Xerrada "Per què em costa tant aprendre?"

155

Published on

Power point sobre la xerrada divulgativa de trastorns d'aprenentatge que es va portar a terme a l'Escola Acadèmia Apiària per part de les doctores Marta Massagué i Maria Garau, neuropsicòlogues de la Unitat de Trastorns de l'Aprenentatge Escolar del Servei de Neurologia de l'Hospital Sant Joan de Déu.

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
155
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
8
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Xerrada "Per què em costa tant aprendre?"

  1. 1. Per què em costa tantaprendre?Marta Massagué CodinaMaria Garau RolandiE.A. Apiaria23-12-1013
  2. 2. Per què em costa tant aprendre?Què són els TA?Com es diagnostiquen?Com ha de ser la intervenció?Trastorns més freqüents:DislèxiaTDAHDiscalcúliaTELTANV
  3. 3. Per què em costa tant aprendre?(causes de baix rendiment escolar)RETARD MENTAL 2 - 3 %MALALTIES CRÒNIQUES 5%TRASTORNS EMOCIONALS 5 - 10 %TRASTORNS DE L’APRENENTATGE (TA) 10 -15 %En una aula de 30 alumnes hi ha entre 1 i 5 nens amb TAGandulBloqueigemocional ImmadurMal educat
  4. 4. Què són els TA ?- Dificultat específica en una àrea acadèmica(lectura, matemàtiques, expressió escrita, educacióplàstica,...).- No s’explica per un dèficit cognitiu, sensorial, problemaemocional ni per un dèficit motor.- La dificultat experimentada interfereix en les sevesadquisicions acadèmiques- La progressió acadèmica del nen sol estar per sota del ques’espera per un nen de la seva edat, nivell educatiu id’intel·ligència.- Té un origen neurobiològic.- La càrrega genètica és important.
  5. 5. Què són els TA?1992 S. Shaywitz i cols.«Les habilitats cognitives es distribueixen segons un contínuum»És «normal» que hi hagi graus.No són una invencióTots tenim punts forts i punts dèbils
  6. 6. Trastorns del’AprenentatgeTontosNo ha llegitprou a casaGandulsPodria fermésBloqueigemocionalImmadursNos’esforcenMaldestresPer què em costa tant aprendre?
  7. 7. Com es diagnostiquen?- El diagnòstic és clínic. No sempre existeix cap prova nitest específic- Historia clínica: gran valor diagnòstic- No hi ha cap prova complementària que sigui necessàriafer (RM, TAC...)- Valoració funcions cognitives per objectivar i interpretarQuè són els TA?
  8. 8. EXPLORACIÓNEUROPSICO-LÒGICARENDIMENTCOGNITIUGLOBALMEMÒRIAFUNCIONSLINGÜÍSTIQUESVISOPERCEPCIÓVISOESPAIAL,VISOCONSTRUC-CIÓFUNCIONSEXECUTIVES/ATENCIÓCONDUCTAHABILITATSACADÈMIQUES
  9. 9. Què són els TA?IntervencióBasada en l’evidència científica
  10. 10. TRACTAMENTS NO VALIDATS / SENSE BASE CIENTÍFICA: Teràpies auditives: integració auditiva, Tomatis,... Entrenament visual : optomètric, Lents de colors... Entrenament motriu: vestíbul-cerebel·lós, patrons demoviment, lateralitat, coordinació... Tractaments dietètics: vitamines, sucres...Manca d’estudis rigorosos per demostrar leficàcia i/oestudis científics han mostrat manca d’eficàcia.Recomanats per TA, TEA, TDAH, migranyes, depressió,... Cost econòmic. Falses expectatives No iniciar tractament adequat
