Revista 25

1,543
-1

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,543
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Revista 25

  1. 1. EDITORIAL 3Tornem a tenir un altre número de la revista Rodalies a les mans. Aquest curs arriba més tardperquè se n’editaran només dues. El motiu no és altre que reduir la despesa, però això no vol dirque també reduïm les ganes que continuï sortint.En la xerrada que Sebastià Serrano va fer a l’alumnat de Batxillerat va afirmar que “allò que esvalorarà molt en el futur és el talent, però també la creativitat, la imaginació i la innovació”. Ésper això que en aquest primer número hem decidit d’incloure a la nostra revista unes entrevistesa tres persones dedicades al món de l’art: Álvaro de la Peña (coreògraf i ballarí), Albert Ausellé iXavier Boada (actors).També hi trobareu notícies relacionades amb el centre; reportatges diversos, com un sobre laRuta Literària Miquel Martí i Pol; l’escrit de l’AMPA i altres.Esperem que passeu una bona estona llegint aquesta revista que tot l’alumnat de 4t ha elaborat.L’ACUDIT
  2. 2. NOTÍCIES 4ELS ALUMNES DE 4T PARTICIPEN ALA MARATÓ DE TV3El diumenge 18 de desembre del 2011 va serel dia de la Marató de TV3, aquest any dedi-cat als trasplantaments d’òrgans i teixits. Elsalumnes de 4t d’ESO de la franja artística vanparticipar al concurs Pinta la Marató, en el quales tractava de crear un murals on s’expossésel tema del programa amb una mica d’humori alegria. Els murals que hi han participat espoden veure a la pàgina de la Marató de TV3. Mélani Martín 4t d’ESO A
  3. 3. NOTÍCIES 5SETMANA DE LA MOBILITAT va ser molt poc seguida, potser perquè la set-SOSTENIBLE mana va coincidir amb la festa major de Roda. La classe més participativa va ser 1r A i, enLa Setmana de la Mobilitat Sostenible és una segon lloc, 2n B.d’aquelles iniciatives mundials per a cons-cienciar la gent sobre els avantatges que pot A més, des de l’àrea de plàstica es va treba-proporcionar l’ús dels mitjans de transport no llar la conscienciació tot fent murals que s’hancontaminants i que afavoreixin la salut. Un dels penjat en els suros dels passadissos.punts forts d’aquesta iniciativa és potenciarl’ús de la bicicleta mundialment. Al nostre centre ha estat organitzada per la co- missió d’Escola Verda i la CIATE (encarregats d’altres activitats esportives). La comissió d’Escola Verda, l’alumnat de 4t i totes les persones implicades us animen a participar-hi el pròxim curs. Arnau Alba Mohamed Chouchou Sergi Rueda 4t d’ESO A Setmana Solidària La Setmana Solidària es va fer del 21 al 26 de novembre i va ser organitzada per l’ajuntament de Roda i Càritas. La Setmana consisteix a recollir aliments per a la gent necessitada. Al nostre centre, per incentivar aquest projecte,Roda de Ter també es va sumar a aquesta ini-ciativa, i el nostre institut va apostar per animarl’alumnat a venir al centre amb bicicleta. Esvan adequar unes tanques al pati per aparcar-hi les bicicletes, i es van fer unes graelles per durant aquesta setmana hi va haver una com-apuntar quants alumnes de cada classe venien petició entre totes les classes i els professorsamb aquest transport. Però aquesta proposta per veure qui duia més menjar. Es van fer unes
  4. 4. NOTÍCIES 6 INICI DE CURS Aquest curs l’IES Miquel Martí i Pol ha augmentat el nombre d’alumnes, i en total n’hi ha uns 430; de professors, n’hi ha 48. Hi ha quatre primers d’ESO, tres segons, cinc tercers, tres quarts, dues aules de primer de batxillerat i una de se- gon. Les novetats d’aquest curs són, per una ban- da, que no hi haurà re- cuperacions pel juny, sinó que seran pel set-graelles per apuntar cada dia quants productes embre, en concret els dies quatre i cinc; perportaven els alumnes de cada classe. Aquest l’altra banda, el projecte EduCat 2.0 ja estàcurs, igual que el passat, el professorat és qui implantat a primer, segon i tercer d’ESO. Unava dur més aliments, però no participaven al altra novetat és que aquest any els alumnesconcurs. Les classes que van quedar primeres de quart també farem les proves d’Avaluacióvan ser 1r ESO A i 2n ESO B, amb 29 paquets de la Generalitat. Pel que fa al Pla Català decadascun; segon va quedar 1r ESO B, amb 27 l’Esport, al centre s’ofereixen 2 esports: volei-paquets i tercer, 4t ESO C, amb 22 paquets. bol femení i futbol sala.L’últim va ser 3r ESO A, perquè no van portarcap aliment, per tant, tenien 0 punts. Els professors que han entrat nous al centre són: Rocio Poyato, Roser Matas, Guillem Sán-A més a més, el mossèn de Roda de Ter, Ra- chez, Roger Casanoves, Gemma Sensadora,mon Bufí, va venir voluntàriament a fer una xe- Núria Gallifa, Mercè Coromina, Maite Vall, Ra-rrada a tot l’alumnat de 4t sobre el tema de la mon Ripoll i David Gallardo, Manel Gallart.probresa a casa nostra. Aquest any totes les aules tindran un ordina-Aquests aliments es porten amb furgonetes a dor fix.uns magatzems i d’allà es reparteixen a les fa-mílies necessitades de Roda. Càritas assegura Txell Serrabassaque ara hi ha moltes més famílies inestables Maria Vilareconòmicament que abans. 4t d’ESO A Ariadna Batlle Konstantin Valentinov 4t d’ESO A
  5. 5. NOTÍCIES 7DIADA MIQUEL MARTÍ I POLA L’INSTITUTEl dia 10 de novembre del 2011, els alumnesde l’institut Miquel Martí i Pol vam fer diferentsactivitats per commemorar el 7è aniversari dela mort del poeta que dóna nom al nostre cen-tre.DANSA, MÚSICA I POESIA A 1r D’ESOUns 26 alumnes voluntaris de 1r d’ESO vanparticipar en un espectacle de ball, música ipoesia per commemorar la Diada Miquel Martíi Pol. Fou organitzat pel professor de socialsDavid Gallardo amb l’ajuda de la Montse Ca- L’espectacle anava acompanyat d’imatges di-ñellas, la professora de música. verses, sobretot referents a l’explotació infan-En primer lloc es va recitar el poema l’Elionor, til.de Miquel Martí i Pol, i seguidament, el van El dijous 1 de desembre, es va repetirballar. Es va continuar amb la recitació de l’espectacle per a tots els pares de 1r d’ESO: ados poemes més, més balls i un concert amb més del recital, el concert i el ball, altres alum-alumnes que tocaven els seus instruments. nes d’aquest curs van tocar la flauta.
