Your SlideShare is downloading. ×
Quadern de tutoria de 1r
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Quadern de tutoria de 1r

1,216

Published on

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
1,216
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
54
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyQuadern de tutoria de 1r dESO Pla dacció tutorial INS Damià Campeny Curs 2011-2012 0
  • 2. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyÍndex de temesObjectiusPrimer trimestreRebuda i presentació del grupConeixement i cohesió del grupElecció de delegatsPreparant lavaluació. Qüestionari dhàbits destudiTècniques destudiSegon trimestreAnàlisi de la primera avaluació. Diagnosi dels errorsTècniques d’estudiAutoimatge i autoconcepteLes emocionsRendiment acadèmicTercer trimestreAnàlisi de la segona avaluació. Diagnosi dels errorsTècniques d’estudiLes emocionsRendiment acadèmicPAT de 1r dESO 1
  • 3. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyObjectiusEls objectius del PAT de Primer dESO tenen com a fil conductor el coneixement icohesió del propi grup i el treball de tècniques i hàbits destudi que ajudin lalumnat atreure el màxim profit dels estudis. Es tractaran igualment temes de caràctertransversal que els conscienciïn de determinats valors per a la vida. La tutoria, enaquest aspecte, connectarà amb la matèria dAlternativa a la Religió.Les competències que es treballaran seran les transversals, en especial lacompetència comunicativa, la daprendre a aprendre i la dautonomia personal.Sinsistirà també al llarg del curs en la competència social i ciutadana en el fet que espropiciarà el treball en grup i linterrelació entre els components del grup classe.El que es presenta en aquest dossier és una proposta que cada tutor o tutora potadaptar com cregui oportú a les necessitats del seu grup. Pot completar o modificar elscontinguts plantejats aquí amb el material ofert en laula virtual(http://agora.xtec.cat/iesdamiacampeny/moodle/course/view.php?id=1502).PAT de 1r dESO 2
  • 4. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyPrimer trimestreEl nostre centreCURS: 1r dESO ACTIVITAT: El nostre centre OBJECTIU: Conèixer les pautes dactuació de linstitut, tantSESSIÓ: 1 en el que respecta al professorat dins i fora de laula com per part de lalumnat.DURADA APROX.: 1 h. MATERIAL: La seva pròpia agenda. Llibreta i bolígraf.En aquesta primera sessió sexplicarà com funciona linstitut. Sagafarà com a pauta laguia del professorat i sesmicolaran aspectes com: Què fem quan falta un professor/a? Com presentem els treballs? Com hem destudiar? Com ens hem de planificar el temps? Què farem quan faltem o sabem que hem de faltar a classe? Quina diferència hi ha entre falta lleu i falta greu? Quin paper tenen el tutor individual i el tutor de grup? ...Al final, cada alumne farà un resum del que sha dit i es demanarà un/a voluntari/a pertal dexplicar el que ha entès. Els companys i les companyes completaran el quecalgui.PAT de 1r dESO 3
  • 5. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyLa targeta de visita que va trobar el detectiuCURS: 1r dESO ACTIVITAT: La targeta de visita que va trobar el detectiu OBJECTIU: Descobrir aspectes de la personalitat delSESSIÓ: 2 company que em són desconegutsDURADA APROX.: 1 h. MATERIAL: Un foli i un retolador per l’alumne.Desenvolupament de l’activitat:1. Diem a l’alumne que escrigui, amb lletres grans en el centre d’un foli doblegat, tal com s’indica en el dibuix, el nom per què li agrada que el cridin.A dalt a la dreta, ha d’escriure dos adjectius que creu el descriuen amb bastantexactitud (curiós, sincer, atlètic,…).A dalt a l’esquerra, ha d’escriure paraules que indiquin el que li agrada fer (nedar, anaral cinema, llegir...)A la part de baix, d’esquerra a dreta, ha d’escriure, i en aquests ordre:  Un lloc que li agradaria visitar.  El programa de televisió que més li agrada.  El seu actor o actriu preferit.  Alguna cosa que ha fet i de què se’n sent orgullós/a.  Algun aspecte de la seva personalitat que sigui poc coneguda pels seus companys i que li sembla interessant donar a conèixer.Per la part del darrera pot escriure aquelles preguntes que li agradaria fer al seu tutor (sobre la seva forma de ser, l’estil de portar la classe, etc.)2. Tots els alumnes posen sobre la taula el seu foli, de manera que es pugui llegir. Es demana als alumnes que durant uns 10 minuts, es fixin en les targetes, ja que després es farà una prova de detectius basada en l’atenció que hagin posat en les dades que hi ha en elles.3. El professor recull les targetes. A partir d’una qualitat d’una targeta ( sincer per exemple) o d’una afecció, s’ha d’endevinar de quina persona es tracta, amb un màxim de vuit preguntes.PAT de 1r dESO 4
  • 6. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià Campeny Les preguntes han de fer-se de manera que, qui coneix la identitat de la targeta només hagi de respondre “sí” o “no”. A partir de la cinquena pregunta pot preguntar-se si el nom comença o acaba per una lletra determinada. És important que només es facin preguntes sobre les coses escrites a la targeta. Si el que fa de detectiu ho encerta, escull una altra targeta i un altre alumne voluntari passa a ser detectiu, i tracta d’endevinar el nou nom, mitjançant les vuit preguntes. Si no l’encertés, es continuaria amb la mateixa targeta fins a aconseguir-ho. És important que, un cop s’encerta el nom d’alguna de les targetes, es llegeixi sencera, com a resum. Tractem així de reforçar el coneixement d’aspectes que potser ens havien passat desapercebuts. El joc es pot continuar mentre es mantingui l’interès.4. El professor intentarà contestar a les preguntes que se li han fet darrera el foli. Cal procurar contestar a totes les preguntes.PAT de 1r dESO 5
  • 7. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyPresentar laltreCURS: 1r dESO ACTIVITAT: Presentar l’altreSESSIÓ: 3 OBJECTIU: Presentació i autoconeixement.DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Full de l’alumneDesenvolupament de l’activitat:Repartim els fulls i demanem als alumnes que els omplin. No expliquem res més (si novolem).Recollim els fulls plens.Quan els tenim tots els repartim a l’atzar.Diem: “Ara cadascú té el full d’un company o companya. Llegiu-lo bé. Despréscadascú tindrà un minut per a explicar què ha après llegint el que ha escrit el companyo companya. No cal llegir el text al grup, cal expressar el que ens ha dit a nosaltres. Estracta sobretot de fer conèixer millor el company a tots els del grup".Si queda temps, podem escriure al full el que pensen abans de tornar-lo al company.PAT de 1r dESO 6
  • 8. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyEm presento....Em dic: _____________________________________________________________Tinc ________ anys. M’agradaria ser més ________________________ del que sóc.Cada dia ___________________________________________________________En sortir del col·legi, joHi ha alguns companys queJo penso queQuan estic a classe:Els mestres es pensen que joM’agradaria poder_____________________________________________________________________El que no sap ningú és que :PAT de 1r dESO 7
  • 9. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyUn missatge de miCURS: 1r dESO ACTIVITAT: Un missatge de mi OBJECTIU: Fer saber a una persona que ens sentimSESSIÓ: 4 malament a causa de la seva conductaDURADA APROX.: 1 h. MATERIAL: Full de treballDesenvolupament de l’activitat: Explicar als alumnes les diferències entre un “missatge de mi “ i un “missatge de tu”. Posar alguns exemples. Repartir a cada alumne un full de treball, a fi que l’omplin individualment. Es formen parelles o grups de tres per comparar i compartir les seves respostes. Suggerir que s’identifiquin amb les persones implicades en el conflicte. Finalment es discuteix en gran grup allò que hem après.Observacions:Es pot fer que els alumnes enumerin tota una sèrie de situacions conflictives en què elproblema sigui només d’una persona. Es pot confeccionar un full de treball per portara terme l’activitat anterior.També va bé de vegades, que els alumnes i professors s’asseguin en cercle i durantdeu minuts tots puguin donar a qualsevol del cercle un “missatge de mi” positiu.PAT de 1r dESO 8
  • 10. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià Campeny FULL DE TREBALLI. Situació conflictiva II. Missatge de tu III. Missatge de mi1.Un pare està empipat perquèla seva filla arriba a casadesprés de mitja nit massasovint.2.Un nen està empipat perquè elseu germà gran no li vol deixarla bicicleta.3.Una mare està molesta perquèel seu fill, en comptes d’ajudar-la a casa, s’asseu a veure la TV.4. Un professor està explicantun tema a classe i un alumneestà xerrant tota l’estona.5.En Joan arriba un quartd’hora tard a la cita que teniaamb la Maria i no es disculpani dóna cap explicació.6.La Neus deixa totes les joguinesde la seva germana escampadesper terra després d’haver-hi jugat.7. Un grup d’alumnes que estanfent un treball en equip, fantanta fressa que els altres nopoden treballar.8.La Júlia promet tornar elllibre al Manel. Després derecordar-li-ho amigablementse’n torna a descuidar. PAT de 1r dESO 9
  • 11. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyLelecció de delegat/da ICURS: 1r dESO ACTIVITAT: Elecció de delegat amb coneixement.SESSIÓ: 5 OBJECTIU: Escollir les persones adequades pel càrrec de delegat.DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Full de treball de l’alumne.Desenvolupament de l’activitat:Dividir la classe en dos grups. Un grup haurà de resoldre el problema que es plantejarà i l’altregrup farà d’observador dels seus companys. El grup d’observadors el partirem per la meitat idonarem un full amb les pautes d’observació a cada grup.L’objectiu és que el primer grup d’observadors es fixi més en el primer objectiu i el segon grupen el segon objectiu.Després de l’activitat comprovem si hem seguit la norma: “si no escolto els meus amics no pucsaber el que han dit”. Els que han fet d’observadors expliquen les notes que han pres.PAT de 1r dESO 10
  • 12. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyPROBLEMAEn una classe de primer, s’ha d’escollir delegat de curs. S’han presentat dues noies i unnoi. Llegiu les seves característiques i digueu a qui triaríeu i per què. És molt importantque doneu els motius de la vostra elecció. Heu de triar qui ho faria millor.Sònia: Li agrada estudiar i treu molt bones notes. És força tímida i per això de vegades sembla seriosa. És molt responsable en els càrrecs que li toca fer a la classe. Normalment sempre va acompanyada per les seves dues millors amigues.Esteve: És el millor futbolista de la classe. Té molt amics però no li agrada anar amb les nenes perquè diu que juguen malament al futbol i a més són força avorrides. És un nen tranquil i a classe es porta bé. Mai no ha fet res perquè el castiguin. Sempre oblida de complir amb els càrrecs de la classe.Núria: No li agrada gens estudiar. Poques vegades fa els deures i a classe sempre està distreta. És molt simpàtica i oberta i se sap explicar molt bé. No es “talla” gens quan parla, sigui amb qui sigui. Té molts amics i coneix molts nens i nenes d’altres cursos. Sovint fa entremaliadures i els mestres la castiguen a l’hora del pati o del menjador.PAT de 1r dESO 11
  • 13. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyEQUIP D’OBSERVADORS NÚM.11. Els vostres companys parlen sempre d’un en un o parlen uns quants alhora?2. Guarden els torns de paraula o no?3. S’han enfadat, barallat o insultat alguns nens al llarg de la discussió?4. Mentre un nen parla, els seus companys paren atenció al que diu o fan altres coses?EQUIP D’OBSERVADORS NÚM.21. Tothom opina el mateix o hi ha diferent opinions?2. Quan un nen parla, agafa idees d’altres nens? Apunta les vegades que un nen ha anomenat el que ha dit un altre.3. Han parlat tots o només uns quants?4. El grup ha arribat a un acord? A quin?PAT de 1r dESO 12
