• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Les festes de sant Vicent Ferrer i la Processó del Rosari del Pessic
 

Les festes de sant Vicent Ferrer i la Processó del Rosari del Pessic

on

  • 426 views

Treball per a l'assignatura "Patrimonialització etnològica i cultura popular" del Màster en Gestió Cultural de la UV-UPV.

Treball per a l'assignatura "Patrimonialització etnològica i cultura popular" del Màster en Gestió Cultural de la UV-UPV.

Statistics

Views

Total Views
426
Views on SlideShare
383
Embed Views
43

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

1 Embed 43

http://historiateulada.wordpress.com 43

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Les festes de sant Vicent Ferrer i la Processó del Rosari del Pessic Les festes de sant Vicent Ferrer i la Processó del Rosari del Pessic Document Transcript

    • 32 11-7-2013 Màster en Gestió Cultural | Irene Buigues Sapena PATRIMONI ETNOLÒGIC I CULTURA POPULAR LES FESTES PATRONALS DE TEULADA I LA PROCESSÓ DEL ROSARI DEL PESSIC
    • Les festes patronals de Teulada i la Processó del Rosari del Pessic de Irene Buigues Sapena està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 Espanya de Creative Commons 1 Índex Introducció........................................................................................................................ 2 El territori i el ritual festiu................................................................................................ 4 Reflexió associada al cas escollit...................................................................................... 7 Origen i evolució de la festa ......................................................................................... 8 La Processó del Rosari del Pessic............................................................................... 12 La racionalització de la festa....................................................................................... 14 La politització de la festa............................................................................................ 16 Reflexió sobre participació social i associacionisme ..................................................... 18 Proposta de catalogació .................................................................................................. 22 Proposta de museïtzació al voltant del cas escollit......................................................... 27 Exposició: Teulada i les seues Festes Patronals ......................................................... 27 1. Contextualització i introducció............................................................................ 27 2. L’origen de les festes patronals i els festers ........................................................ 28 3. L’evolució de les festes patronals fins a l’actualitat............................................ 29 4. La Processó del Rosari del Pessic........................................................................ 29 Algunes qüestions tècniques a tenir en compte .......................................................... 30 Implementació de l’exposició en l’espai ................................................................... 32 Bibliografia..................................................................................................................... 33
    • Les festes patronals de Teulada i la Processó del Rosari del Pessic de Irene Buigues Sapena està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 Espanya de Creative Commons 2 Introducció Vivim en una era de constants transformacions, i és per això que el perill de la homogeneïtzació provocada per la globalització i el risc de perdre la memòria, ha tingut com a resposta l’activació de nous patrimonis locals (Santamarina, 2005). La importància del patrimoni immaterial queda patent amb la Convenció de la UNESCO, cal salvaguardar-lo, respectar-lo dins de les comunitats en el que ens desenvolupen, i a l’hora sensibilitzar en el pla local de la importància del mateix i del seu reconeixement. Les societats de la nostra època són comunitats festives (Ariño, 2012), i és per això que les festes, com a representació del patrimoni immaterial, donen sentit a la comunitat que la practica i a l’hora mostren com és eixa comunitat. El present treball pretén reflexionar al voltant d’un fet patrimonial ja desaparegut en la memòria col·lectiva de Teulada: la Processó del Rosari del Pessic. Un ritual d’inversió (enquadrat dins de les Festes Patronals en honor a sant Vicent Ferrer) que amb el pas del temps, fruit d’un procés de racionalització, dulcificació i control per part del poder, ha deixat de ser reconegut i transmès de generació en generació pels teuladins i teuladines. Es fa necessari iniciar un treball d’investigació per adquirir més informació i coneixements sobre l’anomenada processó, sempre amb la finalitat de conservar-la, difondre-la i recuperar-la. L’escassa informació de la que disposem respecte al fet ritual ha requerit de treball de camp, per això hem realitzat tres entrevistes. No obstant això, volem aclarir que esta informació està subjecta a opinions i imatges particulars dels informants. Per una altra banda al tractar-se d’un treball de caràcter acadèmic, no s’ha profunditzat tant com en un treball d’investigació. Els punts que anem a tractar en el treball són els següents: 1) Contextualitzar el ritual en el territori i en les festes patronals.. 2) Parlar de l’origen i l’evolució tant de les festes com de la processó. 3) Explicar què és la Processó del Rosari del Pessic. 4) Reflexionar sobre tots els col·lectius i associacions que participen en les Festes i que podrien participar en el procés de patrimonialització de la processó.
    • Les festes patronals de Teulada i la Processó del Rosari del Pessic de Irene Buigues Sapena està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 Espanya de Creative Commons 3 5) Realitzar una proposta de catalogació sobre la Processó del Pessic. 6) Presentar un projecte de museïtzació de les Festes Patronals de Teulada.
    • Les festes patronals de Teulada i la Processó del Rosari del Pessic de Irene Buigues Sapena està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 Espanya de Creative Commons 4 El territori i el ritual festiu Teulada és un municipi de 14.722 habitants1 de la comarca de la Marina Alta (Alacant) i compta amb 32,24Km² de terme. És un del pobles tocats pel turisme pel fet que conta amb dos nuclis de població, el nucli històric més a l’interior (Teulada) i un altre al litoral situat a uns 6 km del primer (Moraira). Això fa que Moraira es presente molt sovint com una realitat diferent en l’imaginari col·lectiu dels teuladins i teuladines (Simó i Giner, 2012:22). La primera meitat del segle XX, com a la resta de la Marina Alta, és caracteritza per ser una etapa d’una greu crisi econòmica i demogràfica. És el moment de les emigracions a llocs com Algèria o les Amèriques. El punt d’inflexió arribarà als anys 60, moment en el que l’activitat econòmica del municipi deixarà de ser l’agricultura de secà i passarà a ser el sector serveis el que predomine: Es a finales de los años 60 y principios de los 70 cuando empezamos a acoger a todos aquellos que quieren disfrutar de las bondades del clima, de las bellas playas y de un paisaje maravilloso2. Els primers turistes atrets pel sol i la platja, acabaran per comprar segones residències, establint els seu lloc de residència habitual en el poble, convertint-se així en immigrants comunitaris3 residents. La població creixerà desmesuradament, vora un 400% (dels 3.000 habitants censats al 1971 passa als 14.722 al 2012) i començarà el boom turístic tot lligat a un fort desenvolupament urbanístic extensiu que acabarà per reduir el camp conreat, i per endur-se per davant gran part del patrimoni cultural i natural del municipi. El turisme ha influenciat molt la població autòctona de Teulada, el seu mode de vida i la seua manera d’ocupar l’espai. Un 66,48% de la població és estrangera (sobretot Anglesos i Alemanys), les principals economies del municipi són el turisme i la construcció, i el 50% del seu terme municipal ha estat declarat urbanitzable, sent el 31% de l’espai ocupat ciutat-jardí (urbanitzacions). Fins i tot, del turisme residencial s’han 1 Dades de l’Institut Nacional d’Estadística a 31-1-2012. 2 Web turística: http://es.teulada-moraira.es/ver/7/PATRIMONIO.html 3 Provenen d’un país membre de la Comunitat Econòmica Europea.
