FULL TERAPÈUTIC . Grup Infeccioses Bages-Berguedà                           Visita d’acollida a l’immigrant               ...
També es podrien realitzar les activitats pròpies del PAPPS (Programa d’activitats de prevenciói promoció de la salut):   ...
Observacions(És important informar al laboratori del país d’origen de l’usuari)Estudi coproparasitològicSobretot els que f...
Adaptació del calendari vacunal a l’immigrant adult        DATA              DOSI                VACUNES        MES 0     ...
Simptomatologia respiratòriaDavant de Tos crònica >15 dies: Descartar Tuberculosi pulmonar(Protocol d’actuació per al cont...
Síndrome diarreica                                                    Síndrome disenteriformeBudell prim/colon            ...
Bibliografia        Protocol d’actuació per al control de malalties parasitàries en immigrants. Departament        de salu...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Full terapèutic. Grup Infeccioses Bages-Berguedà- Protocol acollida

450 views
305 views

Published on

El fenomen de la immigració en la darrera dècada ha suposat un canvi demogràfic molt
important a Catalunya.
Els percentatges de població estrangera respecte al total a Catalunya ha passat d’un 2,90% l’any
2000, a un 14,99% l’any 2008, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya
(www.idescat.cat).
En l’àmbit sanitari és important poder superar els problemes que comporten les diferències
culturals i idiomàtiques, i tenir coneixement de les malalties més prevalents del seu país
d’origen per poder fer una prevenció i/o detecció precoç adequades.

Published in: Health & Medicine
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
450
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Full terapèutic. Grup Infeccioses Bages-Berguedà- Protocol acollida

