• Save
Crisi de dretes, solucions d'esquerres
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Crisi de dretes, solucions d'esquerres

on

  • 600 views

 

Statistics

Views

Total Views
600
Views on SlideShare
600
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Crisi de dretes, solucions d'esquerres Crisi de dretes, solucions d'esquerres Presentation Transcript

  • ESTAT DE L’OCUPACIÓ lectura política de la crisis. CRISIS DE DRETES, SOLUCIONS D’ESQUERRES. INTERVENCIÓ DE JOAN COSCUBIELA ACTE PÚBLIC ICV L’HOSPITALET L’Hospitalet del Llobregat, 16 de Juny 2009
  • UNA APROXIMACIÓ A LA CRISIS.
    • Camí de dos anys del seu inici i la crisis continua i esta lluny la seva resolució.
    • Per fer-li front necessitem :
      • Conèixer la naturalesa i les causes profundes. Una lectura política.
      • Saber quins son els interessos en joc.
      • Situar un relat alternatiu, amb ideologia i ànima amb capacitat d’engrescar.
  • NATURALESA I DIMENSIONS DE LA CRISIS.
    • Es una crisis financera, però no sols.
    • Es una crisis econòmica profunda, intensa i llarga que tindrà recaigudes. Amb elements comuns i altres propis de cada país.
    • Per sobre de tot és una crisis del model de globalització, dominant durant anys.
  • NATURALESA I DIMENSIONS DE LA CRISIS.
    • Expressa la crisis de la política nacional i la inadaptació de la política a la globalització.
    • Es pot convertir en una greu crisis social i democràtica.
    • Es una crisis d’aquest model de capitalisme.
    • No és la crisis del capitalisme. Falten idees alternatives i articulació de les respostes.
  • CRISIS FINANCERA
    • Es desencadena en el sector financer dels EUA, però no és la única causa.
    • Ha esclatat un model financer desregulat i construït sobre l’externalització dels riscos.
    • Una gran piràmide financera, que ha provocat un gran efecte boomerang.
  • DIMENSIONS DE LA CRISIS FINANCERA
    • Es fa difícil quantificar impacte econòmic de la crisis.
    • La dimensió ja es espectacular :
      • Fallida de grans entitats financeres.
      • Desaparició de més de 4,5 bilions de dòlars de capitalització del valor de les entitats.
      • Ajudes que superen els 12,5 bilions de dòlars.
  • ORIENTACIÓ DE LES RESPOSTES
    • No s’estan encarant reformes en profunditat.
    • Nacionalització encoberta del sistema financer en alguns països com Regne Unit.
    • Socialització de pèrdues, sense control societari de les entitats financeres.
  • ORIENTACIÓ DE LES RESPOSTES
    • Canvi de deute privat per deute públic.
    • Amb gran impacte sobre els pressupostos públics i les futures generacions.
    • Si es un servei essencial per l’economia, las regles del sistema financer no poden ser les del lliure mercat.
  • CRISIS DEL MODEL DE GLOBALITZACIÓ ECONOMICA
    • Els sistema financer ha estès la crisis com una pandemia al conjunt de l'economia.
    • És la primera crisis econòmica planetària.
    • Afecta de manera desigual, però generalitzada a tots els sectors econòmics i països.
  • IMPACTES DIFERENCIATS.
    • Ha afectat a les economies més financiaritzades ( Islàndia, Regne Unit).
    • Ha afectat a les economies més exposades a riscos financers ( EUA, Regne Unit).
    • Esta afectant a les economies amb més riscos immobiliaris ( Espanya)
  • IMPACTES DIFERENCIATS.
    • Esta afectant als països emergents, molt dependents del creixement mundial.
    • Afecta als països amb monedes febles, pel cost de l’endeutament. ( Europa de l’Est)
    • Ha acabat afectant a països que no tenien cap d’aquests riscos, però depenen molt de les exportacions (Alemanya).
  • CAUSES DE LA CRISIS
    • No estem davant només d’un mal càlcul de riscos financers.
    • La ideologia dominant ha menyspreat els “riscos morals” d’un model econòmic i social construït sobre :
      • l’externalització de riscos dels poderosos cap el conjunt de la societat.
      • Una regulació afavoridora dels interessos dels poderosos.
      • Una greu i profunda injustícia en la distribució de la riquesa.
  • CAUSES PROFUNDES.
    • Una globalització sense contrapoders, sense contrapesos socials o polítics.
    • Les institucions tenen dificultats per intervenir en la regulació real de l'economia.