  6. 6. NOTÍCIES 82n I 3r D’ESOEls alumnes de 2n i 3r d’ESO vancelebrar la Diada Miquel Martí iPol anant a Can Planoles a sentiruna xerrada d’un dels actors quesurt a la sèria de TV3 La Riera: elmanlleuenc Xavier Boada. Enrealtres coses, els va explicar comva arribar a ser actor i com es re-cita i representa la poesia sobreun escenari. A part dels proble-mes tècnics que hi va haver, vapoder explicar també com era elmón del cinema.4t D’ESO: RUTA MIQUEL MARTÍ I POLEls alumnes de 4t d’ESO vam anar a fer unaruta literària pel poble de Roda de Ter, passantpels punts més importants de la història delpoeta. Mélani Martín Miacela Omaza Íngrid Vila 4t d’ESO A
  7. 7. NOTÍCIES 9L’INSTITUT CELEBRA EL NADALCom cada any, el nostre centre va celebrar el divertida i ben treballada història en què sor-Nadal l’últim dia abans de les vacances, aquest tien tot de contes clàssics enllaçats per un filany el dijous 22 de desembre de 2011. A les conductor. El segon premi, se’l va endur 4t d’ESO A, que va fer un bon espectable d’imitació de videoclips. 1r d’ESO A va que- dar tercer, amb un espectacle de ball en què es reproduïa un videoclip. Pel que fa als guarni- ments de les aules –el concurs de nadales– es va endur el premidues primeres hores, es va fer l’amic invisible a la nadala més divertida 4t d’ESO B; el de laentre els companys/es de classe i una mica més original, 3r ESO C, i la més treballada vad’esmorzar; després es va deixar una estona ser per a 1r de Batxillerat A.perquè tothom pogués veure els guarnimentsde cada una de les classes. Però el plat fort de Cília Comellala diada era el concurs de gags. Gairebé totes Konstantin Valentinovles classes hi van participar amb gags engin- 4t d’ESO Ayosos, divertits, musicals...La classe que va guanyar el primer premi vaser el 1r de Batxillerat B. Van representar una
  8. 8. REPORTATGES 10RUTES AMB BICI PELS VOLTANTS DE RODAEncara que no ho sembli, Roda de Ter està bici a l’espatlla. Un cop a dalt, es veuen unes llo-envoltat de camins que recorren el seu entorn ses planes i pelades molt originals. Llavors ambamb relleus molt variats i aptes per seguir-los el camí de la dreta s’arriba a Santa Magdalena.amb bicicleta. Com que ja fa uns anys que te- Entrem per la porta amb la bici, fem dues vol-nim aquesta afició, coneixem un gran nombre tes pel claustre i continuem la ruta. A la baixadade recorreguts per fer, de curts, de llargs, on hi es pot agafar molta velocitat però cal anar enha baixades bones o plans per anar-hi a l’estiu compte perquè els revolts són tancats i hi hasense suar gaire. N’explicarem els detalls, les perill de continuar en línea recta si no es frenacuriositats, les coses a tenir en compte i el millor prou. Després d’una altra pujada, s’arriba a unmoment per fer-les. Totes comencen des de la camp de tir mig abandonat. Cal agafar un camíPlaça Catalunya de Roda. Només cal seguir els que passa just per la dreta del camp. Hauremmapes que hem elaborat amb el Google Earth. d’obrir una tanca per al bestiar. La continuació no té més secret fins a un curiós encreuament-Roda - Salou - Santa Magdalena -Camp de tir entre 4 camins. Els dos de davant porten a-Trencant St Feliuet - Tavèrnoles - Roda l’ermita de Sant Feliuet, tot i que si s’hi vol anarDificultat: mitjana-alta amb bici és millor agafar el de l’esquerra.Etiquetes: propietat privada, bici a coll, camins Nosaltres hem d’agafar el de la dreta que baixapoc concorreguts, baixada ràpida amb salts. pronunciadament. A baix de tot s’arriba a unaRequisits mínims: portar el mapa a sobre ja que casa de pagès molt ben acabada i ordenada.el camí és bastant perdedor. A partir d’allà és necessari mirar bé el mapaSi hi ha pressa es pot baixar contra direcció pel ja que és un tros molt perdedor. La cosa no técarrer Ramon Martí fins al final del Pont Vell i més secret fins a arribar a Roda un altre cop.anar fins al Serrat. L’opció legal és travessarel riu pel pont Nou i seguir la carretera fins altrencant que porta a Salou. Es passa per lesroques on s’hi fa escalada i al final del trencantde l’esquerra, després d’un pontet, hi ha unatanca que sol estar tancada però amb una portaper a vianants. No hi passeu amb la bici perquèels plats toquen amb el ferro i es fan malbé. Caltravessar-la a peu i just darrere la porta, al cos-tat esquerre, hi ha un interruptor com el d’unabombeta. El premeu i la porta s’obrirà. Penseua deixar-la tancada quan hagueu passat. Se se-gueix el camí de la dreta. Allà es pot contemplar Tot i això, quan es passa per una casa de pa-com el pantà inunda els prats. Hi ha uns gossos gès on 20 metres abans hi ha una bassa, calque poden sorprendre algú però no cal patir ja frenar perquè hi ha perill d’atropellar algun gat.que són tant vells que són totalment inofensius. Ho diem per experiència.Al final de les últimes cases, ens desviem cap Si voleu descarregar les rutes amb mapes po-amunt. El camí es va enfilant fins a arribar a un deu trobar-les al blog:punt en què ja no puja més. Llavors cal saber www.rutesbiciroda.blogspot.comveure un petit camí que puja per l’esquerra. Allà Òscar Arumícostarà molt avançar sense haver de baixar de Pere Girbaula bici. Per fer el tros final recomanem pujar la 4t d’ESO B
