(cat) Diari de Girona - Nova LOAPA financera - 11 de gener de 2011
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

(cat) Diari de Girona - Nova LOAPA financera - 11 de gener de 2011

on

  • 160 views

 

Statistics

Views

Total Views
160
Views on SlideShare
160
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

CC Attribution-ShareAlike LicenseCC Attribution-ShareAlike License

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

(cat) Diari de Girona - Nova LOAPA financera - 11 de gener de 2011 (cat) Diari de Girona - Nova LOAPA financera - 11 de gener de 2011 Document Transcript

  • Diari de Girona | DIMECRES, 11 DE GENER DE 2012 CATALUNYA 29Els experts coincideixen que el Govern delPP no podrà controlar els pressupostos El catedràtic Xavier Arbós afirma que no hi ha un encaix juridic i que s’haurà de negociar en el Consell de Política Fiscal DIARI DE GIRONA Aleix Cuberes avisa que «serà el Jesús Badenes DECLARACIONS punt de partida d’unes reformes GIRONA encaminades a posar ordre al XAVIER ARBÓS mapa autonòmic. Compte però, el «El general ha d’estar segur de CATEDRÀTIC DE DRET CONSTITUCIONAL nou ordre serà generalitzat, tam-poder explotar la situació en el seu «No hi ha encaix bé a Catalunya»propi bene ci, segons ho exigei- jurídic perquè el Respecte a la defensa de la Ge-xin les circumstàncies». El militar govern doni un vist-i- neralitat d’acusar el Govern dexinès Sunzi va descriure a l’«Art de plau previ, Rajoy de vulnerar l’autonomia,la Guerra» un seguit de consells formalment no és Aleix Cuberes a rma que «la Ca-per aconseguir fer rendir els en- possible no hi ha cap base legal talunya o cial sap molt bé comemics. A la manera de Sunzi, els per al control previ» gestionar i modular la intensitatpolítics espanyols i catalans ana- del marc del “Madrid, enemiclitzen permanentment les batalles. ALEIX CUBERES que agredeix”». Cuberes conclou El nou ministre d’Economia i POLITÒLEG D’INGENIAPRO que «és una bona oportunitat delCompetitivitat, Luis de Guindos, «És una bona Govern català per marcar paquet.va anunciar en una entrevista oportunitat del Però té poc marge de recorregut iamb el Financial Times que el govern català per es dissoldrà com un terronet deGovern aprovarà al març una nova marcar paquet. Però sucre a l’aigua». El politòleg de laLlei que establirà «estrictes ins- té poc marge de companyia IngeniaPro asseguratruments de control» sobre els recorregut i es dissoldrà com un que «l’agenda nacional catalana,pressupostos de les comunitats terronet de sucre a l’aigua» també la scal, han quedat rele-autònomes. L’anunci ha suposat El nou ministre d’Economia, Luis de Guindos, va iniciar la polèmica. gades a l’anècdota».la posada en alerta de la cavalle- Sobre la possibilitat de resoldreria del govern de la Generalitat: el ten els diners que es corresponen». sell de Política Fiscal i Financera i El politòleg d’IngeniaPro, el ca- el con icte mitjaçant el Consell deconseller Mas-Colell va conside- En el mateix sentit es va ex- d’aquesta manera l’Estat pot xar talà Aleix Cuberes, concreta que Política Fiscal i Financera, el con-rar que «atempta contra l’essència pressar al diari El País el catedrà- límits al dè cit de les Comunitats, «l’estratègia de l’Estat durant la sultor Pau Canaleta consideramateixa de l’autogovern». El re- tic de Dret Constitucional de la de la mateixa manera com la UE transició, de frenar i aigualir les as- que al PP «no li fa falta» la polè-presentant del govern català es va Universitat de Granada, Agustín està donant el límits i xant els mí- piracions de la perifèria (Catalu- mica perquè controla totes lesreferir amb prudència davant la Ruiz Robledo, que assegurava que nims als estats». Arbós admet que nya i Euskadi) ha portat a una dis- autonomies, excepte el País Basc,proximitat de la reunió del Consell la sentència del Tribunal Consti- «és evident que hi ha menys au- bauxa important: subestats Catalunya i Andalusia. Per això,de Política Fiscal i Financera, on tucional / , de de juliol, tonomia, però l’Estat a través de que volen fer de subestats. Buro- considera que té «molt d’estètica».