Treball sintesi
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Treball sintesi

on

  • 376 views

 

Statistics

Views

Total Views
376
Views on SlideShare
376
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Treball sintesi Treball sintesi Document Transcript

  • CRÈDIT DE SÍNTESI"L’ESPANYAINDUSTRIAL” PRIMER DESO Escola Joan Pelegrí de la Fundació Cultural Hostafrancs www.joanpelegri.cat
  • Escola Joan Pelegrí Crèdit de Sínteside la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO www.joanpelegri.cat ÍNDEX El crèdit de Síntesi ............................................................................... 2 Feina a fer durant la sortida ................................................................. 3 Material que cal portar a l’aula ............................................................ 3 Instruccions del Joc del Parc de l’Espanya Industrial ......................... 4 Informació de consulta: ........................................................................ 8 El centre d’interès: El Parc de l’Espanya Industrial................... 9 La Revolució Industrial ............................................................ 13 El territori i els barris................................................................ 14 Dades actuals del Parc .............................................................. 17 Parc de l’Espanya Industrial .......................................... 17 Tobogan del Drac .......................................................... 19 El Drac de l’Espanya Industrial llueix nova imatge ...... 20 Material de consulta de les àrees ........................................................ 22 Ciències Naturals ...................................................................... 23 Educació Física......................................................................... 27 Visual i Plàstica ........................................................................ 28 Llengües Estrangeres ................................................................ 29 Ciències Socials ........................................................................ 35 Plànol de l’Espanya Industrial.................................................. 40 Fitxa de seguiment diari...................................................................... 41 Acció Tutorial ..................................................................................... 45 1
  • Escola Joan Pelegrí Crèdit de Sínteside la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO www.joanpelegri.cat EL CRÈDIT DE SÍNTESI El pla destudis de l’Educació Secundària Obligatòria preveu la realització d’un Crèdit de Síntesi cada curs de l’etapa. El crèdit de síntesi està definit al decret de 96/1992 de la Generalitat de Catalunya que regula la nova Educació Secundària Obligatòria. El decret determina que "El crèdit de síntesi és format per un conjunt dactivitats densenyament-aprenentatge concebudes per comprovar si shan aconseguit, i fins a quin punt, les capacitats formulades en els objectius generals establerts en les diferents àrees curriculars. Al llarg del crèdit de síntesi, lalumne haurà de mostrar capacitat dautonomia en lorganització del seu treball individual, i també de cooperació i col·laboració en el treball en equip. Lalumne farà un crèdit de síntesi cada any de letapa". En altres documents complementaris el Departament dEnsenyament amplia la informació referent als crèdits de síntesi: "Lequip de professors programa un seguit dactivitats interdisciplinàries, relacionades amb les diferents àrees del currículum comú de lalumne/a. Amb aquestes activitats es pretén provocar una sèrie de situacions en què lalumne/a aplicarà de manera pràctica coneixements i habilitats adquirits durant un llarg període daprenentatge, per tal de cercar les possibles solucions als problemes plantejats. Durant un període que pot durar de tres dies fins a una setmana, els alumnes dedicaran totes les hores lectives a aquest crèdit de síntesi, que es podrà dur a terme en el mateix centre i/o fora. Es recomana que el crèdit de síntesi es dugui a terme al llarg de la segona meitat de cada curs escolar". DISTRIBUCIÓ DE LES ÀREES, CALENDARI I HORARI DEL CRÈDIT DE SÍNSTESI Les activitats lectives durant aquests dies seran al matí. El descans es farà com sempre d’11 a 11.30 hores. Heu danar molt en compte a llegir atentament les indicacions respecte a la feina que cal fer durant aquests dies. Totes aquestes indicacions les teniu a continuació. 2
  • FEINA A FER DURANT LA SORTIDA Feina a fer  Indiqueu sobre el plànol on es troben els quatre punts cardinals. Feu servir la brúixola.  Compareu els arbres que trobeu amb les il·lustracions que teniu al full “Arbres de Catalunya” pàg. 37 del dossier i apunteu els nom dels arbres que es troben al parc.  Fes un dibuix de dos arbres d’espècies diferents, posa el nom identifica les seves parts. Fes un dibuix de les seves fulles. (pàg 24 )  Busqueu on hi ha el granit i feu-ne una descripció.  Observeu les característiques de l’aigua que hi ha al parc ( pàg. 23 a 25)  Feu un esbós de com a mínim dues de les escultures que veureu al parc. Com?  Durant la sortida haureu de fer en grup el recorregut que us indiquem i fer una parada en cada punt indicat per fer el treball proposat per les àrees corresponents. Les parades estan numerades de l’1 al 6 i seguireu l’ordre a partir de la que us indicarem a l’arribada al parc.  Fareu l’itinerari amb el tutor/a i disposareu d’uns 8 ó 10 minuts per cada punt indicat.  Allà hi trobareu un professor/a que també us podran orientar.  Podreu tornar pel vostre compte per completar allò que creieu necessari. Itinerari: 1. Escultura: el drac. L’aigua de l’estany. 2. La vegetació. 3. Escultura de Neptú i les Torres-fanal. 4. L’aigua de la font. Punts cardinals. 5. Escultures de ferro. 6. Escultura far (al parc infantil) El granet.MATERIAL QUE CAL PORTAR A L’AULA Consulteu el material que cal portar cada dia per treballar a l’aula, a partir de la plana 22 fins a la 40.
