EDITORIAL                                                                                          3L’institut ha particip...
NOTÍCIES                                                                                                4SELECTIVITAT A L’...
NOTÍCIES                                                                                              5Els de 4t d’ESO van...
NOTÍCIES                                                                                             6INICI DE CURS       ...
REPORTATGES                                                                                         7CAMINEM PELS VOLTANTS...
REPORTATGES                                                                                          8però, la gent no se ...
REPORTATGES                                                                                           9En definitiva, els ...
REPORTATGES                                                              10l’ordinador en l’eina principal dels alumnes.  ...
ENTREVISTES                                                                                        11“ELS JOVES VOLUNTARIS...
ENTREVISTES                                                                                          12El fet de participa...
ENTREVISTES                                                                                       13“EL QUE HE APORTAT ÉS ...
ENTREVISTES                                                                                   14quan vaig aprendre’m els n...
ENTREVISTES                                                                                       15“TREBALLAR D’ACTOR ET ...
ENTREVISTES                                                                                  16Agafa els papers que lidone...
OPINIÓ                                                                                                         17CRÍTICA T...
OPINIÓ                                                                                             18L’EQUIP              ...
SORTIDES                                                                                         19SORTIDA-PREMI DE DIBUIX...
SORTIDES                                                                                         20Parc Natural d’Aigües T...
SORTIDES                                                                                        21Després van tenir un tem...
AMPA                                                                                                 22ABANS D’ANAR A COMP...
ESTADA A L’EMPRESA                                                                               23L’ESTADA A L’EMPRESA, U...
ESCOLA VERDA                                                                                            24PER QUÈ, A VEGAD...
RECOMANEM                                                                                                              25T...
RECOMANEM                                                                                                         26TÍTOL:...
PUNT JOVE                                                                                                 27L’E SPAI      ...
ENTRETENIMENTS                                                             28  Intenta-ho                                H...
ENTRETENIMENTS                                                                                   29     Què hi veus?      ...
30 COL·LABORADORS:Congelats a granelRefrescosGra cuitGra secPaPlats cuinatsMenjars per a celíacsPollastres a l’ast
Revista 22 - 1r Tri  2010-2011
Revista 22 - 1r Tri  2010-2011
Revista 22 - 1r Tri  2010-2011
Revista 22 - 1r Tri  2010-2011
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Revista 22 - 1r Tri 2010-2011

1,258

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,258
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Revista 22 - 1r Tri 2010-2011

  1. 1. EDITORIAL 3L’institut ha participat a la 1a Setmana Solidària organitzada per l’ajuntament i Càritas de Rodade Ter aquest passat mes d’octubre. Hi ha participat tot recollint aliments. Amb aquesta accióhem ajudat gent necessitada de la nostra població, però també ens hem fet una ajuda a nosal-tres mateixos, perquè aquesta acció ens dignifica com a persones i ens acosta a altres realitats.Pensem que la solidaritat i la compassió són dos valors que s’eduquen i que s’aprenen, i s’aprenenno com una instrucció més, sinó que es fa veient l’actitud dels adults: de les famílies, dels pro-fessors, dels més grans... Només així es poden aprendre. El sentiment de compassió suposaveure les coses i els altres amb els ulls del cor, mirar d’una altra manera. I la solidaritat comportaun sentiment de fraternitat, de sentir empatia pels altres. Aquests dos valors, creiem, haurien deser la base de l’educació. Ser solidari és de justícia perquè vivim en societat i tots necessitem detots, perquè tots estem en el mateix vaixell i perquè som éssers humans en igualtat, en dignitat ien drets. Ens fem nostra la cita de Benjamin Franklin, polític i científic nord-americà:”digues-m’hoi ho oblido, ensenya-m’ho i ho recordo, involucra-m’hi i ho aprenc”.L’ACUDIT - AMB EL PERMÍS DE QUINO
  2. 2. NOTÍCIES 4SELECTIVITAT A L’IES dors a la xarxa i també s’han fet inversions per assegurar la connexió a internet. D’altra ban-Per tercer any consecutiu, tots els alumnes de da, s’han entrat les guixetes a les aules per fa-segon de batxillerat de l’institut Miquel Martí i cilitar el control sobre aquests aparells.Pol que van participar a les proves de selec-tivitat realitzades el passat mes de juny, van Joana Castellaaprovar. Adriana PalauLa gran majoria amb una nota superior al 5. La Júlia Tolosamitjana d’aquests alumnes se situa al voltant 4t ESO Adel 6’15. Aquesta nota és superior a la mitjanacatalana. LA ONCE ÉS PORTADAL’alumna del centre que va obtenir millor resul-tat a la selectivitat va ser l’Andrea Freixa, amb Al passat curs 2009-10, els alumnes de tercerun 8’6. També cal destacar que moltes notes d’ESO van participar en un concurs de porta-oscil·laven entre el 6 i el 7. des de contes de la ONCE. Si voleu, podeu accedir a la web: www.laonceesportada.com Joana Castella per veure les portades que van fer els alumnes Adriana Palau de l’IES. També hi trobareu els relats i els au- Júlia Tolosa tors dels contes. 4t ESO A Els alumnes de Roda van participar a la ca-REFORMES A L’IES tegoria C i per trobar les seves portades heu d’introduir el codi postal de Roda de Ter, queDurant aquest estiu 2010, a l’INS s’han realit- és 08510. Animeu-vos a mirar-los!zat diverses reformes, algunes de notables ialgunes no tan destacables, però que també Joana Castellacal remarcar. Adriana Palau Júlia TolosaPer una banda, s’han pintat les aules espe- 4t ESO Acials, s’ha canviat el taulell del bar, s’ha posatun nou sòcol al gimnàs, s’han arreglat algunes DIADA MIQUEL MARTÍ I POLportes, s’han pintat algunes pissarres, s’hainstal·lat un projector a l’aula de música, s’han Per commemorar la mort del poeta rodenccol·locat nous armaris a les aules de primer i Miquel Martí i Pol el dia 11 de novembre asegon d’ESO i s’ha posat un suro a l’entrada l’institut es van realitzar una sèrie d’activitats.de l’IES per tal de poder enganxar-hi anuncis iactivitats d’interès. Els alumnes de 1r ESO van anar a la porxada de Can Planoles a veure l’espectacle Bon Pro-Per altra banda, les classes de primer i segon fit a càrrec del grup “Can canalla”. Els protago-s’han preparat per al Projecte 1x1 de la Ge- nistes de l’obra eren uns pallassos i parodia-neralitat. Aquest projecte consisteix a dotar ven poemes del llibre que porta el mateix nom.els alumnes de netbooks en substitució delsllibres de text ordinaris. Per fer funcionar el Els alumnes de 2n i 3r ESO també van anar a la por-projecte ha calgut realitzar tota la instal·lació xada de Can Planoles on l’actor manlleuenc Lluíselèctrica per poder connectar els miniordina- Soler els va explicar la seva experiència com a actor.
