Lleida
seguint la petja dels templers
Text: Sebastià Tamarit Fotos: Laurent Sansen, Turisme de Lleida

Amb la creu com a s...
L

a història del Temple a les actuals comarques lleidatanes
s’inicia el juliol de l’any 1131 quan el templer provençal
Hu...
La comanda de Corbins és fruit d’un acord signat el 1143 amb
el comte barceloní Ramon Berenguer IV, que cedia els drets so...
El Centre d’Interpretació de l’Orde del
Temple, situat a Gardeny, acull
recreacions de la vida quotidiana dels
frares-cava...
El Temple, un orde llegendari
En el context de les Creuades (expedicions militars cristianes destinades a
conquerir i pres...
A la part superior, figura d’un cavaller templer al Centre d’Interpretació de Gardeny i imatge de les restes de la comanda...
A dalt, imatge de l’antic centre templer de Barbens, amb la torre emmerletada en un extrem. A sota, escuts de l’orde situa...
Per als més curiosos…
- L’orde dels templers fou fundat l’any 1118 a
Jerusalem per nou cavallers francesos encapçalats
per...
Lleida, siguiendo la huella de los templarios
La orden del Temple fue una organización religiosomilitar creada
a principio...
Lleida: Seguint la petja dels templers
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Lleida: Seguint la petja dels templers

253 views
165 views

Published on

Published in: Travel
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
253
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Lleida: Seguint la petja dels templers

  1. 1. Lleida seguint la petja dels templers Text: Sebastià Tamarit Fotos: Laurent Sansen, Turisme de Lleida Amb la creu com a símbol i l’espasa com a justificació de la seva comesa, els templers constituïren una de les organitzacions més poderoses de l’Edat Mitjana. Amb la seu central a Jerusalem, l’orde creà comandes per tot Europa destinades a obtenir recursos per a combatre els enemics de Crist. Als territoris de l’actual demarcació de Lleida s’erigiren cinc comandes, encapçalades per Gardeny, una de les més importants de la Corona d’Aragó. 20
  2. 2. L a història del Temple a les actuals comarques lleidatanes s’inicia el juliol de l’any 1131 quan el templer provençal Hug Rigaud convenç el comte català Berenguer III, cinc dies abans de morir, perquè s’adhereixi a l’orde, seduït pels elevats ideals de defensa de la fe cristiana. Berenguer III dóna als templers el castell de Granyena de Segarra (de fet, la primera donació important que reberen els cavallers en terres catalanes), amb la voluntat que serveixi d’enclau per combatre els sarraïns. La comanda de Granyena, de mida mitjana dins l’escala administrativa de l’orde, gaudí de possessions a la Segarra, l’Urgell i el Solsonès (inclòs el llogarret de Mas de Bondia, on actualment podem trobar encara un escut templer). Encara avui es poden visitar les restes del castell-convent de Granyena (els murs, alguns portals i una torre circular), sotmès a un lent procés de restauració. Tanmateix, la visita és justificada, perquè la panoràmica dels camps de la baixa Segarra des de la fortalesa és realment superba. Prosseguim la nostra ruta per Barbens, al Pla d’Urgell, on fou creada una comanda templera a partir de les donacions de la família Tarroja, a mitjan segle XII. És documentat que el primer comanador fou Ramon de Barrufell, antic senyor del castell. Situada enmig d’una rica zona agrícola, la comanda adquirí una certa importància i es desvinculà de l’anterior dependèndia de la de Gardeny. Amb la dissolució de l’orde, l’indret passà als hospitalers. És curiós constatar que el lloc, en certa manera, continua constituint un centre de poder administratiu, ja que el convent-castell és ocupat actualment per l’Ajuntament. Hi destaca una torre quadrada amb merlets i l’església de Santa Maria, de patronatge templer, la nau central de la qual fou bastida segurament en època dels frares guerrers. Gardeny, a la ciutat de Lleida, constituí una de les comandes més importants i poderoses que el Temple bastí a la Corona d’Aragó. 21