  • Escola Joan Pelegrí Crèdit de Sínteside la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO www.joanpelegri.cat INSTRUCCIONS DEL "JOC DEL PARC DE L’ESPANYA INDUSTRIAL" El Joc del Parc és un recorregut que haureu de crear sobre un tauler que representa la superfície del Parc. Tindrà un punt d’inici (casella 1) i punt d’arribada (casella 70). Cada jugador ha d’escollir una fitxa i situar-se a la “sortida”, a l’esquerra de la primera casella. Poden jugar-hi un màxim de quatre jugadors o equips. Els jugadors avancen pel tauler, mitjançant successives tirades amb el dau, en superar correctament les diferents caselles, sobre el centre d’interès del crèdit de síntesi: El Parc de l’Espanya Industrial. Guanya el primer que arriba al final (casella 70). ELEMENTS DEL JOC • Un tauler de joc. (Servirà per dissenyar el joc). Mides del tauler: 50 x 70 cm. Superfície del joc: 50 x 50 cm. Superfície d’instruccions: 20 X 50 cm. • Targetes (Cada equip hi escriurà les preguntes i respostes). • Una capsa per guardar les targetes. • Un dau i quatre fitxes diferents per avançar a les caselles. • Instruccions del joc (redactades en català). COM ES JUGA? Els jugadors tiraran el dau –en ordre i en el sentit de les busques del rellotge- i sortirà el que tregui el número més alt. Llavors aquest jugador tirarà el dau i avançarà pel tauler. LES CASELLES Caselles de preguntes: Un altre jugador agafarà una targeta del color que té assignat l’interrogant de la casella on ha anat a parar la fitxa i la hi llegirà en veu alta. 4
  • Escola Joan Pelegrí Crèdit de Sínteside la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO www.joanpelegri.cat Les preguntes faran referència a diferents qüestions sobre el Parc, redactades en català, castellà o anglès. Si l’encerta podrà continuar jugant. Tirarà el dau i es seguirà el mateix procés descrit. Hi haurà un total de 40 caselles amb preguntes. Caselles de penalitzacions: De manera semblant com es fa en altres jocs (per exemple, l’oca) cal que en el joc hi hagi determinades caselles amb penalitzacions (com ara: perdre el torn de joc, retrocedir unes caselles, etc., ...) Caselles amb premis: Cal que en el joc hi hagi determinades caselles amb premis (com ara: avançar unes caselles, tirar una altra vegada, etc., ...) Caselles amb proves: Al joc pot haver caselles amb proves (com ara: endevinar per mímica, paraules tabú, etc., …) LES TARGETES A les targetes hi haurà preguntes redactades en diferents llengües: targetes grogues: en català. targetes taronges: en castellà. targetes blaves: en anglès. Cada equip ha de fer un mínim de 40 targetes de joc amb preguntes. En quina llengua faràs les preguntes? El joc haurà de tenir com a mínim 10 preguntes redactades en anglès (blaves), 15 en català (grogues) i 15 en castellà (taronges). Com s’han de fer les preguntes? Cada targeta tindrà una sola pregunta i el jugador/a haurà de triar o dir una sola resposta. Si l’encerta podrà continuar el joc. 5
  • Escola Joan Pelegrí Crèdit de Sínteside la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO www.joanpelegri.cat Models de preguntes: (anvers) (revers) Amb quin nom era coneguda la fàbrica de a) Vapor Vell l’Espanya Industrial? b) Vapor Nou c) Vapor Modern Resposta correcta: b (anvers) (revers) És vertader o fals que els nens treballaven a la fàbrica al costat dels homes i de les dones. Resposta correcta: Vertader (anvers) (revers) Quin tipus d’energia s’utilitzava a L’Espanya Industrial, el 1853? Resposta correcta: energia de les màquines de vapor 6
  • Escola Joan Pelegrí Crèdit de Sínteside la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO www.joanpelegri.cat INFORMACIÓ DE CONSULTA 7
  • Escola Joan Pelegrí Crèdit de Sínteside la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO www.joanpelegri.cat EL CENTRE DINTERÈS: EL PARC DE LESPANYA INDUSTRIAL El tema de treball del nostre crèdit de síntesi és conèixer el Parc de lEspanya Industrial i la seva història. Pensem que val la pena que ens acostem una mica més al veí que tenim tan proper. Lactual Parc de lEspanya Industrial, aquest gran espai lúdic, amb zones verdes, amb equipaments esportius i culturals, ocupa bona part del que, fa força anys, eren les instal·lacions duna fàbrica tèxtil, que arribà a ser la més important del nostre país: “La España Industrial". El nostre barri va créixer i es constituí al seu entorn. La nostra escola sinicià el 1904 en uns descampats que hi havia al costat de la fàbrica. Els infants que vivien a prop daquella indústria, on treballaven els seus pares, anaven a jugar al mateix lloc on avui es troba lescola. Vegem-ne de manera breu la seva història. UNES INDÚSTRIES QUE TRANSFORMEN EL BARRI Durant el segle XIX, Barcelona va iniciar un fort procés de transformació, els habitants i les fàbriques es multiplicaren vertiginosament dins duna estreta àrea encerclada per les muralles. Lajuntament barceloní prengué mesures. Prohibí que sedifiquessin noves fàbriques dins de la ciutat, afavorint que les noves i grans empreses que es volien construir ho fessin fora de les muralles. Amb el temps, senderrocarien les muralles i es donaria pas a un eixamplament de la ciutat. Diversos factors van ajudar a lhora de fer dels nostres barris una gran vila industrial: - La inauguració del ferrocarril Barcelona-Martorell, lany 1855, amb dues estacions dins del municipi (Sants i Bordeta) donava a la zona grans possibilitats de comunicació, a més a més de la carretera Barcelona-Madrid que travessava el municipi. - La construcció de dues grans indústries: El Vapor Vell (1848) i el Vapor Nou (1850). Aquesta darrera seria coneguda amb el nom de La España Industrial. Totes dues van afavorir la vinguda de molta població atreta pel treball que els oferia la indústria. 8
