Uploaded on

 

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
No Downloads

Views

Total Views
1,530
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
78
Comments
0
Likes
1

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. M.. Àngels Herreros EOEP d’Eivissa
  • 2. ALUMNAT AMB DIFICULTATS D’APRENENTATGE RELACIONADES AMB LA LECTOESCRIPTURA 1. Dificultats Cal identificar les 2. Capacitats 3. Necessitats 1.DIFICULTATS memòria a dispersió (per curt termini/ sobreesforç) memòria de recordar atenció treball lectura llindar de fatiga baix comprensió actitud escriptura processament verbal lentitud en execució/ seqüenciar, organització velocitat de fer processament mental seriacions M.. Àngels Herreros EOEP d’Eivissa
  • 3. Processament verbal Traduir la informació verbal en la memòria a curt termini Transformar la informació visual en codis verbals o de base auditiva Aquests infants tenen dificultat de codificació fonològica/ fonètica/verbal És un subtil dèficit del llenguatge que dificulta la integració de la informació visual a verbal I afecta la capacitat de fer abstraccions i generalitzar la informació verbal M.. Àngels Herreros EOEP d’Eivissa
  • 4. 2. CAPACITATS (a) Segons el processament de la informació HEMISFERI ESQUERRE HEMISFERI DRET LLENGUATGE VERBAL LLENGUATGE AUDIOVISUAL o Processament lingüístic. o Formació de conceptes no verbals mitjançant canal visomotor. o Processament Seqüencial *: o Processament Simultani *: global/síntesi analític (del tot a la part). (de la part al tot). o Processament lògic. o Percepció i expressió de les emocions. o Processament seriat de la o Percepció visual de l’estímul amb informació. significat (persones o coses) o abstracte. o Habilitat temporal. o Habilitat visoespacial. *Processament seqüencial mitjançant el qual el cervell processa les informacions abstractes (paraules, esquemes, de tipus digital generalment), captades de manera successiva, que es descodifiquen a poc a poc fins arribar a extreure’n el significat. *Processament simultani a través del qual el cervell processa les informacions més concretes (dibuixos de tipus analògic, fotografies…), captades de manera simultània que provoquen reaccions emotives portadores de significats. M.. Àngels Herreros EOEP d’Eivissa
  • 5. 2. CAPACITATS (b) Segons el processament de la informació (quin tipus d’aprenentatge prefereix?) HEMISFERI ESQUERRE HEMISFERI DRET LLENGUATGE VERBAL LLENGUATGE AUDIOVISUAL LLEGIR VEURE IMATGES o Lineal Holístic, unitari o Abstracte Discriminació visual: colors, formes, o Activitats que segueixen reconeixement de cares... una seqüència. Activitats visuals i espacials o Deductiu Inductiu o Unisensorial (descodificació) Multisensorial o Lògic Emocional o Paraules i números Creatiu o Llistes Imàgens no verbals (imatges visuals, o Descripcions verbals música i sorolls del medi). M.. Àngels Herreros EOEP d’Eivissa
  • 6. 2. NECESSITATS SABER 1. COM APRÈN 2. COM POT ORGANITZAR I RETENIR LA INFORMACIÓ 3. COM POT RETORNAR LA INFORMACIÓ Cal ajudar-lo a descobrir 1.COM APRÈN M.. Àngels Herreros EOEP d’Eivissa
  • 7. com funciona canals el seu d'input canals cervell menys d'input adients més adient mancances o punts habilitats febles o punts forts COM APRÈN 2. COM POT RETENIR LA INFORMACIÓ Si faig representacions mentals Si l’organitzo Si la memoritzo Si la comprenc Emfatitzant-la Si la rebo per mètodes Si la relaciono multisensorials Si faig associacions 3. COM POT RETORNAR LA INFROMACIÓ M.. Àngels Herreros EOEP d’Eivissa