  3. 3. La comanda de Corbins és fruit d’un acord signat el 1143 amb el comte barceloní Ramon Berenguer IV, que cedia els drets sobre aquest lloc a l’orde. La comanda funcionà entre 1167 i 1305 i ocupà l’indret on es troba situat l’actual castell, molt refet pels hospitalers i en segles posteriors. De la fortalesa templera, relativament modesta en la seva època, en queden potser un impressionant soterrani format per dues naus paral·leles, amb cobertes de volta de canó, i les restes d’una torre de pedra situada a l’esplanada de damunt. D’època hospitalera és probablement l’anomenada Presó del Pere, un curiós edifici de planta quadrada amb dues naus paral·leles cobertes amb voltes semicirculars, utilitzat avui dia com a magatzem per part d’un particular. L’any 1289 el bisbe Jaume Sarroca cedeix la vila de Torres de Segre (a l’actual comarca del Segrià) als templers a canvi d’una donació anual al monestir de Poblet. Es tracta d’una comanda no gaire gran, originalment dependent de Gardeny, que posseïa terrenys agrícoles i dos petits castells (Gebut i Remolins). De tot plegat, no en resten pràcticament vestigis. Però el punt neuràlgic de l’herència dels templers a Lleida és sens dubte la casa templera de Gardeny, al municipi de Lleida. Ramon Berenguer IV cedeix als templers un gran nombre de propietats a canvi que l’orde renuncïi a la tercera part del regne d’Aragó a la qual tenien dret legítim, ja que així ho establia el testament d’Alfons I d’Aragó, el Bataller. Quan Lleida fou conquerida als sarraïns, l’any 1149, els templers obtingueren Gardeny del comte barceloní gràcies al dit acord, que atorgava als cavallers una cinquena part de les terres conquerides als musulmans. Ràpidament la institució religiosomilitar va organitzar la comanda, que tingué un ampli domini territorial amb riques possessions a les hortes de Fontanet, a la riba esquerra del Segre, i a Pardinyes, a la riba dreta del riu (també a d'altres indrets més allunyats, on a més dugueren a terme una notable tasca de colonització). 22
  4. 4. El Centre d’Interpretació de l’Orde del Temple, situat a Gardeny, acull recreacions de la vida quotidiana dels frares-cavallers. Foto petita, el segell dels templers. 23
  5. 5. El Temple, un orde llegendari En el context de les Creuades (expedicions militars cristianes destinades a conquerir i preservar dels infidels Jerusalem i altres llocs considerats sants) neix l’orde del Temple, una organització de caràcter religiós i alhora militar que precisament té l’objectiu de protegir els pelegrins que viatjaven a Terra Santa i que eren sovint saquejats per lladres sarraïns. Amb la seva aprovació al Concili de Troyes de 1129, l’orde estableix la seu central a Jerusalem i inicia una ràpida expansió per tot Europa. Gràcies bàsicaments a les donacions de reis i nobles, l’orde va creant comandes (la seva unitat bàsica d’organització territorial) destinades a reclutar adeptes, recaptar impostos i entrenar militarment els nous membres, sempre amb la finalitat última d’enviar recursos financers i cavallers per protegir Terra Santa dels enemics del cristianisme. Des de l’inici la Península Ibèrica fou també una base de suport i provisió per a les operacions dels cavallers a la Mediterrània Oriental, tot i que el fet que fos territori de lluita amb els sarraïns els va impel·lir a implicar-se en les tasques militars de reconquesta de territoris hispans. L’ingrés a l’orde, molt jerarquitzat i dirigit per un cap suprem, l’anomenat Gran Mestre, es feia mitjançant un sofisticat cerimonial iniciàtic en el qual els cavallers professaven els vots de pobresa, castedat i obediència. Els membres de l’orde havien de seguir una regla molt estricta, que establia des de la metodologia de les pregàries fins a la manera de portar les armes. S’establí també l’uniforme oficial dels frares-cavallers: un hàbit blanc amb una creu vermella (símbols de la puresa i del martiri, respectivament). Però els pobres cavallers no es limitaven a resar, a guerrejar i a administrar les seves terres i els seus drets. Foren també banquers i prestamistes (atorgaven crèdits amb uns interessos moderats) i entre els seus clients figuraven fins i tot els reis d’Anglaterra i de França. Tanmateix, dos segles després de la seva creació, l’orde havia deixat d’existir. Què havia succeït? Dos fets poderosos van confluir en la desfeta. En primer lloc, un evident descens del prestigi de l’organització motivat per la pèrdua de les places cristianes a Terra Santa: l’any 1291 queia en poder dels musulmans l’últim reducte important, Sant Joan d’Acre, i els templers es retiraven i establien la seva base d’operacions a Xipre. Però, als ulls de bona part de l’Europa cristiana, l’objectiu fonamental dels cavallers, la defensa dels llocs sants, havia desaparegut. El segon motiu, el més important, ve donat per l’actuació del rei francès Felip IV, el Bell, que, delerós d’acabar el poder econòmic del Temple (amb el qual havia contret a més quantioses deutes) i d’apropiar-se dels seus béns, va obligar