    • Les festes patronals de Teulada i la Processó del Rosari del Pessic de Irene Buigues Sapena està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 Espanya de Creative Commons 5 derivat conflictes identitaris com l’intent secessionista de Moraira a l’any 1996, encapçalat pel partit polític Ciudadanos por Moraira, per residents estrangers i propietaris de segones residències. Moviment que acabà desinflant-se als ser els membres del partit absorbits pel Partit Popular, però que hui en dia es troba més present que mai amb l’intent de referèndum per canviar el nom oficial del municipi de Teulada al de Teulada-Moraira. La vinguda de residents europeus ha provocat un envelliment de la població (Teulada s’ha convertit en un geriàtric per a europeus). A nivell cultural ha suposat l’inici d’un procés de prostitució i autocensura cap a la pròpia cultura, en el que la població s’adapta al immigrant-resident i al turista, deixant de banda les seues tradicions, costums i parlars. Per una altra banda ha suposat un cert enriquiment ja que podem dir que Teulada és un municipi multicultural. Malgrat esta riquesa cultural ens trobem amb una mancança d’espais de convivència conjunta i integradora. En canvi si en trobem de convivència separada a mena de guetos (associacions, urbanitzacions, supermercats, restaurants, bars, festes...). Però la turistització de la població (a nivell econòmic i cultural) no ha absorbit del tot els costums tradicionals; el sector agrari continua tenint una posició rellevant, donat que encara continuen llaurant-se camps de raïm moscatell, produint-se més 800.000 kilograms a l’any. Parlar de Teulada no és només parlar del turisme i el raïm, és també parlar d’uns dels primers turistes cèlebres4 : sant Vicent Ferrer. I és que Teulada també és un dels municipis valencians tocats pel vicentinisme, un d’eixos llocs on el sant i la seua llegenda han arrelat, perviuen i són presents en la vida quotidiana de les persones que hi habiten (Buigues, 2008: 13). La devoció popular que li té el municipi de Teulada al dominic continua viva en l’actualitat, tant en l’àmbit institucional, en ser declarat patró de Teulada i al 2010 alcalde honorífic perpetu del poble; com en l’àmbit de la cultura popular, ja que al sant se li atribueixen alguns miracles. El vicentinisme a Teulada és aclaparador, és comú trobar-se en el poble amb molts Vicents i Vicentes, així com edificis, carrers, places i infraestructures amb el nom del frare (cooperativa sant Vicent Ferrer, col·legi públic 4 Web turística: http://www.teulada-moraira.es/ver/7/PATRIMONIO.html
    • Les festes patronals de Teulada i la Processó del Rosari del Pessic de Irene Buigues Sapena està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 Espanya de Creative Commons 6 sant Vicent Ferrer o ermita de Sant Vicent Ferrer són alguns exemples), i com no, les festes patronals són en honor a esta figura. Les festes patronals en honor a sant Vicent Ferrer se celebren el dilluns següent al de Pasqua florida, i són la màxima expressió d’identitat dels teuladins i teuladines, que esperen impacientment tot l’any la seua arribada. Al llarg del temps, com explicarem més endavant, les festes han evolucionat i han anat incorporant elements nous i modificant-ne d’existents, però actualment ocupen 11 dies. En elles trobem una gran quantitat d’actes com: cercaviles, revetles, concerts, mascletades, castells, misses, processons, actes esportius, dinars i sopars populars, desfilades de carrosses, bous al carrer i bou embolat. D’entre totes estes activitats destaca la Processó de sant Vicent Ferrer, convertint-se així en l’acte central de la festa. Les festes de Teulada no tenen cap element diferenciador de la resta de festes patronals que es puguen realitzar en qualsevol poble del País Valencià, no obstant això en temps passats si que disposaven d’un acte ritual únic: la Processó del Rosari del Pessic. La Processó del Rosari del Pessic era una romeria o també anomenada “processó sense ciri” que es realitzava el dia abans de sant Vicent, el diumenge. En esta es baixava de l’Església a l’ermita de sant Vicent, a la imatge de sant Vicent i a la Mare de Déu del Roser o del Rosari .La romeria no seguia cap ordre formal, per la qual cosa homes i dones estaven mesclats. Les dones anaven resant el rosari i els homes, aprofitaven l’ocasió per pessigar el cul de les dones. En el següent apartat desenvoluparem amb més deteniment el cas escollit. Per a finalitzar considere necessari estudiar les Festes patronals de Teulada, i dins d’elles la ja desapareguda Processó del Rosari del Pessic, des d’un punt de vista etnològic perquè tant una com l’altra formen part del patrimoni immaterial dels teuladins i disposen d’una dimensió simbòlicoidentitaria i política. I és que són pràctiques culturals que identifiquen i han identificat als teuladins com a comunitat. A més a més, la dita processó és un bon exemple de què el patrimoni és un camp de disputa de grups i de com els sectors populars no tenen les ferramentes per a legitimar la seua cultura popular, ni tampoc les eines necessàries per transmetre-la i difondre-la (Santamarina, 2005).
    • Les festes patronals de Teulada i la Processó del Rosari del Pessic de Irene Buigues Sapena està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 Espanya de Creative Commons 7 Reflexió associada al cas escollit El regocijo y alegria tan peculiares de los teuladinos los hace apasionadamente amantes de las fiestas populares (Llopis, 2000) Les festes patronals de Teulada són unes festes locals tradicionals que s’emmarquen dins del calendari tradicional religiós cristià. Formen part del cicle de primavera ja que són les festes que tanquen el període iniciat en Setmana Santa, i donen pas a un temps intermedi anomenat cicle de maig valencià (Hernández, 2002). S’enquadren dins del model de festa mediterrània, i és que en elles trobem tant activitats de caràcter litúrgic (processons i misses) com de caràcter lúdic (balls, bous al carrer, sopars i dinars populars). La sacralitat d’ambdós tipus d’activitats ha fet que estes es matinguen en la dada original de celebració, i que no hagen sigut ni duplicades ni traslladades, com sí ha passat en alguns municipis de la comarca on les celebracions lúdiques se solen fer a l’estiu (aprofitant el bon temps i les vacances de la gent) i les religioses en el dia del patró. Les festes són sagrades5 , però també són un espai de participació de tota la comunitat teuladina6 , així com de tots aquells visitants que rep. En elles trobem un marcat ambient obert i acollidor, sent un lloc de socialització. No oblidem que les festes de Teulada són les primeres de l’any que es realitzen a la Marina Alta, cosa que fa que molts forasters participen i siguen benvinguts. És un del únics espais on trobem una vertadera participació intercultural, sobretot pel que fa als residents no comunitaris, fet que s’ha vist accentuat en els últims 10 anys. La rememoració religiosa és l’origen de la festa, un origen que amb la modernitat avançada ha vist minvat el seu sentit original en detriment d’un nou: La finalitat de la festa és la festa mateixa (Ariño, 2012). L’estructura de la festa queda definida a través del temps, les festes se celebren cada any i la seua duració oscil·la entre els 10 i els 11 dies. Queda clar quin és el darrer dia de festa però no quin és el primer degut a que els límits festius van tornant-se cada 5 “En la modernitat avançada la celebració festiva té una referència sacral” (Ariño, 2012) 6 Ens referim als residents del nucli històric de Teulada.
