• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Debat presidencial serbi 2012
 

Debat presidencial serbi 2012

on

  • 328 views

 

Statistics

Views

Total Views
328
Views on SlideShare
328
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

CC Attribution-ShareAlike LicenseCC Attribution-ShareAlike License

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Debat presidencial serbi 2012 Debat presidencial serbi 2012 Document Transcript

    • communication,  strategy  &  leadership  architects                                           El  debat  Tadic-­‐Nikolic:  un  pas  endavant     en  la  tradició  sèrbia  dels  cara  a  cara*                     #newCommunication  #newLeadership  #newPolitics   1   www.ingenia-­‐pro.com                            @ingenia_pro      
    • communication,  strategy  &  leadership  architects                                 Quatre   dies   abans   de   la   segona   volta   de   les   eleccions   presidencials   a   Sèrbia,   vam   tenir   loportunitat   de   veure   el   debat   entre   dos   candidats   que,   per   tercera   vegada,   shan   enfrontat  en  un  cara  a  cara:  Boris  Tadic  (Partit  Demòcrata-­‐DS)  i  Tomislav  Nikolic  (  Partit   Progressista   Serbi-­‐SNS).   Ara   realment   podem   utilitzar   aquesta   paraula:   debat.   Si   algú   va  dubtar  que,  després  del  seu  enfrontament  el  2008,  no  hi  hauria  un  veritable  diàleg   entre   els   candidats,   el   16   de   maig   vam   poder   comprovar   que   la   regla   "no   estan   permeses   les   interrupcions",   no   significa   obligatòriament   que   "no   està   permès   el   diàleg"  .  Sembla  que  els  mateixos  candidats  es  van  adonar  que,  fa  quatre  anys,  aquella   manera   de   discutir   o,   millor   dit,   de   no   discutir,   no   va   complir   amb   els   objectius   dun   autèntic   debat,   així   que   aquesta   vegada   sí   que   han   mantingut   una   "lluita   dialèctica"   sobre  els  temes  plantejats.     Abans   de   passar   a   analitzar   els   exemples   concrets   de   argumentació,   utilitzats   pels   nostres  candidats  en  el  debat  anomenat  "Paraula  sobre  paraula"  i  emès  a  la  televisió   nacional  de  Sèrbia  (RTS  1),  magradaria  assenyalar  un  fet  interessant.  En  els  països  on   encara   els   debats   no   són   establerts   com   a   obligatoris   durant   una   campanya,   es   considera  que  afavoreixen  el  candidat  que  els  proposa,  és  a  dir,  que  repta.  Això,  per   exemple,   explica   una   situació   curiosa   que   ha   passat   a   Sèrbia.   En   la   campanya   presidencial  de  2008,  Tadic  va  proposar  que  se  celebressin  més  enfrontaments  entre   els  dos  candidats,  però  Nikolic,  en  aquell  moment,  no  ho  va  acceptar  amb  el  pretext:   "És   un   debat   presidencial.   No   som   un   circ   ambulant,   no   debatrem   cada   nit.   Als   ciutadans  els  savorriran  Boris  Tadic  i  Tomislav  Nikolic  i  sortiran  a  votar  només  un  milió   cinc-­‐centes  mil  persones.  En  aquest  moment  el  programa  ha  de  reunir  quatre  milions   despectadors  "(entrevista  a  la  RTS  1,  23  de  gener  de  2008).     En  aquesta  campanya,  la  de  2012,  va  ser  Nikolic  qui  exigia  més  debats,  mentre  que  el   portaveu  del  seu  partit  fins  i  tot  va  destacar  que  es  podria  celebrar  un  "cada  dia".  En   ambdues   campanyes,   he   de   destacar,   cap   candidat   guanyava   amb   un   avantatge   important  segons  les  enquestes,  més  aviat,  en  ambdós  els  resultats  eren  molt  incerts.   Per   tant,   podem   veure   que   desafiar   el   debat   va   ser   un   argument   extern   al   propi   programa  televisiu,  ja  que  el  fet  que  un  dels  candidats  no  volgués  acceptar  va  ser  una   oportunitat   per   demostrar   que   laltre   candidat,   suposadament,   no   tenia   el   valor   denfrontar  diverses  vegades  amb  el  qual  reptava.     És   un   argument   que,   en   un   país   com   Sèrbia,   en   què   els   polítics   no   tenen   por   a   la   televisió,  té  un  pes  encara  més  significatiu.  Per  aquesta  raó,  amb  la  institucionalització   de   debats   a   Sèrbia,   sevitaria   que   el   repte   al   debat   es   convertís   en   argument   de   qualsevol  candidat.         #newCommunication  #newLeadership  #newPolitics   2   www.ingenia-­‐pro.com                            @ingenia_pro      