  • 8. dibuixos imatges símbols escriptura COM estructurada RETORNAR LA INFORMACIÓ mitjançant oralment (si alternatives pluja d’idees escriure és molt a l’escriptura diagrames dificultós) estructurada graelles historietes columnes mapes mentals mapes conceptuals associacions paraules claus… Què sé d‘aquesta dificultat d’aprenentatge? o Que és manifesta en una incapacitat o en dificultats importants per a l’automatització de la lectura i/o escriptura. o Que la pot presentar entre el 10 i el 15% de la població escolar. o Entre el 3-5% presenten problemes greus d’aprenentatge de la lectura. o Afecta igual a nens que a nenes (es detecta més en nens). o Que està relacionada amb la manera en què el cervell processa la informació. Procés de la informació o Les persones estem rebent contínuament informació del món que ens envolta. M.. Àngels Herreros EOEP d’Eivissa
  • 9. l o Aquestes informacions les captem mitjançant els òrgans perceptius. o Tot seguit es transmeten al cervell a través dels nervis i són processades (codificades) per poder extreure el significat i poder reaccionar de la manera més adequada. ESTÍMUL CODIFICACIÓ DE L’ESTÍMUL O com es maneja l’estímul TEORIA DE LA DOBLE VIA D’ACCÈS A LA LECTURA M.. Àngels Herreros EOEP d’Eivissa
  • 10. ELS PROCESSOS DE DESCODIFICACIÓ DE LA LECTURA RUTA O VIA LÈXICA RUTA O VIA FONOLÒGICA (ORTOGRÀFICA O DIRECTA) (SUBLÈXICA O INDIRECTA) oEs basa en la descodificació oProcés de tipus simultani que permet grafema-fonema. identificar les paraules familiars globalment, paraules que formen part del vocabulari. oProcés de tipus seqüencial que permet llegir qualsevol tipus de paraula. oReconeixement immediat de la paraula escrita. oTransformar en fonemes els símbols gràfics. o“Llegir per la vista”. o“Llegir per l’oïda”. oMés ràpida i eficaç. oMés lenta. oRequereix experiència prèvia o memorització oPermet desxifrar les paraules que ens oNomés s’empra amb paraules familiars. són desconegudes. M.. Àngels Herreros EOEP d’Eivissa
  • 11. COM INTERVENIR PER DONAR RESPOSTA A LES SEVES NECESSITATS EDUCATIVES A) 1.PERCEPCI Ó 1 ASPECTES A TREBALLAR 2 2.ATENCIÓ 3 4 4.COMPRENSIÓ 3.ORGANITZACIÓ vermell verd groc 5. MEMÒRIA blau Quant és 4x4 COM TREBALLAR AQUESTS ASPECTES ? o Per mitjà de tècniques i estratègies que requereixen un aprenentatge. o Per tant, s’hauran de programar activitats al respecte. o Que hauran d’estar incloses dins la programació de l’aula de les diferents àrees. o Perquè l’alumnat ha d’aprendre-les, i tot aprenentatge du implícit l’ensenyament per part d’algú. o Per tal motiu s’ha de contemplar dit aprenentatge com un contingut curricular. M.. Àngels Herreros EOEP d’Eivissa
  • 12. CAL PROGRAMAR ACTIVITATS OBERTES VARIADES LÙDIQUES MOTIVADORES INDIVIDUALS ADEQUADES I COL·LECTIVES AL NCC MULTISENSORIALS Jocs d’instruccions Cançons El gat copiador ACTIVITATS Puzzles LÚDIQUES Cercar diferències Jocs de Veo, veo parelles M.. Àngels Herreros EOEP d’Eivissa
  • 13. MULTISENSORIALS visuals auditives gestuals ETC. tàctils cinètiques SERAN PER APRENDRE A Escoltar Observar Gaudir amb l’aprenentatge Autoconeixement… Saber com pensar M.. Àngels Herreros EOEP d’Eivissa
