Power point
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
No Downloads

Views

Total Views
3,608
On Slideshare
3,607
From Embeds
1
Number of Embeds
1

Actions

Shares
Downloads
17
Comments
0
Likes
1

Embeds 1

http://www.slideshare.net 1

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1.  
  • 2. 1- Característiques generals dels animals: - Són pluricel·lulars - Tenen cèl·lules eucariotes - Tenen nutrició heteròtrofa (herbívors. Carnívors i omnívors) - Tenen una gran sensibilitat (òrgans del sentits) - Tenen capacitat de desplaçament. VERTEBRATS I INVERTEBRATS - Animals vertebrats: Tenen columna vertebral. Esquelet intern= ENDOESQUELET - Animals invertebrats: No tenen columna vertebral. - Sense esquelet (cucs i meduses) - Amb esquelet extern= EXOESQUELET (insectes i crustacis)
  • 3. 2- Els porífers i els celenterats: Son animals d'una organització molt senzilla. No tenen òrgans ni aparells. ELS PORIFERS - Són les esponges.
  • 4. - Tenen forma de sac i està perforat per nombrosos porus , que es comuniquen per mitjà de canals. A l'interior hi ha una cavitat general que comunica amb l'exterior per un orifici anomenat òscul .
  • 5. ELS CELENTERATS Són les anemones, els coralls i les meduses. ANEMONA CORALL MEDUSA
  • 6. Presenten simetria radial : El seu cos es pot dividir per diversos plans de simetria Tenen el cos tou, amb una única obertura envoltada de tentacles. L'obertura comunica amb la cavitat gastrovascular (=Estómac) Els celenterats són carnívors.
  • 7. Organització corporal: - Forma de PÒLIP: Tenen forma de sac tubular, amb l'obertura a l'extrem superior del cos. Viuen fixats al fons del mar. - Forma de MEDUSA: Tenen forma de paraigua amb l'obertura a l'extrem inferior. Viuen nedant o surant a l'aigua.
  • 8. 3- Els cucs (cucs de terra, tènia i sangonera) Tenen simetria bilateral, el cos tou i sense esquelet. ELS PLATIHELMINTS - Tenen el cos pla, prim, tou, dividit en segments i sense òrgans de locomoció. - Alguns són aquàtics (planaria) i altres paràsits (tènia). - Són hermafrodites (=el cos té òrgans masculins i femenins). Es poden autofecundar i produeixen milers d'ous.
  • 9. TÈNIA
  • 10. ELS NEMATODES (cucs intestinals) - Tenen el cos cilíndric, tou, no està dividit en anells i els extrems acaben en punta. - La majoria són de vida lliure i alguns són paràsits i produeixen malalties. CUCS INTESTINALS NEMATODE NEMATODE PARÀSIT
  • 11. ELS ANÈL·LIDS (el cuc de terra i la sangonera) - Tenen el cos tou, cilíndric i dividit en anells. Tots els anells tenen els mateixos òrgans= metameria. - Tret de les sangoneres, a la part inferior de cada anell tenen uns apèndix rígids= quetes (locomoció) - Alguns, com el cuc de terra, tenen un engruiximent= clitel (reproducció) - La majoria són aquàtics, molts són paràsits i alguns són terrestres. - Hi ha espècies que són hermafrodites i altres amb sexes separats. Gairebé tots són capaços de regenerar un individu complet a partir d'un fragment del seu cos.
  • 12.  
  • 13. 3- Els mol·luscs
  • 14. 3- Els mol·luscs COM ÉS EL COS DELS MOL·LUSCS - Tenen simetria bilateral - Tenen el cos tou i dividit el 3 regions: el cap , la massa visceral i el peu - El peu és musculós i el fan servir per nedar, reptar o excavar, segons el tipus de mol·lusc. - Tenen el cos cobert per una fina membrana, anomenada mantell , que en la majoria dels grups de mol·luscs produeix cap a l'exterior una conquilla amb funció protectora.
  • 15.  
  • 16. COM SÓN LES FUNCIONS DELS MOL·LUSCS - Respiració: - Aquàtics: Mitjançant brànquies -Terrestres: Mitjançant un pulmó - Alimentació molt variada. Tots tenen un aparell digestiu ben desenvolupat. - Hi ha mol·luscs hermafrodites i també hi ha que tenen els sexes separats. La fecundació pot ser interna o externa, i la majoria són ovípars. - L'embrió surt de l'ou: - Es transforma en adult - En forma de larva – metamorfosi - individu adult
  • 17. CLASSIFICACIÓ DELS MOL·LUSCS GASTERÒPODE BIVALVES CEFALÒPODE
  • 18. ELS GASTERÒPODES - Caragol terrestre, llimac i pagellida - Tenen un cap ben desenvolupat amb 4 tentacles ; en els 2 tentacles més grans hi tenen els ulls. El peu és musculós i el fan servir per reptar. A la boca tenen una espècie de llengua amb dents petites anomenada ràdula , que utilitzen per alimentar-se.
  • 19. - Gairebé tots tenen una conquilla, excepte els llimacs. - Els gasteròpodes marins respiren a través de brànquies, i els terrestres, mitjançant un pulmó. - La majoria són herbívors
  • 20. ELS BIVALVES - El musclo, la cloïssa, l'escopinya i la navalla