    • communication,  strategy  &  leadership  architects                                 El  format     Quant   al   format   del   debat,   les   regles   van   ser   semblants   a   les   del   2008:   el   programa   va   durar  90  minuts;  hi  va  haver  vuit  temes  a  discutir,  cada  candidat  va  tenir  tres  minuts   per   respondre   la   pregunta   principal   i   un   minut   addicional   per   refutar   els   arguments   contraris   o   per   complementar   la   seva   resposta,   per   a   la   intervenció   final   cadascú   va   tenir   90   segons.   Lany   2008,   no   van   ser   permeses   les   interrupcions   i   cada   polític   va   decidir  seguir  una  única  estratègia  durant  tot  lenfrontament.  Duna  banda,  Tadic  es  va   limitar   a   exposar   el   seu   programa   electoral,   dirigint-­‐se   exclusivament   al   públic,   mentre   que,   de   laltra,   Nikolic   només   va   criticar   al   seu   contrincant.   Per   tant,   això   va   impedir   una   interacció   directa,   així   que   en   el   debat   de   2008   no   vam   poder   escoltar   els   contraarguments  dun  candidat  com  respostes  als  arguments  de  laltre.  Aquest  debat   va   semblar   més   aviat   un   "diàleg   de   sords".   Ara   bé,   ¿quines   són   les   principals   diferències  i  similituds  entre  el  debat  de  2012  i  lanterior?     Comencem   amb   el   tercer   participant   al   debat   -­‐el   moderador-­‐.   A   diferència   del   duel   televisiu  anterior,  Zoran  Stanojevic  no  només  plantejava  els  temes,  els  formulava  com   preguntes.   Pot   ser   es   tracta   dun   canvi   sense   gaire   importància,   però   segurament   influeix  en  la  percepció  sobre  el  paper  del  moderador  en  el  debat,  així  com  en  un  canvi   de  temes  més  dinàmic.     No  és  el  mateix  plantejar  el  tema  de  la  següent  manera:  "El  tema  de  les  integracions   europees",  i  formular  així:  "Quines  proves  ens  pot  oferir  de  que  introduirà  a  Sèrbia  a  la   Unió  Europea  més  ràpid  que  el  seu  adversari?"  A  més,  vam  tenir  oportunitat  descoltar   dues   advertències   del   moderador,   dirigides   als   candidats   al   llarg   del   debat,   a   saber:   que   segueixin   les   regles   de   comunicació   pública   estipulades   i   que   no   sallunyin   del   tema  plantejat.  Precisament,  aquesta  va  ser  la  tasca  del  moderador.     Possiblement,   els   dos   candidats   també   van   ser   conscients   de   quina   era   la   seva   tasca   durant   el   programa,   de   manera   que,   tant   un   com   laltre,   van   destacar   la   seva   importància.  Al  principi,  Tadic  assenyala  que  es  tracta  dun  dia  important,  en  què  els   ciutadans   decidiran   a   qui   votaran   el   20   de   maig,   mentre   que   Nikolic,   més   tard   en   el   debat,  indica:  "estem  aquí  per  creuar  arguments."     Ja   en   les   primeres   intervencions,   es   van   poder   observar   quines   serien   les   idees   principals  que  els  candidats  defensarien  durant  el  debat.  Així  mateix,  va  resultar  que   les  estratègies  i  els  mecanismes  lingüístics,  així  com  lactitud  cap  a  linterlocutor,  van   mantenir  la  mateixa  manera  fins  al  final.  La  frase  introductòria  "respecte  a  ...",  indicava   que  anàvem  a  obtenir  un  contraargument  a  un  argument  exposat.  Així  va  ser,  si  més   no  en  la  majoria  dels  casos.       #newCommunication  #newLeadership  #newPolitics   3   www.ingenia-­‐pro.com                            @ingenia_pro      