  11. 11. IntervencióNen Escola FamiliaQuè són els TA?Punt de partida: psicoeducació
  12. 12. Això és el que li estem demanant al nostrealumne quan el tractem igual que els altres.Us imagineu com se sent?Què són els TA?Què necessita? En una aulahi ha de 1- 5nens
  13. 13. No és el mateixIGUALTAT que JUSTICIAIntervenció a nivell escolar:
  14. 14. Dislèxia(Trastorn específic de la lecto-escriptura)
  15. 15. Definició Trastorn de base neurològica que condicionauna dificultat “inesperada” per al’aprenentatge de la lectoescriptura.Inesperada:- escolarització normal- intel·ligència normal- no dèficits sensorials- no trastorns conductuals greusDislèxia
  16. 16. Dislèxia És el trastorn específic de l’aprenentatge mésfreqüent i millor estudiat. Prevalença 5 - 17 % nens en edat escolar alsEEUU. (Stanovich, 1986; Interagency Committee on Learning Disabilities. Learning Disabilities: areport to the US Congress. 1987) Afecta per igual a ambdós sexes.(Wadsworth 1992 ; S.Shaywitz 2003; Siegel 2005; Siegel 2010)02468101214investigac colegioNiñosNiñas
  17. 17. • Estadi logogràfic• Consciencia fonològica• Correspondència F-G[k][a][z][∂]Procés lector normal Model de doble ruta: La ruta fonològica i la rutalèxica. Estadis previs[k] CDislèxia
  18. 18. Gir angularÀreaprimàriavisualsignificatFascícle arquejat[k][a][z][∂][kàz∂]RUTA FONOLÓGICA
  19. 19. Ruta fonológica Primers estadis de laprenentatge lector Adults en paraules poc freqüents Lenta i costosa Requereix l’habilitat de segmentar sons:CFDislèxia
  20. 20. Gir angularÀreaprimàriavisualsignificatFascícle arquejatRepresentacióortogràfica de laparaulaRUTA LÈXICA
  21. 21. Ruta lèxica• Lectures «en diagonal»• Adquisició de la ortografia (procés«passiu»).• Ràpida i funcionalDislèxia
  22. 22. Ruta fonològica:.Teglo ul atidro de una orvenradla itnlsia, no ibmotra el adsen enel que las ateirs epsen ermiats, al uizna lsoa ipormtnate es que lacorirea y la etliba ateir esgen espritos en la pisoclon corcreta. Elroste paudin estor teatolmntia mal y nua posdar lorele sinboprelams. Esto es puquer no lemoes cada ateir por si masimprao la lalapra es un doto.Ruta lèxica:Sgeun un etsduio de una uivenrsdiad ignlsea, no ipmotra elodren en el que las ltears etsan ersciats, la uicna csoa ipormtnatees que la pmrirea y la utlima ltera esten ecsritas en la psiocioncocrrtea. El rsteo peuden estar ttaolmntee mal y aun pordaslerelo sin pobrleams. Esto es pquore no lemeos cada ltera por simsima preo la paalbra es un tdoo.Dislèxia
  23. 23. Què succeeix en el cervelldislèxic? Lectura pocfluida:Fonemàtica, lenta, Costosa Difícil adquisicióde la ortografia Altres:SVA, accés lèxicfreqüentDislèxia
  24. 24. A l’educació infantil: Dificultats en:• Consciència fonològica• Possibles errors fonològics en el llenguatgeexpressiu• Denominació: colors, formes…• Aprendre’s seqüències: dies de la setmana• Aprendre’s les lletresScand J Psychol. 2009 Feb;50(1):79-91. Epub 2008 Sep 22.Brain activation on pre-reading tasks reveals at-risk status for dyslexia in 6-year-oldchildren.Specht K, Hugdahl K, Ofte S, Nygård M, Bjørnerud A, Plante E, Helland T.Dislèxia