    • Les festes patronals de Teulada i la Processó del Rosari del Pessic de Irene Buigues Sapena està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 Espanya de Creative Commons 8 vegada més imprecisos (Ariño i Gómez, 2012). És durant estos dies en el que l’espai queda alterat per complet: els carrers es tallen, el trànsit rodat es desvia, els carrers s’engalanen, i el centre històric reviscola. Trobem una centralització de les festes litúrgiques i taurines, ja que principalment es concentren en el centre del poble; i una descentralització de les activitats lúdiques com les revetles, les mascletades, els castells de foc i les competicions esportives. El subjecte celebrant és el municipi de Teulada, no obstant, és cert que tot els anys trobem visitants de les poblacions veïnes que acaben sumant-se a les celebracions, sobretot a les revetles i als festejos taurins. També trobem subjectes espectadors com periodistes, turistes (de vegades confosos amb residents europeus) i fotògrafs (que s’encarreguen de fer reportatges fotogràfics als festers o als nens de comunió). Origen i evolució de la festa Conta la tradició oral que a l’estiu del 1410 fra Vicent Ferrer va visitar la seua germana, Constança Ferrer, la qual estava casada amb el notari de la Vila de Teulada, Pere Sínia. En esta època Vicent Ferrer es trobarà amb un poble amb problemes d’abastiment d’aigua, amb malalties com la pesta i amb el perill dels pirates. I estes són les coses sobre les quals els teuladins demanaren protecció al frare dominic. En la seua estada és tradició que va fer el miracle de la Font Santa i profetitzà que la vila no es veuria atacada mai més pels moros i la pesta no afectaria als teuladins. Esta tradició oral ha quedat plasmada per alguns autors com Justinià Antist, que al segle XVI en el llibre Vida y historia del apostólico predicador sant Vicente Ferrer afirma que el sant va arribar a Teulada, i va ser informat dels assalts de moros que patien els habitants. Il·lustració 1: Casilici i Ermita de sant Vicent Ferrer. Any 1950 aprox. Arxiu Municipal de Teulada.
    • Les festes patronals de Teulada i la Processó del Rosari del Pessic de Irene Buigues Sapena està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 Espanya de Creative Commons 9 Arran d’això, el sant va fer una creu en una penya i va assegurar que els moros no passarien d’allí. També relata que des d’aquell moment ja no es va patir cap pesta a la vila i que tenia cartes dels jurats teuladins que ho testimoniaven. El resultat d’estos prodigis va suposar una forta secularització de la figura del sant i un fort fervor per part dels teuladins i teuladines, els quals en agraïment construïren l’ermita de sant Vicent (SXVIII), un casalici (que marca el lloc en que el sant es va separar dels veïns) i l’ermita de la Font Santa. No se sap ben bé quin any comencen a celebrar-se les festes patronals, però si trobem referències al SXIX sobre els festejos a la Font Santa en honor a este patró: Hoy día se celebran solemnísimas fiestas solo comparables a las de la Virgen y Corpus (Sanchis Sivera,1896). No serà fins al SXX quan ja trobem al·lusions directes, i tot fa indicar que en els seus orígens es concentraven a l’ermita de sant Vicent: Pero en España, hasta para los casinos hace falta una fiesta y un patrón y los socios de éste han elegido, naturalmente, al santo más popular, Sant Vicente Ferrer. Como el pueblo se ha reservado la ermita, el Castino ha tomado a su cargo la “Fuente santa” y allí desplega sus banderes el día de fiesta [...] Y si para otras solemnidades importa poco quien sea el predicador, para la fiesta de Sant Vicente Ferrer se busca siempre a uno que tenga fama (Fages, 1903). L’evolució de la festa es pot seguir gràcies als programes festius que es conserven, i com que el programa més antic que consta en la biblioteca és del 1955, eixe serà l’any de referència del que partirem. Sembla no ser casualitat que este siga el programa més antic que es conserva, ja que este any va ser quan es va commemorar el Vé centenari de la canonització de sant Vicent Ferrer, per això se celebraren 12 dies de festa entre els que trobem actes com: triduos, misses, sermons, rosari de l’aurora, combregar d’impedits, processons, romeries, dianes i volteigs de campanes, castells de Il·lustració 2: Combregar d'impedits a les Festes de sant Vicent. Arxiu Municipal de Teulada.
    • Les festes patronals de Teulada i la Processó del Rosari del Pessic de Irene Buigues Sapena està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 Espanya de Creative Commons 10 focs, mascletades, traques aèries, cordà, concerts, balls populars i tres dies de festejos populars (bous). Un temps i uns actes que no es diferencien molt dels actuals, i que serviran de base per al que configuren hui les festes patronals de Teulada. No obstant trobem algunes variacions al llarg dels anys, tant pel que fa als organitzadors de la festa, com a l’espai que s’ocupa per a la mateixa (passem dels espais multifuncionals als perifèrics). Algunes fonts orals consultades ens diuen que primerament les festes eren organitzades per l’Ajuntament, el qual s’encarregava de nomenar 8 festers, que anaven casa per casa de Teulada demanant 2 pessetes per tal de poder finançar-les, i sembla ser que la gent hi col·laborava de bon grat. Més tard apareixeran els anomenats “Xics de sant Vicent”, els quals eren escollits per sort d’entre els homes que s’havien apuntat a una espècie de confraria (pagaven 6 pessetes de quota a l’any), i el dimarts, dia de la festa dels xics, després del sermó es treia una bossa roja i d’ella s’extreien els noms dels majorals de l’any vinent (entrevista 3). En les primeres festes de les que tenim referència material (1955), ens trobem amb tres comissions organitzadores, la comissió d’honor (integrada pel governador civil i cap provincial del moviment d’Alacant, el president de la diputació d’Alacant, l’alcalde de València i el d’Alacant), la comissió Pro Vé Centenari i la Comissió de “Chics de Sant Viçent”. Resulta curiosa esta organització ja que en ella trobem tant institucions polítiques (algunes per cert sense cap tipus de vinculació al municipi), religioses com civils, deixant poc clar qui és l’organitzador “real” de la festa. Al 1969 serà quan trobem una denominada “comissió festiva”, on de nou les institucions tradicionals continuen tenint un important pes. Esta estava configurada per l’alcalde, el rector, clavaris i 8 festers. Il·lustració 3: Llibre de Festes 1955
    • Les festes patronals de Teulada i la Processó del Rosari del Pessic de Irene Buigues Sapena està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 Espanya de Creative Commons 11 Ja a l’any 1970 serà quan l’organització recaurà exclusivament en la societat civil, en els clavaris i els majorals (homes majors) concretament; també és este any quan la dona apareixerà en la festa (no trobarem una presidenta de la comissió de festes fins a l’any 2012), això sí, d’una manera “florerística” i sense cap responsabilitat: es tria a la regina de festes, les dames d’honor i a la seua cort en una mena de concurs de bellesa i es fa la seua presentació oficial. Serà a partir d’este any quan s’inicia una ampliació del programari introduint-se actes de tipus lúdic com concursos de cau i brisca, actes esportius, i culturals com projeccions de cinema i exposicions. L’any 1972 apareix l’ofrena dins del trasllat processional de la imatge de sant Vicent i al 1973 comença a realitzar-se en la fase d’obertura festiva, el pregó de festes. Ambdós actes més bé típics de les Falles i no de les festes de Teulada, ja que com a acte d’apertura se solia realitzar “l’entrada de la murta”. Un altre fet curiós és la introducció als anys 90 del “chupinazo”, arribant a un punt en el que es fan tres actes que donen inici a les festes. Destacar la clara politització dels llibres de festes, sobretot el del 1975 i el 1976, ja que al 1975 es farà ús de la senyera com a portada i s’introduirà un element únic i exclusiu d’eixe any: l’himne regional valencià. Tampoc trobarem la típica imatge del monarca. Malgrat esta estructura marcadament ideològica no serà fins a l’any 1978 quan aparega el primer llibre de festes escrit en valencià. Per una altra banda el llibre contrasta molt amb el de l’any següent (1976) en el que en les primeres pàgines trobem l’escut franquista de Una, Grande y Libre, la qual cosa sembla tot un atac a la comissió festiva de l’any anterior, perquè no hem pogut trobar en cap altre llibre l’anomenat escut. Il·lustració 5: Llibre de Festes 1978 Il·lustració 4: Cercavila de les festes al 1975. Arxiu Municipal de Teulada.
