Exposició i objectius

443
-1

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
443
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
19
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide
  • 50mm = ull humà
  • 4 - Facilita que les fotos no surtin mogudes i ajuda a obtenir fotos més nítides .

    5 – 1 més car / 2 més barat
  • Distància focal 70-300mm = zoom variable des 70mm fins 300mm.

    Obertura màxima de diafragma =f4 quan està en l'extrem de focal de 70mm i de F5.6 quan està ajustat a 300 mm.

    Sistema d'enfocament és Ultrasonic

    Disposa d'estabilitzador d'imatge

    Distància d'enfocament mínima és de 1,5 (macro)

    Qualitat de construcció és un objectiu normal

    No professional = no esta preparat per pluja

    Nitidesa, distorsió i les aberracions és bastant fidel

    Aficionat
  • Exposició i objectius

    1. 1. Fotografia Digital Escola Municipal d’Arts i Oficis Curs 2015-2016 Professora: Ingrid Moragas E-mail: ingridbrosman@gmail.com
    2. 2. L’EXPOSICIÓ I ELS OBJECTIUS Sessió 9
    3. 3. L’EXPOSICIÓ Equilibri entre l'obertura de diafragma, el temps d'exposició i la sensibilitat del sensor per captar correctament la llum existent que el fotòmetre ha mesurat. • La càmera mesura quanta llum hi ha gràcies al fotòmetre intern. • Amb aquesta mesura ajustem quanta llum deixem passar per l'objectiu amb l'obertura de diafragma. • Ajustem el temps que la llum arriba al sensor amb el temps d'exposició. • I ajustem quina quantitat de llum és capaç d'absorbir el sensor ajustant la seva sensibilitat. L'obertura de diafragma, el temps d'exposició i la sensibilitat es compensen entre si. Si en la mateixa foto alteres un d'ells, l'altre es veurà afectat.
    4. 4. Quan la càmera capta menys llum que la real direm que està subexposada i quedarà fosca. (1) Si la càmera capta la llum existent fidelment direm que la presa està exposada. (2) En el cas de que capti més llum, la foto estarà sobreexposada i quedarà clara. (3) 1 2 3
    5. 5. Fotòmetre El fotòmetre és un instrument per mesurar la llum existent en una escena i que s'utilitza per a calcular l'exposició correcta d'aquesta. Totes les càmeres disposen d'un fotòmetre intern que mesura la llum reflectida en l'escena. No obstant això el fotòmetre de la càmera no és el més exacte, i per cert tipus de fotografia s'utilitzen fotòmetres de mà o fotòmetres externs. Amb ells podem mesurar la llum de forma més exacta.
    6. 6. Podem dividir els fotòmetres en dos en funció del mètode que s'utilitza per mesurar la llum: • De llum reflectida: Mesura la llum que es reflecteix en les superfícies. Fent un retrat amb aquest mètode apuntaríem amb el fotòmetre cap a la cara del subjecte i mesurariem la llum reflectida en aquesta. • De llum incident: Mesura la llum que incideix sobre el fotòmetre. Fent un retrat amb aquest mètode posaríem el fotòmetre al costat de la cara del subjecte i apuntaríem cap al costat oposat per mesurar la llum que incideix a la cara. Podem trobar fotòmetres professionals que combinen els dos tipus de mesurament o fotòmetres que utilitzen un dels dos mètodes. Applicacions per el mòbil: • Mylightmeter • Light meter • Lumu
    7. 7. Si alterem un paràmetre • Si augmentem l'obertura de diagrama, haurem de reduir el temps d'exposició o la sensibilitat. En obrir el diafragma entra més llum al sensor, haurem de reduir el temps que la llum està assolint el sensor o la sensibilitat d'aquest. • Si augmentem el temps d'exposició, reduirem l'obertura de diafragma o la sensibilitat. En augmentar el temps d'exposició la llum està arribant més temps el sensor, llavors haurem de deixar passar menys llum o bé baixar la sensibilitat. • Si augmentem la sensibilitat, reduirem l'obertura de diafragma o el temps d'exposició. Si el sensor és capaç de captar més llum perquè és més sensible a aquesta, haurem de deixar passar menys llum o deixar que passi durant menys temps. Si a més il·luminem amb llum artificial en aquesta combinació de paràmetres entra en joc un quart paràmetre: la quantitat de llum incorporada.