  25. 25. A la primària: Dificultats en:• L’adquisició de la lectura:• Mecànica lectora amb errors• Comprensió lectora preservada• Escriptura:• Errades ortogràfiques: naturals i arbitràries• Estructura redactat• Signes de puntuació• Altres:• Seqüències verbals automàtiques: abecedariDislèxia
  26. 26. A la secundària: Dificultats en:◦ Lectura:◦ Velocitat lectora (amb bona precisió)◦ Possible repercussió en la comprensió lectora◦ Escriptura◦ Ortografia arbitrària◦ Ús dels signes de puntuació◦ Altres◦ Lèxic: evocació paraules◦ Seqüències verbals automàtiques: taulesDislèxia
  27. 27. D’Adults No solen ser lectors Fan moltes errades ortogràfiques Vida «normal» Simptomatologia afectivaDislèxia
  28. 28. Mites i conceptes erronis• Problemes de lateralitat creuada• Trastorns de la motricitat ocular• Trastorns visuoespaials/visoperceptius :confusió dreta /esquerra• Escriptura en mirall, inversions de lletres isíl·labes.• Dèficit maduratiuDislèxia
  29. 29. “Neural deficits in children with dyslexia ameliorated by behavioralremediation: evidence from functional MRI.” E Temple et al. Proc NatlAcad Sci USA 2003 100 (5), 2860.Estudis coincideixen en donar instruccions per millorar laconsciència fonològica en etapes inicials.DislèxiaIntervenció en el nen
  30. 30. 5 7 9 11 13 15 17 19P-5 1º 3º 5º 1oESO 3ºESO 1ºBatxTractem eldèficitespecífic deL-EBusquemestratègies per acompensar eldèficitPERÍODE CRÍTICIntervenció en el nen
  31. 31. Intervenció a l’escolaDissenyar el més adequat per minimitzarl’ impacte de la dislèxia• Donar més temps. Reduir copies ovolum de feina.• No penalitzar la ortografia.• Tenir en compte que la via escrita no elsés fàcil.• Vigilar comentaris i AEDislèxia
  32. 32. ESFORÇRESULTATSNens lectors normalsNens dislèxicsDislèxia
  33. 33. O Comprendre el diagnòstic.O Explicar-li-ho.O Tenir paciència. No serà ràpid ni fàcil.O Buscar el punt just entre exigir i sobreprotegir.DislèxiaIntervenció a casa: A casa què hem de fer?
  34. 34. • Evitar centrar-nos només en el dèficit• Buscar punts forts• Vigilar l’ansietat• Ser-hi: Recolzament emocional• Evitar compararO Aprendre a conviure amb la dislèxia.O A nivell acadèmic: Fomentar el gust per la lecturaO Tenir en compte aspectes relacionats amb l’autoestimaDislèxia
  35. 35. NEN/ ADOLESCENTPsicoeducacióReeducacióPARESPsicoeducació«Fer de pares»PROFESSORSPsicoeducacióAdeqüacions escolars
  36. 36. TDAHTrastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat
  37. 37. Definició És un trastorn del neurodesenvolupament d’origen genèticque afecta al comportament del nen. Presenta dificultatsper: Mantenir l’atenció i la concentració durant les sevesaccions (inatenció), Regular el seu nivell d’activitat mental i motriu(hiperactivitat) i per inhibir o frenar els seus impulsos (impulsivitat). És crònic i permanent i no es pot atribuir a cap altraafectació neurològica ni emocional. La seva freqüència i severitat és major que el típicamentobservat en els nens de la seva edat. Es dóna en més d’un ambient i situacions, però diferentsegons l’edat.