  1. 1. FULL TERAPÈUTIC . Grup Infeccioses Bages-Berguedà Visita d’acollida a l’immigrant Setembre-2010El fenomen de la immigració en la darrera dècada ha suposat un canvi demogràfic moltimportant a Catalunya.Els percentatges de població estrangera respecte al total a Catalunya ha passat d’un 2,90% l’any2000, a un 14,99% l’any 2008, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya(www.idescat.cat).En l’àmbit sanitari és important poder superar els problemes que comporten les diferènciesculturals i idiomàtiques, i tenir coneixement de les malalties més prevalents del seu paísd’origen per poder fer una prevenció i/o detecció precoç adequades.Unitat d’atenció a l’usuariEn aquesta unitat és on s’estableix el primer contacte de l’usuari amb el Sistema de salut enl’àmbit de l’Atenció Primària.És molt important informar correctament de la documentació necessària per poder tenir accés alSistema sanitari, sobre el funcionament del Centre i altres serveis d’urgències.A la web www.gencat.cat/salut podem trobar fulls informatius en diferents idiomes.En aquest primer contacte ja s’hauria de programar visita pel seu metge i infermera.Visita d’acollida d’infermeriaA la primera visita d’acollida d’infermeria es podria recollir la següent informació: País d’origen i ruta migratòria Genograma familiar Situació laboral Exàmens de salut previs i tractaments rebuts. Al·lèrgies 1
  2. 2. També es podrien realitzar les activitats pròpies del PAPPS (Programa d’activitats de prevenciói promoció de la salut): Pes/Talla/IMC (índex de massa corporal) Tensió Arterial Hàbits tòxics Exercici físic Revisions ginecològiques Planificació familiar VacunacionsVisita d’acollida amb el metgeEs realitzaria una exploració física general: Inspecció general (estat nutricional, pell i mucoses) Exploració bàsica Analítica: Hemograma, glucosa, creatinina, proves hepàtiques, colesterol, serologia de Rubèola en dones en edat fèrtil i altres proves complementàries segons país d’origen (Taula 1) PPD i/o Rx tòrax.Exploracions complementàries específiques(Taula 1) Paràsits Sediment VHB VHC VIH Lues Malària T.cruzi en d’orina femta Àfrica del Valorar Si Sí Valorar No No No No Nord Àfrica Valorar Sí Sí Sí Sí Valor Valorar Nosubsahariana ar Europa de No No Sí Sí No No No No l’Est Àsia Valorar Sí Sí Valorar Valorar No No No Amèrica Valorar No Sí Valorar No No No si llatina 2
  3. 3. Observacions(És important informar al laboratori del país d’origen de l’usuari)Estudi coproparasitològicSobretot els que fa menys 1-3 anys que han arribat al nostre país. Calen tres mostres en diesdiferents.Sediment urinariÚtil per descartar hematúria. És un signe característic de la parasitació per Schistosomahaematobium i S.intercalatum (Helmints trematodes). El S.haematobium es troba distribuïtprincipalment al Continent Africà, Orient Mitjà i un focus a l’Índia. Quan es sol·licita sedimentd’orina per estudi de paràsits s’ha de posar a la petició “paràsits en orina” i contactar amb ellaboratori de Microbiologia.VHBCal serologia per detectar portadors crònics, fer estudi de contactes i vacunar-los.VIHRecordar que cal consentiment informat del pacient.LuesSol·licitar RPR (Rapid Plasma Reagin)MalàriaFrotis i gota grossa a immigrants originaris de l’Àfrica subsahariana i arribats fa menys de 6mesos. Valorar derivar a Unitat de Malalties Tropicals .Malaltia de ChagasFer prevenció primària de la malaltia aconsellant mesures antivector als viatgers que visitinzones endèmiques (especialment altiplà andí i Bolívia), sobretot els immigrants que retornen alseu país i els seus fills.La prevenció secundària (cribratge) estaria indicada en persones procedents d’àrees endèmiquesque: 1. Presentin antecedents personals de primoinfecció al seu país i/o en familiars convivents, o 2. Presentin antecedents epidemiològics de picades de triatòmid.Als Centres d’atenció primària de la xarxa pública amb Programa sanitari datenció a la salutsexual i reproductiva (ASSIR) es pot fer cribatge a les dones procedents d’àrees endèmiques. 3
  4. 4. Adaptació del calendari vacunal a l’immigrant adult DATA DOSI VACUNES MES 0 1a Td Antigripal Les mateixes Antipneumocòccica indicacions que per autòctons Meningococ C Hepatitis B (fer serologies prèvies) Polio inactivada (indicada en pacients no vacunats procedents de països endèmics de virus de la polio salvatge: India, Pakistan, Afganistan, Nigèria. OMS 2007) TV MES 1 2a Td Hepatitis B Polio inactivada TV MES 6 3a Td Hepatitis B Polio inactivadaIndicacions del PPDSobretot en pacients ≤ 35 anys, originaris de països d’alta prevalença, i que portin menys de 5anys de migració.Suggereix infecció per TBC quan: > 5 mm: infectats per VIH, immunodeficients, contacte recent amb bacilífer, Rx tòrax amb cicatrius fibroses > 10 mm: tots els immigrants amb menys de 5 anys d’estança al país d’acollida > 15 mm: residència superior a 5 anys i sense situacions de riscRx tòraxDavant de tot PPD +En > 35 anys, buscant TBP actual o lesions fibròtiques residuals de TBP antiga. 4