    • communication,  strategy  &  leadership  architects                                       Largumentació  de  Tomislav  Nikolic  (SNS)     Fixem-­‐nos,   per   començar,   en   les   característiques   de   largumentació   de   Tomislav   Nikolic.  Quant  al  seu  lèxic,  aquest  polític  utilitza  paraules  amb  les  que  vol  produir  un   efecte   negatiu   en   els   espectadors,   relacionant-­‐les   amb   el   govern   de   Tadic,   paraules   com:  amargor,  desglossament,  (mans)  defectuoses,  (govern)  sense  control,  lladres  ...     Tant  en  la  introducció  com  en  la  conclusió,  Nikolic  prega  als  ciutadans  que  castiguin  al   DS   i   que   castiguin   a   Boris   Tadic,   no   a   si   mateixos.   Lelecció   de   la   paraula   càstig   provoca   emocions,   provoca   reaccions,   no   és   gens   gratuïta,   és   més,   va   ser   la   paraula   més   repetida   en   el   postdebat.   Així   mateix,   podem   notar   que   Nikolic   també   utilitza   alguns   arguments   iguals   als   emprats   per   ell   en   el   debat   de   2008:   suborn,   corrupció,   criminalitat.     El  mateix  candidat  basa  la  seva  argumentació,  també,  en  una  idea  que  reitera  moltes   vegades   al   llarg   del   debat:   el   passat   en   què   es   troba   Tadic,   enfront   del   futur   que   ofereix  ell  i  el  seu  partit  SNS:  "Tadic  viu  en  el  passat";  "Aquest  home  que  ve  del  passat,   #newCommunication  #newLeadership  #newPolitics   4   www.ingenia-­‐pro.com                            @ingenia_pro      
    • communication,  strategy  &  leadership  architects                                 ja  que  podria  tornar  aquí.  Nosaltres  estem  parlant  del  futur  ","  Que  torni  del  passat  i   de  la  seva  realitat  virtual.  "     El  següent  argument  en  què  Nikolic  insisteix  és,  lintent  devitar  el  tema  de  leconomia.   Per  això  afirma:  "Sestà  evitant  el  tema  de  leconomia",  "Sento  que  aquest  no  sigui  el   tema  principal  i  que  el  DS  no  deixés  que  fos  el  tema  de  la  campanya",  "Sento  que  no   puguem   parlar   obertament."   No   obstant   això,   a   lhora   de   discutir   el   tema   de   leconomia,  aquest  polític  ofereix  com  a  prova  només  les  xifres  de  latur,  però  també   destaca  que  hi  ha  països  a  la  regió  que  es  mofen  de  nosaltres  i  que  a  la  regió  "tenim   alguns  països  amb  els  quals  no  col·∙laborarem",  sense  concretar  de  quin  país  es  tracta.   Daquesta   manera,   sense   proposar   cap   exemple   il·∙lustratiu,   sense   nomenar   cap   país,   aquesta  afirmació  es  converteix  en  una  fal·∙làcia,  perquè  el  que  sofereix  com  una  cosa   òbvia,  implícit,  en  realitat,  no  ho  és.     Respecte   al   tema   de   la   política   exterior,   curiosament,   Nikolic   utilitza   el   mateix   argument   del   2008,   com   una   manera   de   refutar   largument   del   seu   adversari   que   esmenta   els   seus   nombrosos   viatges   diplomàtics   a   lestranger:   "Tadic   presumeix   dels   seus   viatges   i   visites.   Això   li   correspon   a   un   president.   Quina   és   la   utilitat   daixò?   "(2012)."  No  el  rebien,  senyor  Tadic,  només  perquè  vostè  és  un  bon  actor,  sinó  que  el   rebien   com   a   president   de   Sèrbia.   Rebran   a   cada   president   de   Sèrbia.   Per   què   presumeix   dalguna   cosa   que   un   home   ha   de   fer?   Presumeix   de   que   hagi   viatjat   pel   món.  Doncs,  el  president  de  Sèrbia  ha  de  viatjar  pel  món,  suposo  "(2008).     Així   mateix,   largument   basat   en   la   metàfora   de   Sèrbia   com   una   "casa   de   dues   portes"   apareix   al   debat   de   lany   2008.   "La   UE   és   la   prioritat,   però   ha   de   tenir   una   sortida   a   lest,  oest,  nord  i  sud",  destaca  Nikolic  en  lenfrontament  daquest  any.  A  continuació,   repeteix   igual   que   el   2008,   que   Sèrbia   "demana   almoïna":   "Nosaltres   demanem   almoïna   en   la   política   exterior.   Això   ho   pagarem   "(2012);"   Mai   sincerament   a   loest,   mai  sincerament  a  lest  "(2008).     Un  altre  argument,  relacionat  amb  la  UE,  també  el  trobem  en  ambdós  debats.  Nikolic   considera:   "No   tinc   enemics   al   món",   "Europa,   per   primera   vegada,   no   diu:   Ha   de   guanyar  Boris  Tadic,  perquè  amb  Tomislav  Nikolic  la  UE  no  hi  parlarà"  (2012);  "La  UE,   que  li  ha  donat  suport  completament,  aquesta  mateixa  nit  ha  dit  que  el  camí  europeu   de   Sèrbia   no   depèn   en   res   de   les   eleccions   presidencials,   que   la   UE   manté   totes   les   seves  ofertes  cap  a  Sèrbia,  independentment  de  qui  guanyi  "(2008).             #newCommunication  #newLeadership  #newPolitics   5   www.ingenia-­‐pro.com                            @ingenia_pro      
    • communication,  strategy  &  leadership  architects                                 Largumentació  de  Boris  Tadic  (DS)     Daltra  banda,  si  ho  comparem  amb  el  debat  de  2008,  Tadic  ens  sorprèn  ja  amb  la  seva   primera   intervenció.   Habitualment,   en   aquesta   exposició   introductòria,   els   candidats   sadrecen   als   ciutadans,   però,   aquest   cop,   Tadic   seguida   comença   a   dirigir   al   seu   contrincant  amb  les  paraules:  "Vostè,  senyor  Nikolic  ..."     Daquesta  manera,  succeix  una  situació  molt  diferent  a  la  del  debat  de  2008,  en  què   Tadic  es  dirigeix  a  Nikolic  només  dues  vegades  durant  tot  lenfrontament,  no  mirant-­‐li   mai  i  parlant  dell  en  tercera  persona,  com  si  ell  no  fos  present  al  plató.  Podem  notar,   també,   una   actuació   més   dinàmica,   una   retòrica   més   aguda   del   candidat   demòcrata,   conseqüència   precisament   del   fet   que,   en   aquest   últim   debat,   sha   mantingut   una   veritable  discussió.     Així,  ja  en  el  seu  primer  torn  de  paraula,  Tadic  li  retreu  a  Nikolic  que  "retreu  la  imatge   de  Sèrbia  al  món,  que  espatlla  la  imatge  del  país  que  acaba  de  millorar."  A  diferència   del  candidat  de  loposició,  i  es  tracta  d  una  situació  típica  de  molts  debats,  el  candidat   a  del  govern  intenta  justificar  els  seus  actes  i  presentar  com  a  completament  positius   la   seva   obra   com   èxits.   Per   això,   Tadic   assenyala:   "Hem   fet   moltes   coses,   però   hem   de   fer  moltes  més"  (2012),  igual  que  "shan  fet  moltes  coses  en  els  anys  anteriors"  (2008).   El   que   fa   aquest   argument   vàlid   i   sòlid   són   les   enumeracions   duns   exemples   molt   concrets   que   lacompanyen   a   continuació,   una   cosa   que,   sens   dubte,   exigeixen   aquestes  afirmacions.     Les  enumeracions  són,  en  general,  un  dels  mecanismes  lingüístics  més  utilitzats  en  el   discurs  de  Tadic  com  a  reforç  de  la  seva  argumentació.  Amb  el  mateix  objectiu,  aquest   candidat   utilitza   les   paraules   amb   connotacions   positives:   excel·∙lent   (resultat),   seguretat,  reformes,  beques,  progrés,  endavant,  etc.,  Així  com  els  verbs:  estic  segur,   estic  convençut,  em  consta,  etc.  Cal  esmentar  també  les  paraules  Europa  (futur  /  camí   europeu)   i   inversions,   unes   de   les   més   utilitzades   també   en   el   debat   de   2008,   recolzades   amb   molts   exemples   de   quantitats   de   diners   invertits,   noms   dinversors,   etc...  Així  com  en  la  promesa:  "resoldrem  aquest  problema."     