  38. 38. Característiques PREVALENÇA5-10% de la població presenten TDAH. Aparentmentafecta en més grau a la població masculina. DIAGNÒSTICClínic.Els criteris diagnòstics més utilitzats son els del ManualDiagnòstic de l’Academia Amercana de Psiquitria en laversió DSM-IV i ara DSM-V. DIFICULTATS ACADÈMIQUES en tasques de:LecturaEscripturaCàlcul i matemàtiques
  39. 39. DSM-IV6 o més dels següents simptomes han estat presents al menysdurant 6 mesos i estan afectant al seu nivell dedesenvolupament: INATENCIÓFalla en l’atenció dels petits detallsTé dificultats en mantenir l’atenció en les activitatsSembla no escoltar quan se li parla directamentNo segueix les instruccions i no finalitza les tasques escolars(no per negativisme)Té dificultat per organitzar les seves tasquesEvita tasques que requereixen esforç mental sostingut(escolars o domèstiques)Perd coses sovintEs distreu fàcilment davant d’estímuls externsEs descuidat en les tasques diàries
  40. 40. 6 o més dels següents simptomes han estat presents almenys durant 6 mesos i estan afectant al seu nivell dedesenvolupament: HIPERACTIVITATMou en excés mans i peu, no para quiet en el seu seientDeixa el seient quan s’espera que estigui assegutSol corre en situacions que no es apropiat (en adolescents:sentiments subjectiu d’inquietud)“Està en marxa” o sol actuar com si tingués motorTé dificultats per jugar tranquilParla excessivament IMPULSIVITATRespon de forma precipitada les preguntes abans d’acabarde formular-lesTé dificultat per esperar els torns de paraulaInterromp o despista sovint als altres
  41. 41. QUINS SÓN ELSSIMPTOMES?
  42. 42. TDAHSimptomatologiaINATENCIÓIMPULSIVITATHIPERACTIVITAT
  43. 43. SIMPTOMATOLOGIA Cada nen amb TDAH és diferent:
  44. 44. TipusHIPERACTIU-IMPULSIU- Diagnòstic precoç- Predomina ennens i detemprana edat.- «Actuen sensepensar »Impulsivitat- «com si tinguessinun motor»HiperactivitatINATENT- Pasan esapercebuts- «Estan als nuvols «- «Son ganduls perestudiar»- Dificultat permantenir atenció entasques avorrides- Fluctuants enrendimentCOMBINAT- evolució deltipushiperactiu-impulsiu
  45. 45. EVOLUCIÓ DE LASIMPTOMATOLOGIA0123450-10anys10-20anys20-30anysmés de30 anysHiperactivitat motriuImpulsivitatinatenció- Hiperactivitat- Impulsivitat- inatenció
  46. 46. TipusHIPERACTIU-IMPULSIU- Diagnòstic precoç- Predomina ennens, més que ennenes i detemprana edat.- «actuen sensepensarImpulsivitat- com si tinguesinun motor»HiperactivitatINATENT- Pasan esapercebuts- «Estan als nuvols «- «Son ganduls perestudiar»- Dificultat permantenir atenció entasques avorrides- Fluctuants enrendimentCOMBINAT- evolució deltipushiperactiu-impulsiuINATENCIÓ
  47. 47. Model anatòmic-funcional
  48. 48. Per què és tan importantl’atenció?INFORMACIÓATENCIÓ
  49. 49. COM I ON HEMD’INTERVENIR?
  50. 50. NEN/ ADOLESCENTPsicoeducacióMedicacióReeducació: intervenció psicopedagògicaPARESPsicoeducacióEntrenament en maneig de conductaPROFESSORSPsicoeducacióManeig conductual a la claseAdeqüacions escolars
  51. 51. Com actúa el farmac?- Metilfenidat- Dopamina- Recaptació
  52. 52. ESFORÇRESULTATSPer valorar medicació...
