Formar-se per contribuir al desenvolupament d’un nou model econòmic
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share

Formar-se per contribuir al desenvolupament d’un nou model econòmic

  • 655 views
Uploaded on

Formar-se per contribuir al desenvolupament d’un nou model econòmic

Formar-se per contribuir al desenvolupament d’un nou model econòmic

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
655
On Slideshare
655
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
2
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Innovació, tecnologia i sostenibilitat:les eines imprescindibles per crear valorFormar-se percontribuir aldesenvolupamentd’un nou modeleconòmic La formació, la recerca i la transferència de coneixement que fa la UPC contribueix de manera decisiva al desenvolupament de l’economia productiva, gràcies al talent de persones capaces d’innovar, de posar al mercat nous productes i serveis, i de crear oportunitats de negoci Campus d’Excel·lència Internacional www.formaciocontinua.upc.edu
  • 2. especial FORMaciÓ De FUTURUPC School: l’aposta formativa Les xifresen l’entorn tecnològic i de la de la UPC Schoolinnovació a Catalunya Més deL’escola de formació d’excel·lència de la UPC és un punt de trobadade professionals de l’arquitectura, les enginyeries i les TIC 84.000 alumnesL 2.283 a UPC School of Profes- Formació sional & Executive Deve- ‘in-company’ lopment (UPC School) La UPC School és líder a es consolida com l’espai l’hora d’oferir formació ad’intercanvi de coneixe- mida per a les organitzacions professors,ment de referència per a tots de l’entorn tecnològic i de laels professionals de l’entorn de innovació, a través de la seva entre docentsla tecnologia, l’enginyeria i l’ar- línia de Solucions Corpora- procedents delquitectura, un centre formatiu tives. Des de la seva exper- món acadèmicpunter on es genera expertesa, tesa, coneixement i capacitat i professionalscreativitat i innovació per als d’innovació, ofereix plans in-sectors productius. tegrals de desenvolupament d’empreses corporatiu que impulsen el líders en els seusFormació de talent dels professionals a les sectors d’activitatdesenvolupament organitzacions, per donar una resposta òptima i adaptada a 685professionalAmb la voluntat d’ajudar la seva realitat particular i alsaquests professionals a acon- seus reptes estratègics.seguir una carrera d’èxit, laUPC School ha creat un ca- El 22@Barcelona, l’entorntàleg d’excel·lència de màsters, privilegiat per al fomentpostgraus i cursos de forma- de la innovacióció contínua que es presenta La seu de la UPC School és el empresessota les àrees d’expertesa de la Tech Talent Center, un espaiUPC, i que inclou programes dotat amb els millors equipa- col·laboradoresi serveis de formació perma- ments situat en ple districte en els seusnent adreçats a professionals 22@Barcelona, un entorn pri- sectors deque volen especialitzar-se o vilegiat per a la generació d’ac- formaciócompletar els coneixements tivitats innovadores vinculades 168tècnics (professional programmes) a l’àmbit tecnològic i per a lai, a la vegada, volen potenciar transferència d’experiències iles seves habilitats directives i de coneixements. Els millorsde gestió (executive programmes). experts visiten el Tech TalentTot això, amb la qualitat de Center en el marc del nostrela Universitat Politècnica de cicle de conferències Open Ta-Catalunya (UPC) i dissenyats lent i altres iniciatives forma-d’acord amb les directrius de tives vinculades a les darreresl’espai europeu d’educació su- tendències de l’entorn tecnolò- programesperior (EEES). gic, empresarial i social. de formació EntrEvista: Lluís Jofre, director general d’Universitats. Departament d’Economia i Coneixement, Generalitat de Catalunya “El govern de Catalunya aposta per la internacionalització en la formació de postgrau” LLuís JofrE, director general d’Universitats, parla en aquesta entrevista de la funció de les universitats en la formació dels futurs professionals del país i, entre altres qüestions, de com la formació de postgrau d’alt valor (màsters, postgraus i estudis de doctorat) ha de fer possible que les institucions catalanes esdevinguin centres d’excel·lència. Quina és la funció de les universitats en la com una eina clau, àgil i potent, capaç de programes de postgrau d’alt valor, oferts el mateix mercat determinarà el futur i la formació de professionals que contribueixin complementar la formació de grau, ofe- per centres del nostre país i liderats per funció de tot plegat. Les diferències entre al desenvolupament del país? rint als professionals una visió de conjunt professorat de prestigi, és, doncs, una al- els màsters universitaris i els anomenats Els pròxims anys, el repte del nostre país és i especialitzada, alhora, i una capacitat tra línia de treball, que vindrà reforçada màsters professionals tendiran a reduir-se, ser capaços de produir i oferir al món co- analítica aplicable a l’empresa, capaç per convocatòries d’ajuts públics i privats. perquè, finalment, la transferència a neixement, productes i serveis diferenciats. de transformar coneixement en valor. Amb programes excel·lents, amb la l’empresa i la professionalització ha Hem d’internacionalitzar-nos i exportar. presència activa de l’empresa , les de ser el més determinant. La innovació i la tecnologia esdevenen, Com aposta el govern de la Generalitat per nostres institucions seran centres d’excel- Pel que fa al finançament, la proporció llavors, factors clau per al nostre futur, un una formació de postgrau d’excel·lència? lència i es posicionaran com a tals. d’inversió pública en els màsters universitaris futur que ha de ser liderat per professio- El govern català aposta per la interna- disminuirà i l’optimització de recursos, fer nals amb capacitats i competències que els cionalització també en la formació En el context global de la formació per- més amb menys, marcarà la nostra políti- permetin competir amb garanties a escala de postgrau, tant pel que fa a atreure manent, quina funció tenen els màsters ca. Hem de tendir, també, a la simplificació internacional. talent estranger (estudiantat o professorat universitaris i els màsters anomenats pro- en el nombre de màsters. Hem d’apostar pels Aquí és on la formació de postgrau que internacional) com a promoure i atreu- fessionals ? referents, els millors. Així és com treballen ofereixin les nostres universitats es presenta re empreses globals. La identificació de Quan parlem de la formació permanent, les millors universitats del món.
