Your SlideShare is downloading. ×
Revista 2011-2012. 3r Tri
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Revista 2011-2012. 3r Tri

576
views

Published on

Published in: Education

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
576
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. EDITORIAL 3Acabem un altre curs i com cada any hi ha alumnes que han acabat 4t d’ESO o Batxillerat i se’nvan a començar una altra etapa de la seva vida. Els desitgem molta sort.Per al curs que començarem al setembre, però, ens esperen una bona colla de retallades: unareducció de professorat, un increment d’alumnes per aula, una reducció de la despesa de fun-cionament del centre, un increment d’hores lectives i de permanència al centre del professorat...Una de les primeres accions de protesta a tot això ha estat afegir-nos a la campanya “dimartsgrocs” organitzada pel col.lectiu de professorat de Catalunya. De tota manera, el professoratcontinuarem implicant-nos en l’educació dels nostres alumnes i també continuarà la revistaelaborada pels alumnes de 4t. En aquest darrer número del curs, hi trobareu notícies relatives ala vida del centre, com és ara la festa de comiat dels alumnes de 4t i de batxillerat, entrevistes,reportages, opinions, etc. Esperem que passeu una bona estona llegint rodalIES.Bon estiu!L’ACUDIT
  • 2. NOTÍCIES 4LA CRISI DE LES NOSTRES VIDES: Se suposa que d’aquí a 10 o 20 anys hi hauràOIL CRASH molta escassetat de totes les matèries pri- meres, especialment de petroli. I com queEl divendres 13 la societat actual està basada en l’obtenciód’abril va tenir d’energia abundant i barata arribarà un punt enlloc, a la biblio- què deixarà de ser viable i haurem de canviarteca de l’institut, de model; els llocs de treball també dependranuna xerrada a de com siguin aquests nous models de socie-càrrec del doc- tat.tor Antonio Turielsobre com la cri- Val a dir que els recursos minerals nosi del petroli serà s’esgotaran. Passarà que costarà tantla crisi de les extreure’ls i refinar-los que només es podrannostres vides. fer servir en processos especialment estratè-La xerrada va gics.anar adreçadaals alumnes de Òscar Arumí4t d’ESO i de 1r i Aniol Vilaregut2n de Batxillerat 4t ESO Bde la branca científica i tecnològica. RESULTAT DE LES PROVESEntre altres coses va explicar què és el Peak Oil DIAGNÒSTIQUESi lligat a això, l’Oil Crash i el Peak Everything,relacionat amb l’escassetat de recursos ener- Els dies 15 i 16 de març es van dur a terme lesgètics i materials. També va explicar que el proves diagnòstiques a nivell de Catalunya denostre problema econòmic és que necessitem 4t d’ESO. Les proves eren de llengua catalanauna gran quantitat de recursos creixent i estem i castellana, anglès i matemàtiques.en un món finit. Aquests recursos són limitats icada vegada de més difícil accés. En català el resultat va ser mitjà-alt, per sobre de la mitjana de Catalunya. La classe amb elEl concepte de Peak Oil fa referència a l’estudi millor resultat va ser 4tA, seguit de 4tC i perque va fer el geòleg M.K. Hubbert a finals dels últim 4tB. Pel que fa a castellà, el resultat va50 sobre el ritme d’extracció de petroli de ja- ser per sota de la mitjana de Catalunya. En an-ciments de Nordamèrica. Aquest geòleg va glès, el resultat també va ser per sobre de laarribar a la conclusió que hi ha un moment en mitjana. I la matèria que va treure la mitjanaquè la producció és màxima i a partir d’aquest més alta, al nivell mitjà-alt però molt a la voramoment comença a disminuir, independent- de l’alt, va ser matemàtiques.ment de la quantitat de recursos que es posinen marxa. Per tant, els resultats en general van ser posi- tius.Per altra banda, cal tenir present que cada copcosta més extreure el petroli que queda i això Ivan Contrerassignifica que s’han de fer servir més recursos Bilal Coucouenergètics i materials, de manera que el rendi- Sergi Verdaguerment de cada barril de petroli extret és menor.
  • 3. NOTÍCIES 5A SANTA MAGDALENA CAMINANT IA ROCAPRAVERA AMB BICIEl divendres 11 de maig, per celebrar la diadade la mobilitat sostenible, vam anar caminanta Santa Magdalena. Un cop fet el recompted’alumnes i repartit els tiquets de l’esmorzar,vam començar a sortir de l’institut en direccióa Santa Magdalena. Després de dues hores Per altra banda, la sortida amb bicicleta va ser a Rocapravera, santuari de Torelló, on es va re- partir la coca i es va llegir també l’escrit sobre la mobilitat sostenible. Un cop descansats, es podia triar entre tornar cap a Roda o fer una ruta extra seguint el riu Ter. El quilometratge total de la ruta normal va ser d’uns 25km i de la ruta extra, uns 32km. Ariadna Morató Cristina Viladelbosch 4t ESO Bcaminant a ple sol vam poder veure l’ermita idescansar sota una gran ombra. Vam menjarcoca i abans de marxar vam escoltar un ma-nifest sobre la sostenibilitat. A l’hora de baixar,tot va ser més ràpid, ja que per culpa de lacalor i del cansament tothom s’espavilava perser ràpid a casa.
  • 4. NOTÍCIES 6PLANT FOR THE PLANET O UNA de Girona. Uns cinc alumnes per centre, entrePLANTA PER AL PLANETA tots uns 60 alumnes i un total de 12 professors. Els alumnes del nostre centre eren de dos de 3r i tres de 4t: en Ber- nat Pla, la Laura Bosch, l’Enric Pàmies, la Clara Teixidor, l’Òscar Arumí i el professor acompan- yant, Joan Carles Abella. El centre que va venir de Girona com que ja hi ha- via estat altres anys van explicar les seves ex- periències als alumnes i professors. Aquest any només han vingut per poder transmetre tota la informació als altres. Quan van arribar van fer uns jocs perquè elsAquesta és la segona trobada que s’ha fet a alumnes es coneguessin tots, un joc que, pelCantonigròs organitzada per Escola Verda ens han explicat, va ser molt divertit i creatiu.amb el lema Plant for the planet. La durada de Van parlar amb un noi alemany, en Felix, ella trobada va ser des de dissabte al matí fins qual quan tenia 9 anys va pensar una idea:diumenge al matí. L’activitat més important si tothom plantava un arbre hi hauria un milióque es fa és parlar dels arbres i estar més a d’arbres més a cada país. Van poder contactarprop de la naturalesa. A la trobada hi van ve- amb ell a través de l’Skype, i li feien preguntes en anglès. En acabar, van fer moltes més activitats i una d’elles era pintar uns troncs que estaven al costat del arbres, també van anar a la Forada- da, i més tard van exposar algunes idees im- portants sobre el medi ambient a través d’unes cartolines. Bruna Arderiu Sohad Ifkiran Jana Romeronir alumnes de diversos instituts de Catalunya: Montse RoyoINS Voltreganès, INS Miquel Martí i Pol, INS 4t BAntoni Pous i Argila, INS Cirviànum de Torelló,lINS Lluís Pequera de Manresa i 6 centres més
  • 5. NOTÍCIES 7St. Jordi 2012 al teatre EliseuAquest any hem tornat a recuperar la festa de St. Jordi, l’any passat no es va fer perquè eraSetmana Santa. L’acte de St. Jordi va tenir lloc al mateix dia 23 d’abril a partir de les 10:50. Adiferència dels altres anys no es va fer a fora el pati, sinó que tot l’institut va anar al Teatre Eliseu.L’acte el va presentar la Petra i seguidament uns quants alumnes de 1r d’ESO van tocar la flautaacompanyats de la Montse Cañellas. Just després, tres alumnes de 4t d’ESO van llegir el poema“Entre les barques quan passa l’amor” de J.M. Segarra acompanyats pel guitarrista Pere Girbau.Aquest poema va servir per introduir el lliurament de premis literaris de 1r cicle:-Aina Martinez (Narració)-Guillem Arumí (Poesia)-Miquel Vallbona (Article d’opinió)-Roc Vilarasau (Còmic)A cada premiat se’ls va entregar un llibre i una rosa.A continuació, alguns alumnes de 1r d’ESO van fer una petita mostra de l’espectacle de músicai dansa que havien preperat per a la diada Miquel Martí i Pol.Després d’aquesta dansa es van lliurar els premis literaris de 2n cicle:-Gerard Vallejo (Narració)-Martí Vallès (Poesia)-Melani Martin (Article d’opinió)-Cilia Comella (Còmic)Tot seguit, cinc alumnes de 4t d’ESO van llegir i tocar amb la guitarra el poema “Na Ruixa Man-tells” de Miquel Costa i Llobera; la Petra en va fer una petita introducció tot explicant el tema delpoema.