«cal a nar» aquest afer «perquè no concretava que l’Estat pot posar lí- mitjans adients té la competència cràcies, TV autonòmiques, du- Cita com a exemple el fet que l’a-és el mateix que hi hagi límits de mits pressupostaris a les comuni- de controlar el dè cit». El cate- plicitats administratives i de ser- nunci es va fer en un mitjà estra-despesa i deute, límits a què està tats autònomes, però afegia que dràtic Xavier Arbós considera que veis, creació d’in nites societats nger, el Financial Times, amb lasubjecta també Espanya, que pre- «l’Estat no és el Govern». La sen- existeix un consens en el fet que no públiques i organismes. Davant voluntat de traslladar la imatge alstendre que el pressupost de la tència / reconeix les com- hi ha «encaix jurídic» perquè el go- aquesta disbauxa hi ha una raó «mercats i als mitjans internacio-Generalitat es converteixi en una petències de control de la Llei vern doni «un vist-i-plau previ, for- econòmica i de visibilitat institu- nals» per difondre que s’obeeix acorrelació de pressupostos na- d’estabilitat Pressupostària al Con- malment no és possible no hi ha cional». Europa.listes controlats per l’Estat, en sell de Política Fiscal i Financera, cap base legal per al control pre- També coincideix amb aques- Tots els experts, especialistes enaquest cas no hi hauria autogo- organisme que té representació de vi». ta tesi el consultor polític Pau Ca- dret i en ciència política, conclo-vern català», va concloure. les comunitats autonòmes. naleta: «Hi ha una exigència de la uen que la solució acabarà passant El catedràtic de Dret Constitu- Xavier Arbós recorda que hi ha Una operació estètica UE de retallar el dè cit i bona per la via del pacte polític entre lescional de la Universitat de Barce- l’obligació constitucional de res- Hi ha la certesa, ja que el PP no po- part d’aquest correspon a les au- comunitats que governa el PP.lona, Xavier Arbós, dubta que l’a- pectar el dè cit que «pot agradar drà controlar les autonomies des tonomies», diu. «És evident la ne- Deia l’estratega Sunzi, «un exèrcitmença del ministre De Guindos si- més o menys però xa els límits». dels ministeris ni des de la presi- cessitat europea, però tampoc es que ataca a un altre amb efectiusgui viable: «Una cosa és assegurar Seguint la tesi de Ruiz Robledo, el dència. Per això concideixen des pot amagar la voluntat del PP de deu vegades superiors, serà der-les disposicions de control del catedràtic de la UB, recorda que «el de l’àmbit del dret i de la ciencia treure pes polític a les autonomies, rotat». «La pràctica habitual ésdè cit que demana la Unió Euro- govern no pot controlar la políti- política que a darrere de tot el de- apro tar per fer una recentralit- negociar, són coses que passen ha-pea i l’altra, que l’Estat entrés a les ca nancera de les autonomies si bat hi ha molt de comunicació po- zació i recuperar competències», bitualment en política», remarcacomunitats a decidir en que es gas- no que s’ha de traslladar al Con- lítica i d’estratègia de negociació. afegeix. Per això, el seu col·lega Xavier Arbós. DIARI DE GIRONACatalunya defensa ser supervisada fent Catalunya des de fa un any. Tots els partits catalans van co- incidit en criticar lacusació que haper la Unió Europea i no per lEstat fet Mariano Rajoy en la seva pri- mera entrevista com a president del govern espanyol a les comu- nitats autònomes, a les què va as- El portaveu afirma que arbitratge» de les institucions co- senyalarcom a principals respon- munitàries, va assegurat el porta- LA CLAU sables de lexcés de dè cit públicla Generalitat està veu de lexecutiu , Francesc Homs. que hi ha al conjunt de lEstat. Acompromesa amb el control També va ressaltar que el Govern AUSTERITAT més, les formacions polítiques ca-del dèficit públic i l’austeritat compleix totalment amb «la doc- Homs veu al govern complint talanes van recordar que és lEstat trina «Financial Times» el diari la doctrina del Financial Times qui té més dè cit. econòmic britànic referent a nivell Segons Homs, el Govern com- EFE/ACN/DdG | BARCELONA nancer, ja que, segons la seva opi-  pleix totalment amb «la doc- Les competències socials nió, la Generalitat està totalment trina Financial Times’» ja que la Ge- PSC i ICV-EUiA van remarcar que La Generalitat va defensar ahir compromesa amb lausteritat i el neralitat està totalment comprome- són les comunitats autònomes lesque pugui ser supervisada en l’as- control del dè cit i deute públics. sa amb lausteritat i el control del dè- que tenen les competències so-pecte econòmic, com proposa el Segons Homs, cal donar més re- ficit i deute públics. cials. Mentre que ERC va destacarGovern espanyol, tot i que asse- llevància al control de la despesa Francesc Homs. el «dè cit scal brut» que arros-gura que qui hauria de fer-ho no és pública a les institucions euro- sega Catalunya. El PPC va anunciarlEstat, sinó la UE. «Els territoris de pees, i ara no és procedent utilit- sent molt còmode amb el que diu trol de dè cit, que no passa per que negocia amb el govern espa-la UE amb capacitat legislativa i zar la crisi per «camu ar ideologia» el Financial Times sobre les me- culpar les autonomies de tots els nyol que saprovin mesures de su-delaborar els pressupostos han contrària a lautogovern. Va re- sures que haurien de prendres a mals, sinó per una verdadera apos- port a la liquiditat i la tresoreria dedestar sotmesos al criteri, tutela o marcar també que el Govern se Espanya a nivell nancer: un con- ta per lausteritat, com la que ve la Generalitat.