  • 3. Arquitectura, urbanisme i edificació • especiAl FORMAciÓ De FUTURNoves oportunitats en l’àmbit del’arquitectura, l’urbanisme i l’edificacióLa rehabilitació, l’estalvi energètic, la gestió de patrimoni de les són innovadores tant per al disseny i l’execució –com ara la fabricacióorganitzacions i la tecnificació són sortides cada cop més consolidades per control numèric– com per al muntatge de les construccions o per a una adequada gestió delsE n les societats avançades processos és cada cop més neces- apareixen, cada cop més, sari per ajudar els professionals a noves necessitats a les quals assolir els seus objectius. tots els sectors han de do-nar resposta. L’arquitectura, l’ur- La rehabilitacióbanisme i l’edificació no se’n man- d’edificistenen al marge. En aquest àmbit Per a Avellaneda, tampoc no s’hasorgeixen, també, nous reptes que d’oblidar el valor del patrimonidemanen professionals altament arquitectònic ni la necessitat deespecialitzats. Ja és una realitat mantenir-lo i adequar-lo a lesl’emergència de noves formes d’or- exigències de seguretat i confortganització i nous perfils laborals contemporànies. “El patrimoni ésque estan reinventant el futur dels part de la nostra història i moltsarquitectes i dels arquitectes tèc- dels edificis que l’integren, malgratnics. La rehabilitació d’habitatges la seva antiguitat, encara estan eni barris, l’estalvi energètic, la gestió funcionament”, argumenta, endel patrimoni de les empreses i l’ús referència a la important sortidadels seus espais, la infografia i la laboral que suposa la rehabilitaciótecnificació són sortides cada cop d’edificis i espais.més consolidades. De la mateixa manera, els recur-La creixent conscienciació sobre sos immobiliaris adquireixen, dia ael respecte pel medi ambient de- dia, en tots els països desenvolupats,mana construccions que, des de una funció més rellevant en la dinà-la projecció i el disseny, i al llarg mica empresarial. És per això quede tot el seu cicle de vida, siguin també guanya importància l’apa-ecològicament sostenibles. El que rició d’una persona que ostenti las’ha anomenat ecoarquitectura o ar- màxima responsabilitat pel que fa aquitectura sostenible. Jaume Avella- qüestions d’instal·lacions tècniques,neda, catedràtic i exdirector serveis operatius o generals de l’edi-del Departament de Construc- fici, gestió d’espai i gestió de patri-cions Arquitectòniques I de la moni. És la figura del facility managerUPC, explica que, avui, “és urgent o gestor de recursos immobiliaris,resoldre el problema de l’impac- que té la funció d’unir l’administra-te ambiental que produeixen les ció dels actius físics i dels recursosconstruccions. La disminució de financers i humans amb la direccióles emissions de CO2, l’eficiència estratègica de l’organització.tèrmica, el reciclatge dels materi- La UPC School ofereix màstersals, així com una major durabilitat ‘LOW3’, projecte presentat al Solar Decathlon 2010, actualment situat a l’ETSAV. i postgraus en arquitectura, ur-i flexibilitat d’ús són alguns dels ob- banisme i àmbits afins, destinatsjectius que ens portaran a pensar, En aquesta línia, i a causa de construir sense el control estricte que s’assolirà o el termini d’execu- a preparar els professionals peri a construir, edificis amb menys l’escassetat de recursos, cap arqui- del que finalment costarà el que ció de l’obra. És per això que co- assumir aquests nous i creixentsimpacte ambiental”. tecte no es pot permetre el luxe de dissenyi, ni pot obviar la qualitat nèixer les tècniques industrials que perfils laborals.Màsters i postgraus Lighting Design Arquitectura i Estalvi Facility Innovació i Rehabilitació Energètic: Eines Management Construcció i Restauració Informàtiques per al Industrialitzada Arquitectònica Disseny, Avaluació i Sostenible Certificació en l’Era del Canvi Climàtic Plantejar projectes que Aconseguir fonaments so- Adquirir les capacitacions Assolir la formació en Capacitar per intervenir en reflecteixin els diversos bre les últimes tendènci- i les competències per a tècniques i sistemes de la rehabilitació i la restau- camps d’actuació d’un es informàtiques i motors la gestió de recursos im- construcció industrialit- ració d’un edifici o d’una lighting designer : espais de càlcul per dominar les mobiliaris, amb funcions zada a Europa, tant nous construcció històrica, una interiors i exteriors, espais tècniques de gestió i es- directives i tècniques dels materials sostenibles com metodologia adequada comercials, espais expo- talvi energètic en l’àmbit actius físics i dels recur- construcció en fusta. per fer els estudis previs de sitius, paisatges urbans i arquitectònic. sos financers i humans, la seva estructura construc- edificis institucionals, en- d’acord amb el pla es- 30 ECTS tiva i dissenyar les soluci- tre d’altres. 35 ECTS tratègic de l’organització ons de reforç o reparació empresarial. Postgrau presencial necessàries. 30 ECTS Postgrau presencial 60 ECTS 1a edició 30 ECTS Postgrau presencial 1a edició Màster presencial Lloc de realització: Postgrau presencial 3a edició Lloc de realització: ETSAB - Escola Tècnica Supe- ETSAB - Escola Tècnica Superi- 1a edició rior 11a edició Lloc de realització: or d’Arquitectura de Barcelona d’Arquitectura de Barcelona Tech Talent Center Av. Diagonal, 649. Edifici A Lloc de realització: Av. Diagonal, 649. Edifici A Lloc de realització: Carrer Badajoz, 73 Barcelona EPSEB Tech Talent Center 08005 Barcelona Av. Doctor Marañón, 44 - 50 Carrer Badajoz, 73 08028 Barcelona 08005 Barcelona
