Les cròniques medievals!

1. LES CRÒNIQUES
MEDIEVALS

2. Context històric

El 13 de novembre de 1137, Ramiro II el Monge, rei d'Aragó, deposità en el seu
gendre Ramón Berenguer el regne (encara que no la dignitat de rei), firmant este cara
avant com Comte de Barcelona i Príncip d'Aragó.

El 1137, Ramon Berenguer IV es casa amb la princesa Peronella d’Aragó.És l’origen de la
corona i el motiu pel qual els futurs comtes de Barcelona s’anomenaran reis d’Aragó.

El papat i regne de França s’uniren en una croada contra el catarisme.

El rei Pere el catòlic va ser derrotat el 1213 en la batlla de Muret, on havia defensat els seus
vasalls i la regiò passà a la corona francesa.

El fill de Pere II es veu obligat a canviar l’expanció de la corona i conquereix Mallorca(1229).

3. IMPORTÀNCIA
CÀTARS
ALMOGÀVERS



El càtars o Bons homes, eren homes i dones de
rígida moral, que rebutjaven tota la riquesa,
que no creien en l’Antic Testament i que
repudiaven l’Església católica i el sistema
feudal del nobles del moment.
Els almogàvers eren unes tropes de xoc
formades per infanteria lleugera, generalment
no tenien armadures, existents des del segle XII
fins al XIV.

Les tropes estan formades per aragonesos i
catalans, preferenment gent de muntanya i
gent del pirineu. Actuaven per el servei del
rei d'Aragó, però ells per lliure és podien
posar al servei de qui volguessin. És
caracteritzaven per ser tropes de vanguarda.
Entravan amb gran valor i força en els
combats. I abans de començar el combat per
animar-se cridaven:

ARAGÓ! ARAGÓ! DESPERTA FERRO!!!
Amb la presecució i extermini del càtars,
després de la desfeta a Montsegur, els càtars que
van quedar, van empendre una migració cap a
terres catalanes.

4. LA CANCELLERIA
REIAL

La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu-cultural de “normalització linguística” de la
̈
Corona d'Aragó creada al segle XIII.

La va fundar Jaume I l'any 1276, i s’ocupava de la redacció de tot tipus de documents administratius:
certificacions, lletres reials o llicències, entre d'altres.

Jaume I, quan la va crear, va disposar que tota la documentació del Regne de València fos redactada en
llengua vulgar i no en llatí.

Els textos és redactaven en català o aragonès i en llatí, però a partir de la segona meitat del segle XIV,
majoritàriament en català.

Integrada a la Corona catalanoaragonesa, la Cancelleria Reial era una oficina dirigida per un canceller,
encarregada de copiar i de tramitar tots els documents reials , de la noblesa o dels eclesiàstics.

5. LES QUATRE GRANS
CRÒNIQUES

Les quatre grans Cròniques foren escrites a finals del segle XIII i durant el XIV.

Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós. La seva finalitat era deixar
constància d'uns fets que volien tenir valor didàctic.

En la redacció d’aquests escrits s’utilitzaren TRES FONTS: les cròniques històriques anteriors, les
cançons de gesta i la narrativa cavalleresca de tema artúric.

Les cròniques sempre havien estat redactades en llatí.

El text més famós redactat al monestir de Ripoll entre els anys 1162 i 1184 i del qual es va fer en temps
del conqueridor és LA GESTA COMITUM BARCINONENSIUM ET REGUM ARAGONIAE.

6. 
CARACTERÍSTIQUES:
-
S’obta per la llengua materna en la redacció i no pel llatí.
-
El to que s’usa es emotiu, realista, ple d’anècdotes, reflexions, i emocions intímes, ja que
s’escriu en primera persona.
-
Monarques intervenen en la redacció, justificant les seues accions.Les cròniques remarquen
la cohesió de les terres que integraven la corona i la unitat de la seua llengua, presenten el
monarca com a símbol.

7. Libre dels feits

La conquesta de Mallorca (1229) n'impulsà la redacció.

Jaume I mor el 1276; així doncs, l'obra degué ésser quasi acabada poc abans.

El manuscrit més antic conservat és de 1343.

CARACTERISTÍQUES
- Els trets humans, El sentiment religiós., L'amor del rei als seus regnes., Participació directa en allò narrat, Esperit militar i
heroic, Llenguatge popular i improvisat.
La Crònica narra, de forma autobiogràfica, la vida i les gestes més importants del reI.
La història comença amb el seu naixement i acaba amb la seva mort (del 1208 al 1276).
Hi abunden els fragments dialogats i sovint intervencions en llengües pròpies dels persontages(aragonés, francés, provença,
mossàrab i castellà).
La crònica té cuatre parts: la primera( la infantesa i la joventut del rei), la segona (les conquestes de Mallorca i de València), la
tercera les disputes del rei amb el seu cosí Alfons de Castellà) i la quarta( els últims anys del seu regnat).

8. DIFERÈNCIA ENTRE CRÒNIQUES MEDIAVALS
I LES CUATRE GRANS CRÒNIQUES

Les Quatre grans cròniques, que tenen, ultra la seva importància historiogràfica,
un notable interès lingüístic i literari, ja que constitueixen autèntiques peces
narratives de gran valor creatiu.

Les cròniques mediavals són extenses narracions en prosa de fets històrics, gairebé
sempre de caràcter bèl·lic, destinades a ésser escoltades en una lectura col ·lectiva o
a ésser llegides individualmen.

http://www.youtube.com/watch?v=Ssbeygbveiw