    8. 8. Compensar l'exposició Programes automàtics i semiautomàtics: la càmera fa càlculs per obtenir el que ella entén que és una imatge correctament exposada. Si el resultat no correspon amb el que entenem per correctament exposada s'ha d'utilitzar la compensació: • Subexposar per fer-la més fosca • Sobreexposar per fer-la més clara
    9. 9. -0,66 (més detall)
    10. 10. Horquillado o bracketing Tirar X fotos seguides on van variant els paràmetres. La combinació és una fotografia amb més informació. De forma automàtica o manual: • Automàtica: càmera fotogràfica amb aquesta opció. • Manual: variant els paràmetres amb les opcions de configuració de la càmera (tripode).
    11. 11. Tipus de bracketing Bracketing d'exposició El més conegut i usat. Diverses preses (3) amb exposicions diferents per obtenir una foto subexposada, una altra exposada i una altra sobreexposada. Compensar les zones poc il·luminades de la fotografia i també les que tenien zones amb excés de llum. Aquest mètode s'utilitza en condicions difícils i sobretot variables d'il·luminació. Ens permetrà: • Escollir la fotografia que més ens convenci • Combinar mitjançant HDR per abastar tot el rang dinàmic de la fotografia.
    12. 12. -2 0 +2
    13. 13. Bracketing d'enfocament Fotografia macro: S'intenta salvar el problema de la reduïda profunditat de camp que tenen aquest tipus de fotografies. Donar igual èmfasi al que tenim en primer pla com al fons. Diferents preses enfocant diferents punts de la imatge. Posteriorment les combinarem i tindrem una fotografia amb una profunditat de camp ampliada.
    14. 14. Enfocament esquerre Enfocament dret
    15. 15. Bracketing de Flash Juguem amb diferents potències del nostre flash. Aconseguim diverses il·luminacions i així podem escollir la que més ens agradi.
    16. 16. Bracketing de Balanç de blancs Treballar en RAW: • En obrir les imatges s'inicia automàticament el processador d'arxius RAW (Camera RAW de Photoshop). • Tindrem diverses opcions: automàtic, llum de dia, ennuvolat, ombra, tungstè, fluorescent, flash i a mida. • Escollir quin balanç ens interessa més, per obtenir la fotografia desitjada. Canviar el tipus de balanç de blancs dins de les opcions de configuració de les nostres càmeres.
    17. 17. L’OBJECTIU Part de la càmera que dirigeix els raigs de llum cap al sensor. Consta d'una o diverses lents de forma convexa que projecta els raigs de llum que el travessen en un punt anomenat focus. Enfocar: fer coincidir el focus amb el sensor de la càmera per obtenir una imatge nítida. Amb ell ajustem la distància focal (zoom) i l'enfocament.
    18. 18. Característiques Distància mínima d'enfocament: Distància a partir de la qual es pot enfocar. Per sota de la distància minima no podrà enfocar = Imatge borrosa Obertura màxima de diafragma: Cada objectiu té una obertura màxima de diafragma. Distància focal mínima i màxima: Grau de zoom que té. Pot ser de focal fixa o de focal variable. Estabilitzador d'imatge: Sistema que redueix les vibracions, evitant trepidació. Pot anar integrat en l'objectiu (més efectiu) o en el cos de la càmera. Enfocament: Varia en velocitat i precisió segons la gamma de l'objectiu. Alta gamma = autofocus molt més ràpid i condicions pitjors de llum.
    19. 19. Qualitat de construcció: Els objectius professionals disten clarament en la qualitat de construcció amb els objectius domèstics. Permeten un ús més extrem ja que estan més preparats per la pluja, la pols i els cops. Nitidesa, distorsió i aberracions: Els objectius deformen la imatge segons la forma de les lents i per la precisió en el procés de fabricació. Les desviacions (imperfeccions) s'anomenen aberracions. La suma és aquests factors fa que un objectiu sigui més o menys nítid i fidel a la realitat.
