Your SlideShare is downloading. ×
0
Alimentvsnutrient
Alimentvsnutrient
Alimentvsnutrient
Alimentvsnutrient
Alimentvsnutrient
Alimentvsnutrient
Alimentvsnutrient
Alimentvsnutrient
Alimentvsnutrient
Alimentvsnutrient
Alimentvsnutrient
Alimentvsnutrient
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Alimentvsnutrient

739

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
739
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
14
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Aliments vs nutrients <ul><li>Nutrients. Són les substàncies que ens proporcionen l'energia que necessitem per a mantenir-nos vius i la matèria que precisem per a créixer i desenvolupar-nos. Els nutrients són les substàncies químiques que constitueixen els aliments i, també, les quals constitueixen la matèria del nostre cos. Exemples de nutrients són la glucosa, els aminoàcids, els àcids grassos, etc. </li></ul><ul><li>Aliments. Són els productes dels quals obtenim els nutrients necessaris per a la vida. Aliment és doncs tot allò que mengem o bevem i que dóna lloc a nutrients. Exemples d'aliments són la fruita, la carn, la llet, els ous, etc. </li></ul>
  • 2. Definicions Nutrició . En sentit estricte és el conjunt de reaccions químiques mitjançant les quals l'organisme obté, processa i utilitza els nutrients presents en els aliments. Per exemple l'obtenció d'energia en la cèl·lula a partir de la glucosa. Aquest conjunt de reaccions és un procés que es dóna de forma automàtica, directa i independent de la nostra voluntat. En sentit ampli la funció de nutrició comprèn també tots els processos que acompanyen a l'anterior, és a dir l'alimentació, la digestió, la respiració, la circulació i l'excreció. Alimentació. És l'acció de prendre i ingerir aliments, és a dir el menjar i el beure. L'alimentació és un procés discontinu, voluntari i, per tant, educable.
  • 3. Glúcids <ul><li>Glúcids. La seva funció és aportar energia (4kcal/g) excepte en el cas de la cel·lulosa, constituent de l'anomenada &quot;fibra vegetal&quot;, la missió de la qual és regular el trànsit intestinal gràcies que augmenta el volum de la femta. Es distingeixen els glúcids senzills o sucres com són la glucosa, sacarosa i fructosa de les fruites i la lactosa de la llet; i els glúcids complexos o fècules com el midó dels cereals, de les llegums i de les patates. </li></ul>En el transcurs de la digestió el midó és descompost en centenars de glucoses per l'acció dels enzims digestius &quot;amilases&quot;
  • 4. Lípids <ul><li>Lípids. La seva funció principal és aportar energia (9kcal/g). Altres funcions són constituir estructures (membrana plasmàtica, greixos protectors dels ronyons, etc.), constituir reserves energètiques (teixit adipós), aïllant tèrmic (pannicle adipós) i afavorir reaccions (vitamines lipídiques). Els més coneguts són els triglicèrids i els àcids grassos de les grasses animals i dels olis vegetals i el colesterol, molt abundant en el rovell dels ous. </li></ul>En el transcurs de la digestió les grasses o triglicèrids es descomposen en glicerina i àcids grassos per l'acció dels enzim digestius &quot;lipases&quot;
  • 5. Proteïnes <ul><li>Proteïnes. Realitzen moltes funcions. Les dues principals són constituir estructures (com les proteïnes actina i miosina de la musculatura i la proteïna col·lagen dels ossos, cartílags, tendons i lligaments) i constituir els enzims que són les molècules que regulen la digestió dels aliments i totes les reaccions químiques internes de les cèl·lules. Altres funcions són constituir els anticossos, constituir algunes hormones com l'hormona del creixement i l'hormona insulina, i servir com font d'energia en cas de extrema necessitat (4kcal/g) com l'albúmina de la sang. </li></ul>En el transcurs de la digestió les proteïnes es descomposen en decenes d'aminoàcids per l'acció dels enzims digestius &quot;proteases&quot;
  • 6. Aigua <ul><li>Aigua. La seva principal funció és constituir el mitjà en el qual es realitzen totes les reaccions químiques pròpies dels éssers vius. A més de constituir el mitjà intern de les cèl·lules, també es troba constituint el líquid intercel·lular i el mig intern circulant dels animals, com és la sang i la limfa, i el mig intern de les plantes, l'anomenada saba. És doncs el mitjà que transporta tots els nutrients. Es troba en tots els aliments en major o menor proporció. </li></ul>
