EDITORIAL                                                                                        3Un any més hem arribat a...
NOTÍCIES                                                                                            4UNA NIT D’ESTELS UNA ...
NOTÍCIES                                                                                            5                     ...
NOTÍCIES                                                                                             6CONCURS DE FOTOGRAFI...
NOTÍCIES                                                                                              7LA CAMINADA I BICIC...
REPORTATGES                                                                                         8LLUITA, SACRIFICI I M...
REPORTATGES                                                                                              9ara, després de ...
REPORTATGES                                                                                           10Les barreres arqui...
ENTREVISTES                                                                                         11                    ...
ENTREVISTES                                                                                         12(l’equivalent de 2n ...
ENTREVISTES                                                                                          13te el que que pot p...
ENTREVISTES                                                                                        14EL NOSTRE OBJECTIU ÉS...
ENTREVISTES                                                                                             15   6- És difícil...
OPINIÓ                                                                                              16N’HI HA PER INDIGNAR...
OPINIÓ                                                                                                 17I ELS QUE VOLEN T...
SORTIDES                                                                                         18SUÏSSAEns havíem llevat...
RACÓ LITERARI                                                              19                                ROURE        ...
AMPA                                                                                             20EL GUST DE LA DIVERSITA...
COMIATS                                                                                                21UN DINOSAURE A L’...
COMIATS                                                                                           22Ara ha arribat el fina...
COMIATS                                                                                                   23fa per adaptar...
L’ESPAI                                                                                           24A L’ESTIU TOTA CUCA VI...
ESCOLA VERDA                                       25DOS EXPERIMENTS D’OUSL’OU I LA PRESSIÓ ATMOSFÈRICAMaterial: un pot de...
RECOMANEM                                                                                                                 ...
RECOMANEM                                                                                                                 ...
ENTRETENIMENTS                                                       28TROBA EL NOM DE 20 ALUMNES DE 2N DE BATXILLERAT    ...
ENTRETENIMENTS   29
30 COL·LABORADORS:Congelats a granelRefrescosGra cuitGra secPaPlats cuinatsMenjars per a celíacsPollastres a l’ast
Revista 24. 3r Trimestre 2010-11
Revista 24. 3r Trimestre 2010-11
Revista 24. 3r Trimestre 2010-11
Revista 24. 3r Trimestre 2010-11
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Revista 24. 3r Trimestre 2010-11

920

Published on

Published in: Travel, Technology
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
920
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Revista 24. 3r Trimestre 2010-11

  1. 1. EDITORIAL 3Un any més hem arribat a final de curs. Torna a ser el moment de fer balanç i de revisar allò quehem fet durant aquests nou mesos escolars. Aquest exercici de reflexió ha de permetre marcarnous objectius de cara al curs vinent. Del curs escolar que deixem enrere en queda l’experiènciainicial de la digitalització de les aules i de la implementació d’un nou model d’ensenyament iaprenentatge. Segurament hi ha moltes coses que es poden millorar i d’altres que caldrà anarexperimentant en cursos successius, però és evident l’esforç que ha fet tota la comunitat edu-cativa per adaptar-se a la nova realitat.El professorat ha de complir amb la seva tasca d’ensenyar unes competències i uns contingutsadaptats al moment actual, i els pares han d’educar perquè a l’escola això sigui possible. Avui,més que mai, l’alumnat necessita la tasca compartida de la família i de l’escola, en un contextde relació de confiança i de col·laboració mútua.Els nostres alumnes se les hauran en un món cada vegada més selectiu i competitiu, i aquestaés una realitat que s’aprèn amb l’experiència. Nosaltres pensem que entre tots hem aconse-guit posar les bases perquè els nois i noies puguin decidir sobre el seu futur amb el valor de lasolidaritat com a base. Als alumnes de 4t i 2n de batxillerat els desitgem molta sort i encert enles seves decisions i al professor Joan Antoni Herrera, a punt de jubilar-se, moltes felicitats perarribar a una nova etapa després d’una trajectòria professional molt llarga dedicada a l’ofici deconstruir persones.L’ACUDIT
  2. 2. NOTÍCIES 4UNA NIT D’ESTELS UNA MICAMULLADAEl dijous 12 de maig a les 9 del vespre l’institutva obrir les portes a alumnes, pares, famíliesi amics per celebrar “la Nit d’Estels”, a inicia-tiva del Departament de Ciències Experimen-tals amb la col·laboració del grup Astronòmicd’Osona i la venda del sopar per part delsalumnes de 4t. persones les que vam assistir en aquest acte. Creiem que va ser una activitat innovadora, in- teressant, molt familiar i que va agradar. Els alumnes de 4t estem molt contents de la participació. Vam recollir força diners per po- der reduir l’import del nostre viatge. En vistes de l’èxit, es té previst repetir-ho l’any que ve tot esperant que la meteorologia ens sigui més favorable. Júlia Bas Eva MateoTot i que una hora abans de l’hora que es tenia Àngela Mayorgaprevist obrir les portes estava plovent a bots i Bàrbara Pallarèsbarrals, l’activitat va dur-se a terme tal i com 4t ESO Bs’havia planejat. A les 9 estava tot a punt, itots els “convidats” van anar arribant. Els del’AMPA tenien ja el pa i la botifarra preparats iels alumnes de 4t van ajudar a repartir-ho. MENCIÓ D’HONOR A X(P)RIMENTAEls membres de l’Organització Astronòmica Tres alumnes de 2n d’ESO C de l’institut hand’Osona, amb l’esperança que sortís una cla- guanyat una menció d’honor al concurs X(P)riana, havien instal·lat uns telescopis al pati RIMENTA que organitza l’entitat Recerca encentral, tot esquivant els bassals de la tarda. Acció del Departament d’Ensenyament.També van passar un seguit de fotos a unaaula de segon i van mostrar les aplicacions i Els alumnes Jordi Pla, Gerard Vallejo i Adrià Vi-les funcions que té un planetari d’internet que lalta han realitzat un video sobre la dilatació dees pot descarregar gratuïtament (Stellarium). Al l’aire amb l’escalfor. El total de videos que s’hifinal, una clariana va deixar-nos observar força han presentat són 113. El premi es lliurarà elbé la lluna i Saturn. Va ser una activitat molt dia 28 de juny al campus de la UPC a Castell-exitosa: els alumnes de 4t vam vendre uns 280 defels. Durant l’acte, diferents investigadorstiquets a familiars i a coneguts. Calculem que, de la universitat faran demostracions tècni-aproximadament, vam ser al voltant de 250 ques força espectaculars.