  • 21. - El nom de bivalves prové de les dues valves que formen la conquilla. - Tots els bivalves són aquàtics - No tenen un cap diferenciat. Tenen el peu petit, en forma de destral, i és excavador, característica que permet a l'animal enterrar-se a la sorra. - Respiren a través de brànquies i s'alimenten filtrant aigua, de la qual retenen l'aliment.
  • 22. ELS CEFALÒPODES - Pop, sípia, calamar i nàutil. NÀUTIL
  • 23. - Són marins - Tenen el cap ben desenvolupat, amb ulls grossos. El peu s'ha transformat en tentacles . - La majoria no té conquilla. - Respiren a través de brànquies. -Són carnívors.
  • 24. 4- Els artròpodes CRANC ESCORPI ESCOLOPENDRA ESCARBAT - Constitueixen el grup més nombrós d'animals
  • 25. COM ÉS EL COS DELS ARTRÒPODES - Presenten simetria bilateral - Tenen exoesquelet , format per peces articulades i compost d'una substància anomenada quitina . L'exoesquelet els protegeix i evita la dessecació. - Tenen apèndix articulats , com potes, antenes, ales... - La majoria tenen el cos dividit en 3 zones: el cap , el tòrax i l' abdomen . Alguns tenen el cap i el tòrax fusionats, formant el cefalotòrax. - CAP: Ulls (poden ser simples=ocels o compostos), antenes i peces bucals.
  • 26.  
  • 27. Com són les funcions dels artròpodes - Tenen un alimentació molt variada - La majoria tenen sexes separats - Són ovípars . En alguns artròpodes, de l'ou neix una larva, que desprès d'un procés de metamorfosi es converteix en un individu adult. - La fecundació sol ser interna. - Per créixer s'han de desprendre de l'esquelet extern i n'han de formar un de nou = Muda
  • 28. - Classificació dels artròpodes:
  • 29. ELS INSECTES
  • 30. - És el grup d'artròpodes més nombrós. - Al cap tenen: - Un parell d'ulls compostos - Dos o tres ocels - Un parell d'antenes (funció olfactiva i tàctil) - Boca. Estructura variable ja que depèn del tipus d'alimentació. 1- Boca mastegadora (formiga) 2- Boca xucladora (papallona) 3- Boca mastegadora i llepadora (abella) 4- Boca picadora i xucladora (mosquit)
  • 31. - El tòrax presenta tres parells de potes articulades i generalment un o dos parells d'ales. L'abdomen està segmentat i no té apèndix. - La respiració es duu a terme per mitjà de traquees (=Tubs ramificats que s'obren a l'exterior a través d'uns orificis petits situats sobretot a l'abdomen. - Presenten sexes separats - Tenen fecundació interna - Són ovípars. De l'ou neix una larva que experimenta metamorfosi , en la qual podes passar per una única fase larvaria o per dues fases, la de larva i la de nimfa , com en el cas de les papallones.
  • 32. ELS ARÀCNIDS
  • 33. - Tenen el cos dividit en dues regions: el cefalotòrax i l' abdomen. - Al cefalotòrax tenen dos quelícers (menjar), dos pedípals (defensa i tacte) i quatre parells de potes . - Respiren per mitjà de tràquees. - La major part són carnívors. - Tenen sexes separats. - N'hi ha que són ovípars, altres són vivípars i en cap cas presenten metamorfosi.
  • 34. ELS CRUSTACIS - Tenen el cos dividit en: cap , tòrax i abdomen , tot i que en molts casos el cap i el tòrax estan units formant el cefalotòrax . - Al cap hi tenen dos parells d'antenes , un parell d'ulls i mandíbules mastegadores. - Al tòrax tenen cinc parells de potes . - Abdomen segmentat
  • 35.  
  • 36. - Respiren per mitjà de brànquies - Tenen una alimentació molt variada - Tenen sexes separats - Són ovípars i presenten metamorfosi
  • 37. ELS MIRIÀPODES CENTPEUS MILPEUS - Tenen el cos format pel cap i el tronc , amb un nombre variable de segments iguals. - A cada segment poden tenir un parell de potes (centpeus) o dos parells de potes (milpeus). - Al cap tenen un parell d'antenes, ulls simples i una boca amb mandíbules mastegadores.
  • 38. - Respiren per mitjà de tràquees - Tenen una alimentació molt variada - Tenen sexes separats - Són ovípars i no presenten metamorfosi
  • 39. 5- Els equinoderms
  • 40. COM ÉS EL COS DELS EQUINODERMS -Tenen simetria radial - Tenen el cos de forma arrodonida, cilíndrica o estrellada - Presenten un esquelet intern
  • 41. - Són animals carnívors - Presenten sexes separats - Tenen fecundació externa. Dels ous neixen unes larves nedadores que, després de la metamorfosi, es converteixen en adults - Alguns, tenen una gran capacitat regeneradora que els permet tornar a formar els braços perduts, i fins i tot arribar a originar tot l'animal a partir d'un braç. COM SÓN LES FUNCIONS DELS EQUINODERMS - Es desplacen per mitjà d'un aparell exclusiu d'aquest grup d'animals, l' aparell ambulacral (=sistema de tubs interns, plens d'aigua, que formen els anomenats peus ambulacrals , acabats en ventoses) - Respiren a través de la pell