  • 14. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyLelecció de delegat/da IICURS: 1r dESO ACTIVITAT: L’assemblea de classe ISESSIÓ: 6 OBJECTIU: Que els alumnes, abans d’escollir els delegats de classe, coneguin les seves funcions i les seves tasques.DURADA APROX.: 1 h MATERIAL: Fitxa per al professor/aDesenvolupament de l’activitat:El professor/a introduirà la primera sessió explicant als alumnes què són els delegats iles funcions que han de tenir.Seguidament explicarà que s’han d’escollir uns representants de la classe (Fitxa A peral professor/a), i els animarà perquè es presentin diferents candidats (com a mínimhauran de ser dos).Cada candidat haurà d’elaborar un “programa electoral” que serà presentat a la restade la classe. Es donarà una setmana perquè es preparin. Per tal delaborar elprograma, els candidats poden demanar ajuda a alguns companys que recolzaran lacandidatura. Es pot incloure una presentació visual (Power Point, Glog, etc.) per al diade lelecció.A la resta de la classe els demanarà que es preparin preguntes per fer als candidatssobre com realitzaran les seves tasques de delegats.PAT de 1r dESO 13
  • 15. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyFitxa per al professor/aEls delegats són representants dels estudiants. S’elegeixen a nivell de classe i podenser revocats si no acompleixen el paper que se’ls havia encomanat.El delegat és el portaveu de la voluntat dels seus companys i de la defensa dels seudrets.Les seves funcions principals són:  Fer d’interlocutor en qualsevol problema entre els alumnes i els professors o els òrgans de gestió i de govern del centre.  Mantenir informats la resta d’estudiants de les decisions preses pels òrgans de direcció del centre, així com de qualsevol esdeveniment que pugui afectar la seva vida estudiantil.  Participar en el sistema d’avaluació existent amb la possibilitat de revisar els exàmens i rebre explicacions adients sobre les qualificacions obtingudes.A més d’aquestes funcions, també tindrà aquelles que específicament estableixin elsestudiants de la seva classe.El Consell de DelegatsÉs un organisme que ha de garantir la relació del conjunt dels alumnes del centre.Està format per:  El conjunt de delegats de classe  Els representants al consell escolar del centre  Representants de les associacions d’estudiantsEl consell de delegats ha de:  Donar assessorament i suport als representants dels estudiants del consell escolar del centre, a qui faran arribar la problemàtica específica dels cursos o classes als quals representen.  Elaborar informes per al consell escolar del centre, bé per iniciativa pròpia o bé per requeriment d’aquest òrgan col·legiat.  Ser informat de l’ordre del dia de les reunions del consell escolar del centre.  Informar de les seves activitats a tots els alumnes del centres.PAT de 1r dESO 14
  • 16. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyLelecció de delegat/da IIICURS: 1r d’ESO ACTIVITAT: L’assemblea de classe IISESSIÓ: 7 OBJECTIU: Elecció de delegatsDURADA APROX.: 1 h MATERIAL: Acta de la votacióDesenvolupament de l’activitat:S’establirà a classe un debat dels diferents programes, conduït per un moderadorprèviament designat.Es distribuirà la classe de manera que hi hagi al davant de tot tantes taules comcandidats es presentin a delegats. Es demanarà a cada candidat que se situï en unade les taules, posant el seu nom al davant de manera visible.El moderador demanarà, per torns, que cada candidat presenti el seu programa iexpliqui per què l’han d’escollir a ell. Cada candidat disposarà de deu minuts per fer laseva exposició.Un cop acabades totes les exposicions, es demanarà a la resta de la classe que faciles preguntes que prèviament havia preparat. El moderador serà l’encarregat queaquesta part es faci amb ordre.Un cop finalitzat, es procedirà a la votació del candidats. Cada alumne/a escriurà en unpaper el seu candidat i el donarà al professor/a; la votació serà anònima.El recompte de vots es farà públicament, escrivint a la pissarra el nom dels diferentscandidats i apuntant els vots que vagi obtenint cadascun d’ells.PAT de 1r dESO 15
  • 17. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià Campeny Curs 2011-2012 ACTA DELECCIÓ DE DELEGAT/DACurs:______ Data de lelecció: ________________Components de la mesa:Tutor : ___________________________________________________________Alumne: _________________________________________________________Alumne: _________________________________________________________Primera votacióVots emesos: ____ Vots en blanc: _____ Vots nuls :_______ ALUMNES MÉS VOTATS VOTSSi un alumne ha obtingut més del 50% dels vots emesos serà designat delegat isotsdelegat el que hagi obtingut el segon nombre de vots més gran.Si cap alumne ha obtingut el 50% dels vots emesos, sefectuarà una segona votacióentre els quatre alumnes que hagin mes vots a la primera votació.Segona votació ALUMNES MÉS VOTATS VOTS Signatura dels components de la mesaPAT de 1r dESO 16
  • 18. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyPreparant lavaluació. Qüestionari dhàbits destudiCURS: 1r dESO ACTIVITAT: Qüestionari d’hàbits d’estudi OBJECTIU: Avaluar els hàbits d’estudi dels nostresSESSIÓ: 8 alumnes i, d’aquesta manera, evidenciar-los que no en tenen gaires.DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Qüestionari de l’alumneDesenvolupament de l’activitat:El professor/a pregunta al seu alumnat si consideren que tenen assolits els hàbitsd’estudi mínims per a poder realitzar qualsevol curs de l’ESO sense dificultats.Després de comentar-ho breument, es passa el qüestionari que sadjunta acontinuació i posteriorment es valora amb l’alumne/a.Les respostes negatives evidencien que l’alumne/a observa alguna carència enaquests aspectes i per tant cal que les treballin per millorar-les.PAT de 1r dESO 17
  • 19. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyQüestionari sobre hàbits d’estudiContesta SÍ o NO a la dreta de cada qüestió: Preparo tot el material d’estudi abans de seure a estudiar? Començo l’estudi amb exercicis de concentració? Sempre estudio en el mateix lloc? Llegeixo ràpidament el tema abans d’aprofundir en ell? Normalment estudio tots els dies? (cinc a la setmana) Abans de començar a estudiar em miro les parts més importants? Em situo deixant la finestra o la llum a la meva esquerra (dreta en el cas que sigui esquerrà/na)? Distribueixo el temps en les matèries d’estudi sense deixar-ne cap? Subratllo i faig esquemes quan estudio? Planifico anticipadament el meu temps lliure i d’estudi? Quan estudio, em faig preguntes sobre el contingut del text? Procuro tenir llum adequada? Busco les idees fonamentals quan llegeixo? Descobreixo amb facilitat les idees principals del tema? Després de subratllar, confecciono l’esquema? Faig resums quan la lliçó em sembla difícil o confusa? Consulto les paraules o expressions que no conec? Tots els dies estudio a les mateixes hores? Tinc força de voluntat per estudiar el temps que necessito? Dins de l’horari d’estudi faig descansos? Procuro mantenir una postura correcta? M’ocupo de ventilar la sala d’estudi? No em deixo portar per la fantasia i la imaginació, per la música, pel mòbil, pel xat...? Estudio allunyat de la televisió i dels sorolls?Què crec que necessito per estudiar millor? Per què?PAT de 1r dESO 18
  • 20. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyLa planificació del temps destudiCURS: 1r dESO ACTIVITAT: Graella de planificació del temps destudi OBJECTIU: Conscienciar lalumnat i fer conèixer el tutor/aSESSIÓ: 9 les hores que dedica cadascun a lestudi i a loci o lesport i del que necessitaria per treuren millor profit.DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Graella (dues còpies)Desenvolupament de l’activitat:El tutor/a passarà el full adjunt en dos fulls diferents per tal que l’alumnat elabori unhorari setmanal d’estudi en el primer, on haurà de constar el nom. Es convenient quel’alumne/a faci constar les hores d’oci (TV, xat, Facebook, telèfon, sortir ambamics/gues...), pràctica esportiva (gimnàs, entrenaments...) i activitats extraescolars(repàs, idiomes...) per veure si hi ha coherència i equilibri entre les hores dedicades acadascuna d’aquestes activitats i les d’estudi. Seria bo fer servir diferents colors perombrejar les caselles segons els tipus d’activitats citades anteriorment, és una maneramolt visual de veure la distribució.Una vegada fet, el tutor/a el revisarà juntament amb l’alumne/a i, si és el cas,demanarà que es torni a fer (a laltre full) amb les consideracions i/o correccionsrecomanades.Premisses que cal aconsellar per elaborar una bona planificació d’estudi: Intentar que les hores d’estudi siguin sempre a la mateixa o semblant franja horària. El mínim d’hores d’estudi a la setmana no pot ser inferior a 14h (mínim) i haurien d’estar repartides equitativament entre els 7 dies, és a dir s’ha d’estudiar cada dia (no deixar ningun sense estudi incloent els caps de setmana). Ha d’haver-hi un equilibri entre les hores d’estudi i/o extraescolars; i les d’oci i/o de pràctica esportiva.Una vegada acabada l’activitat el tutor/a pot fer-se una fotocòpia (si ho consideranecessari) i retornarà el full a l’alumne/a perquè el pugui seguir i aconsellarà de posar-lo ben visible al seu lloc d’estudi.La informació obtinguda permetrà fer un anàlisi a nivell de grup i individual molt útil peral seguiment tutorial. Caldria fer arribar aquesta informació al tutor/a individual de cadaalumne/a.PAT de 1r dESO 19
  • 21. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyPlanificació del temps destudiHORA DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE8,00-9,009,00-10,0010,00-11,0011,00-11,3011,30-12,3012,30-13,3013,30-15,0015,00-16,0016,00-17,0017,00-18,0018,00-19,0019,00-20,0020,00-21,0021,00-22,0022,00-23,00 20
  • 22. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyTècniques destudi: Exercitar la memòriaCURS: 1r dESO ACTIVITAT: Exercitar la memòria OBJECTIU: Realitzar diferents exercicis perquè l’alumneSESSIÓ: 10 exerciti la memòria, tenint en compte un seguit de normes.DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Fulls annexesDesenvolupament de l’activitat:El professor comença la sessió explicant que la memòria es pot millorar si tenim encompte unes quantes normes:1. Entendre el que volem estudiar. Per això ens servirem de diccionaris, llibres, esquemes, apunts… per tenir clar el contingut, les paraules noves que hem après, les més difícils, etc.2. Repetició d’aquells conceptes, formules o esquemes que volem recordar, fins que assegurem que han quedat ben fixats. La repetició es pot reforçar, escrivint, subratllant, dient en veu alta, etc. Com se sap molt bé, els anuncis publicitaris de TV se t’acaben gravant a força de repetició.3. Memòria associativa: La memòria associativa permet d’organitzar les coses per agrupació o afinitats i així poder recordar més fàcilment: la pluja recorda el paraigües.Després d’aquesta petita explicació, el professor proposa diferents activitats perexercitar la memòria.Dins aquesta modalitat d’exercicis, hi podem trobar de dos tipus: el corresponent a lamemòria auditiva, i el referent a la memòria visual. Per tal de treballar correctament eltema de la memòria, és recomanable de treballar les dues amb diferents tipusd’exercicis.Activitat primera. Llista de 15 mots que han d’aprendre els alumnes en dos minutsaproximadament. Es reparteix el full posat del revés. Quan tots els alumnes ja eltenen, el professor/a diu que poden girar-lo i a partir daleshores comença a comptar eltemps. Passats els dos minuts, els alumnes han de tornar a girar-lo i en el full deresposta escriure tots els mots que recordin. És recomanable fer aquest exercici elprimer de tots, i en finalitzar la classe tornar-lo a repetir per veure quantes paraulesrecorden en el temps. Aquí hi intervé la memòria immediata i la de llarg termini. Unaprenentatge significatiu repercuteix en una memòria a llarg termini més reeixida.Activitat segona. Fer de nou la mateixa activitat però portant a terme la memòriaassociativa. Donar un llistat de 20 paraules de quatre grups semàntics diferents. L’èxitde record és moltes vegades més exitós.Activitat tercera. Aquesta activitat és de memòria visual. És del mateix tipus que laprimera però en aquest cas es tracta de dibuixos barrejats que cal que recordin ienumerin. 21
  • 23. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyActivitat quarta. De memòria visual. Després d’ensenyar el dibuix o fotografia ferpreguntes sobre el personatge o personatges que s’hi representen. Quants animals surten a l’habitació? Qui hi ha damunt el televisor? Hi surt alguna serp? Qui hi ha damunt el llit? Etc.Avaluació de l’activitatUn cop passades les fitxes de treball cal valorar conjuntament quins han estat elsresultats obtinguts, i a partir d’aleshores que cada alumne potenciï la memòria menysdesenvolupada i utilitzi la que té més facilitat a l’hora de l’estudi.PAT de 1r dESO 22