  53. 53. A casa…Crear rutines: horaris, hàbits…Potenciar el reforç positiu i no el càstig:economia de fitxes, contractesconductuals…Per instaurar una conducta que volemque es repeteixi: REFORÇ POSITIUPer eliminar una conducta que novolem que es repeteixi: EXTINCIÓRecompenses i càstigs immediats.Perd efecte si ésa llarg terminiEl nen a desaber laconseqüència ala seva conducta
  54. 54. Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge14.3015.30Dinar Dinar15.3017.00UTAE Descans17.0018.00Deures/estudiDescans Deures/estudiDescans Planificarcap desetmana18.0018.30Descans/treure a laKiraDeures/estudiDescans/treure a laKiraDeures/estudi18.3019.30Deures/estudideureskiraDeures/estudideureskira19.3020.30Descans/higienepersonalDescans/higienepersonalDescans/higienepersonalDescans/higienepersonal20.3022.30Sopar idormirSopar idormirSopar idormirSopar idormir
  55. 55.  Yo ---------------- me comprometo a:◦ Planificar deberes los viernes después de inglés (siguiendo lospasos)◦ Cumplir el horario del sábado◦ Cumplir el horario del domingoSiempre que cumpla con el compromiso, tendré derecho a:Jugar al Dofus mínimo una hora, has que mis padres me lo pidan.Quedar con los amigos/ primosEn el caso de no cumplir con el horario, mis padres no me dejarán:Jugar al Dofus mínimo una hora, has que mis padres me lo pidan.Quedar con los amigos/ primosEn caso de cumplir con mis compromisos durante todo el mes, mis padres mecomprarán un comic.Firmado:------ --------
  56. 56. Quan ens dirigim al nen… Assegurar-nos de que el nen ens està escoltant:posar-nos a la seva altura, contacte físic… Verbalitzar només una norma mirant-lo als ulls Assegurar-nos de que té clar el que volem d’ell Explicar amb claredat les conseqüències de compliri no complir la norma Que el nen escolli i s’atengui a les conseqüènciesAlbert, ara has deficar les joguines alcalaix. Si hofas, desprès podremsortir al parc. Quèhem de fer ara?
  57. 57. A l’escola… Ajuda individualitzada. Supervisant constantment. Proporcionant instruccions clares. Establint objectius clars i a curt termini. No penalitzant ortografia i/o la lletra i/o presentaciósi s’ha esforçat. Assegurant-nos que comprèn les consignes ienunciats. No penalitzant els errors per oblits i/o atenció. Fraccionar les tasques. 1ª fila, companys tranquils, lluny de distractors. Reforç positiu del bon comportament. Recompensant la intenció, NO la perfecció.
  58. 58. Discalculia(Trastorn espeficic del càlcul)
  59. 59. Trastorn de base neurobiològica iprobablement genètica que mostra unadificultat específica per l’aprenentatgede l’aritmètica, a pesar de tenir unaintelifencia i una escolaritat normal.Les manifestacions clíniques canviensegons l’edat:Educació infantil:- No entenen elconcepte«mes/menysque»- Els costa elconteig fins 10Educació primària:- Conceptequantitat- Aritmètica bàsica- ConteigESO:- No tenen un bonús del número enel seu dia a dia- No automatitzaciódels fets numèrics- Errors en càlculssenzills
  60. 60. A casa…Treballar amb material visualEsmicolar les tasques(autoinstruccions)Buscar estratègies per compensarAVDs (el canvi en la botiga…)Acompanyar en les tasques escolarsEvitar posar-lo en evidenciaFer-lo entendre que no és “tonto”Potenciar els seus punts forts
  61. 61. TEL(Trastorn específic del llenguatge)
  62. 62.  Trastorn del neurodesenvolupament queafecta a les àrees implicades en elllenguatge. La simptomatologia dependrà de ladimensió del llenguatge afectadaFonologiaOmissions/substitucionsfonemesDificultats en laprogramació fonològica.(quiet tiet)Morfosintaxis:Comprensió d’oracionsCategories gramaticalsSintaxisConcordança dintre del’oració. (Ahir vaig veniramb cotxes)PragmàticaDificultats amb els usosdel llenguatge(ironies, bromes, doblessentits…)ComentarisestereotipatsSemàntica:Vocabulari pobreAccés al lèxicBaixa comprensiósemànticaNeologismes
  63. 63. Classificació dels TEL (Rapin iAllen 1983)Afectació en l’expressió del llenguatgeDispràxia verbalT. de la programació fonològica Afectació en la comprensió i expressióT. fonològic/sintàcticAgnòsia auditiva/verbal o sordesa verbal Afectació en el procesament central delllenguatge T. Lèxic-sintàctic T.semàntic-pragmàtic
  64. 64. A casa… Animar al nen a que s’expressi. Potenciar el llenguatge verbal i disminuir elllenguatge no verbal. Donar-li temps a que s’expressi. Controlar l’ansietat i no donar mostres de desànim. No posar-lo en evidència (això no és diu així, diga-ho bé…) ni forçar-lo a demostrar davant d’una altrapersona (diga-li a la tieta…ja veuràs què bé que hodiu..) Cal donar idees, suggerir alternatives, a les sevesexpressions. Jugar a jocs de taula on el nen a de competir i crearpetites converses. En definitiva, ajudar-lo a que es senti més segur enel llenguatge.