  • 6. NOTÍCIES 8Es van donar els premis literaris de batxillerat. Van ser:-Alba Molas (Narració)-Nicolau Prats (Article d’opinió)Alguns alumnes de 2n d’ESO van representar una adaptació de “Terra Baixa” d’Angel Guimerà feta per laDolors Puigbò.Els premis següents van ser:-Melisa Ortiz (portada)-Elisa Sobkanyuk (lletra capital)-Oriol Puertas (AMPA)Les professores de matemàtiques i 2 alumnes van entregar els premis de fotografia matemàtica que vanser premiats amb una rosa i podran triar una tassa, una samarreta o una alfombreta per al ratolí amb laseva foto. Els premiats van ser:-Nil Coma (1r ESO)-Cristina Balaguer (2n ESO)-Xènia Serrat (3r ESO)-Ramon Pujol (4t ESO)-Gabriel Alarcón (Batx.)-Marta Bartoló (Professorat)També van entregar els premis de les proves Cangur 2012 a les millors puntuacions de 3r i 4t d’ESO:-Nivell 1 (3r ESO): Jordi Freixa i Jana Maier-Nivell 2 (4t ESO): Marta PlaI es van entregar els diplomes a tots els que hi havien participat.L’acte es va acabar amb l’actuació dels alumnes de 4t que fan música tocant diferents cançons ambflauta. Marta Pla Elisabeth Raya 4t BÈXIT DE L’EQUIP DE VOLEIBOL DE L’INSTITUTEl passat curs 2010-2011, una colla de joves amb molta iniciativa van decidir fundar un equip devoleibol, la monitora del qual era l’alumna Marta Pascuet. Al primer any només hi participavenels alumnes de 1r d’ESO però aquest any, a més dels alumnes de primer de l’any passat que arafan segon, també s’hi han afegit alguns alumnes de l’actual primer.Aquest any, l’equip ha estat tot un èxit. Han participat la Lliga Consell Esportiu d’Osona, on hanquedat en segona posició i es van classificar per participar a la fase territorial, competició quees juga a Terrassa, i on també han quedar en segona posició. Pere Girbau Gerard Juanola Paolo Mearelli Aniol Vilaregut
  • 7. REPORTATGES 9L’ESPORT DE L’ALUMNAT DE L’INSTITUTHem passat una enquesta a tots els alumnes de l’ESO de l’INS Miquel Martí i Pol, dividits entrenois i noies, i els hem demanat si practicaven algun esport i quin. Els resultats han estat aquests:En general veiem que hi ha més nois esportistes que noies, i que els nois es decanten més pelfutbol, com és en general; en canvi, les noies es reparteixen en diversos esports i es decantenmés per aquells que no requereixen tan esforç físic com el bàdminton, la natació o la dansa.Tot i això, en el bàsquet hi ha més noies que nois i passa el mateix en la natació, l’equitació i elgimnàs.Diagrama de sectors:Com podem comprovar en aquest diagrama de sectors, la majoria de nois i noies del nostrecentre fan esport: un 66,9% de noies i un 73,5% de nois fan esport. Per tant, només hi ha un33,1% de noies i un 26,5% de nois que no en facin. Això ens indica que tenim una bona quan-titat d’alumnes esportistes al sector d’ESO de l’institut. Marta Bruguera Judit Crous 4t ESO A
  • 8. REPORTATGES 10Una història amb sentimentD’històries sobre el nazisme se n’hauran ex- primers dies van ser molt difícils: res estava or-plicat moltes, però ara em sento amb el valor ganitzat, faltava menjar i el poc que donavensuficient per explicar la història del tiet Ramon era repartit com el gra a les gallines i si teniestal i com ell la va viure. Una història que par- sort podies recollir una mica de pa.la sobre el coratge, la por, el sacrifici i l’orgull,però sobretot, parla de la lluita constant i les El tiet Ramon va tenir sort i al cap de poc tempsganes de seguir respirant un aire que no sem- es va trobar un vell amic, Víctor Aragonès.pre ha estat sa. Aquest el va deixar instal·lar-se a un barra- có que ell mateix havia construït amb pells iHan passat 67 anys i el record d’una terrible troncs. Així va passar els primers tres mesos.història encara marca la meva família. El tiet Hitler, però, no va tardar a arribar i emportar-Ramon, era un republicà escrivent a una fàbri- se a tots els francesos i espanyols refugiats, ica tèxtil i jutge de pau a Vic, fill d’una família amb ells, el tiet Ramon.humil, marit i pare de dues precioses nenes. Laseva vida es desenvolupava amb normalitat, Els van pujar a un tren. Hi havia gent que deiatreballava, era feliç i estimava la seva família. que es dirigien a l’interior de França i d’altres deien que anaven en direcció contrària. Al matíQuan el 1936 va esclatar la guerra civil, van següent els dubtes es van aclarir: eren a Ale-canviar moltes coses. Es va veure obligat a manya. A la gent -confosa- els agradava méslluitar per la llibertat d’expressió i a defensar la idea d’estar a Alemanya, perquè no eren niels seus ideals. La guerra no va ser fàcil, però militars ni francesos. Cert, no eres ni una cosael que ell no es pensava és que els pròxims ni l’altra, però oblidaven que eren els primers aanys serien pitjors. combatre el feixisme. L’última parada d’aquell etern viatge va ser Mathausen, un nom comUn 11 de febrer de 1939, l’exèrcit republicà un altre, però en un moment canvià tot. Elespanyol i el poble que no volia viure sota les tren encara no havia parat que els S.S erenordres franquistes van fugir d’un país que ja a dalt fent-los saltar i pegant-los. En aquellno era el seu, que havia perdut el sentit comú, precís moment, el tiet Ramon va comprendrel’honor i el respecte. El tiet Ramon sabia que que no seria una estada fàcil i encara menysera perillós, per això va deixar la seva dona i agradable. Un cop dins els barracons, els S.Sles seves filles a Manlleu. s’ocuparen de rapar els cabells a tots els ho- mes, d’obligar-los a posar-se vestits ratllats i,Entrar a França va ser senzill: la carretera de la sobretot, de deixar-los clar que d’aquell campfrontera estava plena de vehicles buits i el si- de concentració no en podien sortir, l’únicalenci era el protagonista. Però quan van entrar manera d’escapar-se’n era per la xemeneia dela França, l’exèrcit francès ja els esperava. Els crematori.van distribuir a diferents camps de refugiats.Ell va anar a parar al d’Argelés sur Mer. Els