  3. 3. NOTÍCIES 5 BOC’N ROLL La comissió d’Escola Verda del nostre ins- titut té com a objectiu principal conscienciar l’alumnat de la importància de protegir el medi ambient. Per això aquest mes de juny ha re- partit als alumnes de 1r i 2n d’ESO un embol- call ecològic anomenat Boc’n roll per a embo- licar l’entrepà o altres aliments d’esmorzar o berenar. L’Ajuntament de Roda de Ter ens ha proporcionat gratuïtament aquests embolcalls. El Boc’n roll substitueix el paper d’alumini o elPer veure el video aneu a l’enllaç següent: http// plàstic que fem servir normalment per embo-www.youtube.com/watch?v=SpXqyhfM6Q licar l’entrepà. Així, doncs, amb l’ús del Boc’nEnhorabona! roll ajudem a produir menys residus i al mateix temps ens estalviem diners.EL PREMI FICCIONS A L’INSTITUT Com que és de roba per fora i folrat de plàstic El dia 30 de maig, per dins, es pot rentar a la rentadora i es pot la Laia Muntades, plegar. Així, no fa gens de volum i un cop buit alumna de 1r de ba- es pot desar fins i tot a la butxaca. txillerat del nostre institut va guanyar el ACTIVITATS PER PREVENIR LA DRO- Premi Ficcions dels GODEPENDÈNCIA Països Catalans. Primer, però, ja ha- A l’institut, com cada via guanyat el de la any, s’han portat a comarca d’Osona. terme activitats per El Premi Ficcions és prevenir i informarun concurs de literatura per a joves d’entre 12 sobre la drogode-a 18 anys. pendència. AquestAquest premi consisteix a triar un dels qua- any es va portar unatre principis de diferents històries escrites exposició que va es-per quatre escriptors i, a partir d’una història tar una setmana a l’institut i que van poder vi-d’aquestes continuar-la de manera que cada sitar tots els cursos i tothom qui volia. A part15 dies se n’ha d’escriure un capítol. En total d’això, els grups de tercer d’ESO van anar ala història n’ha de tenir quatre. veure una obra de teatre relacionada amb el tema. Tots aquests actes van ser durant laEl premi guanyat és un portàtil i el premi referit darrera setmana del mes de març i la primeraa la comarca d’Osona és un Ipod i 50 euros per d’abril. La valoració que se’n fa és positiva.gastar-los a la llibreria la Tralla.Enhorabona! Roger Vallès Matthew McDaid i Aina Palacios Juan Carlos Ontaneda 4t B Carles Carmona 4t ESO B
  4. 4. NOTÍCIES 6CONCURS DE FOTOGRAFIA LES PROVES CANGURA L’INSTITUT El passat dijous 7 de maig es van celebrar lesEl departament de matemàtiques, des de fa 8 Proves Cangur a la Universtat de Vic. Ja fa unsanys, organitza un concurs de fotografia mate- anys que l’IES Miquel Martí Pol hi participa.màtica. Aquest any els alumnes van tenir fins Les Proves Cangur consisteixen a realitzar unel 8 de març per poder lliurar una foto relacio- examen de Matemàtiques de 30 preguntes denada amb les matemàtiques. Quan el departa- nivell creixent. És una prova en la qual hi par-ment té les fotografies fa una preselecció tot ticipen alumnes de 3r, 4rt d’ESO i Batxillerateliminant les que no compleixen els requisits de tot Catalunya. A l’IES Miquel Martí Pol, per(mida, tipus d’imprès,...). poder participar a les proves Cangur, es posa com a condició tenir el primer trimestre de Ma-Després les fotografies es pengen a l’entrada temàtiques aprovat. Aquest any en el centre hide l’institut, per cursos. Per escollir els guan- ha hagut força participació. En total hi ha ha-yadors es tria un jurat, que el componen dos gut 48 alumnes entre 3r, 4rt d’ESO i batxillerat.professors i alguns alumnes als quals els agra- Els alumnes de l’IES han quedat en la posiciódi el dibuix o les matemàtiques. El jurat no pot següent:votar la seva categoria.El dia 28 d’abril a l’hora del patí es va donarun premi a la foto guanyadora de cada curs.Els premiats són obsequiats amb una brusa ouna estora personalitzada. Els guanyadors vanser: Jordi Araque (1r), Laura Bosch (2n), PereGirbau (3r), Olga Araque (4t), Laura Abajo (Ba-txillerat) i Joan Carles (professor).De les fotografies guanyadores se n’esculluna de cada cicle per enviar-la al concurs del’ABEAM (concurs de fotografia matemàticade la província de Barcelona). Les fotografies 3r d’ESO: Marta Pla Bagaria en el lloc 78è d’unenviades al concurs han estat: la de 2n i 3r total de més de 6.279 alumnes.ESO, la de Batxillerat i la del professor. És el 8è Joel Capdevila Ausellé en el lloc 714è.concurs de fotografia i de moment, a l’institut,ningú ha estat seleccionat per l’ABEAM. 4t d’ESO: Nicolau Prats Coma en el lloc 509è de més de 5.992 alumnes. Gemma Parareda Ramon Freixa Serrabassa en el lloc 780è. Irina Pujol Batxillerat: Aida Oca Temprado en el lloc Laura Solans 1.015è d’un total de 2.296 alumnes. 4 ESO B Pol Escarrabill Marc Guix Guillem Jimenez Ivan López 4tB ESO
  5. 5. NOTÍCIES 7LA CAMINADA I BICICLETADA nera natural és perquè la consciència social haD’AQUEST ANY oblidat que el planeta on vivim s’ha de respectar, mantenir i millorar, si és possible. I amb les per-El passat dijous 5 de maig i durant tot el matí els sones que l’habitem hem de fer el mateix...”alumnes de l’IES Miquel Martí i Pol de Roda de Per finalitzar, es va reemprendre el camí enTer van fer una caminada i una bicicletada pels sentit contrari i tothom va tornar cap a l’IES.voltants del poble per commemorar el dia inter-nacional de la mobilitat sostenible i també per- La gent que va anar en bicicleta van sortir dequè és l’any de la preservació dels boscos. l’institut i can anar a Manlleu, van travessar totCom cada any, es van començar a vendre els el passeig del Ter i després de recórrer 12 kmtiquets unes setmanes abans amb el preu de van arribar al Santuari de Rocaprevera. Allà, els1,5 euros per persona. Al principi, com sempre, que van voler van fer una volta extra de 5 kmsemblava que hi hauria d’haver poca participa- i llavors es va esmorzar. Finalment, es va llegirció, però a mesura que s’anava acostant el dia, el mateix manifest per a la caminada: “Con-la gent es va començar a animar. servar els boscos significa protegir la vida i si protegim la vida del bosc protegim la vida deEs va sortir de l’IES a les 8:40 hores aproximada- tots els seus habitants, incloses les persones”.ment, tot i que els alumnes i professors vingues- Llavors van tornar a l’institut pel mateix camí.sin a les 8:25 hores, com cada dia. El recorregut Com cada any hi va haver algun lesionat, peròera el mateix que el de l’any passat, que a causa cap de greu.de la pluja no es va poder fer del tot. Vam anarfins la creu de Codines i després vam prendre elcamí que porta fins a Malars. El punt d’arribada Martí Campsera un descampat al costat del camí del terme Irene Gonzalomunicipal de Gurb. Allà els alumnes es van posar Nicolau Pratsa fer cua per agafar l’esmorzar i ens van deixar 4t ESO Btres quarts d’hora aproximadament de tempslliure per gaudir de la natura. En acabat, la Petrava llegir un manifest que entre altres coses deia:“Si s’ha de celebrar un dia especial per coses tanimportants i que hauríem de considerar de ma-
  6. 6. REPORTATGES 8LLUITA, SACRIFICI I MOLTES GANES tenacitat, paciència, resignació...DE VIURE Viu d’una pensió, però voldria treballar si li dei- xessin demostrar de què és capaç. Quan li de-La vida d’una persona amb una discapacitat és manen què és el que s’hauria de solucionar dedifícil. És complicat des del moment que saps l’arquitectura urbana ens diu que s’haurien deque ja no podràs tornar a fer la mateixa vidad’abans, que tot canviarà. És complicat sortirde casa sabent que et trobaràs limitacions finsi tot per fer coses tan normals com pujar la vo-rera o agafar l’autobús. Això és el que els pas-sa a en Pep Boixada, a la Isabel Roma, a enRoger Puigbò o a l’Olga Falguera, tots quatremembres de l’Associació de Disminuïts Físicsd’Osona (ADFO). A partir de la seva experièn-cia ens van explicar que l’ADFO és una entitatsense ànim de lucre que treballa perquè totesles persones discapacitades d’Osona siguiniguals socialment i treballen amb les personesper tal que aquestes puguin obtenir la mateixaigualtat d’oportunitats en tots els aspectes,ajuden la persona afectada i els seus familiarsen el procés i fomenten la participació social.A la xerrada que ens van fer als alumnes de4t ens van dir que uns dels problemes que te-nen és l’econòmic, ja que no poden treballar iper tant no tenen ingressos, o la solitud en què treure els esglaons de les voreres, els de leses troben... Problemes físics com el control botigues, dels lavabos públics, de les fonts ...d’esfínters, la higiene... Ens diu que també t’acostumes al fet que la gent del carrer et miri amb curiositat o com-La xerrada es va completar amb l’experiència passió. Ens diu que hauríem de veure la gentde pujar en una cadira de rodes i anar pel car- discapacitada com a gent amb una diversitatrer per tal de posar-se per uns moments en el funcional, adonar-nos que tots patim algu-lloc de la persona amb alguna invalidesa. na diversitat funcional: portar ulleres, ferros a la boca, i que tots podem patir una diversitatAlguns testimonis funcional al llarg de la vida, ja sigui transitòria, com ara trencar-te un peu o una cama, o bé deEn Manel Àvila té 29 anys. Quan en tenia 18 forma permanent, com per exemple un acci-va tenir un accident de trànsit i després d’un dent de circulació, una caiguda anant en bici-temps a l’hospital va començar a aprendre a cleta o simplement una patinada...viure amb les limitacions que tenia. Per fer-nosuna idea dels impediments que es troba diu L’Enric Comellas és un noi de 28 anys, para-que cal asseure’ns a una cadira de rodes o plègic. Quan en tenia 17 va tenir un accident,simplement portar un cotxet de nen.... Diu que va topar contra un tractor que feia maniobres.mira de superar-los amb enginy, força, agilitat, Abans treballava de mecànic d’excavadores i