  • 14. B) ORIENTACIONS I ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÓ Orientacions generals - Cal que quedi clar que el problema no ve condicionat per una falta de motivació o peresa de l’infant, ni tampoc per un nivell baix d’intel·ligència, sinó per una manera de treballar el seu cervell. - Es recomanen una sèrie de normes que s’han d’individualitzar per a cada cas. D’aquesta manera s’optima el rendiment, alhora que s’intenta evitar problemes de frustració i pèrdua d’autoestima, molt freqüents entre els infants amb dificultats d’aprenentatge. Aquestes recomanacions són les següents:  Fer-li saber a l’infant que en coneixeu el problema i que hi fareu al més possible per a ajudar-lo.  Asseure’l a les primeres files, a prop del professor, a fi de poder ajudar-lo millor.  Ajudar-lo a pronunciar correctament les paraules.  No fer servir el mètode “analític" per a l’aprenentatge de la lectura.  No s’ha de pretendre que assoleixi un nivell lector com el de la resta dels iguals.  Donar-li una atenció individualitzada i animar-lo a preguntar quan tingui algun dubte.  Cal assegurar-se sempre que ha entès el material escrit rebut.  Comprovar que el material que se li ofereix per a llegir és adequat al seu nivell lector.  Cercar suports visuals, auditius... a l’hora de treballar el vocabulari i conceptes nous.  Valorar els treballs pel contingut, no pels errors d‘escriptura. M.. Àngels Herreros EOEP d’Eivissa
  • 15.  Sempre que sigui possible, s’han de realitzar les valoracions oralment.  No oblidar que necessita més temps que la resta per acabar les tasques.  Destacar els aspectes positius en el seu treball.  És convenient evitar que llegeixi en públic, si no vol.  Valorar els progressos d’acord amb l’esforç personal, no amb el nivell de la resta de la classe.  Se li pot permetre, si li resulta útil, l’ús de la taula de multiplicar, calculadora i gravadora.  El mateix, quant a l’ús de mitjans informàtics.  Ensenyar-li a prendre apunts mitjançant notes breus.  Les tasques escolars de lectura i escriptura, tant a casa com a escola, han de reduir-se.  És millor donar-li una fotocòpia que fer còpies llargues de la pissarra.  Mai ridiculitzar-lo.  No corregir-li tots els errors d’escriptura.  Entendre que es distreu més que la resta, ja que la lectura li comporta un gran esforç.  Tenir en compte que el fet d’escoltar i escriure simultàniament pot resultar-li molt difícil. PAUTES I ESTRATÈGIES A L’AULA D’EDUCACIÓ INFANTIL  Utilitzar sempre el joc, com a mitjà d'aprenentatge, i evitar l’ús de paraules com treballarem, repassarem... No oblidem que l’infant aprèn tot jugant.  Buscar reforços visuals, auditius.... per treballar el vocabulari, els colors, els dies de la setmana.... (cassets, vídeos, DVD, programes informàtics...)  Ensenyar-los a manejar l’ordinador ja que serà una eina fonamental en el seu procés d’aprenentatge.  Treballar amb plastilina, amb sorra... les lletres i els números. Per ex.: amb xurros de plastilina, jugar a donar forma a les lletres i, M.. Àngels Herreros EOEP d’Eivissa
  • 16. després, fer-los passar el dit per damunt de la lletra dient per ex. “la teva és la lletra A i sona aaaaa”  Per treballar els dies de la setmana, podem confeccionar en una cartolina grossa un calendari de la setmana amb dibuixos o fotos significatius de cada dia.  Tenir l’aula o l’habitació decorada amb molts reforços visuals. (Si estem treballant la lletra M, tindrem fotos o retalls de revista d’objectes que comencen per la mateixa lletra.)   Segons l’edat, es pot començar a utilitzar la gravadora perquè es comenci a familiaritzar-s’hi. (Es poden gravar cançons, vocabulari, colors...)  Jugar a marcar amb el dit lletres a l'esquena i endevinar-les.  Comprar-los joguines multisensorials i amb moltes referències visuals.  Reforçar les àrees en les quals es troben còmodes i potenciar-les al màxim.  Els adults han de llegir al nen diàriament.  Ensenyar mapes mentals com a mètode d‘aprenentatge.  Han d'acostumar-se a emprar ben sovint els marcadors, retoladors de colors i hem de deixar-los pintar i subratllar els llibres que estan utilitzant.  