Una altra globalització és possible

14,814 views
14,751 views

Published on

Published in: Business, News & Politics
0 Comments
11 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
14,814
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
12,107
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
11
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Una altra globalització és possible

  1. 1. UNA ALTRA GLOBALITZACIÓ ÉS POSSIBLE Per Sara León, Laura Benejam, Aida Umbert i Margarita Mascaró.
  2. 2. Índex <ul><li>Què és la globalització? </li></ul><ul><li>Dogmes de la globalització </li></ul><ul><li>El govern mundial de la globalització </li></ul><ul><li>Regles a favor dels més rics </li></ul><ul><li>Els resultats d’aquesta globalització </li></ul><ul><li>Repúbica democràtica del Congo </li></ul><ul><li>Etiòpia </li></ul><ul><li>Argentina </li></ul><ul><li>Amazònia </li></ul><ul><li>Índia </li></ul><ul><li>Governar la globalització </li></ul><ul><li>Equitat entre nord i sud </li></ul><ul><li>Globalitzar la pau, el desenvolupament i drets humans </li></ul><ul><li>Gent que fa coses i què pots fer tu </li></ul><ul><li>Mapes </li></ul>
  3. 3. GLOBALITZACIÓ Conjunt de processos que fan que el món sigui cada cop més integrat i interdependent. és Profunds desequilibris: els països pobres del Sud i els immigrants d’aquests països no poden treure profit dels guanys Fets d’aquesta globalització que canvien la vida i poden millorar-la: -Abaratiment del transport -Facilitats de comunicació -Increment de l’intercanvi de béns, serveis coneixements i informació Amb conseqüències “ més mercat i menys estat” Consum desmesurat Productes valorats en funció de la seva marca
  4. 4. DOGMES DE LA GLOBALITZACIÓ Principis fonamentals de la globalització neoliberal Lliure circulació de capital Lliure comerç mundial Lliure implantació dels centres de producció Possibilitat d’implantar les empreses lliurement per abaratir els preus dels productes Possibilitat de circulació lliure de capitals, sense restricció de fronteres Més comerç internacional = més lliure competència i millors preus ( amb aquest principi, els països del Sud es fan mes atractius, perquè hi ha mà d’obra barata i menys normes)
  5. 5. Organismes, institucions i associacions internacionals per garantir el funcionament de la globalització. Funcionen com un “govern mundial” que ningú no ha elegit OCM: Regula el comerç mundial, apostant per la supressió de les barreres comercials per davant de qualsevol norma social o ambiental. FMI: Supervisa i dirigeix les polítiques macroeconòmiques del món, imposant estrictes receptes econòmiques neoliberals als països del Sud. Banc Mundial: S’encarrega de prestar diners als països en desenvolupament, condicionant-los al compliment de les condicions de l’FMI. G-8: Tracten temes de comerç internacional, relacions amb els països del Sud i política macroeconòmica.
  6. 6. Regles a favor dels mes rics Globalització:els més rics sempre hi guanyen i els més pobres sempre i perden: -Empreses transnacionals aprofiten els avantatges dels països del sud se´n porten els beneficis cap el nord. -Afavoreix el consum dels productes mes publicats. -El preu de les matèries primeres es fixa als mercats del nort . -L’especulació financera per davant de léconomis productiva. -Els països del nort posen fortes restrinccions a l’accés dels països del sud a la tecnologia. -Es restringeix cada vegada més la circulació de persones. -Els països del nord mantenen un fort aparell militar al servei dels seus interessos econòmics.
  7. 7. ELS RESULTATS D’AQUESTA GLOBALITZACIÓ Són desoladors amb un increment gran de la desigualtat i moltes situacions de pobresa extrema. Cada dia més de 50.000 persones moren de fam El patrimoni de les tres fortunes majors del planeta equival al que produeixen els 48 estats més pobres. El 45% de la població mundial tracta de sobreviure amb menys de 2€ al dia. Els recursos naturals s’esgoten, hem superat en un 20% la capacitat de regeneració dels recursos del planeta. Una cinquena part de la humanitat acapara les quatre cinquenes parts dels recursos de la Terra. L’efecte hivernacle produit per les emisions a l’atmosfera de determinats gasos provoca l’augment de la temperatura. Això significa que els pols es niran funguent, el nivell de l’aigua pujarà i ecosistemes complets desapereixeran. Com a conseqüència de tot això les generacions futures ho patiran molt.