  • 24. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyActivitat 1Memoritza aquestes 15 paraules1. CASA2. PERA3. VACA4. OMBRA5. COCA6. BOCA7. LLEÓ8. DATA9. TAULA10. CARTA11. PLUJA12. CIGAR13. NEGRE14. HOME15. TINTAPAT de 1r dESO 23
  • 25. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyEscriu aquestes 15 paraules memoritzades1. _____________2. _____________3. _____________4. _____________5. _____________6. _____________7. _____________8. _____________9. _____________10. _____________11. _____________12. _____________13. _____________14. _____________15. _____________PAT de 1r dESO 24
  • 26. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyActivitat 2Memoritza aquestes paraules tenint en compte que es poden relacionar1. Taula2. Cadira3. Llit4. Armari5. Prestatgeria6. Margarida7. Rosa8. Clavell9. Jacint10. Tulipa11. Aspirador12. Planxa13. Batedora14. Fregidora15. Rentadora16. Clau17. Martell18. Serra19. Taladradora20. TacoPAT de 1r dESO 25
  • 27. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyEscriu les paraules que recordis tenint en compte que es podien relacionar1. _______________2. _______________3. _______________4. _______________5. _______________6. _______________7. _______________8. _______________9. _______________10. _______________11. _______________12. _______________13. _______________14. _______________15. _______________16. _______________17. _______________18. _______________19. _______________20. _______________PAT de 1r dESO 26
  • 28. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyActivitat 3 Cavall, conill, gat, ratolí, gos, hàmster, lloro, serpPAT de 1r dESO 27
  • 29. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyActivitat 4PAT de 1r dESO 28
  • 30. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyA partir daquest punt, es pot consultar el dossier de Tècniques destudi que hi ha aCoordinació pedagògica per exercitar determinades eines amb lalumnat segons lesseves necessitats.Es pot anar treballant durant tot el curs.PAT de 1r dESO 29
  • 31. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyPreparant lavaluacióCURS: 1r dESO ACTIVITAT: Preparació de la sessió d’avaluacióSESSIÓ: X OBJECTIU: Preparar la sessió d’avaluació.DURADA APROX.: 1h MATERIAL: Guió per als alumnes.Desenvolupament de l’activitat:El principal d’aquesta activitat és que l’opinió que es porti a la sessió sigui la de tot elgrup, i no tan sols la d’uns quants alumnes. Els representants del curs confeccionaranal final un informe redactat i presentat correctament que es llegirà a la sessió següent.És convenient que el tutor supervisi aquest informe per tal d’evitar comentaris iapreciacions innecessàries.Guió dels alumnes:1. Valoració de les matèries:  Interès i motivació: actitud i participació.  Metodologia i activitats.  Nivell de comprensió: rendiment.  Propostes dels alumnes.2. Valoració del nivell de relació i convivència del grup:  Relació grupal.  Assistència, participació, incidències, etc.  Propostes dels alumnes.Cal insistir als alumnes que l’informe que confeccionen ha de tenir un sentit generalque eviti les particularitzacions. Els problemes de cada matèria s’han de tractardirectament amb el professor de la mateixa. Per tant, les possibles (però inevitables)referències a les assignatures es procuraran que s’insereixin en un marc general queeviti les concrecions.L’altra gran directriu de l’informe és la seva finalitat autocrítica: els alumnes han dereflexionar també sobre les seves pròpies actituds i dificultats, sobre ells mateixos, detal manera que entenguin que una crítica inclou tant els elements negatius com elspositius. Creiem que és convenient descartar aquesta idea que els alumnes a la sessiód’avaluació tan sols han de comentar problemes.PAT de 1r dESO 30
  • 32. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià Campeny GUIÓ DELS ALUMNES Valoració de les matèriesInterès i motivació: actitud i participacióMetodologia i activitatsNivell de comprensió: rendimentPropostes de millora dels alumnes Valoració del nivell de relació i convivència del grupRelació del grupAssistència, participació, incidències, etc.Propostes de millora dels alumnesPAT de 1r dESO 31
  • 33. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyAnàlisi de lavaluacióCURS: 1r dESO ACTIVITAT: Analitzar els resultats de l’avaluació OBJECTIU: Fer una reflexió global i en conjunt deSESSIÓ: x l’avaluació del grup i de cadascun dels seus membres.DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Full de treball per als alumnes.Desenvolupament de l’activitat:Aquesta activitat està pensada de fer un cop ja sabem els resultats de l’avaluació.El tutor/a té recollits el nombre d’assignatures suspeses pels components del grup, i espoden utilitzar per veure en quines assignatures van pitjor, en què és amb el que mésfallen, i com poden fer per a millorar.Podem fer que omplin la fitxa de treball que a continuació indiquem per a podercomparar-la amb les posteriors avaluacions i comprovar si es compleixen lesintencions que indiquen.Tot plegat és una sessió per a reflexionar en què hem fallat o què hem fet bé per tal deseguir amb les accions que ens aporten fruits i canviar aquelles que no ens aportenres positiu.Cal que entenguin que el full de treball és com un contracte amb el tutor/a i que elscompromisos als que s’arriba, cal fer el possible per assolir-los.PAT de 1r dESO 32
  • 34. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyNom: Curs:Valoració dels resultats de la ______ avaluació1. Els resultats que he obtingut en aquesta avaluació són: (senyala amb una creu) Millors del que m’esperava. Els que m’esperava Pitjors del que m’esperava2. Per què creus que has obtingut aquests resultats?3. Digues tres coses que SÍ has fet bé aquest trimestre. a) b) c)4. Digues tres coses que NO has fet bé aquest trimestre. a) b) c)5. Digues tres propòsits que et planteges a fer durant aquest trimestre per millorar el teu rendiment. Han de ser reals i has de posar aquells que procuraràs complir-los.PAT de 1r dESO 33
  • 35. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyValoració de les activitats de tutoria Activitat Data Valoració i/o comentarisPAT de 1r dESO 34
  • 36. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenySegon trimestreEs pot començar amb la valoració dels resultats de la primera avaluació, si no shapogut fer abans.En aquest trimestre continuarem treballant els hàbits d’estudi. En funció dels resultatsde l’avaluació, ens replantejarem algunes qüestions que potser no hem sabut veure:planificació del temps (caldria mirar la graella que es va confegir a meitat del primertrimestre), el lloc on estudia l’alumne/a (és l’adient o caldria que s’ho replantegéstambé), les diferents tècniques d’estudi. En aquest apartat, caldria anar consultant eldossier que s’ha preparat per a les tutories i que està al despatx de Coordinaciópedagògica /Cap d’estudis.A banda de les tècniques d’estudis, cabdal en aquest nivell de l’ESO, caldria treballarles emocions i l’autoconeixement.Al tercer trimestre, acabaríem per conèixer l’importància de l’autoregulació de lesemocions i acabaríem de treballar les tècniques d’estudi.PAT de 1r dESO 35
  • 37. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyEl cabdell de llanaCURS: 1r dESO ACTIVITAT: El cabdell de llanaSESSIÓ: X OBJECTIU: Treballar l’autoestimaDURADA APROX.: 1 h. MATERIAL: Cabdell de llanaDesenvolupament de l’activitatSeurem en cercleUn membre del grup llença un cabdell de llana mantenint la punta de la llana amb elsdits, al mateix temps diu una cosa que fa molt bé (no una cosa que li agradi fer!).Cada persona que rep el cabdell, envolta un dels seus dits amb la llana, el passa auna altra persona i diu la cosa que millor fa, fins que tot el grup participi.El primer que comentarem és com ens hem sentit, si ens ha costat decidir-nos per unade les nostres qualitats...El segon és reflexionar sobre el que hem construït (una teranyina, un embolic, unaxarxa...). Quan es treballa en xarxa, com ens afectem mútuament, si una persona novol sostenir la llana, afecta al grup? I si es llença amb massa força? ...Suggeriments: Intentar ser ordenats i silenciosos per fer els cercles. Reflexionar abans de començar per evitar copiar i tenir criteri propi. Pensar sobre la nostra vida. Escoltar de forma activa. Reflexionar sobre el meu paper en el grup. Extrapolar-ho a situacions reals del grup, avantatges i inconvenients.PAT de 1r dESO 36
  • 38. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyLes nostres virtutsCURS: 1r dESO ACTIVITAT: Les nostres virtutsSESSIÓ: X OBJECTIU: Treballar l’autoestimaDURADA APROX.: 1 h. MATERIAL: Paper i bolígrafDesenvolupament de l’activitatCadascú apunta el seu nom en un paper. Els barregem i cadascú n’agafa un. Ha depensar dues virtuts de la persona que li ha tocat. Les diu en veu alta i els companyshan d’endevinar de qui es tracta. El destinatari de les floretes diu si hi està d’acord ono i diu una virtut més.Aquesta activitat s’ha de fer després d’haver treballat els valors.PAT de 1r dESO 37
  • 39. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyQue circuliCURS: 1r dESO ACTIVITAT: Que circuliSESSIÓ: X OBJECTIU: Treballar l’autoestimaDURADA APROX.: 1 h. MATERIAL: Paper i bolígrafDesenvolupament de l’activitatPosar el nostre nom al full i fer que circuli per totes les taules de la classe. L’alumnatno s’ha de moure del seu lloc i els fulls canvien de taula cada 15 segons.Quan ens arriba el full d’una persona a la nostra taula hem d’escriure un tret positiud’ella o alguna cosa que ens agradi de la seva forma de ser.Un cop tothom ha escrit alguna cosa de tots els membres de la classe, el professor/arecull tots els fulls i va cridant cada membre perquè llegeixi allò que més li hagi agradatdel que li han escrit.Aquest exercici és molt efectiu per aquells alumnes que tenen un baix nivelld’autoestima perquè els ajuda a veure les seves qualitats i a relacionar-se amb elgrup-classe.PAT de 1r dESO 38
  • 40. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyLa cosa més maca d’aquest mónCURS: 1r dESO ACTIVITAT: La cosa més maca d’aquest món OBJECTIU: Conèixer el nivell d’autoestima i conèixer comSESSIÓ: X ens valoren les persones.DURADA APROX.: 20’. MATERIAL: Un a caixa i un mirallDesenvolupament de l’activitatEn una caixa tancada introduirem un mirall. Els/les participants entraran un/a per un/a isels dirà que a la caixa hi ha la cosa més maca d’aquest món. Podran obrir la caixa,de manera que s’hi vegin reflectits i se’ls preguntarà si dins la caixa hi ha la cosa mésmaca d’aquest món.Cal observar la reacció dels joves i, a partir daquí, treballar l’autoestima al nivell quefaci falta. Aquell jove que més segur estigui de si mateix menys es sorprendrà en elmoment d’obrir la caixa. De la mateixa forma, aquell que tingui una autoestima baixa,possiblement tindrà la reacció de negar el que sestà dient en aquell moment.Finalment, no cal que leducador/a insisteixi en el fet de si el que es veu és veritat omentida. Només cal que es fixi en la reacció del participant i, alhora, cal tenir clar queamb aquesta sola activitat no coneixerem el nivell dautoestima dels i les joves, sinóque ho haurem de completar on també es tracti aquest aspecte.PAT de 1r dESO 39
  • 41. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyEm sento satisfet/aCURS: 1r dESO ACTIVITAT: Em sento satisfet/a OBJECTIU: Afavorir el desenvolupament de lautoestima,SESSIÓ: X manifestant, davant els altres, les pròpies qualitats i capacitats. Afavorir la cohesió del grup. MATERIAL: Pilota de tennis o qualsevol objecte que esDURADA APROX.: 30’. pugui anar passant.Desenvolupament de l’activitatEls/les participants shan de posar en rotllana i asseguts a terra. Un cop assegutstots/es saniran llençant la pilota. Qui la tingui haurà de dir a la resta de companysalguna cosa que faci que se senti satisfet dell/a mateix/a (exemple: perquè sóc unabona estudiant; perquè tinc molts amics/gues; perquè sóc molt responsable...).Posteriorment es comentarà el que hagi sortit.Hem dintentar que la pilota caigui en les mans de tots/es els/les participants i,daquesta manera, que ningú es quedi fora del joc.PAT de 1r dESO 40