Quant als infants que a més tenen dispràxia, cal reforçar-los l’àrea motriu però de manera indirecta, reforçant-ne més els potencials en altres àrees que les dificultats.  A l’aula i a casa, reforçar la taula de treball amb targetes visuals que puguin ajudar a treballar o a recordar un concepte.  No donar al nen una llista d’ordres o de treballs ja que, a causa del problema de memòria, serà molt més efectiu donar les ordres d’una en una.  Buscar un esport o activitat extraescolar en la qual destaqui o, simplement, que no tingui moltes dificultats.  En el cas d’infants amb dispràxia, convé que no siguin esports col·lectius, sent més adequats la dansa, la natació, la psicomotricitat, etc. M.. Àngels Herreros EOEP d’Eivissa
  • 17. PAUTES I ESTRATÈGIES A L’AULA D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA  Sol ser molt positiu, per a l'alumne afectat (autoestima), conèixer personatges de gran prestigi, amb la seva mateixa problemàtica. Així, se li pot donar un llistat de noms de gent famosa, com ara són Einstein, Tom Cruise, Michael Jordan, Bill Gates...  Treballar sempre amb una agenda, on l'alumne pugui tenir, entre altres dades, les dates dels exàmens amb una setmana d'antelació. D'aquesta manera podrà anar preparant els seus esquemes amb temps i sense pressions.  En molts casos ens podem trobar que l'alumne presenta una disgrafia amb la qual cosa la seva escriptura es veurà greument afectada i pot arribar a ser il·legible. Sempre que sigui possible se li ha de deixar emprar l'ordinador per a realitzar les tasques. L’ordinador és una eina de les més útils, per a aquest tipus d’alumnat, que s'utilitza tant a l’àmbit escolar com a l’àmbit laboral, i en moltes universitats del Regne Unit, Finlàndia, Suècia, USA ...  És bàsic, per a una evolució satisfactòria, la coordinació entre tot l’equip docent que treballa amb aquest alumnat. D'aquesta manera existirà una coherència en la intervenció i tant l'alumnat com el professorat en sortirà beneficiat.  Evitar en tot moment corregir en vermell i també la correcció sistemàtica de totes les errades en la seva escriptura. Un infant amb aquest trastorn, que no ha estat detectat molt jove, segurament ha patit serioses dificultats per a poder expressar-se de manera escrita.  Si és possible, realitzar els controls oralment ja que, així, podrem avaluar amb més rigor la informació adquirida per l'alumne. Intentar que no tingui més d'un control diari.  No hem d'obligar-los a llegir contra la seva voluntat, ja que només aconseguirem l'efecte contrari. Els llibres de lectura han de ser adequats al seu nivell lector i, molt millor, si el llibre el pot triar ell.  Per a llegir en veu alta davant dels seus iguals és convenient (sempre dependent del grau), donar-los amb antelació, el dia anterior, la lectura perquè, sense pressions, la puguin treballar a casa i, d'aquesta manera, sentir-se més segurs.  El nostre principal objectiu és el d'aconseguir que els infants amb aquesta dificultat comencin a sentir curiositat i motivació pel món de M.. Àngels Herreros EOEP d’Eivissa
  • 18. les lletres. (Cal recordar que per a ells resulta molt complicat llegir i tenir-ne una comprensió al mateix temps).  Si el material que se li ofereix, està per damunt de les seves possibilitats, l’únic resultat que aconseguirem serà augmentar-ne la fòbia i la frustració en relació a la lectura.  Deixar-li utilitzar la gravadora com a material de reforç, tant a classe com a casa. Gràcies a ella, l'alumne podrà tenir algunes explicacions del professor gravades i les podrà fer servir com a mètode d'estudi. En moltes universitats americanes i angleses, els alumnes reben tot el material del curs a través de material visual o d’àudio.  