    20. 20. Entent l’objectiu
    21. 21. Classificació dels objectius Els diferenciarem segons la distància focal I l’angle de visió. Angulars Normals Teleobjectius
    22. 22. Objectius angulars Distàncies focals menors als 35mm. Angle de visió superior a la de l'ull humà: de 63º a 180º. Bastant lluminosos. Poden ser: • Angulars simples (24-35mm) • Gran angulars (15-24mm) • Ultragran angulars (menys de 15 mm) ÚS • Fotografia de paisatge (natural o urbà): mostrar una major porció del paisatge que ens envolta. • L'única solució en fotografies d'espais reduïts: mostrar en una sola fotografia tota una habitació i fer que sembli més gran del que realment és. • Reportatges socials o fotografia de carrer (street photography): per apropar l'observador a l'escena. Conviden l'espectador a formar part de la fotografia.
    23. 23. Característiques • El camp visual: més gran que el de l'ull humà. Veiem zones de l'escena que sense girar el cap o sense mirar de cua d'ull no seríem capaços de veure. • La profunditat de camp: Tots els plans estan enfocats. • Subjecte enfocat a menys de mig metre: la profunditat de camp és limitada, quedant enfocat el primer pla. • A més de mig metre: la profunditat de camp es dispara i apareix tota l'escena enfocada. • Distorsió: Les línies rectes es tornen corbes, especialment en les vores de la imatge. Com més a prop estiguin els elements, més l'afectarà aquesta distorsió. • Distància entre plans: La distància entre el primer pla i els altres sembla més gran de la que hi ha en la realitat. Si apareix algun element del que coneixem les mesures la sensació que tenim és que el primer pla està molt proper a nosaltres, és gairebé com si estiguéssim sobre seu i la resta dels elements semblen molt més llunyans (sensació de profunditat).
    24. 24. Sigma 10-20mm
    25. 25. Panoràmiques usant angulars Fotografia que ens mostri una visió àmplia d'una escena. Ha de ser com a mínim el doble d'ampla que alta. • Prendre una foto i retallar per donar-li aspecte de panoràmica • Retallar digitalment la foto per dalt i per baix. • Fotografia feta o escenes amb molt moviment (persones, animals o vehicles a l'escena, núvols…) • Realitzar un muntatge de diverses fotografies de l'escena. • Utilitza trípode • Mode manual per que els valors d'exposició no variïn d'una fotografia a la següent • Dispara en RAW • Paisatges estàtics o fotografies de fins a 360º • Càmeres especialment dissenyades per realitzar fotografies panoràmiques
    26. 26. Retallada
    27. 27. Varies fotografies
    28. 28. 360º
    29. 29. Objectius normals El seu camp de visió i les seves característiques s'aproximen a la visió humana. Distàncies focals incloses entre els 17 i els 90mm. ÚS • Situacions generals: no necessitem un camp de visió extraordinari (objectius angulars) i que no necessitem apropar-nos massa als subjectes sense ser vistos (teleobjectius). • Fotografies de subjectes que han de conservar les seves proporcions reals a la imatge. • Sensació de normalitat i apropen l'espectador a l'escena sense sentir-se un estrany o un espia.
    30. 30. Característiques • Camp visual: Pròxim al de l'ull humà. El fotògraf ens mostra a través de la seva foto, el mateix que veuríem si ens trobéssim davant. • La profunditat de camp: L'obertura del diafragma i la distància a la qual ens trobem del subjecte marcaran la profunditat de camp. És difícil aconseguir desenfocaments del fons extremadament marcats o que tots els plans apareguin enfocats. Són objectius intermedis i per això presenta una profunditat de camp intermèdia. • Distància entre plans: Són els únics que respecten les dimensions i les distàncies que podem contemplar a simple vista, com en la realitat. Si apareix un objecte del qual coneixem les seves dimensions ens serà fàcil reconèixer- les en la fotografia.