Pel   que   fa   al   tema   de   la   política   exterior,   segons   afirma   Tadic,   Sèrbia   el   2008   va   ser   "una  nació  honrada  i  respectada  al  món",  el  que,  de  nou,  confirma  el  2012:  "Sèrbia  és   avui   un   país   respectat."   En   aquest   camp   sha   aconseguit   "un   gran   èxit."   Aquest   argument,   també,   està   reforçat   amb   dades   concretes,   com,   per   exemple,   en   lenumeració  dels  països  amb  els  quals  col·∙laboren:  Xina,  Rússia,  Espanya,  Itàlia,  entre   daltres.     #newCommunication  #newLeadership  #newPolitics   6   www.ingenia-­‐pro.com                            @ingenia_pro      
    • communication,  strategy  &  leadership  architects                                 Així   mateix,   Tadic   destaca   que   "a   diferència   de   Nikolic,   jo   he   exposat   el   meu   pla   en   quatre  punts"  i  "vostè  no  té  un  pla  per  a  Kosovo".  Tot  i  que  aquestes  afirmacions  no  es   refereixen   només   al   discurs   Nikolic   en   el   debat,   hem   de   destacar   que,   en   el   conjunt   de   largumentació  daquest,  al  llarg  de  tot  lenfrontament,  trobem,  en  molta  més  mesura   crítiques   cap   al   oponent   i   cap   al   seu   govern,   que   unes   propostes   concretes   del   seu   programa   electoral.   Això   no   ens   sorprèn   molt,   ja   que   la   seva   estratègia   en   2008   va   ser   molt   similar,   a   més,   els   candidats   de   loposició   en   els   debats   cara   a   cara   recorren   freqüentment  a  aquesta  estratègia.               Acusacions  mútues  com  a  arguments     Una  de  les  constants  en  els  debats  presidencials  són  les  acusacions  descorteses  que  no   són   pròpies   només   dels   debats   serbis.   Recordem   que,   després   del   debat   francès   Sarkozy-­‐Hollande,  es  va  qualificar  en  els  mitjans  de  comunicació  com  massa  agressiva   lactuació  del  primer  candidat.  Són  arguments  a  través  dels  quals  sacusa  a  loponent   de   dir   falsedats   i   de   ser   contradictori,   però,   com   vam   poder   comprovar,   alguns   daquests  són  propis  només  dels  debats  a  Sèrbia.     Boris  Tadic  repeteix  diverses  vegades  al  llarg  del  duel  un  dels  arguments  principals  de   la  seva  campanya,  el  de  "la  política  coherent  i  previsible  del  DS  quant  a  la  qüestió  de  la   #newCommunication  #newLeadership  #newPolitics   7   www.ingenia-­‐pro.com                            @ingenia_pro      
    • communication,  strategy  &  leadership  architects                                 UE   i   Kosovo",   davant   de   "la   política   incoherent,   contradictòria   del   SNS.   "La   mateixa   idea  apareix  en  el  debat  del  2008,  quan  Nikolic  va  ser  candidat  del  Partit  Radical  Serbi   (SRS).     Aquest  partit,  destaca  Tadic,  també  presentava  una  política  incoherent  cap  a  la  UE:  "És   bo  que  ara  canviï  la  retòrica  del  SRS  i  de  Tomislav  Nikolic,  seria  millor  que  canviés  la   política  en  la  seva  totalitat."  En  aquest  últim  debat,  tenim  lexemple  que  fa  al  suport   que   el   Partit   Demòcrata   Serbi   (DSS)   li   va   atorgar   al   SNS   en   la   segona   volta   de   les   eleccions.     Daquesta  manera  Tadic  indica  que  el  que  es  deia  "fa  uns  dies"  no  és  el  mateix  que  es   diu  "avui":  "Jo  no  entenc,  senyor  Nikolic,  quina  és  la  seva  política  exterior.  Seria  bo  que   els   ciutadans   de   Sèrbia   sassabentin   quina   és","Daquesta   manera   no   es   porta   la   política  dun  país  ","  Aquesta  política  és  perillosa.  "     A  tot  això,  Tadic  afegeix  un  altre  matís  en  la  diferència  entre  la  seva  política  i  la  del  seu   oponent,   entre   la   política   "pacífica"   i   la   política   de   "soroll   darmes".   