• Like
Revista 20
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Revista 20

  • 1,409 views
Uploaded on

 

More in: Education , Travel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
1,409
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. EDITORIAL 3 El Departament d’Educació té previst introduir l’ús de l’ordinador personal a les aules. Ben aviat, els nostres alumnes tindran a les seves mans una eina que els ha de permetre tenir accés a tota la informació digital disponible. El llibre tradicional sembla que tendirà a perdre pes a favor dels continguts en xarxa. Aquest canvi tan important, segurament revolucionarà tota la metodologia educativa que s’ha emprat fins ara. Aquest nou repte, una vegada més, estarà a mans dels professionals de l’educació que hauran de garantir l’èxit o el fracàs de la proposta. Cal una formació important per posar en marxa un projecte d’aquestes característiques. Com sempre es confia en el sentit de la responsabilitat del professorat que tantes vagades ha demostrat la seva capacitat per adaptar-se a noves realitats. Aquest repte però, també implica les famílies, no només per la despesa inicial d’haver de com- prar un ordinador sinó pel paper dels pares en el procés d’aprenentatge, que haurà de continuar sent el d’acompanyament i seguiment en l’ús d’aquesta eina a casa. Alumnes, pares i professors compartim la mateixa incertesa davant d’una proposta tan nova. Esperem que el Departament sigui capaç d’oferir i garantir tot el que és necessari per portar a bon terme aquesta inversió econòmica tan elevada per tal d’assegurar la continuïtat i l’èxit de la iniciativa. L’ACUDIT Curs 2010-2011
  • 2. NOTÍCIES 4 Xerrada a Can Planoles Nova conserge a El dia 10 de febrer, els alumnes de tercer d’ESO l’institut es van desplaçar a Can Planoles per assistir Manoli Sànchez, la nova a una xerrada sobre les drogues. La xerrada conserge de l’IES Mi- tractava el tema de drogues en la seva globa- quel Martí i Pol, va venir litat, l’alcohol i les seves conseqüències, i com de l’IES Vic el dimecres n’és de important saber dir prou. Més que una dia 20 de gener d’aquest xerrada era una obra de teatre, però que te- any. Va venir per substi- nia una finalitat informativa. Hi havia tres ac- tuir l’antic conserge, en tors que interpretaven diferents personatges: Joan, que va marxar a l’Elga, en Carles, en Loco... L’obra reflectia si- Barcelona per qüestions tuacions de la vida quotidiana en les quals la de proximitat. majoria de joves de la nostra edat es troben. La Manoli diu que li agra- Els alumnes en van sortir molt contents perquè da molt aquest centre, i que en el centre ante- no s’esperaven que els ho poguessin explicar rior hi va estar molt bé. De moment no es pot tot a través d’una obra de teatre. queixar d’aquest centre perquè s’hi ha adaptat bé, malgrat tot no sap quan durarà la seva es- Carla Miarons tada entre nosaltres. Esther Barroso Paula Segalés Marc Gaston 4t A Sergi Miarons 4t A Treballs de recerca de 2n de batxillerat Projecte diversacat El dia 11 de gener els alumnes de 2n de Batxi- Aquest tercer trimestre l’alumnat de l’aula llerat van presentar el treball de recerca per d’acollida de l’IES Miquel Martí i Pol participa escrit que van estar elaborant durant l’any i mig en el projecte Diversacat, organitzat pels Amics anterior. Deu dies després, el 21 de gener, es de la Unesco. Es tracta d’un projecte educatiu van portar a terme les exposicions orals indivi- que promou la creació de documentals sobre duals del treball lliurat. Cada jurat es va reunir la diversitat cultural. La realització d’aquest en una sala diferent del centre per avaluar les documental permetrà treballar la convivència, exposicions de cada alumne després d’haver la socialització i el civisme, entre l’institut i el llegit els treballs. El 4 de febrer es van lliurar les poble de Roda de Ter. Té com a objectius prin- notes als respectius alumnes. cipals: promoure el descobriment de la diver- D’entre tots els treballs cal destacar el de sitat cultural de l’entorn, millorar el sentiment l’alumna Andrea Freixa que va presentar el d’autoestima col·lectiva, promoure el treball en treball amb el títol Additius alimentaris: re- solem l’enigma que va tenir una qualificació d’excel·lent. Ariadna Freixa Ghizlane Ochan 4t A
  • 3. NOTÍCIES 5 equip, fomentar l’ús de les TIC i les TAC, treba- nacional Le Kangorou sans Frontières. Les llar la convivència i la relació entre persones de proves consisteixen en una sèrie d’exercicis diferent procedència. eliminatoris fins arribar a l’Olímpiada final. Els alumnes que passen la primera prova fan una Gemma Busoms altra prova selectiva i així successivament fins Professora de l’aula d’acollida arribar a la final. Hi ha quatre nivells. Del nostre institut hi van participar 34 alumnes repartits Proves cangur en els nivells següents: El dia 18 de març es van fer les Proves Cangur a la Universitat de Vic. Aquestes proves les or- Nivell 1 – 3r d’ESO – 20 alumnes ganitza la Societat Catalana de Matemàtiques Nivell 2 – 4t d’ESO – 10 alumnes que pertany a l’Institut d’Estudis Catalans. És Nivell 3 – 3r d’ESO – 4 alumnes una activitat impulsada per la societat inter- IX Certamen Literari Sant Jordi poemes (sense límit) i de plàstica, un còmic (de El dia 23 d’abril se celebrarà el IX Certamen dues pàgines) i una il.lustració per a la portada Literari Sant Jordi. Com cada any, el Certa- de la publicació dels premis. men és obert a la participació de tothom que Els treballs han de ser escrits a mà i en cata- formi part de l’Institut. El Certamen és repartit là, tots de tema lliure. S’han de signar amb un en quatre categories: 1r cicle d’ESO, 2n cicle pseudònim. Els premis són un llibre i una rosa. d’ESO, batxillerat i pares i mares i professors i El termini màxim de presentació és el 26 de personal no docent. març. Els tipus de textos a presentar són: una na- rració (màxim tres pàgines), un article d’opinió Xavier Puig i Marc Guix (màxim una pàgina), una poesia o un recull de 4t A