  7. 7. REPORTATGES 9ara, després de l’accident, treballa de mecànic Això no vol dir que en el futur no hagi de ferde bicicletes i de cadires de rodes. Viu sol, a canvis més importants.Serrabonica, Gurb. Té la casa adaptada a lesseves necessitats. Va jugar amb l’equip de Té moltes limitacions: per exemple, era un ju-bàsquet del Barça de minusvàlids però actual-ment ja no hi juga. Està a l’associació ADFO.Troba a faltar jugar a futbol, caminar, tenir rela-cions sexuals... Després de l’accident el caràc-ter li va canviar, es molt més seriós que no era.L’Stephen McDaid és un home que té una his-tòria per explicar, centrada en riscos laborals.Actualment, a causa d’un accident, està jubilattot i ser encara jove d’edat . Viu a Rupit.Estava aixecant 33 cilindres de gas, cada cilin-dre pesava 22 kg i els posava en un tràiler d’unmetre d’alçada. Aquesta acció es feia repeti-dament sense moure els peus, només el tors.EL disc L5, al capdavall de l’esquena, es vaaixafar. En aquell moment tenia 40 anys. Li vansuggerir una operació en la qual hi havia només gador de golf de competició i li agradava moltun 70% de possibilitats de sortir-ne i un risc de anar a córrer cada dia; ara no pot fer res d’això.quedar-se en cadira de rodes d’un 30%. Amb El fet de pensar dues vegades abans de feraquest risc s’hi va negar. Això li impedeix de fins i tot les activitats més petites d’esforç físic,treballar. El van forçar a jubilar-se i per culpa de suposa un gran canvi.l’esquena no pot seure ni caminar durant gaireestona. Té restringits els moviments de la part L’Elies Bonilla és un home de 59 anys, para-de dalt del cos i també té espasmes musculars plègic i viu a Roda de ter. Als 54 va tenir unque li interrompen el son. En totes dues cames accident laboral. Treballava de constructor i unhi té una cosa que es diu psyàtica, que fa que dia estava arreglant una teulada i ja s’estavatingui punxades fortes i doloroses. No pot fer deslligant quan un home que no havia de pu-esport ni aixecar pes ni quasi cap exercici físic. jar, ho va fer, i va relliscar perquè va trepitjarPersonalment, està enfadat contra els seus un lloc que no tocava. L’Elies el va agafar i asuperiors de feina per manca d’informació i causa d’això va caure de la teulada i aquestinstrucció de salut i seguretat, i també per la altre home li va caure a sobre. Va caure d’unapèrdua de feina. Se sent frustrat perquè no pot casa de dos pisos. Després d’això li ha canviatmantenir la vida activa que havia tingut. Vol molt la vida ja que hi ha coses que no pot fer oeducar el món sobre la importància dels ris- que les necessita adaptades per poder-les fer.cos laborals. Per adaptar-se té una màquina Ara l’ha de cuidar la seva mare però com que“Tens” que et dóna rampes per fer-te oblidar ja es gran tenen una noia de l’administraciódel dolor. Van haver de canviar de cotxe per tal que els proporciona ajuda als matins i quan faque no s’hagués d’ajupir. Però molt sovint es falta. Ara no pot fer res per si mateix i ha deconforma, quan no pot dormir, amb una bos- dependre molt de l’altra gent.sa d’aigua calenta que relaxa la musculatura.
  8. 8. REPORTATGES 10Les barreres arquitectòniques del nostre evitar el vandalisme.poble • Casal d’avis: Hi ha una rampa per ac- cedir-hi des del carrer de la residència fins aLa Roser Quintana és aparelladora municipal i la carpa, i per accedir al bar també hi ha unaens explica que des de l’ajuntament s’han anat rampa.traient algunes barreres arquitectòniques quehi havia. Tot i així, encara n’han de treure més. Ha ha alguns llocs però, que encara en quedenAquestes són algunes de les que ja s’han tret: per fer: • Carpa municipal: L’aparcament està • Piscines municipals: A l’accés hi ha una molt mal fet i l’accés és difícil si s’ha d’anarpetita rampa. S’ha adaptat un vestidor que té amb cadira de rodes.mirall inclinat, la zona de dutxa i el lavabo i hi • Camp de futbol: Falta poder fer un ac-ha una sortida directa amb la rampa. Si es vo- cés als vestuaris del camp de futbol.len banyar, hi ha un elevador que es pot treure És molt difícil aconseguir abolir totes les ba-i posar a una banda de la piscina. rreres que hi ha al poble, perquè hi ha es- • Ascensor del Pont Vell: S’ha fet un ac- tructures molt antigues, però tot i així des decés mitjançant un ascensor des de dalt del l’ajuntament hi continuaran treballant.Pont Vell fins a baix al passeig. També hi haaccés de cadires i per l’altra banda del pas- Les ajudesseig, una rampa. • Rampa a la Plaça Major: A la Plaça Ma- Des de l’ajuntament i també des de l’estat esjor s’ha fet una rampa perquè es pugui accedir donen ajudes per aquells disminuïts que hoa dins la plaça des de qualsevol punt. Es pot necessitin. Tot això, però, té un procés unaaccedir als tres pisos que hi ha. Tot i tenir un mica llarg, ens diu la Gemma Soldevila, Tècni-12% més de desnivell del que hauria de tenir, ca d’Ocupació de l’ajuntament. Per començartenen la possibilitat d’accedir-hi. Abans no era s’ha d’enviar una sol·licitud i se’ls ha de fer unapossible. valoració. Si el disminuït té més d’un 33% de • Carrer Bac de Roda: El carrer Bac de discapacitat tenen una reducció d’impostosRoda o “el carrer de baix”, s’ha rebaixat la vo- com la declaració de la renda, l’impost de suc-rera a l’alçada del carrer. També s’ha aplicat cessió en cas de rebre una herència i normal-la prioritat invertida, és a dir, tenen preferència ment no paguen la matriculació del cotxe.els vianants. • Aparcaments: S’han marcat uns apar- Pel que fa als avantatges laborals, paguencaments per a minusvàlids i a alguna família menys IRPF i l’empresa també cobra unes bo-que n’ha sol·licitat en algun punt concret, en nificacions pel fet de donar feina a un disminuïtalguns casos se’ls ha concedit. (les empreses han de tenir un 2% dels treballa- • Escoles: Les escoles que hi ha a Roda de dors amb discapacitats).Ter estan habilitades per si hi ha algun alumneo algun professor que pateixi una disminució Alumnes de 4t C ESOfísica. Hi ha ascensors, rampes i pavimentssense pedres i lavabos adaptats. • Biblioteca: En fer-la nova, hi ha un as-censor, elevadors i els lavabos habilitats. • Edifici Can Planoles: Hi ha ascensor,però només s’hi pot accedir amb una clau per
  9. 9. ENTREVISTES 11 ment les famílies, amb fills menors d’edat, que sol·liciten aliments. D’aquí la importància de la setmana solidària i de la recollida d’aliments destinats íntegrament a persones i a famílies de Roda de Ter. 3. En la teva feina et trobes en situacions compromeses? Ens podries explicar algun exemple? Crec que el pitjor de la nostra feina, i sobretot quan estem parlant d’infants i joves, és aten- dre casos de maltractaments, siguin del tipus que siguin. En més d’una ocasió això ha sig-M’AGRADA MOLT LA MEVA FEINA nificat que els infants acabin en un centre per-SÍLVIA ROVIRA MORGADO és educado- què ni els pares ni la família estaven preparatsra social al municipi de Roda de Ter. Nascu- per atendre’ls, i malgrat que tenim clar que perda el 1976, resideix a St. Pere de Torelló i fa als infants o joves és el correcte, se’ls acabaonze anys que fa aquesta feina. La seva tasca apartant també de l’escola i dels amics.l’obliga a estar en contacte permanent amb el 4. Quant temps fa que t’hi dediques?joves del poble. T’agrada? Fa prop d’11 anys que sóc a Roda 1. En què consisteix la teva feina de Ter, i uns 12 que estic treballant amb infantsd’educadora social? La tasca d’educadora i joves d’una forma directa. M’encanta, tot isocial dins l’equip de Serveis Socials Bàsics de que darrerament pel volum de feina trobo a fal-Roda de Ter consisteix bàsicament a informar, tar poder fer més activitats, com per exempleorientar i assessorar les famílies amb fills me- tallers o suports a petits grups, amb infants inors d’edat i els joves que es troben en situa- joves.cions socials, personals, familiars i econòmi- 5. Tens alguna altra experiència profes-ques complicades i que els poden ocasionar, sional a part de ser aquí, a l’Ajuntament deo els ocasionen problemes diversos; així com Roda? Durant uns tres anys vaig fer de volun-la tramitació d’ajuts municipals o a d’altres de- tària en un projecte de reforç escolar a Torellópartaments. (els voluntaris ajudàvem la canalla a fer deuresPer altra banda, atès que Roda de Ter és un i treballs), després vaig fer de monitora amb jo-municipi relativament petit, podem dur a terme ves i en camps de treball d’estiu. Vaig estar unprogrames i projectes destinats a grups més any en un centre obert (és un recurs per aten-amplis, com per exemple la setmana solidària, dre infants i joves que tenen molts problemesel taller de voluntariat a l’estiu, o el programa familiars, personals i escolars i que totes lesd’activitats de prevenció de drogodependèn- tardes compten amb el suport de professio-cies. nals) i l’estiu del 2000 vaig entrar a treballar a 2. La crisi actual ha modificat la teva fei- l’Ajuntament de Roda de Ter.na? Més que modificar ha fet que acudeixi un 6. T’has plantejat canviar la teva feina?nombre més elevat de persones a informar-se, M’agrada molt la meva feina, de fet considerosobretot sobre beques i ajuts, i a tramitar-ne al- que és una feina bastant vocacional, i a Rodagunes a causa de la crisi econòmica i la situació hi estic molt bé. De moment no m’ho he plan-d’atur que tenen moltes famílies del municipi. tejat.De fet, ha augmentat el nombre de personesque sol·liciten ajudes per excursions als cen- 7. Quins van ser els teus estudis per arri-tres educatius i han augmentat considerable- bar a ser educadora? Vaig fer BUP i COU