    31. 31. Tamron 17-50mm
    32. 32. Teleobjectius Distàncies focals superiors a la normal, és a dir, superior a 50mm de distància focal. Tenir en compte: • Tripode • Cable disparador o el temporitzador • Diafragmes oberts, limitar al màxim la profunditat de camp i aconseguir aïllar encara més al subjecte principal. Poden ser: • Curts: distàncies focals entre 70 i 135mm i angles de visió entre els 46 i els 12º. • Llargs: distàncies focals majors de 200mm i limiten més el camp visual, per sota dels 12º.
    33. 33. Curts ÚS • Retrats formals: els de distància focal de 105mm. • Bodegons: s'utilitzen molt per aconseguir captar els detalls dels elements, aconseguint tancar l'enquadrament. • Fotografia de flora i fauna: sense ser extrems ens permeten un cert acostament que ens va bé per a aquells animals que tot i ser salvatges, estan més acostumats a la presència humana.
    34. 34. • Camp visual: Menor que el de la vista humana. La limitació en el camp visual no és exagerada. Ens donarà la sensació que ens trobem més a prop del subjecte, es retalla part de l'escena que veiem sense càmera. • Profunditat de camp: Es comença a reduir la profunditat de camp. Fins i tot amb diafragmes mitjans-tancats els fons apareixen desenfocats. Encara estant desenfocat el fons, els elements del fons no perden les seves formes, podem reconèixer què ocupa aquest fons. • Distància entre plans: Aplanen l’imatge. Fa l'efecte que la distància entre els diferents elements que apareixen és menor de la que hi havia realment. Les dimensions s'escurcen. Característiques
    35. 35. Canon 70-300 IS
    36. 36. Llargs ÚS • Fotografia de fauna salvatge • Fotografia esportiva, en moltes ocasions és impossible que el fotògraf estigui més a prop del que està. • Fotografia de premsa, per poder "acostar-se" a aquest polític del que els han col·locat a trenta o quaranta metres per motius de seguretat.
    37. 37. Característiques • Camp visual: Menor al dels teleobjectius curts. Tindrem la sensació que tot l'ambient al voltant de l'escena de la fotografia, desapareix. Aquest tipus d'objectius tanquen tant el camp de visió que permeten prendre fotografies de primers plans a llargues distàncies. • Profunditat de camp: A causa de les distàncies focals tan llargues, la profunditat de camp es veu reduïda enormement. Només apareixerà enfocat el subjecte principal de la fotografia i la resta de la imatge apareixerà com un fons pla i sense formes reconeixibles. • Distància entre plans: Les distàncies es redueixen tant, que un element a cinc metres de nosaltres sembla estar a la mateixa distància que el subjecte principal que es troba a seixanta metres. A més a l’oferir profunditats de camp tan limitades apareix pràcticament totdesenfocat, excepte la zona d'enfocament. Es fa molt difícil calcular les distàncies entre plans.
    38. 38. Macros No es relaconen amb una distancia focal concreta. Distància mínima d'enfocament molt baixa. Podem observar detalls que a simple vista tot just som capaços de percebre. Relació d'aspecte 1:1 o superior (2:1, 3:1, …). En trobar-se tan a prop del subjecte la profunditat de camp es veu molt limitada. Per aconseguir una major profunditat de camp solen permetre tancar el diafragma fins f/32. Usar tripode per evitar la trepidació ÚS • Fotografia de flors i insectes • Fotografia de petits objectes per a publicitat • Fotografia d'aliments
    39. 39. Canon EF 100 mm
    40. 40. En aquest enllaç trobarem una demostració pràctica de les diferents distàncies focals i els angles de visió dels objectius. http://www.harlos-mfg.de/e-1/brennw/brennw.htm
    41. 41. Especials Hi han objectius que tenen caracteristiques úniques o que estan dissenyats d’una manera determinada. Podem trobar entre ells: • 50mm • Ull de peix • Descentrables • Catadiòptrics