  • 42. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyUna rosa és una rosaCURS: 1r dESO ACTIVITAT: Una rosa és una rosa OBJECTIU: Afavorir el desenvolupament de lautoestima.SESSIÓ: X Afavorir la cohesió del grup.DURADA APROX.: 30’. MATERIAL: Paper i bolígrafDesenvolupament de l’activitatA cada jove se li donarà un paper i un bolígraf. La consigna és que dibuixin una rosa iescriguin una qualitat seva en els pètals. Després passaran la seva rosa al company/adel costat. Aquest/a haurà descriure una qualitat de la persona a qui pertanyi la flor. Iaixí successivament fins que totes les roses estiguin plenes.Totes han de ser qualitats positives i no han de repetir-se. Després es pot fer uncol·loqui debat sobre els diferents aspectes de la dinàmica.PAT de 1r dESO 41
  • 43. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyLa balançaCURS: 1r dESO ACTIVITAT: La balança OBJECTIU: Afavorir el desenvolupament de lautoestima.SESSIÓ: X Afavorir la cohesió del grup.DURADA APROX.: 2h. MATERIAL: Paper i bolígrafDesenvolupament de l’activitatEs reparteixen tants paperets com alumnes hi ha a la classe a cada un dels alumnes.Cada alumne ha d’escriure 3 coses bones dels seus companys i en l’últim paperethauran de dir tres coses dolentes d’ells mateixos. Un cop acabat l’exercici, esrecolliran els paperets, excepte el propi que el guardaran per a la propera sessióEn la segona sessió es repartiran els comentaris pertinents a cada un dels alumnes.Es demanarà que els comparin amb el seu i que en treguin les seves pròpiesconclusions. Tenen més defectes o més virtuts?L’objectiu es fer-los veure que el que opinen d’ells molts cops és fruit de la sevainseguretat i que si posen els seus “defectes” en una balança amb les virtuts de l’altreveuran que no n’hi ha per tant.També cal que entenguin que ningú no és perfecte i que tenir defectes és humà.Caldrà preveure una segona sessió, després que el professor hagi fet un filtratge pertal d’evitar comentaris que puguin ferir.És important insistir en el fet de potenciar les virtuts dels altres i no pas els defectes.PAT de 1r dESO 42
  • 44. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyQualitats del caràcterCURS: 1r dESO ACTIVITAT: Qualitats del caràcter OBJECTIU: Afavorir el desenvolupament de lautoestima.SESSIÓ: X Afavorir la cohesió del grup. Treballar el jo interior i el jo públic.DURADA APROX.: 2h. MATERIAL: Paper i bolígrafDesenvolupament de l’activitatApuntarem a la pissarra una sèrie de qualitats. Cada alumne haurà d’escollir tres queels identifiquin.Després en grup comentaran per qèe han escollit aquestes qualitats i si els companysho veuen igual.Les qualitats poden ser:  Curiositat  Independència  Autocontrol  Constància  Sinceritat..etc.Es tracta de treballar la importància de reflexionar sobre un mateix, autodefinir-se iconèixer com es sent el company.PAT de 1r dESO 43
  • 45. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyQuè vull ser de granCURS: 1r dESO ACTIVITAT: Què vull ser de gran OBJECTIU: Reflexionar sobre les preferències professionalsSESSIÓ: X i els valors que tenen.DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Paper i bolígrafDesenvolupament de l’activitatEs formaran grups en funció del nombre de persones que de major vulguin tindrà lamateixa professió.Cada grup en primer lloc haurà de preparar una exposició explicant els aspectespositius de la seva professió i després ho exposarà davant de la resta de la classenomenant un portaveu del grup.El portaveu de cada grup haurà de vendre a la resta que la seva professió és la millor iquin són els seus punts forts. La resta de la classe després de la intervenció haurà deplantejar preguntes sobre els contres que entenguin que té aquella professió.Es busca amb aquesta activitat que els alumnes aprenguin de la importància que té elsaber a la seva edat el que es vol ser, quan s’incorporin al món professional, a més deconèixer informació de moltes professions que s’exposaran a classe.Tothom ha de participar i nomenar la professió que vol tindre en el futur.No només es tindran en compte els temes econòmics en les intervencions, sinó temesde importància social de la professió, reconeixement de la resta...PAT de 1r dESO 44
  • 46. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyPreparant lavaluacióCURS: 1r dESO ACTIVITAT: Preparació de la sessió d’avaluacióSESSIÓ: X OBJECTIU: Preparar la sessió d’avaluació.DURADA APROX.: 1h MATERIAL: Guió per als alumnes.Desenvolupament de l’activitat:El principal d’aquesta activitat és que l’opinió que es porti a la sessió sigui la de tot elgrup, i no tan sols la d’uns quants alumnes. Els representants del curs confeccionaranal final un informe redactat i presentat correctament que es llegirà a la sessió següent.És convenient que el tutor supervisi aquest informe per tal d’evitar comentaris iapreciacions innecessàries.Guió dels alumnes:3. Valoració de les matèries:  Interès i motivació: actitud i participació.  Metodologia i activitats.  Nivell de comprensió: rendiment.  Propostes dels alumnes.4. Valoració del nivell de relació i convivència del grup:  Relació grupal.  Assistència, participació, incidències, etc.  Propostes dels alumnes.Cal insistir als alumnes que l’informe que confeccionen ha de tenir un sentit generalque eviti les particularitzacions. Els problemes de cada matèria s’han de tractardirectament amb el professor de la mateixa. Per tant, les possibles (però inevitables)referències a les assignatures es procuraran que s’insereixin en un marc general queeviti les concrecions.L’altra gran directriu de l’informe és la seva finalitat autocrítica: els alumnes han dereflexionar també sobre les seves pròpies actituds i dificultats, sobre ells mateixos, detal manera que entenguin que una crítica inclou tant els elements negatius com elspositius. Creiem que és convenient descartar aquesta idea que els alumnes a la sessiód’avaluació tan sols han de comentar problemes.PAT de 1r dESO 45
  • 47. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià Campeny GUIÓ DELS ALUMNES Valoració de les matèriesInterès i motivació: actitud i participacióMetodologia i activitatsNivell de comprensió: rendimentPropostes de millora dels alumnes Valoració del nivell de relació i convivència del grupRelació del grupAssistència, participació, incidències, etc.Propostes de millora dels alumnesPAT de 1r dESO 46
  • 48. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyAnàlisi de lavaluacióCURS: 1r dESO ACTIVITAT: Analitzar els resultats de l’avaluació OBJECTIU: Fer una reflexió global i en conjunt deSESSIÓ: x l’avaluació del grup i de cadascun dels seus membres.DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Full de treball per als alumnes.Desenvolupament de l’activitat:Aquesta activitat està pensada de fer un cop ja sabem els resultats de l’avaluació.El tutor/a té recollits el nombre d’assignatures suspeses pels components del grup, i espoden utilitzar per veure en quines assignatures van pitjor, en què és amb el que mésfallen, i com poden fer per a millorar.Podem fer que omplin la fitxa de treball que a continuació indiquem per a podercomparar-la amb les posteriors avaluacions i comprovar si es compleixen lesintencions que indiquen.Tot plegat és una sessió per a reflexionar en què hem fallat o què hem fet bé per tal deseguir amb les accions que ens aporten fruits i canviar aquelles que no ens aportenres positiu.Cal que entenguin que el full de treball és com un contracte amb el tutor/a i que elscompromisos als que s’arriba, cal fer el possible per assolir-los.PAT de 1r dESO 47
  • 49. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyNom: Curs:Valoració dels resultats de la ______ avaluació6. Els resultats que he obtingut en aquesta avaluació són: (senyala amb una creu) Millors del que m’esperava. Els que m’esperava Pitjors del que m’esperava7. Per què creus que has obtingut aquests resultats?8. Digues tres coses que SÍ has fet bé aquest trimestre. a) b) c)9. Digues tres coses que NO has fet bé aquest trimestre. a) b) c)10. Digues tres propòsits que et planteges a fer durant aquest trimestre per millorar el teu rendiment. Han de ser reals i has de posar aquells que procuraràs complir-los.PAT de 1r dESO 48
  • 50. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyValoració de les activitats de tutoria Activitat Data Valoració i/o comentarisPAT de 1r dESO 49
  • 51. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyTercer trimestreEn aquest trimestre es treballaran diferents activitats que tenen com a tema central lesemocions: la seva regulació, l’autonomia personal, les habilitats socioemocionals i leshabilitats de vida i benestar.PAT de 1r dESO 50
  • 52. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyTEMA DE LA REGULACIÓ EMOCIONALACTIVITAT: «REGULACIÓ EMOCIONAL?»La regulació serveix per a respondre adequadament davant d’una situació alhora quecontribueix a prevenir els efectes nocius de les emocions, la qual cosa es durà a termemitjançant l’anàlisi i la reflexió de les respostes conductuals donades a una situació.Objectius  Definir el concepte de regulació emocional.  Conèixer diverses estratègies de regulació emocional.  Reflexionar sobre les estratègies emprades per al maneig de les emocions.  Respectar les diverses respostes donades pels companys.ProcedimentEscriviu una pluja d’idees que contingui el que se us acudeixi sobre les preguntes quese us formulen per reflexionar.Seguidament, heu de veure dues pel·lícules en què apareixeran situacions en lesquals haureu d’identificar les emocions sentides pels protagonistes, així com tambéidentificar les diverses estratègies de regulació que utilitzen i analitzar el nivell deconducta reguladora manifestada. Per acabar, plantegeu alternatives a la resolució deles situacions visionades utilitzant les estratègies apreses.Es recomanen les següents pel·lícules per tal de facilitar l’activitat:  Te doy mis ojos, d’Iciar Bollaín (2003), de nacionalitat espanyola i amb una durada de 106 minuts.  Durmiendo con su enemigo, de Joseph Ruben (1991), de nacionalitat nord- americana i amb una durada de 95 minuts.Preguntes per reflexionar:  Què entens per regulació emocional?  Quines estratègies de regulació acostumes a utilitzar per a manejar les teves emocions?PAT de 1r dESO 51
  • 53. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià Campeny FitxaNom de la pel·lícula: Estratègies de Situació Emoció Anàlisi que en fas regulació .Per saber-ne mésQuan parlem de regular les emocions ens estem referint gairebé sempre al domini deles emocions desagradables (tristesa, por, ansietat...), perquè algunes d’aquestes, sies mantenen estables en el temps, poden derivar en trastorns com ara depressió,fòbies, estrès, etc. Resulta interessant treballar-les per a prevenir-ne els efectesnocius. Tot i que alguna de les emocions positives, com ara l’eufòria, també s’ha deregular.PAT de 1r dESO 52
  • 54. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyACTIVITAT: «COM ACTUEM?»Cada persona té les seves pròpies estratègies per a fer front a les diverses situacionsen què es troba. Cadascun de vosaltres podreu observar i analitzar diferentsestratègies per a fer front a un mateix esdeveniment.Objectius  Respectar el fet que davant d’una mateixa situació cada persona pot pensar, sentir o actuar de manera diferent.  Identificar les pròpies estratègies de regulació emocional davant d’un esdeveniment.ProcedimentSe us plantejaran una sèrie de situacions i heu de buscar quina és la millor manera deresoldre-les.Preguntes per reflexionarSituació 1La Maria i jo som companyes de feina des de fa 8 anys; tenim una relació, a més deprofessional, d’amistat. Avui, quan ha arribat a la feina, l’he trobada trista, com absent,no tenia gaires ganes de parlar, li he preguntat què li passava i m’ha dit que s’havianotat un bony al pit i que té por que sigui cancerós; la seva mare ja va morir de càncerde pit. ESTRATÈGIES D’AFRONTAMENT I EMOCIÓ RESPOSTA IMPULSIVA DE CONTROLPAT de 1r dESO 53