  9. 9. REPORTATGES 11ESTADA A L’EMPRESA treballant o fent pràctiques a les empreses que van triar. Aquest crèdit es fa a partir del tercer“A mi m’agradava anar a treballar perquè es- trimestre, o durant l’estiu. Es necessiten com atava envoltada de xocolata” ens diu l’Andrea mínim 70 hores d’estada. Són pràctiques for-Ruiz, alumne de 2n de Batxillerat que és una matives però no són retribuïdes.dels alumnes que han participat en el crèdit Normalment, els alumnes trien la feina depe-“Estada a l’Empresa”. Aquest crèdit es fa per nent del que es volen dedicar en un futur o bédonar una formació complementària als alum- per la comoditat de tenir-ho a prop de casa.nes de batxillerat, serveix per tenir una expe- Tots els alumnes estan contents del tracte queriència laboral i per fer el treball de recerca. No han tingut amb l’empresa, tot i que alguns vancompta nota però és un valor afegit per al cur- remarcar que preferirien haver cobrat. Reco-rículum. Segons la Mercè Palau, que és la pro- manen fer el crèdit a les pròximes promocionsfessora que coordina el crèdit “els resultats de per omplir currículum, per aclarir una mical’estada a l’empresa dels últims alumnes han el seu futur i perquè és una experiència queestat molt positius, les notes han estat molt t’acosta a la vida real.bones i les empreses ho han valorat molt bé”.Els alumnes trien el sector o empresa on vo- Aina Mayorgalen per fer les pràctiques i la Mercè hi contacta Violeta Casadesúsdirectament. Després, si l’empresa ha accep- Sohad Ifkirantat, planifica les tasques que l’alumne ha de Paolo Mearellifer a partir de les seves necessitats. En alguns Helena Jordàcasos hi ha hagut alumnes que han continuat 4rt.B
  10. 10. REPORTATGES 12XERRADA D’ARCADI OLIVERESD’entre els actes duts a terme durant la se- el 30% que paguen les empreses. Els més be-gona Setmana Solidària cal destacar la xe- neficiaris són Emilio Botín del Banc de Santan-rrada-col·loqui que amb el títol Pobresa local, der, Amancio Ortega… Per tant no tenim di-pobresa global va fer el dia 1 de desembre ners perquè s’ha ajudat la banca. Els bancs noArcadi Oliveres, professor d’Economia de la s’han de salvar perquè els protegeix el BancUAB i president de Justícia i Pau a la qual una d’Espanya, s’han de deixar caure com qualse-colla d’alumnes d’Economia i de Revista vam vol altre negoci que no va bé. En general, elsassistir. Digué coses com aquestes: polítics són servils dels banquers.La més gran pobresa és la més antiga: la cri- Algunes alternatives: Fer créixer la banca èti-si alimentària, la fam. Quantes vides humanes ca perquè no especula mai, no va a borsa nis’emporta la fam? Unes vuitanta mil perso- negocia amb armes, ni drogues, ni res d’il.le-nes moren de gana cada dia. En el terratrè- gal. Aposta per inversions destinades a gene-mol d’Haití moriren 360.000 persones. En tres rar ocupació, a millorar el medi ambient o adies moriran la mateixa quantitat de persones l’educació i cultura. Lluitar contra l’atur; no esa causa de la fam. pot donar feina a tothom. Una solució seria re- duir la jornada laboral a 35 h i mirar de superarLa FAO, en una cimera al juny del 2008, de- la crisi sense créixer més; ja hem consumit elmanà als països rics cinquanta mil milions de 70% de recursos disponibles. La crisi, va dir,dòlars per satisfer la fam durant un any. No hi tampoc no l’han de pagar els immigrants. I novan donar suport. Per altra banda, al setem- només per raons humanitàries. Tant a França,bre del mateix any esclata la crisi financera. Els com a Itàlia o Espanya hi ha un envelliment degoverns donaren diners a la banca per valor de la població; no hi ha prou gent que treballi. Ensquatre bilions sis-cents milions de dòlars. Amb fa falta la immigració perquè ens aporten sisaquests diners s’hagués pogut eliminar la fam mil milions d’euros l’any de benefici. És un tre-noranta-dues vegades. Per què els governs te- sor econòmic i cultural.nen diners per a la banca i no per eradicar lafam? Perquè la banca i el govern són el mateix. Òscar ArumíHi ha altres pobreses: Les retallades. Cada Pere Girbaudia n’hi ha alguna. L’argument és que falten 4t ESO Bdiners; es podrien, però, tenir més diners. Se-gons un estudi de la Universitat Pompeu Fabrael frau fiscal a Espanya és d’uns 80 mil milionsd’euros. Amb aquests diners es podrien estal-viar les retallades.A França es va processar la propietària d’Oréal.És la primera evasora d’impostos, però va do-nar diners a la campanya de Sarkozy i un De-partament del mateix govern la va assessorarper fer l’evasió. A Espanya hi ha les SICAV.Conjunt de cent grans fortunes que noméstributen l’1% en l’impost sobre societats i no
  11. 11. REPORTATGES 13RUTA LITERÀRIA A la Blava hi treballaven 410 treballadors i enMIQUEL MARTÍ I POL aquells temps era la major part de la pobla- ció. Sembla ser que era de les fàbriques deEl 10 de novembre del 2011, els alumnes de la comarca que pagaven més bé els seus tre-4t d’ESO de l’institut vam anar a fer una ruta balladors. Pel que fa a la sirena, a més a mésliterària pel poble de Roda de Ter, passant pels d’avisar els treballadors del principi i el final depunts més importants de la història del poe- cada torn, feia de rellotge al poble i avisavata que dóna nom al nostre centre. És arran dels bombardejos aeris.d’aquesta sortida que hem decidit fer un re-portatge sobre la Ruta Literària Miquel Martí i Hi ha tres teories que justifiquen el nom laPol. Blava: una és perquè les finestres de la seva façana eren blaves; l’altra és perquè les batesCASA NATAL DE MIQUEL MARTÍ I POL que portaven les treballadores com a uniformeLa Ruta sol començar a la casa on Miquel Mar- eren blaves, i per últim perquè deien que el co-tí i Pol va néixer el 19 de març de l’any 1929 i lor que utilitzaven per tenyir era el blau.on va viure durant 27 anys. És al carrer Sòl delPont, número 18. Durant aquesta època Miquel Martí i Pol va anar a viure a una casa del carrer de sobre laAllà va escriure diferents poemes referents ala tarda (el seu moment del dia preferit), a lamalaltia que va patir quan tenia 20 anys (unatuberculosi) i a la soledat que li portava aques-ta malaltia. Alguns d’aquests poemes estanaplegats sota el títol “Paraules al vent”, recullamb el qual va guanyar el premi Óssa Menor.LA BLAVA (fundada al 1925 per Tecla Sala)La fàbrica la Blava és un lloc important per aMiquel Martí i Pol, ja que la seva mare treba-llava a la part tèxtil i ell va entrar-hi a treba-llar quan tenia 14 anys i s’hi va estar fins l’any1972. Ell estava a les oficines, perquè era delspocs en la seva època que sabia llegir i escriure.