  • Escola Joan Pelegrí Crèdit de Sínteside la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO www.joanpelegri.cat EL VAPOR VELL (ACTUAL BIBLIOTECA “VAPOR VELL”) La nova biblioteca que té, des de finals del 2000, el Districte de Sants-Montjuïc, que està situada al carrer Joan Güell, darrera de la plaça de Sants, ocupa part del que va ser la primera fàbrica tèxtil abans citada, El Vapor Vell. El nom de la biblioteca és en record d’aquesta primera fàbrica tèxtil d’aquesta zona. El Vapor Vell va ser construït l’any 1848. Les seves màquines funcionaven amb vapor i d’aquí li ve el nom. Aquesta indústria, erigida per Joan Güell, va viure èpoques de tots colors: conflictes, prosperitat, rebel·lions obreres. Al llarg del segle XX la seva activitat anà minvant i l’edifici va restar abandonat o usat com a magatzem. De l’edifici, se n’ha conservat l’estructura original i se n’han restaurat les parets deteriorades per poder acollir els dos equipaments que hi tenen la seva seu: l’escola pública Barrufet i la Biblioteca Vapor Vell. EL VAPOR NOU (“LA ESPAÑA INDUSTRIAL”) Aquesta empresa tèxtil es fundà a Madrid el 1847 per set germans igualadins, que es deien Muntadas i Capmany. Pel 1849, traslladaren la seu social a Barcelona. El mateix any, començava a produir la fàbrica dHostafrancs. "La España Industrial" com hem dit abans, es convertiria en la fàbrica tèxtil més important de Catalunya. 9
  • Escola Joan Pelegrí Crèdit de Sínteside la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO www.joanpelegri.cat Originàriament comptava amb maquinària anglesa i francesa. Pel 1853, la fàbrica, amb lenergia de les màquines de vapor, movia uns 40.000 fusos i 1.500 telers mecànics. Hi treballaven 1.500 obrers i obreres i la feina nocturna es facilitava amb una moderna il·luminació de gas. Al cap de pocs anys, sintroduïren noves màquines de filar, les selfactines. Aquestes màquines estalviaven les activitats manuals de filar que shavien fet fins aleshores. Els treballadors van suposar que eliminarien molts llocs de treball i shi van oposar fent vagues. El 1860 set màquines de vapor movien 100 selfactines, que sumaven 36.000 fusos i 936 telers mecànics destampar. El nombre de treballadors pujava a 1772: 160 homes, 278 dones i 122 nens a les filatures; 655 homes, 103 dones i 38 nens en els teixits; 266 homes, 32 dones i 8 nens en els acabats i estampats. El 1914, lEspanya canvia de font denergia, es va electrificar. Durant bona part del nostre segle, mantingué uns alts nivells de producció de productes tèxtils. Lany 1947, celebrà el seu centenari. El dibuix de la vista panoràmica de la fàbrica correspon a la celebració daquesta efemèride. Al seu costat, hi figurava el text següent: "Vista de La España Industrial. Fábrica de hilados de algodón, tejidos, estampados, blanqueo, tinte, aprestos, telas para encuadernaciones, cueros artificiales, panas, felpas, y grabados en cilindros, con sus instalaciones sociales y Parque de Deportes". Fins i tot es van publicar dades exactes de la seva activitat fabril .(Fixat en lanunci) 10
  • Escola Joan Pelegrí Crèdit de Sínteside la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO www.joanpelegri.cat Lequip de futbol amb el nom de la fàbrica figurà durant molts anys a la segona divisió del futbol espanyol. El 1956 es transformà en el Club Futbol Comtal. 1969: INICI D’UNA ALTRA ETAPA Pel 1969, la fàbrica dHostafrancs fou liquidada, continuant una petita factoria a Mollet. Els terrenys foren venuts intentant els propietaris de fer-hi pisos. Les protestes del veïnat aconseguiren que bona part dels terrenys fossin destinats a equipaments. Avui en dia no queda quasi res daquesta fàbrica, orgull de la industrialització catalana. (Si thi fixes bé, en la vista de la fàbrica, podràs observar que resten en peu larcada de lentrada, el casinet, la llar dinfants i la casa del mig). Si abans era un lloc on homes, dones i infants hi treballaven per obtenir uns mitjans de subsistència, avui en dia, allunyades les fàbriques de les ciutats, és el parc més representatiu del nostre districte. 11
  • Escola Joan Pelegrí Crèdit de Sínteside la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO www.joanpelegri.cat LA REVOLUCIÓN INDUSTRIAL La revolución industrial, proceso de evolución que conduce a una sociedad desde una economía agrícola tradicional hasta otra caracterizada por procesos de producción mecanizados para fabricar bienes a gran escala. Estos procesos se producen en distintas épocas dependiendo de cada país. Para los historiadores, el término Revolución Industrial es utilizado exclusivamente para comentar los cambios producidos en Inglaterra desde finales del siglo XVIII; para referirse a su expansión hacia otros países se refieren a la industrialización o desarrollo industrial de los mismos. La primera Revolución Industrial tuvo lugar en el Reino Unido a finales del siglo XVIII; supuso una profunda transformación en la economía y sociedad británicas. Los cambios más inmediatos se produjeron en los procesos de producción: qué, cómo y dónde se producía. El trabajo se trasladó de la