    • Les festes patronals de Teulada i la Processó del Rosari del Pessic de Irene Buigues Sapena està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 Espanya de Creative Commons 12 Els anys 80 i 90 ens trobem davant la festa democràtica per excel·lència, apareixen actes de comensalisme públic i altres de transgressió de l’ordre social com la cavalcada de carrosses i les quintades, espais d’espontaneïtat i descontrol que juntament amb els bous al carrer, són els actes més participatius de les festes. S’amplien els agents festius (festers, associacions, visitants, immigrants, mitjans de comunicació). L’any 1983 apareixen els “festerets” menuts de 7 anys. La falta de gent per a l’organització de la festa fa que finalment s’establisca un sistema d’elecció de festers basat en l’anyada. Al 1993 eren onze festers, i és en este any quan desapareix la bossa que triava els majorals. En 1997 el número de festers tornà a canviar i van passar a ser quinze parelles, és a dir, s’incorporen les dones dels majorals a les comissions de festes i també es van incorporar els xics de la mateixa anyada que les festeres joves, que ja estaven en la festa des de l’any 1970. El 2007 serà l’inici de les comissions majors per anyades, s’afegiran com a festers els quintos de 45 anys. La Processó del Rosari del Pessic Com hem introduït abans, la Processó del Rosari del Pessic era una antiga romeria o processó sense ciri que es realitzava la vesprada del diumenge de festes, un dia abans de sant Vicent Ferrer. La romeria tenia com objecte el trasllat des de l’església a l’ermita de la imatge patronal, ja que a l’endemà esta s’utilitzava per a la solemníssima processó en honor del sant patró (la qual eixia de l’ermita). Per una altra banda algunes fonts parlen de que també es baixava a la Mare de Déu del Rosari o del Roser (d’ací vindria el seu nom), imatge que després es tornava a pujar a l’Església per tal de continuar resant el rosari (entrevista 1). El seu recorregut era dintre muralla. I el subjecte celebrant era el poble de Teulada, tant homes com dones, que s’entremesclaven i anaven en grup. Les dones anaven resant el rosari i els homes aprofitant l’acte, i probablement animats pels Il·lustració 6: Festes a sant Vicent Ferrer 1955. Arxiu Municipal de Teulada
    • Les festes patronals de Teulada i la Processó del Rosari del Pessic de Irene Buigues Sapena està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 Espanya de Creative Commons 13 companys i l’ambient festiu (hi havia música i la gent per la part final anava xarrant), aprofitaven per pessigar el cul de les dones. Encara que també potser este fet estiga més relacionat amb el temps festiu en el que ens trobem, doncs no oblidem això de què és una festa de primavera que s’inicia a la fi del cicle de quaresma-pasqua, moment on els impulsos més naturals afloren i el dejuni i l’abstinència acaba. Les festes eren i són un espai públic de socialització, i és un moment en que les relacions iniciades en pasqua acaben per consolidar-se. La processó era un espai d’interacció intersexual i s’aprofitava l’acte per interactuar amb el sexe contrari. No obstant, els homes no eren els únics que realitzaven esta pràctica d’inversió de l’ordre, ja que les dones amb tota la intencionalitat del món s’enganxaven les agulles a les espardenyes per tal de punxar a aquelles dones o homes als qui els tenien més malícia o un cert recel. No se sap quin és l’origen i des de quan es fa, ja que la festa és un temps-espai per a l’espontaneïtat (Ariño i Gómez, 2012). Al rector de la vila, com a organitzador de la romeria, no li faria molta gràcia este ambient caòtic i desordenat i sembla ser que per voluntat pròpia i per la influència del règim franquista va acabar per formalitzar-se. Fonts orals consultades afirmen que sobre l’any 1950 va ser quan es va neutralitzar (entrevista 1). Altres fonts parlen de que va ser durant la guerra civil espanyola (1936-1939), moment en que les festes patronals se suprimeixen i es traslladen al 14 d’abril, per tal de commemorar el dia de la República, alterant així molts dels actes que es realitzaven, sobretot els de caràcter religiós (entrevista 2). La formalització que es va dur a terme ens ha deixat la processó actual, un ritual en la que l’única cosa que es conserva és el dia en el que es realitza i la seua finalitat. Processó o trasllat processional on participen els nens de comunió, els festerets, els festers joves i majors, la colla de dolçainers, la banda municipal de música, representacions Il·lustració 7: Baixada del sant o trasllat processional. Any 2013.
    • Les festes patronals de Teulada i la Processó del Rosari del Pessic de Irene Buigues Sapena està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 Espanya de Creative Commons 14 simbòliques com el sant, els portadors del sant, el rector, la corporació municipal, la policia i els teuladins. L’espai es converteix en un espai d’ostentació i competició, on els participants llueixen les seues millors gales. Les cases per on passa la processó queden obertes de bat a bat, i banderes, senyeres i imatges de sant Vicent adornen els balcons. Durant el recorregut es disparen 21 salves i a la seua fi, quan el sant entra per la porta de l’ermita, la banda toca els gojos en honor al patró mentre es dispara un xicotet castell. La processó s’ha espectacularitzat i institucionalitzat. L’espectacularització ha vingut de la mà dels periodistes que fan seguiment de les festes, i els fotògrafs i càmeres que al llarg de les festes fan tota una persecució mediàtica als festers i als xiquets de comunió en forma de reportatge, per tal d’immortalitzar este fet únic en les seues vides. L’institucionalització queda palesa de la mà dels xics de sant Vicent, els quals es dediquen al llarg de la processó, no només a dur el sant sinó també a l’organització de la processó. Ells s’encarreguen d’establir el temps, l’ordre i les diferents aturades que es fan, per això fan servir aparells auriculars (“pinganillos”) que faciliten la seua comunicació. Per una altra banda el paper de la policia (s’encarrega de tallar els carrers i regular el trànsit), de l’ambulància (sempre que hi ha un acte amb foc han d’estar) i de protecció civil és un altre clar exemple d’institucionalització de la festa. La racionalització de la festa Queda palès que la romeria era un ritual d’inversió, on entraven en conflicte les pulsions sexuals amb la moral catolicocristiana. En paraules dels informants era cert que era algo que no estava ben vist, però era divertit (Entrevista 1). I és que dins d’un context festiu se solen trobar esclats d’irracionalitat que ben bé podríem considerar com a un tipus de “ludomàquia promiscua”, batalles on tot val per lluitar tots contra tots, sense diferències ni més manies que el passar-ho el millor possible. (Ariño i Gómez, 2012). Això sí, en esta batalla en lloc de llançar-se raïm, aigua, flors o confeti, es llançaven pessics i puntades punxegudes.
    • Les festes patronals de Teulada i la Processó del Rosari del Pessic de Irene Buigues Sapena està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 Espanya de Creative Commons 15 Pensem per tant que la Processó del Rosari del Pessic va sofrir un procés de racionalització, o el que alguns autors també anomenen dulcificació. Els motius pels quals ho creem són els següents: - Es va formalitzar en el sentit més estricte, establint una estructura de processó i neutralitzant per tant el pessic i les punxades. - Per la mediació organitzacional de la institució eclesiàstica i la intervenció del rector . - L’aparició d’associacions especialitzades per a la seua organització (Primerament el “Chics de Sant Viçent”, després la Comissió de Festes i l’Associació de Portadors de sant Vicent Ferrer). - La competitivitat que genera entre els seus participants per veure qui llueix més i millor. - La mediatització i l’espectacularització que s’ha acabat generant. - El control i la vigilància d’organismes com la policia.