el papa Climent V a suprimir l’orde basant-se en falses acusacions d’heretgia i d’homosexualitat. El procés contra els templers es perllonga entre el 1307 i el 1312, any en què el Sant Pare proclama la butlla Vox in Excelso que dissol definitivament l’orde. El darrer capítol del procés s’escenifica a París, on el Gran Mestre templer, Jacques de Morlay, és cremat amb un altre cavaller davant la catedral de Notre Dame després d’autoproclamar-se innocent de totes les acusacions rebudes. Cal dir, però, que l’actuació contra els templers no va ser uniforme als diferents reialmes europeus. Mentre que a França va ser molt violenta, a països com Portugal o Escòcia foren protegits pels monarques respectius. A la Corona d’Aragó, Jaume II va dictar el desembre de 1307 ordre de detenció contra els frares-cavallers, que van resisitir en alguns castells (Miravet no va capitular fins un any després). Tot i que detinguts i interrogats, els membres de l’orde, en general, foren respectats i la majoria varen gaudir d’una pensió vitalícia. Els béns mobles i immobles de l’organització passaren —com en d’altres països— a la Corona o a d’altres ordes, sobretot al dels hospitalers. L’acte final del procés als templers a Catalunya és paradoxal: l’any 1312, el concili provincial convocat per l’arquebisbe de Tarragona va declarar la total innocència dels frares-cavallers. Una declaració que no va canviar res perquè, aleshores, l’orde ja era història. La importància i el prestigi de Gardeny es féu cada cop més evident. L’església de Santa Maria de Gardeny, capella pròpia de l’orde que servia per a les funcions litúrgiques i religioses de la comunitat templera, atragué la devoció de molts fidels de la ciutat, que veneraven especialment la imatge de la Mare de Déu de l’altar central i que sovint feien donacions en espècie o en diners; és remarcable que aquest fet, juntament amb el cobrament dels drets d’enterrament i dels delmes agraris, provocaren disputes freqüents amb el bisbe de Lleida i amb els clergues de la ciutat. Pel que fa als ingressos, a més de l’agricultura, la comanda rebia bones rendes de l’explotació ramadera i industrial (molins, bàsicament); així, sembla que la cabana d’ovelles de la comanda superava al final del segle XII el miler de caps de bestiar. Gardeny, una visita obligada Avui dia Gardeny forma part de l’anomenada ruta Domus Templi (que inclou també els castells de Montsó, Miravet i Peníscola, a més de la ciutat de Tortosa) i que acull el Centre d’Interpretació de l’Orde del Temple. Obert ara fa un any, el centre —que ofereix visites guiades— constitueix una interessant aproximació a la vida dels 24
  6. 6. A la part superior, figura d’un cavaller templer al Centre d’Interpretació de Gardeny i imatge de les restes de la comanda de Granyena de Segarra. A sota, l’edifici de la comanda de Barbens, ocupat actualment per l’Ajuntament de la vila, i pintures de l’església de Santa Maria de Gardeny. frares-cavallers per mitjà d’un recorregut que transcorre per les principals construccions del complex: la residència templera, la torre de l’homenatge, l’església romànica de Santa Maria i les muralles. Durant el recorregut, que dura aproximadament hora i mitja (es recomana fer reserva prèvia), els visitants poden conèixer millor el món del Temple mitjançant quatre àmbits temàtics (introducció històrica al segle XI, l’Orde del Temple, l’Orde a la Corona d’Aragó i la Comanda de Gardeny) que tenen el suport de plafons informatius, de material audiovisual i fins i tot de recreacions fidedignes d’alguns espais de l’antiga residència nedieval amb figures i elements de la vida quotidiana dels cavallers. La visita a l’antiga comanda de Gardeny és imprescindible per a les persones que vulguin endinsar-se en la veritable història d’aquest orde llegendari. La sobrietat constructiva del castell-residència ens diu molt de la filosofia vital d’aquells cavallers que van fer del prec a Déu i de la guerra contra l’infidel els dos eixos bàsics de la seva existència. De la mateixa manera, la contemplació de la ciutat de Lleida i de la fèrtil horta que l’envolta des de la terrassa de la fortalesa ens dóna una idea de la magnífica situació estratègica del turó des d’on els templers van exercir el seu poder sobre tantes i tantes terres i poblacions de l’antiga Corona d’Aragó. G 25