    • Les organitzacions socials i sindicals tenen moltes dificultats per jugar el seu paper en un entorn de globalització.
  • CAUSES OCULTES
    • La injusta distribució de la riquesa esta en el origen d’una de les causes econòmics de la crisis.
    • Les baixes rendes salarials i socials ha dificultat la capacitat ciutadana per consumir.
    • La disponibilitat i sofisticació de crèdit ha provocat un fort endeutament de famílies i empreses.
  • TRIANGLE PERVERS
    • El gran creixement d’aquests anys s’ha construït sobre :
      • Una gran capacitat productiva ( sobreproducció).
      • Que no podia ser absorbida per les rendes de la majoria de la població.
      • L’expansió del crèdit ha canalitzat el consum, amagant a curt termini les dificultats.
  • RISCOS DIRECTES
    • Més desigualtat social i riscos de ruptura.
    • No s’aprofundeixi en les causes profundes i no s’encarin reformes en profunditat.
    • Els poders econòmics intentin recuperar les seves taxes de beneficis, impulsant i exigint contrareformes.
  • RISCOS COLATERALS
    • Un major grau de deslegitimació dels espais col·lectius ( sindicalisme, política),
    • Increment de les opcions individuals i individualistes.
    • Dretanització de les societats, especialment les mes desenvolupades.
    • Ho podem viure en les eleccions Europees.
  • SITUACIO ESPECIFICA D’ESPANYA
    • Esta rebent els impactes internacionals.
    • Pateix els problemes propis d’un model econòmic amb peus de fang e incentius perversos.
    • Un model que tothom deia voler canviar i que molta gent ha contribuït a aprofundir.
    • I que ara alguns poders econòmics pretenen perpetuar i empitjorar.
  • DIAGNÒSTIC ECONOMIA ESPANYOLA
    • Fort creixement de l’ocupació. En 10 anys prop de 7 milions més d’ocupats.
    • Creixement poc sòlid, amb ocupació precària i volàtil.
    • La taxa d’ocupació que havia assolit els objectius de Lisboa pel 2010 ha caigut més de 6 punts en menys d’un any.
  • DIAGNÒSTIC ECONOMIA ESPANYOLA
    • Fort endeutament de les famílies, les empreses.
    • Un sistema financer atrapat per la bombolla immobiliària
    • En dos anys, 2009-2010, han de tornar als mercats internacionals més de 200.000 milions d’euros).
    • Dèficit exterior del 11% del PIB.
    • Gràcies a baixa deute pública es possible créixer en dèficit a costa dels propers anys
  • SITUACIÓ DE L’OCUPACIÓ.
    • Les estadístiques d’atur registrat i de l’ E.P.A ens diuen que a España:
    • ATUR REGISTRAT E.P.A
      • Juliol 2006 : 1.954.984 1.837.000 (8,3%)
      • Juliol 2007 : 1.970.338 1.760.000 (8,0%)
      • Juliol 2008 : 2.426.916 2.381.500 (10,4%)
      • Des 2008 : 3.128.963 3.207.900 (13,9%)
      • Març 2009 : 3.605.402 4.010.700 (17,8%)
  • A CATALUNYA
    • DADES E.P.A.
    • II Trim.2006 247.100 (6,5%)
    • II Trim.2007 227.100 (6,1%)
    • II Trim.2008 292.900 (7,6%)
    • IVTrim.2008 455.800 (11,8%)
    • I Trim.2009 622.700 (16,2%)
  • CAIGUDA DE L’OCUPACIÓ
    • Tasa d’ocupació( De 16 a 64 anys %)
    • 2007 2008 2009 (1er trim. )
    • CATALUNYA 71,9 70,9 65,5
    • ESPAÑA 66,6 65,3 61,2
  • QUE PODEM CONSTATAR.
    • En etapa de plena ocupació (2006- 2007) INEM i EPA detectaven prop de 2 milions de persones aturades.
    • Això passava, mentre el mercat cridava a immigrants de cinc continents ( 3 milions d’actius i 2 milions ocupats) i les empreses tenien dificultats per trobar treballadors/res.
  • IMPACTE DESIGUAL
    • Ha afectat molt més als homes ( pels sectors en que aquests s’ocupen preferentment).
    • Especial impacte en els homes immigrants (per l’especialització productiva)
    • La destrucció és d’ocupació temporal
  • NECESSITEM DADES DESAGREGADES.
    • Per gènere, edat, immigració, CC.AA., sectors productius, nivells formatius, mida de les empreses).
    • Les dades “mal llegides” porten a errors importants de diagnòstic.
    • Estan sent instrumentalitzades per donar suport a anàlisi ideologitzats o propostes interessades.