  65. 65. TANV(Trastorn de l’aprenentatge noverbal)
  66. 66.  Trastorn del neurodesenvolupament quepresenta una disfunció en l’hemisferidret.Hemisferi Dret Estímuls noverbals Visoespaialitat Raonamentmatemàtic Percepció deles emocions Pragmàtica delllenguatgeHemisferiEsquerra Percepcióverbal Anàlisi delsdetalls Producciódelllenguatge
  67. 67. EXPLORACIÓNEUROPSICO-LÒGICARENDIMENTCOGNITIUGLOBALMEMÒRIAFUNCIONSLINGÜÍSTIQUESVISOPERCEPCIÓVISOESPAIAL,VISOCONSTRUCCIÓFUNCIONSEXECUTIVES/ATENCIÓCONDUCTAHABILITATSACADÈMIQUES
  68. 68. EXPLORACIÓNEUROPSICO-LÒGICARENDIMENTCOGNITIUGLOBALMEMÒRIAFUNCIONSLINGÜÍSTIQUESVISOPERCEPCIÓVISOESPAIAL,VISOCONSTRUCCIÓFUNCIONSEXECUTIVES/ATENCIÓCONDUCTAHABILITATSACADÈMIQUES
  69. 69.  Els perfils clínics que és poden presentar sondiferents. Mostra afectació en:Coordinació motriuFuncions visuperceptives/visoespaialsAprenentatge escolar Comprensió lectora Aritmètica Dificultats atencionals Tasques de visoconstrucció/visupercepció DisgrafiaRelacions socials Dificultats en l interpretació del llenguatge no verbal Dificultats en la dimensió pragmàtica del llenguatge(ironies, dobles sentits…)Simptomatologia afectiva
  70. 70. A casa…Utilitzar el reforç positiu.Evitar desaprovacions repetides.Evitar paraules ambigües, frases ambdoble sentit, ironies, sarcasmes.Anticipar amb temps els canvis. Explicarqui, què, per què, quan, on i com.Explicar que s’espera d’ell per evitarinterpretacions errònies en situacionssocials.Donar consignes verbals concretes iexplicites.
  71. 71. CONCLUSIONS
  72. 72. COORDINACIÓESCOLAFAMÍLIAPROFESSORDE REFORÇESPECIALISTA
  73. 73. CONCLUSIONS Són trastorns de base neurològica. La intervenció ha de ser primerenca i basada enl’evidencia. La intervenció específica l’ha de dur a terme unespecialista. La psicoeducació és bàsica per entendre el trastorn. Les adequacions escolars són fonamentals. Cal tenir en compte els aspectes emocionals. El paper principal dels pares és oferir recolzament.No viure el trastorn com a alguna cosanegativa
  74. 74. Per saber-ne més Informe Faros: Elaborat per HSJDwww.faroshsjd.net → Quaderns FAROS → L’aprenentatgeen la infància i l’adolescència. Claus per evitar el fracàsescolar
  75. 75. Per a que l’avaluaciósigui justa tots fareula mateixa prova:HEU DE PUJAR AL’ARBRE!!Maria Garau Rolandimgarau@hsjdbcn.orgMarta Massagué Codinammassague@hsjdbcn.org
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×