    42. 42. 50mm Focal és fixa, ni allunya ni apropa. Fa esforçar-nos més a buscar l'enquadrament adequat. El que més s'assembla a la visió humana. Extremadament lluminosos. Profunditat de camp baixa ja que disposen de lluminositats altes i la seva obertura màxima de diafragma és molt gran. Molt simples i menys lents = barats. ÚS • Fotografia de retrat: amb una profunditat de camp reduïda es dona molta imortància al retratat.
    43. 43. Canon EF 50mm
    44. 44. Ull de peix Proporcionen un camp de visió màxim, arribant als 180º. Distancia focal està entre els 6 i els 16mm. Distorsionen molt les línies rectes. Se solen usar buscant aquest efecte tan característic que produeixen. Imatges molt espectaculars.
    45. 45. Peleng 8mm
    46. 46. Tot terreny Cobreixen un rang molt ampli de distancia focal. Tenen de tot una mica: • gran angular • zoom intermedi • teleobjectiu Nitidesa, lluminositat i qualitat. Molt còmodes: evita estar canviant constantment de lent i redueix la càrrega en viatges.
    47. 47. Tamron AF 18-200mm
    48. 48. Objectius descentrables o Tilt&Shift Control de perspectiva i angle d'inclinació. Ideal per a fotografia de paisatges i arquitectura. Permeten realitzar una inclinació (tilt) o un desplaçamient (shift) respecte al pla del sensor.
    49. 49. Moviments d'inclinació o Tilt Inclinar la zona d'enfocament de la càmera deixant de ser paral·lel al pla focal. L’inclinació de la lent no té per què augmentar la profunditat de camp però sí permetre al fotògraf fixar la zona d'enfocament en un punt determinat.
    50. 50. El moviment Tilt combinat amb la inclinació de la càmera i diafragmes oberts, ens permet realitzar la il·lusió òptica de veure una maqueta en miniatura.
    51. 51. Moviments de desplaçament o Shift El desplaçament de l'objectiu paral·lel al pla focal permet poder crear panoràmiques (horitzontals o verticals) o tenir un major control de la perspectiva. També ens permet crear imatges angulars sense distorsió en les cantonades i amb un angle de visió equivalent a un objectiu de 18mm.
    52. 52. Nikon 24 mm f/3.5 PC-E Nikkor ED
    53. 53. Catadiòptrics Combinació de miralls corbats i elements de vidre. Molt compactes en relació a la seva longitud focal. Un objectiu de 500mm pot mesurar tan sols 12cm de llarg. Solen tenir una correcció cromàtica molt bona i poden enfocar a distàncies molt llunyanes (teleobjectiu petit) D'enfocament manual i una sola obertura de treball (la màxima), bastant limitada (f5 o f8).
    54. 54. Catadiòptric Tamron SP 500mm
    55. 55. Filtres Son cristalls amb els que aconseguim diferents efectes finals sobre la fotografia. Van montats a la part frontal de l’objectiu per mitjà d’una rosca. Classes de filtres: • De contrast per blanc i negre • De correcció de color • Polarizador • Ultravioleta • Neutre • D’efectes especials • Lents d’acostament
    56. 56. Filtres per a blanc i negre Corregeixen i modifiquen els tons de la fotografia monocromàtica. Cada filtre absorbeix o deixa passar una gamma de colors, amb el que s'aconsegueix modificar la lluminositat que rep la càmera. • Filtre groc: Absorbeixen tant la llum blava com la ultraviolada. Els cels apareixen més foscos, atenua les pigues i aclareix la pell en els retrats. Paisatges o fotografies a grans distàncies (aclareix la boirina). • Filtre taronja: Elimina la llum blava i la ultraviolada. Alt nivell de contrast entre el cel i els altres elements que componen la imatge. Travessa la boirina (més nitidesa). Enfosquir el fullatge i les parts verdes de les flors.