  3. 3. NOTÍCIES 5Els de 4t d’ESO van fer la ruta literària Miquel CANVIS AL PROTOCOL DE NEVADESMartí Pol. Van anar per diferents llocs del pobleon el poeta havia viscut importants moments Com bé deveu saber, INS Miquel Martí i Pol té unde la seva vida i un guia els va explicar la seva protocol de nevades en el qual s’explica què s’habiografia i van llegir algun dels seus poemes. de fer i com actuar quan es produeix una nevada intensa.Per als de 1r i 2n de batxillerat, en Lluís So-ler els va fer un taller de com recitar poesia i Si la nevada es produeix dins de l’horari lectiu, elstambé els en va fer una mostra. Per al taller va alumnes de transport marxaran en autobús cap apartir del poema de Miquel Martí i Pol Temps casa, sempre i quan la ruta de transport no suposiventurosos del Llibre d’absències. cap risc. Els alumnes del municipi de Roda de Ter continuaran les classes amb normalitat, si així esDes de l’institut els alumnes de 2n d’ESO van recomana, i no podran sortir del centre fins quefer un mural de mandales i els de 3r d’ESO van no ho autoritzi la direcció del mateix.fer dibuixos del poble per il.lustrar el poema Elpoble del poeta. Si neva fora de l’horari lectiu, caldrà estar ben atents a les novetats meteorològiques i als mit- Mireia Carrera jans de comunicació. Els alumnes de transport Ivet Parera assistiran al centre amb normalitat sempre i quan Marta Tarruella el transport escolar garanteixi la seguretat de la Maria Vallbona ruta. 4t ESO C En cas de dubte, s’aconsella consultar la pàgina web de l’institut: http://www.xtec.cat/iesmartipol/ Ana Dierksheide Melani Martin 4t ESO A
  4. 4. NOTÍCIES 6INICI DE CURS consisteix a assistir en una reunió trimestral a la biblioteca del centre, a dos quarts de nouAquest any el curs escolar va començar el dia del vespre i aportar totes les queixes i suggeri-7 de setembre, una setmana abans del que és ments que l’alumnat hagi fet saber.habitual. Pel que fa a l’elecció del sector dels pares vaCom cada any es va iniciar amb la presenta- sortir seleccionada la Montserrat Pladelasa-ció dels cursos a la biblioteca, on la directora la. Ha quedat una plaça vacant ja que hi hava presentar els tutors dels alumnes de cada d’haver dos representants.curs. A partir d’aquí es va fer una sessió detutoria especial en la qual es va informar de les I finalment, en les eleccions del sector del pro-novetats del curs. fessorat van sortir escollits en Ramon Vila (pro- fessor de tecnologia), la Mercè Palau (profes-Aquest any, al centre, hi ha matriculats 406 sora d’economia) i la Maria Dot (professora dealumnes. L’equip del professorat està format llengua catalana).per 46 professors, i d’aquests, vuit són nous al’institut.Com a gran novetat d’aquest curs destaquem:la digitalització de les aules de primer i segonde secundària, amb la incorporació del Pro-grama 1x1 i la col·locació de les guixetes adins de les aules. Amal El Founti Farida El Mimouni Souad Kouli 4t ESO AELECCIONS AL CONSELL ESCOLAR Durant els dies 23, 24 i 25 de novembre s’hanrealitzat les eleccions al Consell Escolar delsector alumnes, del sector pares i del profes-sors, respectivament.  Per part de l’alumnat es van presentar cinccandidats: en Sergi Sáez de 1r B, en SergiRueda de 3r A, l’Aida Canal de 4t A, la JúliaBas de 4t B i la Cristina Pérez de 1r de batxille- Cal remarcar que el Consell Escolar és elrat. Dels cinc candidats, l’Aida Canal va ser la màxim òrgan de participació de la comunitatmés votada i, en segon lloc i per poca diferèn- educativa.cia de vots, la Júlia Bas. Elles seran les titularsa l’hora de representar l’alumnat del centre da- Joana Castellavant el Consell Escolar i els tres restants seran 4t ESO Ade reserva. El càrrec dels representants titulars
  5. 5. REPORTATGES 7CAMINEM PELS VOLTANTS DE RODA La majoria de persones hi participen per veure el paisatge -que a no ser d’aquesta activitat no haguessin vist- per fer esport i per establir relació amb la gent. Tothom troba que hi ha molt bona organització però que es fa massa d’hora. I les persones que no hi participen és a causa d’això. Tots trobem que hi ha molta informació: els cartells penjats pel poble, el facebook amb el nom ”CaminemperRoda de Ter” i la webSón les 8 del matí d’un diumenge d’octubre. “http://rodadetercaminem.blogspot.com”.Ens trobem tots a la Plaça Major per començar Aquestes caminades són les que t’inicien aa caminar com cada primer diumenge de mes moure’t un diumenge.i ja en fa dotze que ho fem. Tot i la son, estemcontents. Toquen les campanes i comencem a Júlia Bas Cunilltirar cap a la destinació del dia: el Poquí. Carles Carmona Rojas Eva Mateo RubioAgafem el camí de la casa d’en Bac de Roda. Angi Mayorga SuarezUn cop arribem a Manlleu, travessem la ciutat Bàrbara Pallarés Muñozd’una punta a l’altra, fins al Poquí. Allà ens pa- 4t ESO Brem per esmorzar i fem un cafè al bar mentrereposem. També podem visitar l’església. Des-prés continuem caminant fins arribar a Roda. SETMANA SOLIDÀRIA A RODALes persones que organitzen aquestes cami-nades en són tres; van tenir la idea perquè els Qui són els nous pobres? Són persones que faagrada molt caminar i van suggerir que a Roda cinc o sis anys anaven bé. Un dels dos de lade Ter es fes un grup de caminadors. A partir parella ha quedat a l’atur i ara no poden pagard’aquí al gener del 2010 vam tenir la primera. la hipoteca. Són gent no preparada, els “ni-ni”Són caminades sense ànim de lucre. La gent (ni estudien ni treballen) que fins ara podienque hi participa no ha de pagar res. tenir feina sense estudis i ara no tenen tre- ball, només poden fer les feines més baixes iLa mitjana de persones a cada caminada són aquestes ja les fan els immigrants... Autònomsentre 160 i 175. L’hora més esperada és la de endeutats, estrangers no regularitzats, gentparar i esmorzar; cadascú se l’ha de portar, gran que no tenen el coixí de la família...tot i que els patrocinadors paguen el cafè, elssucs, la llet, etc. Aquest és el panorama que ens va pintar en Narcís Ponsetí, director de Càritas de GironaTambé hi ha dos fotògrafs que fan fotos per en la xerrada-col·loqui que es va fer a la biblio-poder penjar-les al blog de l’organització per- teca de Roda de Ter el passat 20 d’octubre dinsquè la gent s’animi a participar-hi. Cadascú té els actes de la Setmana solidària. Segons lesun llibret d’assistència on un cop finalitzada la dades de Càritas, a Roda de Ter el nombre decaminada un dels organitzadors el signa amb famílies que actualment demanen ajudes s’haun segell. triplicat respecte fa dos o tres anys. Al carrer,
  6. 6. REPORTATGES 8però, la gent no se n’adona, es pensa que això d’Acció Social de l’ajuntament i Càritas. Hi hannomés és un problema que afecta les grans col·laborat les entitats esportives, socials, cul-ciutats, diu Ramon Bufi, delegat de Càritas turals, l’ARC i també el JAR.del bisbat de Vic i responsable de Càritas deRoda. A Càritas, per altra banda, es parteix del A part de la xerrada, també hi van haver dife-fet que un pot ser pobre en diners però ric en rents actes destinats a tota la població, com elcapacitats, en valors... Algunes de les accions programa a Ràdio Roda i també un acte per aque es fan des de Càritas de Roda, a part de un sector de la població més jove, com la nitproporcionar aliments i roba, són acompanyar d’esports a la carpa. Aquesta nit estava des-persones grans i soles a anar al metge, atenció tinada a recollir diners per després donar-losals infants en el lleure... En Ramon Bufí explica a Càritas. Es cobrava 1 euro per persona perque han crescut les necessitats però també els entrada. A dintre s’hi podia trobar tota menadonatius i el voluntariat, i això és esperança- d’esports diferents, des de bàdminton finsdor. a skate i futbol. També hi havia eines per fer braçalets, collarets i arracades. Dins de la car-A la xerrada també hi intervingué Joaquim Vi- pa també es va fer una exhibició de salts ambves, responsable de la Creu Roja d’Osona. Per bici a les rampes.combatre la crisi organitzen cursos de forma-ció destinada a gent que no té cap ofici i també Un altre dels actes va ser una jornada festivaorganitzen -juntament amb el Consell Comar- on es van fer diferents esports i un dinar soli-cal i Càritas- el banc d’aliments, que permet dari on una part dels diners que pagava la gentalimentar 919 famílies de la comarca. anaven destinats a Càritas. Durant tota la set- mana també es va fer una recollida d’aliments aAquest va ser l’acte central de la Setmana soli- diferents establiments del poble. Un d’aquestsdària celebrada entre els dies 18 i 24 d’octubre. va ser a l’institut on el total d’aliments recollitsAquesta setmana l’ha organitzat la Regidoria va ser de 372 unitats.