  8. 8. REPÚBLICA DEMOCRÀTICA DEL CONGO: GUERRA I RECURSOS NATURALS <ul><li>Què és necessari? </li></ul><ul><li>Democratització dels estats amb dictadures </li></ul><ul><li>Reforçar mecanismes de prevenció i resolució de conflictes de Nacions Unides </li></ul><ul><li>Consolidar eines per garantir l’acompliment dels drets humans </li></ul><ul><li>Limitar i controlar la producció, tràfic i comerç d’armes </li></ul><ul><li>Responsabilitzar les empreses que comercien amb grups armants que promouen conflictes bèl·lics </li></ul>Al Congo, en els darrers 10 anys poden haver mort 4,7 milions de persones a causa d’una guerra caòtica. És una guerra per aconseguir controlar cinc minerals que hi són en gran quantitat.
  9. 9. Etiòpia <ul><li>- ocupa el lloc 169 en la classificació de desenvolupament humà. </li></ul><ul><li>-l’esperança de vida és de 45’7 anys i un 82% de la població viu amb menys d’un euro al dia. </li></ul><ul><li>-el cafè soposa un 54% de les exportacions i el seu preu a caigut un 50% en tres anys.Les 700.000 famílies que en depenen són abocades a la fam. </li></ul><ul><li>Per solucionar el problema de la desigualtat entre països es necessari: </li></ul><ul><li>1-condonar el deute extern </li></ul><ul><li>2-aconseguir que el comers mundial afavoreixi els països mes pobres i no nomes les grans empreses. </li></ul><ul><li>3-desenvolupar fons internacionals i projectes de cooperació per satisfer les nessessitats humanes basiques del món. </li></ul><ul><li>4-reconèixer el dret de seguretat alimentariacoma dret bàsic i recuperar estructures tradicionals de produccciód’aliments. </li></ul>
  10. 10. QUÈ VA PASSAR? A Argentina s’aplicà una estricta recepta neoliberal i una corrupció política generalitzada. Durant més d’una dècada, Argentina va imposar una fictícia paritat entre dòlar i peso, va privatitzar empreses i serveis, va veure com els capitals fugien…El deute extern va arribar a ser el 130% del PIB, imposible de pagar. <ul><li>RESULTAT: </li></ul><ul><li>Profunda crisi política actual. </li></ul><ul><li>El 57% de la població està per sota del llindar de la pobresa (més de 4 milions són infants) i un 27% per sota de la indigència . </li></ul><ul><li>QUÈ ÉS NECESSARI? </li></ul><ul><li>Universialitzar la protecció social. </li></ul><ul><li>Humanitzar les receptes econòmiques de l’FMI. </li></ul><ul><li>Regular la lliure circulació de capitals i eliminar els paradisos fiscals. </li></ul><ul><li>Regenerar la classe política, eliminant la corrupció i el populisme irresponsable . </li></ul>ARGENTINA, infants morts de fam en un país ric
  11. 11. Amazònia Però pateix un imparable procés de destrucció. Un 15% de la selva ja ha estat destruïda. Des dels anys 17 s’ha perdut una àrea del bosc de la grandària de França. L’Amazònia és el bosc tropical més gran del món i l’ecosistema més ric. També és la llar de diverses poblacions indígenes. La principal causa de destrucció és l’extracció de fusta. El 80% d’aquest és il·legal. A més d l’extracció hi ha projectes de mineria, d’agricultura productiva, etc. Per solucionar la desforestació es necessari reforçar els treactats de protecció del clima, garantir l’explotació sostenible dels recursos naurals. Protegir els pobles indígenes i els seus habitats naturals..