  • 9. REPORTATGES 11Els dies passaven i el dolor de no saber res ja que va poder entrar i treballar a la fusteriade la seva família i la impotència de no poder del camp, un ofici que el mantenia ocupat iescapar-se no desapareixia. una mica més protegit. De mica en mica es va acostumar a no ser ningú, a les llargues horesDotze hores de treball forçat, portant pedres de treball, a ser maltractat, a ser un númerode dalt a baix esgota, sentir que ja no tens més; de mica en mica es va acostumar a obli-importància, que ja no tens identitat i que les dar-se de la cara de les seves filles, a oblidar-úniques paraules que escoltes són ofenses i se de la veu de la seva mare; de mica en micainsults. Però el pitjor cansament és el psicolò- s’anava consumint, anava morint en vida.gic. El fet de no saber què serà de tu, dels teusamics, de la teva família, de la teva vida, és Els anys van passant...un dolor que el tiet Ramon no es podia treure.Veure com cada dia passaven carretes plenes Un bon dia, quan tots estaven fent les sevesde morts que pujaven de la cantera, gent que tasques corresponents, el tiet Ramon es que-coneixia, gent amb famílies, gent amb una his- dà immòbil en veure que per la porta entravatòria i, sobretot, gent innocent. Una vida molt un camió de la Creu Roja. Tots hi van anar cor-dura, però dintre de tot, ell va tenir molta sort, rents i abraçaren els soldats americans que
  • 10. REPORTATGES 12portaven l’esperada llibertat. “Han passat 35 anys i segueixo escrivint avuiEls americans, després de dues hores en el records que el temps no ha esborrat. Per quècamp de concentració, fos perquè era la seva necessito remoure aquells terribles i inacaba-obligació o per deixar que els presoners es bles dies, els més tràgics de la meva vida?vengessin, van marxar deixant així total lliber- Aquells anys, completament aïllat del món, detat als presoners. Una patrulla armada va re- la meva família, resistint bestialitats inexpli-córrer tot el camp buscant els S.S. cables, amb la por al cos, patint gana, fred a l’hivern i calor a l’estiu, aquells anys... Qui emEl dia següent van arribar les forces d’ocupació torna aquells anys?americanes. Qui em torna els meus amics morts injusta-El tiet Ramon no fou repatriat fins al 17 de maig ment? Qui em torna la meva joventut? Qui emde 1945. torna la innocència de la meva dona, els pri- mers anys de les meves filles? Qui em tornaQuan van arribar a París, el primer que va fer la meva vida? De la guerra només diré que te-fou escriure a la seva dona, esperant una res- nia raó, que pensava i segueixo pensant, mésposta. Aquesta resposta no trigà en arribar. que mai, que tant el nazisme, com el feixisme,El tiet Ramon agafà les coses i es reuní amb la com el franquisme i altres règims totalitaris, noseva família a Montauben. poden conduir a altra cosa que la negació de la humanitat i que s’ha de combatre per evi-Aquesta història és real. El tiet Ramon està tar que hi hagi pobles que pateixin les matei-considerat un heroi a la meva família: una per- xes atrocitats que he patit jo. Han passat 35sona que lluita pels seus ideals i que ni els S.S, anys i encara avui somio amb els barracons deni els camps de concentració, ni les xemeneies Mathausen, aquells que m’han robat l’orgull,crematòries li feren canviar la seva manera de l’honor, l’esperança i les ganes de seguir en-pensar. Admiració i orgull és el que sento cada davant”.cop que recordo que persones nobles van llui-tar per canviar aquest món i el coratge que ells Així és com el tiet Ramon acaba les seves me-van tenir és l’esperança que ens queda a no- mòries d’aquells anys.saltres. Història original de Ramon Verdaguer Sala.Amb una estada de quatre anys i mig a un dels Vic 01-03.1911/ Perpignan 19-12-1996.camps de concentració on van matar més per-sones, Mathausen, el tiet Ramon mai va poder Judit Soleroblidar aquells barracons, aquell so de la cam- 4t d’ESO Cpana que els despertava cada matí quan en-cara era ben fosc, però sobretot, no va poderoblidar aquells llargs anys:
  • 11. REPORTATGES 13ELS MÒBILS A L’INS MIQUEL MARTÍ I els alumnes que no en tenen és perquè o béI POL els pares no els en deixen tenir o bé perquè no el necessiten.La relació que tenen els alumnes amb els mò-bils a l’INS. La majoria dels alumnes amb mòbil l’utilitzen per trucar, per enviar missatges de text i nave-Aquest trimestre hem fet unes enquestes als gar per internet (Whats App, Facebook, etc).alumnes d’ESO de l’INS Miquel Martí i Pol perconèixer-ne els hàbits d’ús del telèfon mòbil. La majoria dels alumnes han contestat que a laDe fet, l’objectiu principal de l’enquesta era classe no fan servir el mòbil. Però els alumnescomprovar si l’alumnat del centre està sufi- de 3r i 4t d’ESO sí que fan servir el mòbil entrecientment “engaxant” al mòbil. A l’enquesta els classe i classe.demanàvem l’edat, el sexe, si tenien mòbil o noi per què. Si en tenien ens havien de respondre Finalment amb la pregunta sobre com reaccio-quan feia que en tenien, per a què l’utilitzaven, narien si es quedessin sense mòbil, hem com-si el feien servir entre hores de classe i la seva provat que les noies hi estan més “enganxa-reacció en quedar-se sense mòbil. des” que els nois.Veiem que els alumnes de 15 i 16 anys són elsque tenen més mòbils, i sempre guanyen lesnoies.Amb aquestes enquestes hem comprovat quealguns alumnes comencen a tenir mòbil desde molt joves. Les raons que donen per tenir-lo majoritàriament és per poder-se comunicaramb els amics i familiars. I perquè els agrada. Melani Martín Íngrid Vila 4t ESO A
  • 12. OPINIÓ 14Pirateria Musical Extrema UN BÉ O UN MAL PER A NOSALTRES?Actualment la venda de discos musicals tanta nivell de Catalunya com d’Espanya és Segons alguns especialistes en tecnologia, hamínima. Internet ens permet obtenir cançons augmentat molt el nombre de persones queo àlbums dels artistes de forma gratuïta, tot compren, organitzen les seves vacances i fani haver-hi plataformes com Spotify o Itunes reserves per Internet. És evident que l’Internetque ens permeten escoltar música de manera permet estalviar temps en moltes feinessemi-gratuïta. diàries, a més d’evitar desplaçaments, ja que gairebé tot ho podem fer en qualsevol lloc aLa gent s’ha acostumat a no moure’s de través del nostre ordinador o fins i tot a travésl’ordinador i accedir a tota la música. Però les dels mòbils.coses haurien de canviar ja! La comercialitza-cio dels CD hauria de continuar existint ja que D’una banda, són moltes les coses que es po-un disc físic és molt més agradable tenir-lo den fer per Internet: des d’una simple compraperquè et permet gaudir de les cançons amb fins a fer complicades transferències. D’altramés definició i, a part d’això, tenim un objecte banda, però, deixant a part la comoditat quefísic. ens aporta aquest avenç tecnològic, no hem d’oblidar que l’ordinador està substituint elEstic totalment d’acord amb el fet que es treball que hauria de fer una o moltes per-tanquin totes les plataformes de descàrre- sones que possiblement deuen ser a l’atur.ga il·legal ja que això és un atemptat contra També hem de tenir en compte que un ordi-l’artista. nador no ens pot donar la seguretat ni les re- comanacions que ens pot donar una persona. Ramon Pujol 4t ESO C Per tant, considero que és un avenç tecnolò- gic que ens proporciona molta comoditat però que potser no ens està fent cap bé en aquests moments de crisi. Carla Riera Castells 4rt ESO C