    • Les festes patronals de Teulada i la Processó del Rosari del Pessic de Irene Buigues Sapena està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 Espanya de Creative Commons 16 La politització de la festa Les festes patronals de Teulada eren i són una festa del poder. Sembla ser que les Festes Patronals en els seus inicis eren organitzades per l’Ajuntament, com així ho expressen les fonts orals. Este fet recolza la idea de que la festa servia per mantenir controlat al poble i evitar possibles esclats d’emoció espontània i desordenada. Però amb el pas del temps, i com hem explicat en l’evolució de la festa, apareixerà l’associació festiva dels Xics de Sant Vicent, els quals acabaran per encarregar-se de la seua organització. Malgrat esta descentralització pel que fa a l’organització, el poder continua estant present en les festes. Per una banda l’Ajuntament finança gran part del pressupost festiu, i per això trobem inclòs una regidoria de festes especialitzada, la qual s’encarrega d’establir relacions amb les comissions festives corresponents. Per l’altra banda, trobem una participació considerable de la corporació municipal, tant dels governants com de l’oposició, en les festes. S’utilitzen els actes com a demostracions de poder: és la corporació municipal qui tanca sempre les processons, lluint l’alcalde i el tinent alcalde la “bara de mando” com a símbol de poder i autoritat. La presentació de la regina de festes és un altre exemple, en ella hi ha un espai reservat als discursos d’autoritats, discursos que de vegades han tingut una estructura similar als mítings polítics. A les festes, molts polítics de la comarca visiten el poble, sempre convidats per l’administració local. I és ací quan cal parlar de vampirització de la festa, és a dir, quan la festa s’utilitza per part de les autoritats locals per a obtenir favors polítics extra-locals. Any rere any ens trobem davant esta situació. Posem per exemple les festes d’enguany, quan el Vicepresident del Consell de la Generalitat Valenciana i ex-alcalde del municipi, José Císcar, va ser convidat a les Il·lustració 8: Autoritats en la processó. Fotografia Teulada Moraira digital.
    • Les festes patronals de Teulada i la Processó del Rosari del Pessic de Irene Buigues Sapena està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 Espanya de Creative Commons 17 festes participant així en molts dels actes i especialment en les processons, col·locant-se al costat de l’Alcalde, i en l’espai reservat per a la corporació municipal. Però esta demostració de poder no es fa únicament per part de les institucions polítiques, les eclesiàstiques també se’n aprofiten de les festes, sobretot pel que fa als actes litúrgics, en els que demostren mitjançant l’ostentació tota la seua autoritat. La formalització de la Processó del Rosari Pessic també seria un clar exemple de com la institució catòlica ha influenciat les festes patronals de Teulada. Tot i que queda marcada la instrumentalització política de la festa, desconeixem si s’ha generat cap conflicte al voltant de la festa o de la formalització de la processó del pessic, potser perquè la població de Teulada ha perdut consciència de que la festa és un bé comunal, que pertany a la comunitat [...] i no és propietat de l’Església ni de l’Ajuntament (Ariño i Gómez, 2012). O també potser s’haja amagat i neutralitzat perquè com bé diu un dels informants el que deia el rector anava a missa (entrevista 2).
    • Les festes patronals de Teulada i la Processó del Rosari del Pessic de Irene Buigues Sapena està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 Espanya de Creative Commons 18 Reflexió sobre participació social i associacionisme Les festes patronals de Teulada com tota festa de la modernitat avançada conten amb un fort entramat associatiu al darrere, entre les que trobem associacions festives, culturals, cíviques i esportives. Però una de totes és la que destaca i tracta de coordinar a la resta: la Comissió de Festes de sant Vicent Ferrer. Una comissió que té com objectiu l’organització de les festes patronals i que es configura cada any pel subjecte celebrant: els festers joves de 19 anys i el festers majors de 45 anys. No hi ha un número concret de festers, però de normal oscil·la entre els 30 i 50, depenent de l’any i de la voluntat de participació. Així doncs la participació en ella és lliure, i no respon a cap comandament públic. Per tant la primera comissió festiva, autònoma i lliure de la que tenim constància és la del 1970, serà esta la primera que es configurarà exclusivament per la societat civil. Les comissions anteriors a este any estaven integrades tant per institucions com per l’alcalde i el rector i pels festers, sent estos designats per l’ajuntament. Pel que fa al seu organigrama o organització interna, els primers dies de reunió d’entre els festers més majors es tria mitjançant votació: un president, un secretari i un tresorer. Recau sobre estos càrrecs la major responsabilitat pel que fa a temes organitzatius. Es subdivideixen les tasques. El president és qui coordina a tothom, el tresorer s’encarrega de la gestió econòmica (comptabilitat), i el secretari s’encarrega de les actes i també actua com una mena de relacions públiques (tasca que se sol compartir amb el president). Ells i la resta de festers treballen durant tot l’any, i es voten totes les decisions en igualtat de condicions, triant així el que diga la majoria. La comissió se sol reunir dues vegades per setmana: el dimecres i el divendres, convertint-se així en una espècie de vida paral·lela i en un espai de relacions interpersonals. L’associació es converteix en un lloc d’interacció social (Albert, 2005). Al llarg de l’any s’organitzen festes i disc-mòbils on es posen barres per recaptar diners. També es fa rifa i loteria tot l’any. I quan la festa s’aproxima, normalment a principi d’any, s’organitzen com subcomissions que s’encarreguen de les diferents parts de la festa: bous, orquestres i bandes, càtering, castells i mascletades... S’encarrega d’elaborar el programa de festes.
    • Les festes patronals de Teulada i la Processó del Rosari del Pessic de Irene Buigues Sapena està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 Espanya de Creative Commons 19 L’associació té autonomia plena, però són dependents de la comunitat celebrant, que és la que determina les seues finalitats i funcions (Ariño i Gómez, 2012) i de l’Ajuntament. L’associació disposa d’una estreta col·laboració amb l’Ajuntament de Teulada, sobretot amb la Regidoria de Festes o de Cultura (depenent de la legislatura), qui li cedeix un espai de reunió i s’encarrega d’assessorar i de facilitar els permisos corresponents. L’associació per tant rep subvenció de l’Ajuntament, però també disposa d’altres fonts de finançament com: les barres que es posen l’any anterior a la festa (quan s’és pro-fester), les festes i els tornejos que s’organitzen, els sopars d’enamorats o de cap d’any, la loteria, el patrocini i la publicitat en el llibre de festes... L’altra associació de la que cal parlar és l’Associació de Portadors de sant Vicent Ferrer, una associació festiva que té la seua raó de ser en les festes patronals i les processons que es realitzen. Es funda sobre el 2001 i està integrada per 30 homes de diferents edats. És requisit per a ser soci haver sigut fester de sant Vicent. Estos homes, al llarg de les festes s’encarreguen de recórrer els carrers de Teulada amb la imatge del sant als seus muscles. També organitzen les processons i la seua distribució. No participen en cap altra festa o activitat, però si sabem que els portadors realitzen un parell de sopars a l’any, la qual cosa fa indicar que el ser portador és una excusa més per ajuntar-se i poder establir relacions, formant part així d’un grup cohesionat amb objectius comuns. Nombroses associacions culturals participen en les Festes Patronals d’entre les que destaquen aquelles directament relacionades amb la cultura popular valenciana. Algunes són: - L’Agrupació Musical Cultural de Teulada, que enguany ha complit 40 anys i que des dels seus inicis ha musicat les festes. Participa en les despertades, les cercaviles i les processos. - La Colla de Dolçainers i Tabaleters “El Falçó”, de recent creació (naix al 2005) i que hui s’ha convertit, juntament amb la banda, en una associació imprescindible per a la festa. Participa en les despertades, les cercaviles i les processos.