  10. 10. ENTREVISTES 12(l’equivalent de 2n cicle d’ESO i Batxillerat), SI ALGÚ NO SENT EL PLAER DE LAperquè tot i no tenir clara encara la carrera, LECTURA NO CREC QUE PUGUI ES-sí que tenia molt clar que volia estudiar a la CRIURE MAI AMB GUSTuniversitat, i aleshores la via més curta eraaquesta i no passar per FP. Vaig fer la selecti-vitat, i vaig entrar a la Diplomatura d’EducacióSocial a la Universitat de Bellaterra. A bandad’aquesta titulació, que és la base de la nostrafeina, és importantíssim reciclar-se i formar-seany rere any en aquells aspectes que detectesque necessites més aprofundiment, i de fet ésel que intentem fer a Serveis Socials. 8. És agraïda la feina de treballar amb elsjoves? En la meva modesta opinió és que sí.Cal valorar els petits canvis, el fet que has vistmolts joves i que potser en un moment donatno els has pogut ajudar en allò que creies mésimportant, però que amb el temps et tornen a MARIA BARBAL va néixer el 1949 a Tremp. Ésvenir a demanar consell i orientació, i això sig- novel·lista i professora de secundària, tot i quenifica que saben que hi ha algú amb qui poden ja no exerceix aquesta última professió. És lli-comptar. cenciada en filologia hispànica per la Universi- 9. Com creus que puja el jovent de Roda? tat de Barcelona, ciutat on viu. Ha guanyat elRoda és un poble dinàmic, fa molt de temps premi Nacional de Literatura Catalana i de laque s’està treballant amb l’objectiu clar que Crítica Serra d’Or per Càmfora i el premi Joa-cal fer participar els joves en activitats i cedir- quim Ruyra i el Crexells per Pedra de Tartera,los més protagonisme, i de mica en mica crec entre d’altres. La seva última obra és Emmaque s’estan produint petits canvis que cal sa- (2008). Actualment col·labora quinzenalmentber valorar i potenciar. al diari ARA. Els alumnes de 4t hem llegit la seva obra Pedra de tartera i també n’hem vist 10. La teva feina t’ha aportat una nova la representació que s’ha fet al Teatre Nacio-manera de valorar la societat? Em considero nal. Després de fer una xerrada amb tots no-una persona positiva, i de fet amb la feina que saltres ens ha respost aquestes preguntes perestem duent a terme és imprescindible ser po- a la revista.sitiva i creure que els canvis són possibles, perpetits que siguin. És important saber valorar - Pedra de Tartera està basada en la vidales petites coses del dia a dia, aquell somriure, d’alguna persona, amiga o coneguda? Téaquell detall, fer el cafè amb amics i amigues, algun aspecte personal?sopar amb la família i explicar com ha anat eldia, etc. Sí, és una obra basada en una vida autèntica, A la vida, a la societat, les coses no són d’una família coneguda, però amb elementsblanques o negres, hi ha moltíssims matisos de ficció.en funció de la situació de les persones, del’entorn, etc. i és important adonar-se’n i ser- - Creu que és fidel l’obra que s’ha fet alne conscient per valorar les persones. TNC a la seva novel·la? Aida Canal, Joshua Expósito, Sí, jo crec que és bastant fidel, tenint en comp- Marc Molet i Anna Segalés - 4t ESO A
  11. 11. ENTREVISTES 13te el que que pot permetre una adaptació tea- de fer-ho bé i amb un cert optimisme. I, doncs,tral d’una novel·la, que tampoc és senzill. m’he sentit a prop d’aquesta missió... - Des d’aquells temps, creu que la dona - Hem llegit que vostè és una gran lec-ha evolucionat? tora. Quins valors troba en la lectura? Per aCrec que la vida de la dona ha evolucionat, nosaltres, els joves, què creu que ens potperquè hi ha hagut uns canvis econòmics que aportar la lectura en general i Pedra de Tar-han portat també a uns canvis socials; i crec tera en particular?que ha millorat la vida de la dona perquè s’ha Bé, és que no hi ha cap escriptor que no si-educat d’una manera diferent, ha anat tenint gui un bon lector perquè normalment el primeralgunes llibertats i possibilitats de professio- contacte que hi ha amb la literatura és la lectu-nalitzar-se i de treballar a fora de l’àmbit fa- ra. Així doncs, llegir, per mi, és importantíssim.miliar i, doncs, aquesta sèrie d’elements, crec Crec que fins i tot més que escriure, tot i quejo que han influït positivament a la vida de la escriure ho és molt, és el punt de partida dedona. Per tant, entre aquesta velleta de l’obra tot. Si algú no sent el plaer de la lectura noi avui, evidentment, hi ha molta distància; la crec que pugui escriure mai amb gust.qual cosa no vol dir que hi pugui haver, encaraara, moltes dones que només estan pendents En general, la lectura crec que us pot apor-del seu àmbit familiar i que s’anul·len bastant tar una ampliació dels horitzons dels vostresa elles mateixes perquè tota la resta funcioni mons, altres vides, altres cultures, altres geo-com creuen elles que ha de funcionar, cosa grafies i també una dimensió interior cap a laque no vol dir que s’equivoquin. persona, i, a més a més, de vegades, idees. La lectura de Pedra de Tartera tot i ser una mica - Fins a quin punt ha marcat la seva in- incòmode de respondre per a mi, pot ser jus-fantesa, el Pallars? tament això: conèixer com era la vida de lesPenso que fins a un punt important. El Pallars famílies en una època que per vosaltres ja ésm’ha donat el paisatge, la primera visió del molt allunyada, què va representar la guerra ci-món i també una llengua característica. vil concretada en un lloc petit i de família humil, amb un llenguatge característic perquè hi ha - Quins models literaris són els seus? elements dialectals del Pallars...Parlar de models és afirmar molt. De fet, pensoque tots els llibres que llegim ens poden influir. - Un llibre per a nosaltres.Hi ha una tradició literària catalana important La balada del cafè trist i El ball, de Carson Mc-que ve des de l’època medieval fins als nos- Cullers; Aloma i Viatges i flors, de Mercè Ro-tres dies i, en especial, la generació anterior a doreda; Altres veus, altres àmbits, de Trumanla meva, la de la guerra i de l’exili com Rodore- Capote.da, com Calders... aquest equip d’escriptors. Júlia Bas - Hem vist que col·labora al diari ARA. Eva MateoQuè li suposa això? És un diari diferent dels Angi Mayorgaaltres? Bàrbara PallarèsBé, tots els diaris s’assemblen, però són dife- 4t ESO Brents entre si. Jo crec que el diari ARA ha estatuna nova proposta de diari en català, amb unventall d’idees molt ampli, amb moltes ganes
  12. 12. ENTREVISTES 14EL NOSTRE OBJECTIU ÉS 3- Li ha estat difícil arribar fins aquí?MILLORAR EL QUE JA TENIM Jo penso que encara no destaco, que encara ho hem de fer millor. Sempre he treballat molt,NANDU JUBANY és un destacat cuiner de la mentre els meus amics estaven jugant a futbolnostra comarca. Amb un total de cinc restau- jo estava a la cuina, per això considero querants i una empresa de productes de cinquena més que difícil, m’ha costat molt esforç. Pensogamma, ha obtingut diverses distincions. En que m’he perdut moltes coses, però que tam-concret, amb el restaurant Can Jubany ha ob- bé n’he experimentat d’altres.tingut una estrella Michelin i el premi a “Millorrestaurant” de l’any 2010. 4- Quina és la seva darrera distinció ob- tinguda? 1- Des de petit ja tenia pensat dedicar-se L’acadèmia Catalana de Gastronomia ens haa la cuina? donat el premi al millor restaurant de l’any 2010No, des de ben petit no, ja que a mi m’hagués per a Can Jubany. Ara estic nomenat al premiagradat molt ser pagès o competir amb moto. Osonenc de l’any, i la veritat és que em fariaPerò quan tenia 13 anys vaig tenir una lesió molta il·lusió, però em sembla que guanyaranmolt forta al genoll i el meu pare em va dir que els de “Pa Negre” (rient).em dediqués a la cuina, que m’aniria millor. I apartir d’aquí vaig veure que era el que realment 5- Què en pensa de ser un cuiner me-m’agradava i cada dia hi gaudia més. diàtic? Crec que ha vingut rodat. Com que no dic que 2- Com recorda els seus inicis al món de no a res, em va sortir una oportunitat de col-la cuina? laborar un any i mig a Catalunya Ràdio i mésEls recordo divertits, als 10 anys ja hi treballa- tard un altre any i mig amb l’Albert Om, a TV3.va. La cuina era un lloc on els meus pares no Penso que això ens ha anat molt bé per al ne-em deien res i on feia el que volia. goci, ja que la televisió té molt poder i ara ens coneix molta més gent.