Curiosament,   aquestes  mateixes  paraules  les  trobem  en  el  discurs  de  Tadic  en  el  debat  de  2008:  "Jo   mai   he   portat   una   política   que   impliqués   amenaces,   sempre   he   dit   que   portaré   una   política   que   contribueix   al   prestigi   del   país."   Així   mateix   ,   és   curiós   que   Tadic   hagi   canviat  el  sintagma  "els  anys  noranta"  del  debat  de  2008,  lutilitza  només  una  vegada   en   aquest   de   2012,   pels   sintagmes   "en   la   seva   època"   o   "en   els   últims   vint   anys".   Nikolic   lhi   retreu:   "Està   parlant   dels   vint   anys   perquè   és   lúnica   manera   devitar   el   tema",  però  ell,  per  la  seva  banda,  utilitza  diverses  vegades  el  sintagma  "en  els  passats   vuit  anys."     El  que  en  gran  mesura  ha  marcat  aquest  debat  serbi  és  la  manera  en  què  els  candidats   acusen   un   a   laltre   de   dir   mentides,   lacusació   més   greu   per   desacreditar   loponent.   En   aquest   enfrontament   televisiu   de   2012,   després   que   Nikolic   acusés   a   Tadic   d"haver   robat  vots"  a  la  primera  volta  de  les  eleccions,  el  6  de  maig,  Tadic,  ja  en  el  seu  primer   torn  de  paraula,  utilitza  el  sintagma  "falsedat  absoluta  ".     Això   ens   podria   sorprendre,   ja   que,   si   ho   comparem   amb   el   debat   de   2008,   en   què   aquest   candidat   no   va   dir   cap   vegada   ni   la   paraula   mentida,   ni   cap   eufemisme   amb   aquest  significat,  simplement  va  avisar  al  seu  interlocutor:  "Estaria  bé  que  diguéssim  la   veritat  i  estaria  bé  que  no  ofenem  a  laltre,  ni  que  dirigíssim  les  amenaces  implícites  un   a   laltre.   "Tot   i   això,   en   aquest   debat,   com   a   conseqüència   dhaver   mantingut   la   conversa   amb   el   seu   contrincant,   en   el   discurs   de   Tadic   trobem   les   següents   frases:   "Senyor  Nikolic,  aquest  to  ofensiu  no  és  adequat  per  al  debat.  La  paraula  mentida  sona   lletja   i   molt   mal   educada.   Seria   bo   conservar   les   maneres.   ","   Les   paraules   i   les   acusacions  molt  dures  no  són  adequades  per  a  aquest  debat  ","  Això  no  és  veritat  ","   #newCommunication  #newLeadership  #newPolitics   8   www.ingenia-­‐pro.com                            @ingenia_pro      
    • communication,  strategy  &  leadership  architects                                 Les  paraules  dures  que  mestà  dirigint  no  tenen  validesa  real.  "Tadic  es  queixa,  també  :   "Quant   a   lacusació   que   jo   contribuís   a   la   independència   de   Kosovo,   és   una   de   les   acusacions  més  immorals  que  he  escoltat  mai."     Daltra  banda,  Nikolic  moltes  vegades  en  el  debat,  igual  que  fa  quatre  anys,  pronuncia   les   paraules   mentida,   fals,   mentir,   falsedat,   etc.   Per   tal   de   reforçar   la   seva   argumentació,   utilitzant   el   mecanisme   lingüístic   de   repeticions,   ell   reitera   quatre   vegades   la   frase   "com   ho   va   prometre   i   va   mentir"   per   concloure   la   mateixa   oració   amb  "així  ara  també  diu  falsedats,  senyor  Tadic,  però  són  les  seves  maneres."  Més  tard   en   el   debat,   el   mateix   candidat   afirma,   tractant   respectar   irònicament   les   regles   del   programa:   "No   diu   la   veritat,   per   fer   servir   lexpressió   que   és   acceptable   per   al   moderador."     En   el   seu   torn   de   conclusió,   dirigint-­‐se   als   ciutadans,   torna   a   la   forma   descortès:   "Vostès  saben  què  és  mentida,  les  promeses  falses  surten  de  la  seva  boca."     Finalment,   cal   afegir   que   formula   també   una   pregunta   retòrica:   "De   què   em   parla   vostè   avui   i   qui   el   pot   creure   quan   sempre   ha   mentit   en   totes   les   eleccions?"   