  • 4. NOTÍCIES 6 Carnestoltes a l’institut un dia amb una mica de disbauxa encara que El divendres 12 de febrer alguns alumnes i pro- sigui d’una manera testimonial. fessors de l’Institut es van disfressar de dones de la neteja. Tot i que al centre no se celebra el Marc Roura carnaval perquè ja es fa a Torelló i a Roda de Ghizlan Ochan Ter, es va voler recordar aquesta festa i passar 4t A Taula rodona sobre els joves i les no- celona i Jordi Valldoriola, professor de la UVIC ves tecnologies i tècnic de joventut del Consell Comarcal. El El dia 3 de febrer va tenir lloc, a la sala d’actes col·loqui començà amb una primera part en de La Caixa de Manlleu de Roda de Ter, una què Josep Comajoan, presentador del 9tv, xerrada sobre les relacions dels joves amb va entrevistar Salvador Cardús sobre les rela- les noves tecnologies i l’oci organitzada cions que mantenen els joves i les noves tec- per l’Ajuntament de Roda dins el programa nologies, fent especial menció a Internet i als “Informa’t, pensa, actua” per a la prevenció mòbils, i a l’educació que s’hauria d’impartir dels riscos de les drogues. L’afluència de pú- per utilitzar-les correctament. La segona part blic fou bona, la sala era plena, i a més, tot fou un col·loqui sobre els temes que van sorgir l’acte es va poder seguir pel 9tv en directe i es a l’entrevista, enriquint-ne la informació amb repetí l’endemà en diferit. diferents punts de vista segons les persones En el col·loqui hi participaren diferents repre- que eren a la taula i els grups que represen- sentants dels grups implicats; en Pep Bas com taven. a pare, la Sílvia Rovira com a educadora social de l’Ajuntament de Roda i en Dídak Carbasa Dídak Carbasa com a representant dels joves. A més, es va 1r Batxillerat comptar amb la presència de dos experts ens sociologia; Salvador Cardús, degà de la Facul- tat de Ciències Polítiques i Sociologia de Bar-
  • 5. REPORTATGES 7 Festa de Nadal 2009 L’últim dia abans de les vacances de Nadal es fa una festa que consisteix a celebrar el Nadal a l’ institut. De les 8:25h a les 9:25h es fa l’amic invisible a les classes, juntament amb els tutors corresponents. Després es fa una visita per ob- servar la decoració de les finestres de les classes mentre s’esmorza. El motiu de la decoració és un concurs per saber quina classe té més habilitat artística. Tot seguit, es fa un esmorzar amb coca, xocolata desfeta i xocolata presa. Havent esmor- zat els alumnes tornen a les seves respectives classes, agafen les seves cadires i les porten amb ordre cap al gimnàs. A continuació es fan els gags nadalencs que consisteixen en una petita repre- sentació teatral per classes, d’uns quants minuts, per entretenir la resta de l’institut. Cada cop més, els professors s’animen a participar-hi. Castro, i d’un ball de cabaret representat per al- guns professors del centre. Com sempre, els temes més recurrents van ser les imitacions dels professors del centre, les ac- Tot seguit es va fer l’entrega de premis de la de- tuacions amb música del moment i les interpreta- coració de les aules: 2n A va ser premiada com la cions particulars de la festa de Nadal. més ecològica, la més original va ser 4t A, la més treballada 4t C i la més estètica 1r de batxillerat. Els guanyadors dels gags d’aquest any van ser els alumnes de 2n de batxillerat, representant una S’ha de destacar que aquest any, a causa de la versió “ben documentada” de com s’havien pro- nevada que hi va haver el dia abans, quan s’havien duït les destrosses de les persianes de l’institut. d’assajar els gags molts alumnes no van assistir En segona posició van quedar els de 4rt C, que al centre, per la qual cosa no hi va poder haver van cantar la cançó de Nino Bravo, “Un beso y assaig general, però malgrat tot els resultats van una flor” versionada tot explicant els trets carac- ser positius. terístics dels professors. Finalment, en tercera posició van quedar els alumnes de 1r C, amb una Gràcies a això la festa va ser molt animada i va versió musicada del pessebre vivent. agradar a tothom. També vàrem poder gaudir d’una demostració Nuria Bagaria, Ernest Puntí de ball que va fer un noi de l’aula oberta, Manuel i Ivet Pagès 4t C
  • 6. REPORTATGES 8 L’enamorament: una malaltia passat- *El primer sospir d’amor és l’últim de la raó. (Sense gera, o la situació més desitjable? autor) L’enamorament és un conjunt de sentiments i de *En la gelosia hi ha més amor propi que en un veri- comportaments propis dels éssers humans carac- table amor. (La Rochefocauld) teritzat per fortes emocions associades a una in- *Estima’m quan menys m’ho mereixi, perquè serà tensa atracció sexual. quan més ho necessiti. (Proverbi xinès) *L’amor que va poder morir no era amor. (Ludovico Ariosto) *La pobresa i l’amor són difícils de dissimular. (Pro- verbi danès) *Un està enamorat quan s’adona que una altra persona és única. ( José Luís Borges) SI ET PASSA TOT AIXÒ... t’alimentés Aquesta és la definició que es pot trobar a Internet, però realment, a la pràctica, l’enamorament és no- més això? que hi penses I què me’n dieu d’aquella sensació de pessigolleig a l’estómac, i aquell nerviosisme en el primer petó? que 1000 paraules L’enamorament pot ser moltes coses a la vegada ... i només depèn de la persona que ho sent en cada TRANQUIL/LA, NO ÉS GREU!!! SIMPLEMENT... moment. Pot ser un conjunt de moments, de pa- ESTÀS ENAMORAT/DA!!! raules, de mirades, de sentiments, i fins i tot de fets, que van dirigits a una sola persona, a un sol A partir de les enquestes realitzades als alumnes cor, més ben dit. de segon, tercer i quart d’ESO constatem que ma- joritàriament, els alumnes del nostre institut s’han Estàs a la lluna, en un núvol, en un lloc fantàstic enamorat algun cop a la seva vida, tot i que hi ha del qual no vols baixar. En aquell moment, just en algunes excepcions, sobretot amb els alumnes aquell precís instant, ho donaries tot per una per- més joves, els de segon d’ESO. Comparant totes sona, series capaç de baixar les estrelles del cel, les dades en general, veiem que els homes són si això fes feliç a aquella persona tan especial. els qui tenen menys il·lusió, o són més realistes, depèn del punt de vista amb què t’ho miris, ja que El primer amor és una cosa que et deixa marca creuen que l’amor té data de caducitat. per a tota la vida. Encara que hi hagi gent que ho Hi ha gent que s’ha enamorat de ben petit, amb negui, això és així. Quan ets gran i feliçment ca- 10 anys, en canvi alguns altres creuen que el seu sat/da, un dia mires enrere i et recordes d’aquella amor el van trobar a 15 anys. I és que ja ho diuen persona, d’aquell primer petó, d’aquella màgia... i que l’enamorament no té edat. vulguis o no, ha estat et el teu primer amor i sem- pre ho serà. Alba Molas, Aleix Serrallonga *Estima i fes el que vulguis, però no facis el que i Íria Comajoan vulguis amb l’excusa d’estimar. (Sense autor) 4t C