  7. 7. REPORTATGES 9En definitiva, els objectius que es van proposar durant aquests dies van ser recollir aliments idiners destinats a la gent necessitada i també sensibilitzar els ciutadans i fer que s’adonin queno és només a l’Àfrica on la gent necessita ajudes, sinó que aquí, al nostre poble mateix, hi hamolta gent que els manca el menjar i els diners. Martí Camps Pol Escarrabill Irene Gonzalo Marc Guix Guillem Jiménez 4t ESO BADÉU LLIBRES, BENVINGUTSORDINADORS“Estàvem fent servir mètodes del segle XX amb utilitzen els alumnes per anar a una llibreria vir-alumnes del segle XXI i ja tocava modernitzar- tual i poder comprar els llibres. En aquests mo-se”, ens diu una professora. Avui, però, a les neder hi ha dipositats 30€, que el primer anyaules no funcionava la connexió a internet i posa la Generalitat. Els llibres digitals d’aquestels professors anaven molt atabalats, busca- any són de l’editorial Digital-text i es troben aven alternatives per poder fer classe. Aquest la plataforma Eleven.és un dels inconvenients de l’1x1, un projecteque va crear la Generalitat i es va iniciar al curs Els alumnes poden utilitzar dos tipus de siste-2009-2010. El nostre centre l’ha aplicat aquest mes operatius: el Linkat i el Windows.curs, amb el propòsit d’introduir els ordinadors Una altra novetat és la utilització del moddle:a les aules. plataforma on tenen entrada els professors iDe moment, els cursos que ho han aplicat són alumnes per tal de comunicar-se, penjar deu-1r i 2n ESO, però s’espera que amb el temps res, dates d’exàmens, enllaços i altres datestot el centre estigui informatitzat. d’interès...L’ordinador que utilitzen és de la marca Toshi- Tant els alumnes com els professors han expe-ba. Val 300€ dels quals 150€ són pagats pels rimentat un nou canvi amb la introducció delsalumnes i els 150€ restants els subvenciona la ordinadors. Els professors per poder adaptar-Generalitat de Catalunya. L’ordinador queda se al nou sistema educatiu han hagut de rea-en propietat de l’alumne i si hi ha alguna ava- litzar cursets per aprendre el funcionament deria, pèrdua o robatori se n’ha de fer responsa- les noves tecnologies. Per facilitar aquest pro-ble la família. cés s’ha creat una web dinàmica anomenada EVA que és un espai virtual d’aprenentatge.Per altra banda, també cal parlar de la incor-poració de l’Àtria: el moneder electrònic que L’objectiu principal del projecte és convertir
  8. 8. REPORTATGES 10l’ordinador en l’eina principal dels alumnes. Abdelazir AjdirPer posar-lo en marxa ha calgut equipar les au- Iván Lópezles adequadament. S’hi han instal·lat pissarres Matthew Mc Daiddigitals i endolls perquè cada alumne pugui Juan Carlos Ontanedarecarregar el seu portàtil. També s’ha ampliat Aina Palaciosla connectivitat a la xarxa per tal de millorar la Gemma Pararedavelocitat de navegació a internet. Irina Pujol Nicolau PratsL’opinió dels alumnes és diversa; d’una banda Jaume Solansuna gran part pensa que no té gaires avantat- Roger Vallèsges treballar amb ordinadors ja que la xarxacontinua sent molt lenta, a vegades no hi haconnexió i es triga molt a iniciar una classeja que el professor ha de connectar el portàtil.Per altra banda, hi ha alumnes que troben motinteressant el fet de poder disposar d’un ordi-nador per treballar perquè en algunes assigna-tures fa la feina més atractiva.
  9. 9. ENTREVISTES 11“ELS JOVES VOLUNTARIS SÓN UNADE LES JOIES DE RODA DE TER” Quin és el motiu pel qual s’ha impulsat la setmana solidària? La setmana solidària ha sorgit d’un acord amb l’ajuntament, que treballem molt junts, perquè ens sembla que el poble, la gent, no acaba de ser prou conscient de les necessitats mate- rials, elementals que hi ha a Roda, com menjar, com tenir un sostre... S’havia fet mai una activitat com aquesta? No. A Roda s’havia fet fa uns sis anys una set- mana solidària organitzada per un grup de jo- ves que es deien “Grup del tercer món”. Havien fet una setmana solidària venent productes del tercer món, fent xerrades, escampant progra- mes, però de l’envergadura d’aquesta no. De qui va ser idea de fer aquesta setmana solidària? Va ser d’un acord entre el regidor de l’ajuntament i Càritas. Tot parlant de què po- díem fer, va sortir això. De quina manera es fa arribar tot el que re-En Ramon Bufí és el mossèn del nostre po- cullen a la gent necessitada?ble. És fill de Sant Pere de Torelló i té 67 anys. Quan a nosaltres o a l’ajuntament ens ve algúA més de les moltes tasques que fa, quan té a demanar ajut, mirem els papers que té, si éstemps li agrada de fer alpinisme, d’escalar, d’aquí o si no és d’aquí, si cobra algun sou ode pujar cims o simplement de caminar per la no cobra, quant paga de lloguer, quants fills té,muntanya. demanem tota una colla de papers d’aquests. Llavors, segons el nombre de fills que tenen,Quants anys fa que és a de Roda de Ter? el que cobren o el que no cobren, segons totAquí a Roda fa nou anys que hi sóc. això, donem o no donem el que ens demanen.Quina és veritablement la seva feina? A part dels centres d’ensenyament, qui mésÉs molt complexa. El que la gent entén més recapta aliments durant la setmana soli-com a feina normal és dir missa, fer batejos... dària?Hi ha, però, una altra feina molt més important, Moltes botigues. Hi ha hagut moltes botiguesCàritas per exemple. Ajudar la gent que en té on hi havia una gran caixa i la gent quan anavamés necessitat, ja sigui gent jove, gent gran a comprar arròs hi podia deixar arròs.o canalla que necessiten múltiples altres co- Ja ara el que tenim recollit i no s’acaba la cam-ses. La meva feina és estar en contacte amb la panya fins demà passat, són pilots i pilots degent. Donar un cop de mà en tot allò que faci menjar. Ja n’hem recollit molts.falta.