  12. 12. REPORTATGES 14Blava, amb la seva dona i els pares d’ella. Miquel Martí i Pol anava sovint.A l’any 1970 li van detectar l’esclerosi múltiple, Per això ara, quan anem a la plaça Major deuna malaltia que el va fer plegar al cap de 2 Roda de Ter, trobarem una placa amb una ins-anys de la feina. cripció d’un tros del poema seu El poble. PLAÇA DEL POETA Mossèn Espinalt i Josep Clarà van crear La Penya Literària Verdaguer per tal de fomen- tar l’estudi i promoure la literatura catalana. Miquel Martí i Pol en formava part. És on es reunien per fer-hi xerrades i on van celebrar el premi Óssa Menor que va guanyar el nostre poeta. CEMENTIRI Miquel Martí i Pol va morir l’11 de novembre de 2003. Està enterrat amb la seva primera dona, la Dolors, i els pares de la Dolors, al cementiriMolts dels poemes més coneguts d’ell parlen de Roda de Ter, tal i com ell havia demanat.del temps treballat a la Blava.L’ESGLÉSIA MARE DE DÉU DEL SÒL DEL PONTUn altre punt de la Ruta és l’església de la Marede Déu del Sòl del Pont. Miquel Martí i Pol s’hiva casar el maig del 1956 amb la seva primeradona, la Dolors.ESGLÉSIA GRANAbans, al costat de l’església, hi havia l’escoladel mossèn Espinalt, on Miquel va anar quantenia 4 anys, va aprendre a llegir i a escriu-re i on va agafar la passió per la literatura il’escriptura. En aquells temps formava part delcentre catòlic, perquè al principi era creient,però amb el pas del temps, va anar perdentles seves creences; alguns afirmen que pel fetque la seva dona morís abans que ell, quan eraell el que tenia la malaltia i havia assumit morirabans.PLAÇA MAJORÉs el centre del poble, on se celebraven totesles festes importants de Roda. La plaça estava Ester Gutiérrezenvoltada d’edificis de gran importància com Júlia Pratsara el teatre, l’ajuntament o la biblioteca, on 4t ESO A
  13. 13. ENTREVISTES 15“Espero arribar als 80 i poder fer el Rei Lear” m’agafarien, i em van agafar. A partir d’aquí, ja m’he anat dedicant això. -Quina preparació psicològica, física i emo- cional fa abans de cada actuació? Alguns estiraments sí que els faig, sobretot es- calfar la veu. És una tècnica de fer uns sons amb el coll, així la veu no es trenca. També faig estiraments perquè el cos estigui en con- dicions, i, sobretot, concentrar-me. També és molt important tenir una hora de concentració abans de cada actuació. -En quin personatge se sent més còmode?Xavier Boada neix a Manlleu l’any 1961. La seva N’he fet molts, però m’agrada molt fer de ca-formació com a actor està vinculada al grup de pellà.teatre independent El Rusc des del 1976 fins al1980. Des del 1986 al 1997 realitza tasques de -Algun paper ha estat especialment difícildirecció, programació i gestió al teatre Centre per a vostè?de Manlleu. El 1997 ingressa a la companyia Sí, vaig haver de fer de toro una vegada. EraEls Joglars i participa com a actor en vuit es- difícil perquè era un toro que parlava, i ho feiapectacless d’Albert Boadella, com Daaalí i la d’una manera molt especial. Va suposar untrilogia: Ubú, Pla, Daaalí, entre altres. treball amb el cos, havia de fer uns moviments que recordaven l’animal.-Com es va començar a interessar pel teatre?Als 11 anys, quan estudiava al col·legi de la -Hi ha algun paper o obra teatral que li agra-Salle de Manlleu. La gent de la meva edat feia daria interpretar?futbol o bàsquet i els altres anàvem al teatre Sí home, n’hi ha molts. Espero arribar als 80Centre de Manlleu. Allà hi havia un senyor que anys i poder fer el Rei Lear de Shakespeare. Sies deia Carles que ens va introduir al món del no hi arribo, mala sort, però encara em quedateatre. I jo, la veritat, és que faig teatre des molt temps.d’aquell moment. -Ha pensat a dedicar-se a una altra cosa?-En quin moment va arribar a la convicció Sí. En aquesta feina hi ha molts moments deque podria professionalitzar-se en això de crisi; a vegades no et contracten i no arribesla interpretació? a final de mes. En aquests moments et pre-Jo sempre havia pensat que el teatre era una guntes per què no em vaig dedicar a una altracosa de més a més, un hobby, una afició. Era cosa. A vegades sí que tens la temptació defuncionari de la Generalitat, em vaig cansar deixar-ho, però mai és una temptació prou im-de fer de funcionari i em vaig assabentar que portant perquè en el fons això és la teva pro-feien unes proves per entrar a la companyia fessió i com que t’agrada molt penses que calEls Joglars. M’hi vaig presentar, més que res passar aquesta època i que ja en vindran deper saber com funcionava. Mai pensant que més bones.
  14. 14. ENTREVISTES 16-Què sent quan la gent el reconeix pel car- “NO S’HA DE PARAR MAIrer?Fa gràcia. Passa, però, que a la llarga es fa una D’APRENDRE”mica pesat perquè hi ha gent que és molt res-pectuosa, però n’hi ha d’altres que quan estàsmenjant o fent alguna cosa en privat et vénenallà a xerrar i és clar, aquell no és el moment.-Hi ha alguna escena o personatge que nointerpretaria per qüestions morals, principiso senzillament perquè no vol?Segurament que hi hauria personatges que nointerpretaria per raons morals, sobretot si eldiscurs de l’obra busca una finalitat immoral.Quan el discurs és immoral no ho faria. En can-vi, quan els personatges són immorals, però lafinalitat de l’obra és una altra, sí que ho faria.-Quins vincles manté amb la comarca, ambManlleu?Hi tinc la meva mare. Jo estic casat, la mevadona també és de Manlleu, però vivim a Bar-celona. Per tant, aquí hi tinc la meva mare, elvincle emocional més gran que hi tinc. També L’Albert Ausellé Croses és actor. Va néixer elhi tinc amics de l’època d’estudiant i tot això, 23 de setembre de 1976 a la Cellera de Ter. Ac-que encara ens veiem de tant en tant i recor- tualment resideix a Barcelona. És una personadem batalletes. alegre, però sempre ha estat bastant indecís, ja que abans d’estudiar teatre va fer un curs-Quins consells donaria a algú que vol co- d’Humanitats i un de Disseny gràfic; és hipo-mençar interpretació? condríac.Aconsello que s’ho agafi com un ofici, que noestem parlant de l’èxit per l’èxit ni la fama per -Com es definiria?la fama, que són coses que van bé perquè et Doncs normal. A vegades la gent es pensa quecontracten, però que és un ofici que es fa bé a els que treballem en aquesta professió som di-mesura d’anys i anys d’anar-lo practicant. ferents, però jo crec que no, jo em trobo nor- mal, si és que hi ha algú normal. Bé, hi ha de Iris Parés tot, com a tot arreu. Crec que sóc introvertit, Judit Soler vergonyós. Encara que sembli estrany, però 4t d’ESO C conec molts actors vergonyosos. -Quan era petit ja volia ser actor? No, no volia ser actor. Crec que ni m’havia passat pel cap, però tampoc recordo què volia ser. Sempre he estat molt indecís.