  • UN EXEMPLE CLÀSIC I ACTUAL
    • TAXES DE TEMPORALITAT.
    • DES. 2006 DES. 2008 MARÇ 2009
    • ESP 35,07 27,09 25,41
    • CAT 26,35 19,04 17,56
  • LECTURA INTERESADA
    • L’origen – diu la CEOE – de l’excés de temporalitat i ara de la dualitat esta en la legislació laboral.
    • Que desprotegeix – continuen – als temporals e hiperprotegeix als fixes.
    • La solució – pretenen – es apropar la protecció dels fixes a la dels temporals.
  • MALINTENCIOANADA
    • Que pretén desregular més la relació laboral per la via de descausalitzar el contracte de treball ( proposta de contracte únic).
    • Reduir drets ( proposta de indemnització única de 20 dies).
    • Recuperar beneficis ( traslladant rendes salarials com la indemnització a rendes empresarials)
  • I AMNÈSICA.
    • Oblida que la dualitat en la feina no es dona sols ni principalment entre fixes i temporals.
    • Dualitat entre treballadors d’empreses principals i perifèriques.
    • Dualitat entre treballadors de plantilla i els que presten serveis a ETTS o empreses de serveis.
    • Entre assalariats i autònoms.
  • CAUSES REALS DE LA SEGMENTACIÓ
    • Una economia especialitzada en sectors productius de bens i serveis molt estacional e inestable ( construcció i turisme).
    • Un model productiu que busca la competitivitat de baixos costos.
    • Per fer-ho utilitza totes les vies.
    • No tots els sectors, ni empreses actuen igual.
  • QUE DIUEN LES DADES DESAGREGADES
    • Que les taxes de temporalitat a Espanya depenen del model productiu (especialització i mida de les empreses).
    • Que l’especialització productiva s’expressa també en termes territorials.
    • Que les grans diferències sectorials i territorials és donen amb el mateix marc legal, laboral i institucional.
  • Taxa Temporalitat per sectors
    • Agricultura 59,81 Info com 20,00
    • Ind. Manuf 18,82 Adm. Pub. 22,55
    • Construcció 45,67 Educació 28,76
    • Com Trans. 22,12 Sanitat 32,00
    • Hostaleria 36,66 Act. Finan 10,29
      • Total España 27,92
  • Taxa Temporalitat : España 27,92% ( EPA 4art trimestre 2008)
    • Andalusia 38,8 Catalunya 19,4
    • Extremadura 38,0 La Rioja 21,1
    • Múrcia 36,5 Madrid 22,2
    • Canàries 31,9 Cast Lleó 24,9
    • País Valencià 31,8 Aragó 25,3
    • Cast Manxa 30,7 Euskadi 25,9
    • Galícia 29,9
  • L’EXEMPLE DE LA PRODUCTIVITAT
    • Les dades agregades detecten baixa productivitat.
    • La productivitat industrial aguanta millor la comparació.
    • Composició sectorial, mida d’empresa, nivell tecnològic i capital humà son factors determinants de la productivitat.
    • El pes de la construcció i el turisme i el predomini de la PIME son factors claus.
  • PRODUCTIVITAT INDUSTRIAL PER SUBSECTORS
    • Sector VABcf ocupat VABcf per hora
    • Total indus 105,7 105,5
    • Indus manuf 100,- 100,-
    • Fusta- suro 57,6 56,9
    • Tèxtil 64,6 64,9
    • Material trans 122,3 122,1
    • Químic 164,3 166,-
    Font : Papers de treball. Depart Economia. Desembre 2006
  • PRODUCTIVITAT INDUSTRIAL PER MIDA EMPRESA
    • Empresa -4 4-9 10-19 20-49 50-99
    • Vab ocu 56,4 58,9 66,1 81,9 98,1
    • Empresa 100-249 250-499 +500 Total
    • Vab ocu 110,2 134,2 164,2 100
  • IMPACTES EN L’OCUPACIÓ.
    • L’ocupació estable i volàtil esta propiciant un ràpid e intens procés de desregulació i desprotecció.
    • Molt desigual en funció del sector productiu i de la posició – central o perifèrica – de l’empresa i els seus treballadors/res.
  • EFECTE DESPLAÇAMENT
    • Els grans moviments de desplaçament son:
      • Del contracte temporal a l’atur.
      • De la condició d’assalariat a la d'autònom.
      • D’ autònom cotitzant a aturat sense prestació.
      • D'autònom legalitzat a economia submergida. ( recordar el 20% del PIB).