  • 13. OPINIÓ 15NECESSITEM MÉS CONTROL SEGURETAT I REPRESSIÓDrogues i alcohol, dues coses que associem En aquest temps de crisi, el poble ha aga-a l”delictes”. És trist dir que els joves ja no fat el costum d’utilitzar les manifestacionspoden divertir-se sense aquests elements, col·lectives per expressar les seves queixesperò és així. És evident que no se saben o “defensar els drets”, però en molts casosdivertir ni controlar, abusen de l’alcohol i de les aquestes manifestacions acaben malamentdrogues com si fossin un joc sense adonar-se per l’actuació policial. El que no s’entén ésdels perills que comporten. Això és un gran el perquè d’aquestes actuacions. Tots sabemproblema; les festes han passat d’aportar di- que en alguns casos l’actuació està justifica-versió a ser un caos. És inevitable anar a una da i fins i tot és necessària, però tambè hi hafesta i trobar-te més de la meitat de la gent in- hagut actuacions injustificades com el clartentant aixecar-se de terra o no parar de sentir exemple que tots coneixem: el 15M. La policiaambulàncies que vénen i van. Arriba un punt va carregar sense justificació sobre una mani-que no et pots divertir veient aquest panorama festació totalment pacífica. En d’altres casos,i veure només dues persones comptades que en canvi, on part de la gent s’havia exaltat is’aguanten dretes intentant tenir cura de tots causat destroses, el 29F, la policia va carregarels seus amics o amigues. Necessiten més amb raó.control en aquest món o aquestes festes aca-baran molt malament. Penso que ens hauríem de plantejar una pre- gunta: Són realment per la seguretat o bé per Nàdia del Olmo la repressió del poble aquestes actuacions po- 4rt ESO C licials? Com he esmentat abans, en casos és justificada però en alguns altres no. Molts cops la massa s’exalta, de mica en mica la gent se sent mes forta i més segura, i és llavors quan és desencadenen fets que porten a l’actuació policial. Però tambè podem pensar que el go- vern té por que les revoltes que estan succeint al nord Àfrica i ara també a Grècia es puguin moure fins aquí, a Espanya, i per tant el que podrien intentar és reprimir “la veu del poble” perquè d’aquesta manera la gent agafi por a les manifestacions i accions col·lectives i de masses i així poder evitar un conflicte social. Paolo Mearelli 4t ESO B
  • 14. SORTIDES 16ALUMNES DE 2n d’ESO A L’ESTARTITEl dilluns 5 de març d’aquest any, els alumnesde 2n d’ESO de l’IES Miquel Martí i Pol van feruna sortida a l’Estartit amb l’objectiu de recó-rrer les Illes Medes i l’Alt Empordà amb un vai-xell per recollir plàncton. Però degut a les ma-les condicions meteorològiques, el vaixell nova poder fer el recorregut que tenien planejati només van poder anar fins a les Illes Medes. testava unes preguntes relacionades amb les ciències socials pel casc antic de Torroella de Montgrí.Un cop van haver recollit el material, van anar Carla Juradoal Museu de la Mediterrània per analitzar-lo i Andreu Serranofer altres activitats en grup. 4t ESO CL’alumnat es va dividir en tres grups: uns ob-servaven el plàncton i estudiaven les xarxesi cadenes tròfiques; els altres observavenl’exposició del Museu, i un últim grup con- (Segueix a la pàgina 20)
  • 15. COMIAT 17comiat de 4t d’ESO i 2n de de Ramon Pujol. Per finalitzar les actuacionsBATXILLERAT van cantar la cançó “Yo te esperaré”, en Carles Carmona, l’Hector Miguel, l’Òscar Arumí i enEl passat dijous 7 de juny es va celebrar la fes- Ramon Pujol.ta de comiat dels alumnes de 4t d’ESO i dels Finalitzada l’entrega d’orles als alumnes de 4tde 2n de Batxillerat de l’INS Miquel Martí i Pol. es va passar un vídeo d’ells. També se’ls vaL’acte estava programat a les 21:30 i no va tar- donar un petit obsequi: un clauer amb la frasedar gaire a començar. A les cadires de davant de Miquel Martí i Pol que identifica l’institut: “Side tot hi havia els alumnes que van ser prota- ets exigent amb tu mateix i respectuós amb elsgonistes aquella nit i a darrere professors, pa- altres seràs veritablament lliure”.res i convidats.En primer lloc la di-rectora va fer undiscurs que parla-va del futur i comsense adonar-nos-en ens anem fentgrans i anem deci-din la nostra vida.Un cop finalitzataquest discurs el vainiciar el presidentde l’AMPA; seguida-ment ho van fer dosrepresentants de 4td’ESO i tres de 2nde Batxillerat. Elsdiscursos van ca-cabar d’una maneramolt divertita i emo-cionant. Seguidament es va fer l’entrega d’orles alsLa celebració va continuar amb una demos- alumnes de 2n de Batxillerat, als quals tambétració de flauta per part dels alumnes de 4t, es va donar el clauer; després, el vídeo d’ells.amb la cançó Siyahamba i l’acompanyamentde la professora amb el xilòfon. Quan es va La festa va finalitzar amb la cançó Camins,haver acabat van sortir alumnes a recitar dos del grup Sopa de Cabra perquè ens adonés-poemes acompanyats amb una guitarra: el pri- sim que haurem de fer camins sols però quemer, “Vora les barques, quan passa l’amor”, aquesta tapa de la vida no l’oblidarem.de JM de Sagarra, recitat per Helena Jordà iMarta Pla, amb guitarra de Pere Girbau, i el se- En acabat, hi va haver un petit refrigeri per agon, “Na Ruixa Mantells”, de Miquel Costa i tots els convidats.Llobera, recitat per Òscar Arumí, Bilal Cocou, Nil RodríguezEster Gutiérrez i Aina Mayorga, amb guitarra 4t ESO C
  • 16. COMIAT 18
  • 17. COMIAT 19
  • 18. SORTIDES 20SORTIDES PEL CRÈDIT DE SÍNTESIA 1r D’ESOL’alumnat de 1r d’ESO del centre, el dimarts11 de juny, va fer una excursió a Ulldeter perestudiar l’entorn (la flora, la geologia...) delnaixement del riu Ter.El dimarts 19 de juny van fer una altra sortida ala gola del riu Ter, per acabar de recollir dadesi completar el crèdit de síntesi.Els alumnes de 4t D’ESO vana Barcelona.El dia 23 de febrer els alumnes de 4t d’ESO En Guillem Sanchez i en Basili Martinez, elsvan fer una sortida a Barcelona, repartits se- dos professors de física, juntament amb elsgons els itineraris: artístic, científic i tecnològic seus alumnes de 4t d’ESO, van anar al Cos-i humanístic. Els alumnes d’Educació Visual i mocaixa, on els van demostrar algunes lleisplàstica van anar a visitar el Museu Picasso, físiques dins d’un taller.acompanyats per la Rosa Terradelles, ja quedies abans havien vist i comentat quadres Gina Mearelliseus. Els alumnes de Rocío Poyato, la profes- Alba Vidalsora de llatí, van fer una ruta per la Barcelona 4t ESO Cromana, on havien de trobar diferents cosesrelacionades amb l’assignatura.