  15. 15. ENTREVISTES 17-Què el va motivar per estudiar teatre? Grec’07; Panorama des del pont, d’Arthur Mi-Em vaig posar a estudiar teatre amb dos amics ller, dirigida per Rafel Duran, al Teatre Nacionaldel poble, amb qui fèiem teatre junts ... I ens de Catalunya, entre altres.ho passàvem tan bé que volíem aprendre’nmés. I un cop comences, és un món tan fas- I de televisió:cinant que ja no pots parar. Posar-te a la pell Club Super 3, personatge: Fluski.dels personatges, viure moltes vides. Cada Càsting, personatge: Ivan; Via Augusta, perso-personatge és una vida. Els personatges et fan natge: Horaci; Jet Lag, sèrie de TV3.aprendre, et fan entendre coses de la vida quepotser tu no ho entens d’aquella manera. Pots -Ha fet cap paper de dolent?viure moltes coses que a la vida real, segura- No. Però m’encantaria! Els dolents són els millors.ment, no et permets viure. -Quins són els seus actors predilectes?-Quin va ser el seu primer contacte amb el Sean Penn, Kate Winslet i d’aquí, Pere Arqui-teatre? llué i Rosa Renom.El primer contacte van ser Els Pastorets. Desde petit els feia perquè els meus germans en -Canviaria de professió?feien. Després ells van anar a una escola a Gi- Tal i com està tot plegat, no sabria quinarona a estudiar teatre i quan vaig tenir 18 anys triar. Sí que tinc clar que no s’ha de parar maivaig fer com ells. Amb uns amics del poble vam d’aprendre. Cada any faig d’un a tres cursosfer una companyia de teatre i vam començar a per aprendre més. I em penedeixo de no ha-fer-ne. Ens dirigia el meu germà... Ens ho pas- ver fet uns estudis en paral·lel als estudis desàvem molt bé! teatre. Que la vida del teatre és molt insegura, i complicada.-Quina va ser la seva primera obra de teatrei quin paper va protagonitzar? Andreu SerranoLa primera obra professional que vaig fer va ser Marc SerrallongaPanorama des del pont al Teatre Nacional de Joel CapdevilaCatalunya. El personatge es deia Rodolfo. Era 4t ESO Cun immigrant italià que arribava a Nova Yorkals anys 50, buscant un futur, una vida millor.Allà m’enamorava d’una noia però el seu pa-drastre s’hi oposava perquè ell també n’estavaenamorat...Llegiu-la, que és molt interessant!!-Quines són les obres més importants queha fet?Nit de Reis, de W. Shakespeare, al Teatre Na-cional de Catalunya;Nunca estuviste tan adorable, de Javier Daulte,al Teatre CDN Madrid i al Festival Grec;El senyor Perramon, de JM de Sagarra, al Tea-tre Romea;Conte d’hivern, de W. Shakespeare, dirigi-da per Ferran Madico, al CAER i al Festival
  16. 16. ENTREVISTES 18“Les coses s’han de fer -Com i quan li va sorgir l’interès per la dansa? Quan vaig venir a Barcelona, tenia pensat estudiar aper plaer” la universitat. Però vaig fer un curs de teatre, em va agradar molt i vaig començar a fer-ne. Llavors, em va semblar que era molt teòric i molt psicològic, i jo, que ja m’agradava l’esport, sentia que hi faltava una mica de moviment. Sovint, anava a veure uns amics que feien dansa, i va ser quan m’hi vaig aficionar. -Quines qualitats ha de tenir una persona per po- der-s’hi dedicar? A diferència del ballet clàssic que es necessiten uns requisits molt determinats, la dansa no requereix cap qualitat específica. L’única qualitat important que considero que ha de tenir una persona per ferÁlvaro de la Peña Munoa es dedica professionalment dansa, és el voler.a la dansa des de fa més de 20 anys. És titulat perl’Escola Superior d’Art Dramàtic i Dansa de Barcelo- -Quan es va crear la companyia “Iliacan” i ambna (Institut del Teatre) i especialitzat en pedagogia de quins objectius?la dansa. Ha participat a les obres: La boda (1978), El La companyia la vam forma a l’any 93 i la idea era fersopar (1977) i El consumidor (1978). Després, va co- espectacles i és el que més hem fet. O sigui la vammençar a coreografiar amb els seus mateixos com- crear per casualitat, perquè en aquell temps ningúpanys i fora de l’escola. de nosaltres, els de la meva generació, teníem la in- tenció de crear companyies o crear empreses; el que-Es dedica professionalment a la dansa? volíem era fer coses. Però l’administració t’obliga aSí, ja fa més de 20 anys que m’hi dedico. una formalitat oficial. Els objectius eren els que es- tem fent des de no sé quants anys; fer espectacles-Què significa per a vostè ballar? i fer projectes.Quan vaig començar a ballar, per mi era un repte jaque veia dificultat en els moviments de la gent que -A quins llocs ha actuat?ballava. Després, vaig veure que la dansa era una A molts llocs, hem actuat molt a Catalunya i tam-manera que tenia de comunicar-me i d’expressar- bé a Espanya. A l’estranger sempre ens ha costatme. M’agrada cantar, escriure i xerrar, però on millor una mica més. Hem actuat a Portugal i a llocs méspenso que ho faig és amb la dansa, amb el movi- exòtics, com Armènia, Bulgària, una mica llunyans.ment. També a Suïssa o Alemanya.-Quins projectes ha fet últimament? -Fan servir només el llenguatge del cos o l’oralFins fa dos anys, treballava en espectacles, però també?com que el món de l’espectacle va minvar, vaig co- Depèn de l’espectacle. En general no parlem, si cri-mençar a fer projectes de dansa social que ja ha- des, cantes. Ho podem fer i de fet ho hem fet, peròvia fet anteriorment. La idea destacada en aquest la nostra base és el moviment. Encara que la paraulaprojecte és que es dóna l’oportunitat de mostrar la és un element més que tens.dansa en un espectacle. D’aquests projectes en dic:“danza para cualquiera”. Sempre he tingut la sort de -Què creu que és el més important per fer dansa?col·laborar en altres coses. Voler, la voluntat. Això no vol dir que no siguis exi-
  17. 17. ENTREVISTES 19gent amb tu mateix, però has de voler, n’has de tenir poden sorprendre o et poden defraudar. Però en ge-ganes, perquè les coses s’han de fer perquè en tens neral, ja es veu.ganes. -Quin tipus de dansa sol ballar més?-Què en pensa del fet que la dansa sigui conside- Jo formo part de l’Escola de la Dansa Contemporà-rada com un art més aviat femení? nia Catalana. Personalment, dins la dansa contem-Jo crec que això té a veure amb un prejudici social. porània, sempre he estat molt eclèctic, m’he basatPerquè la dansa té una sensualitat amb el cos i una en tot. Vaig estudiar molt clàssic i vaig aprendre molt,sublimació que no encaixa en les nostres societats però el treball que faig és com resoldre en moviment“repressives”. Les noies tenen molta més facilitat una idea o una emoció.per moure les caderes, en canvi els nois, si ballen,normalment mouen les caderes com si fossin un ar- -I fan servir molts objectes per expressar aquestsmari. Encara que això no els passa als cubans ni als conceptes?dominicans. Però aquí, en aquesta societat sí perquè Depèn, però en general no. No és com en una obracrec que considerem que la sensualitat és per a les de teatre que se sol usar molta escenografia i es fadones. Com deia el llibre de Vocé “LOS HOMBRES molta “parafernàlia”. Potser de vegades fem servirNO LLORAN”. També és un tema cultural d’aquesta algun element que en un moment determinat, peròsocietat; perquè quan diuen “-Què farà el nen? -fut- normalment no.bol o tennis -I la nena ? -Ballet”. -Aquest projecte que fa ara on el representen?