18   LECONÒMIC                                                                                                            ...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

El punt avui notícia l'emprenedor corporatiu i la competitivitat

690

Published on

Artículo de Ramon Costa (6-10-10) en El Punt Avui (L'Econòmic) sobre intra y extra emprendedores

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
690
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "El punt avui notícia l'emprenedor corporatiu i la competitivitat"

  1. 1. 18 LECONÒMIC DEL 6 AL 12 D’OCTUBRE DEL 2012OPINIÓ L’emprenedor corporatiu EDITORIAL UNA FP QUE INTERESSI La formació professional és la ventafocs d’una societat on està molt arrelada la idea que per aconseguir una bona feina el millor és obtenir un títol universitari mentre que a l’FP es i la competitivitat desvien els alumnes que no poden seguir el batxillerat. Amb la crisi, han augmentat un 57% les matriculacions per cur- sar cicles formatius no universitaris, entre altres coses per- RAMON què és una opció que veu interessant gent que s’ha quedat sense feina i vol provar de trobar-ne en un altre sector eco- COSTA nòmic. El problema és que les empreses sempre s’han quei- Dynamic Partner i cofundador xat que la formació que s’imparteix -tant la reglada com d’inPreneur l’ocupacional- no s’adequa a les seves necessitats, de ma- S nera que cal anar a buscar especialistes a l’estranger mentre a Catalunya hi ha milers de persones buscant feina. i una paraula relacionada Aquesta queixa recurrent haurà de desaparèixer quan amb el món empresarial i s’estengui el model de FP dual que aquest curs s’ha estrenat econòmic és moda actual- de manera experimental, amb 534 alumnes matriculats en ment en el nostre entorn és 26 cicles formatius als quals s’han adherit més de 150 em- emprenedoria. Sense anar preses catalanes. Amb aquest model importat d’Alemanya més lluny, Catalunya sempre ha estat -on la formació professional està mol prestigiada-, les em- qualificada de país bressol d’empre- preses participen en l’elaboració del programa educatiu i els nedors i empresaris, però també se’ns alumnes adquireixen habilitats professionals en un entorn retreu sovint la manca d’ambició empresarial real, que combinen amb les classes tradicionals d’aquestes empreses a l’hora de créi- a l’aula, de manera que quan acabin els estudis no es troba- xer o establir col·laboracions amb al- ran com un pop en un garatge quan trepitgin la primera ofi- tres. Aspirem a tenir la nostra empre- cina o el primer taller. L’interès de les empreses a formar sa, la nostra botiga. No vull desmerèi- treballadors que en el futur podran incorporar amb garan- xer la necessitat que es fomentin els ties i el fet que aquests aprenents tenen uns ingressos per les emprenedors. Jo mateix en sóc un. hores que hi passen crea una relació molt diferent de la que Només vull posar èmfasi en l’altra ne- sovinteja en les estades -d’universitaris i no universitaris- a cessitat de les empreses: créixer, fer- les empreses, que prenen els estudiants com a mà d’obra de se grans en dimensions, diversificar i franc. esdevenir competitius en mercats globals. I en aquest àmbit, hi tenen molt a dir un altre tipus d’emprenedors, els MADRID ‘OBLIDA’ anomenats emprenedors corpora- tius, aquells professionals que sota el CATALUNYA paraigua d’una empresa assumeixen la responsabilitat de posar en marxa Darrere la crisi s’amaguen determinades estratègies sospi- nous productes, serveis, àrees de ne- toses. En un primer moment es pot pensar que en vista goci o, i fins i tot noves empreses deri- d’una conjuntura econòmica negativa les partides econò- vades de l’empresa mare. És en aquest miques siguin més reduïdes. Però quan s’observa amb de- sentit que, de vegades, a les organit- teniment les inversions provinents del govern estatal es zacions els manca visió estratègica i LLUÍS ROMERO pot concloure que no només els pressupostos baixen de deixen perdre el talent latent forma escandalosa els darrers temps sinó que la voluntat d’aquests emprenedors corporatius d’alguns ministeris -sobretot el de Foment- no amaga que interns. Amb una bona gestió una nova empresa, totalment deslli- Catalunya ja no és la prioritat. Com pot ser que la locomo- d’aquest col·lectiu no només conser- Els emprenedors gada de