  • 7. ENTREVISTES 9 Entrevista a Najat El Hachmi (Nador, Marroc, 1979) L’últim Patriarca va ser el teu primer llibre publicat? No, el primer va ser Jo també sóc “Sempre estic escrivint i surti el que catalana (Columna, 2004) surti” Com se’t va acudir la idea d’aquest llibre? El passat 19 de gener de 2010 la Najat El Ha- La veritat és que estava escrivint un altre lli- chmi va venir a l’Institut a fer una xerrada que bre en el qual estava encallada. Jo crec que no portava per títol “Entre dones”. Un cop es va és que et vingui una idea immediatament sinó acabar li vam poder fer l’entrevista: que un dia et passa pel cap que podries es- criure una història sobre un patriarca. I un cop Quants anys fa que vas venir a viure aquí? t’ha vingut aquesta idea i la vas “digerint” pot 22 anys. passar molt de temps fins que l’escrius. Per què? Perquè el meu pare ja estava treba- Quant temps vas trigar a escriure aquest lli- llant aquí. bre? El temps d’escriure físicament va ser un Creus que estàs adaptada a la societat ac- procés ràpid, però el temps en el qual se’t van tual? No ho sé, però jo intento sentir-me el acudint idees pot ser més llarg i no sé exacta- més normal possible, però hi ha situacions en ment quan vaig tardar. què et sents diferent. De totes maneres inten- Creus que el premi Ramon Llull t’ha canviat tes fer-te a la idea del que vols que sigui la teva la vida i la carrera? Sí, però jo no n’era cons- vida. cient ja que només em vaig presentar al premi Des de petita ja escrivies? Jo recordo que te- per diners. Però he vist que hi ha altres sorti- nia 11-12 anys quan vaig començar a escriure des que no són els diners, com per exemple per distreure’m i passar l’estona. Després em que el llibre s’expandeix molt més. va servir d’utilitat per explicar-me a mi mateixa Només has escrit en català? Sí tot el que m’envoltava. I per acabar, quins plans tens de cara al fu- La teva família va acceptar aquesta afició tur? Tinc un projecte, sempre estic escrivint i per escriure? (Riu) Bé, és que no els ho vaig surti el que surti. dir. Ho van saber quan vaig guanyar un premi a Gràcies per atendre’ns. l’institut. A més, és com una aspiració, no una decisió ja presa. Cristina Pérez Tens parents que escriguin o hagin escrit? Clara Montaner No. 4t B
  • 8. ENTREVISTES 10 “Em dedico a a un grup, als vells, i anglès als nous. O sigui que l’ensenyament hi ha germans que van fer francès amb mi i els des que tenia 15 posteriors van fer anglès. anys” 6. Trobes que és una feina divertida? Ja ho sabeu vosaltres, però jo m’ho passo pipa ,oi? Juan Antoni Herrera M’encanta, fins i tot quan estic empipat. Ja sa- (L’Esquirol, 58 anys) beu que no em duren les empipades més de 5 va començar a de- minuts. dicar la seva vida a 7. Et penses dedicar sempre a això? Espe- l’ensenyament als 15 ro només treballar dos anys més perquè ja ha anys. Des d’aleshores sempre s’hi ha dedicat. arribat l´hora de la meva jubilació, però és que a Té, també, altres aficions. més a més la societat ha canviat tant respecte quan jo vaig començar que no estic disposat a 1. A quin any vas començar a treballar a suportar els problemes educatius que no tenen l’ensenyament? L’any 65, el dia 2 d’octubre, res a veure amb l’escola sinó que tenen més a tenia exactament 15 anys. Amb 15 anys tenia veure amb les famílies trencades. I són moltes 30 alumnes a càrrec meu, un d’ells actualment les famílies trencades, i els nanos d’alguna ma- regenta el restaurant de l’estació de servei de nera ho reben. Més aviat malament que no pas l’Esquirol. T’ho pot confirmar. bé. 2. Qui et va motivar a entrar-hi? Jo tenia molt 8. Has fet moltes amistats en aquest ofi- clar des dels 13 anys que volia ser mestre, molt ci? Moltes! Tinc moltes amistats en el llarg del clar. temps, companys, alumnes que s’han convertit 3. A quins centres has treballat en aquesta en amics meus. De fet, els meus amics actuals professió? Més que centres hauria de dir pobla- molts són exalumnes meus. cions, a Sant Cugat, en una acadèmia privada, 9. Has tingut mai algun problema amb algun l’acadèmia Leon, que ha desaparegut, a Lledó, alumne? He tingut molts problemes, evident- a Figueres en cinc dels col·legis nacionals, a ment, quan més jove era més problemes tenia. l’Esquirol i aquí a l’institut de Roda de Ter. De fet, el problema més seriós amb els alumnes 4. Quin dels centres que has anat t’ha agra- va ser fa uns 5 anys que uns alumnes em van dat més? He estat molt bé en molts perquè desestabilitzar. Realment desestabilitzar. Vaig m’agrada treballar a l’ensenyament. Entre els estar al final de curs molt trist. Era la primera ve- que més bé m’hi he trobat hi ha Lledó, perquè jo gada que ho vaig passar molt malament perquè era mestre únic, no em podia barallar amb ningú. estava estacat de peus i mans i no podia actuar En els centres de Figueres, el Bon Pastor, també de cap de les maneres, perquè no tenia el favor molt bé, tenia alumnes gitanos; a el Salvador dels pares i si no tens el favor dels pares, ja pots Dalí, molt bé i a l’Esquirol, encantat. I aquí. Real- plegar. ment gairebé a tots hi he estat bé excepte en 10. Tens alguna afició al marge de la feina? un que jo era el més jove dels mestres i tots els Tinc moltes aficions, moltes. Ja ho sabeu vosal- altres professors eren vells i encara es cantava el tres. M’agraden moltes coses i totes les coses “Cara al sol” en començar, al matí. que faig m’hi dedico a ple rendiment. M’agrada el 5. Per què professor d’anglès? Bé, jo era ciclisme, m’agrada l’excursionisme, m’agraden professor de francès fins que vaig veure que els viatges, m’agrada anar a aprendre llengües, l’anglès s’imposava en el món del turisme, en el fins i tot les mortes. No he parat d’estudiar llen- món social, en el món en general i vaig decidir gües des que tenia 12 anys, no he parat mai que els meus alumnes tenien dret a una llengua d’aprendre’n, quantes més millor. Ara parlo bé més útil. Aleshores vaig estar ensenyant francès quatre llengües i em puc fer entendre molt o bas-