L’ús de la gravadora i d’altres ajudes extres es justifica perquè sol tenir serioses dificultats amb la memòria a curt termini fet que, a vegades, ve acompanyat d’un dèficit d’atenció i necessiten eines per a compensar-ho.  Molts d’aquests infants no poden rebre una correcta informació del que s’ha explicat a la pissarra (blanc sobre negre) ja que, a vegades, la seva percepció visual es veu alterada.  Els hem de proporcionar més temps a les proves escrites i sempre que sigui possible se’ls donaran les preguntes de l'examen per escrit, per evitar que hagin de copiar de la pissarra. Realitzen un sobreesforç per copiar, redactar, etc. ja que realment el seu trastorn radica en conèixer com sona cada lletra i quina grafia li correspon; dependent del grau del seu trastorn tindran serioses dificultats.  També hem de recordar que molts d'ells no tenen interioritzades nocions com la del temps. Per tant, quan els diem que queden 10 minuts per acabar ho poden viure amb angoixa que es traduirà en errors.  És molt necessari trobar en l‘infant alguna cosa positiva (tots en tenim) en la qual pugui destacar. En alguns casos serà el dibuix, en altres la imaginació, l'esport, la seva actitud... És molt necessari el reforç constant per part del professorat ja que, quasi tots, pateixen trastorns associats, com la manca d'autoestima, depressió, ansietat...  És de gran utilitat ensenyar-los a realitzar mapes mentals visuals, ja que és un tipus d'estratègia que els funciona molt bé en qualsevol etapa. Els poden utilitzar per a totes les assignatures i, d'aquesta M.. Àngels Herreros EOEP d’Eivissa
  • 19. manera, ells tenen la informació més rellevant de cada tema per a poder estudiar-la. (MAPES MENTALS de Toni Buzan).  Hem de ser pacients amb els "oblits" que en nombroses ocasions té aquest tipus d'alumnat. En segons quins casos poden presentar, a més, dèficit d’atenció i, encara que no fos així, sí que tenen greus problemes amb la memòria a curt termini o memòria de treball. Aquest problema de memòria els impedeix a vegades recordar on tenen les coses, la data d'un examen...  El dèficit d’atenció també pot generar confusions a l'aula: confondre un llibre de text per un altre, amb la qual cosa, quan arriben a casa, no tindran el llibre que toca; despistar-se fàcilment en una explicació del professor; confondre's d'exercici...  Totes aquestes "desorientacions" no són accions voluntàries dels alumnes. Si no se senten compresos pels adults, senten que estan fracassant en molts de fronts i el missatge que en reben sol ser: "ets un cas", "no et recordes de res", "quin desastre que ets"...  Normalment aquests infants necessiten canviar d'activitats o tasques més sovint que la resta dels companys, independentment de l'etapa en què es troben (a infantil, primària o secundària) perquè, a causa del sobresforç que fan, el seu llindar de fatiga sol ser molt baix. També és aconsellable poder fer descansos més freqüents ja que, si no, el seu nivell de dispersió augmenta i els és més difícil mantenir el ritme.  S’ha de tenir en consideració, a l'hora de posar les tasques per a l'endemà, que aquests alumnes solen assistir a més, fora del col·legi, a sessions, ja siguin de repàs o psicoterapèutiques, i tenen molt menys temps lliure i que tarden el doble a realitzar els deures. S’ha de ser conscient d'aquesta realitat i no se’ls ha de donar tasques els dies en què tinguin consulta; els altres dies, el nombre d'exercicis o activitats ha de ser menor que per a la resta de l'alumnat.  