  • 4. ESPECIAL FORMACIÓ DE FUTUR • Tecnologies de la informació i la comunicació“Calen professionals amb centenars de plataformes mòbils que hi havia fa alguns anys, on cada una requeria un desenvolupament espe-formació específica en l’àrea cífic, en aquests moments el mercat s’està concentrant en tres grans tecno- logies mòbils: iOS (iPhone), Android i Windows Phone. Gràcies a això, elsde la programació de videojocs” estudis petits poden desenvolupar, vendre i distribuir un producte per a una o diverses d’aquestes tecnologies amb relativa facilitat. S’ha de des-Ramón Santamaría, exalumne del Màster en Disseny i Creació de Videojocs de la UPC School tacar que, per aquesta mateixa raó,Actualment és ‘technical designer’ a l’estudi Plunge Interactive s’ha creat una competitivitat enorme. Realment, es necessiten aptituds per destacar, en aquest mercat.Per què va decidir cursar aquesta Quins aspectes d’aquesta forma-formació a la UPC? ció pot destacar que li hagin estat Quines són les característiques prin-Els videojocs m’han apassionat sem- d’utilitat en la seva trajectòria pro- cipals de les empreses espanyolespre. Quan em vaig començar a inte- fessional? de videojocs?ressar per aquest camp professional, Del programa en general, destaco El panorama s’ha caracteritzat perem vaig trobar que no existia una la qualitat dels professors, docents petits estudis emergents, de nova cre-formació universitària en l’àmbit i molt vinculats a la realitat profes- ació. Hi ha molt d’entusiasme i ganes,vaig acabar cursant la llicenciatura sional, que atorguen una visió molt i de nivell tecnològic no en falta, però,d’enginyeria electrònica a la UPC. pràctica. En el sector dels videojocs, personalment, crec que cal estructu-En el moment d’especialitzar-me, la pràctica, el rodatge professional, ració, que encara hem de madurarvaig reorientar la meva carrera i són bàsics per al desenvolupament com a indústria. En l’àmbit específicvaig escollir el Màster en Disseny i dels professionals, per a la seva su- de la programació, calen professionalsCreació de Videojocs que impartia pervivència i creixement en el sec- amb formació específica en l’àrea dels Els videojocs són fonts constants d’innovació.la UPC. Em vaig decidir per aques- tor, però per entendre el producte i videojocs, no només amb base infor-ta universitat, descartant altres pro- desenvolupar-lo cal una base molt desenvolupament i distribució de cional, com ara poder ser decisiu a màtica. Clarament, és una indústriaductes de la competència, per una sòlida en programació i disseny, i, videojocs, a la seva seu de Madrid. l’hora de prendre decisions, a causa que requereix molta especialització.raó fonamental: era l’única formació sens dubte, el programa proporci- En aquella empresa gestionava pro- de la teva posició més híbrida i no Encara que soni com una obvietat,de postgrau en l’àmbit dels videojocs ona aquesta base. En definitiva, si jectes de localització, supervisant la tan encaixonada. Per exemple, una cada cop més, el sector treballa ambque em permetia aprofundir en els hagués de destacar alguna cosa del qualitat del producte i la seva ade- de les meves feines és la investigació equips externs (la Xina, l’Índia...)dos vessants d’aquesta indústria, que programa és que em va permetre quació tècnica, textual i gràfica. Ara, tecnològica de nous sistemes de joc per desenvolupar les diferents partssón, d’una banda, una sòlida forma- trobar feina de manera immediata treballo a l’estudi Plunge Interactive, i el desenvolupament de prototipus, del producte. Per això, també és im-ció tècnica quant a programació, i, en el sector, on la competitivitat ja una petita empresa del sector situada cosa que m’apassiona fer. prescindible, a més d’una bona basede l’altra, la dimensió gràfica i artís- era forta en aquell moment. a Lleida. Sóc technical designer, que ve tècnica, treballar amb base social. Ha-tica. A més, tenia la garantia UPC i a ser la persona encarregada de con- Què opina de la indústria dels vi- bilitats com l’assertivitat, la comunica-el seu expertise en la formació de tipus Quina ha estat la seva trajectòria ciliar art i tecnologia en el videojoc, deojocs quant a reptes i noves opor- ció, l’empatia i el treball en equip sóntècnic. Després d’aquests primers professional des que va acabar el ja que, donada la meva sòlida base tunitats? clau. Sens dubte, en entorns altamentanys d’experiència professional, tinc màster? tècnica i els meus coneixements artís- Sens dubte, per a un equip petit com col·laboratius com aquest, on tothomla certesa que vaig prendre la decisió Al principi, vaig estar tres anys tre- tics, s’adapta molt al meu perfil. En és el nostre, el desenvolupament per funciona com un únic engranatge,encertada. Ha complert les meves ballant a Electronic Arts (EA), una una empresa petita tens avantatges a dispositius mòbils representa una l’entusiasme i la passió per la feina benexpectatives. multinacional americana líder en més importants que en una multina- gran oportunitat. A diferència dels feta són sinònim d’èxit. ENTREVISTA: Jordi Torres, catedràtic de la UPC en l’àrea de Sistemes Informàtics, responsable de Recerca d’Aplicacions de Negoci al Barcelona Supercomputing Center i autor del llibre ‘Empreses en el núvol. Claus per entendre la Internet Global’ “El món canvia i hem d’anar amb ell, no contra ell” A Barcelona Supercom- d’Aplicacions de Negoci del BSC, ció continuada durant tota la vida aquesta integració per tal de do- puting Center (BSC), el com es transfereix als professionals professional. El món canvia i hem nar resposta a les estratègies de centre nacional de super- la recerca i la innovació que es d’anar amb ell, no contra ell. les organitzacions? computació que allotja el genera en aquest centre? El cloud computing és un subpro- Marenostrum, un dels superor- Tenim la sort de formar part d’una Quines són les noves oportunitats ducte de les TIC, i les TIC són dinadors més potents d’Europa, de les universitats més punteres professionals en el sector de les una eina per a les empreses, que Jordi Torres lidera projectes de en recerca i innovació, a més de TIC? les han de fer servir en major o transferència tecnològica per fer transferència de tecnologia a Com que el sector canvia a una ve- menor grau, i segons les seves ne- a empreses líders del sector. les empreses. Un cas concret de locitat tan vertiginosa, t’has d’anar cessitats, sector i àmbit professional. Té més de vint anys d’experiència transferència de coneixement a formant, com a mínim, per man- Les TIC permeten fer els proces- en recerca i desenvolupament en l’empresa és el d’IBM. Aquesta tenir-te en el sector, i t’has d’anar sos de producció més eficients, computació d’alta prestació i sis- organització fa dos anys ens va fer formant, si pot ser, més ràpidament cosa que afecta directament els temes informàtics paral·lels i dis- un encàrrec per participar en el que el teu competidor, per guanyar costos: els redueix. Normalment, tribuïts. Actualment, el seu camp desenvolupament d’uns produc- posicions. Hi ha un moviment a es- els beneficis surten del que es ven d’estudi se centra en les TIC en tes tecnològics que tot just ara han cala empresarial impressionant, per menys el cost, i tens dues opcions: l’entorn del cloud computing, del qual sortit al mercat. És a dir, nosaltres, exemple, amb el cloud computing, un o augmentar el preu de venda o és un dels màxims coneixedors del com a centre de recerca punter, nou model que concep la informà- reduir el de producció. El de venda país. Ha publicat el llibre Empreses coneixem la nova tecnologia que tica com a servei i que permet exter- et ve marcat pel mercat, però els en el núvol. Claus per entendre la In- vindrà i la transferim a l’entorn nalitzar serveis de tecnologia. costos els has d’intentar optimitzar. ternet Global (Libros de Cabecera, empresarial. Com a àmbit emergent, tam- Doncs les TIC t’ajuden a fer-ho, i 2011), en què explica, de manera En la transferència directa als bé hi ha el disseny d’aplicacions el cloud és una d’aquestes variables entenedora, en què consisteix el professionals, cal que recordem la com el de les TIC, com considera mòbils, una àrea amb un gran per optimitzar els costos. núvol d’internet i com afectarà funció que té la universitat com a que es pot estar actualitzat sobre potencial com a model de nego- El cloud permet, també, agilitat. les empreses i, per extensió, les motor de recerca contínua i d’inno- les últimes novetats del mercat? ci. Realment, el negoci està en el Per exemple, per a les spin-off amb persones i el planeta. En aquesta vació. En aquest sentit, la formació És fonamental, insisteixo, formar- disseny i en la mateixa distribució, unes necessitats de diversos servi- entrevista analitza, entre altres contínua de la UPC és una eina se contínuament. Hi ha gent que perquè la part de producció està dors, tenen dues possibilitats: o les qüestions, com es desenvolupa que permet als professionals estar fa més de trenta anys que treballa fora, en altres països. Aquí hi ajuda compren i fan tot el muntatge, que la recerca en l’àmbit de les tec- actualitzats sobre els últims avenços i, per tant, quan va començar no el cloud computing, que ho lliga tot, pot allargar-se diverses setmanes, nologies de la informació i com tecnològics i conèixer les noves ne- hi havia PC. Després de quinze amb un gran recorregut de desen- o recorren a un proveïdor extern i es canalitza i transfereix cap a cessitats del mercat. Tot un llegat de anys va arribar internet, i això ja volupament. ja ho tenen de manera immediata. l’oferta formativa de postgrau en coneixement que beu directament ho va canviar tot per sempre. És Un altre avantatge és que es pot el sector de les tecnologies de la de la recerca que es desenvolupa a un sector que canvia molt i molt Al seu llibre parla de la integració pagar per ús, contractant-ho segons informació i la comunicació (TIC) les unitats de recerca de la UPC. ràpidament, vas aprenent coses i, al de les TIC i, en concret, dels serveis les necessitats. Si aquesta eina es de la UPC. moment, ja les vas perdent: cal una cloud computing a les empreses. desaprofita, algú, a l’altra punta del Com a responsable de Recerca En un sector tan canviant i evolutiu actualització constant, una forma- Fins a quin punt considera clau món, segur que la farà servir.