  • 7. Sals minerals <ul><li>Substàncies minerals. Són substàncies inorgàniques que ocupen distintes funcions com constituir estructures esquelètiques (el fosfat de calci i el carbonat de calci dels ossos), mantenir la sanitat del mitjà intern (el clorur sòdic i el clorur potàsic de la sang) i intervenir en la constitució de substàncies químiques específiques (com el ferro de l'hemoglobina i el iode de l'hormona tiroxina). </li></ul>
  • 8. Necessitats de nutrients. Segons la quantitat que es precisa de cada tipus de nutrient es distingeixen els macronutrients, que són els que es precisen en grans quantitats, ja que serveixen per aportar energia i per construir estructures corporals, i els micronutrients, que són els que es precisen en molt petites quantitats, però que sense ells no és possible viure ja que són els que regulen reaccions químiques específiques. Els macronutrients són per exemple els sucres, les fècules, els triglicèrids o greixos, les proteïnes i l'aigua. Els micronutrients són les vitamines i alguns elements minerals com el iode, el ferro, el liti, etc.
  • 9. L'energia dels aliments A l'interior de les cèl·lules els nutrientes poden combinar-se amb l'oxigen i desprendre's diòxid de carboni, aigua i energia. Aquesta energia se sol expressar en calories o en quilocalories. Una caloria és la quantitat de calor necessària per a elevar un grau centígrad la temperatura d'un gram d'aigua. Una quilocaloria és 1000 calories. Si s'ingereix massa aliment l'energia sobrant s'emmagatzema en forma de lípids, ja que és el tipus de molècules que guarda més energia per unitat de pes. Les necessitats energètiques varien amb l'edat. Entre els 15 i els 18 anys es dóna el màxim que és de 2500 kcal/dia en les dones i 3000 kcal/dia en els homes. També vària segons l'activitat. Per exemple assegut és de 100 kcal/hora, passejant és de 160 kcal/hora i caminant ràpid és de 320 kcal/hora).
  • 10. Dietes saludables i equilibrades. <ul><li>S'entén per dieta el conjunt de tipus d'aliments que normalment ingerim així com la seva quantitat i proporció. Es considera que una dieta és bona quan és completa i equilibrada. </li></ul><ul><li>1. Completa vol dir que conté tots els nutrients que necessitem (glúcids, lípids, proteïnes, aigua i substàncies minerals). </li></ul><ul><li>2. Equilibrada vol dir que la proporció entre els nutrients és l'adequada. </li></ul>Les necessitats nutricionals varien d'una persona a una altra i són molt difícils d'avaluar, però si amb una dieta normal el seu estat de salut és bo i el seu pes és correcte, es pot deduir que les necessitats nutricionals d'aquest individu s'ajusten a la mitjana.
  • 11. Prevenció de les malalties provocades per la mal nutrició <ul><li>1. Ingerir tots els tipus d'aliments sense deixar cap. És a dir ingerir almenys un poc dels que ens agraden menys i evitar ingerir massa dels que ens agraden més. </li></ul><ul><li>2. Ingerir la quantitat precisa per a no engreixar-se ni aprimar-se. És convenient pesar-se amb certa regularitat. En persones en creixement sempre deu donar-se un augment de pes. </li></ul><ul><li>3. No abusar dels dolços ni dels greixos. En canvi és necessari ingerir cada dia fibra vegetal (present en verdures i fruites) per a facilitar el trànsit intestinal i la defecació. </li></ul><ul><li>4. Alternar la carn amb el peix com fonts de proteïnes. Un excés de proteïnes animals pot provocar malalties com la gota (dolor articular per excés d'urats). </li></ul><ul><li>5. No abusar dels ous ni de les grasses animals pel seu alt contingut en colesterol que pot dipositar-se en l'interior de les artèries i provocar infarts. </li></ul>
  • 12. Prevenció de les malalties provocades per la mal nutrició (2) 6. Consumir fruites i amanides ja que, com normalment s'ingereixen crues, són molt riques en vitamines. Aquestes substàncies també estan presents en les verdures, en les carns i els peixos, però com són molt sensibles a la calor, es destrueixen al bullir aquests aliments. 7. Repartir els menjars al llarg del dia, procurant que el desdejuni sigui abundós i el sopar escàs si poc després es va a dormir, i mantenir la regularitat horària dels menjars. 8. Beure de 1,5 a 2 litres d'aigua cada dia 9. No abusar de la sal (menys de 3g al dia) per a evitar problemes renals i de pressió arterial. 10. Evitar els destil·lats alcohòlics (ginebra, brandi, etc.) ja que són molt tòxics pel fetge. 11. En cas de diarrees ingerir molts líquids, arròs, i pastanaga bullits, peix bullit i poma bullida o iogurt. Evitar els aliments crus i els rics en fibra. 12. En cas de estrenyiment es recomana les verdures, les prunes i el pa integral.

×