    • Les festes patronals de Teulada i la Processó del Rosari del Pessic de Irene Buigues Sapena està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 Espanya de Creative Commons 20 - El Grup de Danses de la Font Santa de Teulada. Conta amb 60 membres i amb una escola pròpia de ball per a gent adulta i gent jove. S’ha encarregat de recuperar “el bestiari tradicional” i la “indumentària típica teuladina”. - L’Associació Cultural Taurina “Festa i Tradició”. Naix al 2006 i té la seua raó de ser en els bous al carrer. És un grup de gent aficionada al bou que pretén millorar els bous de totes les festes que es realitzen durant l’any. El seu paper en la festa cal tenir-lo en compte, ja que s’encarrega d’assessorar i ajudar a la Comissió de Festes en matèria taurina (normativa, cadafals, barreres, recinte...). D’entre els seus membres trobem a ramaders i familiars de ramaders. En esta línia també està la “Penya Taurina el Rebolcó” apareguda al 2009. - Associació de Traginers Alejandro Morell. Aficionats del carro i del cavall que tenen un important paper en la Romeria la Font Santa que es realitza a la vuitada de les Festes Patronals. De les associacions cíviques que participen a les festes es troba l’Associació d’Ames de Casa de Teulada, la qual s’encarrega d’organitzar l’ofrena de flors que es realitza en honor al patró el primer dissabte de la festa a l’Ermita de sant Vicent. Elles s’encarreguen del dibuix que es configurarà amb les flors i de recollir els diferents ramells que duen el teuladins i teuladines que hi participen. D’entre les esportives també col·laboren el Club de Pilota de Teulada en la tradicional partida de pilota valenciana que s’organitza al carrer de sant Vicent Ferrer en el dia de la seua celebració; el Club de Bàsquet que hi participa en el Memorial Josep Buigues; el Club de Pàdel de Teulada que organitza el torneig i per últim el Club d’Atletisme Corremundos que organitza la Cursa Popular. Per tal de recuperar la Processó del Rosari del Pessic considerem necessària la participació de tres de les associacions abans explicades: la Comissió de Festes de sant Vicent Ferrer, l’Associació de Portadors i l’Agrupació Cultural Musical de Teulada. La primera perquè s’encarrega de programar tots els actes de les festes i sobretot, d’introduir-ne de nous, també perquè és qui s’encarrega de coordinar la resta d’associacions que participen a les festes. La segona associació també col·laboraria en el procés de recuperació encarregant-se de baixar les dues imatges que participen a la Processó del Pesic: sant Vicent Ferrer i la Mare de Déu del Roser. I per últim, la
    • Les festes patronals de Teulada i la Processó del Rosari del Pessic de Irene Buigues Sapena està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 Espanya de Creative Commons 21 participació de la banda també és fa imprescindible, ja que sense música no seria la processó del pessic, i tampoc es transmetria l’ambient festiu i de diversió que tant caracteritzava a la mateixa.
    • Les festes patronals de Teulada i la Processó del Rosari del Pessic de Irene Buigues Sapena està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 Espanya de Creative Commons 22 Proposta de catalogació La festa, com a part del nostre patrimoni immaterial, és susceptible de ser patrimonialitzada i catalogada. Però cal tenir en compte que tota patrimonialització és una construcció social i s’activa en funció dels interessos que puga generar. La catalogació en el cas de la Processó del Pessic és converteix en un treball complicat i difícil. El desconeixement per part de la població i la falta d’informació i d’elements materials estretament vinculats amb la Processó del Rosari del Pessic requereix iniciar una catalogació basada en la memòria oral dels més majors. No obstant també introduïm en la proposta de catalogació elements relacionats amb les Festes Patronals com fotografies, rituals i llibres de festes. El llistat de catalogació inclou tant béns patrimonials mobles, immobles i immaterials. El que proposem és el següent: 1) Imatge de sant Vicent Ferrer (S.XVIII). Era l’objecte del trasllat i de la processó. 2) Imatge de la Mare de Déu del Rosari o del Roser. També es traslladava. 3) Creu processional. Amb ella s’iniciava la Processó del Rosari del Pessic. 4) Agulles de pit anteriors al 1950. Es col·locaven a les sabates per punxar. 5) Rosaris anteriors al 1950. Es coneix que es resava el rosari durant el recorregut, a l’ermita i a l’església. 6) Espardenyes. En les que s’enganxaven les agulles de pit per tal de punxar. 7) El recorregut. Plaça de l’Església, C/Doctor Moll, Costera de la sala, Plaça dels Porxes, Carrer Avall, Av. Las Palmas. 8) L’església-fortalesa de Santa Caterina (S.XVI). Des d’ací eixia la Processó. 9) L’ermita de sant Vicent Ferrer (S.XVIII). El destí final de la Processó 10) Música festiva de banda. 11) Entrevista a Jaume Ivars Ronda (1941). Entrevista realitzada el 3 de juny del 2013. Conté informació sobre la Processó del Rosari del Pessic, explica què és, qui participa, en quin any es formalitza, el seu recorregut i l’evolució de les festes. 12) Entrevista a María Vila Buigues (1927). Entrevista realitzada el 13 de juny del 2013. Conté informació sobre la Processó del Rosari del Pessic, explica què és,
    • Les festes patronals de Teulada i la Processó del Rosari del Pessic de Irene Buigues Sapena està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 Espanya de Creative Commons 23 qui participa, i en quina època es formalitza. Aporta informació sobre la vestimenta i les festes a la Guerra Civil. 13) Versos arreplegats a Maria Mengual Benito (1922 – 2000). Cançó configurada per 5 versos, que fan referència explícita a la Processó del Rosari del Pessic. Aglutina ben bé tots els subjectes participants de la festa: el poble, el rector i l’ajuntament. Per una altra banda, trobem una referència clara a la festa del rosari del pessic, i també parla de l’objecte de celebració: sant Vicent Ferrer. És un cant a la rememoració religiosa i un cant a l’hospitalitat del poble teuladí. 14) La baixada o trasllat de sant Vicent Ferrer. És el resultat del procés de formalització que ha sofert el ritual, el resultat de la seua evolució. 15) La Processó de sant Vicent Ferrer. Actualment és l’element religiós central de la festa. És la processó més formal per excel·lència, oposada clarament al que era la Processó del Rosari del Pessic. 16) Fotografies diverses de les festes. Fotografies conservades a l’Arxiu Municipal de Teulada. Les fotografies són: Retrats que es realitzava la gent a les festes, fotografia de la banda de música, fotografia del 1940 a la Plaça l’Església, fotografia del 1970 de la primera presentació de la regina de festes... 17) Llibres de festes del 1955 fins al 2013. Imprescindibles per a entendre l’evolució de la festa. 18) Cartells anunciadors de festes. Els models de fitxa de catalogació aniran variant en funció de la naturalesa de l’objecte catalogat (moble, immoble o immaterial). En cas de catalogar entrevistes orals a l’entrevistat se li ha de proporcionar un document amb les condicions d’ús de l’enregistrament, i si així ho sol·licitara una còpia de la gravació. Per tal de registrar les entrevistes proposades al llistat d’inventari, proposem este model de fitxa d’inventari:
    • Les festes patronals de Teulada i la Processó del Rosari del Pessic de Irene Buigues Sapena està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 Espanya de Creative Commons 24 FITXA DE CATALOGACIÓ: MEMÒRIA ORAL IDENTIFICACIÓ DE LA PERSONA ENTREVISTADA Nom Jaume Cognoms Ivars Ronda Malnom Jaume “El Barber” Data de naixement 1941 Lloc de naixement Teulada Data de defunció No Lloc de residència Teulada Anys 72 Sexe M / F DADES DE L’ENTREVISTA Data 3-06-2013 Lloc de realització Ecomuseu l’Almàssera. Av. Santa Caterina, 30 Teulada Entrevistador Irene Buigues Suport enregistrament Audio Amr Idioma Valencià Durada E-1.1 : 7:33h E-1.2: 5:21h Total: 12:54h Núm. Entrevistes realitzades 2 Signatura E-1.1. E-1.2. FÓRMULES DE TRANSMISSIÓ Procedència del saber Mare Transmissió Pares/Fills Iaios/nets Altres Mode de transmissió Transmissió oral DADES DEL CONTINGUT DE L’ENTREVISTA Àmbit Les festes de Teulada Resum Jaume ens conta que és la Processó del Rosari del Pessic, una processó sense ciri que es feia el diumenge abans de sant Vicent, on es baixava la imatge de sant Vicent i la Mare de Déu del Rosari. La gent anava en grup i els homes aprofitaven per pessigar les anques de les xicones. Hi havia música i hi participava la banda. Jaume ens diu que
    • Les festes patronals de Teulada i la Processó del Rosari del Pessic de Irene Buigues Sapena està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 Espanya de Creative Commons 25 sobre l’any 50, quan va prendre la comunió va ser quan la processó es va formalitzar. En eixe any, segons Jaume va haver una reforma molt gran de les processons, canviant- se també la processó de la “festa dels xics”. La finalitat del canvi va ser que les processons passaren per més carrers. Decisió del rector. Relació de temes E-1.1. Què és la Processó del Pessic? Què baixaven a la Processó del Pessic? Com anaven? Que feien? Mare de Déu del Rosari o del Roser. La Festa d’octubre del Roser i la Festa del Pilar. La gent xarrava i resava el rosari. Quan s’instaura la Processó formal. Verset que parla de la Processó del Pessic E-1.2 El recorregut Nom de llocs que han aparegut Església de santa Caterina Ermita de sant Vicent Ferrer C/L’Hostal, C/Mig, C/Dalt, Plaça de la Creu, Raval La Cultural (l’Antiga Plaça de la Victòria), Plaça de la Constitució Costera de la Sala, Carrer Germans Oliver/Carrer de Sant Antoni Nom de persones que han aparegut No apareix VALORACIONS DE L’ENTREVISTAT A l’entrevistat li agradava més la Processó del Rosari del Pessic, ja que la gent anava en grup, i ja hi ha una més formal: la de sant Vicent, on va molta gent i es porten ciris. Considera que “la baixà” donava un altre ambient de festa. Creu que era diferent. Considera que la gent de Teulada va a la Processó de sant Vicent per tradició, no per
    • Les festes patronals de Teulada i la Processó del Rosari del Pessic de Irene Buigues Sapena està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 Espanya de Creative Commons 26 devoció si fora per devoció a l’endemà a missa estaria ple. A la gent el que deia el rector li pareixia tot bé. OBSERVACIONS S’adjunta: - Autorització de l’entrevistat a ser enregistrat i al seu ús. - Autorització de l’entrevistat a ingressar la seua entrevista en un registre
    • Les festes patronals de Teulada i la Processó del Rosari del Pessic de Irene Buigues Sapena està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 Espanya de Creative Commons 27 Proposta de museïtzació al voltant del cas escollit Exposició: Teulada i les seues Festes Patronals La proposta de museïtzació que ací presentem es basa en les Festes Patronals de Teulada en honor a sant Vicent Ferrer. El perill de la homogeneïtzació cultural, el risc de perdre la memòria i la importància de posar en valor el patrimoni immaterial fa necessari presentar este projecte. El desconeixement per part de la població sobre l’origen, l’evolució de la festa i els rituals que s’han perdut i s’han introduït al llarg del temps, necessita iniciar un procés de sensibilització cap al patrimoni immaterial a escala local. Cal donar a conèixer l’element diferenciador de les festes, un ritual d’inversió ja desaparegut en l’imaginari col·lectiu dels teuladins: la Processó del Rosari del Pessic. Volem explicar què és i perquè va desaparèixer, així com presentar els records sobre la mateixa dels més majors. També pretenem posar en valor la figura del subjecte celebrant: el fester, mostrant tot allò que l’identifica en el moment de la festa. L’exposició no vol ser una simple exposició clàssica on es presenten objectes i l’espectador és un subjecte passiu. L’exposició vol anar més enllà i pretén que el visitant siga un protagonista més de l’exposició, que participe i s’ho passe el millor possible. L’estructura que seguirem serà la següent: 1. Contextualització i introducció 2. L’origen de les festes patronals i els festers 3. L’evolució de les festes patronals fins a l’actualitat 4. La processó del Rosari del Pessic 1. Contextualització i introducció En la contextualització serà fonamental la utilització de panells explicatius i de text, en este apartat ens dedicarem a parlar del municipi de Teulada (part que serà més extensa en cas de realitzar l’exposició fóra de la comarca en la que s’enquadra la població). Es pretén parlar de manera concisa de les característiques generals de la
    • Les festes patronals de Teulada i la Processó del Rosari del Pessic de Irene Buigues Sapena està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 Espanya de Creative Commons 28 població. En esta part, només entrar a l’esquerra trobarem els fullets de l’exposició, d’esta manera dirigirem la deambulació del visitant. A continuació mitjançant vinil, trobarem un bombardeig visual d’imatges de les festes actuals. No oblidem que és la primera sala i que és el que primer es veuria només entrar l’exposició, d’esta manera aconseguim impactar i cridar l’atenció. En la introducció explicarem de manera breu que suposen les festes per als teuladins. La idea és prescindir del text (ja l’hem utilitzat a la contextualització) i presentar frases i paraules en la meitat de dalt del mur, que ens hagen transmès els habitants sobre les festes patronals, d’una manera molt visual, p.ex.: “La festa és sagrada”, “Devoció”, “Diversió”, “Alegria”... L’altra meitat serà una pissarra, on els visitants participaran aportant que és allò que li suggereixen les festes: “Què li suggereixen les festes patronals de Teulada?”. Per això col·locarem una caixa amb tises i un esborrador. 2. L’origen de les festes patronals i els festers En la segona sala trobarem un panell explicatiu sobre l’origen de les festes: la rememoració i la celebració de la visita de sant Vicent Ferrer a Teulada. Després explicarem la figura del fester mitjançant dues tècniques expositives: la recreació naturalista (es presentarà la portalada d’un fester) i la presentació d’objectes (el “pack” del fester). Es pretén explicar que és allò que identifica al fester durant els dies de festes. En primer lloc, en la casa on viu se l’identifica pel cartell a la part superior de la porta i pels arbusts decoratius; en segon lloc, se l’identifica formalment per “la brusa de la comissió de festes”, la banda i la medalla de sant Vicent. Informalment per la festa (botelles d’alcohol) i la ressaca (ulleres de sol). Tots estos objectes es presentaran en una vitrina. I al mig de la sala, dalt d’una superfície trobarem ambdós elements que identifiquen les festes patronals i els festers: col·locarem la imatge de sant Vicent Ferrer amb una brusa de la comissió de festes.