fabricación de productos primarios a los bienes manufacturados y servicios. El número de productos manufacturados creció de forma espectacular gracias al aumento de la eficacia técnica. En parte, el crecimiento de la productividad se produjo por la aplicación sistemática de nuevos conocimientos tecnológicos y gracias a una mayor experiencia productiva, que también favoreció la creación de grandes empresas en unas áreas geográficas reducidas. Así, la Revolución Industrial tuvo como consecuencia una mayor urbanización y, por tanto, procesos migratorios desde las zonas rurales a las zonas urbanas. La industria textil fue el motor de la revolución industrial en Gran Bretaña y así ocurrió en España, especialmente en Cataluña. En 1830 comenzó a desarrollarse la moderna industria textil financiada por cultivadores de vid o indianos repatriados como una Güell (EL Vapor Vell). Esta fábrica fue fundada por Bonaplata después de estudiar los métodos de producción en Gran Bretaña. Esta fábrica pretendía ser autosuficiente y, para ello, contaba con una fundición de acero para hacer sus propias máquinas. Las fábricas textiles que movían sus máquinas con la corriente de los ríos del interior pasaron a la costa donde se les abastecía de carbón y algodón para “cambiarse a la energía de vapor” y, paralelamente, convertir los tradicionales talleres en grandes naves industriales donde cabían las grandes máquinas y se concentraban muchos obreros. Fue una doble transformación: concentración y cambio de localización. La industria textil catalana ya estaba por detrás de Gran Bretaña, EE.UU. y Francia pero por delante de Bélgica e Italia. Los precios se abarataron y la gente pudo comprar ropa que antes no podía permitirse; se consiguió abastecer el mercado interior y el de las restantes colonias. 12
  • Escola Joan Pelegrí Crèdit de Sínteside la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO www.joanpelegri.cat 13
  • Escola Joan Pelegrí Crèdit de Sínteside la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO www.joanpelegri.cat EL TERRITORI I ELS BARRIS El districte de Sants-Montjuïc és el més extens de Barcelona, amb una superfície de 2090 h, que representa gairebé la quarta part del terme municipal. Lextensió real del districte és, però, de 549,2 h. si sexclouen les zones no habitades: el port de Barcelona, el polígon industrial de la Zona Franca i bona part de la muntanya de Montjuïc. Els límits de Sants-Montjuïc són els termes municipals de lHospitalet de Llobregat i el Prat de Llobregat; lavinguda de Madrid i el carrer de Berlín que fan frontera amb el districte de Les Corts; els carrers de Numància, de Tarragona, lavinguda den Josep Tarradellas i el Paral·lel, que marquen la separació amb els districtes de lEixample i Ciutat Vella, i el mar. El districte de Sants-Montjuïc és heterogeni, amb unes zones clarament diferenciades: podem distingir el conjunt de barris Sants-Hostafrancs-La Bordeta a la part alta del districte, per sobre la Gran Via de les Corts Catalanes; els barris de La Marina-Zona Franca, desenvolupada a banda i banda del seu passeig, que inclou els antics barris de la muntanya de Montjuïc i també làmplia àrea industrial que porta el mateix nom; la muntanya de Montjuïc pròpiament dita; el nucli de Font de la Guatlla-Magòria entre Montjuïc i la Gran Via i el barri del Poble-Sec, prolongació de la vessant nord de la muntanya cap el Raval i lEixample. Cal mencionar, finalment, la zona portuària que s’estén des del Moll de Sant Beltran fins al límit del terme municipal de Barcelona amb el Prat de Llobregat. Aquesta heterogeneïtat del territori es tradueix també en una gran diversitat social i humana. HISTÒRIA DEL DISTRICTE DE SANTS-MONTJUÏC Lactual configuració del districte de Sants-Montjuïc data de lany 1984 quan Barcelona va aprovar la divisió territorial actual, la dels 10 districtes. Sagruparen bàsicament els antics districtes II (Montjuïc i el Poble-Sec) i VII (Sants - Hostafrancs - La Bordeta). Una part del vell districte VII, més vinculat al barri de Les Corts, fou segregada en benefici daquest antic municipi. Així doncs, lactual límit de Sants amb les Corts és lavinguda de Madrid en lloc de la Travessera de Les Corts com era anteriorment. Lactual districte de Sants-Montjuïc, llevat de Montjuïc i el polígon de la Zona Franca, es divideix en tres grans territoris, Sants-Hostafrancs-La Bordeta, Poble- sec-Font de la Guatlla-Magòria, La Marina-Zona Franca que agrupen tot un seguit de barris diferenciats per la seva trama urbana, per la seva tipologia constructora, per lorigen dels seus habitants i per la seva tradició històrica i associativa. 14