  • 19. SORTIDES 21VIATGE DE FI DE CURS DE 2n DEBATXILLERATAquest any els alumnes de 2n de Batxillerat perillós i van agafar un ferri fins a una illa, onhan anat de viatge de final de curs a Holan- van estar tot el dia. Van tornar, van sopar i lada, Amsterdam. Van marxar de Roda de Ter nit va tornar a ser lliure per a tothom. Dimecresamb un autocar fins a Barcelona, on van aga- van anar a visitar la casa d’Anna Frank, el mu-far l’avió destinació Amsterdam a les 6 de la seu Rijksmuseum i després els van deixar elmatinada. Hi van arribar a les 9 del matí i van dia lliure. El següent dia tenien una excursióanar a un parc molt gran amb moltes espècies programada en una subhasta de flors però vande tulipes, Keukenhof, on es van estar tot el arribar tard, així que van decidir anar a veuredia. L’autocar els va recollir i se’n van anar a Marken i Volendam, que són pobles pescadorsl’alberg on es van instal·lar. Després van anar on hi ha molins de vent, fàbriques de formatge,a donar una volta per situar-se, van visitar el fàbriques d’esclops... Després, tots molt can-Barri Roig i van tornar a l’alberg. Al dia següent sats i contents, van agafar un autobús cap avan visitar el museu Van Googh, la fàbrica de l’aeroport i van tornar cap a casa.cervesa de Heineken, i després van anar a unmercat molt típic amb tot tipus de productes Violeta Casadesúsalimentaris d’allà. La tarda cadascú va anar Helena Jordàpel seu compte i a la nit els alumnes van po- Aina Mayorgader sortir fins a una hora que els professors 4 ESO Bels marcaven. El tercer dia van decidir fer unaexcursió amb bicicleta però van veure que era
  • 20. ENTREVISTES 22“Les cançons d’Esquirols hanesdevingut del poble”En Josep Casadesús és de l’Esquirol de tota Quins van ser els components d’Esquirolsla vida, té 65 anys i en fa nou que està jubilat. al llarg de la història?Tot i això encara continua fent moltes activitats Per aquest grup hi va passar molta gent peròrelacionades amb la música. Entre altres co- només se’n van quedar cinc. De l’Esquirol, enses, canta amb la coral Lorelei, dirigeix el cor Joan Crosas, en Jaume Font, la Montse Coro-parroquial, toca amb Safareig, va a cantar al mina, la Rosa M. Sadurní, en Josep M. Molas,casal dels jubilats i, quan li ho demanen, va a l’Anna Molas i jo; de Folgueroles hi havia enl’escola de primària a fer animació. Joan Vilamala; d’Olost, en Rafael Sala; de Vic, la Dolors Roca; de Manresa, en Ramon Estra-Com va començar aquest grup? da i de Castellbell i el Vilar, la Carmina Tàpia.Aquest grup va començar a l’Esquirol per-què fèiem unes colònies/campaments que Quin paper tenies dintre d’Esquirols?vam organitzar nosaltres: en Jaume Font, en Primer tocava la bandúrria; també vaig tocarJoan Crosas, altra gent de fora com en Joan la guitarra i la flauta, però ens faltava un baixVilamala i jo. Nosaltres érem els monitors perquè en tots els grups n’hi ha d’haver un qued’estiu d’aquestes colònies; agafàvem gui- aguanti l’harmonia. A mi em va entusiasmar itarres i fèiem cantar cançons als nens. Quan en vam comprar un de segona mà. El meu pa-s’acabaven les colònies fèiem un festival amb per principal era baix i veu.totes les cançons que els havíem ensenyatal llarg de l’estiu. A part, els monitors també Quina influència d’altres músiques i gène-fèiem alguna cançó i aquí va començar l’inici res vau tenir?d’Esquirols. Durant els dos primers anys, el rock i sobretot
  • 21. ENTREVISTES 23la música importada dels EUA; després ja vam Quin motiu va fer que es desfés el grup?passar a música nostra. En Joan Crosas com- Com tots els grups, perquè ho vius tan inten-ponia les cançons i vam passar de la música sament que hi ha fregament entre els compo-folk popular a la música nostra. nents. Tot i així, vam durar gairebé 20 anys i mai ens vam barallar però a vegades hi haviaQuants discos vau gravar? tensions. També hi va haver un moment en quèDe discos gravats n’hi ha 8, però de publicats això s’anava eixamplant tant que ens vam ha-6 i altres peces, perquè els últims dos discos ver de plantejar qui volia dedicar-s’hi profes-els vam fer conjuntament amb la Maria del Mar sionalment i qui no. Al final tots vam dir que jaBonet i amb en Rafael Subirachs, però no ens havíem arribat molt lluny i que ja era el momentvam posar d’acord i encara s’han de publicar. de deixar-ho.On assajàveu? Quina importància ha tingut Esquirols en laPrimer assajàvem aquí a l’Esquirol, després història de la música catalana?a Barcelona perquè alguns components es- Déu n’hi do. Ha estat important perquè lestàvem estudiant allà, i al llarg de la temporada cançons que hem anat cantant han perdurat,d’Esquirols a Vic i a Manresa. han passat de pares a fills i han esdevingut del poble.Vau fer molts concerts?Sí, en vam fer molts. A tota la península, a les Violeta CasadesúsIlles Balears, a Andorra, a Alemanya i a França. Helena JordàEn total en vam fer uns 600, aproximadament. Aina Mayorga 4tBTeníem entès que vau fer algunes cançonsreivindicatives. Van portar moltes conse-qüències?En aquell temps que vivíem en el franquisme,hi havia la censura i per suposat hi van havermoltes cançons que no vam poder publicar.Però un dels tècnics que es va enamorar dela cantant, distreia els grisos i mentre se’lsemportava a fer un cafè, nosaltres gravàvemalguna cançó que no ens haguessin deixat pu-blicar.Què ha significat per tu formar partd’Esquirols?Molt. Tota una vida. M’ocupava la major partdel temps ja que actuàvem divendres, dis-sabtes, diumenges i de vegades, fins i tot, al-gun dia entre setmana. M’ha significat viureuna gran amistat amb tota la colla i m’ha mar-cat molt.