  13. 13. ENTREVISTES 15 6- És difícil compaginar la seva vida per- principalment, un restaurant d’empresa, i arasonal amb el negoci? ha deixat de ser-ho. També ens hem readaptatÉs tota una vida. No tinc gaire vida personal, una mica a la demanda modificant alguns as-és a dir, la meva família viu molt del que jo faig pectes de l’horari.a la feina, la meva dona també hi està implica-da, i la veritat és que fins i tot els dies de festa 11- En els darrers anys el seu negoci hahe de dedicar hores al negoci. augmentat molt. Hi veu fronteres en aquest creixement? 7- Ens ha dit que la seva dona està impli- Jo crec que ja estic al límit, estic tot el dia ocu-cada en el negoci. Té dificultats o avantat- pat i ja no dono per més. Pot ser que fem algu-ges treballar en família? na cosa més, però el nostre actual objectiu ésHo veig com un avantatge, ja que sinó és molt millorar el que ja tenim.difícil que et puguin entendre, passes molteshores a la feina. No tinc uns horaris fixos, mai 12- La infraestructura d’un restaurant éssé l’hora que arribaré a casa. complicada? Per mi no, ja que només sé fer això. Això és al 8- Creu que part del seu èxit és gràcies al que em dedico i el que faig millor, i no ho con-suport de la família? sidero gens complicat.La meva família m’ha ajudat molt. Si no fos fe-liç fent el que faig i els de casa no em donessin 13- En total quants treballadors té? I res-suport i no m’entenguessin, no hagués estat taurants?possible de cap manera arribar on sóc ara. Ara en tota l’empresa som 85 treballadors. Quant a restaurants, tenim Can Jubany i l’hotel 9- Li agradaria que els seus fills seguissin Mas Albareda, a Sant Julià, el Mas d’Osó, queel negoci? Si fos que no, què en faria? hi ha restaurant i sala de banquets, a TaradellSí que m’agradaria molt, bàsicament perquè tenim una altra sala de banquets i la Zona Die-ho tindrien més fàcil. Jo estaré tota la vida for- sel, al polígon de Vic. També tenim una em-mant l’empresa i només que un dels tres que presa que es diu i+d gastronomia, que com esvulgui seguir-lo, no li suposarà tan d’esforç. Jo pot veure a la web (http://www.imdgastrono-no els obligaré pas a seguir, han de fer el que mia.com), és una empresa on venem cinquenaels agradi. gama, és a dir, producte acabat per a la res- tauració. Només s’ha d’escalfar i vendre-la.Si fos que no, jo treballaré fins que hagi de tre-ballar i arribarà un moment en el qual els plan- 14- I per acabar, com a curiositat, quin éstejaré si ho volen fer o no, si és que sí comp- el seu plat preferit?to que hauré de treballar més i si és que no Els ous ferrats, sobretot els de les meves ga-em podré dedicar a altres coses que també llines, són el que més trobo a faltar quan sócm’agraden. fora. No hi ha un dia que no en mengi. 10- De quina manera ha pogut la crisi Joana Castellaafectar en el seu negoci? Adriana PalauEl fet de sortir per la televisió ens va anar molt Júlia Tolosabé, ja que va ser just quan va començar la cri- 4t ESO Asi, i així molta gent ens va conèixer i gran partd’aquesta gent segueix venint. Abans érem,
  14. 14. OPINIÓ 16N’HI HA PER INDIGNAR-SE EL RESULTAT DE LES ELECCIONSL’altre dia vam anar a donar un vol per Santa El resultat de les darreres eleccions m’ha sor-Eugènia de Berga i vam veure una dona d’uns près pel gran canvi d’opinió que hi ha hagut al60 anys, molt simpàtica, que ens va venir a do- país respecte a les eleccions del 2007.nar conversa. Aquella dona ens va assenyalarel balcó de casa seva, que era just davant on El gran tema de debat, i més a la nostra co-ens havíem parat. Ens vam fixar que tenia uns marca, és l’augment de regidors de Platafor-llençols i alguna tovallola que el tapaven i no ma per Catalunya. I jo, com tanta altra gent,se’n veia l’interior. Va somriure i ens va expli- em pregunto com un personatge com Josepcar que ella dormia al balcó per solidaritzar-se Anglada que utilitza uns arguments tan nefas-amb aquelles persones que reivindiquen els tos basats únicament en la immigració, quedaseus drets i que per fer-se escoltar es reunei- segona força política a la ciutat de Vic i entra axen a les principals places de ciutats com Ma- l’ajuntament de tantes altres poblacions.drid, Barcelona, Girona, París... i fan vida allà.Els indignats, s’anomenen. No és el meu cas, però tinc amigues que te- nen pares del sud d’Espanya i en el seu tempsTambé ens va explicar que ella ja hi aniria ja a també van haver d’emigrar al nostre país. QuèBarcelona, però les actuals circumstàncies no hem de fer segons la ideologia d’aquest partit,li ho permetien i fa la seva protesta de manera deixar sense feina a tots aquells que han vin-pacífica. gut d’un altre país? I els meus veïns, què? Ells són de Suïssa, els deixem també sense feinaAquesta és una de les milers i milers de situa- i amb una família per alimentar? No ho trobocions que ens poden fer pensar que si tothom just i no sóc capaç d’entendre que hi hagi per-fes el mateix podrien canviar les coses. Jo crec sones que pensin d’aquesta manera, perquèque sí i s’hauria de donar un cop de mà als al cap i a la fi tots som persones. La llenguaacampats per lluitar contra aquest mal temps no serà la mateixa, la cultura tampoc, però elsque la crisi ha causat. drets sí, tots tenim els mateixos drets. Anna Segalés Tampoc entenc que la majoria de poblacions 4t ESO A on el poder el tenien grups d’esquerres, en aquestes eleccions hagin guanyat amb tan- ta diferència els grups dretans. Què han fet aquests per tal de fer canviar tanta i tanta gent d’opinió? Res. Promeses i més promeses de tot el que faran per sortir de la crisi. Doncs ara ens toca esperar i observar com posen en marxa les solucions els partits guan- yadors. I si no ho aconsegueixen ens n’anem tots a viure al País Basc. Allà sí que ho tenen clar, Bildu, el partit independentista, guanya per gran majoria. Adriana Palau 4t ESO A
  15. 15. OPINIÓ 17I ELS QUE VOLEN TREBALLAR, QUÈ? L’ESO ENS PROPORCIONA BONES OPORTUNITATS PER A TOTS?Avui en dia, molts alumnes es queixen d’haverd’estudiar fins als setze anys. Però realment Ara que estem a punt de acabar l’ESO crecels serveix? Tots els cursos d’ESO ens prepa- que podem valorar aquests estudis obligato-ren per al nostre futur, sobretot per continuar ris. Durant els primers cursos d’ESO, en con-estudiant, per anar a batxillerat, a la universi- cret 1r, és quan els alumnes troben més canvitat... Però no et preparen per anar a treballar. i si volen obtenir un bon rendiment potser s’hi hauran d’esforçar una mica més. Però un copT’ensenyen català, castellà, mates, anglès, so- hi estàs acostumat ja no són tan difícils elscials, etc. Moltes d’aquestes assignatures ani- cursos següents. Per tant, crec que el curs deran molt bé a la gent que decideixi estudiar, primer d’ESO és una bona forma per poder-seperò, i la gent que no? No hi ha assignatures preparar per als següents.ni persones que t’expliquin realment què s’hade fer un cop fora de l’institut. Molta gent que Però ho són els següents, en concret 4t, peracaba de sortir de l’institut i vol anar a treballar, preparar-se per un futur laboral o per continuarno sap ni com buscar feina, no té gaire clar estudiant? Crec que durant el curs de 4t, enscom fer un currículum, com s’ha de presen- donen més oportunitats per seguir estudiant,tar en una entrevista, i moltes coses més. Així, per preparar-nos per al batxillerat, ja que elsdoncs, crec que a 4t d’ESO hi hauria d’haver itineraris que s’han d’escollir no s’enfoquenalguna optativa que expliqués tot això i més cap a un món laboral. Aquelles persones quecoses per ajudar els alumnes que volen treba- no vulguin fer res després de l’ESO tindran co-llar i donar-los més pistes per construir el seu neixements, però no tindran pràctica en l’oficifutur fora dels estudis i de l’institut. al qual es vulguin dedicar. Per tant, si volen te- nir un bon futur, estaran obligats a cursar un Ester Pagès PQPI o un curs de grau mitjà. 4t C En conseqüència, crec que l’ESO és molt ren- dible per aquelles persones que volen conti- nuar estudiant, però no tant per aquelles al- tres que volen introduir-se directament al món laboral, perquè no dóna les possibilitats a 4t d’escollir un itinerari més pràctic. Marta Tarruella 4t C