  • Escola Joan Pelegrí Crèdit de Sínteside la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO www.joanpelegri.cat SANTS, HOSTAFRANCS I LA BORDETA El conjunt daquest tres barris sempre han anat de la mà. El seu territori corresponia integrament al districte VII anterior a la divisió territorial de la ciutat de lany 1984. És el territori més poblat de tot el districte i té una forta tradició de lluites socials al llarg de la història. Aquest territori, conjuntament amb La Marina-Zona franca, formava lantic municipi de Sants, annexat a la ciutat de Barcelona lany 1897. En ell sinstal·laren els primers vapors tèxtils del pla de Barcelona: el Vapor Vell, on ara hi ha biblioteca del districte i lEscola Barrufet, i lEspanya Industrial, convertida en parc urbà. HOSTAFRANCS Hostafrancs es troba entre la Gran Via i Sants, en el sector del districte més proper a la plaça dEspanya. Els eixos vitals del barri són, evidentment la Creu Coberta, el carrer del Consell de Cent i els voltants del mercat. Hostafrancs va ser ja des de la seva fundació, a mitjan de segle XIX, un barri de serveis que oferia casa als treballadors que acudiren a la zona atrets per la puixança industrial de Sants - especialment del vapor de lEspanya Industrial- i de Barcelona, així com de lestabliment de serveis comercials que semplaçaren a la Creu Coberta amb la construcció de la carretera i el pont de Molins de Rei. La trama urbana va ser dissenyada durant la segona meitat del segle XIX per larquitecte municipal Antoni Rovira i Trias. El 1875, a Hostafrancs ja hi havia tramvia de cavalls i el 1904, un elèctric el connectava amb la Rambla de Barcelona. SANTS Sants és el nucli de població més important, i el barri més extens i més antic del districte. La seva superfície és dunes 187 h. Lorigen de Sants és el dun camí rural al llarg del camí ral, amb una parròquia dedicada a sant Bartomeu, sufragània molts anys de les de Santa Maria dels Reis o del Pi. Blat, vinya, hortalisses i carn foren les seves produccions principals, majoritàriament enfocades al mercat barceloní, fins la construcció de la carretera nova, a final del segle XVIII, animà el ritme econòmic i constructiu. El gran salt endavant, però, es produí a final de la primera meitat del segle XIX, quan sinstal·laren els grans vapors, és realitzà la construcció de la línia ferroviària i la carretera de Sants inicià lallotjament de molts sectors comercials que fugien dels impostos de la ciutat de Barcelona. El vell nucli rural es convertí en un suburbi industrial que gaudí durant una cinquantena danys dautonomia municipal fins que fou annexat a Barcelona el 1897, juntament amb altres municipis del pla. Malgrat lannexió, el barri conservà bona part de les seves característiques de nucli obrer, tot i que lactivitat comercial de la carretera augmentà fins convertir-la en el seu carrer major. El creixement de Barcelona ha convertit en cada cop més central aquell barri suburbà i avui les reformes urbanes nhan canviat substancialment laspecte i les funcions. Lactivitat comercial de leix Creu Cuberta-Sants és més viu que mai: és una 15
  • Escola Joan Pelegrí Crèdit de Sínteside la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO www.joanpelegri.cat via coneguda per tots els barcelonins i per molts ciutadans del Baix Llobregat gràcies a la seva densa activitat comercial. LA BORDETA El barri de la Bordeta abasta una extensió de prop de 50 hectàrees que sestenen de la Riera Blanca al carrer del Moianès, entre la Gran Via de les Corts Catalanes i leix dels carrers dAndalusia-Manzanares-Noguera Pallaresa-pl de la Farga i de la Ferreria. És un barri format al llarg de la carretera de Sant Boi de Llobregat entre Hostafrancs i lHospitalet de Llobregat. CAN BATLLÓ Constitueixi, avui en dia, lúltim gran espai per transformar al districte de Sants- Montjuïc. A finals dels anys setanta del segle XIX, sinicià la construcció daquesta fàbrica tèxtil en els antics terrenys de Can Mangala, prop de lestació de Magòria que comunicava amb Sant Boi, Martorell i Igualada pel ferrocarril de via estreta. Aquesta empresa es dedicava al filat i teixit de cotó. Llurs activitats s’extingiren lany 1964 i els locals foren adaptats per a diversos negocis, magatzems i transports. La fàbrica, situada vora de la carretera de la Bordeta (en aquest tram anomenada carrer Constitució) és al costat de l’església de San Medir que tanca el carrer dOlzinelles i comunica amb el nucli vell de Sants. Actualment sestà elaborant el Pla Especial de Reforma Interior de Can Batlló i de lantiga estació de Magòria conjuntament amb les associacions veïnals, que suposarà dotar a la Bordeta duna àmplia zona dequipaments i zones verdes. 16
  • Escola Joan Pelegrí Crèdit de Sínteside la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO www.joanpelegri.cat DADES ACTUALS DEL PARC PARC DE L’ESPANYA INDUSTRIAL Superfície: 4,61 ha Districte: Sants–Montjuïc Situació: al costat de l’estació central Barcelona– Sants i de la plaça dels Països Catalans Accessos: plaça dels Països Catalans i carrer Muntades Catalogació: parc urbà Horari: de les 10 h fins al capvespre Arquitecte: Luis Peña Ganchegui Inauguració: any 1985 Transport públic: Línies III i V, Sant-Estació i línia I, estacions, Hostafrancs i Plaça de Sants 27, 30, 43, 44, 52, 53, 56, 57, 78 i 109 RENFE Barcelona-Sants Informació i serveis: • àrea de jocs infantils • fonts • taules de ping–pong • escultures de diversos autors • pistes poliesportives • lloguer de barques • WC 17
  • Escola Joan Pelegrí Crèdit de Sínteside la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO www.joanpelegri.cat EL PARC El parc, que ocupa l’espai de l’antiga fàbrica tèxtil "La España Industrial", creada a finals del segle XIX pels germans Muntades, està situat en un desnivell que marca una cota molt inferior a la del carrer pel costat de l’estació de ferrocarrils. La part alta enfronta la plaça dels Països Catalans i l’estació central Barcelona–Sants amb unes monumentals torres d’enllumenat. Jugant amb laigua com a element de transició i moviment, l’espai baixa per una graderia fins un llac artificial de 8.000 m2, on es pot navegar amb petites embarcacions. Les grades formen dues plataformes que avancen sobre l’aigua. Un dels costats, que intersecciona en angle recte, també té grades i, a nivell de carrer, el poliesportiu del barri. En l’extrem oposat, el llac gira i es transforma en un canal ample, que discorre ran de carrer i acaba en una badia circular. Immediatament després del llac comença una zona de gespa, amb grups d’arbres i arbustos i escultures d’èpoques diverses. Segueix una plaça pavimentada, ombrejada de plàtans, on s’han dibuixat pistes esportives aptes per pràctiques diverses. 18