-Quins són els principals problemes físics que El projecte és aconseguir fer moure persones quecomporta fer dansa? no han fet mai res. Ho representem als mateixos po-Un és el quotidià. Un metge especialitzat en balla- bles. Ara per exemple ho estem fent a Canovelles irins me’l va explicar. Una persona normal doblega a Cardedeu.els genolls uns 400 cops, per exemple, i un ballarí Quan vam fer el projecte a Osona va coincidir amb1000; hi ha una desgast major, tant de les articula- la festa major de Vic i de Sant Hipòlit i vam aprofitarcions com de la musculatura i els tendons. Això pot per incloure-ho al programa de les festes.generar lesions menors com esquinços, pot accele-rar l’artritis... -Quina música solen fer servir més?Per altra banda, els ballarins en tenir el cos molt Una mica de tot. Personalment tinc una predilecciópreparat físicament també el tenen més protegit. I per la música popular.també les dones que han estat mares tenen una re- Per exemple, en el projecte Santa Coloma-Osona hicuperació més ràpida. ha músiques que m’han passat la gent i que m’han agradat, hi ha semiflamenc, una cançó d’ECDL. O al-Quantes hores assaja? poble de Cardadeu hi participa el cor del poble i hiA la pràctica, en aquest projecte que estic fent ara ha cançons de Brams i de Glucs. Això està bé per-són tres hores al dia. Però el meu cap treu fum, ja què tens una visió musical molt àmplia.que has de fer molt treball previ, molta preparació;per saber com va la música, quan entra cada perso- Raquel Masmitjà Marínna, etc. Per tant, en total hi dedico unes deu hores Anna Parera Boixasadiàries. Alba Vidal García 4t d’ESO C-És veu de seguida si una persona té aptituds perla dansa?Jo crec que sí, també que hi ha persones que et
  18. 18. OPINIÓ 20COP DE ROCKEl director de l’obra teatral Cop de Rock iniciala presentació descrivint-la com a “missatged’amor, d’admiració i d’agraïment a les bandesmítiques que van fer possible el miracle delrock català”. I és que no hi ha millor maneraque aquesta per descriure l’obra, ni millor ma-nera d’homenatjar la música del nostre país.L’obra són les cançons, i al seu entorn hancreat l’argument; una trama que potser no ésgaire profunda, però sí que ho és allò que ensvol fer sentir a través de la música.Els personatges que hi apareixen són forçaplans, però molt reals i, tot i que la història nofa referència a cap personatge del rock cata-là ni a cap grup existent, sí que podria haver D’espais interiors hi ha el magatzem, on esestat verídica. El grup Cop de Rock podria veu clarament la participació econòmica dehaver estat real, els seus components ho po- l’empresa Estrella Damm en la producció dedrien haver estat, i els seus sentiments, més l’obra; el bar, amb una barra; l’oficina, i la casaque dir que podrien haver estat reals, crec que de la protagonista. Aquests espais, doncs, elspuc afirmar que ho són. Els personatges estan identifiques ràpidament, però sense la utilitza-molt ben interpretats: els actors treballen amb ció de gaire decoració. La informació de la si-molta expressivitat corporal i gestual, també a tuació de cada escena ens la proporciona moltl’hora de cantar els temes. la il·luminació i els fotogrames que es projec- ten a l’escenari tot representant un paisatgeVull parlar concretament de la llengua dels per- o una mateixa pantalla. El vestuari i l’atrezzosonatges ja que és un aspecte que crec que són també molt acurats i detallats, però alhoraestà molt ben aconseguit i acurat; tots parlen molt naturals.català de la zona central, exceptuant quatrepersonatges. El pare del protagonista, pel fet La música té el paper protagonista en aques-d’haver viscut molt de temps a ses Illes, té ta obra teatral i, a cada escena, s’hi veuen re-aquell accent tan particular que els caracterit- presentades algunes de les mítiques cançonsza. I les tres noies, que representen ser de la del rock català. Crec que se situa en unzona del Delta de l’Ebre, també tenen la fonèti- punt d’equilibri perfecte, ja que la varietat deca del parlar occidental molt ben aconseguida. cançons fa que l’obra sigui amena i, sobretot,És un aspecte molt positiu i a tenir en compte també que només en representin fragments;de l’obra, ja que així agrupa tot el territori que, aquells que més s’adiuen amb l’argument, jad’una manera o altra, va restar sota l’encant que si interpretessin les cançons completes,del rock català. l’argument perdria el fil. La selecció de temes considero que ha estat molt encertada i moltLa decoració està molt treballada, sense ésser ben encaixada en la trama argumental.recarregada ni barroca. Constantment es jugaamb tres grans rocs penjants, els quals sem- Finalment, com a valoració global deblen reals, i que simulen les escenes d’exterior. l’espectacle, diré que m’ha emocionat. M’ha
  19. 19. OPINIÓ 21emocionat perquè he crescut en un ambient EL MÍNIM D’EDATon han estat aquestes les cançons que m’hanacompanyat, unes cançons amb les quals em El mínim d’edat és una mesura de seguretat desento identificada, no només pel que diuen, cara als menors per evitar que facin activitatssinó amb la llengua amb què ho diuen. o freqüentin llocs que, socialment, són inapro- piats per la seva edat.I per acabar, dir que jo també “canto en la llen- Crec que, pel que fa al treball i al permísgua en què somio!” d’entrada a locals com les discoteques, la res- tricció d’edat s’hauria de reduir als menors de Ariadna Freixa catorze, ja que tant per poder guanyar un petit 2n BATX. sou treballant a l’estiu o aprenent un ofici com per poder assistir a concerts i altres activitats, els catorze són més que suficients.RETALLADES SOCIALS Els pares són els que han de decidir si els fillsEl dia 15 de juny es van començar a debatre al poden o no assistir a activitats per a majorsParlament de Catalunya els nous pressupos- i, per tant, si un fill enganya un pare per fertos de la Generalitat per a l’any 2012. Amb la activitats de les quals no té permís hauria decrisi, la classe política havia de triar entre reta- quedar dins l’àmbit familiar, sense que la lleillar els drets socials de la ciutadania o seguir hi estigués implicada. Per altra banda, tambéafavorint el benefici empresarial i de la banca, és cert que el mínim d’edat serveix per evitari per descomptat, ha triat les retallades socials l’explotació infantil, però en el país en què vi-que carreguen sobre els ciutadans la sortida vim, en el qual això no és gens freqüent, unad’una crisi que ells no han creat. I a més a més, reducció d’aquest mínim aportaria un grantenen la cara de dir que això no és culpa seva, benefici per a tota la població adolescent, jaque això s’ha de fer, i donen altres excuses per que en aquesta etapa de la vida moltes famí-provocar més retallades. lies ja consideren que els fills s’han de guanyar els diners per a les seves necessitats menysLes retallades estan afectant a tota la pobla- importants (roba, saldo del mòbil, diners perció, tant pel cantó de l’educació com pel de la a l’autobús, cine, etc.), i si l’Estat no dóna lasalut (llargues llistes d’espera per ser atès per possibilitat que els joves comencin a fer elsun dels pocs metges que han quedat, ja que seus propis estalvis, després, de més grans,els altres han sigut despatxats per culpa de les aquests han de començar de zero i amb mésretallades). Les retallades també fan que gent necessitat de la que tindrien si haguessin po-marxi del país per trobar un lloc amb més bo- gut començar abans.nes perspectives laborals. En canvi, crec que el mínim d’edat s’hauriaNosaltres demanem un pressupost sense reta- d’aplicar més estrictament en la venda de pro-llades en el servei social. Protestem perquè la ductes com l’alcohol i el tabac, ja que méscrisi no l’hàgim de pagar nosaltres. que treballar o assistir a festes, aquestes són les coses més perilloses per als joves i que Estanislao Ortiz s’haurien de moderar a la població de totes les 4t A edats. Clara Teixidor 4t d’ESO A