  • 55. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenySituació 2En Pau és el meu fill, té un anyet i mig; mentre jo treballo se n’ocupa la seva àvia. Heanat a buscar el nen a casa de la seva àvia, era l’hora del berenar, i li he dit: «va ja hofaig jo», i en Pau ha tancat la boca, no volia provar cap mos. No he pogut més i m’heposat a plorar. He tingut un dia molt dur, pateixo molta pressió a la feina, i a més al’àvia li menja sense cap mena de problema. ESTRATÈGIES D’AFRONTAMENT I EMOCIÓ RESPOSTA IMPULSIVA DE CONTROLSituació 3Des de fa un parell de mesos sóc el nou cap de Recursos Humans de la mevaempresa, estic a prova durant sis mesos. El dia que em van nomenar vaig estar moltcontent, feia cinc anys que treballava durament per aconseguir aquest càrrec. Avui elmeu cap immediat m’ha cridat al seu despatx i m’ha fet saber que s’ha de fer unareestructuració de personal, i que cal acomiadar una vintena de persones, algunes deles quals havien estat companys de feina fins fa poc temps i amb les quals m’uneixuna sincera amistat. Personalment, penso que cal estudiar altres possibilitats, però... ESTRATÈGIES D’AFRONTAMENT I EMOCIÓ RESPOSTA IMPULSIVA DE CONTROLPAT de 1r dESO 54
  • 56. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenySituació 4Avui, finalment, ens han donat les claus del nostre petit apartament a la platja.Estàvem tan il·lusionats; feia dos anys que ho esperàvem, i hi hem invertit els estalvisd’una dècada. Però l’alegria ens ha durat poc, els acabats acordats i els que hem vistno tenien res a veure. De fet, no havíem supervisat gaire les obres, confiàvem en elpromotor, però… ESTRATÈGIES D’AFRONTAMENT I EMOCIÓ RESPOSTA IMPULSIVA DE CONTROLResposta orientativa per a l’alumne/aLes principals estratègies de regulació són: distanciament, meditació, reenquadramenti planificació de la resolució del problema, reestructuració cognitiva, relaxació,acceptació de la pròpia responsabilitat, relativització de les situacions mitjançant elsentit de l’humor, actitud positiva, entre d’altres.PAT de 1r dESO 55
  • 57. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià Campeny ACTIVITAT: «ME’N RECORDO DE...» Es facilitarà el procés de reflexió sobre l’aplicació de diverses estratègies de regulació emocional en situacions personals viscudes. Objectius  Reflexionar sobre la pròpia regulació emocional.  Analitzar diverses alternatives de resposta i possibles conseqüències de l’ús d’una estratègia o una altra davant d’un mateix esdeveniment.  Adquirir noves estratègies de regulació emocional.  Respectar la diversitat d’opinions i valoracions donades pels companys pel que fa a les situacions plantejades i les experiències viscudes compartides. Procediment Exposa per escrit una experiència personal en què es requeria regulació emocional. Analitza si la resposta donada va ser l’adequada o no a la situació plantejada tot seguint la plantilla. Posteriorment, proposa altres alternatives i analitza’n les possibles conseqüències.SITUACIÓ:EMOCIÓ:RESPOSTA DONADA:CONSEQÜÈNCIES:POSSIBLE RESPOSTA ADEQUADA:POSSIBLE CONSEQÜÈNCIA DE LA RESPOSTA ADEQUADA: PAT de 1r dESO 56
  • 58. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyACTIVITAT: «RESPIREM, ENS RELAXEM I ESCOLTEM MÚSICA»Per aprendre a relaxar-nos és important que aprenguem a respirar correctament. Larelaxació és una estratègia útil per a reduir el nivell d’estrès i regular la respostaemocional i conductual davant d’un fet que provoca ansietat. La música és un elementque tenim al nostre abast que pot contribuir a aconseguir aquesta relaxació.Objectius  Prendre consciència de com respirem i la seva influència en el nostre benestar.  Aprendre a regular el ritme, la durada i la intensitat del procés respiratori.  Conèixer els beneficis de la relaxació en la reducció de l’estrès i de l’ansietat.  Valorar l’experiència de la relaxació.  Utilitzar la música com a element afavoridor de la relaxació.  Introduir-se en les tècniques de visualització.ProcedimentPer realitzar aquests exercicis, seria interessant disposar d’un espai on fos possibleregular la intensitat de la llum, sense sorolls externs i amb ventilació natural. Tambépodem posar una música de fons en què, per exemple, es reprodueixin sons naturals:pluja, cascades d’aigua, vent, etc. Podem fer-lo asseguts en una cadira. En primer lloc,us convido a fixar-vos en com respirem. Seguidament, us donaré indicacions de comfer-ho correctament, és a dir, agafant l’aire pel nas i enduent-nos aquest aire fins a lazona abdominal (si us poseu la mà a la panxa, notareu que s’infla) i, tot seguit, deixantanar l’aire molt lentament per la boca. Seguidament, realitzarem una sèrie d’exercicisde respiració.Pausadament: inspirem... expirem, tornem-hi: inspirem... expirem. Cada vegada queinspirem o prenguem aire, sentim com entra l’aire i, mentre l’expulsem, sentim com apoc a poc va sortint del nostre cos. Continuem, ara prenent aire i expulsant-lo de formalenta, rítmica i profunda. Ara tornem a fixar l’atenció en la nostra respiració i respiremlentament i profundament, agafant aire pel nas i expulsant-lo per la boca. Mentreexpulsem l’aire, fem atenció als nostres músculs, i notem com es van afluixant.Continuem respirant profundament i rítmicament, notant com se sent a través de tot elcos. Repetim aquest exercici diverses vegades, lentament i rítmicament. Mentreexpulsem l’aire, fem atenció al nostre cos, especialment als nostres músculs. Éspossible que hi notem una sensació de calor (per exemple, mans i braços calents), otambé és possible que els notem més lleugers o, al contrari, més pesats. Siguin quinessiguin les sensacions que notem, en gaudim mentre continuem respirant lentament iprofundament.A continuació, el que treballarem en aquest exercici serà la tensió-distensió dediversos grups musculars. Anirem seguint les indicacions que donarem tot seguit, lesquals aniran marcant quina part del cos hem de tensar i destensar. Començarem perles mans, els braços, l’esquena, l’abdomen, els peus, les cames, les cuixes, peracabar amb el cap.Un exemple de com treballar una part del cos seria la següent: ara tensarem les mans,premem el puny amb força, notem la seva tensió, comptem fins a cinc I, seguidament,destensem, notem com el puny es destensa; centrem-nos en aquesta sensació derelaxació i comptem fins a cinc. Aquest exercici de tensió-distensió es repeteix trescops amb cada part del cos, després es canvia de part del cos, continuem amb elsbraços, i així successivament.PAT de 1r dESO 57
  • 59. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyPer acabar introduirem un exemple de visualització. Us convido a tancar els ulls iimaginar-vos una imatge que us resulti molt agradable; evoqueu els detalls d’aquestaimatge, retingueu-la a la ment, gaudiu-ne, amb la finalitat que cada cop que tingueu unmoment en què us sentiu nerviosos, angoixats, tristos, etc., pugueu fer ús del recordd’aquesta imatge significativa, que simbolitza pau, tranquil·litat, benestar i felicitat.Podeu optar per posar un CD en què es desenvolupi una sessió de relaxació.Suggerim com a material el curs pràctic de Técnicas de relajación y autocontrolemocional, d’Escudero, de TEA Edicions.Aquesta activitat es podria repetir en altres moments. Es tractaria d’escoltar durant unsminuts música relaxant, i que lliurement féssiu en silenci els exercicis de respiració irelaxació treballats, o que simplement sentíssiu els efectes que produeix la música enel vostre cos i en la vostra ment, i en gaudíssiu. És interessant anar canviant els tipusde músiques: naturals, ètniques, clàssica, etc., a fi que cada persona pugui anardescobrint els efectes que cadascuna li produeix, i així poder decidir quin tipus demúsica ens interessa en un moment determinat.Preguntes per reflexionarEn acabar els exercicis de relaxació i visualització, reflexioneu i responeu lespreguntes següents:  Quines han estat les sensacions experimentades durant les activitats?  Com us heu sentit?  Què heu après fent aquestes activitats?PAT de 1r dESO 58
  • 60. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyACTIVITAT: «RIU-TE’N!»L’humor ens pot ajudar a suavitzar situacions, a relaxar tensions, a valorar els fets desd’una altra perspectiva, a facilitar la comunicació. Hem de tenir present que devegades l’ús que es fa de l’humor és justament el contrari; s’utilitza per a ridiculitzar,humiliar, etc. Cal diferenciar el terme humor d’altres termes afins: ironia, sàtira, etc.Objectius  Reflexionar sobre el sentit de l’humor com a estabilitzador emocional.ProcedimentPer tal de desenvolupar aquest tema, veureu dues pel·lícules que proposarem acontinuació, amb l’objectiu d’entrar en un altre concepte del sentit de l’humor, com ahabilitat de vida:  Planta 4ª, d’Antonio Mercero (2003), de nacionalitat espanyola i amb una durada de 100 minuts.  Patch Adams, de Tom Shadyac (1999), de nacionalitat nord-americana i amb una durada de 113 minuts.Preguntes per a reflexionarA continuació plantegem una sèrie d’interrogants per a encetar la reflexió sobre elsentit de l’humor.  Com es pot definir el sentit de l’humor?  Per què hi ha persones amb més sentit de l’humor que d’altres?  Quina influència tenen les variables de personalitat i situacionals amb el sentit de l’humor?  Quins efectes té el sentit de l’humor en les nostres vides?  Fer ostentació de sentit de l’humor fa que els altres et vegin com una persona immadura, irresponsable, divertida?  Si es vol donar una imatge de seriositat, responsabilitat, això està renyit amb el sentit de l’humor?  Què t’han suggerit les pel·lícules?Idea ClauUna de les tècniques de relaxació que més s’utilitza és: la relaxació progressiva deJacobson. Els supòsits bàsics de la relaxació progressiva de Jacobson són elssegüents: és una tècnica fisiològica centrada en la relaxació de la musculaturaesqueleticomotriu.El programa d’entrenament es basa en la discriminació dels senyals de tensió en elsdiversos músculs del cos per mitjà d’exercicis sistemàtics de tensió i relaxació. Larelaxació de la musculatura esqueleticomotriu comporta automàticament la relaxaciódel sistema autonomovegetatiu i la relaxació del sistema nerviós central. La relaxaciófisiològica produeix efectes paral·lels de relaxació emocional i de relaxació cognitiva.PAT de 1r dESO 59
  • 61. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyTEMA DE L’ AUTONOMIA PERSONALAutoconcepte, autoestima, autoconfiançaEl tema s’inicia realitzant una activitat pràctica que afavoreix la comprensió delcontingut que es desenvoluparà posteriorment. Un cop presentats els diferentscontinguts de forma teòrica, s’ofereixen tres activitats més que s’integren dinsd’aquesta temàtica.Objectius  Distingir entre l’autoconcepte, l’autoestima i l’autoconfiança.  Conèixer el concepte d’autonomia emocional i les seves implicacions psicopedagògiques.  Fomentar l’automotivació.  Descobrir l’autoeficàcia emocional.  Conèixer el concepte de responsabilitat i llibertat.  Aproximar-se al coneixement del terme de resiliència.PAT de 1r dESO 60
  • 62. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyACTIVITAT: «SÓC QUI SÓC»Aquesta activitat permet reflexionar sobre un mateix i conèixer-se amb qualitatspositives que siguin significatives per a un mateix i reconegudes pels altres. Ésinteressant que parlem de la nostra aparença física, les coses que fem, la manera deser i el nostre comportament.Objectius  Promoure l’autoconeixement.  Desenvolupar l’autoconcepte positiu.  Estimular el reconeixement de les qualitats positives.ProcedimentPer fer aquesta activitat cal que tanquem els ulls i ens relaxem, que ens posemcòmodes, i que pensem quin és el nostre nom, dient-lo en veu baixa. Llavors pensemen alguna qualitat positiva de la nostra aparença, les coses que fem, la manera de seri el nostre comportament. Quan ho hàgim pensat ho podem anotar en el fulld’exercicis, segons la pauta donada.Preguntes per reflexionarEscriu una qualitat positiva de cadascun d’aquests aspectes:  Aparença física  Coses que faig  Manera de ser  ComportamentPAT de 1r dESO 61