  • Escola Joan Pelegrí Crèdit de Sínteside la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO www.joanpelegri.cat EL TOBOGAN DEL DRAC Esta situat en un dels extrems del parc, en el més proper a la plaça. dels Països Catalans. Districte: Sants-Montjuic Barri: Hostafrancs Via: Parc de lEspanya Industrial, s/n Tipologia: Element artístic DESCRIPCIÓ: El tobogan és una estructura dacer amb unes dimensions aproximades de 12 x 25 x 32 m, que representa el cap dun enorme drac. Té un pes de 150 tones. Aquest tobogan representa un drac amb les ales ben obertes, al mateix temps que una gran cua cau sobre una plataforma petrea. Situada al parc de l’Espanya Industrial. En 1983, lescultor Andrés Nagel (San Sebastian, 1947) rep lencàrrec dels arquitectes Luis Peña Ganchegui i Francesc Rius per realitzar el projecte duna escultura de grans dimensions pel parc, el qual estava projectat des de 1981 per lAjuntament de la ciutat. Lobra es realitzà i sinstal·là lany 1987 en col·laboració amb lenginyer Gregorio Lamolda. El drac fou plantejat com un senyal didentitat inequívoc del parc i un element lúdic, degut a que la seva figura emergent de laigua té una voluntat de reactivar i estimular la imaginació dels nens, aconseguint superar la pobresa del disseny de molts dels jocs infantils, alhora que reprèn lidea dun gran drac de Sant Jordi símbol del foc, mentre el parc remet a altres elements com laire, la terra i laigua. Hi ha en lobra una voluntat clara de diàleg entre el seu interior i lexterior, afavorida per la col·locació de finestres, tobogans i escales, que la fan certament accessible als nens i li atorguen vida, aconseguint que sigui una escultura plenament pública. 19
  • Escola Joan Pelegrí Crèdit de Sínteside la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO www.joanpelegri.cat EL DRAC DE L’ESPANYA INDUSTRIAL LLUEIX NOVA IMATGE Abril 2001.Lautor, en Andrés Nagel, dona el seu vistiplau a les modificacions proposades. Recentment lAjuntament de Barcelona ha finalitzat la rehabilitació del monumental Drac que protagonitza laccés nord del Parc de lEspanya Industrial. La reparació ha recuperat totes les parts malmeses i ha donat a lobra el protagonisme que havia perdut a causa dels reiterats actes vandàlics i incívics de què era objecte. A més a més, el monument ha estat dotat dun sistema anticoloms electrostàtic que permetrà donar una més llarga durada a la rehabilitació actual. El Drac de lEspanya Industrial és obra de lescultor basc Andrés Nagel i es va instal·lar lany 1987, poc després de la inauguració del Parc. El monument va ser pensat com una original escultura dinàmica que permetia laccés a linterior i a la part més alta, don començaven tres rampes-tobogan. Aquesta configuració donava a lescultura un valor afegit al merament estètic, ja que alhora servia de mirador enlairat del parc i com a diversió per als més petits. Els actes vandàlics havien fet malbé una part important de la infraestructura, i lincivisme ciutadà feia molt difícil el correcte manteniment. Loperació que sha dut a terme no és agressiva amb el format inicial pensat per lautor, que ha donat el seu vistiplau. Unes discretes reixes que shan mimetitzat amb el conjunt impedeixen 20
  • Escola Joan Pelegrí Crèdit de Sínteside la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO www.joanpelegri.cat laccés als racons interiors de lescultura, de manera que el Drac és només accessible a la seva part superior. Lescultura manté la seva estètica imponent i el seu caràcter dinàmic i participatiu, tot i que guanya seguretat i assegura el seu manteniment. Les obres de rehabilitació han estat conduïdes pel departament dArquitectura del Sector dUrbanisme, i han provocat una inversió de més d11 milions de pessetes (més de 66.111 €). 21
  • Escola Joan Pelegrí Crèdit de Sínteside la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO www.joanpelegri.cat MATERIAL DE CONSULTA DE LES ÀREES 22
  • Escola Joan Pelegrí Crèdit de Sínteside la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO www.joanpelegri.cat PROPOSTA DE L’ÀREA DE CIÈNCIES NATURALS FEINA A FER DURANT LA SORTIDA AL PARC DE L’ESPANYA INDUSTRIAL: Observació d’un material líquid: l’aigua de l’estany del parc. Després de realitzar una observació acurada de les aigües del parc (aspecte que presenta l’aigua, si està neta o bruta i perquè, si hi ha presència d’éssers vius, …), omple la fitxa-resum que tens a continuació: FITXA-RESUM DE LES PROPIETATS DE LES AIGÜES DEL PARC PER OBSERVACIÓ DIRECTA ESTANY CANAL AIXETA ( FONT ) COLOR OLOR TRANSPARÈNCIA PARTÍCULES EN SUSPENSIÓ Observació d’un material sòlid: el granit. Busca granit al parc, observa i escriu quins usos se l’hi ha donat, i fes una descripció del material. 23
  • FITXA DE LA VEGETACIÓ DEL PARC. a) Fes un dibuix de dos arbres d’espècies diferents., posa el nom, identifica les seves parts. b) Fes un dibuix amb detall de les seves fulles.