  20. 20. SORTIDES 22Sortida de Batxillerat Navegant per BarcelonaEl dimecres 9 de novembre els alumnes de 1r El passat 30 de novembre els alumnes de 1ri 2n de batxillerat van fer una sortida a Bar- d’ESO van fer la sortida Navegant per Barce-celona, més concretamente van anar a veure lona. Aquesta excursió té per objectiu que elsl’obra de teatre anomenada Cop de Rock. Se- alumnes se sàpiguen orientar per la ciutat mi-gons el director, Joan Lluís Bozzo, l’obra és un tjançant plànols, que utilitzin el transport pú-missatge d’amor, d’admiració i agraïment a les blic, treballin de manera cooperativa, es com-bandes mítiques que van fer possible el mira- portin de manera civilitzada i que vegin algunscle del “rock català”. En aquest musical surten dels llocs més emblemàtics de Barcelona. Eltemes compostos per grups catalans, com els recorregut va començar al castell de Motjuïc,Pets, Lax’n’Busto, Sopa de Cabra, Gossos, va continuar pel barri Gòtic i van acabar a laSau, etc. Sagrada Família.A la tarda van assistir a la Universitat de Bar- Judith Crouscelona (UB), a una xerrada sobre la comuni- Laia Jordàcació, a càrrec de Sebastià Serrano. Ell és un 4t d’ESO Afamós lingüista català, doctor en lingüísticamatemàtica, catedràtic de lingüística general ide teoria de la comunicació a la UB. Laia Arenas Marta Bruguera 4t d’ESO A Sebastià Serrano
  21. 21. AMPA 23PENSAR AMB LES MANSVivim sovint amb el cor partit, entre allò que a estudiar ara i a seguir formant-se més en-pensem i allò que sentim, allò que diríem i davant, maldant per no perdre mai el cuc delel que acabem dient. Ens passem la vida en saber.permanent batussa interior, procurant ques’entenguin el cervell i el cor, harmonitzant I posats a parlar clar, dir-los també que hi hala raó i els sentiments. Fent un paral·lelisme moltes sortides professionals a la vida –qui sap-salvant totes les distàncies- ens passa una si cada vegada més- que no tenen res a veurecosa semblant a l’hora d’encarar la vida en amb els estudis superiors. Que hi ha oficis quela vessant professional, primer acadèmica i perviuen, d’altres que ressusciten de les cen-finalment laboral. Estudiem per aprendre, per dres i algun de nou que treu el nas. Comencenformar-nos, per instruir-nos, convençuts que a donar-se casos, sortosament, de noies i noisaquells estudis són el germen de l’ocupació molt joves que es guanyen la vida molt digna-professional de la nostra vida. Això és el que ment en sectors que experimenten una revifa-sovint transmeten els adults quan aconsellen lla, amb el valor afegit del prestigi social. Hi haels joves sobre la via d’estudis a triar, gene- gent ben jove que presumeix de treballar derant, de retruc, unes expectatives sobre la cuiner o de cambrer, o que va amb el cap bensortida professional que, a l’hora de la veritat, alt fent formatge o pa, per posar alguns casos.costen déu i ajut d’assolir. Tot, òbviament, amb Que el llegir no ens faci perdre l’escriure, pen-tota la bona fe i a fi de bé però oblidant, alhora, sem també que tenim mans.que la realitat és fluctuant, variable, inestable i,fi al cap, tossuda. I que per més que ens obs- Pep Palautinem a creure que obtenint tal o qual titulació peppalau.blogspot.comtindrem garantit un lloc de treball on desenvo-lupar els nostres coneixements i ens pagaranen conseqüència, pot molt ben ser que ens ha-guem de conformar a trobar una feina que notingui res a veure amb el que hem estudiat, nien especialització, ni en rang, ni en sou. I en-cara gràcies. El mercat laboral està supeditata l’oferta i la demanda i subjecte a uns vaivensimprevisibles, que s’infla i es desinfla i provocasotragades.No escric això per desanimar ningú, ans alcontrari. Ni pretenc que mares, pares i pro-fessorat declinin responsabilitats, ni deixin defer el paper de mentors que els pertoca i fills ialumnes esperen d’ells. Ni, menys encara, vol-dria desmoralitzar la gent jove que tenen al da-vant un horitzó, pel cap baix, prou ennuvolat.Ara bé, potser fóra bo, sense tirar aigua al vi,advertir-los de tot plegat i que anessin prenentconsciència de quin pa hi donen. Animar-los
  22. 22. PUNT JOVE 242012, any de traspàs... també a L’EspaiAbans de res, desitjar-vos més que mai un Un dels primers canvis que ja es va anunciar a lamolt bon any 2012 a totes i a tots! tardor passada és la figura del dinamitzador/a de L’Espai. A finals del passat mes d’octubreSegurament que ja estareu al cas: aquest tor- ens vàrem haver d’acomiadar de l’Alba Pa-na a ser un any de traspàs, ho marca el ca- rareda i volem aprofitar aquestes ratlles perlendari...Felicitats per avançat als que hagueu donar-li les gràcies per tota la feina feta i elsnascut el 29 de febrer!! moments que vàrem compartir amb ella. En- guany comptem amb en Jesús Hoyo, el nouQue estem en crisi ja fa un temps que ens ha dinamitzador que trobareu a L’Espai cada tar-quedat molt clar; el que molts voldríem saber da de dimarts a divendres. Amb ell reactivaremés quan en sortirem. A L’Espai no ens n’hem el punt d’informació de L’Espai a l’Institut, elspas salvat, però sabem agafar-nos les coses dijous a l’hora del pati. El trobareu al passadísamb optimisme quan cal i hem decidit que es- de l’entrada de l’IES, on podeu acostar-vos per demanar informació de qualsevol tema que si- gui del vostre interès o bé per fer inscripcions, propostes d’activitats, etc. Com dèiem, és un any de traspàs i des de L’Espai estem treballant ja per encaminar la re- novació, però necessi- tarem també l’aportació de tots/es vosaltres, de tots els joves de Roda per definir cap on hem d’encarar aquest canvi i per dur-lo a terme. Es- perem poder comptartem també de traspàs. No, no tanquem bar- amb vosaltres, que el futur és cosa de tots, iraca, que ens ha costat molt d’aixecar! Diem els joves hi teniu molt a dir!que estem de traspàs perquè sabem que lescrisis són oportunitats que porten el canvi i de I ho deixem aquí. Recordeu d’encarar les co-ben segur que ara aquest canvi fa falta... Com ses amb esforç i optimisme. Ens veiem perdiu el refrany: “renovar-se o morir” i és que el Carnaval!!!filòsof espanyol Unamuno ho tenia molt clar: elprogrés consisteix a renovar-se. Ens adonem,doncs, que ho tenim tot a favor, així que enstoca arromangar-nos!