  • 9. ENTREVISTES 11 tant bé amb sis. Estudiar les llengües mortes és va explicar: Joan Antoni em vaig trobar ahir a la per divertir-me. Ah! I la botànica, m’encanta es- rambla de Figueres un parell de lladres que esta- tudiar les plantes. ven robant i es va formar un escàndol increïble. Va venir un policia que estava allà al costat i em 11. Has tingut mai alguna anècdota divertida? va dir: “noi, té, agafa la porra i espera´m aquí fins Anècdotes me n’han passat tantes que podria que torni”, i el policia va sortir corrents darre- omplir un llibre però el que passa és que recor- ra dels lladres i vinga córrer. Passa una hora no dar-les així de cop i volta... L’anècdota que més ve, passen dues hores, passen tres hores, total m’ha colpit és el que em va passar amb un alum- que ja cansat d’esperar vaig dir: “bé, doncs me’n ne que ara deu tenir 46 o 47 anys. Havia estat un vaig a casa”. Quina seria la pregunta? - “Què ha alumne força difícil, per tant com a mestre me les passat amb la porra?”. Sí o no, on és la porra sabia totes i pensava que els alumnes ho tenien i em va dir: “aquí” . Es l’ única vegada que un molt difícil per prendre’m el pèl. Un alumne em alumne m’ha pres el pèl. va prendre el pèl de manera simpàtica perquè m’estimava a mi i jo l’estimava a ell. Aleshores jo Sergi Miarons era bastant jovenet, deu anys més gran que ell, Xavier Puig i me’l creia de tot perquè era molt bon xaval. Em 4t A
  • 10. ENTREVISTES 12 Vaig anar a una escola de Manlleu, però no hi havia escoles municipals a aquella època, així que vaig anar amb un mestre particular que sabia música. Des del primer moment sabia que volia aprendre més que el que em dema- naven, tenia molt clar que així desprès podria anar a una escola a Barcelona. 2. Com és que t’interessés aquest instru- ment en concret? Aquest instrument em va venir molt de cop i volta, perquè quan jo tenia quinze anys ballava sardanes i m’agradaven molt els instruments de copla i el meu pare tocava els de metall de darrere, una tenora. Em va dir que primer ha- via d’estudiar el clarinet i després d’aprendre a tocar el clarinet no me’n vaig anar a la tenora sinó que me’n vaig anar al saxo directament. 3. Quants anys tenies quan vas començar a tocar? Et va costar d’aprendre a manejar l’instrument? Vaig començar molt tard, als tretze o catorze anys. Al principi em va costar molt amb el cla- rinet perquè era una manera d’ensenyar molt antiga i exigien molt, tot era amb llibres. Però després quan vaig començar a tocar el saxo com jo volia, hi tenia més facilitat. Per apren- dre a tocar el saxo vaig ser autodidacte. “Va ser una sensació única” Pep Poblet és una persona coneguda al nos- 4. Has tocat algun altre instrument al llarg tre poble i fa trenta anys que es dedica a la de la teva vida? Quins altres saps tocar? música, concretament a tocar el saxo. Durant He tocat i sé tocar la flauta dolça, el clarinet, aquests anys ha publicat diferents àlbums i el saxo, i dos anys amb la tenora. Però m’he també ha participat en àlbums d’altres músics. guanyat la vida tocant el saxo, ja porto trenta En Pep Poblet ens va repondre molt amable- anys. ment les nostres preguntes. 5. Quan vas treure el teu primer àlbum? 1. Com vas aprendre a tocar el saxo? En vas Com et vas sentir? aprendre en una escola de música? A finals del 1999. Fins a aquells temps ja por- Primer vaig començant a tocar el clarinet, per- tava més de 50 discos participant amb altra què és la mare dels instruments de metall de gent. Quan ja vaig gravar definitivament el meu canya. Tot va començar gràcies al fet que jo va ser una sensació única, ara a l’abril trec el tocava amb un grup d’amics, i per continuar meu quart, em fa il·lusió, però com el primer, tocant amb ells s’adaptava més tocar el saxo. cap.
  • 11. ENTREVISTES 13 6. Com va sorgir la idea de ser el saxo d’en 11.Què en penses de la pirateria? David Bisbal? De la pirateria penso que ha fet mal al mercat Un encàrrec com tants he rebut, em tants anys discogràfic però que també ha obert nous ven- de músic, algú sap que hi ets i li interessa el talls. Encara que davant de la desgràcia que que fas. Vaig rebre una trucada de la compan- la gent ja no compra discos, hi ha la seva part yia que estava preparant la primera gira d’en bona, perquè així s’han vist els que de veri- David quan encara estava dintre de Operación tat s’hi volen dedicar, o sigui aquells que llui- Triunfo, em van preguntar si m’interessaria for- ten i s’arrisquen per aconseguir el que volen, mar part de la banda d’en David Bisbal que i que si per fer-se populars han de penjar les estaven muntant i vaig acceptar. cançons a Internet ho fan sense cap problema. Això ha fet que les discogràfiques guanyin poc 7. De quina manera ha repercutit en la teva o no guanyin res i ja no aposten per artistes vida aquesta experiència? nous i per això els meus dos últims discos És de les que m’ha repercutit més. N’hi ha tres me’ls he produït jo i me’ls venc jo. que m’han repercutit molt i que m’han marcat la meva carrera: treballar amb en Lluís Llach 12.Com et vas sentir quan vas tocar al nou em va marcar en el fet de passar a treballar estadi de l’Espanyol i al Camp Nou? amb el millor artista català, a la televisió amb Va ser una sensació molt bona però et pen- l’Andreu Buenafuente va ser donar-me popu- ses que és irreal. Per exemple quan fas alguna laritat i amb en David Bisbal va ser poder arri- cosa la recordes com a real que ho has viscut bar a fer les gires que sempre havia desitjat. però en canvi la sensació de l’any passat al camp del Barça i la inauguració del camp de 8. Vols continuar amb la teva carrera disco- l’Espanyol, quan vaig acabar cada una de les gràfica? dues coses ho volia recordar i no tenia la sen- Sí, perquè justament a l’abril trec el meu quart sació d’haver-ho viscut. És tan intens que no disc. Continuo tenint la mateixa il·lusió que el t´ho creus i que estàs allà al mig i hi ha 100 primer dia, però com el primer no n’hi ha cap. mil persones i tu toques i la gent et segueix el Ara ja fa quatre anys del meu últim disc i ja que estàs fent. Quan has acabat penses que torna a tocar. no pot ser veritat i no tens la sensació d’haver- ho viscut. 9. Per a tu, què és la música? Per a mi és la meva vida, sempre dic que és Moltes gràcies per poder-nos atendre. el meu hobby i la meva professió, és una gran sort, perquè per a la majoria de la gent la músi- Iris Martínez ca és una afició i no en poden viure i en canvi, Laia Balaguer jo en aquest sentit em considero afortunat. 4t B 10. Tens altres aficions a part de la música? M’agrada molt el ciclisme, tant a nivell de prac- ticar com a esport que jo segueixo. Cada any vaig a veure tantes carreres com puc. Normal- ment vaig al Tour de France, la volta a Espanya i la volta Catalunya. I també com a afició miro futbol i m’agrada molt la muntanya o sigui la naturalesa en general.