Precisament,   les   preguntes   són   el   mecanisme   lingüístic   més   utilitzat   per   aquest   candidat,  tant  les  directes  com  les  retòriques,  tant  en  el  debat  de  2008  com  en  el  de   2012,   mentre   que   Tadic   en   el   del   2008   formula   només   dues   preguntes   i   en   el   de   2012,   moltes  més,  però  no  són  una  de  les  seves  eines  retòriques  preferides.     Aquestes  acusacions  de  mentir  i  de  ser  contradictori  són  constants  en  tots  els  debats,   però   hi   ha   un   argument   propi   al   discurs   de   Nikolic   que   va   aparèixer   en   el   debat   de   2008  i  va  tornar  a  aparèixer  el  2012.  Es  tracta  del  sintagma  "ex  president"  com  a  forma   de   tractament   del   seu   adversari,   que,   juntament   amb   els   arguments   "quan   nosaltres   formem  el  Govern",  "nosaltres  som,  és  evident,  el  partit  més  fort",  "jo  sóc  lúnic  aquí   amb   arguments   aquesta   nit   ",   òbviament   pertanyen   a   què   Nikolic   considera   els   més   forts,  els  més  eficaços  i  els  que  lajuden  a  sentir-­‐se  més  segur.     Tal  com  va  passar  en  el  debat  de  2008,  el  sintagma  "expresident"  va  aparèixer  en  les   intervencions   de   Nikolic   en   relació   amb   el   segon   tema,   però   aquesta   vegada   pren   altres   formes   també:   "Vostè   és,   gràcies   a   Déu,   lhome   que   abandona   la   funció   del   president  ",  al  que  afegeix  que  Tadic  exerceix"  malament  "aquesta  funció  i  que  és"  més   feble   que   Milosevic.   "Per   la   seva   banda,   Tadic   només   una   vegada   respon   a   això,   recordant  el  debat  fa  quatre  anys:"  En  aquell  moment  també  em  va  cridar  expresident.   "   Inevitablement,   hem   daportar   exemples   duna   acusació   que   sempre   apareix   en   els   debats  serbis  i  és  la  de  la  "campanya  bruta".  En  el  cara  a  cara  de  2008,  Nikolic  apunta   que   va   ser   la   campanya   "més   bruta   que   es   podien   imaginar",   mentre   que   els   dos   #newCommunication  #newLeadership  #newPolitics   9   www.ingenia-­‐pro.com                            @ingenia_pro      
    • communication,  strategy  &  leadership  architects                                 candidats  afirmen:  "Jo  no  lhe  ofès  en  aquesta  campanya,  en  absolut".  En  el  debat  de   2012,   segons   Nikolic,   la   campanya   ha   estat   espantosa,   bruta,   (una   campanya)   malvada   de  traïcions  i  desqualificacions,  la  de  tots  contra  un  home.     Ara  bé,  aquest  candidat  en  el  debat  ataca  la  personalitat  del  seu  oponent  i  no  les  seves   idees,  en  altres  paraules,  el  que  se  serveix  de  argumentum  ad  hominem.  Així,  Nikolic   jutja   la   personalitat   de   Tadic:   "És   una   cosa   que   vostè   no   pot   entendre",   "no   pots   raonar",  "És  la  valentia  que  vostè  mai  mostrarà",  "A  vostè  tampoc  se  li  ha  anat  la  pinça   tant  com  per  acceptar  aquesta  condició.  "     Així   mateix,   magradaria   assenyalar   que   moltes   vegades   els   candidats   aprofiten   per   "recordar"   alguna   cosa   als   ciutadans,   però   no   es   tracta   dafirmacions   veritables   o   comprovades;  moltes  vegades  "posen  en  evidència"  alguna  cosa  oculta,  encara  que  no   es   tracti   de   fets   demostrats.   Tenim   diversos   exemples   en   el   discurs   de   Nikolic,   que   parla  de  "una  part  secreta  dun  contracte",  "una  proposta  dubtosa  que  va  signar  Tadic"   i  "uns  ministres  amb  falsos  cognoms",  però,  de  nou,  sense  noms  i  dades  concretes,  per   el  que  acaben  sent  més  especulacions  que  afirmacions  contundents.       Algunes  curiositats  en  els  debats  serbis     Finalment,   algunes   curiositats   més   dels   cara   a   cara   entre   aquests   dos   candidats   a   Sèrbia.   És   un   fet   ben   conegut   que   els   candidats   es   preparen   per   a   un   debat,   que   es   cuiden   tots   i   cada   un   dels   detalls.   