  • 5. Energia • EspEcial FORMaciÓ DE FUTURLa UPC School, Una transferència eficient dels resultatsper una societat més sostenible de la recerca El Grup de Recerca en Micro i Nanotecnologies de la UPC ha creat cèl·lules fotovoltai·La sostenibilitat en l’energia i el transport és l’eix d’una sèrie de programes de la UPC School ques de silici que assoleixen un rendiment del 20,5%, cosaof Professional & Executive Development orientats a desenvolupar noves competències que les converteix en el model més eficient dels que existeixenA vançar cap a una societat a Espanya amb aquest materi· cada vegada més sosteni· al. Aquest resultat està al nivell ble, capaç de conservar de les investigacions fetes per el medi ambient per a les grups de recerca capdavantersgeneracions presents i futures, més en aquest àmbit a escala inter·equitativa i oberta a totes les per· nacional. Per exemple, gràciessones i a tots els països, és un dels a seu elevat rendiment, nomésgrans objectius per a aquest mil· caldrien 4,8 m 2 de plaqueslenni. Per ajudar a aconseguir·lo, fotovoltaiques per subminis·i a contribuir a fer front als desa· trar l’energia consumida perfiaments que comporta, han anat una família en un any —d’unssorgint, progressivament, nous perfils 4 kWh al dia de mitjana—,professionals directament lligats a la mentre que amb les cèl·lulessostenibilitat i al medi ambient, que, tradicionals se’n necessitarienels deu últims anys, han incremen· 6,5 m2. Aquest és un exempletat un 235%, a Espanya. Conscient de la qualitat de la formaciódel valor d’aquest reclam, la UPC que ofereix la UPC School. DeSchool of Professional & Executive fet, al llarg del 2010, la partici·Development ha creat una sèrie de pació de les unitats bàsiques oprogrames formatius orientats al des· els grups de recerca de la UPCenvolupament de competències rela· en activitats de recerca i decionades amb la sostenibilitat en els transferència de resultats de lasectors de l’energia i el transport. recerca ha estat entre un 2% Instal·lacions desenvolupar la seva tasca. Aquesta cament. Entre altres objectius, el i un 3% superior a la de l’anyEficiència energètica i solars tèrmiques i nova perspectiva ha fet que l’energia postgrau subministrarà els coneixe· anterior.mercats energètics fotovoltaiques en edificis solar tèrmica busqui nous mercats, ments tècnics detallats dels elementsLa primera edició d’aquest i indústries com són la indústria, el sector terciari i de les tipologies d’instal·lacionspostgrau presencial s’iniciarà Aquest postgrau semipresencial és un o la rehabilitació d’edificis. solars tèrmiques i fotovoltaiques que nou model de mobilitat sostenible,el febrer del 2012, amb l’objec· viatge interessant al futur d’una de L’energia solar fotovoltaica, un s’apliquen més, i mostrarà els conei· és l’objectiu del primer postgrautiu de conèixer la metodologia i les energies renovables més impor· altre dels vectors del curs, fins ara xements pràctics i necessaris sobre d’aquesta tipologia adaptat a l’es·l’aplicació del diagnòstic energètic tants al país, la solar. Les lleis sobre disposava d’instal·lacions que es de· la realització, la posada en marxa pai europeu d’educació superiori l’auditoria energètica, i abordar el la construcció, que incloïen la instal· nominaven horts solars, que estaven i el funcionament d’instal·lacions (EEES). Aquest curs sobre vehiclesconcepte d’eficiència energètica en lació de plaques solars tèrmiques connectades en xarxes i es concen· reals, a través de visites i classes fetes elèctrics i les seves tecnologies, queels diferents sectors (habitatge, in· als nous edificis, feien preveure un traven fora de la ciutat. Des de fa per empreses instal·ladores. presenta la seva primera edició eldústria, transport...). A més, també augment del sector que, finalment, dos anys, el govern ha abaratit el curs 2011 · 2012, està liderat pers’analitzarà la situació actual dels s’ha vist frenat per la crisi. D’aques· preu de les plaques, però ha dismi· Vehicles elèctrics i altres la UPC School of Professional &mercats energètics, tant des d’un ta manera, el curs s’ha adaptat al nuït la concessió de subvencions al tecnologies de propulsió Executive Development, amb lapunt de vista tècnic com econòmic, nou panorama i ha adoptat un nou sector. Així doncs, s’ha optat per Formar professionals per liderar el col·laboració d’un conglomerati es presentaran tecnologies de fu· enfocament, que ha de permetre un model d’integració urbana desenvolupament, la fabricació i d’empreses privades i públiques itur, com ara les que estan basades als professionals fer front a aques· d’aquests horts, menys especulatiu la implantació del vehicle híbrid i centres d’investigació punters en elen l’economia de l’hidrogen. ta situació buscant nous espais per i, alhora, més racional energèti· elèctric, un sector referent per al sector de l’automoció i l’energia.Antón Costas, catedràtic de política Els ‘cervells’ del primer cotxeeconòmica de la UB i responsable de laCàtedra Endesa Energia - Societat Enginyeria Nuclear elèctric 100% català La UPC és un planter d’investigadors per a lesEl pacte pel Adquisició de competèn· cies per gestionar els pro· multinacionalsconeixement entre la jectes d’obra d’una planta L’ nuclear, l’aprovisionament actual situació del mercat