  10. 10. ENTREVISTES 12El fet de participar-hi li dóna una satisfacció Han de tenir una especialització aquestspersonal? voluntaris?La satisfacció personal més important que No. Nosaltres demanem que siguin gent ac-em dóna és veure que hi ha tanta gent com tiva, molt discreta perquè això que nosaltresl’institut, com vosaltres que hi heu col·laborat, donem o coses que sabem no les sap ningúentitat d’esports, entitats escolars, entitats més que nosaltres. I que siguin gent capaç deculturals... treballar.Quina valoració fa del funcionament de la Com valora el treball realitzat pels joves quesetmana solidària? formen el voluntariat del nostre poble?Fins avui encara no ens hem trobat per valorar- És una de les joies de Roda de Ter. L’altre dia ala en profunditat, però molt positiva, perquè la la plaça major fent l’última festa de la setmanagent hi ha col·laborat molt i el que hem recollit solidària hi havia joves de l’institut i jo els vaigamb menjar és moltíssim. felicitar perquè trobar joves avui... N’hi ha bas- tants aquí Roda, no tots són coneguts els queQui són els encarregats de fer arribar les fan voluntariat. Això, avui, no és gens normal.donacions als seus destinataris?Hi ha un grup de Càritas que deuen ser set A la parròquia tenen un fons de materialpersones; alguns d’aquests acullen la gent, (roba, menjar, diners...) per ajudar els po-investiguen el seu cas, demanen com estan i bres que més ho necessiten durant tot l’anyuns altres els reparteixen cada setmana o cada i de manera permanent?quinze dies allò que creuen que necessiten. Sí. Nosaltres cada setmana mirem el material que necessitem i el que tenim i cada dues oÉs del tot fiable que aquestes donacions tres setmanes fem una gran càrrega o compraarribin als necessitats? de material i a Roda, de roba, sempre en tenimSé que hi ha molta gent, com en tot, que diu molta perquè la gent ens en porta. De diners,que això no arriba als necessitats. Jo et puc sempre en tenim una quantitat notable per ferdir que això és fals, perquè jo en tinc cura i ho ajudes.conec. Per acabar l’entrevista, com creu queAixò que nosaltres donem ho donem a la gent s’haurà de continuar treballant per a la so-que sabem que ho necessita, ho estudiem i si lidaritat?sabem que al cap d’un temps no tenen aques- Jo crec que caldrà, no un cop l’any, sinó deta necessitat, els ho traiem. tant en tant, fer un escampall de papers, una activitat cultural, un acte a la ràdio,... per anar-Com capten els voluntaris des de Càritas? ho recordant a la gent perquè el problema ésSimplement demanant. Ens farien falta dues o que moltes vegades es fa una donació ràpida itres persones per fer el Projecte Roda, que és després no s’hi pensa més.un projecte per canalla i jovent. Ens farien fal-ta tres persones per anar a veure malalts que Nina Espuña Boixningú hi va, les demanen i les anem a buscar Nil Gurt Escuchaspersonalment. I la gent sempre ens diu que sí. Alba Sadurní Sala 4t ESO C
  11. 11. ENTREVISTES 13“EL QUE HE APORTAT ÉS UN GRA DE SORRA MOLT PETIT”L’Alba Parareda té 25 anys i viu a Roda de Ter. una sol·licitud i la primera opció que vaig mar-Treballa a l’ESPAI i organitza activitats per als car era Vietnam. Van tardar molt a respondre,joves. La coneixem perquè havia estat la nostra però finalment em van oferir un projecte on tre-monitora del GEMI. Durant cinc setmanes, de ballaria amb nens.l’1 d’agost al 7 de setembre, va viatjar amb unaONG al Vietnam. Durant el dia, què feies? Al matí marxava amb moto amb altres coope-Per què vas decidir anar a una ONG del rants i anàvem a un orfenat on fèiem activitatsVietnam? amb els nens. Tothom pensa que un orfenat ésVolia anar de viatge, fer una cosa diferent i del un lloc trist, però en aquests eren feliços. DiesPunt Roda em va arribar informació sobre un més tard em van canviar els horaris i vaig ha-projecte cooperatiu d’una empresa de Barce- ver de fer classes d’anglès en un col·legi amblona (COCAT), que són els mediadors entre els nens de 13 anys que no podien pagar l’escolavoluntaris i les ONG de diferents llocs, i vaig i l’ONG el proporcionava aquestes classes.pensar que això m’agradaria i com que feiatemps que no tenia vacances llargues... Primer Com et va rebre la gent del país?volia anar a l’Índia, però vaig mirar recomana- Molt bé. Els primers dies, quan anava a com-cions dels cooperants i deien que Vietnam era prar al mercat, els venedors m’intentaven esta-molt bonic i que estava molt bé. Vaig omplir far perquè van veure que era estrangera. Però
  12. 12. ENTREVISTES 14quan vaig aprendre’m els números en vietnamita, la gent, en veure que mostrava interès per laseva cultura em van tractar d’una altra manera.Com són les condicions de vida?Si ho comparem amb les condicions de vida d’aquí, viuen amb un esclop i una espardenya, peròsempre tenen un plat a taula i fins i tot a vegades poden ser més feliços sense res que nosaltresamb els nostres capritxos. Tampoc se sol trobar gent al carrer demanant caritat.Et va costar adaptar-te al clima, al menjar...?Al clima em va costar molt, perquè feia molta xafogor i molta humitat (90%), només s’hi estavabé quan plovia. El menjar, sempre és a base d’arròs i això va fer que no anés de ventre i vaighaver de deixar de menjar arròs. Després vaig menjar verdura, peix...Pots explicar-nos alguna anècdota?Vaig agafar conjuntivitis i la vaig encomanar a tots els cooperants de la casa. Vam haver decomprar-nos unes ulleres amb vidres sense graduar per no encomanar a l’altra gent.Et sents orgullosa pel treball realitzat?Em sento realitzada, però el que he aportat és un gra de sorra molt petit.Com els podríem ajudar des d’aquí?L’única manera de poder-los ajudar seria denunciar a les ONG perquè crec que gran part delsdiners se’ls queden ells. Tot i que d’aquí a dos anys, Vietnam estarà considerat un país desen-volupat i per això ni hi podran haver ONG.T’agradaria tornar-hi, o anar a una altra ONG?M’agradaria tornar a una altra ONG, però no la mateixa, perquè les segones vegades t’esperesuna cosa i n’és una altra. Si anés a una altra ONG seria a Sud-amèrica, per la llengua.Com valores l’experiència?Molt, molt, molt bona. Mireia Carrera Ivet Parera Marta Tarruella Maria Vallbona 4t.ESO C
  13. 13. ENTREVISTES 15“TREBALLAR D’ACTOR ET PERMET una cosa que vas veient de mica en mica elJUGAR AMB COSES QUE SOMIES” que t’interessa.Lluís Soler és actor de teatre, de cinema i de Què feia abans de ser actor?televisió. És molt conegut pels seus papers a Treballava en un taller ocupacional a Santles sèries televisives “Laberint d’obres”, “Se- Tomàs, aquí a Osona. Treballava al taller, eracrets de família” i “El cor de la ciutat”. Treballa educador especialitzat i tenia cura de nois id’actor de manera professional des de 1989. noies deficients.Quan i com va començar la carrera com a Quin paper li ha agradat més fer?actor? Són molts; això és una mica difícil perquè quanLa vaig començar com a tramoista al Teatre en dius un sempre deixes malament l’altre, perCentre de Manlleu i posteriorment com a pro- tant jo et diria que en aquest sentit m’estimofessional a Barcelona l’any 1988, i l’any 1989 més no dir-ne cap.vaig estrenar la meva primera obra com a pro-fessional. Ha estudiat art dramàtic o quins estudis té? No. Jo precisament he estudiat moltes cosesPer què va triar ser actor? menys art dramàtic. Sóc electricista, mestre,Home, m’imagino que a la vida hi ha moments mig biòleg, educador especialitzat i poca cosaque si no ho tens molt clar què vols fer vas més. Però el que no he estudiat mai és art dra-tastant i et vas encarrilant cap al que vols ser. màtic. Vaig anar uns mesos en una escola deI jo em vaig encarrilar cap al teatre. Van ser teatre, però res més.molts anys de fer teatre amateur, per tant es
  14. 14. ENTREVISTES 16Agafa els papers que lidonen o be se’ls potstriar?Normalment et cridenamb temps. Ara ja puctriar una mica, però al co-mençament sempre hasd’agafar tot el que et do-nen, perquè bé s’ha de feralguna cosa.Quantes pel·lícules, sè-ries o obres de teatre hafet?Així a cop d’ull, com a pro-fessional, ens n’aniríem aun centenar. Sumant pel.lícules, culebrons, tv mo-vies i obres de teatre. Ja que avui celebrem la diada Miquel Martí i Pol, quina és la seva obra que més li agra-Quin és el director amb el qual li ha agradat da?més treballar? És un poema que es diu Lletra a Anna. És unNo ho sé amb qui, però amb qui més vegades poema que té tres o quatre pàgines, més d’unhe treballat ha estat amb en Sergi Belbel unes centenar de versos decasíl.labs on en Miquel14 o 15 vegades. Alguna cosa vol dir, sinó ja explica molt el que li va passar a la vida.no hi treballaries. Quina creu que és l’obra que el públic co-Quina cosa t’ha aportat a la vida, treballar neix més?d’actor? A en Miquel més que per l’obra se’l coneix pelJo sempre penso que treballar d’actor és una tipus de vers que escrivia. Evidentment que Lamica terapèutic, et permet jugar una mica amb fàbrica hi té un pes important, però més quecoses que somies, i es converteix sense voler els poemes és l’obra, que crec que és molt po-en una teràpia. pular, pots entendre-la i fer-te-la teva. Passa en tots els versos d’en Miquel.Quins lligams té amb Manlleu i amb la co-marca d’Osona?Hi tinc la meva mare. També hi tinc tots els Víctor de Ribameus amics dels primers anys. Ramon Freixa Paolo MearelliHa obtingut algun premi o reconeixement 4t ESO Cper la seva obra?Déu n’hi do! Tinc tres premis Butaca, desprésen tinc de Crítica de Barcelona per les obresque he fet.