  • 22. ENTREVISTES 24AJUDA MOLT MIRAR LES ESTRE- després d’això em vaig trobar durant tresLLES I VEURE QUE SÓN LES MATEI- anys col·locant botigues per tot Espanya, lesXES QUE VEIEM DES DE CASA Canàries i Mallorca i com que el resultat era positiu van voler estendre’s a altres països com Finlàndia i el Japó. Necessitaven algú per ensenyar, a la gent d’allà, com anaven les bo- tigues i quan m’ho van proposar no vaig saber dir que no. També he estat en països com el Nepal, l’Índia, el Marroc, Mauritània, Mali, el Senegal, Guinea Bissau... Quin és el que més t’ha agradat? Per què? Tots m’ han agradat molt, tots tenen coses bo- nes i dolentes, només has de voler-les veure. Però sens dubte el que més m’agrada és Ca-En Jaume Morató viu a Roda de Ter, té 33 anys talunya. És el país més complet que fins ara hei és fuster, però té una gran afició, que és via- conegut.tjar. Per això hem trobat interessant fer-li unapetita entrevista per donar a conèixer les seves Què t’han aportat els viatges com a perso-experiències arreu del món. na? Aprens a valorar molt més tot el que tens, lesD’on t’ha sorgit aquesta afició de viatjar? coses realment importants de la vida. ViatjarFa uns 9 anys. Quan ho proves, et va en- t’ajuda a trobar-te amb tu mateix.ganxant cada cop més, vas agafant nous rep-tes. Hi ha moltes coses diferents del lloc on Ha sigut molt difícil viatjar sol?vius i gent que pensa totalment diferent de tu, No, la veritat és que al principi fa una mica deet pica la curiositat voler-ho veure amb els teus cosa i se’t fa una mica estrany, sobretot quanpropis ulls. També gràcies a la feina va sorgir la estàs dalt d’un avió amb una destinació quepossibilitat de continuar descobrint món. no coneixes; però has d’aprendre a relaxar-te i fer servir l’ètica i veus que les coses van sor-Quants viatges has fet durant tota la teva tint. Ajuda molt mirar les estrelles i veure quevida? A quins llocs? són les mateixes que veiem des de casa.Vaig començar el primer viatge d’un mes aCuba ja fa 9 anys i vaig descobrir que era una Has tingut mai algun problema greu en al-illa amb molts recursos i que era un lloc per gunes de les teves sortides?tornar-hi. Però el següent any, quan em vaig Sí, sempre n’hi ha algun o altre. Però un pro-plantejar tornar a fer un viatge, vaig descar- blema gros va ser quan entrant a l’Índia ambtar Cuba perquè vaig veure que hi havia molts bus em van intentar robar. No va passar res,llocs on anar i vaig anar a la Patagònia xilena però l’espant ja me’l vaig emportar perquè(Argentina). anava tot sol. Al Tercer Món generalment tens més problemes amb la policia corrupta queDesprés d’aquí em va coincidir que la fei- amb la gent del país.na muntava moltes botigues per França, i
  • 23. ENTREVISTES 25Alguna anècdota divertida... Un altre record bonic seria un cop que em vaigÉs molt divertit quan estàs en pobles petits del banyar en un riu del Nepal amb elefants i des-Nepal o de l’Àfrica on de cap manera et pots prés veure que un tros més avall hi havia co-entendre amb la gent d’allà, ja que parlen idio- codrils.mes molt diferents, però no saps com els aca-bes entenent. I ells a tu, i de seguida t’ho donen Hi ha algun viatge del qual et penedeixistot. Un cop, a l’Àfrica vam haver de travessar d’haver fet?un riu amb cayuco, i per culpa d’un malentès No me’n penedeixo en absolut de cap. Pensoamb l’idioma vam arribar a un poble que no que les coses també t’ajuden a créixer, tot iera el que ens havien dit. Un cop vam ser allà que sí que hi ha llocs on no tornaria, com aens van dir que el poble que buscàvem estava l’Índia.a 20 km. Devien ser les 7 o les 9 del vespre, jaera fosc, i ens van venir a buscar a les 12 de la Tens pensat de fer algun viatge d’aquí poc?nit. Vam haver de fer 20 km pel mig de la selva Al cap, hi tinc molts viatges, però si tot va bé,amb unes motos petites, ben fosc, per poder pel gener de l’any vinent m’agradaria molt anararribar al poble que buscàvem. També vam a Bolívia. El món és molt gran i hi ha moltestrencar l’embragament del cotxe al mig del no oportunitats de veure’l.res. L’endemà vam haver d’arrossegar-lo amb un altre cotxe per una via de tren fins arribar a Ariadna Moratóla ciutat més propera, a 140 km. Cristina Viladelbosch 4t d’ESO BAmb quins transports has viatjat? Quin ésel més còmode per a tu?Per a mi el més còmode és l’avió. Però de-penent del país on estàs, els recursos no sóncom els d’aquí i el transport públic s’omplemolt més de gent o el transport no arriba onhas d’anar i et pots trobar d’haver de continuaramb camió, amb cayuco, amb camells, ambelefants... I si no hi ha més remei, a peu.Per què t’agrada viatjar en països poc des-envolupats?Primer de tot m’ajuden a fer-me veure que onvivim tenim excedents de recursos per viureque altres països no es poden ni imaginar i,segon, són llocs que la meva economia empermet si vull fer unes vacances més o menysllargues.Algun record bonic...Molts, moltíssims. Quan arribes a un lloc quet’has proposat des d’abans de començar elviatge i t’ha costat molt arribar-hi és una gransatisfacció.
  • 24. ENTREVISTES 26COM VEUEn L’EQUIP RIVAL 6. Què valora del joc del seu equip? I del rival? FCB: Del Barça tot, però sobretot el joc de passadesEntrevistem a dos seguidors del futbol, un del Barça que fan, és impressionant! En canvi, el joc del Madrid,i l’altre del Madrid. A cadascun li hem demanat què el trobo pèssim.opina del seu equip contrari. Això és el que diuen. RM: Jo mirant el Barça gaudeixo més que mirant el Madrid perquè es veu millor futbol i juguen molt més, en canvi el Madrid mai juga bé però mentre guanyi ja està bé. 7. Com creu que serà el pròxim clàssic de lliga? FCB: Serà normal, guanyarem 3 a 1 al nostre camp i ja està. RM: El pròxim clàssic, crec que ja li toca guanyar-lo elIsidre Costa: President de la penya blaugrana de Madrid. Però no ho sé, perquè en els partits de futbolRoda de Ter (Barcelonista). no es pot predir res.Ivan López: Alumne de 1r A de batxiller (Madridista). 8. Qui creu que guanyarà la lliga aquest any?1. Creu que el Madrid és el pitjor rival del Barça? FCB: Ja fa dies que està arreglada: el Madrid, perquèFCB: Sí. arriba un moment que ens n’atipem de guanyar sem-RM: Sí, ja que és el clàssic del futbol espanyol, i a més pre.hi ha molta rivalitat futbolística. RM: Aquest any si el Madrid no s’equivoca gaire, jo crec que pot guanyar fàcilment, ja que té una gran2. Què critiques del teu club? I del club rival? diferència de punts. Però com ja he dit abans, en elFCB: No critico res del meu club, ja que millor ja no futbol no es pot predir del tot què passarà.hi podem anar, i fa anys que hi anem. Millor que noopinem del club rival perquè hi ha massa coses per 9. Quins creus que són els dos millors equips delcriticar. món, actualment?RM: Del Madrid critico sobretot el seu entrenador per- FCB: El Barça i el Manchester City.què crec que és massa fatxenda. També crec que és RM: Està clar, el Barça i el Madrid per a mi són elsaixí perquè diu en tot moment el que pensa, encara millors.que de vegades es passi. Del club rival no critico res,però sí que critico els retransmissors de TV3 perquè 10. Mires partits d’equips que no siguin del Barçacrec que haurien de ser més objectius. o del Madrid? FCB: Sí, normalment tots, però és diferent de quan3. Cristiano Ronaldo o Leo Messi? Per què? miro el Barça.FCB: Home, per suposat el nostre “nano”, en Leo RM: Sí, però pocs. Miro per exemple derbis (Atlètic deMessi. En Ronaldo és d’una altra galàxia. Madrid – Getafe), partits interessants, més o menysRM: Encara que jo sigui del Madrid, penso que en bons.Messi és millor jugador i és més humil. 