  16. 16. SORTIDES 18SUÏSSAEns havíem llevat més aviat que de costum, Vam deixar petjada a la neu de Trümmelbach,havíem abandonat els llençols i, carregats en va ser testimoni el Jungfrau; vam passe-amb les maletes plenes d’eufòria i d’il·lusions, jar-nos per Interlaken; vam exhaurir les exis-anàvem arribant a l’autobús, on començaríem tències de la fàbrica de xocolata Cailler; vamel nostre trajecte cap a Suïssa. convertir-nos en senyors del castell de Gruyè- re i en científics del CERN; i vam banyar-nosDe Roda a Barcelona i de Barcelona a Ginebra. al mar que ha pintat Barceló al Palau de lesVam baixar de l’avió impacients per a veure-ho Nacions Unides.tot, amb unes ganes de conèixer món impres-sionants. Érem uns turistes una mica especials. Cri- dàvem, rèiem contínuament i no deixàvem deEls primers intents de comunicació van ser en fotografiar-ho tot per emmarcar cada momentun francès poc fluid i un anglès amb un fort i poder recordar-lo més endavant.accent català. Però de seguida ens vam aco-modar en veure que gairebé a tot arreu ens en- Malauradament, tot el que és bo s’acaba. No-tenien en castellà. més d’aterrar a l’aeroport del Prat altra vegada, ja estava preparada per tornar a marxar. Màgi-Una de les altres expectatives era mantenir ca, gran, immensa, sublim, inoblidable Suïssa.una dieta poc variada i poc equilibrada du- Bé, de fet, encara que la destinació del viatgerant l’estada, suposant que ens desagrada- de final de curs hagués estat Itàlia, França, Es-ria el menú de l’alberg i el menjar suís i que, lovènia, Alemanya,... l’experiència també hau-com a conseqüència, sobreviuríem a base ria estat fantàstica. Perquè en el fons el que ésd’entrepans i de galetes. Més vam tenir una important no és “a on vas de viatge” sinó “asorpresa quan vam comprovar que els suïssos qui t’hi emportes”.no mengen gens malament; i ens van acabarde convèncer amb una exquisida fondue de Aida OcaGruyère! 2n de batxillerat
  17. 17. RACÓ LITERARI 19 ROURE Clava, àvid, ses fibres dins la roca, i es clivella aquesta sota el seus peus, deixant entrar, per l’estreta porta petites arrels, com rumors de veus. Per fora robusta, ben desfeta per dins, així viu la roca, sota arbres i camins, i recull, d’arreu on pot, la humitat, l’essència, les gotes d’immortalitat. Les arrels allí, com una vena, van avançant lentament per l’estrat, van buscant, amb una fam serena, les aigües, que en la terra s’han guardat. Al cap d’anys la copa s’alça, verda i immensa sota el cel tan blau, i reclama al sol que vol tempesta, que n’està fart de la llum suau, que estima el vent i la pluja, que no tem el temporal. No deixessis mai de badar-te enlaire roure immens de forta arrel, ni d’obrir roques sota els teus peus, per fer ombra als qui no veus, però tot i així empenys. Dídak Carbassa 2n Batxillerat
  18. 18. AMPA 20EL GUST DE LA DIVERSITAT i atien la foguera de l’odi, és més important que mai l’exemple que signifiquen els centresCada vegada amb més freqüència, sentim d’ensenyaments com a espais de convivència.noms de persones que, fins no fa gaire, no ens No ens enganyem, conviure no és fàcil ni gra-eren gens comuns. Laila, Akram, Fàtima, Omar, tuït. És un exercici que cal fer, constantment,per citar-ne alguns, comencen a ser-nos tan que de vegades costa i pot ser dur, fins i totfamiliars entre nosaltres com Alba, Òscar, Ivan, dolorós, però que al cap i a la fi ens resultaMaria o Jordi. Ningú fa ois a la llar d’infants, necessari, indispensable, essencial. Un copl’escola o l’Institut per sentir noms d’alumnes l’hem practicat i ens avesem a acceptar l’altre,o de companys de classe indicatius que qui els per diferent que sigui, com desitgem que ensduu ha vingut de lluny, ell, els seus pares o ves acceptin a nosaltres mateixos, ens notem mésa saber si els seus avis. La capacitat de norma- madurs i valents i ens sentim cofois d’haverlitzar els noms es correspon, de ple, amb una après a comprendre que la diferència és unactitud més profunda: l’assimilació del nouvin- valor que enriqueix la convivència. Que en lagut. Qui és, però, el nouvingut? Aquell que ara diversitat hi ha el gust.fa tres o quatre generacions va arribar a Cata-lunya procedent del sud d’Espanya?, el que fa Pep Palaudues generacions va arribar del Magrib? o el www.peppalau.blogspot.comque, més recentment, ha aterrat provinent deGhana, d’Equador o de Romania? D’una ma-nera o altra, tots ho són. Com potser ho fóremnosaltres un dia, en què un rebesavi vingué deMúrcia o féu les Amèriques adquirint condiciód’indià.El pura sang no existeix. La puresa és unsentiment retrògrad per naturalesa, un somnid’aquells que necessiten creure’s superiorsals altres pel fet de pertànyer a una ètnia,una raça, una nació o una religió. Les ideolo-gies inspirades en aquesta quimera són, allàon sigui, fomentadores d’odi, generadoresd’enfrontament. Dividir el món en bons i do-lents o culpar l’emigrant dels problemes quepatim és una simplificació de la realitat que enres ajuda a solucionar-los i superar-los. Aquellsque esgrimeixen arguments racistes per obte-nir vots i poder pretenen convertir en veritatmentides repetides. Són l’esca del mal. Aquestprincipi d’exclusió ha estat l’embrió de règimstotalitaris i la llavor de tantes guerres.D’aquí ve que un moment com aquest, en quès’escampen, ben a prop nostre, missatges pro-fundament xenòfobs, que prediquen l’exclusió
  19. 19. COMIATS 21UN DINOSAURE A L’ENSENYAMENT En tres cursos vaig passar de ser una salvatgi- na analfabeta a un educat nen que es preparà per a entrar a primer de batxillerat (equivalent al 1er d’ESO actual), i no és que fos un super, no, no sabeu com s’avivava la meva intel·ligència per a evitar els suspensos i les bufetades cor- responents que el meu pare em regalava si suspenia. L’escola i després l’acadèmia -espècie de col·legi privat- no van ser uns llocs gens grats per a mi. Moltes hores tancats, temaris avor- rits, estudi, maltractaments físics i psíquics i una lluita constant amb els companys per aAquest títol descriu, encara que de manera fer-te respectar feien dura la vida. Malgrat tot,exagerada, el meu sentiment actual com a en- vaig treure profit de les llargues hores tancat ensenyant i aprenent (mai es deixa de ser apre- descobrir el plaer de la lectura que suposavanent). una fugida de la realitat.Ara fa 54 anys que vaig entrar per primera ve- Vuit anys després de la meva entrada a l’escolagada en una escola, unitària i per a nens. Va ser ja tenia clar que volia ser mestre i a 14 anys jacom ingressar en una presó després de sis anys estudiava primer curs de magisteri i feia les pri-de joc i de llibertat total. Per això, el mateix dia meres pràctiques a l’escola (la carrera era moltem vaig escapar tres vegades aprofitant l’hora més curta que actualment). Em va encantardel pati i per la finestra quan el mestre estava fer de mestre a l’escola. Però anava massa depels altres nens. I sí que s’assemblava a una pressa i no em van deixar examinar per no tenirpresó, perquè els càstigs corporals (palmetes l’edat reglamentària. Un any més tard, la sort,a les mans, de genolls i braços en creu), el fred el meu aspecte físic i la forma de comportar-punyent (no hi havia calefacció) i la sobtada me van confondre el director d’una acadèmiamanca de llibertat així ens ho feia sentir. Quina i em va oferir fer de mestre d’uns alumnes dediferència de l’escola actual! 10 anys tot creient que tenia 18 anys. El somni. El primer any va ser fantàstic però el tercer vaBé, és veritat que hi ha similituds. Per exemple, ser molt dur amb 30 alumnes en un aula mésactualment els alumnes escriuen sobre una petita que les del nostre institut i amb algunspantalla, jo també ho feia, només que la meva problemes de disciplina.pantalla era de pissarra (pedra), el meu ratolíun pissarrí (també de pedra més clara) i per a Després tot ha estat molt més fàcil. Els alum-esborrar, una escopinada i un trosset de tela nes creien més o menys, els pares em respec-rònec que penjava de la pissarra. Equivocar- taven i col·laboraven força i els resultats erense i esmenar era facilíssim. Així vaig aprendre adequats al treball, a l’esforç i a la capacitat,d’escriure les primeres lletres i a fer les opera- i el fracàs escolar es mantenia en uns margescions. Al cap d’un any ja vaig fer servir ploma acceptables.i tinter i els quaderns de cal·ligrafia. El primerbolígraf va arribar un xic més tard i semblava El temps ha passat molt de pressa i tot quedauna ploma estilogràfica. molt lluny, però la petjada ha quedat.