  15. 15. OPINIÓ 17CRÍTICA TEATRAL: MARAGALL, LA LLEI El tractament que es donà a poemes narratius comD’AMOR el Comte Arnau o a articles periodístics com els del Liceu dóna força al text, fent-ne més fácil la in- El passat octubre terpretació als qui no coneixen gaire l’obra de Ma- es va estrenar ragall. aquesta obra a Girona amb mo- Tots els actors tenien veus amb personalitat, i els tiu del cent cin- versos sonaven ben acompanyats per la música quantè aniversari de Wagner i d’altres compositors que agradaven del naixement de a Maragall. És una obra feta per recordar un dels Maragall. Des- grans poetes de la nostra llengua, un home que prés de diver- buscà sempre més enllà de la terra, el cel, i darrere ses funcions en la tinta i els mots, la vida de les paraules. aquella localitat, l’espectacle es Dídak Carbasa traslladà al Tea- 2n Batxillerattre Nacional de Catalunya, on els alumnes de pri-mer i segon de batxillerat vam assistir a una repre- TENIM DRET A CONDUIR?sentació el dia 27 d’octubre. Com tots ja sabeu, al nostre país s’exigeix tenir elsL’obra adaptada per Joan Ollé representa, a través divuit anys per poder conduir un cotxe. Hem fetdels seus escrits i poemes, la vida de Joan Mara- una petita recerca i veiem que a altres països comgall. La posada en escena d’una obra així requereix els Estats Units, el Regne Unit o Nova Zelanda, elun fil que lligui les diferents parts, ja que de no ser dret de conduir és a partir dels setze anys, fins i totaixí la història és difícil d’entendre. La presència els quinze. Per què no apliquem aquest sistema alde molts actors diferents ajuda a fer més amena nostre país?la recitació de poemes i la lectura de textos, atèsque amb els canvis de veus no es fa tan monòtona Avui en dia, la nostra societat té ficat al cap que ell’escena. fet de tenir divuit anys fa que la persona sigui adulta i responsable, tot i que en molts casos no és així.Així doncs la representació fou un autèntic passeigper l’obra maragalliana, des de les seves Notes au- Si és cert que als setze anys la persona no és proutobiogràfiques fins al Cant espiritual, el seu poe- responsable per portar cotxe, per què en algunsma probablement més conegut, tot passant per les països, com els que hem esmentat, segueix vigentcartes íntimes que compartia amb amics i familiars. aquesta llei?Tot just començar l’obra crida l’atenció del públic elpersonatge de la ballarina, que vestida de púrpura Actualment, a Espanya, l’examen tècnic de motoi lleugera de roba dansa tot seguint les lectures. La 125 cd –que es pot fer a partir dels setze anys- és elballarina podria representar la ment de Maragall, mateix examen que es necesita per treure el carnetla metàfora dels seus anhels i somnis, perquè en de cotxe. I si una moto és menys segura que unparlar de la feina en la indústria familiar, aquell per- cotxe, per què no el podem conduir?sonatge s’amagava sota la taula. Per altra banda,l’escenografia jugava també un paper important Matthew Mcdaidjuntament amb el vestuari, que ajudaven a contex- Aina Palaciostualizar els textos i poemes en el seu espai i temps. 4t ESO B
  16. 16. OPINIÓ 18L’EQUIP TRANSTORNS ALIMENTARISQuan comences a practicar un esport de petit Sóc una adolescent de 14 anys i estic moltl’únic objectiu pel qual ho fas és el de moure’t, preocupada per la societat que ens està criant.esbargir-te i relacionar-te amb els amics. Però Els adolescents d’avui en dia som superficialsaquest objectiu, un cop creixes i et fas gran, i insegurs. Estem vivint en societat i tots elspodria arribar a substituir-se pel de guanyar? éssers humans necessitem un exemple o un punt a seguir, però som tan cecs o tan rucsHi ha qui opina que no, que els ideals sempre que tots ens volem assemblar o volem ser per-són els mateixos i que, malgrat ser un esport fectes físicament. I és que donem tant valor acompetitiu el que practiques, es prefereix ser aquestes dues paraules, que ens oblidem delsun grup d’amics i estar tots contents en comp- mètodes que hem de fer servir per aconseguir-tes de guanyar. Més com un joc. ho. En aquesta vida, res és perfecte o tothom és perfecte. La perfecció física és relativa, peròPer altra banda hi ha els qui creuen el contrari: la perfecció personal, no.que a certes categories, prefereixen més fer unjoc competitiu i no tenir tant en compte altres No tota la culpa la té la publicitat, la televisióaspectes. Ser més egoista dins la pista, que o les revistes, sinó que nosaltres mateixosno vol pas dir ser-ho fora. hem de lluitar per ser diferents. Perquè nosal- tres som els que fem possible malalties comCal preguntar-nos pel resultat del marcador si l’anorèxia o la bulímia: amb simples miradesl’objectiu no és guanyar? mal intencionades, amb simples paraules ple- nes d’enveja o amb simples imatges fotogra-Pot desfer l’equip l’esperit de competitivitat? fiades en un mal moment i en una mala posi- ció…És prou fort un sol joc com per arribar a enfron-tar dos ideals diferents fins a trencar una amis- Perquè ja n’estic farta de la hipocresia i de do-tat? Tot això, a vegades, cal plantejar-s’ho. nar la culpa a gent que només porta a terme les coses que nosaltres volem veure! Perquè ja Júlia Bas és hora que els interessos econòmics passin a Eva Mateo ser interessos secundaris, i els interessos Angi Mayorga humans siguin un objectiu primordial! Bàrbara Pallarès 4t ESO B Judit Soler 3r ESO C
  17. 17. SORTIDES 19SORTIDA-PREMI DE DIBUIXCIENTÍFICEls passats 20 i 21 de setembre els alumnes tenir temps lliure fins a les 16h. Un cop aca-de 3r d’ESO B, que actualment estan cursant bat el temps lliure, hi havia una visita guiada4t d’ESO van anar a recollir un premi de dibuix a la “Casa del Parc”. Allà els van ensenyar elcientífic atorgat pel Parc Nacional d’Aigües parc en miniatura, els van explicar anècdotesTortes i estany de Sant Maurici amb les pro- del parc, les coses que estaven permeses i lesfessores Rosa Terradelles i Dolors Aymerich. El que no i, finalment, els van passar un “power-premi era per a la classe amb els dibuixos de point”. Seguidament, van anar a l’església deFotografia del 3r d’ESO B (4t actualment)temàtica naturalista de més qualitat. Els alum- Boí i de Taüll. L’església de Sant Climent denes van realitzar dibuixos centrats en insectes Taüll és romànica del S. XI, allà van poder veu-i el premi guanyat va consistir en una sortida re les pintures i escultures de l’església, a mésde dos dies a la Vall de Boí per gaudir dels del campanar i dels diferents absis. També vanseus encants naturals i de la seva arquitectura visitar l’església de Sant Joan de Boí, una altraromànica. església del S. XI, molt semblant a l’anterior. En acabar les visites, van tenir una estona lliure.Van marxar dilluns a les 9:30 i van fer un tra- Després es van instal·lar a l’hotel i van sopar.jecte de 4 hores amb una parada per esmor- A l’endemà es van haver de llevar molt d’horazar. En arribar a Boí, van dinar i després van per anar a fer una ruta amb 4x4 i un passeig al