  • 12. OPINIÓ 14 El negoci del cor troba normal emborratxar-se fins al punt de no sa- Molts cops hem vist a la televisió éssers que tot el ber ni el que fan. Al dia següent es lleven amb una dia expliquen les seves intimitats, programes del ressaca impressionant i sense recordar el que van cor, sense sentit, amb poc interès cultural i el que fer la nit anterior. Això per al jovent d’ara “mola”; és més lamentable, programes que es fan anome- els tres o quatre que no s’emborratxen ni fumen nar debats i no compleixen les seves regles; no són els rars i no són “guais”. Quan dic beure vull existeixen els torns de paraula ni el respecte mutu dir anar ben begut, borratxo, i no és que els joves entre interlocutors i moderadors. s’emborratxin a dintre la discoteca no, sinó que ara s’ha posat de moda fer el “botellón”, que con- El que és més greu és que hi hagi gent que pu- sisteix a beure la barreja alcohòlica que es porta gui viure de tot aquest món fètid, explicant el que preparada de casa, abans d’entrar a la discoteca. passa i deixa de passar entre les parets de casa Perquè és clar és molt més econòmic que no anar seva. a la discoteca i comprar els “cubates”. Una quantitat excessiva d’euros són el que mouen Un dels temes més preocupants és que el jovent tot aquest món; les revistes del cor, debats i pro- no només es conforma amb beure, sinó que cada grames de la televisió, periodistes, paparazzis,... vegada més es prenen substàncies perilloses i Molta gent viu a costa d’envair la intimitat de fa- il·legals. Tothom té coneixements sobre el tema mosos, de perseguir-los i molestar-los per allà on però tot i així, la gent no té clar que a mida que vagin. van passant els anys si això no s’atura, pot acabar amb la mort. Una altra qüestió de tot això és el fet que aquests programes televisius de penosa i a vegades També és preocupant que cada vegada més els inexistent temàtica es mantinguin setmana rere joves s’incorporen a aquest món quan encara no setmana com a líders d’audiència. tenen prou capacitat per decidir. Per tant, el grup que envolta la persona és molt influent a l’hora de En conclusió: faig una crida a boicotejar i a parar decidir què ha de fer i què no ha de fer. Moltes ve- aquest negoci de masses que a tantes persones gades, la persona imita el que veu, el que sol fer la fa mal, des dels famosos atacats, fins als milions gent del seu entorn, és a dir, segueix la moda del de persones que perden el temps davant de la seu grup per tal de no ser marginat. Els adoles- televisió. Demanaria a la gent que té dos dits de cents cada vegada més creuen que el fet de tenir front, que no contribueixin a l’augment de l’èxit un cigar entre els dits els fa més grans. que té tot el que està relacionat amb aquest afer. Els joves que s’emborratxen quan surten de festa Gerard Parés afirmen que ho fan per divertir-se, per no tenir tan- 1r Batxillerat ta vergonya,... I jo em pregunto: no ens podem di- vertir sense emborratxar-nos? Crec que sí! A part, Confonem passar-nos-ho bé amb si beus molt, pots patir un coma etílic o passar la beure? nit vomitant i al dia següent tenir molt mal de cap. La joventut d’aquests últims anys relaciona el con- cepte sortir de festa i beure per passar-ho bé. Si no En definitiva, l’alcohol i les drogues no són l’única beus, no t’ho passes bé. I la veritat és que en els manera de solucionar els problemes ni l’única anys dels nostres pares, el concepte beure estava manera de divertir-se, a més no et fan més gran mal vist, només s’emborratxaven els tres o qua- sinó més petit i en el futur poden ser font de con- tre, els típics que es quedaven fins a les “tantes” flictes personals. a la discoteca ben beguts i fumats. Però és que ara és tot el contrari, només són tres o quatre els Irene Serra joves que no beuen ni fumen, i la resta dels joves 1r Batxillerat
  • 13. SORTIDES 15 Sortida a Barcelona atrevida i novedosa i el treball dels personat- El dimecres dia 10 de febrer, els alumnes de ges va ser excel·lent, a més hem de destacar 4rt ESO vam anar d’excursió a Barcelona. El que ells eren coneguts de sèries catalanes. motiu d’aquesta sortida era la visita al museu En definitiva vam gaudir d’un dia molt complet. Picasso i anar a veure l’obra de teatre L’auca del senyor Esteve, al Teatre Nacional de Cata- Ernest Puntí lunya. Marta Pascuet Durant el matí vam fer una visita guiada al mu- Marc Coromina seu. Allà, una guia ens va explicar els lligams Xavier Serrallonga de Picasso amb dues ciutats tan emblemàti- 4t C ques com són París i Barcelona; a banda tam- bé ens van explicar algunes curiositats sobre la Sortida de batxillerat a Barcelona vida de Picasso i el seu aprenentatge artístic. El dia 18 de febrer els cursos de 1r i 2n de ba- En acabar la visita, vam tenir una estona lliure txillerat vam anar a Barcelona tot el dia. Al matí per anar a dinar pels voltants de la plaça Cata- vam visitar l’IEC (Institut d’Estudis Catalans), lunya. Durant aquesta estona, els alumnes es un organisme que es dedica a la normativitza- van poder relaxar i veure l’ambient del centre ció de la llengua catalana, és a dir, a establir no- de la ciutat. A dos quarts de quatre, l’autocar ves normes gramaticals i ortogràfiques, a ava- ens va passar a recollir per portar-nos al TNC. luar si certs mots s’han d’incorporar al català, Vam anar a veure L’auca del senyor Esteve, a fer estudis sobre l’ús de la nostra llengua... lectura obligatòria dels alumnes de 4rt d’ESO Vam poder veure algunes zones de l’edifici d’aquest curs. L’obra de Santiago Rusiñol però no es pot visitar tot perquè actualment tenia la peculiaritat d’estar ambientada en la hi ha molta gent treballant-hi. A l’explicació postguerra i el franquisme. Aquesta adaptació ens van ensenyar els nous diccionaris que es- de l’obra no va acabar de convèncer els alum- tan en procés d’elaboració com un diccionari nes que esperaven veure el temps real en què valencià-balear-català, dialectal, de termino- Rusiñol va escriure l’auca. L’escenografia era logia científica, de topònims, etc. L’únic nor-
  • 14. SORTIDES 16 matiu però és el Diccionari General de l’Institut i prendre consciència sobre la necessitat de d’Estudis Catalans. Seguidament vam dirigir- l’estalvi d’energia. nos cap a la Biblioteca Nacional, que conté tot allò publicat i enregistrat en català, documents de gran valor històric, zones personals on tenir privacitat per treballar, etc. No s’hi pot acce- dir tan fàcilment com a una biblioteca pública, sinó que cal estar fent alguna recerca, ser es- tudiant d’universitat o buscar alguna cosa molt concreta. Antigament havia estat un hospital, l’Hospital de la Santa Creu. Durant el franquis- me, va ser tancada una temporada. A la tarda vam anar a veure l’obra de tea- tre El Cafè de Carlo Goldoni. És una ironia a l’estupidesa humana, fa un retrat del compor- tament insensat, però alhora alleuja les ferides amb una dosi de comprensió. Els protago- nistes són Ridolfo, un cafeter, don Marzio, un home que no se sap callar res i Eugenio, un noble addicte al joc. Els problemes constants del senyor Eugenio són el tema de conversa al cafè, on Ridolfo intenta arreglar la situació i don Marzio l’embolica. Després de la desco- Trobada esportiva territorial de cen- berta d’un secret del senyor Flaminio l’acció es tres educatius de