  12. 12. ÍNDIA: ESTORES I TREBALL INFANTIL El treball infantil està teòricament prohibit per la legalitat internacional, però és com una plaga que s’estén per tot el món <ul><li>Uns 250 milions d’infants entre 5 i 14 anys treballen </li></ul><ul><li>Més de 50 milions d’infants menors de 12 anys treballen en formes intolerables(esclavitud, prostitució, reclutament com a soldats...) </li></ul><ul><li>Només a la Índia, el nombre d’infants que treballa és entre els 15 i els 100 milions. </li></ul>Molts d’aquests nens explotats treballen per pagar deutes contrets pels seus pares, i ho fan en condicions d’esclavatge : jornades de 12 hores, maltractaments, menjar insuficient... <ul><li>QUÈ ÉS NECESSARI? </li></ul><ul><li>Obligar al compliment dels tractats internacionals contra el treball infantil </li></ul><ul><li>Adreçar l’ajuda internacional al desenvolupament a garantir l’escolarització de tots els infants del món </li></ul><ul><li>Introduir normatives comercials de prohibició de productes elaborats amb treball infantil </li></ul><ul><li>Impulsar el comerç just </li></ul><ul><li>La indústria de les estores també utilitza el treball infantil: fina a un milió d’infants poden treballar fent estores </li></ul>
  13. 13. EQUITAT ENTRE NORD I SUD QUÈ HEM D’EXIGIR ALS NOSTRES GOVERNS? Un món amb més equitat entre nord i sud!! Això ha d’implicar mesures polítiques i econòmiques internacionals valentes: <ul><li>Establir regles de comerç que no discriminin el sud. </li></ul><ul><li>Democratitzar les institucions financeres internacionals. </li></ul><ul><li>Condonar el deute extern que els països més pobres deuen als més rics. </li></ul><ul><li>Regular els mercats financers i controlar els moviments de capitals. </li></ul>
  14. 14. Com globalitzar la pau, el desenvolupament i els drets humans? Suprimint la pobresa: -Els països pobres millorar la gover-nabilitat per mobilitzar i gestionar els recursos de forma efectiva i equitativa. -Els països rics augmentar l’ajuda, alleujar el deute i transfarència de tecnolocia. De forma coordinada i sense condicionaments econòmics. Democràcia participativa: La voluntat popular ha de trobar canals per expressar-se en el dia a dia, no sols votar cada 4 anys. També és necessari reforçar i democratitzar Nacions Unides. Protegir els drets humans és fonemental per avançar en la consecució d’un món més just i equitatiu. Consolidar un marc jurídic mundial per jutjar genocidis i delictes contra la humanitat. Com per exemple el Tribunal Penal Internacional. Substituir el militarisme per la prevenció de conflictes: la comunitat internacional s’ha d’implicar en la resolució de situacions injustes o prevenir-les. S’ha de reduir el tràfic d’armes i prohibir les de destrucció massiva. Garantir la protecció del medi ambient: transformar el nostre model de desenvolupament i consum i fer-lo sostenible dins els límits i capacitat de regeneració.Adoptant compromisos rigorosos per protecció del clima, biodiversitat i preservació dels recuros naturals.
  15. 15. GENT QUE FA COSES Xarxa mundial ATTAC: demana la creació de la taxa Tobin, que permetria recaptar 200.000 milions d’euros anuals per invertir en desenvolupament humà Moviments a tot el món que treballen per una globalització diferent Banca Ètica: promou institucions financeres compromeses amb el desenvolupament social, la pau i la sostenibilitat Fòrum social Mundial: reuneix milers de persones de l’àmbit de la solidaritat, el pacifisme i l’ecologia, que discuteixen alternatives per un altre món possible Xarxa Ciutadana per l’Abolició del Deute Extern: va organitzar un referèndum en què 500.000 espanyols varen demanar l’abolició del deute dels països més pobres Vía Campesina: lluiten contra el domini mundial de les grans transnacionals i en favor d’una agricultura sostenible i amb condicions de treball digne
  16. 16. QUÈ POTS FER TU? <ul><li>Reduïr el teu consum. </li></ul><ul><li>Reciclar </li></ul><ul><li>Comprar productes de comerç just. </li></ul><ul><li>Procurar que els teus ingressos i estalvis afavoreixin inversions de caire solidar, i donar suport a la creació d’una banca ètica. </li></ul><ul><li>Promoure i practicar els valors de la pau, la solidaritat i la tolerància. </li></ul><ul><li>Evitar comprar marques. </li></ul><ul><li>Fer objecció fiscal a les despeses militars </li></ul><ul><li>Implicar-te activament en el teu entorn, per promoure el valor de la participació. </li></ul><ul><li>Prendre part en les mobilitzacions a favor de la pau i d’una globalització diferent. </li></ul><ul><li>Utilitzar el transport públic. </li></ul>Els ciutadans som els motors de canvi. Cal que ens concienciem i ens mobilitzem per fer les possibles transformacions!