    57. 57. • Filtre vermell: Aclareix els objectes de colors vermells i enfosqueix els que tenen colors complementaris. Proporciona un fort contrast amb les flors de tons més clars especialment les vermelles. Travessa les capes lleugeres de la boira (més nítida). Aplana la imatge i disminueix la perspectiva. • Filtre verd: Elimina el vermell i el blau i deixen passar el verd i el groc. Diferencien les diverses tonalitats del verd. Adequat a l'estiu: equilibra les transicions tonals entre prats, arbres i fulles. En els retrats equilibra la tonalitat vermellosa dels focus per a la fotografia i dóna a la pell tonalitats més naturals.
    58. 58. Filtres de correció de color FILTRES DE CONVERSIÓ Hi ha filtres de conversió tant per a fotografies en color com en blanc i negre. Els més utilitzats són: • blau: corregeix la dominant groga i elimina el vermell, moderant així la coloració. • taronja: s'usa en les pel·lícules amb llum artificial, quan s'utilitza flash.
    59. 59. FILTRE AMBRE Corregeix la coloració blavosa que en ocasions afecta la llum de dia.
    60. 60. Filtre polaritzador Ideal per eliminar els reflexos que formen sobre la superfícies brillants. Adequat per: • Per realitzar un retrat a una persona que porta ulleres. • Fotografiar aparadors • Fotografiar la superfície de l'aigua • Per enfosquir el cel en les fotografies de color sense afectar l'equilibri cromàtic
    61. 61. Filtre ultravioleta
    62. 62. Filtre neutre Redueix la quantitat de llum que entra a la càmera. S’utilizen per controlar la profunditat de camp, ja que permeten una obertura major sense canviar la velocitat d’obturació. Eviten la sobreexposició quan les condicions d’il·luminació són intenses.
    63. 63. Filtres d’efectes especials FILTRE DE DEGRADAT Són filtres pigmentats solament per la mitat de la seva superfície I l’altre és incolora. Pemeten realitzar efectes molt creatius en combinació amb altres filtres.
    64. 64. FILTRE MULTIPRISMA Multiplica l’imatge en relació amb el nombre de facetes o matisos que la composen.
    65. 65. FILTRE ESTRELLAT Converteix els punts de llum intensa en punts brillants estrellats.
    66. 66. FILTRE DIFUSOR S’utiliza per difuminar la imatge, ja que anul·la els efectes de l’elevada nitidesa dels objectius. En fotografies de retrats elimina els efectes de la pell i proporciona a les fotografies una atmosfera molt romàntica.
    67. 67. D’aproximació Són econòmics. Operen com un objectiu macro davant de l’objectiu normal, reduint la distància focal i augmentant l’escala de reproducció disponible. En podem trobar a partir de 8 augments diferents: des de +1.0 a +10 dioptries. Poden usar-se fins 2 lents combinades, sumant-se la potència.
    68. 68. Tingues en compte Utilitza el para-sol sempre que puguis. T'ajudarà a eliminar reflexos. Els objectius donen el seu major grau de qualitat i de nitidesa en obertures de diafragma intermèdies (f8, f11). Als extrems és on es produeix major distorsió. Primer s'ajusta la distància focal (zoom) i després s'enfoca. Si utilitzes un teleobjectiu, assegura't que el temps d'exposició és prou baix per no haver trepidació. Utilitza un trípode. Sempre amb la seva tapa per evitar pols i ratllades. Protegeix tots els teus objectius amb un filtre UV enroscat en el seu extrem. Pot salvar la vida al teu objectiu i fa la neteja més fàcil (rentar amb aigua i sabó neutre).
    69. 69. EXERCICI 9: EXPOSICIÓ
    70. 70. Plantejament 1. Varies fotografies diferents (màxim 5). 1. La mateixa fotografia: • 3 preses mínim: subexposada (-2), una altra exposada (0) i una altra sobreexposada (+2). • + de 3 preses: -2, -1, 0, +1, +2 • Retrats o objectes. • Utilitzar trípode o mentenir la càmara quieta i tirar amb autodisparador. • Utilitzar la regla de terços, diferents plans i enquadraments. • En mode automàtic, manual o semi. • Penjar a Flickr un àlbum titulat: “Exercici 9: Exposició”. Portar varies fotografies que us agradin per la pròxima classe.
    1. A particular slide catching your eye?

      Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

    ×