11. Què opina de l’arbitratge?4. Quin és el teu jugador preferit? Per què? FCB: Dolents! Ja estan manegats, ja ho has vist aquestFCB: Clarament en Xavi, és el millor del Barça i de la any: al Barça aquest any no ens donen res, ens horesta. treuen i els ho donen a ells.RM: L’Iniesta: encara que jo sigui del Madrid veig la RM: Jo crec que cap dels dos. Ni el Barça ni el Madridrealitat i sé reconèixer els millors i l’Iniesta per a mi és es poden queixar perquè els acaben beneficiant a totsel millor. dos. S’haurien de queixar els equips més petits que sempre els perjudiquen i ningú no diu res d’ells, en5. Valora algun jugador de l’equip rival? Per què? canvi si perjudiquen el Barça o el Madrid s’està tota laFCB: Deixem estar els del Madrid, perquè no sé què setmana parlant de les polèmiques.hi tinc però em fa una mica de cosa. No en parlo, Òscar Arumíd’aquests. Aniol VilaregutRM: L’Iniesta, com he dit abans. 4t ESO B
  • 25. AMPA 27Tisores sense mà esquerraEls hights de les notícies canvien periòdica- irritant. Es tracta de la suposada culpa que vo-ment. Són els termes de moda, els que donen len que tots sentim per allò que està passant.lloc a més titulars als mitjans de comunicació i Fa dècades que ens venen l’Estat del benestarcreen etiquetes d’actualitat candent a les xar- com el paradís a la terra i ara resulta que ésxes socials. Es repeteixen fins a l’avorriment, l’esca del pecat. Fins fa quatre dies l’objectiuperden el seu sentit original i s’extingeixen per era aconseguir els nivells de benestar socialdesgast. N’hi ha molts que moren d’inanició; de Suècia i de cop ens volen fer creure quesón els que han servit per explicar realitats in- la causa de la bancarrota és la sanitat per aventades, alimentar mitomanies o disfressar tothom i la gratuïtat de l’escola pública, quangrans mentides (aquelles que es repeteixen mil han estat, justament, els pilars d’un sistemavegades perquè semblin veritats). Per exem- social que els seus postors –a dreta i esque-ple, ara fa deu anys, el famós “eix del mal”, del rra- ens presentaven com a idíl·lic.qual ja ningú parla, va ser el motor ideològicde la guerra d’Irak que va causar desenes de Ara, doncs, què ens explicaran? Que era unamilers de morts per aconseguir el control del fal·làcia? Potser sí, però mentrestant els retallspetroli al país asiàtic. ens toquen el voraviu. Tant se val que vinguin de l’ensenyament o la sanitat, perdent drets hiLa repetició provoca, de vegades, l’efecte perd tothom. I encara tenen la barra de dir-noscontrari. Un problema greu, esmentat repeti- que és que abans estiràvem més el braç que ladament, acaba semblant banal. És com l’ase màniga. Això sense comptar l’augment cons-que a força de cops es torna mesell. És el que tant de persones de les capes baixes de la po-ens pot acabar passant a tots plegats amb les blació amb dificultats per cobrir les necessitatsretallades. Un dia retallen en construcció de més elementals, menjar i sostre. Però aquestacarreteres o d’equipaments urbans; un altre és una altra història, carregada de dramatis-en festes i celebracions; tot seguit vénen els me, que mereix atenció a part.retalls en promoció econòmica i en comerç;després arriben les restriccions als ajuts so- peppalau.blogspot.comcials i familiars i, finalment, les tisores toquenos, arriba el torn a sanitat i ensenyament. Ensdiran que la culpa és de Madrid, que no liquidaels deutes contrets amb Catalunya i a sobreamenaça d’intervenir-nos. Entesos, part delproblema ve d’aquí, però no eximeix de res-ponsabilitat a qui pren unes mesures i no pasunes altres. Bona part de les retallades afec-ten de ple o de retruc els més desfavorits. Handeixat engreixar sense mesura especuladorsi banquers desvergonyits i ara volen socialit-zar el sacrifici i fer-nos pagar a tots plegats elsquasi 9000 milions de dèficit del país.Hi ha, en totes aquestes mesures, una certacançó de l’enfadós que trobo particularment
  • 26. PUNT JOVE 28OLOR D’ESTIUA les portes de l’estiu, deixem enrera aquest A tot això, cal afegir-hi el programa de pràcti-curs escolar amb un últim esforç per guanyar- ques en serveis municipals. Us recordem quenos la pròpia satisfacció i una bona continuïtat les places d’aquest programa són limitades.dels estudis de cara a la tardor vinent; peròtambé per encarar l’estiu, l’època de l’any més Ja sabeu que si esteu interessats a fer algunaesperada per tots i totes, que sempre volem de les activitats o tallers proposats caldrà queaprofitar per desconnectar i descansar del feu les inscripcions corresponents (excepteritme pesat del curs. Des de L’Espai felicitem a nits a la piscina).tots i totes aquells qui han aconseguit un bonresultat final i alhora encoratgem els qui no han Amb tot, no teniu excusa per no aprofitarassolit el que s’esperaven. aquest estiu i tornar amb les piles carregadesSigui com sigui, l’estiu a Roda arriba igual per el curs vinent. Ens veiem pel poble. Bones va-a tots i totes amb un munt d’activitats per fer, cances!!de tots els gustos i per a totes les edats, ambuna programació específica per a joves. Tor- No sentiu ja olor d’estiu?nen els dies i les nits a la piscina (Nit Boja i NitChillout), la Gimcana Nocturna i la sortida al Per a més informació us podeu dirigir a:parc aquàtic. A més, d’altres propostes com L’Espaitornejos de futbol, algun concert, una revetlla Av. Diputació, 7de sant Joan diferent i moltes altres activitats. lespai@lespai.catI tornen també els tallers; aquest any us pro- facebook: l’espai zona joveposem: T. 93 854 04 57- Cuina: per aprendre receptes noves i sor-prendre d’una manera senzilla i amb molt degust;- Horticultura i jardineria: perquè tal i comestan les coses ens veiem cultivant els nos-tres propis horts per a l’autoconsum i plantantalguna planta o bé per al consum, o bé perdonar color.- Voluntariat: amb una aposta ferma per ales tasques desinteressades. Coneixerem icol·laborarem amb algunes entitats i ho expli-carem al poble, perquè els joves també sabemser solidaris.- Esports: Si una de les ocupacions perexcel·lència dels joves és l’esport, amb tots elsbeneficis que aporta, nosaltres hi apostem perfer un estiu també esportiu.