      • D’immigrant regularizat a treballador submergit
  • ASSALARIATS ESPAÑA (EPA IV trim.)
    • 2005 2006 2007 2008
    • Privat 12.973,6 13.558,1 13.963,3 13.278,7
    • Indef 8.356,5 8.762,9 9.482,4 9.515,1
    • Temp 4.617,1 4.795,2 4.480,9 3.763,6
    • Públic 2.868,0 2.908,8 2.913,3 3.029,5
    • Indef 2.134,8 2.134,5 2.175,8 2.238,8
    • Temp 733,2 773.6 737,5 790,6
    • Total 15.841,6 16.466,2 16.876,5 16.308,2
  • ASSALARIATS CATALUNYA (EPA IV Trim)
    • 2005 2006 2007 2008
    • Privat 2.409,9 2.499,9 2.577,1 2.429,5
    • Indef 1.771,8 1.836,4 1.977,5 1.970,6
    • Temp 638,1 663,4 599,6 458,9
    • Públic 371,3 359,2 375,6 385,4
    • Indef 302,9 269,1 283,7 298,4
    • Temp 68,4 90,2 91,8 87,0
    • Total 2.781,2 2.859,1 2.952,7 2.814,9
  • AFILIATS SEGURETAT SOCIAL ( dades darrer mes de l’any)
    • DES 2007 DES 2008 DIFERENCIA
    • ESPAÑA
    • REGIM GENERAL 14.719.806 14.081.098 - 638.708
    • REGIM AUTONOM 3.157.930 3.319.188 +161.258
    • CATALUNYA
    • REGIM GENERAL 2.727.678 2.622.202 -105.476
    • REGIM AUTONOM 576.164 578.098 + 1.934
  • CAUSES DE LA FEBLESA ECONOMICA ESPANYOLA.
    • L’especialització productiva de l'economia espanyola ( impulsada per incentius perversos).
    • La mida de les empreses i la seva posició perifèrica en el control de productes i mercats.
    • El impacte del mercat de treball global en la població activa.
  • INCENTIUS PERVERSOS.
    • Abundància de mà d’obra barata fruit d’un mercat de treball global.
    • Abundància de sol i sòl que atrauen fluxos financers de tot el mon cap a la construcció.
    • Abundància de diner barat, a costa de sobre endeutar-se.
    • Dependència fiscal de CCAA i Ajuntaments de la fiscalitat sobre el totxo.
  • IMPACTE DE LA MIDA DE LES EMPRESES.
    • Situa a les PIMES en una posició de feblesa i subalternitat en relació a les empreses centrals que controlen producte i mercat.
    • Dificulta els processos d’innovació, tecnològica i sobretot organitzativa.
    • Dificulta els processos formatius dels treballadors/res, començant pels dels propis empresaris.
  • MERCAT DE TREBALL GLOBAL.
    • No es tracta de processos migratoris com en altres èpoques. Es tracta d’un veritable mercat de treball global.
    • Que actua en tots els segments de qualificació, sectors i països.
    • Ciutadans romanesos que treballen als països de la UE, mentre les empreses a Romania contracten persones d'Àsia.
  • MERCAT DE TREBALL GLOBAL.
    • Sanitaris espanyols contractats a altres països de la UE i el Servei Nacional de Salut contractant arreu del mon .
    • Treballadors agrícoles del sud d’Espanya fent tasques a França, mentre en els seus pobles es contracta a persones del Magrib o subsaharianes.
  • CAL ENCERTAR EN ELS DIAGNÒSTICS.
    • No equivocar-se. Aquesta no es la crisis dels 70-80, ni la del 92-95.
    • Les dificultats de les empreses no son de costos, son de mercat global i de finançament.
    • Els problemes de competitivitat no tenen l’origen en el model de relacions laborals.
    • Ni tampoc les solucions.
  • CAL ENCERTAR EN LES RESPOSTES.
    • Les propostes que estan fent alguns poders econòmics espanyols van en la direcció contrària a la que necessitem.
    • Més desregulació, més desprotecció, més desfiscalització provocaria :
      • Un major risc de ruptura social, ja important.
      • Més desigualtat que endarreriria la sortida econòmica de la crisis.
  • UTILITAT DE LES RESPOSTES.
    • Dificultats per acompassar el curt amb el mitja i llarg termini.
    • Conseqüències d’un model productiu intensiu en ma d’obra no qualificada.
    • Les mesures de xoc van en direcció contrària a les necessàries estructuralment
  • A CURT TERMINI.
    • Millorar el funcionament dels serveis d’intermediació. Gran esforç en les polítiques de formació professional.