  20. 20. COMIATS 22Ara ha arribat el final de la meva vida laboral: i en Joan Antoni molt negre es va posar.em jubilo. Content? Sí. No només per l’atractiu La seva assignatura poca gent la va aprovar,de fer el que em vingui de gust i no estar sot- però ell no es va acabar de desesperar.mès a la dictadura d’un horari i d’un calenda- Queixes i queixes dels altres professors li vanri, sinó perquè l’escola actual no em dóna la arribar,satisfacció que he sentit durant més de trenta però ja va anunciar que aquell mateix anyanys de professió i vocació docent. L’edifici, deixava de treballarles instal·lacions, els materials, els recursos i que no s’hi volia encaparrar,educatius i el professorat són millors i més ben perquè a nosaltres ningú ens aconseguia ferpreparats que mai. Què hi manca, doncs? Dues canviar.coses imprescindibles per a millorar: esforç irespecte. Esforç per part dels alumnes per a Però per molt dolents que semblem encara te-millorar com a persones, per a superar les difi- nim cor i et volem desitjar que siguis molt feliçcultats i respecte de pares i alumnes pel mestre d’ara en endavant!que intenta ajudar els alumnes a superar-se diaa dia. Alumnes de 2n BBé. Adéu-siau. Que l’esforç i els respecte usacompanyin! EL MEU PAS PER L’INSTITUT Joan Antoni Herrera Ara ja fa sis anys arribà a l’institut un innocent nen de dotze anys. Amb el pas del temps, en surt un noi reforçat, més culte i a qui encara li espera un llarg camí per recórrer. Tots aquestsDELS ALUMNES DE SEGON B dies passats a l’institut em permeten classifi- car en centenars tots els coneixements obtin-Joan Antoni, aquest any ja te’n vas. Després guts. No obstant, i després d’un intens i madurde tant de temps ensenyant has arribat al final període de reflexió, m’adono d’un altre canvi:de la teva carrera professional. Durant aquests el canvi de la meva personalitat, dels meus43 anys d’ensenyança ens dius que has tingut pensaments, les meves opinions, els meusmoltes classes i molts, molts alumnes, i amb sentiments i d’una nova manera d’entendreel pas del temps has pogut observar el canvi el món i la vida. He deixat enrere la increduli-radical de la manera de fer de la joventut. tat i la desconeixença d’un nen de dotze anys per arribar a ser una persona molt més conse-Nosaltres, com que d’anglès no en sabem gai- qüent i responsable. Pel camí m’he entreban-re, un poema en català et volem dedicar: cat molts cops i he vist els meus errors, però la força que he tingut per aixecar-me cada copAl curs 2009-2010, una colla d’alumnes amb i no parar d’intentar les coses és la força queganes de passar-s’ho molt bé a l’institut va en- m’ha fet gran. I és que l’evolució es basa en lestrar, caigudes, que són lliçons que assoleixes quanperò a la classe de 1r B un bon tutor i molt es- t’aixeques. Sincerament, crec que aquesta hatricte els va tocar, estat una de les transformacions que he viscuti tots rectes els intentava fer anar. en el meu pas per aquest institut.Ells sempre amb gresca i xerinola, no hi haviamanera de fer-los treballar, A més a més, cal afegir el desenvolupament extern, els canvis físics i les millores que hom
  21. 21. COMIATS 23fa per adaptar-se a la societat. D’un petit ment de la Judit en el qual es feia referència almocós a un jove espigat. D’un nen tímid a un repte dels alumnes davant la tria del seu camí.noi despert i atrevit. Però no vull quedar-me en Seguidament va parlar el president de l’AMPAels centímetres que he crescut, sinó en els mo- tot ressaltant la importància i el valor dements que he passat amb els meus companys, l’educació. Després van llegir els seus escritsmoments que t’ajuden i que defineixen com en Jordi Murga en representació dels alumnesets. Desafortunats malentesos, endimonia- de 4t i en Dídac Carbassa i l’Ot Nogué de 2n dedes trapelleries, treballs desorganitzats, hores batxillerat, rememorant el seu pas per l’institut.d’estudi intempestives i, conseqüentment i es- A continuació els tutors van lliurar l’orla, el regaltranyament, una felicitat difícilment igualable. de l’AMPA a cada alumne i un DVD de record.I és que la monotonia que pot resultar el pasper un institut, amb el temps t’adones de com Després del lliurament d’orles hi hagué unad’important ha estat per a tu i de com aquest actuació musical, una cançó rappera interpre-procés d’aprenentatge, feixuc i carregós, et pot tada per en Carles Carmona i acompanyat aarribar a fer tan immensament feliç. la guitarra per la Ivet Parera i per en Matthew McDaid. Pol Ballús 2n BatxilleratFESTA DE COMIATEl dia 2 de juny es va celebrar a l’institut la festa Per cloure l’acte, tots els alumnes van sortir a l’escenari per cantar junts la cançó “Camins” de Sopa de Cabra. La festa es va acabar amb un piscolabis per a tothom.de comiat dels alumnes de 4t d’ESO i de 2n debatxillerat.A les 9 del vespre estava tot preparat al jardí delpati de l’institut, a punt per començar. Aquestany s’estrenava una pantalla gegant que acom-panyava la taula presidencial.A l’acte hi estaven convidats tots els alumnesde 2n de batxillerat i de 4t d’ESO i les seves res-pectives famílies. Presidien l’acte els tutors de4t i de 2n de batxillerat, el president de l’AMPA,dos alumnes de batxillerat, un de quart d’ESO ila directora. L’acte va començar amb un parla-
  22. 22. L’ESPAI 24A L’ESTIU TOTA CUCA VIU I per als més grans i els que vulguin agafar-...I A L’ESPAI TAMBÉ se aquest estiu una mica més seriosament, comptem un any més amb el Programa deEn primer lloc, enhorabona a tots i a totes: als Pràctiques, que enguany ha reduït les placesqui heu acabat el curs amb bona nota, als qui disponibles i hi haurà selecció dels candidatsus heu esforçat, als qui no us ha anat tan bé, que hi vulguin participar. Passeu per L’Espai aals qui deixeu l’institut per començar un camí informar-vos!nou... Enhorabona a tots, que en definitiva estracta d’anar fent. ... I no deixeu d’escoltar-nos al Plat Combinat (Ràdio Roda / 107.6 FM)! Serà el divendres 17Estem a punt d’entrar a l’època més espera- de juny (amb els Desperta-Ibers) i el divendresda per molts...vacances, piscina o platja o tot 29 de juliol (amb Joel Reguant), de 14h a 15hplegat. Al càmping, dormir fins que el cos ens del migdia. Ens podeu seguir també pel grupdigui prou, allargar el dia fins entrada la nit, no del facebook: Plat Combinat.tenir obligacions... i deixar que passin els diescalorosos, i perquè no dir-ho, amb la mandraenganxada a l’esquena.Com que som conscients de tot això, des deL’Espai ens sumem al programa d’activitats delpoble “L’estiu + Actiu”, perquè aquesta èpocade l’any sigui ben profitosa i la puguem gau-dir al màxim. Així que compteu amb un seguitd’activitats i tallers per passar, almenys finsal mes de juliol, un estiu ben entretingut: desde fer una sortida a la platja i una altra al parcaquàtic, fins a anar d’acampada, passant perles nits a les piscines (Nit Boja i Nit Chill Out)i la Gimcana Nocturna, amb premi per l’equipguanyador. Molt bon estiu a tots i a totes!! Ens veurem...Quant a tallers, us proposem aprendre a ma- Estiuejant pel poble: fent fotos, cuinant, per-nejar la càmera fotogràfica i el Photoshop, sor- dent la vergonya, fent sonar els instruments aprendre els amics o familiars cuinant les recep- ritme de batucada, experimentant, banyant-tes del xef Miquel, provar el voluntariat, perdre nos, passant proves...la vergonya i guanyar en habilitats i esponta-neïtat, experimentar i, fins i tot formar part de L’ESPAIl’inici d’un grup rodenc de batucada brasilera... Av. Diputació, 7 T. 938 540 457Ja veieu que tot plegat sona molt bé, així és a/e: lespai@lespai.catque us animem a participar a les activitats. www.lespai.catPenseu però, que sobretot per als tallers cal fer Facebook: Lespai Zona Joveuna inscripció que podeu demanar a L’Espai ique s’ha de lliurar abans del 24 de juny.