Si l'alumne presenta dispràxia, haurem de tenir en compte que es poden veure alterades les àrees de dibuix, tecnologia, esport, etc. Un alumne que tingui dificultats motrius, no podrà realitzar segons quins moviments i activitats o, si els realitza, simplement se li notarà molt més desmanegat. Hem d'entendre que no es tracta de no voler o de desmotivació, sinó d'un trastorn que, sovint, acompanya el de la lectoescriptura i que consisteix a una manca de destresa per a poder realitzar segons quines accions. També pot tenir problemes de lateralitat, d'equilibri, de motricitat fina i grossa etc. M.. Àngels Herreros EOEP d’Eivissa
  • 20.  Si l'alumne pateix discalcúlia, se li ha de permetre l'ús de les taules, calculadora... i hem de recordar que l'aprenentatge ha de ser sempre significatiu i la millor manera en què ells ho capten és a través de tots els seus sentits (mètodes multisensorials). Normalment tindran dificultats a recordar les taules (no tots), les seqüències, la lògica matemàtica, etc. Recordar-ne el problema de memòria de treball i de comprensió. Tota ensenyança que els pugui arribar per canals diversos, amb referències visuals, auditives... serà mes fructífera. ALTRES CONSIDERACIONS A TENIR EN COMPTE  L’alumnat amb aquest trastorn necessita adaptacions no significatives per al seu procés d'aprenentatge. No obstant això, en molts casos serà convenient plantejar-se adaptacions significatives ja que no hem d'oblidar que, normalment, el sistema educatiu utilitza la lectura i l'escriptura (el llibre) com al mitjà d’accés al procés d'aprenentatge. Com ja es va dir, aquests alumnes no poden rebre i processar la informació de manera adequada, ja que habitualment els arriba per les vies que ells tenen més alterades.  Aquest trastorn els acompanyarà en tot el seu procés de formació i hem de ser conscients que les adaptacions també hauran d'acompanyar-los durant tota la seva etapa formativa.  Necessiten sentir-se compresos. És necessari que siguem conscients del sobresforç que han de mantenir durant tota la jornada per poder rendir. Si no entenen què els passa davant vivències repetides de fracàs, poden desenvolupar problemes emocionals com estrès, ansietat, depressió, baixa autoestima, trastorns d'alimentació, problemes de conducta... No tenen mala memòria perquè són ganduls, ni volen defraudar el seu professorat amb una lletra en molts casos infantil o il·legible ni desitgen ser el blanc de les burles perquè llegeixen amb serioses dificultats.  No podem fer-los sentir-se culpables i responsables, de la mateixa manera que no fem sentir-se culpable un alumne cec per no poder llegir igual que la resta dels seus companys. Una cosa molt important que podem fer per aquest alumnat és reconèixer i potenciar totes aquelles àrees en les quals mostra més habilitat o, fins i tot, pugui destacar, ja que l'organització cerebral d’aquestes persones els du a funcionar en algunes àrees de manera més potent.  Entre les característiques positives cal destacar: bona capacitat de M.. Àngels Herreros EOEP d’Eivissa
  • 21. visualització, talent artístic, bones competències pràctiques, pensament creatiu, un enfocament holístic en la resolució dels problemes, empatia intuïtiva cap als altres. En el pla afectiu també són: persistents, resolts, treballadors, amb resistència... I es motiven de seguida quan veuen que poden aprendre. Exemple de fitxa per treballar la correspondencia fonema/grafema i fent servir diversos canals sensorials (a l’original, visual, auditiu, manipulatiu i moviment) Marca i arrossega les imatges que comencen amb el SO /b/ /b/ pardal baló botes llapis boca autobús ballarina bitlles avet sol volcà v erd globus pebrera bicicleta M.. Àngels Herreros EOEP d’Eivissa