de d’Enginyeria de Terrassa treballen enuniversitat i l’empresa, de material, la seguretat l’automòbil, que planteja la recerca amb investigadors provinents i l’estratègia, així com la implantació de noves tecno· d’arreu del món en un projecte co·un repte de país seva gestió tècnica inte· logies de propulsió aplicades ordinat amb Seat, Ficosa, Siemens, gral. Màster amb la col· als automòbils, amb l’objectiu de Circutor i Cegasa, entre d’altres, per laboració de l’Escola Tèc· reduir les seves emissions contami· tal de fabricar el primer vehicle íntegreE l Màster en Enginyeria Nu· cada unitat de riquesa produïda ha nica Superior d’Enginyeria nants, fa que tant la indústria com les d’aquesta tipologia, el 2013. clear, fruit de la col·laboració de ser produïda aconseguint un equi· Industrial de Barcelona, administracions estiguin treballant Aquest nou plantejament de la mo· entre Endesa i la UPC, ja és libri energètic eficient entre costos el Departament de Física en les alternatives per tal d’afrontar bilitat comporta, també, l’adaptació de una realitat. Un programa econòmics i mediambientals. i Enginyeria Nuclear i l’Ins· aquest nou repte de la recerca, el les infraestructures actuals. Cal tenirformatiu que ha fet palesa la pos· La societat ha de ser capaç titut de Tècniques Energè· desenvolupament i la innovació en present que la introducció d’aquestssibilitat d’unir dos actors que han d’exigir als seus governants aques· tiques de la Universitat Po· aquest tipus de vehicles. vehicles suposarà un canvi en les neces·de treballar plegats: la universitat i ta sostenibilitat i aquesta exigència litècnica de Catalunya i Les previsions del Ministeri d’In· sitats de distribució d’energia i l’apariciól’empresa. L’àmbit de la recerca i democràtica. El progrés democrà· ENDESA. dústria indiquen que, l’any 2020, es del concepte de punts de recàrrega.el del coneixement pràctic i aplicat. tic ha d’arribar, fins i tot, a fer que fabricaran, en l’àmbit nacional, uns Així doncs, s’ha de considerar, a curtFer confluir aquestes dues realitats sigui la mateixa societat qui deci· 90 ECTS 200.000 vehicles que incorporin aques· termini, la necessitat de tenir a l’abastés un repte de país que ha de con· deixi quines fonts d’energia s’han tes tecnologies. A escala catalana, els professionals especialitzats, a disposicióduir a un pacte pel coneixement de fer servir i, per arribar fins aquí, Màster presencial fabricants principals de vehicles i la in· de la indústria i l’Administració, ambútil, que promogui la innovació i la transparència i la fiabilitat de la dústria auxiliar estan immersos en el uns coneixements específics d’aquestel progrés sostenible. informació sobre aquestes fonts 1a edició procés de desenvolupament i fabricació tipus de vehicles i les seves tecnologies, Aquest pacte és més que neces· d’energia han de ser absolutes. d’aquests vehicles, tenint en compte els per tal de convertir Catalunya en unsari, en aquests moments de crisi i Avui, l’energia nuclear és una Lloc de realització: canvis tecnològics que incorporen. país de referència en el desenvolupa·incertesa, i es fa encara més impres· d’aquestes opcions energètiques, i ETSEIB - Escola Tècnica Darrere del mateix desenvolupa· ment, la fabricació i la implantació delcindible en un context de món postcrisi, el més important és disposar de la Superior d’Enginyeria ment, hi ha una important tasca de vehicle híbrid i elèctric i, en definitiva,un món que no serà possible sense la informació necessària, transparent Industrial de Barcelona recerca tecnològica. Un dels cervells d’un model de mobilitat més sosteni·noció de sostenibilitat, entesa en un i suficient que permeti equilibrar Av. Diagonal, 647 del primer cotxe elèctric 100% espa· ble davant d’un repte mediambientalsentit global. En l’àmbit de l’energia, el risc i escollir amb llibertat el més Barcelona nyol és al Campus de la UPC a Terras· i tecnològic d’una magnitud que nosi cal, això es fa encara més evident: adequat per a cada societat. sa. Un grup de professors de l’Escola s’havia vist mai fins ara.
  • 6. EsPEcIaL FORMacIÓ DE FUTUR • Innovació i tecnologiaL’Executive MBI o com gestionar L’Executive MBI dóna un impuls a lala capacitat d’innovar teva ocupabilitat •Perfil d’estudiants: el 68,2% dels alumnes matriculats sónL’ Executive MBI (Master in enginyers; el 22,7% provenen Business Innovation) és el de carreres cientificotècniques, màster de la UPC School i el 9,1% de carreres d’àmbit of Professional & Develop- social.ment (UPC School) que té l’objec-tiu de formar directius capaços de •Per titulacions: arquitectes, engi- nyers, enginyers tècnics, llicenciatsliderar organitzacions innovadores en ciències i altres llicenciatures.per fer front als nous reptes queplantegen la competència global i •Perfil laboral: a l’inici del màster,la nova economia del coneixement. el 64% dels alumnes estava tre-El coneixement de les eines per a ballant i el 36% estava en situacióla gestió, la creativitat i la inno- d’atur.vació, el lideratge, la capacitat decomunicació i la visió global de la En acabar el primer semestreorganització i la societat són valors de l’MBI, tots els alumnesfonamentals per aconseguir-ho. El es trobavenprograma es basa en una idea clau:gestionar, avui dia, una empresa professionalment