  7. 7. A dalt, imatge de l’antic centre templer de Barbens, amb la torre emmerletada en un extrem. A sota, escuts de l’orde situats respectivament a la fortalesa de Gardeny (esquerra) i al llogarret de Mas de Bondia (dreta), que depenia de la comanda de Granyena de Segarra. D’INTERÈS Castell de Gardeny / Centre d’Interpretació de l’Orde del Temple Turó de Gardeny, s/n (Lleida) – Tel. 973 27 19 42 Horari de visita: Maig, juny, juliol, agost i setembre: de 10.00 a 13.30 h i de 16.00 a 19.30 h (de dimarts a dissabtes) i de 10.00 a 14.00 h (diumenges i festius) Octubre, març i abril: de 10.00 a 13.30 h i de 16.00 a 18.30 h (de dimarts a dissabtes) i de 10.00 a 13.30 h (diumenges i festius) Novembre, desembre, gener i febrer: de 10.00 a 13.30 h i de 15.30 a 17.30 h (de dimarts a dissabtes) i de 10.00 a 13.30 h (diumenges i festius) Visites guiades: 10.00, 12.00, 16.00 i 18.00 h (dissabtes) / 10.00 i 12.00 h (diumenges) Reserva prèvia per a grups. Places limitades. Patronat de Turisme de l’Ajuntament de Lleida (Turisme de Lleida) C/ Major, 31, bis (Lleida) – Tel. 902 25 00 50 — infoturisme@paeria.es 26
  8. 8. Per als més curiosos… - L’orde dels templers fou fundat l’any 1118 a Jerusalem per nou cavallers francesos encapçalats per Hug de Payens. Cent anys després, el Temple era l’organització militar i econòmica més gran d’Occident, amb més de 9.000 comandes distribuïdes per quasi tota l’Europa cristiana: Corona d’Aragó, Corona de Castella, Portugal, França, Anglaterra, Escòcia, Irlanda, Polònia… En el zenit del seu poder, arribaren a tenir uns 30.000 cavallers i sergents (sense comptar els servents), més de 50 castells bastits a Europa i a l’Orient Pròxim, i una flota pròpia ancorada en una xarxa de ports per tota la Mediterrània. - Inicialment la denominació oficial era Orde dels Pobres Cavallers de Crist, tot i que més endavant foren coneguts popularment com Cavallers Templers; aquest nom va sorgir pel fet que la seu central a Jerusalem era situada en les que es creia que eren les dependències de l’antic temple de Salomó. - Els templers són considerats els fundadors de la banca moderna. Moltes persones i institucions els confiaven els seus diners i l’orde feia també préstecs a baix interès. La seva extensa xarxa d’establiments els va permetre posar en marxa les lletres de canvi: els seus clients podien viatjar pels perillosos camins d’Europa i de l’Orient Pròxim sense efectiu i la lletra de canvi els permetia recuperar en qualsevol comanda que trobessin la quantitat anteriorment lliurada. - Els Pobres Cavallers van impulsar també la colonització de terres conquerides als sarraïns atorgant diverses cartes de població i de franquícia; així, la comanda de Corbins fundà al començament del segle XIII una vila al marge esquerre del Segre per tal de facilitar la travessa del riu: Vilanova de Castellpagès, l’actual Vilanova de la Barca, que constitueix doncs una petja viva de la presència de l’orde a les comarques lleidatanes. - Les llegendes populars parlen de fabulosos tresors amagats pels membres del Temple poc abans de la supressió definitiva de l’orde. Una de les més conegudes parla del tresor que hipotèticament va trobar Bérenger Saunier, sacerdot del poblet francès de Rennes-le-Château, personatge que es va enriquir de la nit al dia sense explicació lògica. També Miravet i molts altres llocs templers tenen llegendes similars. Totes aquestes històries són probablement fruit de la imaginació popular, però, qui sap si els templers no van preferir amagar una part de les seves immenses riqueses abans no fossin confiscades? L’antiga fortalesa templera de Corbins fou quasi completament refeta pels hospitalers i en segles posteriors. A la pàgina 27, l’enclau de Granyena de Segarra —el primer que l’orde tingué a Lleida— conserva encara alguns murs, diversos portals i una torre circular. C O M A R R I BA R - H I CORBINS BARBENS A-2 Tàrrega Mollerussa A-2 s go E-90 TORRES DE SEGRE A Barcelona GRANYENA DE SEGARRA ra Sa A-2 Bellpuig Lleida GARDENY sa A Cervera AP-2 les Borges Blanques 27