  18. 18. SORTIDES 20Parc Natural d’Aigües Tortes, però el temps no BARCELONA I LA LLEI D’AMORels va acompanyar i la visita que havia de serde 4 hores més un picnic entre la naturalesa, El passat 27 d’octubre els alumnes de batxi-es va reduir en 2 hores sota la pluja i amb el llerat van anar d’excursió a Barcelona. Al matí,picnic a l’hotel. La ruta amb 4x4 va ser una tots els alumnes van anar a visitar l’exposicióbona experiència, després van baixar i van del pintor Miquel Barceló, on no només hi ha-anar caminant per poder veure la flora i la fau- via quadres que et deixaven sense parla, sinóna més bé. Van seguir les passarel·les fins a que també es podia veure un vídeo on es veiaarribar a l’arbre més alt del parc. Després, van Barceló pintant una de les seves obres.baixar amb els 4x4 i van dinar. Aquesta va serl’última visita que van fer com a guanyadors Els alumnes de 1r i 2n de batxillerat social idel premi, finalment van fer les maletes i altre humanístic també van anar a visitar el MNACcop cap a la comarca, fent una parada a Lleida (Museu Nacional d’Art de Catalunya), acom-per comprar préssecs i figues. Tot plegat va panyats per la professora Maria Bruch. Allàser una gran experiència. tots els alumnes van poder fer un breu viat- ge artístic a través del temps, els de 1r per tal Aida Canal d’orientar-se una mica de cara a l’assignatura Marc Latorre d’història de l’art que cursaran el proper curs i Anna Segalés els de 2n per posar a prova els seus coneixe- 4t ESO A ments.
  19. 19. SORTIDES 21Després van tenir un temps lliure per dinar i NAVEGANT PER BARCELONAvagarejar una mica per la ciutat comtal. A latarda, tots plegats van anar al Teatre Nacional Dilluns dia 29 de novembre, els alumnes de 1rde Catalunya per veure l’obra Joan Maragall, la d’ESO vam fer la sortida “Navegant per Bar-llei d’amor de Joan Ollé, en la qual s’explicava celona”.breument la vida de l’artista català mitjançant Ens vam dividir en grups d’onze nois i noies itextos (poemes i cartes) que va escriure en amb un mapa de Barcelona, un plànol del barrivida i articles d’opinió publicats a diaris que Gòtic i del barri de Ribera i 30 euros vam haverreflectien l’època convulsa de la Catalunya de de moure’ns per la ciutat en metro i a peu.finals del segle XIX i principis del segle XX. Al matí vam anar a Montjuïc, al barri Gòtic, al barri de Ribera i a l’estació de França; llavorsQuan l’obra es va acabar, van tornar a pujar a ens vam trobar al Maremàgnum per dinar totsl’autobús que els va conduir novament cap a junts. A la tarda, en metro, vam pujar fins a laRoda de Ter, l’Esquirol o Cantoni. Abans de les Sagrada Familia i després vam baixar pel pas-9 arribaven tots a casa. seig de Gràcia on hi ha cases d’arquitectes modernistes com Gaudí, Puig i Cadafalch i Laia Muntadas Domènech i Montaner. Finalment ens vam tro- 1r Batxillerat B bar al carrer Casp i tots junts cap a Roda!
  20. 20. AMPA 22ABANS D’ANAR A COMPRAR, FEM d’un nou canvi de telèfon mòbil o d’incorporarLLISTA més fòtils d’última generació al nostre univers d’enginys informàtics i electrònics per tal deNingú se n’ha escapat, la crisi econòmica ha poder navegar –encara més- pels espais vir-afectat a tot ca i quisso. Qui més qui menys tuals. O que renunciéssim, ras i curt, a dema-ha notat els efectes. Els uns de manera fulmi- nar i a regalar més del que cal, evitant estirarnant, d’altres progressivament. Però, fi al cap, més el braç que la màniga.tothom tocat. A hores d’ara ja n’han parlat totsels experts, els economistes han vaticinat el No es tracta de passar de tot a res. Ni, moltfutur i els polítics han assajat receptes sense menys, d’arruïnar tots aquells que viuen del pe-èxit. Mentrestant, pocs dels qui van perdre la tit comerç que esguarden amb deler l’arribadafeina n’han trobat de nou, hi ha gent que té d’aquestes dates per cobrir unes expectativespenes i treballs a arribar a finals de mes i nego- de vendes necessàries i, sovint, indispensablescis tancats que no tornaran a obrir. Tot plegat, per la pròpia viabilitat del negoci. És qüestiódrames domèstics inclosos, passa al costat de de racionalitat i consciència, individual i social.casa i no pas a l’altra punta del món on solen De consum responsable, vaja. Potser hem deocórrer les desgràcies de gran format. ser capaços de blindar-nos davant la publici- tat invasiva que ens colpeja al sofà de casa, aLa crisi ha provocat una sotragada general, fi de minimitzar les compres impulsives, i serens ha despertat de l’aletarga, del somni de la capaços de fer la llista de compra per tal debonança inflada. La crisi ens ha tret la son de comprar allò que és just i necessari essent, enles orelles fins al punt que hem anat assumint conseqüència, esquius al consumisme desfer-que res tornarà a ser com abans. Escoltem, en mat. D’actuar de tot cor amb els que estimem,aquest sentit, insistentment, que han canviat pensant, però, amb el cap el que comprem.els hàbits de consum, que la “gent no gasta”, De recuperar els vells vincles entre necessitat ique abans de comprar ens ho pensem dues il·lusió que el regal sempre havia tingut. De si-vegades o que n’hi ha més que miren que no tuar el regal en el terreny dels sentiments, llunypas que compren. I per acabar de reblar el clau del consum. Val la pena aprofitar aquests nouss’ha estès com una taca d’oli la tendència a fer Nadals de crisi per recordar postulats que sónmenys àpats que mai als restaurants. A simple l’essència de la vida. Com aquell que diu quevista, un panorama descoratjador. no és més feliç qui més posseeix, sinó qui més sap gaudir d’allò que té. I compartir-ho ambLa realitat, però, per variar, és complexa i plena els que l’envolten.de clars i obscurs. Hi ha un munt de variables,de moments, d’actes que semblen desmentir Pep Palau (peppalau.blogspot.com)la gravetat de la situació. Fixem-nos sinó, perun instant, en la febre de consum que ja s’hadesfermat i que previsiblement durarà fins pas-sat Festes (i que seguirà, sens dubte, amb lacua de les rebaixes). Si les coses fossin el quesemblen, seria força lògic, en la situació de pe-núria en què estem instal·lats, retallar dràsti-cament les despeses supèrflues que generenles festes nadalenques. S’entendria perfecta-ment que ens miréssim amb lupa la necessitat