secundària desborda i acaba en un final d’allò més conso- El passat dia 24 de març, els alumnes de 1r lador. de batxillerat van participar a la Trobada Es- Vam gaudir de l’obra, i les visites van ser, en portiva de Centres de Secundària que organit- general, interessants. za el Consell Esportiu del Baix Llobregat. Les activitats es van dur a terme al Canal Olímpic Andrea Freixa del Castelldefels. En total hi van participar uns 2n Batxillerat 5000 alumnes que van poder gaudir de totes les activitats lúdiques i esportives. L’objectiu Sortida al Parc Eòlic de Rubió de la trobada és fomentar la convivència i el Els alumnes de 2n d’ESO de l’institut vam vi- respecte als altres a través de l’esport. Cal dir sitar el Parc Eòlic de Rubió, els dies 22 i 23 de que els alumnes del nostre institut van fer un març. La sortida estava organitzada pel depar- bon paper en totes les activitats en què van tament de Ciències Experimentals. L’objectiu participar. de la sortida era observar el funcionament dels molins de vent que aprofiten una energia re- novable amb la finalitat d’aconseguir energia elèctrica. Tot i que el temps no va acompanyar cap dels dos dies de la visita, els alumnes vam poder veure la magnitud d’aquestes instal·lacions
  • 15. DENUNCIEM 17 Els papers del pati i les guixades a les taules a les classes de català, de matemàtiques, de és un tema preocupant per l’alumnat i profes- socials, etc. Les guixades es produeixen amb sorat del nostre centre. retoladors permanents, llapis, bolígrafs i “ti- ppex”. Com és evident, la direcció i el professorat intenten posar remei en aquest assumpte. Hi ha unes brigades de neteja organitzades per cursos. Cada setmana, un grup del centre s’encarrega de netejar el pati cada dia. El seu tutor fa grups respecte el nombre d’alumnes que hi ha per classe i surten al pati a fer aques- ta tasca. S’intenta fer el màxim de bé possible. Després hi ha els càstigs per qui pinta les tau- les. La direcció creu que el millor càstig és fer netejar les taules de l’institut fora de l’horari La mandra d’anar a llençar un paper a la pape- escolar. El càstig és proporcional amb l’estil de rera, la poca punteria des d’una certa distàn- pintada que ha produït la persona implicada. cia o bé el poc interès en l’aspecte del nostre pati fa que aquest problema augmenti per mo- Esperem que aquestes línies ajudin a reflexio- ments. nar i així entre tots respectar el material i l’espai del nostre centre. El tema de les taules guixades és un altre punt d’aquest problema. A cada aula es po- Marta Pascuet Gonfaus den trobar taules completament pintades, Aina Palacios López o bé ratllades. El motiu d’aquesta decoració 4t C és l’avorriment, les poques ganes de treballar d’alguns alumnes, o bé la inspiració sobtada
  • 16. ESCOLA VERDA 18 Els alumnes de segon de l’optativa d’educació ambiental hem estudiat el cost de la fabricació de l’alumini. L’alumini s’extreu de la bauxita i els principals països productors d’alumini són l’Índia, el Brasil, Guinea i Jamaica. Però l’alumini no es fa servir en estat pur, perquè és massa tou i s’ha de bar- rejar amb altres materials per tal que sigui més dur. El seu punt de fusió és de 660ºC, és un bon conductor elèctric i tèrmic i es rovella poc. És 100% reciclable. Per reciclar-lo cal un 5% de l’energia necessària per crear-lo, és a dir, per crear-lo cal l’energia de 150 bombetes de 40Wh i quan es recicla només l’energia de 7,5 bombe- tes. Se’n pot reciclar molt poc perquè costa separar-lo de bosses de cafè (capes premsades de plàstic i d’alumini), paper d’alumini oliós i de fragments massa petits, brics (tres capes: plàstics, cartró i alumini), pots per esprais (plàstics i productes tòxics), etc. Durant la fabricació de l’alumini es creen molts residus, que són tòxics, fangs vermells, pols de quitrà, diòxid de sofre, etc. Cost de la fabricació de l’alumini: De 40W enceses durant 1 hora. Cost del reciclatge de l’alumini: De 40W enceses durant 1 hora reciclat.
  • 17. ESCOLA VERDA 19 Hem fet una enquesta sobre l’ús de l’alumini per embolicar l’esmorzar. 1. Compres l’esmorzar al bar o el portes de casa? 2. Si el portes de casa, l’emboliques amb paper d’alumini? Alternatives al paper d’alumini: El primer trimestre vàrem recollir 400g d’alumini dels esmorzars. Més endavant tornarem a fer una altra recollida. Des d’aquí us animem a deixar de banda el paper d’alumini i a utilitzar una de les alternatives que us hem dit.
  • 18. LITERATURA 20 Estúpidament enamorada Tancava els ulls i notava la besada d’un líquid glaçat damunt la meva pell, relliscant com perles de cristall i fonent-se en la meva roba. No volia obrir els ulls. Notava la roca dura i suau sota el meu cos, que se’m clavava als omòplats. “Penso, és a dir que existeixo”, vaig pensar amb ironia. Descartes. Un gran home ple de parau- les que imperen en el món actual, reverenciat i valorat més després que el seu cor deixés de bategar, com tots els grans pensadors, ja que un geni que no menja és doblement geni. Vaig agafar un grapat de sorra amb tanta força que se’m clavaven les pedres minúscules i punxegudes als palmells. Al nas m’arribava olor d’humitat, de pols molla, i l’aire viciat que im- pera en els espais tancats. La pell se m’eriçava en notar aquell fred gairebé polar, i calfreds em recorrien l’esquena. Segur que es veuria el baf de l’alè surant des dels meus llavis i desfent-se en l’aire. Vaig mig aixecar una parpella. No, no ho volia veure. No volia veure res. Estava tan tranquil·la, estirada en aquell immens pou de boira i de buidor... Era el meu nirvana personal, tot i que humit, fred i silenciós. “El Nirvana és l’absència de desig”, vaig recordar. “El desig és font de sofriment i d’infelicitat”. La sang va rajar-me de la mà, però no m’importava. No... La calma, aquella melodia sense notes, flotava a l’aire. Una gota de sang va caure a la roca, però no em vaig moure. Perdre sang era una bona penitència. “Però no sé per què n’he de fer”, vaig pensar després, i llavors vaig recordar: “Per estúpida”. Vaig tancar els ulls amb més força i vaig serrar les dents, intentant que l’onada de sentiments em recorregués i s’evaporés, deixant-me en pau. Pau... Una pau muda, cega i sorda. Però era suficient. Aquesta pau requeria absolut silenci per part meva. No pensar, una feina relativament senzilla si no mirava, no escoltava, no feia res. Sagnava. Vaig afluixar la mà. Les defenses de la meva ment es van esquerdar i van desfilar davant meu els records. Vaig gemegar i vaig estrènyer amb més força que abans la sorra. Uns quants grans punxeguts van entrar dins de les ferides i se’m van escapar unes quantes llàgri- mes; de dolor..., de tristesa, de ràbia, d’humiliació..., de què sé jo. Vaig tancar amb més força les parpelles i em vaig obligar a aturar les llàgrimes. “Per què? No et veu ningú”, va dir-me aquella veueta dèbil, mig difusa, covarda i mel·líflua que sempre m’aconsellava que em rendís. “Què li diu una pedra a una altra?”, pensava, mordaçment, notant aquella ironia ximple que a vegades es feia necessària. “La vida és dura”. Recordava haver sentit a algun lloc aquest patètic acudit, però no sabia on. “És igual, tampoc té importància”. Vaig obrir els ulls, amb la mirada encara emboirada per culpa de les llàgrimes. Notava la coïssor de les pedretes entre la carn i la sang.