  5. 5. Simptomatologia respiratòriaDavant de Tos crònica >15 dies: Descartar Tuberculosi pulmonar(Protocol d’actuació per al control i la prevenció de la TBP en els immigrants i en els casosimportats. Generalitat de Catalunya. Departament de salut. DGSP Actualitzat al febrer-2005)Simptomatologia cardiovascular HTA Pot existir nefropatia de base per paràsits (paludisme, loa-loa, esquistosomiasi, etc) En raça negra: Ús preferent de tiazídics, antagonistes del calç i/o α-bloqueadors. Insuficiència cardíaca, Arítmies, AVC Pensar en Malaltia de ChagasSimptomatologia neurològica Crisis comicials generalitzades parcials: Oncocercosi, neurocistercosi, intoxicació per antipalúdics, paludisme cerebral, meningitis (eosinofílica per estrongiloidisi) i abscessos cerebrals Dèficit motor o sensitiu: Lues secundària meningoencefalítica, Tripanosomiasi africana Mononeuropaties i polineuropaties: Deficiències vitamíniques (B1, B6, B12)Simptomatologia urinària Hematúria: És el principal símptoma d’Esquistosomiasi urinària per S.haematobium.Simptomatologia digestivaEl principal patogen responsable de la diarrea del viatger és E. coli enterotoxigènica. 5
  6. 6. Síndrome diarreica Síndrome disenteriformeBudell prim/colon ColonDeposicions abundants i aquoses Deposicions freqüents i escasses. Presència de sang iEscassa febre i lleu dolor abdominal mocViatgers: E coli enterotoxigènica Febre elevada, MEG, - Aguda: bactèries (Salmonel·la, Campylobacter), Virus tenesme rectal - Crònica: paràsits unicel·lulars (Giàrdia, Criptosporidium) Entamoeba histolítica. Helmints Shigel·la spp.Salut mental Trastorn d’ansietat i depressió, en moltes ocasions amb somatitzacions, pel dol de tot el que es deixa enrere. Sdme d’Ulises: degut a l’estrès crònic i multifactorial secundari a totes les pèrdues, amb impossibilitat d’adaptació a la nova realitat.Anèmia Microcítica amb Ferritina baixa: Pensar en dèficit nutricional o malabsortiu, embaràs, lactància, pèrdues ginecològiques o digestives, paràsits hematòfags (Ancylostoma duodenale, Necator americanus,…) Microcítica amb Ferritina normal: Fer estudi d’hemoglobinopaties. Macrocítica: Pensar en dèficit de folats en dones amb múltiples embarassos o en malabsorció intestinal. També dèficit de vitamina B12.Eosinofília Eosinòfils >500: Fer cribratge de parasitosis. Paràsits pluricel·lulars. Els unicel·lulars -com els protozous- no provoquen eosinofília, amb l’excepció de Dientamoeba fragilis i el Coccidis Isospora belli. Els helmints són els que produeixen les eosinofílies més elevades i entre aquests destaquen: Strongyloides, Toxocara, Trichinella, Onchocerca, Loa loa, i Wuchereria bancrofti quan produeix l’eosinofília pulmonar. L’eosinofília en una parasitosi sol ser irregular; apareix només quan els paràsits es troben en fase d’activitat tissular. 6
  7. 7. Bibliografia Protocol d’actuació per al control de malalties parasitàries en immigrants. Departament de salut. DGSP juliol 2001. http://www.gencat.cat/salut/depsalut/pdf/parasit.pdf Guia clínica de Salut Internacional i Immigració. Lluís Valero, Lluís Solsona, Saad Garroum, Carme Roca Comissió de Cooperació i Salut Internacional (COCOOPSI)- CAMFiC. http://www.camfic.cat/CAMFiC/Seccions/GrupsTreball/Docs/Cocoopsi/cocoopsi_guia _clinica_oficial%20(Immigrants)%20def%20(24-7-06.pdf Examen de salud inicial al immigrante adulto. Carme Roca Saumell, Anna Aguilar, Clara Carrasco. Revista AMF,Vol 4 Núm 7 juliol-agost 2008. www.AMF- semFYC.com Guia clínica per la infecció/Malaltia de Chagas. CAMFiC. Sílvia Roure i Díez, Ma Lluisa Pedro-Botet, Lluís Valero, Miquel Sabrià, Nieves Sopena, Carme Roca. http://www.camfic.cat/CAMFiC/Seccions/GrupsTreball/Docs/Cocoopsi/CORR_CHAG ASweb_23abril_07.pdf Professionals de la salut. Salut i immigració. Material de suport, immigració. Protocols i guies. www.gencat.cat/salutAUTOR: Ma Dolors Saavedra (Institut Català de la Salut)Atenció primària: Josep Vidal, Ceci Vila, Carol Rovira, Xavier Forga, Concha Antolín, GlòriaTrujillo, Marta ChandreHospitals: Montse Morta, Josep Ma Marcos, Rafael Pérez, Miquel Esquius, Dolors Estivill,Marta Isern, Antònia FlorOficines de farmàcia: Rosa Arroyo 7

×