l’actual. Es pot donar el cas, tora econòmica de l’Estat no tingui al dia els accessos al varem aquest potencial sinó que anomenats corporatius però, que el seu interès sigui posar en port de Barcelona després de tants anys reclamant-los? aconseguirem motivar i desenvolu- marxa un negoci nou relacionat o de- Per què el desdoblament de l’N-II, una infraestructura bà- par les capacitats dels nostres col·la- assumeixen la rivat de la seva responsabilitat a la sica per a l’economia i la seguretat de milers de ciutadans boradors i, al mateix temps, en trau- companyia en què actualment treba- catalans, espanyols i estrangers que hi passen, no obté els rem un profit empresarial. responsabilitat de posar en lla. Seria allò que coneixem com una diners promesos des de fa anys i panys? Per quina causa es Podríem classificar els professionals marxa nous productes, empresa derivada (spin-off). I aquí és dispara, any rere any, la inversió a l’aeroport de Barajas en de les organitzacions de maneres molt on la nostra companyia pot aprofitar detriment del del Prat? Per què en moments de penúria diferents: en funció de la seva àrea de serveis o àrees de negoci o, aquest potencial i vincular els dos econòmica s’aprova una partida tan gran per al TAV Ma- treball (màrqueting, vendes, opera- projectes empresarials. No oblidem drid-Galícia, una línia que ja se sap que no serà mai rendi- cions, recerca i desenvolupament, fins i tot, empreses noves que una de les tendències que cal po- ble? I una més, per què s’incompleix per enèsima vegada recursos humans, administració...), tenciar en les organitzacions és l’ex- donar prioritat -tal com diu Europa- a l’eix ferroviari de del seu nivell de responsabilitat (alta ternalització de les activitats que no mercaderies del Mediterrani i no a l’eix central com recla- direcció, comandaments intermedis, el cap del seu propi negoci, un dia o al- siguin clau i, d’aquesta manera, po- ma el Ministeri de Foment? La resposta és ben senzilla: dar- tècnics...) o fins i tot en funció dels tre. Em referiré als dos últims casos. der aconseguir més agilitat i rapidesa, rere d’aquestes decisions hi ha una estratègia clara, que és seus estudis (universitaris, doctors, En el primer, ho tenim clar. Són in- i centrar-se en allò que diferencia escanyar Catalunya econòmicament a costa de construir el graduats...). Ara bé, hi ha una altra traemprenedors, professionals ideals l’empresa. Tot i que no siguin activi- Gran Madrid com a megacapital de l’Espanya centralitza- classificació que m’agradaria desta- per assumir la posada en marxa de tats clau, poden estar relacionades da. Hi ha massa fets que ho evidencien. car: la seva orientació per assumir no- noves àrees de negoci, el desenvolu- amb el negoci i poden ser impulsades ves responsabilitats en el desenvolu- pament de nous productes i serveis, a per un extraemprenedor. pament d’àrees de negoci. més del seu llançament als mercats. En qualsevol cas, tant en la situació Des d’aquest punt de vista, podem Són emprenedors corporatius, que dels intraemprenedors com en la dels distingir tres tipus de professionals: ens poden ajudar a fer més gran la extraemprenedors, en les organitza- aquells que prefereixen tenir molt nostra empresa. cions tenim l’oportunitat d’aprofitar clara la seva àrea de responsabilitat, En el segon cas, ens trobaríem amb el potencial d’aquests col·laboradors i EDITA: TALLER D’INICIATIVES EDITORIALS, SL. Director: Ramon Roca. les seves atribucions i un dia a dia cla- els emprenedors o, potser també, canalitzar-ne les inquietuds. És una Sotsdirectors: Francesc Muñoz i Joan Poyano. Redactors: Jordi Garriga, Anna Pinter, Berta Roig, Marc Rovira. Disseny i maquetació: Miguel Fontela. rament definit; aquells que tenen ga- amb els extraemprenedors. En funció gran oportunitat per créixer com a Correcció lingüística: Quim Puigvert. Fotografia: Andreu Puig. Gerència i nes d’emprendre, però minimitzant de quin sigui l’interès de desenvolu- empreses, per enfortir el negoci i per publicitat: Ricard Forcat. Dipòsit legal: GI-653-2010 el risc associat a aquest procés; i pament d’aquest professional, el seu esdevenir més competitius. La deixa- C/ Tàpies, 2. 08001. Barcelona. Telèfon 93 227 66 21 redaccio@leconomic.cat aquells que tenen ganes d’esdevenir futur pot ser que impliqui començar rem perdre?

×