  21. 21. ESTADA A L’EMPRESA 23L’ESTADA A L’EMPRESA, UN CRÈDIT DEL TOT RECOMANABLEDurant les vacances d’estiu és necessari buscar-se una feina o ocupació per tal de mantenirun ritme d’activitat diari mentre no hi ha escola. És per això que des de l’institut s’ofereix alsalumnes de 1er de Batxillerat la possibilitat de realitzar el crèdit d’Estada a l’empresa. Aquestaactivitat consisteix a donar una oportunitat als joves estudiants per descobrir el món laboral itreballar en els sectors que estiguin interessats. La coordinadora d’aquesta tasca és la MercèPalau i és l’encarregada de posar-se en contacte amb les empreses per tal d’obtenir les feinesmés adequades per a cada alumne d’acord amb els seus interessos professionals.Aquest darrer any un total de set alumnes vam realitzar l’Estada a l’empresa. La Rut Freixa vatreballar a l’ASEPEYO Mútua d’accidents de treball, la Cristina Espelt a la guarderia de Roda deTer, la Cristina Rexach a la fàrmacia Carolina Bernet de Roda, la Carla Mayans a Divasa-FarmavicSA, la Irene Serra a l’ajuntament de l’Esquirol per fer-hi tasques administratives, la Júlia Fabregóa TOUS SA i jo vaig treballar a la revista i ràdio locals de Roda. Cal destacar el bon rendimentde tots els alumnes ja que totes les empreses van fer una valoració molt positiva de la nostraactitud.Jo vaig treballar a la revista local Roda de Ter i a Ràdio Roda. Aquestes pràctiques em van ser-vir per viure des de dins com és el món del periodisme ja que és una de les carreres que mésm’interessa i, sincerament, haig de qualificar aquest crèdit com a molt profitós. Vaig aprendre tottipus d’activitats com la redacció d’articles, la programació i el funcionament de la maquinàriaradiofòniques, la programació de la ràdio, la recerca d’informació a tot tipus de fonts...A més, cal sumar-hi l’experiència i els coneixements obtinguts que et poden servir en un futurmolt pròxim per trobar una bona ocupació. És per això que recomano a tothom que provi aques-ta alternativa, molt profitosa i interessant que et permet el primer contacte amb el món laboral it’ajuda descobrir la teva pròpia vocació. Pol Ballús 2n Batxillerat
  22. 22. ESCOLA VERDA 24PER QUÈ, A VEGADES, ENS PIQUEN ELS ULLS A LA PRIMAVERA I A L’ESTIU? En aquests casos s’ha d’anar molt amb compte amb aquest compost. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recoma- na no sortir al carrer, no fer activitats esportives ni altres activitats que suposin un gran esforç fí- sic quan els nivells d’ozó superin els 180 μg/m3. La legislació europea preveu que quan se supe- ra aquest nivell durant més d’una hora cal avisar la població, i quan se superen els 360 μg/m3, cal confinar la població. A la nostra comarca, a causa de l’orografia i el règim dels vents, tenim sovint problemes amb aquest contaminant. De fet, s’ha comprovat queL’ozó troposfèric a la comarca d’Osona els òxids de nitrogen de la regió metropolitana deAlgunes vegades a la primavera o a l’estiu a les ho- Barcelona migren cap a la nostra comarca. Elsres centrals del dia, hem sentit molèsties als ulls. dies en què se superen els nivells màxims reco-Aquest fenomen és degut a l’ozó (O3) que es for- manats, s’anomenen episodis d’ozó. Aquests epi-ma a les capes baixes de l’atmosfera i s’anomena sodis els podem seguir a través d’unes estacionsozó troposfèric. de vigilància i control de la contaminació atmosfè-L’ozó troposfèric és un contaminant secundari, rica que té la Generalitat de Catalunya (XVPCA) iés a dir, es forma a partir d’uns productes que que podem trobar a l’adreça :s’anomenen precursors i a l’acció de la radiació http://www.gencat.net:8000/oicqa/owa/b01.conssolar. Aquests precursors solen ser òxids de nitro- ulta?estacio=00&contaminant=99&dades=1gen (NOx) i compostos orgànics volàtils (COV’S); En aquesta adreça també hi podem trobar les da-aquests es generen per l’activitat industrial i tam- des de qualitat de l’aire. Podem veure el resum debé els produeixen els combustibles fòssils utilit- l’any 2009 i podem comprovar com s’han supe-zats en el transport. rat moltes vegades els límits d’avís a la població.Hem de diferenciar l’ozó troposfèric de També podem consultar les dades de les estacionsl’estratosfèric que es produeix a la ozonosfera automàtiques de Vic i de Manlleu. Si ens compa--que és una capa de l’atmosfera- que està molt rem amb la resta de comarques podem veure quemés amunt (estratosfera). Aquest ozó forma una tenim un problema a l’atmosfera i ningú no enscapa que filtra la radiació solar i ens protegeix de n’ha informat. També ens hem de conscienciarla radiació ultraviolada (UV) que té efectes nocius del fet que la contaminació és un fenomen globalper a l’home i per als ecosistemes terrestres. Per i ens afecta a tots. No podem continuar amaganttant, aquest ozó és molt necessari i molt bene- les escombraries a sota de la catifa.ficiós; la seva destrucció ha provocat el conegut Les següents reaccions són les que donen lloc afenomen del forat a la capa d’ozó. l’ozó. Sabríeu igualar-les?En canvi l’ozó que es forma a les capes baixesde l’atmosfera té un efecte nociu sobre els éssers NO (g) + O2 (g) ----> NO2 (g)vius. Es tracta d’un compost molt oxidant que pro- NO2 (g) + llum ----> NO (g) + O (g)voca lesions a les membranes externes, irritacions O (g) + O2 (g) ----> O3(g)als ulls i danys als pulmons. Pot arribar a produirproblemes respiratoris greus a les persones quepateixen asma, insuficiència pulmonar i al·lèrgia.