  23. 23. ESCOLA VERDA 25DOS EXPERIMENTS D’OUSL’OU I LA PRESSIÓ ATMOSFÈRICAMaterial: un pot de vidre, un ou dur pelat, untros petit de paper i un encenedor.Procediment:1. Agafeu una ampolla de vidre de suc.2. Agafeu un tros de paper i l’encens.3. El tros de paper encès el poseu dins l’ampolla.4. Ràpidament poseu l’ou dur pelat tapant l’obertura de l’ampolla.5. Observeu com s’apaga el foc i l’ou cau dins l’ampolla.Justificació del resultat:El foc ha cremat l’oxigen de dins l’ampolla i faque la pressió atmosfèrica de dins disminueixii la de fora, que és més gran, empenyi l’ou.L’OU PILOTAMaterial: un ou, vinagre i un pot de vidre.Procediment:Agafeu l’ou i el poseu dintre del pot de vidre.Un cop a dins, el cobriu de vinagre i el deixeureposar durant dos o tres dies.Justificació del resultat:L’àcid del vinagre reacciona amb la calç de laclosca de l’ou i per això es torna tou. Alumnes de “Petites investigacions” 1r. d’ESO
  24. 24. RECOMANEM 26TíTol: Notting Hill TíTol: El soldat plantatDirecTor: Roger Michell AuTor: Emili TeixidorAcTors: Julia Roberts, Hugh Grant, Hugh Bonneville, eDiToriAl: CruïllaJames Dreyfus, Rhya Ifans, Tom Mclnnemy, Gina McKee. col.lecció: Gran AngularProDucTor: Duncan KenworthyAny: 1999 ArGumenT: Feia més de tres anys que durava la guer-Gènere: Comèdia romàntica ra. Els soldats verds mataven a totes aquelles persones que no feien el que ells volien. Els que es podien escaparArGumenT: la història comença a “The travel book”, una s’amagaven a les muntanyes juntament amb en Rogerllibreria al barri de Notting Hill de Londres on William Tac- Trancavel, el líder de l’exèrcit.ker ven llibres de viatges. Des del moment que Anna Scott,l’actriu més famosa del panorama cinematogràfic, entra a la L’Andreu, un noi del poble, va ajudar uns homes queseva botiga, s’enamora d’ella i s’embolica en un festeig com- s’havien escapat d’un tren de presoners i a conseqüènciaplicat pel qual compta amb la inestimable ajuda dels seus d’això van engarjolar els seus oncles i van fer un pla ambinseparables amics, entre els quals destaca els seu company l’ajuda del farmacèutic del poble. Aquest pla consistia ade pis, el singular Spike, que observa amb incredulitat com posar una substància a l’aigua per fer adormir els sol-el bo d’en William té un romanç impensable amb una dona dats verds, però havien de posar al corrent a la gent deltan famosa com Anna Scott. Entremig hi ha una sèrie de mal- poble perquè no beguessin aigua. Així que van posar unentesos que donen un toc d’emoció abans del desenllaç final. senyal a la carnisseria, “un cap de senglar amb julivert a la boca”. D’aquesta manera, els militars van quedarcríTicA: Crec que no es tracta d’una comèdia romàntica es- adormits, l’exèrcit va salvar els oncles i els fugitius es vantàndard, ja que destaca per la seva riquesa de caràcter i per unir a l’exèrcit. L’Andreu es va quedar al poble per poderl’ús de diàlegs irònics en cada escena que dóna com a resul- donar informació a l’exèrcit.tat una història amb humor, entretinguda, dolça, poc creïble,però amb personatges reals, que retrata l’amor entre dues recomAno el llibre als meus companys de curs perquèpersones de prestigi social desigual i acaba amb final feliç. penso que els llibres que tenen a veure amb la guerra civil els poden agradar.recomAnAcions: Es tracta d’una comèdia agradable, aptaper a totes les edats, que promet entreteniment, humor i Ivan lòpez Carpiounes gotes d’emoció amb una banda sonora molt completa, 4t ESO Binterpretada per grans artistes on destaca “When you saynothing at all” de Ronan Keating. Laura Solans Godayol 4t B
  25. 25. RECOMANEM 27TíTol: Per tretze raons TiTol: El número 23AuTor: Jay Aasher DirecTor: Joel SchumacherTrADucció: Josefina Caball AcTors: Jim Carrey i Virginia MadsenAny: 2009 DurADA: 95 min.núm. PàGines: 271 Any: 2006, EUAeDiToriAl: Estrella Polar ArGumenT: Walter Sparrow és un home tranquil que es de-ArGumenT: En Clay, com la resta d’alumnes de l’institut, dica a la recollida de gossos del carrer. Una nit, un misteriósmira la cadira on seia fins llavors Hannah Baker cada gos el porta a entrar en una complicada persecució que el faprimera hora del matí, sense saber ben bé què havia pas- arribar tard a una cita amb la seva esposa. Ella, mentre espe-sat amb la seva vida; o, millor dit, amb la seva mort. El ra en Walter, decideix entrar en una llibreria i compra un llibreseu... suïcidi. Gràcies a tretze cares de cintes gravades per al seu marit. Walter odia llegir però comença a contracorper la mateixa Hannah, descobrirà les tretze persones i a fullejar el llibre que s’anomena “Número 23”. El llibre tractales tretze raons per les quals va arribar a fer el que va fer de l’obsessió d’un home anomenat Fingerling amb el númeroi va voler abandonar-ho tot i rendir-se. Sense saber les 23 i de com aquest número guia la seva vida. El llibre semblaconseqüències que podria tenir el que feien, deien o insi- reflectir detalls íntims del passat d’en Walter. A mesura quenuaven, aquestes tretze persones van robar a Hannah la avança en la seva lectura, el llibre es va tornant encara més revelador i comença a adonar-se que el número 23 apareixseguretat i les ganes de ser. (“Res del que fem o deixem inesperadament en gairebé tot el que fa. Molt aviat, Walterde fer és indiferent”). comença a compartir la paranoia i l’obsessió de Fingerling.L’obra tracta de l’amistat, de l’amor i de la importància Ara el llibre no només coneix el seu passat, sinó que començaque té la imatge que tenen els altres d’un mateix durant a preveure el seu futur, i que sembla ser un futur assassí.l’adolescència. Walter descobreix que el llibre és realment una confessió d’un assassinat de fa 15 anys i sembla que ell està destinat a re-el recomAno a gent d’entre 13 i 18 anys; els farà re- petir. S’adona que s’està convertint en un perill per a tots elsflexionar sobre coses que fem, normalment sense males que l’envolten, especialment per la seva família. L’única formaintencions, sinó al contrari, que poden ser interpretades de salvar-se d’evitar que el número 23 el torni boig i d’evitaral revés de com ho interpretem nosaltres. Explica situa- que el destí el converteixi en un assassí és trobar l’autor delcions amb les quals nosaltres, els adolescents, podem llibre i descobrir la veritat. Finalment, Walter descobrirà qui és l’autor i també qui és realment ell mateix.sentir-nos identificats. recomAno aquesta pel·lícula a tota la gent a qui agradi Júlia Bas Cunill la intriga, les pel·lícules que fan pensar i a qui té ganes de 4t.ESO B tornar-se boig. Nicolau Prats Coma 4t B
  26. 26. ENTRETENIMENTS 28TROBA EL NOM DE 20 ALUMNES DE 2N DE BATXILLERAT Queralt Pol Gerard Ester Dídac Cristina Júlia Rut Sabrina Sílvia Sandra Francesc Carla Ot Aida Raquel Ariadna Núria Irene EloiTROBA LES ASSIGNATURES Anglès Castellà Català Ciutadania Crèdit Matemàtiques Música Naturals Plàstica Revista Socials Tecnologia Tutoria Nicolau Prats Coma 4 ESO B
  27. 27. ENTRETENIMENTS 29
  28. 28. 30 COL·LABORADORS:Congelats a granelRefrescosGra cuitGra secPaPlats cuinatsMenjars per a celíacsPollastres a l’ast

×