  23. 23. ESCOLA VERDA 252012: Any Internacional de les Cooperatives i Any Internacionalde l’Energia Sostenible per a TothomLes Nacions Unides són un ens intergoverna- des en aquest sentit, a banda de les habitualsmental d’abast mundial dedicat a promoure la programades. Una d’aquestes serà oferir i re-cooperació entre els països, mantenir la pau comanar la realització d’un treball de recercai vetllar pel respecte dels drets humans. Ha- dedicat a fer un estudi sobre l’optimitzacióbitualment, l’Assemblea General, el seu prin- energètica del centre. A nivell personal, méscipal òrgan de govern, proclama una diada, enllà d’entrar a valorar si funciona o no, si con-any o dècada amb la finalitat de sensibilitzar vé o no, si és escaient o no; simplement quèla societat sobre temàtiques diverses d’interès hi puc fer jo independentment del que facinmundial. Val a dir que la dedicatòria anual no els altres. És a dir, aportar el meu granet deés excloent d’altres propostes. Per exemple, sorra col·lectivament o individual. Sense anarl’any passat va ser declarat per les Nacions més lluny, i continuant amb la setmana de laUnides l’Any Internacional dels Boscos per mobilitat, podem fer més racionals els nostressensibilitzar sobre la conservació i gestió de desplaçaments, cosa que es tradueix en un ústots els tipus de boscos, en el marc del des- més sostenible per a tots. Va, penseu com hienvolupament sostenible (http://www.un.org/ podeu contribuir; segur que trobeu la manera!en/events/iyof2011/). Alhora, el 2011 no no-més estava dedicat als boscos, també a altres Per si esteu interessats en els propers “Anysqüestions com la química, els afrodescendents Internacionals”. http://www.un.org/en/events/o el voluntariat. observances/years.shtmlEnguany l’Assemblea General de les Nacions Comissió d’Escola VerdaUnides tot reconeixent la importància del’energia per al desenvolupament sostenibleha proclamat l’any 2012 com l’Any Interna-cional de les Cooperatives (http://www.sustai-nableenergyforall.org/ ) i Any Internacional del’Energia Sostenible per a Tothom (http://www.un.org/es/events/sustainableenergyforall/).Aparentment, hom pot creure que són duestemàtiques força diferenciades. Però si ens hifixem bé tot el conjunt de sinergies que es des-envolupen en el treball cooperatiu tenen moltde sostenible. De tota manera, la temàtica del’Energia Sostenible ens toca més de ple comEscola Verda que és l’Institut Miquel Martí iPol.Què voldrà dir això? O dit d’una altra mane-ra, quines implicacions ens pot suposar coma centre o, a nivell particular, com a persona?Com a Escola Verda que som, algunes de lespropostes per a aquest curs aniran encamina-
  24. 24. RECOMANEM 26TÍTOL: Si tu em dius vine ho deixo tot...Però digue’m TÍTOL: El Club de los Corazones Solitariosvine. AUTOR: Elizabeth EulbergAUTOR: Albert Espinosa EDITORIAL: AlfaguaraGÈNERE: novel.la NÚMERO DE PÀGINES: 333EDITORIAL: Rosa dels VentsNÚMERO DE PÀGINES: 203 ARGUMENT: Penny Lane és una noia a punt de co- mençar 1r de batxillerat. Durant l’estiu ho ha passat moltARGUMENT: El llibre ens explica la història d’en Dani, un malament per culpa d’un noi i veu que l’únic que li hannoi que es dedica a buscar nens desapareguts. Al princi- portat tots els nois amb qui ha estat són tristeses. Perpi de la història a en Dani l’ha deixat abandonat la seva això decideix crear un club de solteres; no voldrà tornardona i torna a reviure la seva infància mentre busca un a anar amb cap noi fins al cap de molt temps.nen desaparegut. Aquest cas el portarà fins a Capri on va A l’institut les noies se n’assabenten i de mica en micaser-hi quan era petit i recorda dos dels personatges que es van afegint a les trobades i festes que organitzen. Elvan marcar la vida i li van ensenyar moltes coses: el Sr. grup anirà canviant i totes van descobrint que el més im-Martín i en George. Tornarà a viure el passat i el portarà portant són les amigues i que hi ha nois que es merixena una reflexió sobre la seva vida, sobre la seva història una altra oportunitat.d’amor i sobre coses importants en la seva vida. RECOMANO aquest llibre a la gent de la nostra edat per-RECOMANEM aquest llibre perquè fa reflexionar sobre què parla sobre com n’és d’important l’amistat. És unla vida i pots aprendre’n molt. Fa entendre com se sen- llibre fàcil de llegir i d’entendre.ten les persones que han patit la mort d’algun membrede la seva família. A partir de petites coses del present Marta Plapots arribar a reviure escenes del passat. És ràpid de 4t ESO-Bllegir, fàcil d’entendre i està destinat a tots els públics. Elisabeth Raya Sayago 4t ESO B
  25. 25. RECOMANEM 27TÍTOL: Un Funeral de Muerte TÍTOL: The Hurt Locker.(En tierra hostil)DIRECCIÓ: Frank Oz DIRECTOR/A: Kathryn Bigelow.ANY: 2007 ANY: 2008.GÈNERE: Comèdia ACTORS: Jeremy Renner: Sergent William JamesDURADA: 90 minuts Anthony Mackie: Sergent JT Sanborn Brian Geraghty: Owen EldridgeARGUMENT: Una família anglesa prepara el funeral delpare. La tensió va creixent de mica en mica quan les En terra hostil (títol original en anglès The Hurt Locker) ésantigues baralles sorgeixen de nou entre els fills; a més, guanyadora de 6 premis Oscar, incloent-hi els de millorl’aparició d’un desconegut que afirma que el difunt ocul- directora i millor pel.lícula.tava un secret obscur empitjora les coses. Això obligala família a prendre mesures dràstiques per evitar que ARGUMENT: Durant el període posterior a la invasiól’enterrament es converteixi en un desastre absolut. de l’Iraq de 2003, el sergent de primera classe William James (Jeremy Renner) es converteix en el líder d’unaRECOMANO aquesta pel·lícula a tothom que tingui ganes unitat EOD (desactivació d’explosius) amb la companyiade fer-se un tip de riure i passar una bona estona mirant Bravo de l’exèrcit dels Estats Units, reemplaçant el ser-aquesta comèdia que ha tingut tantes bones crítiques. gent en cap, Matt Thompson, el qual va morir a causa de l’explosió d’un artefacte improvisat a Bagdad. L’imprudent Helena Jordà comportament d’aquest farà que els seus dos subordi- 4t ESO B nats, el sergent Sanborn (Anthony Mackie) i l’especialista Eldridge (Brian Geraghty), valorin seriosament el risc que corren en el seu treball i es plantegin si realment els val la pena continuar. Quan una missió rutinària en una ciutat es converteix en una autèntica ratera per James i els seus homes, la veritable personalitat del sergent es mostrarà. RECOMANO aquesta pel·lícula perquè em va agrada molt, està molt ben feta i sembla que hagi passat de veritat. És veu perfectament com trebllen, com viuen i com se sen- ten els militars de l’exèrcit de nord-americà. Ivan Contreras 4t B
  26. 26. ENTRETENIMENTS 28 Nom d’animal HE COMPLERT NORANTA ANYS! O
  27. 27. ENTRETENIMENTS 29

×