  23. 23. RECOMANEM 25TÍTOL: Invictus TÍTOL: Híncame el dienteGÈNERE: Drama, biogràfica DIRECTOR: R Jason Friedberg, iAaron SeltzerINTÈRPRETS: Morgan Freeman, Matt Damon INTÈRPRETS: Jenn Proske, Charlie Weber, Matt Lanter,DURACIÓ: 133 minuts Chris Riggi, Marcelle Baer, Ken Jeong ANY: 2010 DURADA: 82 minutsARGUMENT: En primer lloc cal dir que és una pel·lícula GÈNERE: Comèdiaque està basada en un fet real. El tema principal és elperdó i la convivència en un país multiracial. Es basa ARGUMENT: Becca, una adolescent insegura i amarga-en el fet que l’actual expresident Nelson Mandela surt da, es canvia de residència per anar a la petita ciutat dede la presó després de 27 anys i guanya les eleccions Sporks per viure amb el seu pare. Els habitants estande la República de Sudàfrica. En arribar a la ciutat totes preocupats per l’alt índex de morts i mossegades delles persones de color el proclamen, però els blancs no lloc, però la jove no pot evitar enamorar-se d’Edwardhi estan del tot d’acord. Mandela utilitza el rugby per tal Suller, un noi pàl·lid i atractiu que pertany a una famíliad’unir les dues races i amb aquest factor aconsegueix de vampirs, això sí, “vegetarians”. Tot i l’atracció mútua,que tothom estigui content i més unit. L’equip de rugby Edward intenta mantenir les distàncies amb Becca,del país representa els blancs. mentre un altre noi, el pelut Jacob, també mostra el seu interès per la noia.La feina dels actors és impecable. Morgan Freeman, ac- Híncame el diente és una paròdia cinematogràfica, estor de moltes altres pel·lícules, fa que el seu personatge riu de la història i dels personatges d’aquest fenomenNelson Mandela sigui d’allò més semblant al personatge adolescent, tot presentant-nos una absurda comèdiareal. plena de referències a les pel·lícules de la saga. Es trac- ta d’agafar l’argument de Crepuscle i fer gags referentsRECOMANEM la pel·lícula perquè arriba molt a a la pel·lícula.l’espectador i fa reflexionar sobre les injustícies del món. RECOMANEM aquesta pel·lícula als amants de la comè- dia que vulguin passar una bona estona, i també per als Marta Pacuet que no suportarien una altra pel·lícula de la saga Cre- 1r Batxillerat A puscle. Pau Banús Ramon Caralt Oscar Milan 4t ESO A
  24. 24. RECOMANEM 26TÍTOL: L’Angus, pintallavis i morrejades. Les confessions TÍTOL: Des del meu celde la Georgia Nicolson. AUTOR: Alice Sebold.AUTORA: Louise Rennison. GÈNERE: Drama.EDITORIAL: Empúries. EDITORIAL: DEBOLSILLONÚMERO DE PÀGINES: 206 pàgines. NÚMERO DE PÀGINES: 327 VERSIÓ EN PEL·LÍCULA: The Lovely Bones.ARGUMENT: Es tracta d’un diari que escriu la GeorgiaNicolson, una adolescent de 14 anys, al llarg d’un any ARGUMENT: El llibre ens explica la història d’una nena,aproximadament. Explica totes les seves paranoies i la Susie Salmon, de 14 anys, que un dia en tornar deintimitats, com ara amors, desamors, canvis corporals, l’institut és assassinada. Després de la seva mort pujaamistat, sexualitat, problemes familiars, hormonals... Hi al cel, des d’allà explica com veu l’assassí i com aquestha un fragment, per exemple, on la Georgia ens explica intenta esborrar les pistes perquè no el puguin delatar.que tenia un xicot però no volia estar amb ell perquè era També ens explica com veu que la seva família i amicsmassa enganxós i va demanar ajuda a la seva amiga, ho passen molt malament i volen trobar el culpable. Grà-la Jas. Aquesta va dir a en Peter que la Georgia tenia cies al seu gos que troba una pista, la seva germana vaproblemes personals, i ell va entendre que era lesbia- a casa de l’assassí i troba la pista definitiva.na. Aquest rumor es va escampar per tot l’institut. Hi hamoltes més bestieses còmiques, com aquesta, a la vida RECOMANEM aquest llibre a tota la gent que li agradinquotidiana de la protagonista. Algunes noies s’hi troba- els llibres de misteri, d’intriga, de drama.ran totalment identificades, i alguns nois podran desco-brir les respostes del que alguna vegada no s’han atrevita preguntar.RECOMANEM aquest llibre perquè explica anècdotesque han passat a tothom o que encara els han de passaren algun moment determinat de la seva adolescència. Amés a més, et fa passar una bona estona. Olga Araque Núria Lozano Ingrid Vázquez 4t ESO A
  25. 25. PUNT JOVE 27L’E SPAI cions), però ara, més que mai, volem comptar amb vosaltres per fer allò que us interessi. EnAv. Diputació 7 aquesta línia, comptem amb el programa Borsa08510 Roda de Ter d’Implicats per tal que tots aquells joves que hoT. 93 854 04 57 vulgueu pugueu participar en comissions de tre-www.lespai.cat ball per organitzar activitats (des de Carnaval alespai@lespai.cat Festa Major, activitats i tallers a L’E SPAI i durantDe dimarts a divendres de 17.00h a 20.30h l’estiu), o simplement donar la vostra opinió; el nivell d’implicació se’l posa cadascú. De fet, ja hi ha el primer grup de joves format; ells i elles són els JAR, Joves Actius de Roda, amb els quals hem organitzat les nits joves de Festa Major (en una comissió amb altres entitats), la nit de la castanyada, a més de proposar-nos i preparar tallers (risoteràpia, confecció de bufandes) i acti- vitats diverses (sortida a la platja, nit d’esports). Ara fa ja 7 mesos que vam obrir L’E SPAI i al dia d’avui fem molt bona valoració de com estant anant les coses. Quant a activitats, vam fer la 1a setmana jove que va finalitzar amb el concert d’Strombers, vam veure el Barça-Milà a L’E SPAI (amb una sala plena a vessar de 90 joves), vam fer un taller de risoteràpia, a més de totes les activitats i tallers de l’estiu jove (gimcana noctur- na, acampada jove, nit boja, nit chill-out, sortida al parc aquàtic, taller de cuina, curs d’escalada, taller de voluntariat, taller de fotografia digital,Hola! programa de pràctiques), vam participar a lesSom la Laura, la Sabina i l’Alba, les tres tècni- barrakes de Festa Major i a la Nit d’esports, vamques de l’àrea de joventut de l’ajuntament de celebrar la castanyada amb música a la carpa iRoda de Ter que treballem a L’E SPAI. Pels que el túnel del terror... I totes aquestes activitats noencara no ho sabeu, L’E SPAI és un equipament ens donen sinó més ànims per seguir fent cosesmunicipal per a joves que va obrir les seves por- amb vosaltres i per a vosaltres.tes el passat mes d’abril i on hi podeu trobar: Ara, per aquest hivern estem ja preparant tresuna sala de connexió gratuïta a internet amb 6 dies de tallers i activitats a L’E SPAI (27, 28 i 29ordinadors, una sala de treball, una gran sala per de desembre) perquè passeu unes bones vacan-a passar l’estona amb els amics i amigues, un ces de Nadal; us recordem també que si esteufutbolí, la Wii amb pantalla gegant i altres jocs de interessats a participar en la cavalcada de reistaula, revistes d’interès juvenil, a més d’activitats ens ho podeu comunicar (per telèfon, mail o bédiverses. A L’E SPAI podeu venir a buscar infor- venint a L’E SPAI o el dijous amb l’Alba a l’IES). Imació sobre qualsevol tema que us interessi: per encetar el 2011, Fira x Nadal al pavelló (diesestudis, oci, treball, transports, viatges, salut, 3, 4 i 5 de gener), taller de Jump Style i algunaetc. Per altra banda, és des de L’E SPAI que es altra activitat, a més de començar a preparar elgestionen totes les activitats juvenils de Roda Carnaval. Així és que ja ho sabeu, us esperem a(les pensem, les organitzem, en fem les inscrip- L’E SPAI!!
  26. 26. ENTRETENIMENTS 28 Intenta-ho Hi apareixen dos personatges Fixa-t’hi És possible? Gira la granota a l’esquerra i veuràs... gira el cavall a la dreta i veuràs...
  27. 27. ENTRETENIMENTS 29 Què hi veus? Quantes columnes hi ha?ACUDITSEl mal menorPer què no et vols prendre la medicina si no te la dóna l’àvia? - pregunta la mare al nen.Perquè a l’àvia li tremola la mà i li’n cau la meitat.Una bona coartadaEl jutge: Us recordeu què fèieu el dia 22 de juliol de 2009, a les vint-i-dues i trenta-cinc minuts?L’acusat: Oi tant! Era a casa mirant el rellotge i el calendari.Un director responsableUn periodista telefona al director del diari per anunciar-li que hi ha hagut un terratrèmol a Kim-schilderkraff. La resposta del director és: Primer de tot cal esbrinar com es deia el poble abansdel terratrèmol.No és ben bé igualEl camell pot treballar vint dies sense beure- diu l’un.Doncs jo puc beure vint dies sense treballar- respon l’altre.
  28. 28. 30 COL·LABORADORS:Congelats a granelRefrescosGra cuitGra secPaPlats cuinatsMenjars per a celíacsPollastres a l’ast

×