actius.també vol dir gestionar la seva ca-pacitat d’innovar. El model peda-gògic del màster és eminentment •La distribució per sectors és la següent:pràctic, fent èmfasi en experiències Sector industrial (35,71%)reals, exemples de casos pràctics Sector serveis (28,6%)i una metodologia orientada a la Sector construcció (14,3%)participació. Consta d’un total de Sector farmacèutic (7,13%)60 ECTS, amb una durada de 420 Sector biotec (7,13%)hores lectives presencials. El con- Administració (7,13%)tingut s’estructura en vuit matèriesi la realització d’un projecte final: •Mitjana d’edat: 34 anys.un pla de negoci d’una empresa Dades: edició 2010 - 2011innovadora. EntREVIstA: Francesc solé Parellada, catedràtic del Departament d’Organització d’Empreses, director del Parc de Recerca i Innovació de la UPC i codirector de l’ExECUtIVE MBI. “Renunciar a la innovació vol dir morir-se” L’ Executive MBI (Master en Business Innovar es fa més imprescindible en temps Innovation) de la UPC vol dotar de crisi? els professionals dels instruments No hi ha cap negoci, en la història de la hu- necessaris per poder gestionar el manitat, que no s’hagi construït sobre la base creixement de l’empresa a partir de la inno- d’innovar. La mateixa creació d’una empresa vació i l’emprenedoria. En altres paraules, ja significa innovar, perquè és posar al mercat l’MBI forma els directius que lideraran, i alguna cosa nova que hi calia. En tot moment, asseguraran, els processos d’innovació a les la innovació ha d’estar sempre present en una empreses, i els dota de la capacitat d’afron- empresa –innovar en producte, en processos... tar el futur de les organitzacions. El màster –, perquè renunciar a la innovació vol dir arriba, aquest curs, a la seva segona edició, morir-se. Això no obstant, sí que és cert que, avalat per l’èxit de la primera, que va asso- en uns moments de crisi econòmica com els lir un elevat índex de satisfacció entre els actuals, s’han de buscar sortides. Hi ha mol- participants, gràcies, sobretot, a un factor: tíssima gent, al món, rumiant com abaixar integrar la innovació com a element clau els costos en el seu àmbit. S’ha de tenir clar, en l’estratègia empresarial. El seu director, però, que si no s’innova en processos segur Francesc Solé Parellada, ho explica. que, d’aquí poc, els costos no et permetran sobreviure. Amb tot, cal anar amb molt de Per què l’MBI es considera l’MBA del futur? compte amb les aventures empresarials: s’han Perquè va més enllà. És un MBA convencio- de vigilar per no equivocar-nos amb un excés nal, però enfocat en la gestió del procés de la d’optimisme. En una època anterior podia ser innovació i en la formació sobre la naturalesa prova i error, però en aquesta no ens podem de l’emprenedoria. En realitat, es fonamenta permetre relliscar. en els aspectes més substancials de la inno- vació i, a més, a fer que la gent adquireixi És un error, avui dia, que una empresa no tin- compromís, aprengui a arriscar-se, conegui gui sistematitzats els processos d’innovació? què vol dir crear realment una empresa. És És claríssim que s’han de sistematitzar els pro- a dir, es basa en el fet que els directius desco- cessos d’innovació. Innovar no és tenir ocur- breixin oportunitats, en creïn de noves, fins rències, no és que algú es llevi al matí amb una i tot, i sàpiguen què fer-ne. idea brillant i digui: “L’he de fer”. Tot i que es passar pel filtre de les possibilitats i de l’orga- Per moltes raons. Principalment, i en especial la tingui una idea brillant, sempre s’ha d’emmar- nització. De fet, hi ha molts sistemes d’impuls universitat pública, per retornar a la societat els Quines matèries s’hi inclouen? car en un context en el qual ha d’encaixar. El i de control de la creativitat que et fan sortir diners que hi ha invertit a través de coses lícites Les clàssiques d’un MBA –gestió financera, que explica l’MBI són els processos sistemàtics de l’organització, voltar pel món i contrastar que la faran créixer, més rica, més responsable, gestió de màrqueting, operacions, recursos per avaluar aquestes idees. idees, però que, al final, et fan retornar al punt etc. Per exemple, les 240 spin-off del Programa humans, gestió de la innovació, gestió tec- de partida, que és l’empresa. Innova [un programa que té com a objectiu nològica...–, a les quals s’afegeix, amb molta Hi ha qui opina que introduir la sistematitza- fomentar l’esperit emprenedor i la cultura de la intensitat, la innovació en tots els àmbits, però, ció anul·la la creativitat... Vostè també dirigeix el Parc de Recerca i innovació, així com la creació d’empreses des sobretot, en els de nous productes i nous pro- Sí, però no és així. Ets més creatiu quan Innovació de la UPC i el Programa Innova, de la universitat] han creat gairebé 3.000 llocs cessos. I s’hi suma l’emprenedoria, amb habili- menys coneixements tens o quan més alliberat que ha originat fins a 240 spin-off. Per què de treball. Penso que ho devíem a la societat, tats directives, compromís, creació d’empresa estàs dels coneixements? Jo crec que això és una universitat s’ha d’ocupar de la creació perquè la universitat té un compromís amb el i realització d’un business plan. una insensatesa. La creativitat sempre s’ha de d’empreses? desenvolupament econòmic i social del país.