  • 63. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyACTIVITAT: «HISTÒRIA PERSONAL»Aquesta activitat convida a pensar sobre la pròpia història personal, i s’hi poden evocarrecords del passat, vivències del present i projectes de cara al futur.Objectius  Marcar fites personals realistes.  Augmentar el sentiment d’eficàcia.ProcedimentImagineu-vos que teniu 95 anys i que esteu contemplant un meravellós paisatge.Permeteu que la vostra ment faci un repàs de la vostra vida. Quan ja ho tingueupensat, escriviu cinc coses que us hagin passat i que considereu importants en lavostra vida.A continuació, us heu de situar en el vostre present, però tenint una visió de cara alfutur. Escriviu una llista de cinc coses que creieu que hauran canviat amb l’edat. Perexemple, d’aquí a 20 anys.Ara que ja heu pensat en el vostre passat i heu pensat en el vostre futur, es tracta decomparar les cinc coses que tenen a veure amb el passat i les cinc coses que tenen aveure amb el futur.Preguntes per a reflexionar  Escriviu cinc coses que us hagin passat i que considereu importants en la vostra vida.  Escriviu una llista de cinc coses que creieu que hauran canviat amb l’edat. Per exemple, d’aquí a 20 anys.  Compareu les cinc coses que tenen a veure amb el passat i les cinc coses que tenen a veure amb el futur: a. Són coincidents? b. Són canviants? c. Quin grau de dificultat pot haver-hi perquè s’assoleixin les futures? d. Quines han estat les emocions viscudes en aquestes visualitzacions?PAT de 1r dESO 62
  • 64. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyACTIVITAT: «LA BELLESA ÉS EN ELS TEUS ULLS»Aquesta activitat pretén fer reflexionar sobre com veieu les altres persones i prendreconsciència que totes tenen qualitats i característiques que no tenen per què coincidiramb les nostres.Objectius  Integrar el propi coneixement i el pensament creatiu.  Promoure la comprensió d’anar més enllà de les qualitats físiques de les coses i de les persones.  Desenvolupar la comprensió envers les persones diferents de nosaltres mateixos.ProcedimentAgafeu algun objecte que tingueu al vostre abast (un clip, un adhesiu, un full de paper,un llapis, una targeta o una ampolla buida).Observeu aquest objecte que teniu al davant, mireu-lo, toqueu-lo, oloreu-lo, sentiu-lo,etc. Després, doneu a aquest objecte una qualitat humana:Objecte: «És......»També haureu de reflexionar entorn a altres aspectes com els que es presenten acontinuació:  Decideix dues raons per les quals l’objecte escollit és meravellós.  Pensa tres maneres en què l’objecte pot resultar útil.  Dóna quatre raons que expliquin per què vols i respectes el teu objecte.  Indica dues maneres d’incrementar l’autoestima de l’objecte i fer que se senti valuós i necessari.Un cop reflexionats aquests aspectes sobre l’objecte, cal que en prengueu nota en unfull, per tal que no se us oblidin.PAT de 1r dESO 63
  • 65. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyACTIVITAT: «QUÈ EN PENSES, D’AIXÒ?»En aquesta activitat es permet reflexionar sobre aspectes de la pròpia vida personal iprofessional.Objectius  Afavorir l’autoconeixement i l’autoconcepte.  Ser conscient de quines coses fan que un mateix se senti d’una determinada manera, sigui vivint-les de forma agradable o de forma desagradable.ProcedimentAra haureu de pensar en algunes coses que formen part de la vostra vida i que tenena veure amb diverses dimensions personals i professionals. Són les següents:  L’aspecte físic (ulls, color de pell, cabells, constitució física, etc.).  L’èxit escolar (expedient acadèmic, currículum, relacions escolars, motivació, etc.).  L’èxit professional (grau de satisfacció a la feina, estatus, tipus de professió, lideratge, etc.).  L’èxit personal (família, parella, amics, aficions, etc.).Seguidament, anoteu a la fitxa de l’activitat les vostres vivències emocionals al voltantde cadascun d’aquests aspectes. Si ho creieu convenient, es poden agrupar en elsaspectes que tinguin a veure amb vivències emocionals agradables (+) i els quetinguin a veure amb vivències emocionals desagradables (-).Per acabar, redacteu un compromís d’acció per canviar algun aspecte concret quevulgueu millorar.Què en penses, d’això?Descriu aquests aspectes segons les vivències personals. Aspecte físic Èxit escolar + - + - Èxit professional Èxit personal + - + -PAT de 1r dESO 64
  • 66. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyCompromís personalJo, ................................................................, em comprometo a canviar sobre...............................................................................................................................I ho faré daquesta manera:..............................................................................................DataSignatura i NomPAT de 1r dESO 65
  • 67. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyTEMA DE LES HABILITATS SOCIOEMOCIONALSACTIVITAT: «COMUNITAT DE PROPIETARIS»Molt sovint se’ns fa difícil intentar resoldre un problema, i possiblement en el momentd’actuar ens falten dades per a fer-ho correctament. Parar-nos a pensar, i a posar-nosen el lloc de totes les persones implicades, pot ser un bon exercici per tal d’encertarmés fàcilment la solució.Objectius  Reflexionar sobre la necessitat de conèixer diferents punts de vista.  Aprendre a posar-se en el lloc d’una altra persona.  Identificar les emocions que sentim en unes determinades situacions.ProcedimentLlegeix la primera carta que et presentarem (només la primera, no llegeixis la segonacarta encara) i redacta una possible resposta al problema que s’hi planteja, adoptant elrol de president de la Comunitat de Propietaris. Quan hagis acabat de redactar la tevaresposta a la primera carta, hauràs de fer el mateix amb la segona carta.PAT de 1r dESO 66
  • 68. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyCarta 1Senyor President de la Comunitat de Propietarisc/ Bellfoc 76BARCELONAEm permeto adreçar-me a vostè com a president de la comunitat, per exposar-li unsfets que afecten la bona convivència que des de fa 40 anys ha caracteritzat aquestacomunitat.Des que fa cinc anys es van traslladar al pis de sobre del nostre els nous veïns, elssenyors Rocamora, la pau i la tranquil·litat s’han acabat en les nostres vides.Al principi, semblava que no havien de ser uns veïns gaire molestos, tot i que,acostumats a la senyora Carme, l’anterior propietària, que com ja deu saber vivia totasola, vam començar a notar la diferència. Però el pas del temps està fent la situacióinsostenible. Les criatures ploren a qualsevol hora del dia i de la nit, sembla quearrosseguin objectes pel terra, se senten cops de coses que cauen, i per acabar-hod’adobar, tenen un gos que borda contínuament.Com pot comprendre, no estem disposats a tolerar aquesta situació, ja que enspertorba el descans i ens està afectant la salut, prou deteriorada per la malaltia que,com vostè ja coneix, pateix la meva dona des del febrer d’enguany.Es per tot això que li preguem que prengui les mesures oportunes, bé sigui solucionantel problema per la via del diàleg, o bé exercint la potestat que li atorga el fet de serpresident de la comunitat per iniciar les accions legals oportunes.Quedem com sempre a la seva disposició.Molt atentament,Signat: Joan Solà i Maria EsteveSenyor President de la Comunitat de Propietarisc/ Bellfoc 76BARCELONAPAT de 1r dESO 67
  • 69. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyCarta 2Barcelona, 5 de setembre de 2004Senyor Roca,Ens dirigim a vostè com a president de la comunitat per exposar-li un seguit de fetsque pensem que ens poden portar problemes, en primer lloc a nosaltres, ipossiblement més endavant a la resta de propietaris de l’edifici.Com vostè ja coneix, ens vam traslladar a aquest pis fa aproximadament uns cincanys, arran de la mort de la nostra tieta Carme, que fins aleshores havia ocupat el pispropietat de la nostra família.Tot i intentar tenir molta cura, els veïns del pis de sota del nostre de seguida vancomençar a queixar-se dels sorolls que, segons ells, fèiem. Al principi no hi vam donarimportància, perquè pensàvem que era normal que notessin la diferència amb lanostra tieta, que sempre, des que es van habitar els pisos, fa pràcticament 40 anys,havia viscut sola.Però el pas del temps, en comptes d’arreglar la situació, l’ha empitjorada. Nosaltresprocurem que els nostres fills (3 mesos i 2 anys) siguin al llit abans de les nou delvespre, però no podem evitar que algun dia a un dels dos o a tots dos els costi unamica més de dormir i facin una mica més de soroll. Quan això passa, el senyor JoanSolà comença a colpejar el sostre de casa seva amb l’escombra, com per dir-nos quecallem. Quan el nostre gos sent els cops, evidentment es posa a bordar, amb la qualcosa els nens no poden dormir i ploren, el senyor Joan s’enfada i pica més al sostre, elnostre gos borda més fort..., i això no s’acaba mai.Per acabar-ho d’arrodonir, darrerament quan ens el creuem a l’escala, ens insulta i ensamenaça, dient-nos que estem atemptant contra la seva salut, que ja és prou delicada.Pensem que cal posar les coses al seu lloc, i confiem en vostè, com la persona mésadequada per fer-ho. Confiem en el seu bon criteri.Molt atentament,Pere RocamoraPreguntes per reflexionarDesprés d’haver llegit i donat resposta a les dues cartes, respon les preguntessegüents:  Per quin motiu s’ha generat aquest conflicte?  Com et senties quan veies que la versió de l’altra part afectada pel problema era absolutament diferent de la versió que coneixies?  Quina ha estat la teva reacció? Ha estat correcta?  Quina o quines conclusions pots extreure d’aquesta activitat?PAT de 1r dESO 68
  • 70. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyACTIVITAT: «EL VIATGE DE L’ANNA»Prendre decisions no és fàcil. Tenir clar per què triem una opció i no una altra, i saberavaluar l’alternativa triada, ens pot ajudar en aquest procés.Objectius  Ser capaç d’analitzar els factors que intervenen en una presa de decisió.  Saber exposar de manera clara i coherent els nostres arguments.  Utilitzar adequadament les tècniques de negociació per a arribar a un consens.  Exercitar l’hàbit d’avaluar les nostres decisions.ProcedimentEn primer lloc, llegireu la història de l’Anna. Tingueu en compte que no tenim mésdades que les que hi ha en aquesta història.Un cop llegida la història, cadascú decidirà a quin dels personatges de la històriadonaria el paracaigudes. Argumenteu detalladament la vostra decisió.EL VIATGE DE L’ANNAL’Anna fa molts anys que és hostessa d’avió. És una feina que li agrada moltíssim. Defet, de petita sempre ho havia somiat i deia que aquesta seria la seva feina.És una persona molt responsable, sempre comprova que tot sigui al seu lloc, i que nofalti res quan sigui el moment d’enlairar-se l’avió.Aquell dia feien la ruta Barcelona – Almeria; era un trajecte curt.Quan els passatgers comencen a pujar a l’avió, l’Anna sempre és a la porta saludanttothom, i intentant memoritzar els passatgers.Avui ho te fàcil; com que és molt d’hora, no viatja gaire gent. Comencen a pujar.El primer és un noi jove a qui l’Anna creu identificar com a jugador de futbol. Va sol, idurant el viatge comenta que va a veure els seus pares, que viuen en un poblet propd’Almeria.En segon lloc puja un matrimoni de mitjana edat i que semblen molt contents depoder viatjar. Van parlant dels fills i dels néts.El tercer és un capellà, vell conegut de l’Anna que fa moltes vegades aquest trajecte.La quarta és una noia jove amb una criatura petita als braços. Se la veu moltatabalada, i explica a l’Anna que és la primera vegada que puja en un avió, però que laseva parella encara no coneix el seu fill, i va a trobar-se amb ell, i a passar uns diestots tres plegats.En cinquè lloc, un operari de l’aeroport del Prat, que ha d’anar a supervisar unesfeines a l’altre aeroport.I com que ja no hi ha ningú més, es tanquen les portes de l’avió, que porta només 10persones: els set passatgers, el comandant, el seu ajudant i l’Anna.Tot anava molt bé, com sempre, però quan estan sobrevolant Castelló, l’avió començaa tenir problemes i el comandant demana que tothom es posi un paracaigudes, quehan de saltar de l’avió.I és aquí quan apareix el problema, perquè s’adonen que només tenen dosparacaigudes. L’Anna ha de decidir a qui els dóna.PAT de 1r dESO 69
  • 71. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyACTIVITAT: «DIFERENTS CONDUCTES»No sempre és fàcil dir què és el que ens agradaria, manifestar els nostres desitjos,demanar allò que ens fa falta… És per aquest motiu que val la pena parar-se areflexionar, per adonar-nos que normalment la solució passa per dir-ho, demanar-ho,expressar-ho d’una manera correcta.Objectius  Discriminar entre asserció, agressió i passivitat.  Expressar desitjos, sentiments, opinions…, tant positius com negatius, sense molestar els altres i sense avergonyir-nos-en.  Trobar estratègies que ens ajudin a poder exercitar els nostres drets, d’una manera apropiada i efectiva.ProcedimentAquesta activitat està dividida en dues parts que, tot i que tenen relació entre elles, espoden treballar de manera separada.En la primera part s’exposaran tres situacions, en les quals haureu de pensar i escollirquina seria la resposta més probable en el vostre cas. No s’ha de fer cap comentari nicap explicació fins després de la tercera situació. Un cop arribats a aquest punt,tornarem a veure les respostes de les tres situacions i haureu de decidir quina seria laresposta més adequada en cada situació. Les tres situacions són les següents:PAT de 1r dESO 70
