limnívors.
• S'alimenten de les llavors
d'arròs i altres restes vegetals.
23

25. titulo de la presentacion
QUÈ PODEM FER PER EVITAR ELS DANYS
PER QUIRONÒMIDS?
PREVENCIÓ
• Sembrar als pocs dies després de la inundació.
• Avançar la data d’inundació.
• Si s’opta per la falsa sembra: Fanguejar els camps
en lloc de fer aplicacions herbicides postemergents
contra l’arròs salvatge.
Camp fanguejat
Camp amb herbicida
24

26. Les eixugades NO disminueixen els quironòmids

27. titulo de la presentacion
CONTROL QUÍMIC
(només en presencia de la plaga)
• Aplicació de l’insecticida Etofenprox 30 % (el mateix
dia de la sembra i als 7 dies després de la sembra).
Es efectiu en poblacions baixes
• Bacillus thuringiensis var israelensis NO actua
contra el cricotopus (ja que no l’ingereix)
• La llavor tractada amb Rynaxypyr® arroz protegeix
la llavor dels danys per quironòmids (un cop estigui
autoritzat)
• El sulfat de Ferro NO controla els quironòmids
26

28. titulo de la presentacion
COM SABEM SI TENIM QUIRONÒMIDS?
El seu moviment característic en forma de 8 permet
distingir a “simple vista” els quironòmids d’altres tipus
d’invertebrats que habiten a l’arrossar.
LA PRÀCTICA DEL MAIG
27

29. Sessió pràctica quironòmids
Català, M., Tomàs, N. y Pla, E. (2013). "Cómo cuantificar los quironómidos (Díptera: Chironomidae) en un
arrozal: descripción de un método sencillo, rápido y fiable." Phytoma España 250: 100-103.
28

30. 1er core 2nd core 3er core
0
0
1-5
6-10
0
1-5
1-5
0
6-10
0
6-10
1-5
6-10
>10
NIVELL DE RISC
0
NO RISC
RISC MODERAT
1-5
1-5
RISC GREU O MOLT GREU
6-10
0
1-5
6-10
0
1-5
6-10
0
1-5
6-10
NIVELL DE RISC
Per a saber el nombre de
larves/m2 es divideix per 0,0044
>10
0
6-10
1-5
0
1-5
6-10
0
1-5
6-10
Exemple:
10 larves/core = 2273 larves/m2
6-10
0
>10
0
1-5
6-10
1-5
Català, M., Tomàs, N. y Pla, E. (2013). "Claves para estimar los niveles de riesgo de daños por cricotopus (Díptera:
Chironomidae) en el arroz,." Phytoma España 251: 48-49.
29

31. Un arrosser Origens sap:
• Sembres tardanes ens perjudiquen
• Sembres a altes dosis ens perjudiquen
• Es molt important fer un bon anivellat del sòl
• L’ús de la llavor certificada és el més recomanable
• No sempre hi han quironòmids al camp
• Les eixugades no maten els quironòmids
• No tots els quironòmids danyen l’arròs
• Els quironòmids rojos no fan mal a l’arròs a l’arròs
• Els Cricotopus perjudiquen especialment a la germinació
• Només es faran tractaments insecticides si el nivell de
plaga es crític
30

32. titulo de la presentacion
Sembra i naixença/Millors pràctiques
1. Sembro llavor certificada.
2. No sobrepasso la dosi de 40 kg/J de llavor.
3. Inundo amb un nivell baix d’aigua durant l’establiment del cultiu.
4. En la mesura de lo possible avanço la sembra.
5. No faig eixugades fortes durant l’establiment de la planta.
6. Sé reconèixer els quironòmids que produeixen danys a l’arròs
(classe pràctica).
7. Abans de fer un tractament insecticida contra quironòmids
comprovo que en tinc al camp.
05/02/2014
31

33. Moltes gràcies!
32

34. Delta