    • Apostar per les polítiques de major despesa pública encara que generin dèficit.
    • Despesa en infraestructures e innovació i en mantenir les rendes de les famílies sense feina.
    • Obviar les baixades d’impostos que només actuen a mig termini i redistribueixen regressivament la renda
  • SENSE CONSOLIDAR UN MODEL PERVERS.
    • Generar projectes que faciliten l’ocupació de persones amb escassa formació.
    • Garantir la protecció social i l’assistència social.
    • Sense retroalimentar el model productiu obsolet.
    • Exemple de la construcció. Si a l’obra pública, no a la compra pública de pisos a promotors o a canviar deute privat per públic.
  • MANTENIR OBJECTIU CANVI DE MODEL PRODUCTIU.
    • Equilibrar les tendències al guany a curt termini del mercat. El paper de les polítiques públiques.
    • Més qualitat en les regulacions públiques.
    • Més i sobre tot millor utilització de la inversió pública.
    • Millorar el paper del sistema financer.
  • EXIGIR REFORMES ESTRUCTURALS DEL SISTEMA ECONOMIC I SOCIAL.
    • El mercat és una institució clau de la societat i explica una bona part del desenvolupament humà.
    • El mercat sense contrapesos és :
      • Procíclic. ( alimenta les bombolles especulatives i després la recessió)
      • Gregari. ( comportament del sector financer)
      • Comporta incentius negatius i perversos.
      • No ha ajudat al canvi de model. Al contrari.
  • LA INTELIGÈNCIA DEL MERCAT HA ESTAT DUBTOSA O......
    • Les altes rendibilitats del sector immobiliària han segrestat les inversions d’altres sectors.
    • El sector immobiliari ha absorbit l’estalvi intern i és responsable de bona part del deute extern.
  • ... O SELECTIVA
    • En el període entre 1998-2007 el crèdit immobiliari ha crescut al 22,6% de mitja anual. Als particulars un creixement del 20%, als promotors d’un 33%.
    • Mentre el conjunt del crèdit suposa 3,5 vegades el PIB, al 2007 el crèdit immobiliari representava el 103% del PIB.
  • EL MERCAT HA PROVOCAT UN CREIXEMENT DE LA POBLACIO.
    • L’alta rendibilitat a curt termini de sectors intensius en mà d’obra ha estat el veritable regulador del mercat de treball.
    • Ha provocat un increment de la població activa en percentatges difícils de digerir socialment.
    • Ha incidit negativament sobre les opcions formatives i ha endarrerit el canvi tecnològic.
    • .
  • El MERCAT HA DESINCENTIVAT LA FORMACIÓ
    • L’abandonament prematur de l’educació post obligatòria ha estat incentivat pel mercat.
    • El mercat de treball no retribueix adequadament la formació.
    • El darrer cas: desajust entre qualificació dels immigrants i ocupació que tenen.
  • ACTUAR SOBRE ELS INCENTIUS PERVERSOS.
    • Els que generen la combinació de Sol i Sòl en l’especialització productiva del país.
    • Els derivats d’un mercat de treball global que aporta mà d’obra masiva i desincentiva la innovació.
    • Dependència fiscal de les AAPP ( CCAA i ajuntaments) d’aquest model.
    • Tipus d’interès europeus amb inflació espanyola o catalana. ( inflació dual, fruit també de l’estructura productiva)
  • NECESSITEM INVERTIR EN L’ORIENTACIÓ DELS INCENTIUS
    • Actuant en el terreny de les polítiques públiques :
      • Urbanístiques.
      • Finançament de les AAPP ( CCAA i Ajuntaments)
      • Educació i Formació.
      • Innovació .
      • Mida de les empreses. Cooperació
  • NECESSITEM REFORMES GLOBALS.
    • En una economia global, els mercats no regulats tenen la força devastadora dels tsunamis.
    • Les polítiques nacionals son insuficients.
    • Calen reformes de dimensió global i també europees
  • NECESSITEM REFORMES GLOBALS.
      • Establiment de taxes per les operacions més especulatives dels mercats financers ( a curt).
      • Més i millor regulació el sistema financer, d’acord amb la consideració de servei essencial.
      • Desaparició del secret bancari i els paradisos fiscals.
  • A NIVELL DE LA UNIÓ EUROPEA .
    • Acompanyar la política monetària d’un govern econòmic d’Europa.
    • Harmonitzar la política i econòmica i la fiscal.
    • Establiment de taxes anti especulatives en els mercats de capitals europeus.
    • Compromís de fixació de salari mínim a tots els països en funció del 60% salari mitja.