  • Escola Joan Pelegrí Crèdit de Sínteside la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO www.joanpelegri.cat FITXA DE LES PROPIETATS DE L’AIGUA. NOM DEL MATERIAL: PROPIETATS GENERALS: (color, olor, etc) PROPIETATS FÍSIQUES: -Densitat: -Temperatura de fusió: -Temperatura d’ebullició: PROPIETATS QUÍMIQUES: -Símbol químic: - Definició de l’aigua destil·lada: BIOLOGIA: - Éssers vius que poden trobar-se a l’estany: - Classificació d’aquests éssers vius en els cinc regnes: - Quins d’ells només es poden veure amb un microscopi? 25
  • Escola Joan Pelegrí Crèdit de Sínteside la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO www.joanpelegri.cat FEINA A FER A L’AULA: L’aigua i el granit són dos materials que tenen molta presència al parc. Amb les respostes de les fitxes que et proposem a continuació (juntament amb les dades obtingudes a partir de l’observació durant la sortida), tindràs informació suficient per a formular les preguntes del joc. Per trobar tota la informació hauràs de consultar els llibres de text de l’assignatura de Ciències de la Naturalesa. Recorda que les preguntes poden ser de tres tipus: a) Amb tres respostes possibles ( només hi ha una correcta ) b) Amb una resposta que sigui breu i concreta. c) Amb respostes del tipus vertader o fals. A continuació us proposem dos exemples concrets: 1. Quina és la densitat de l’aigua pura? a) 1’5 g/cm3 b) 1 g/cm3 c) 1000 g 2. En quins tres estats físics podem trobar l’aigua? Resposta: 3. Cert o fals? El pas de sòlid a gas s’anomena evaporació 26
  • Escola Joan Pelegrí Crèdit de Sínteside la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO www.joanpelegri.cat PROPOSTA DE L’ÀREA D’EDUCACIÓ FÍSICA FEINA A FER A L’AULA Material 1. Llibre d’educació física, tema 10. Feina a fer 1. Pots fer preguntes sobre el bàsquet en qualsevol de les tres llengües. 2. Consultar el llibre de text d’educació física. 3. Si vols formular preguntes en anglès és convenient que també consultis el material de bàsquet que adjunta l’àrea de llengües estrangeres. EXEMPLE DE PREGUNTES: 1. Tècnica per desplaçar-te pel camp quan tens la pilota. 1- Bot. 2- Tir. 3- Parada d’un temps. 2. Tècnica que utilitzen els jugadors per moure la pilota per tot el camp sense necessitat de fer-la botar. ............... (Passada) 3. El base és el jugador més hàbil en el bot i la passada. Acosta la pilota fins a la zona contrària i inicia les jugades d’atac. - Veritat. - Fals 27
  • Escola Joan Pelegrí Crèdit de Sínteside la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO www.joanpelegri.cat PROPOSTA DE L’ÀREA D’EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA FEINA A FER DURANT LA SORTIDA Material - Llapis Dibuix Artístic HB - Llapis colors - Fulls DIN A-4 - Carpeta, tapa dura Feina a fer Fer esbossos sobre diverses zones del Parc (llac, escultures, torres-fanal, drac, vegetació, Neptú, etc.) a llapis i llapis de colors. FEINA A FER A L’AULA Disseny del joc: tauler, recorregut del joc, targetes, capsa per guardar el joc, fitxes, regles del joc… 1. Elaboració del dau i les fitxes: Fer les fitxes (4 diferents) i el dau amb el material i disseny que vulgueu. 2. Targetes: Fer les targetes seguint les indicacions que hem fet en aquest dossier (pàgina 5), amb una mida de 10 cm x 6 cm. 3. Capsa per guardar el joc: Fer la capsa amb la plantilla fotocopiada a la cartolina. En aquesta capsa guardaràs les targetes. 4. Dissenyar dos elements del Parc en tres dimensions (drac, escultures, torres- fanal, Neptú, llac, etc.) per incorporar-lo al joc: sortida, arribada, casella de penalització… (és obligatori fer-ne 2). Material - Cartolina/ cartró. - Fulls DIN-A-4. - Pintures. - Llapis. - Llapis colors. - Retoladors. - Fang/ plastilina. - Tisores. - Pegament. - Reciclatge d’objectes : ampolles plàstic, capsa cartró, taps, roba, fusta, etc. 28
  • Escola Joan Pelegrí Crèdit de Sínteside la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO www.joanpelegri.cat PROPOSTA DE L’ÀREA DE LLENGÜES ESTRANGERES (ANGLÈS) FEINA A FER 1. Per fer les deu preguntes en anglès hauràs d’utilitzar el material adjunt fotocopiat sobre bàsquet i el vocabulari sobre la indústria. 2. Porta el diccionari i tot el material d’anglès que utilitzem a classe. 3. Hauràs de portar el llibre d’educació física per poder comprendre millor el full adjunt “How is it played?”. És la traducció de Com s’hi juga?. 4. Per fer les preguntes cal que recordis el que hem anat estudiant al llarg del curs. A continuació et donem uns quants exemples: a) Del GLOSSARY t’anirà bé practicar: ferrocarril 1. Quin és el significat de _____________en anglès? 2. Com es diu ____________en anglès? b) Del bàsquet pots preguntar: 1. Quants jugadors formen l’equip? 2. Com és la pilota de bàsquet? 3. Quant pesa la pilota de bàsquet? 4. Com mostra l’àrbitre els passos Dobles 3 segons…..? 5. La zona dels tres segons està : - darrere cistella - davant cistella 6. Digues diferents posicions dels jugadors a la pista: 29
  • Escola Joan Pelegrí Crèdit de Sínteside la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO www.joanpelegri.cat 30
  • Escola Joan Pelegrí Crèdit de Sínteside la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO www.joanpelegri.cat 31
  • Escola Joan Pelegrí Crèdit de Sínteside la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO www.joanpelegri.cat 32
  • Escola Joan Pelegrí Crèdit de Sínteside la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO www.joanpelegri.cat 33
  • Escola Joan Pelegrí Crèdit de Sínteside la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO www.joanpelegri.cat 34