No   obstant   això,   el   debat   de   2008   va   començar   amb   retard   perquè   Nikolic   va   arribar   tard   del   seu   viatge   a   Rússia.   A   continuació,   va   dir   el   següent:   "Jo   he   vingut   ara   des   de   Moscou   a   aquest   programa,   vaig   estar   aquí   dos   dies.   Ara  tinc  coneixement  dels  temes.  Veig  que  lexpresident  té  ja  escrita  la  rèplica  encara   que  no  sap  el  que  jo  diré.  "     Òbviament,  es  tracta  dun  argument  més.  Un  altre  dels  assumptes  que  tenen  a  veure   amb   la   preparació   per   al   debat   és   que,   si   un   candidat   va   a   posar   un   exemple   o   va   a   citar   alguna   autoritat,   és   important   que   conegui   el   nom   de   la   persona   en   qüestió.   Així,   Nikolic  en  el  debat  de  2012  no  coneix  el  cognom  dun  ministre  a  qui  vol  nomenar:  "Diu   aquell  ministre  ...  no  sé  quin  és  el  seu  cognom  ",  o  una  errada  semblant  en  el  debat  de   2008,  en  què  diu:"  Crec  que  Reagan  va  dir  Read  my  lips  ",  quan,  en  realitat,  ho  va  dir   George   H.   W.   Bush.   Sabem   molt   bé   que   els   errors   en   els   debats   es   "paguen",   per   això,   els  polítics  serbis  haurien  de  tenir  més  compte  amb  el  que  diuen  i  amb  quins  exemples   aporten.         #newCommunication  #newLeadership  #newPolitics   10   www.ingenia-­‐pro.com                            @ingenia_pro      
    • communication,  strategy  &  leadership  architects                                   A  tall  de  conclusió     En  resum,  lúltim  debat  Tadic-­‐Nikolic  ha  portat  novetats  en  la  tradició  sèrbia  dels  cara  a   cara  electorals,  que  no  han  consistit  en  nous  arguments  i  estratègies  lingüístiques,  sinó   que  es  reflecteixen  en  la  diferent  manera  en  què  els  candidats  shan  enfrontat  .  No  hi   va   haver   expectatives   clares   abans   del   debat,   no   sabíem   què   esperar   daquests   dos   polítics.  Havíem  escoltat  el  que  anunciaven  els  seus  equips  de  campanya,  havíem  vist   els   debats   anteriors,   hem   seguit   la   campanya,   però   són   també   el   debat   va   ser   un   enigma.     Depenia   dels   candidats,   de   lactitud   que   anaven   a   adoptar,   desconeguda   fins   al   començament   del   programa.   Aquesta   vegada   han   decidit   no   ignorar   linterlocutor   i   respondre,  en  gran  mesura,  a  les  seves  preguntes  i  atacs.  En  definitiva,  han  aconseguit   adaptar   el   seu   discurs   al   gènere   del   debat.   Tots   dos   han   resultat   molt   segurs   de   si   mateix,  però  Tadic  ha  estat  més  convincent,  ha  ofert  més  arguments  i  propostes  i  ha   demostrat  que  posseeix  habilitats  oratòries  superiors  a  Nikolic.     Per  tot  lexposat,  podem  concloure  que,  a  Sèrbia,  hem  fet  un  pas  endavant,  un  pas  cap   a  la  consolidació  de  la  tradició  de  debats  en  la  nostra  democràcia.  Si  bé  és  veritat  que   els  cara  a  cara  tenen  els  formats  i  els  efectes  limitats,  són  importants  per  als  ciutadans   i  esperem  que  segueixin  celebrant-­‐se  en  totes  les  campanyes.         *Aquest  treballa  semmarca  en  el  projecte  Estratègies  de  textualitat  del  discurs  professional  en  suports   multimodals.  Anàlisi  i  propostes  de  millora.   (Referencia:  FFI2011-­‐28933),   finançat   pel   Ministerio   de   Economía   y   Competitividad,   així   com   pel   fons   FEDER.         Miljana  Micovic    @MiljanaM  és  Doctoranda  a  la  Universitat  de  Barcelona,  Facultat  de  Filologia,  camp   dinvestigació  -­‐  la  comunicació  i  largumentació  política  als  debates  presidencials.       #newCommunication  #newLeadership  #newPolitics   11   www.ingenia-­‐pro.com                            @ingenia_pro