    • Les festes patronals de Teulada i la Processó del Rosari del Pessic de Irene Buigues Sapena està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 Espanya de Creative Commons 29 3. L’evolució de les festes patronals fins a l’actualitat En la tercera sala explicarem com han evolucionat les festes al llarg del temps. El recurs expositiu per a arribar al públic en esta part de la exposició serà senzill. Imatges de cartells de festes i llibres de festes, i un eix cronològic en la paret on es mostren els canvis puntuals de les festes al llarg dels anys (l’elecció dels festers, introducció de l’ofrena, del pregó, incorporació de la dona a la festa, canvis en la indumentària, ampliació del subjecte celebrant, etc). A la paret trobarem imatges relacionades amb l’eix i baix dins de vitrines objectes característics relacionats (una borsa roja, llibres de festes, banda de la comissió infantil, etc.). Per a completar la sala al centre trobarem indumentària de la dona mitjançant la qual podem veure com la vestimenta ha evolucionat cap a l’ostentació i la representació romàntica de la dona teuladina. 4. La Processó del Rosari del Pessic Esta sala es subdividirà en dos sales. En la primera explicarem què és, qui participava, com es participava, perquè es realitzava, des de quan, quan es deixa de fer i per què, mitjançant una pantalla amb diverses entrevistes a persones majors que hagen viscut el ritual. En la part central trobarem elements relacionats amb la processó, per ordre d’esquerra a dreta, sant Vicent Ferrer, un rosari i la Mare de Déu del Rosari. Per últim introduirem damunt d’unes plataformes de fusta, un grapat d’espardenyes amb agulles a les puntes. La següent sala serà “L’espai del Pessic”, la qual pretén materialitzar la immaterialitat del pessic i de la processó del rosari del pessic. Volem transmetre la sensació i l’ambient que es respirava. És un espai de diversió i d’inversió de l’ordre. Per això utilitzarem un so ambient de música de banda, gent xarrant i gent resant el rosari. En la part central trobarem una estructura de metacrilat plena d’agulles de cosir i agulles de pit, i destapada per dalt (a una certa altura per evitar que els xiquets puguen arribar) amb un cartell dalt que diga: Dona, agafa’n una i punxa el teu marit!. En la paret del fons trobarem fotografies amb persones de cul, el cul sobreeixirà de la imatge i hi haurà un cartell dient: Si no t’atreveixes a pessigar al del costat, ací en tens uns de mentida per provar! En esta part també tindrem una paret on els visitants puguen
    • Les festes patronals de Teulada i la Processó del Rosari del Pessic de Irene Buigues Sapena està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 Espanya de Creative Commons 30 escriure les seues opinions sobre l’exposició (com si fos un llibre de visites). El catàleg de l’exposició serà l’últim element que aparega en esta sala. Algunes qüestions tècniques a tenir en compte És fa necessari dividir les diferents activitats i tasques de l’exposició entre el personal, els àmbits serien quatre: 1) Investigació i Coordinació Tècnica, 2) Disseny i Producció, 3) Difusió i 4) Administració. Al ser una exposició de mitjà format amb una important èmfasi en el disseny, el personal que necessitarem serà de 7 persones. Necessitarem un gestor cultural que s’encarregue de les funcions del comissariat, del contingut de l’exposició i de la coordinació tècnica. Un dissenyador que s’encarregue del discurs museogràfic. Personal de muntatge i de seguretat. Un encarregat de la difusió i comunicació que s’encarregaria de fer els vídeos i muntar-los. Un administratiu que s’encarregue de la burocràcia que es puga generar pel possible préstec d’obres (formulari de préstec), autoritzacions (anem a realitzar gravacions i difondre-les) i pels drets d’autor (farem ús de música de banda). L’exposició seria una producció itinerant pròpia de la institució, d’esta manera ens estalviaríem contractar a un comissari i un dissenyador extern, i amortitzaríem molt més l’exposició. Sempre tractarem d’ajustar-nos al pressupost i als percentatges fixes dedicats a cada part. Sent la part de disseny i producció la que més partida pressupostària tinga. Serà imprescindible dedicar part del pressupost a imprevistos. Tenint en compte que farem ús de vitrines que ja tindria el museu, que la pantalla i el reproductor del DVD ja el té el museu i que utilitzarem impressió en vinil. Calcular un pressupost seria especular, però pel format, el personal i el material necessari creiem que el pressupost total de l’exposició seria al voltant d’uns 8.000€ o 10.000€. Serà necessari establir unes pautes de muntatge: - Cal assenyalar el direccionalment de l’espectador des del carrer fins a l’exposició. - Complir les magnituds legals d’aforament i accessibilitat per a persones amb discapacitat.
    • Les festes patronals de Teulada i la Processó del Rosari del Pessic de Irene Buigues Sapena està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 Espanya de Creative Commons 31 - Preparar la infraestructura. Cal prevenir i muntar les coses en funció de la corrent elèctrica, la potència de la llum, la situació dels llums, etc. - Establir un cronograma de muntatge. Primer es treballarà la fusteria i es construiran aquells elements que sustentaran, paral·lelament es treballarà l’electricitat i el tema de la tecnologia (el so, la pantalla i reproductor de DVD). Una vegada ja amb l’estructura, començarà la pintura. Amb la infraestructura acabada ja començarem a introduir els objectes (tenint en compte les qüestions de seguretat pertinents de l’objecte).
    • 32 Implementació de l’exposició en l’espai
    • 33 Bibliografia - ARIÑO, A. & GÓMEZ, S. (2012), La festa mare. Les festes en una era postcristiana, València, Museu Valencià d'Etnologia, Diputació de València. - ARIÑO, A. & SALAVERT, V. (dir.) (1999-2002), Calendari de Festes de la Comunitat Valenciana, 4 vols., València, Fundació Bancaixa. - BAS CARBONELL, M. (1989), “Sant Vicent Ferrer a Teulada”. En: Els miracles de sant Vicent a Teulada, Xàbia, Ajuntament de Teulada. - BERTOMEU, V. (2000), Teulada, Teulada, Ajuntament de Teulada, pp. 137- 138. - BUIGUES I VILA, J. (2008), “Un passeig pel llegat de sant Vicent Ferrer al municipi de Teulada – la Marina Alta”. En: El món de sant Vicent Ferrer, Ed. Denes, València, pp. 13-23. - FAGES, F.H. (1903), Historia de Sant Vicente Ferrer, pp. 263-265. - HERNÁNDEZ I MARTÍ, G.M. (2002), La festa reinventada. Calendari, política i ideologia en la València franquista, València, Universitat de València. - HERNÀNDEZ I MARTÍ, G.M., SANTAMARINA B., MONCUSÍ A. i ALBERT, M. (2005), La memoria construida. Patrimonio cultural y modernidad, Tirant lo Blanch, València. - HERRERO, T. (2012), “Algunas pautas para afrontar proyectos de exposiciones etnológicas locales”. En: I Jornadas de Museos Locales: Del objeto a la exposición, Museu Valencià d’Etnologia, Diputació de València, València, pp. 36-63. - SANCHIS SIVERA, J. (1896) Historia de Sant Vicente Ferrer, pp. 251. - SANTAMARINA, B. (2005), “Una aproximación al patrimonio cultural”, a Hernàndez Martí, G.M. i altres. En: La memoria construida. Patrimonio cultural y modernidad, Tirant lo Blanch, València, pp.21-51. - SIMÓ, C.X. & GINER, J. (2012), Un peu dins un peu fora: la immigració dels residents europeus a Teulada, Universitat de València, Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, València. - VV.AA. (1955-2013) Llibres de Festes de Teulada en honor a sant Vicent Ferrer, Ajuntament de Teulada, Teulada.