  • 7. especial FORMaciÓ De FUTUR ENTrEvisTA: isaías Táboas, secretari d’Estat de Transports, Ministeri de Foment “És positiu que la Universitat aporti la seva experiència docent i de recerca al sector aeronàutic”L a UPC posa en marxa, aquest plantejat fer una formació similar curs 2011 - 2012, a l’Escola a la de la UPC en l’àmbit de la for- d’Enginyeria de Telecomu- mació de controladors aeris? nicació i Aeroespacial de Crec que tots ens hem de felicitarCastelldefels (EETAC), el primer del fet que les universitats espa-Màster en Navegació Aèria i Ae- nyoles millorin l’oferta formativaroports que inclou la formació ini- en els sectors de més futur i quecial de controlador aeri. Els nous més poden aportar a la nostraestudis, integrats per un total de economia.60 ECTS, són una titulació pròpiade la UPC que s’emmarca en la És viable que, amb aquest mo-primera Escola de Controladors del, es puguin formar no nomésde Trànsit Aeri Universitària de els controladors que necessita elCatalunya i pren la forma d’un mercat espanyol, sinó també elmàster i d’una formació pràctica mercat internacional?complementària. Per aquesta raó, Això dependrà de si les univer-una part de la formació es fa amb sitats espanyoles aconsegueixenprofessorat reconegut per l’Agència projectar a escala internacional laEstatal de Seguretat Aèria (AESA). qualitat de la formació que, sensIsaías Táboas, secretari d’Estat de dubte, ofereixen.Transports, explica les oportunitats del model de navegació aèria per Crec que és positiu que la universi- aèria, en el qual Catalunya podriade futur del sector des del punt de millorar l’eficiència econòmica i tat comenci a apostar pel sector de tenir una funció rellevant? Com creu que pot impactar aquestvista de país, com es modificarà la gestió dels recursos. Sens dub- la navegació aèria, i que aporti la La formació és una de les claus projecte de la UPC en el contextel mercat en el procés de libera- te, disposar de més professionals seva experiència docent i de recerca del desenvolupament de qualsevol del procés de liberalització de leslització d’aquest sector i la funció formats en navegació aèria és un a un sector amb grans oportunitats indústria o economia. El sector de torres de control i de la gestió d’ae-que té la formació per a l’adaptació bon pas en el camí cap a l’excel- professionals. l’aviònica i la navegació aèria no roports com el de Barcelona?als canvis. lència que volem donar al sistema n’és una excepció, i els professio- Els nous prestadors de serveis de de navegació aèria espanyol. Tenint en compte la importàn- nals ben formats en aquests àmbits navegació aèria disposaran de mésCom valora l’aposta de la UPC per cia de la indústria electrònica a poden aportar molt de valor afegit professionals formats capaços d’ofe-fer la formació inicial de contro- Com valora afegir formació uni- Catalunya, creu que l’establiment a les empreses catalanes que comp- rir un servei eficient i de qualitat.lador de trànsit aeri, afegint-hi la versitària a uns estudis als quals d’aquest tipus de formació pot con- ten amb ells. I, d’altra banda, es reduiran elsformació del Màster en Navegació es pot accedir directament des tribuir a desenvolupar un sector, el costos per a l’Estat en la prestacióAèria i Aeroports? del batxillerat, sense passar per de l’aviònica i el que està relacio- Què pensa del fet que altres uni- d’aquests serveis. Per tant, serà po-Estem culminant una reforma la universitat? nat amb els sistemes de navegació versitats de l’Estat espanyol s’hagin sitiu per a tothom. L’Escola de Camins, una aliança estratègic. En aquest sentit, les càtedres i les aules d’empresa fan recerca aplicada a les necessitats de les organitzacions avui. de valor per a l’empresa El màster de l’aigua amb Agbar : ocupabilitat Entorn acadèmic, empresa, transferència de la recerca, tecnologia En la seva contribució a la qualitat i l’excel- lència de l’enginyeria, l’Escola lidera diversos L’ Escola de Camins de la Universitat màsters, com ara el Màster en Tecnologia Politècnica de Catalunya ha posat i Gestió de l’Aigua d’Agbar, que inicia la en marxa el programa Camins per a seva primera edició el curs 2011 - 2012, en l’empresa, concebut per consolidar col·laboració amb la Universidad Politécnica els vincles que ja manté amb l’empresa, la de Madrid. Aquesta formació superior està consultoria i la indústria. Aquesta iniciati- oberta a professionals del sector de l’aigua que va pretén “impulsar de manera conjunta busquin ampliar i consolidar les seves compe- la recerca, la innovació i la transferència tències i coneixements. de coneixement, per continuar aportant L’Escola de Camins aporta la seva especi- solucions reals a les necessitats de les orga- alització tecnològica d’alt nivell en els diver- nitzacions”, en paraules d’Antonio Huerta, sos temes que configuren el cicle integral de director de l’Escola. Camins per a l’empresa l’aigua, com són la producció, la distribució, integra actuacions com ara la formació a el drenatge i la depuració, tant de recursos mida, el treball conjunt en projectes de re- convencionals com no convencionals. cerca, l’accés a la transferència de resultats, Per part d’Agbar, Manuel Cermerón, direc- l’activitat de càtedres i aules d’empresa, i el tor d’Aqua Development Network (empresa contacte amb els estudiants. especialitzada a desenvolupar solucions i tecno- L’aliança entre universitat i empresa per- logies basades en el coneixement per al sector met a l’Escola continuar sent un referent de l’aigua i el medi ambient) apunta el següent: en docència i recerca, i enfortir la compe- “El màster ofereix el coneixement d’Agbar, una titivitat empresarial. L’Escola de Camins multinacional líder del sector, i l’experiència de té en actiu, avui, 76 projectes de recerca, les millors universitats politècniques espanyoles, que suposen una inversió de gairebé 3,5 porciona un coneixement de primera mà de La col·laboració entre l’Escola i diver- com són la de Catalunya i la de Madrid, en milions d’euros. les seves necessitats. Això, juntament amb ses organitzacions en projectes de recerca un programa dissenyat i desenvolupat per a l’orientació pràctica i l’especialització i el compleix l’objectiu d’impulsar la creació la millora de les competències tècniques i de Obrir camins per profund coneixement tecnològic del sector, de coneixement, el desenvolupament i la gestió en el sector de l’aigua i el medi ambi- aportar solucions atorguen un gran prestigi als màsters uni- innovació per transferir els seus resultats a ent, així com l’ocupabilitat”. I afirma que “a Una de les claus de l’èxit de la formació a versitaris i professionals, als postgraus, als la societat. Des de Camins ajudem a fer rea- més, ofereix la possibilitat als millors alumnes mida és la forta vinculació entre l’Escola de cursos de formació contínua i als seminaris litat els projectes, al servei de l’empresa i per d’incorporar-se a Agbar per desenvolupar-hi Camins i la realitat empresarial, que pro- programats per l’Escola. facilitar processos d’innovació i creixement la seva carrera professional”.
  • 8. especial FORMaciÓ De FUTUR