  • Escola Joan Pelegrí Crèdit de Sínteside la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO www.joanpelegri.cat PROPOSTA DE L’ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS FEINA A FER DURANT LA SORTIDA Material - brúixola - full “Arbres de Catalunya” (del dossier) - plànol del parc - material per escriure i pintar Feina a fer 1. Indiqueu sobre el plànol on es troben els quatre punts cardinals. Feu servir la brúixola. 2. Compareu els arbres que trobeu amb les il·lustracions que teniu al full “Arbres de Catalunya” del dossier i apunteu els nom dels arbres que es troben al parc. 3. Situeu sobre el plànol els diversos tipus de vegetació que hi ha al parc (arbres i altres plantes). FEINA A FER A L’AULA Material - llibre de Ciències Socials - feina feta a la sortida (llista d’arbres i plànol del parc) - regle i estris per escriure i pintar Feina a fer 4. Repasseu les dades sobre la vegetació i l’orientació del parc que vau prendre el dia de la sortida. 5. Busqueu en el llibre de Socials quines són les característiques del clima i el paisatge mediterranis: temperatures, precipitacions, vegetació… 35
  • Escola Joan Pelegrí Crèdit de Sínteside la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO www.joanpelegri.cat 6. Inventeu preguntes sobre: a) orientació - punts cardinals (si som al parc, a quin punt cardinal està situada l’estació de Sants?) - límits (amb quin carrer limita el parc pel sud?) b) clima i paisatge - clima mediterrani (quines són les estacions més plujoses? a) primavera i hivern b)estiu i hivern c)primavera i tardor – quin d’aquests climes té una oscil·lació tèrmica més gran: a)mediterrani b)continental c)oceànic) - vegetació (l’avet és un arbre propi del clima mediterrani: cert o fals? – una espècie vegetal del parc no és pròpia del clima mediterrani) 36
  • Escola Joan Pelegrí Crèdit de Sínteside la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO www.joanpelegri.cat ARBRES DE CATALUNYA Compara les il·lustracions d’aquesta pàgina amb els arbres que trobis al parc i encercla els que hi siguin. Després situa’ls sobre el plànol: 37
  • Escola Joan Pelegrí Crèdit de Sínteside la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO www.joanpelegri.cat 38
  • Escola Joan Pelegrí Crèdit de Sínteside la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO www.joanpelegri.cat 39
  • Escola Joan Pelegrí Crèdit de Sínteside la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO www.joanpelegri.cat     PLÀNOL DE L’ESPANYA INDUSTRIAL                                               40
  • Escola Joan Pelegrí Crèdit de Sínteside la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO www.joanpelegri.cat FITXA DE SEGUIMENT DIARI Nom: _______________ Cognoms: _______________________________ Curs: _______________ Data: ________________ • Relació de material que he portat: • Relació d’informació (dossier, bibliografia, …) que he consultat: • Feina que he fet avui: - Tauler de Joc: - Instruccions de Joc: - Targetes de preguntes i respostes: - Altres: Signatures dels companys del grup: Observacions del professor/a: 41
  • Escola Joan Pelegrí Crèdit de Sínteside la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO www.joanpelegri.cat Nom: _______________ Cognoms: _______________________________ Curs: _______________ Data: ________________ • Relació de material que he portat: • Relació d’informació (dossier, bibliografia, …) que he consultat: • Feina que he fet avui: - Tauler de Joc: - Instruccions de Joc: - Targetes de preguntes i respostes: - Altres: Signatures dels companys del grup: Observacions del professor/a: 42
  • Escola Joan Pelegrí Crèdit de Sínteside la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO www.joanpelegri.cat Nom: _______________ Cognoms: _______________________________ Curs: _______________ Data: ________________ • Relació de material que he portat: • Relació d’informació (dossier, bibliografia, …) que he consultat: • Feina que he fet avui: - Tauler de Joc: - Instruccions de Joc: - Targetes de preguntes i respostes: - Altres: Signatures dels companys del grup: Observacions del professor/a: 43
  • Escola Joan Pelegrí Crèdit de Sínteside la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO www.joanpelegri.cat Nom: _______________ Cognoms: _______________________________ Curs: _______________ Data: ________________ • Relació de material que he portat: • Relació d’informació (dossier, bibliografia, …) que he consultat: • Feina que he fet avui: - Tauler de Joc: - Instruccions de Joc: - Targetes de preguntes i respostes: - Altres: Signatures dels companys del grup: Observacions del professor/a: 44
  • Escola Joan Pelegrí Crèdit de Sínteside la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO www.joanpelegri.cat ACCIÓ TUTORIAL Enquesta de valoració del crèdit de síntesi Nom i cognoms Grup 1 Has entès la finalitat del crèdit de síntesi? Si No 2 Quins creus que són els objectius del crèdit de síntesi? 3 Quina valoració fas de la documentació i la informació que them ofert durant el crèdit de síntesi? Per què? Molt bona Bona Regular Dolenta Molt dolenta 45
  • Escola Joan Pelegrí Crèdit de Sínteside la Fundació Cultural Hostafrancs Primer d’ESO www.joanpelegri.cat 4 Quina valoració global fas de les activitats i forma de treballar que them proposat durant el Crèdit de Síntesi? Molt bona Bona Regular Dolenta Molt dolenta 5 Durant el crèdit de síntesi, et sembla que has sigut capaç de realitzar les activitats que them proposat? Si, les he fet sense problemes. Si, les he fet però he tingut algunes No. He tingut algunes dificultats No. He tinut greus dificultats a la dificultats. a algunes àrees. majoria de les àrees. 6 Si prenem com a referència les activitats que them proposat i la teva capacitat per resoldre-les, quina autoavaluació faries del teu aprenentatge? Per què? Valoració numèrica (0- Valoració conceptual 10) Molt be Be Regular Malament Molt malament 46