  9. 9. Lleida, siguiendo la huella de los templarios La orden del Temple fue una organización religiosomilitar creada a principios del siglo XII con el objetivo de proteger a los peregrinos que viajaban a Tierra Santa de los ataques de ladrones musulmanes. Gracias a las donaciones de reyes y nobles, la orden fue creando encomiendas por toda Europa destinadas a reclutar adeptos y recaudar impuestos, siempre con la finalidad de enviar caballeros y recursos financieros para proteger los santos lugares. La historia del Temple en la actual demarcación de Lleida se inició en 1131, cuando el conde catalán Berenguer III donó a los templarios el castillo de Granyena de Segarra. Actualmente se pueden visitar los restos del castilloconvento (muros, portales y una torre circular), así como un escudo templario situado en el núcleo de Mas de Bondia. La ruta prosigue por Barbens, en el Pla d’Urgell, donde fue creada una encomienda gracias a las donaciones de la familia Tarroja, a mediados del siglo XII. El convento-castillo está ocupado actualmente por el Ayuntamiento. Destaca una torre cuadrada y la iglesia de Santa Maria, cuya nave central fue levantada seguramente en época de los templarios. La encomienda de Corbins es fruto de un acuerdo firmado en 1143 con el conde barcelonés Ramon Berenguer IV, que cedía los derechos de este lugar a la orden. La casa templaria ocupó el lugar don- de se levanta el actual castillo, muy modificado por los hospitalarios, y de ella nos queda quizás un impresionante sótano formado por dos naves. En el año 1289 el obispo Jaume Sarroca cede la villa de Torres de Segre (en la comarca del Segrià) a los templarios a cambio de una donación anual al monasterio de Poblet. Prácticamente no quedan vestigios de esta encomienda, que contó con dos castillos. El punto neurálgico de la herencia de los templarios en Lleida es la encomienda de Gardeny, en el municipio de Lleida. Cuando Ramon Berenguer IV conquistó la ciudad a los musulmanes, en 1149, los templarios recibieron Gardeny como premio a su contribución militar. La encomienda tuvo un amplio dominio territorial con elevados ingresos procedentes de las explotaciones agrícolas, ganaderas e industriales (molinos). Hoy en día Gardeny forma parte de la ruta Domus Templi (que incluye también los castillos de Monzón, Miravet y Peñíscola, y la ciudad de Tortosa) y alberga el Centro de Interpretación de la Orden del Temple. El centro —que ofrece visitas guiadas— constituye una interesante aproximación a la vida de los frailescaballeros a través de un recorrido que transcurre por las principales construcciones del complejo (la residencia templaria, la torre del homenaje, la iglesia románica de Santa Maria y las murallas). G Following in the footsteps of the Knights Templar The Order of the Temple was a militaryreligious organisation that was created at the beginning of the 12th century with the aim of protecting pilgrims travelling to the Holy Land from the attacks of Muslim thieves. The Order established commands throughout Europe, whose task was to recruit adepts and collect taxes, always with the purpose of sending knights and financial resources to protect the Holy Land. The history of the Temple in what is the modern-day territory of Lleida can be traced back to 1131, when the Catalan count, Berenguer III gave the Knights Templar the castle of Granyena de Segarra. Today, it is possible to visit the remains of this castle-convent and also see a Templar coat of arms in the settlement of Mas de Bondia. The route then continues on to Barbens, where a command was created in the middle of the 12th century thanks to donations from the Tarroja family. The original castle-convent is now the seat of the local council and features to note include the square tower and the local church. The command of Corbins was the product of an agreement signed, with Count Ramon Berenguer IV of Barcelona, in 1143, and by which rights over the local settlement were ceded to the Order of the Temple. The Templar building originally occupied the site where the castle now stands. The original building was considerably modified by the Knights Hospitalers to the point that all that now remains of it is perhaps an impressive underground structure formed by two naves. In 1289, Bishop Jaume Sarroca ceded the settlement of Torres de Segre 29 to the Knights Templar in exchange for an annual donation to the monastery of Poblet. Today, however, there are virtually no remains of the former command. The centre of the Templar legacy in Lleida is the command of Gardeny, in the municipal district of Lleida. When Ramon Berenguer IV recovered the city from the Muslims, in 1149, the Knights Templar received Gardeny as a reward for their military support. Today, Gardeny is a point on the Domus Templi Route and hosts the Centre for Interpreting the Order of the Temple. This centre —which offers guided visits— provides an interesting insight into the lives of the monk-knights in the course of a visit to the main constructions in the complex (the residence, the keep, the Romanesque church of Santa Maria and the walls). G

×