  • 27. AULA D’ACOLLIDA 29EL BLOC DE L’AULAD’ACOLLIDAEls alumnes de l’AulaAcollida del nostre cen-tre hem tornat a posaren funcionament el blocque es va crear fa un any,però ha estat aquest cursquan l’hem desenvolupatmés. Hi hem participattots, fins i tot l’últim enarribar, l’Ivo.A través del bloc hemtreballat les festes tradi-cionals catalanes com lacastanyada, el carnes-toltes (cadascú va fer laseva màscara) i el SantJordi. Els meus com-panys també han fet pre-sentacions dels oficis, defruites, d’animals verte-brats, etc. A més, entretots vam fer un mural dela tardor i dels arbres ge-nealògics de les nostresfamílies.Us deixo l’adreça “http://aulaacollidamartipol.blogspot.com.es/ “ per sivoleu consultar-la, i tam-bé imatges dels nostrestreballs: Nouhayla Aazane 3r ESO E
  • 28. RECOMANEM 30Títol: 8 Mile Títol: El diari d’Anna FrankDirector: Curtis Hanson Autor: Anna FrankActors: Eminem, Kim Basinger, Brittany Murphy Editorial: De bolsilloAny: 2002 Número de pàgines: 375Duració: 110 minuts Argument: El 12 de juny de 1942, Anna Frank fa tretzeGènere: Drama (Recomanat a partir de 12 anys) anys i rep, entre altres regals, un diari al qual decideixSinopsis: La pel·lícula tracta sobre la biografia del fa- confiar tots els seus secrets. L’anomena Kitty, i el tractamós cantant de rap Eminem. Rabbit (Eminem) és un jove com si fos la seva amiga íntima. Ella era filla d’una famí-blanc de Detroit que té un somni reservat per als negres: lia jueva, vivien a Amsterdam (Holanda). Durant aquellsarribar a ser el millor rappero. També és pobre i viu en anys eren perseguits pels nazis. Quan la situació es vauna carabana amb la seva mare alcohòlica (Kim Basin- anar complicant, els seus pares van decidir amagar-seger). La parella d’ella, és un ex-company de l’Eminem a la part de darrere d’on treballava el seu pare. La fa-a l’escola. La seva petita germaneta és víctima de la mília d’Anna Frank ja feia dos anys que estava tancadadeixadesa i de la misèria que es viu al seu voltant. 8 Mile allà, fins que els nazis van descobrir l’amagatall. En veureés el nom del carrer on viu i simbolitza el viure quotidià els vuit jueus (la família d’Anna Frank, una altra famí-d’en Rabbit, els seus amics i el seu barri, és el carrer lia i un vell dentista del poble), els van detenir i els vanque representa el millor d’ells, els seus codis i els seus enviar a diferents camps de concentració. Anna Frankllaços, però que alhora no els agrada. Per aquesta via va recórrer molts camps de concentració, i al final vatambé corre violència, delinqüència i odi. En la pel·lícula ser deportada amb la seva germana mitjançant una ope-es detalla tota la història que va passar Eminem abans ració d’evacuació d’Auschwitz a Bergen-Belsen, al nordde pujar a la fama amb el rap, la pel·lícula s’ambienta als d’Alemanya. Però a conseqüència de les males condi-barris pobres de Detroit on ell va passar la seva infante- cions higièniques, hi va haver una epidèmia de tifus quesa i la seva adolescència. els va costar la vida.Recomano aquesta pel·lícula perquè et fa viure el que Recomano aquest llibre perquè realment és commove-el cantant de rap va sofrir en la seva infantesa i adoles- dor. Es pot entendre, a través d’una nena de tretze anys,cència. el terror i la por que va portar la segona guerra mundial. Et fa veure la rapidesa amb què ha hagut de madurar la Carles Carmona 4t ESO C protagonista i que no pot gaudir de la seva adolescència. És un llibre fàcil d’entendre i, si t’agrada la història, és ràpid de llegir. Iris Parés 4t ESO C
  • 29. RECOMANEM 31Títol: Soledades de Ana Titol: Law Abiding Citizen (Un ciudadado ejemplar)Autor: Jordi Sierra i Fabra Director: F. Gary GaryEditorial: Algar Joven Actors: Gerard Butler (Clyde Shelton), Jamie FoxxNúmero de pàgines: 190 (Nick Rice), Colm Meaney (Detective Dunnigan), Leslie Bibb (Sarah Lowell)Argument: L’Anna té 15 anys i tota la vida per davant. Any: 2009Diuen que la mala sort no existeix, que te la fas tu, doncs Duració: 108 minbé, l’Anna va ser la protagonista d’una fatídica cadena Gènere: Acció. Intrigade dolor. Argument: Clyde Shelton canvia radicalment pel fet deLa seva germana gran, Victòria, que viu a Londres, es no haver pogut impedir l’assassinat de la seva dona iveu obligada a avançar el seu viatge de tornada per co- filla petita a mans de dos delinqüents. Els criminals sónmençar un viatge molt dur a la recerca de respostes per- detinguts, però el fiscal Nick Rice proposa un pacte a undudes; ella serà l’encarregada d’investigar la terrible mort dels implicats perquè declari en contra del seu company-per avortament- d’una nena de tan sols 15 anys. a canvi de rebaixar la seva pena. Deu anys després, el personatge principal ha après lleis i moltes coses queRecomano aquest llibre perquè trobo que tracta un faran que la seva venjança sigui implacable. La frustra-tema que pot afectar a molts adolescents d’arreu del ció s’apodera de Shelton i mata l’home que va aconse-món. És un llibre molt interessant per a tots els públics. guir la llibertat. Clyde, tancat a la presó, amenaça RiceAls grans els ajudarà a entendre la ment del joves i als que si no arregla els errors del passat, tots els que vanjoves els pot ajudar a ser una mica més responsables intervenir en el cas de la seva família moriran.amb els seus actes. Recomanació: Aquesta pel·lícula la recomano als ma- Carla Jurado jors de 14 anys. És una pel·lícula que et fa reflexionar i 4t d’ESO C adonar-te de la dura injustícia que ens envolta. Encara que hi pugui haver algú a qui no agradi massa aquest tema, crec que la pel·lícula pot agradar molt per la in- triga que hi ha i la diversió de les ironies del personatge principal. Anna Parera 4t d’ESO C
  • 30. ENTRETENIMENTS 32A partir d’aquests jeroglífics endevina els noms d’algunsprofessors de l’institut:ENDEVINA QUI SÓN ENDEVINALLES - Amb un líquid bo per beure i un altre per amanir es fa un instrument sim- pàtic, que dóna goig de sentir. - Si em vols cercar un mo- ment veuràs que la lluna en té; tota moneda també, del segell ja no diguem i la persona igualment. - Són dos germans i dues germanes. La primera ale- gre, el segon fogós, la ter- cera és trista i el quart de la colla avorrit del tot.
  • 31. ENTRETENIMENTS 33Uniu amb una fletxa cada professor amb la seva activitatpreferida:PROFESSOR HOBBY O ACTIVITAT QUE SOL FER1-Carme Rossinyol a) Fer creure a tothom que pot aparcar el cotxe davant la porta de l’institut2-Judith Juvanteny b) Rossinyolar poemes3-Maria Àngels Vasco c) Anar de compres4-Dolors Aymerich d) Recórrer els Estats Units amb moto5-Maria Bruc e) Tenir personalitats diferents quan canvia d’idioma6-Marta Bartoló f) Robar tisores i mòbils als seus alumnes7-Carmina Cabanes g) Fer-se passar per noble8-Núria Fernández h) Deixar el xicot plantat per una calculadora9-Dolors Agut i) Camuflar-se amb guix10-Lluís Tomàs j) Organitzar la mini-revolució11-Montse Batlle k) Mirar documentals al canal 3312-Joan Carles Abella l) Es lamenta cada dia de no poder ser la profe de gimnàstica.13-Basili Martínez m) Practica el llançament de la pilota tova14-Montse Cañellas n) Dissecció i caça furtiva de gavines per Roda15-Gemma Castaño o) Klingon16-Rosa Terradellas p) Somelier de cafè amb llet17-Maria Martínez q) Ajudant d’explosius a Cazadores de Mitos18-Ramon Ripoll r) Mirar programes de culturisme19-Manel Gallart s) Je m’apelle20-Manoli t) Intents de fumar-se una flauta21-Tere v) Explotar els joves sense futur perquè comprin bolleria al bar.22- Joan Carrillo w) Controlar el wow des del seu mòbil, i mentre es carrega, mirar “cuantocabrón”
  • 32. 34