  • 19. LITERATURA 21 Vaig gemegar de dolor, i vaig sentir l’eco del gemec enllà dels corredors foscos, glacials i ro- cosos. La cova era freda no només de tacte, sinó també de vista: corredors obscurs i tètrics, goteres cada dues passes, pedres i ombres de tenebres. El seu cor..., també era negre? “I el meu?”, em vaig preguntar. “Com està el meu cor?”. Vaig tancar els ulls de nou i vaig palpar-me el pit, intentant trobar el meu cor sota la pell pàl·lida, una fina membrana que m’embolcallava els òrgans, els ossos, i també el color de l’ànima. “Potser ja no em queda res”, vaig pensar, en no notar els batecs. I llavors un torrent de records em va inundar. El cel plorava amb una mirada grisa i turbulenta. Jo agafava fort el paraigües perquè bufava un vent violent que onejava els cabells i els fuetejava contra la cara. Mirava la carretera, procurant travessar sense que cap maleït cotxe m’esquitxés la jaqueta. Vaig travessar en veure, diluïda per la pluja, una llum verda del semàfor. Just quan acabava de creuar triomfalment el pas de zebra, vaig ficar el peu dins d’un bassal. Havia començat a renegar amb fúria. Un noi que em passava pel costat va murmurar algun im- properi sobre l’educació. Llavors, un cotxe va passar i el va esquitxar de dalt a baix i va renegar fins i tot amb més vehemència que jo. Em vaig riure d’ell. No sé per què, es va unir a les meves rialles i em va convidar a un cafè. El nostre primer cafè. Poc després van arribar els detalls romàntics, les escapades pel passeig, les cites al cine, i des- prés als restaurants. Recordo amb tota vivesa el nostre primer petó. Em va rodejar lentament la cintura, i em va somriure amb els ulls entremaliats. Va acostar lentament el seu rostre cap a mi, i va plasmar els seus llavis contra els meus. Els ulls se’m van tancar instantàniament mentre notava el tacte dels seus llavis, la seva saliva, i les nostres llengües entortolligades, acaronant- se amb una dolçor desesperada. Recordo que em vaig aferrar a la seva samarreta, ja que era una tarda càlida de finals d’agost, tres mesos després de conèixer-nos, en part per no caure, i en part perquè necessitava sentir-lo més a prop. També recordo les seves mans descobrint el meu cos, mentre uns raigs de llum es filtraven per la persiana gairebé abaixada del tot de la seva cambra. I, per damunt de tot, recordo els seus ulls de cafè amb llet, de xocolata dolça, mirant el món, bri- llant, somrients, entremaliats i atrevits. Aquells enormes ulls escrutant-me el rostre, tan tendres, amb la certesa absoluta que sóc seva. “Era seva”, vaig pensar, però no va funcionar. Havien passat molts mesos, i l’havia vist agafat de la mà de la dolça noia de cabells castanys i mirada d’àngel, però seguia essent seva. Segueixo essent seva. Estúpidament enamorada. Laia Muntadas 4t C
  • 20. PLÀSTICA 22 Com es fa un gravat En el gravat s’obtenen imatges idèntiques mitjançant una planxa que s’ha fet prèviament. Entre els tipus més senzills de gravat hi ha el linòleum, que és un material dur i flexible al mateix temps, fàcil de treballar. Consisteix a rebaixar la planxa amb unes eines anomenades gúbies, les zones de la planxa de linòleum que volem que siguin de color blanc, i es deixen en relleu les zones que es preveu que siguin traços negres. Després, s’entinta la planxa amb un corró, es col·loca sobre el paper, es pressiona amb el tòrcul i ja està feta l’estampació. Ma. Rosa Terradellas Professora de plàstica
  • 21. AMPA 23 S’empobreix el llenguatge juvenil? com ho fa el món globalitzant i la societat És un tòpic força estès creure que tot temps d’aquesta primera dècada del XXI marcada passat fou millor. Estem convençuts que per l’ús generalitzat de les noves tecnologies. “abans” feia molt més fred que ara, tot i que no Això no obstant, mai els joves s’havien comu- disposem de registres fiables que ho indiquin nicat tant com ara. Que no ho fan amb el Fabra ni tenim en compte factors que ho matisin; als dits, és evident. Practiquen el llenguatge afirmem sense dubtar que “abans” es menja- que els permet entendre’s i abordar els temes va millor i més sa que avui dia, descomptant tabú amb formulacions prou críptiques per la gana i el desconeixement de tants aliments comprendre’s entre ells i alhora blindar-se a nous. I sentim diagnosis catastròfiques sobre l’accés dels adults. I tot plegat, per poc objec- la fi propera del català basades en la suposada tius que siguem, salvant les distàncies afegi- pobresa del llenguatge atribuït actualment als des per l’aparició dels mòbils i d’internet, voleu joves. Però, ben mirat, és tan dolenta la quali- dir que varia tant de l’hermetisme de les dues tat de la comunicació dels joves? O, per dir-ho o tres generacions anteriors? Els canvis pro- d’una altra manera, és de menys qualitat que funds operats des de la dècada dels seixanta la de les generacions anteriors? O, ras i curt, ençà són, en tot cas, d’índole més ideològi- és més pobre el llenguatge juvenil que el dels ca. Han canviat les motivacions i objectius de adults? l’esperit rebel inherent als joves, el llindar de la maduresa, les relacions familiars, les modes, Els que vaticinen el desastre barregen, sovint, els gustos i el consum. nivells de comunicació diferents. Solen coinci- dir a culpar l’ús massiu i prioritari de les noves Potser valdria la pena abans d’esquinçar- tecnologies com a factor determinant. Creuen nos els vestits de tan malament com parlen que l’aplicació sistemàtica d’abreujaments els joves, parar-nos a escoltar com parlen i paraules sincopades, la transcripció siste- els adults. Constatarem una pèrdua constant màtica de sons així com el fet de prescindir de d’expressions genuïnes de la nostra llengua mots en l’escriptura dels sms del telèfon mòbil –a menys que pugem a la tercera edat-. Filant són símptomes d’una subversió inacceptable prim ens atiparem de sentir barbarismes i pa- del llenguatge escrit. En el mateix registre, els raules d’argot provinents del castellà. I el que fa un mal d’ulls que els esborrona llegir correus és més greu, observarem l’aprimament del electrònics empeltats d’aquesta normativa lèxic. Tot plegat fruit del consum passiu d’un transgressora que suposen una pèrdua irrepa- cert tipus de programes de televisió i del con- rable del llenguatge escrit. seqüent abandó de la lectura. Llegir és el que realment ens enriqueix, ens dóna recursos i En un altre nivell, molts adults s’esgarrifen ens fa més lliures, siguem joves o no tant. quan senten parlar els joves en un argot que els resulta xocant, malsonant i incomprensible. Pep Palau Els atribueixen, en aquest cas, una suposada pobresa de pensament, un desconeixement de la llengua pròpia i –el que per alguns aca- ba essent el pecat mortal- una contaminació insuportable del castellà invasor i destructor. És cert que el llenguatge juvenil avança, evo- luciona i es transforma molt ràpidament, tant