  • 72. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenySituació 1Estàs preparant un control per l’endemà i la teva parella entra a l’habitació i et diu:"Corre, porta’m oli del súper abans que tanquin!!!"  T’enfades i crides: "Sí, és clar, sempre esperes que estigui ocupat per demanar-me alguna cosa!"  Et molesta haver de deixar de fer el que estàs fent, però vols evitar discussions i hi vas immediatament.  Tranquil·lament respons: "Estic enfeinat. Si no et fa res, ho acabaré abans. Encara falta més de mitja hora perquè tanquin la botiga."Situació 2Vas a comprar a una botiga que han obert nova al teu barri, i en sortir t’adones quet’han tornat el canvi de 10 €, quan tu havies donat un bitllet de 20 € per pagar.  Tranquil·lament, entres a la botiga i li expliques al venedor que t’acabes d’adonar que el canvi no és correcte. Li expliques el que li has donat i el que t’ha tornat.  Et talla tornar a la botiga per si el venedor pensa que el vols enredar  Entres enfadat a la botiga, interromps un client i li crides al venedor: "Escolti, que m’ha donat malament el canvi. És que no pot parar atenció al que fa?"Situació 3Has quedat amb un amic per anar a un concert del teu cantant favorit, ell s’entreté i hiarribeu tard.  Et molesta arribar tard al concert, però no vols molestar el teu amic i no dius res.  En arribar al lloc del concert i veure que ja ha començat, t’enfades: "Sembla mentida, sempre fem tard per culpa teva."En la segona part, llegireu el full de treball «Drets assertius» que exposem acontinuació. Primerament omplireu la primera taula i, a continuació, fareu el mateixamb la segona taula.PAT de 1r dESO 71
  • 73. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyLLISTA ASSERTIVA DE DRETSTens el dret de:  Fer el que vulguis, sempre que no fereixis els altres.  Mantenir la teva dignitat, fins i tot quan facis mal a algú.  Demanar alguna cosa a una altra persona, tot sabent que l’altra persona té el dret de dir que no.  Aclarir i discutir problemes amb les persones involucrades.  Ser tractat amb respecte.  Tenir i expressar els teus propis sentiments.  Ser escoltat i pres seriosament.  Fixar les teves pròpies prioritats.  Dir NO sense sentir-te culpable.  Demanar el que vulguis.  Tenir allò que pagues.  Demanar informació a professionals.  Cometre errors.  Mostrar la teva pròpia posició.DRETS ASSERTIUS A casa meva crec que tinc dret a Això em provoca una sensació, emoció, sentiment... tenir i tinc Això em provoca una A casa meva crec que tinc sensació, emoció, Què podria fer? Què faré? dret a tenir i NO tinc sentiment...PAT de 1r dESO 72
  • 74. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyTEMA DE LES HABILITATS DE VIDA I BENESTARACTIVITAT: «QUINS SÓN ELS MEUS LLADRES DE TEMPS?»M’imagino que la majoria de nosaltres compartim la insatisfacció que sovintexperimentem en relació amb el temps, o més ben dit, amb l’ús del temps de quèdisposem. Tanmateix, la majoria també estarem d’acord quan afirmem que el temps esfa curt quan fem activitats plaents i que es fa etern davant d’activitats poc agradables.Objectius  Prendre consciència de la vivència individual del temps.  Reflexionar sobre les nostres actituds i comportaments relacionats amb l’ús del temps.  Analitzar els principals factors que ens condueixen a una mala gestió del temps.  Adoptar actituds favorables a la millora de la gestió del temps.ProcedimentEn aquesta activitat ens centrarem en el temps. Es tracta que acabeu cadascuna deles frases que hi ha a continuació:  Em passa el temps volant quan ............  El temps se’m fa etern quan ..............  Aprofito el temps quan .................  Perdo el temps quan ..................  Voldria donar-me més temps per .......................Aprofitarem l’activitat per a recordar que hi ha molts tòpics i prejudicis en relació ambel temps. Per il·lustrar-ho es pot recórrer al refranyer popular o a les frases cèlebres. Acontinuació, us en recollim uns quants exemples:PAT de 1r dESO 73
  • 75. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyREFRANYS I FRASES SOBRE EL TEMPS  El temps és or.  Val més tard que mai.  El futur no és un regal, és una conquesta.  Tots som insignificants i obsolets en el temps.  Només manca temps a qui no sap aprofitar-lo.  Pel carrer del «després» s’arriba a la plaça del «mai».  No ens podem banyar dues vegades en el mateix riu.  No és el temps allò que passa; som nosaltres els qui passem.  Viu el present i fixa’t el mínim possible en el demà.  Oblidem el que ja va passar, ja que podem lamentar-nos-en, però no refer-ho.  Un avui val per dos demàs.  El present, com una nota musical, res no significa si no està lligat al passat i al que ha de venir.  La vida ben emprada és llarga.  No podeu fer retrocedir el rellotge, però sí que podeu tornar a donar-li corda.  Il·lumina el demà amb el dia d’avui.  Avui és sempre encara.  Hauríem d’utilitzar el passat com a trampolí, no com a sofà.  El que faci avui és important, perquè estic utilitzant un dia de la meva vida en fer-ho.Algunes reflexions que podem fer a partir d’aquestes frases: Cadascú disposa cada dia d’un regal meravellós que consta de vint-i quatre hores de vida que cal gestionar de la millor manera possible. Es tracta d’un recurs concret, no es pot ampliar ni minorar. Es insubstituïble i irreversible. Podrem comprar més materials o aconseguir més diners, però el nostre temps personal només pot tenir 24 hores cada dia, ni una més. L’home des de sempre ha sentit la necessitat de controlar el seu temps; tenim calendaris i rellotges, i això fa que de vegades ens estressem per fer tot el que volem fer en el temps acotat que tenim; en canvi, altres vegades el temps ens sembla una eternitat i no li trobem sentit a la vida, ni sabem com ocupar aquest temps, l’avorriment és patent. Afortunadament, tenim moments en què fruïm d’allò que fem; en aquests moments el temps sembla passar en un instant i ens envaeix una sensació de benestar o satisfacció amb allò que fem. El que està clar és que no podem quedar-nos estàtics; el temps passa per a tothom i constantment reelaborem les experiències del passat per poder afrontar millor el present i el futur. Tots ens fem i canviem amb el temps. Aturar-se en el passat seria un error molt greu i viure de la nostàlgia també. Tot flueix i no ens podem quedar enrere si volem créixer. Cal aprendre a gestionar bé el temps, sense angoixar-nos per la seva manca i sense deixar-nos portar per la rutina i el deixar passar. Cal aprendre a gaudir del temps, a fruir en el temps, i això requereix una actitud activa, un posar fil a l’agulla en cada moment.PAT de 1r dESO 74
  • 76. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià Campeny Hi ha moments en què situacions imprevistes no ens permetran controlar totalment el temps, però sempre hi ha una part d’aquest temps que podem administrar d’una manera conscient. Estem d’acord amb Mercè Conangla que cal posar més temps a la nostra vida, i això no és res més que posar més vida al nostre temps. Cal doncs, prendre consciència que convertir aquell temps que deixem perdre, en un conjunt de moments que cal gaudir, tot fent-los servir d’una manera més creativa i/o útil, contribuirà a millorar considerablement la nostra satisfacció per la vida i, en conseqüència, la nostra felicitat.Generalment, la queixa més comuna pel que fa al temps és que se’ns escapa, ens enfalta per a tot, i això acostuma a ser una gran font d’insatisfacció. Cal, doncs, descobrirquins són els lladres del meu temps. Per a facilitar aquesta reflexió proposem unanova activitat. Cal que recolliu una llista de factors que condicionen un mal ús deltemps personal. Podem trobar factors externs, però també cal tenir present que sovintnosaltres mateixos, amb costums o actituds errònies, som els responsables que elnostre temps no s’aprofiti prou bé.Per acabar, tornem a remarcar que el primer pas per a una bona administració deltemps és prendre consciència de quins són els principals lladres del temps decadascú, per poder emprendre la batalla tenint clar quins són els enemics a vèncer. Usconvido a prendre la decisió de lluitar contra un d’aquests lladres en els propers dies.Resposta orientativaAlguns dels factors que es poden esmentar com a lladres de temps:  Ajornar les tasques: ja ho faré demà (mandra).  Manca d’organització, de planificació.  Manca de previsió.  Els canvis de plans d’un superior o d’un familiar.  Voler fer totes les coses alhora.  Les interrupcions (el telèfon, les visites).  La manca de concentració, d’atenció o d’interès.  Una malaltia.  La manca de disciplina, de perseverança o de constància.  La impaciència.  Iniciar converses en un moment poc adient.  El cansament (manca d’hores de son i desmotivació).  Les distraccions (fer volar la imaginació, observar el que passa al nostre voltant o més enllà de la finestra...).  Altres imprevistos i emergències.  ...Sabies que...Durant les tres darreres dècades, destacats autors (Diener i altres, 1996, 1999;Fordyce, 1981, 1986, etc.) han investigat les característiques de les persones que esconsideren felices i han dissenyat i aplicat programes destinats a ensenyar a lespersones a ser més felices. Entre les competències que pretenen desenvoluparaquests programes en trobem moltes de les esmentades anteriorment. Així doncs,podem dir que el desenvolupament de competències de vida contribueix a millorar elnivell de benestar de les persones.PAT de 1r dESO 75
  • 77. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyACTIVITAT: «JO M’EQUIVOCO, TU T’EQUIVOQUES I ELL TAMBÉ S’EQUIVOCA!»Molt sovint se’ns fa difícil intentar resoldre un problema, i possiblement en el momentd’actuar ens falten dades per a fer-ho correctament. Parar-nos a pensar, i posar-nosen el lloc de totes les persones implicades, pot ser un bon exercici per encertar mésfàcilment la solució.Objectius  Prendre consciència que l’error és humà i, com a tal, acceptable.  Reflexionar sobre com afrontem els nostres errors.  Reflexionar sobre la possibilitar de convertir els errors en reptesProcedimentReflexioneu durant dos o tres minuts sobre una ocasió en què vau cometre un errorimportant. A continuació, responeu les preguntes que se us formulen en relació ambaquest error.És important incidir en la idea que l’error cal convertir-lo en repte i ocasió per aaprendre. A partir d’aquesta afirmació, us animo a elaborar entre tots un decàleg desuggeriments que ens permetin fer front als errors i transformar-los en ocasions per aaprendre.Preguntes per reflexionar  Exposa una situació en què reconeixes haver comès un gran error.  Quins factors van ser importants perquè t’equivoquessis?  Quines conseqüències va tenir el teu error?  Per què consideres que va ser un error?  Què vas aprendre amb aquesta experiència?Resposta orientativaAlgunes idees o comentaris útils per al formador en la dinamització del debat:  Equivocar-se forma part del procés d’aprenentatge de totes les persones. Sovint es parla de l’aprenentatge per assaig-error. També el refranyer popular diu allò de «Fent i desfent es fa l’aprenent».  En la nostra cultura, l’error és vist sovint com quelcom terrible, que mereix càstig; no obstant això, aquesta visió és justament un error. El que cal és fer servir l’error com a font d’aprenentatge.  Cometre errors no és un problema; el problema és no reconèixer l’error o no voler-lo acceptar.  Els éssers humans som limitats; per tant, no hi ha cap mal a acceptar que tots en algun moment ens equivoquem. Reflexionar sobre els nostres errors ens ajuda a conèixer-nos millor i a treure conclusions que ens serveixen d’experiència, de manera que en noves ocasions ja no tornem a cometre les mateixes equivocacions.  Voler superar els errors és precisament l’actitud que ens permet créixer com a persones.PAT de 1r dESO 76