  17. 17. Índex de solidaritat Als països del Nord es mesura el grau de compromís amb el desenvolupament més desfavorits, considerant el percentatge del PIB destinat a l’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD). Als països del Sud reflecteix el grau de dependència de l’ajuda externa. Í.de solidaritat: del països donants= 0,5 · (1+ AOD donada – 0 ) 1-0 dels països receptors= 0,5 · (1- AOD rebuda-0 ) 20-0 S’obtindrà un valor compres entre 0 i 1: correspon a 0 a un país depenent de l’ajuda externa, 0,5 a un país que ni és receptor ni donant i 1 a un país que destinaajuda pel desenvolupament. L’utilització de l’indicador de AOD quantifica el volum de l’ajuda però no ens dóna l’informació sobre l’ús que se’n fa.
  18. 18. ÍNDEX DE SOSTENIBILITAT Determina el grau de sostenibilitat ambiental associat al model de vida d’un país, prenent com a referència la contaminació que produeix la seva població. Índex de sostenibilitat= 1 – emissions CO2 (tona/habitant) – 0 20 - 0 S’obté un valor comprès entre 0 i 1, essent 0 l’indicador de nul·la sostenibilitat ambiental i 1 equiparable a efectes poc considerables sobre el medi ambient global.
  19. 19. Índex de globalització alternativa Pretén caracteritzar el grau de compromís de cada país amb un model de globalització que garanteixi benestar humà de les seves poblacions, equitatiu en el repartiment de la riquesa i el tractament del gènere, ambientalment sostenible,solidari entre els pobles.. Í. de globalització alternativa = a la mitjana de els índexs anteriors. Es tracta de d’una aproximació a una quantificació del compromís amb el desenvolu-pament humà global, limitada pel nombre de variables i la metodologia utilitzada. Conclusions: Molts pocs països es troben en un nivell acceptable de compromís per una globalització sostenible. En un terme mitjà, hi ha situacions de desenvolupament mitjà i,generalment, elevada dependència econòmica i poca equitat en la distribució de la riquesa. Mots països rics i pobres es veuen igualats en la seva baixa valoració per una globalització alternativa
  20. 20. ÍNDEX DE PAU I DRETS HUMANS Valora el grau de compromís amb la construcció de la pau i el respecte pels drets humans i les llibertats amb els següents aspectes: Grau de militarització: S’ha quantificat en funció de la part dels seus pressuposts que dediquen a despeses de militars Despesa militar 6-0 Índex de despesa militar = 3 · (1 - ) S’obtenen valors entre 0 i 3, on 0 correspon a despeses militars per damunt el 6% de PIB i 3 a inversió nul·la. Conflictivitat bèl·lica: S’ha valorat en funció del nombre i la intensitat de conflictes armats en els darrers 10 anys. <ul><li>Quatre categories: </li></ul><ul><li>Absència de conflictes bèl·lics(valor:3) </li></ul><ul><li>Conflictes d’intensitat baixa(valor:2) </li></ul><ul><li>Conflictes d’intensitat mitjana(valor:1) </li></ul><ul><li>Conflictes d’intensitat alta(valor:0) </li></ul><ul><li>Respecte pels drets humans: </li></ul><ul><li>Per quantificar el compromís en el repecte pels drets humans s’ha valorat el grau d’aplicació i la vigència de la pena de mort </li></ul><ul><li>La pena de mort està abolida(valor:2) </li></ul><ul><li>Només està abolida per als delictes de dret comú o ha estat sotmesa a una moratòria(valor:1) </li></ul><ul><li>Es troba vigent(valor:0) </li></ul><ul><li>Respecte per les llibertats: </li></ul><ul><li>Investiga les llibrtats polítiques, civils i religioses i es valoren </li></ul><ul><li>Lliure(valor:2) </li></ul><ul><li>Parcialment lliure(valor:1) </li></ul><ul><li>No lliure(valor:0) </li></ul>

×