  • 22. RECOMANEM 24 Títol: Legiones Malditas Títol: Demà encara volaran les orenetes Autor: Santiago Morata Autor: Joan Roca Editorial: Ediciones B Editorial: Barcanova Aquesta novel·la ens situa a l’antiga Roma, en- Demà encara volaran les orenetes explica la tre els anys 209 aC-202 aC. En aquells anys la història de la Laia. L’Albert, un noi molt impor- república romana es veu assetjada per Anníbal. tant en la seva vida és qui publica el diari que li En aquell moment, per frenar les tropes car- ha donat la Laia, juntament amb altres articles tagineses a Hispània, Púbil Corneli Escipió, el i explicacions. nostre protagonista hi és enviat per combatre La Laia és una adolescent que pateix anorèxia. contra els cartaginesos. Només començar la Ella no s’adona de la situació, però és la seva seva campanya, Escipió aconsegueix conque- mare qui veu el problema i la intenta ajudar. La rir Cartago Nova, amb aquesta comença un se- relació entre elles dues és terrible. La Laia, fi- guit de victòries contra el enemics. nalment, accepta el seu problema i es posa en Després d’aquesta campanya, tot i les burles mans de professionals. Tot avança bé i sembla que rebrà del senat romà, Escipió proposa de que la malaltia estigui superada. Però un fet fa portar la guerra a Àfrica. Amb aquesta campan- canviar d’opinió a la Laia. ya només disposarà d’unes legions que van La història és molt entenedora i el fet que es- ser desterrades feia uns 15 anys pel poc valor tigui escrita en diferents registres fa molt més que havien demostrat en una de les derrotes interessant la seva lectura. més humiliants que mai Roma havia patit. En El llibre és molt interessant perquè parla d’un aquesta campanya aconsegueix una de les mi- problema bastant freqüent entre els adoles- llors victòries de la història de Roma i posa fi a cents: l’anorèxia i la bulímia. 20 anys de guerra amb els cartaginesos. Núria Rierola El llibre té 800 pàgines, però és tan bo que 4t A sembla que no en tingui ni 50. T’enganxa tant que no pots parar de llegir. Roger Rovira 4t A
  • 23. RECOMANEM 25 Titol: La huerfana Títol: 2012 Director: Jaume Collet Serra Director: Roland Emmerich. Actors: Vera Famiga, Peter Sarsgaard, Isabe- Actors: Chiwetel Ejiofor, Amanda Peet, Oliver lle Fuhrman, CCH Pounder. Platt, Thandie Newton, Danny Glover, Woody Harrelson i Thomas McCarthy. Kate i John Coleman són un matrimoni jove que tenen dos fills, en Daniel un nen de 12 anys i la La pel·lícula comença al 2009 quan un cien- Max, una nena que és sordamuda. La Kate en el tífic anomenat Adrià viatja a l’Índia on es tro- seu tercer embaràs va perdre el tercer fill que es- ba el seu amic Satnam que ha descobert que peraven i això li va provocar un gran trauma emo- el sol està provocant unes reaccions físiques cional que contínuament li provoca insomni i una que eleven la temperatura del nucli de la Terra. forta depressió. En John convenç la seva dona Adrià torna a Washington on informa al pre- perquè adoptin una nena òrfena i n’adopten una sident dels EUA de la situació. Al 2012 quan que es diu Ester. El matrimoni en veure la madu- ja s’ha confirmat la catàstrofe que s’acosta, resa i talent artístic de la nena queden meravellats el president demana ajuda als països més in- i decideixen adoptar-la. Al principi tot va com si dustrialitzats perquè col·laborin a construir uns fos un somni però a poc a poc l’Ester comença a vaixells submarins a l’Himàlaia per tal de sal- mostrar una actitud molt desagradable i violenta var els multimilionaris i els famosos. Els des- amb la família i els altres nens de l’escola. La ve- afortunats que no hi puguin anar hauran de ritat és que l’Ester amaga un secret molt fosc i pagar 1.000 milions d’euros per persona per que mai ningú no es pot imaginar. poder salvar-se. Els maies ja ho havien predit fa molts anys. És una molt bona pel·lícula de terror, sap man- Recomanable pels efectes especials. Hi ha uns tenir en tot moment l’espectador pendent de la paisatges molt bonics de molts llocs del món. història. Un dels punts forts d’aquesta pel·lícula és l’evolució de la nena en la història i la tensió Iris Martínez que ens provoca cada escena en què l’Ester fa 4t B de les seves. David Alivia 4t B
  • 24. CUINA 26 Un Menú per a un dia de festa Rissotto Ingredients per a 4 persones: Preparació: 1. Primer de tot es posa a sofregir la ceba a foc lent fins que quedi tova i de color blanc. 2. Seguidament es posen els ceps (un cop s’hagin posat en remull una estona) amb la ceba i també l’all i julivert 3. Després de 5 minuts es tira l’arròs a la paella on hi ha la ceba i els ceps, i es deixa ros- sejar durant 1 minut. 4. S’afegeix el brou a poc a poc, a mida que l’arròs ho demani. Deixarem que l’arròs es vagi fent durant 20 minuts. 5. Quan falti 1 minut per apagar el foc hi tirarem la crema de llet. Just abans de tancar el foc s’hi posa el formatge parmesà. 6. Es retira la paella del foc, es tapa i es deixa reposar durant uns cinc minuts aproximada- ment. Ja es pot servir! Vedella amb ceps Ingredients: Preparació: 1. Agafem un bol, ple d’aigua, hi afegim els ceps i els deixem una bona estona en remull. 2. Tallem la ceba molt prima, i la posem a foc lent a sofregir. 3. A la mateixa olla, hi tirem els alls, posem els 12 talls de vedella juntament amb els ceps i
  • 25. CUINA 27 l’aigua on hi han estat en remull, després hi posem la nou moscada més el got d’oli i ho deixem tapat a foc lent durant una hora i mitja. 4. Havent passat l’hora i mitja, traiem només la vedella, i la posem en una plata. 5. Finalment, passem per la batedora el sofregit de l’olla i els ceps, i ho tirem per sobre la carn. I ara sí, ja es pot servir! Tiramisú Ingredients per a 4 persones: Preparació de la crema: 1. Separar el rovell de la clara, afegir-hi el sucre i remenar una bona estona fins que es des faci. Afegir-ho al formatge mascarpone. Batre les clares i afegir-ho també al mascarpone. Preparació dels melindros: 1. Sucar els melindros amb el cafè, sense passar-se. Col·locació en el recipient: 1. Col·locar-los en un recipient de vidre formant una capa. Després es cobreixen amb part de la crema, al damunt s’hi fa una altra capa de melindros i una de crema, i finalment tirem el cacau amb un colador. Deixar-ho un mínim de 8 hores a la nevera. BON PROFIT! Aina Palacios Neus Santamaria Judit Cervera 4t C
  • 26. ENTRETENIMENTS 28 Les expressions més repetides dels professors Sabeu trobar a quin professor/a corresponen aquestes expressions ? -Si xerreu, els dibuixos no funcionen... -Agafeu los paquets i vés-te’n a dalt! -Cuando yo era pequeño... -Però tu què hi tens al cap! -Eeeeeh? Eeeeh? Ho heu entès? -Ha quedat clar? (sense resposta) segur? -El dia que aproveu tots faré la vertical! -Si la classe no està endreçada, no començo. -No començo fins que estiguem a 38 decibels -Negatiu! -Si no ho enteneu, aviseeeu! -Perdoni, som amics vostè i jo? Doncs per què em tracta de tu? -Jo tinc el cotxe a la porta. -Voleu callar una miquete! -De tonto no tengo ni un pelo. -Si no ho enteneu, aviseeeu! Entren a la travessa: Joan Antoni Herrera, Margarita Rusiñol, Rosa Bertran, Rosa Terradelles, Basili Martínez, Lluís Tomàs, Montse Biarnès, Montse Cañellas, Emi Yebra. Judit Cervera i Anna Domènech 4t C
  • 27. ENTRETENIMENTS 29 Sabeu a quin professor/a corresponen aquestes fotografies?