  • 78. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià Campeny  Gràcies a les nostres equivocacions anem fent-nos conscients de les nostres capacitats, ens prenem la mida i ajustem l’esforç que ens cal per a assolir els nostres objectius.  Cal relativitzar i entendre que sovint no hi ha veritats absolutes. Actituds arrogants que pretenen imposar la «veritat absoluta» acostumen a ser un gran error. Aprendre a matisar, tenir en compte altres perspectives i assumir metes realistes ofereix grans probabilitats d’evitar o superar errors.  Cal no obsessionar-se amb la idea de fracàs; és més recomanable centrar-se en la valoració de l’esforç i de l’exigència que cada situació ens suposa.Alguns suggeriments que ens permeten fer front als errors i transformar-los enocasions per a aprendre poden anar en la línia de:  Davant dels errors cal adoptar una actitud optimista i creativa per trobar noves solucions.  Cal concentrar-se en la situació i esforçar-se a trobar-hi noves respostes.  De vegades cal demanar ajuda o consell; no és cap fracàs comptar amb els altres, especialment si això afavoreix que s’obtinguin més bons resultats.  Un cop decidida l’acció a emprendre, no s’ha de dubtar, sinó actuar amb resolució.  Afronta de nou la situació amb responsabilitat; fugir sí que seria un fracàs.  No permetis que emocions com la frustració, la ira, el desànim o la preocupació bloquegin la nova anàlisi de la situació.PAT de 1r dESO 77
  • 79. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyACTIVITAT: «CREIXEM CADA DIA. AJUDA’T A CRÉIXER!»Probablement molts de vosaltres heu sentit parlar de Jorge Bucay, i fins i tot potserheu llegit o escoltat algun dels seus contes. És interessant el sentit que dóna a lesseves històries, que utilitza com a eines per a l’autoreflexió i el creixement personal.Tots, a partir de les seves històries, podem aprendre coses sobre nosaltres mateixos I,en conseqüència, anar creixent i madurant com a persones.Objectius  Prendre consciència que sovint cadascú té limitacions que no ens permeten créixer com a persones.  Reflexionar sobre quines estratègies podem posar en pràctica per trencar amb els obstacles que ens impedeixen créixer com a persones.ProcedimentUs proposo la lectura del conte L’elefant encadenat, que se us facilitarà a laula.Preguntes per reflexionarDesprés d’haver llegit el conte, respon les preguntes següents:  Quines són les teves cadenes, les que no et deixen créixer?  Concretament, pensa en aquelles coses que sempre has cregut que mai no podies arribar a fer o a ser, però que en el fons del teu cor t’hagués agradat fer o ser.  Quines eines ens podrien ajudar a trencar les cadenes i començar a lluitar per perseguir l’objectiu desitjat?PAT de 1r dESO 78
  • 80. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyConte de l’elefant encadenatQuan jo era petit m’encantaven els circs, i el que més m’agradava dels circs eren elsanimals. Em cridava especialment l’atenció l’elefant que, com vaig saber més tard, eratambé l’animal preferit d’altres nens. Durant la funció, la bèstia enorme feia gala d’unpes, una mida i una força descomunals... Però després de l’actuació i fins poc abansde tornar a l’escenari, l’elefant sempre es quedava lligat a una petita estaca clavada aterra amb una cadena que li empresonava una de les potes.L’estaca, però, només era un minúscul bocí de fusta amb prou feines enterrat a unsquants centímetres de terra. I tot i que la cadena era gruixuda i poderosa, emsemblava obvi que un animal capaç d’arrencar un arbre de soca-rel amb la seva força,havia de poder alliberar-se amb facilitat de l’estaca i fugir.El misteri encara em sembla evident.Què el subjecta, doncs?Per què no fuig?Quan jo tenia cinc o sis anys encara confiava en la saviesa de la gent gran. Vaigpreguntar doncs a un mestre, un pare o un oncle pel misteri de l’elefant. Algun d’ellsem va explicar que l’elefant no s’escapava perquè estava ensinistrat.Llavors vaig fer la pregunta òbvia: «Si està ensinistrat... per què el lliguen?».No recordo haver rebut cap resposta coherent. Amb el temps vaig oblidar el misteri del’elefant i l’estaca, i només me’n recordava quan em trobava amb altres nens quetambé s’havien fet aquella pregunta alguna vegada.Fa alguns anys vaig descobrir que, per sort meva, algú havia estat prou savi per trobarla resposta:L’elefant del circ no s’escapa perquè ha estat lligat a una estaca semblant desque era molt, molt petit.Vaig tancar els ulls i em vaig imaginar l’elefant indefens acabat de néixer subjectat al’estaca. Estic segur que, en aquell moment, l’elefantet va empènyer, va estirar i suartractant d’alliberar-se. I, malgrat els seus esforços, no ho va aconseguir perquè aquellaestaca era massa forta per a ell.Vaig imaginar que s’adormia esgotat i que, l’endemà, ho tornava a provar, i l’endemàsegüent, i l’altre... Fins que, un dia, un dia terrible per a la seva història, l’animal vaacceptar la seva impotència i es va resignar al seu destí.Aquell elefant enorme i poderós que veiem al circ no s’escapa perquè, el pobre, creuque no pot.Té gravat el record de la impotència que va sentir poc després de néixer. I el pitjor ésque mai més ha tornat a qüestionar-se seriosament aquell record. Mai, mai més vatornar a posar a prova la seva força...PAT de 1r dESO 79
  • 81. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyACTIVITAT: «NO ESTEM SOLS!»Aquest exercici, que és aparentment senzill, té el propòsit de fer-nos conscients quevivim envoltats d’altres persones amb les quals, segons els vincles més o menysestrets que hi mantinguem, hi comptarem amb més o menys mesura. Aquesta és lanostra xarxa de relacions socials.Objectius  Millorar la consciència de pertinença a una xarxa social.  Reflexionar sobre les persones que ens envolten i que sovint són clau en la nostra vida, per exemple quan necessitem ajuda, volem divertir-nos, etc.ProcedimentOmpliu aquest gràfic de la manera següent:1. En el segment superior hi escriurem el nom de totes les persones amb qui podem comptar quan necessitem algun tipus d’ajuda en el lloc de treball. Podem començar per les més immediates i després anar afegint les menys immediates, però possibles candidates a qui recórrer en cas de necessitar ajuda. Hem de tenir en compte que sóc nova aquest any i tinc una dedicació petita2. En el cercle central caldrà col·locar-hi el nom d’aquelles persones més properes a cadascú, els familiars i els amics amb els quals es podria comptar en cas de necessitat.3. En el segment inferior caldrà anotar-hi el nom de les persones o professionals de l’entorn en què vivim que ens poden oferir ajuda o prestar serveis en moments determinats; per exemple, algun veí, el metge de capçalera, etc..PAT de 1r dESO 80
  • 82. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyPreguntes per reflexionarSeguidament, presentarem un seguit de preguntes i cadascú anirà anotant en el full elnom de la persona o persones que considerin més oportunes. Una persona pot estaranotada en més d’un apartat sense cap problema. 1. Amb qui puc relaxar-me i divertir-me? 2. Qui em dirà la veritat, fins i tot si la veritat no és agradable? 3. Qui m’animarà quan jo em senti derrotat? 4. Amb qui podré parlar si em sento deprimit? 5. Amb qui em podré fer un tip de plorar sobre les seves espatlles? 6. A qui acudiré quan necessiti ajuda o consell? 7. Amb qui puc compartir les bones notícies? 8. Qui m’ajudaria en situacions difícils? 9. Qui m’ofereix afecte i em fa sentir estimat o respectat? 10. Qui m’entén realment?Per acabar:  Fa deu anys, hauríeu anotat els mateixos noms en els exercicis?  Creieu que d’aquí a deu anys continuaran sent els mateixos?Resposta orientativaCadascú té una xarxa de relacions socials més o menys àmplia. Ens cal adonar-nosde les persones significatives per a nosaltres, tenir-les en compte en el nostre dia a diai mantenir-hi la bona relació, alimentar positivament aquesta relació.Si algú no ha pogut posar cap nom en alguna o algunes de les preguntes anteriors oen els quadres, no passa res, però potser caldria reflexionar més detingudament en elspropers dies sobre quina o quines persones podrien ocupar el lloc vacant, o bé intentartrobar estratègies que permetin ampliar la nostra xarxa de relacions socials.PAT de 1r dESO 81
  • 83. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyPreparant lavaluacióCURS: 1r dESO ACTIVITAT: Preparació de la sessió d’avaluacióSESSIÓ: X OBJECTIU: Preparar la sessió d’avaluació.DURADA APROX.: 1h MATERIAL: Guió per als alumnes.Desenvolupament de l’activitat:El principal d’aquesta activitat és que l’opinió que es porti a la sessió sigui la de tot elgrup, i no tan sols la d’uns quants alumnes. Els representants del curs confeccionaranal final un informe redactat i presentat correctament que es llegirà a la sessió següent.És convenient que el tutor supervisi aquest informe per tal d’evitar comentaris iapreciacions innecessàries.Guió dels alumnes:1. Valoració de les matèries:  Interès i motivació: actitud i participació.  Metodologia i activitats.  Nivell de comprensió: rendiment.  Propostes dels alumnes.2. Valoració del nivell de relació i convivència del grup:  Relació grupal.  Assistència, participació, incidències, etc.  Propostes dels alumnes.Cal insistir als alumnes que l’informe que confeccionen ha de tenir un sentit generalque eviti les particularitzacions. Els problemes de cada matèria s’han de tractardirectament amb el professor de la mateixa. Per tant, les possibles (però inevitables)referències a les assignatures es procuraran que s’insereixin en un marc general queeviti les concrecions.L’altra gran directriu de l’informe és la seva finalitat autocrítica: els alumnes han dereflexionar també sobre les seves pròpies actituds i dificultats, sobre ells mateixos, detal manera que entenguin que una crítica inclou tant els elements negatius com elspositius. Creiem que és convenient descartar aquesta idea que els alumnes a la sessiód’avaluació tan sols han de comentar problemes.PAT de 1r dESO 82
  • 84. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià Campeny GUIÓ DELS ALUMNES Valoració de les matèriesInterès i motivació: actitud i participacióMetodologia i activitatsNivell de comprensió: rendimentPropostes de millora dels alumnes Valoració del nivell de relació i convivència del grupRelació del grupAssistència, participació, incidències, etc.Propostes de millora dels alumnesPAT de 1r dESO 83
  • 85. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyAnàlisi de lavaluacióCURS: 1r dESO ACTIVITAT: Analitzar els resultats de l’avaluació OBJECTIU: Fer una reflexió global i en conjunt deSESSIÓ: x l’avaluació del grup i de cadascun dels seus membres.DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Full de treball per als alumnes.Desenvolupament de l’activitat:Aquesta activitat està pensada de fer un cop ja sabem els resultats de l’avaluació.El tutor/a té recollits el nombre d’assignatures suspeses pels components del grup, i espoden utilitzar per veure en quines assignatures van pitjor, en què és amb el que mésfallen, i com poden fer per a millorar.Podem fer que omplin la fitxa de treball que a continuació indiquem per a podercomparar-la amb les posteriors avaluacions i comprovar si es compleixen lesintencions que indiquen.Tot plegat és una sessió per a reflexionar en què hem fallat o què hem fet bé per tal deseguir amb les accions que ens aporten fruits i canviar aquelles que no ens aportenres positiu.Cal que entenguin que el full de treball és com un contracte amb el tutor/a i que elscompromisos als que s’arriba, cal fer el possible per assolir-los.PAT de 1r dESO 84
  • 86. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyNom: Curs:Valoració dels resultats de la ______ avaluació11. Els resultats que he obtingut en aquesta avaluació són: (senyala amb una creu) Millors del que m’esperava. Els que m’esperava Pitjors del que m’esperava12. Per què creus que has obtingut aquests resultats?13. Digues tres coses que SÍ has fet bé aquest trimestre. a) b) c)14. Digues tres coses que NO has fet bé aquest trimestre. a) b) c)15. Digues tres propòsits que et planteges a fer durant aquest trimestre per millorar el teu rendiment. Han de ser reals i has de posar aquells que procuraràs complir-los.PAT de 1r dESO 85
  • 87. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyValoració de les activitats de tutoria Activitat Data Valoració i/o comentarisPAT de 1r dESO 86
  • 88. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Damià CampenyPAT de 1r dESO 87

×