  • 22. PAUTES ESPECÍFIQUES D’INTERVENCIÓ En relació a la informació: 1. Canals per rebre-la o Input. 2. Com organitzar-la, retenir-la i recordar-la. 3. Com retornar-la o comunicar-la. 1. CANALS PER REBRE LA INFORMACIÓ o Tècniques d’audició per aprendre a escoltar:  Exercicis d’entrenament fonològic i fònic.  Jocs tipus “veo, veo”. o Fomentar la visualització mentalment mentre escolten o llegeixen (centra l’atenció, millora la comprensió i ajuda a recordar) amb exercicis com:  Imaginar el dormitori, la taula del menjador, el teu joc preferit damunt la taula...  Unir-ho tot fent un vídeo al cap.  Representar/escriure i llegir la història amb molt de vocabulari visual amb format de vinyetes.  Associacions per inclusió. o Ensenyar a prendre apunts visuals als alumnes:  Mapes mentals.  Ordinador (diagrama, programes com el kidspiration) M. Àngels Herreros 40 EOEP d'Eivissa M.. Àngels Herreros EOEP d’Eivissa
  • 23. o Exercicis d’instruccions (ajuden al control de la comprensió):  Jocs d’instruccions o Lectura i escriptura:  Treballar la correspondència fonema/grafema —  síl·labes — paraules — textos.  Lectura de textos: Preguntar-se “per a què llegeixo?”. Segons la resposta es poden ensenyar diferents tècniques: - Iniciant la lectura o lectura molt defectuosa. - Lectura ràpida (skimming) - Lectura per cercar informació (scanning) - Lectura precisa - Lectura interactiva LECTURA D’UN TEXT Organigrama Majúscules i pintar-les Títols Noms de persones Paraules que CERCA comencin R amb una determinada lletra Dibuixos Lletra en negreta M.. Àngels Herreros EOEP d’Eivissa
  • 24.  Ortografia (A més de tot el que hem dit) Segons l’estil d’aprenentatge: Alumnat visual - Convertir la paraula en un dibuix. - Pintar les lletres més difícils. Alumnat auditiu - Dir els fonemes en veu alta mentre s’escriuen. - Pronunciar les lletres que no sonen, com per exemple, HAVER. Alumnat que aprèn millor a través del tacte o manipulant - Dibuixar les lletres diverses vegades a colors diferents. - Unir les lletres o les paraules utilitzant la imaginació. - Lletrejar paraules sobre superfícies diverses: sorra, farina, paper de vidre… 2. COM ORGANITZAR, RETENIR I RECORDAR LA INFORMACIÓ RETENIR ORGANITZAR ressaltar aspectes més rellevants - Pluja d’idees: mitjançant . categorització . jerarquització - Èmfasi - Mapes mentals - Sentits - Mapes conceptuals - Representació mental - Associacions - Relacions M.. Àngels Herreros EOEP d’Eivissa
  • 25. M. Àngels Herreros 47 EOEP d'Eivissa RECORDAR cal COMPRENDRE DIFERENCIAR o Fets o Relacionar la informació amb o Opinions experiències prèvies. o Suposicions o Aprenentatge significatiu. M.. Àngels Herreros EOEP d’Eivissa
  • 26. Marca i arrossega els fets cap al requadre de FETS i les opinions cap al requadre d'OPINIONS 5. Brasil està a Sudamèrica 1.Avui fa sol. 2. Les cases fosques són tristes. 6. Na Sònia és la millor companya de classe. 3. Sergi juga bé a futbol. 7.El seu pare medeix 1 metre 78 centímetres 4. La festa de Nadal és al desembre. FETS OPINIONS Escriu un fet al requadre verd. Escriu una opinió al requadre groc. o Preguntes a fer: - Què sé? - Què vull saber? - Què em pot ajudar a comprendre? o Lectura de textos - Conèixer el significat de les paraules - Diferents tècniques de lectura segons perquè es llegeix. o Augmentar el vocabulari - Associació de paraules - Descripcions a partir dels sentits o d’experiències personals. M.. Àngels Herreros EOEP d’Eivissa
  • 27. 1 Fixa't en aquestes paraules dels rètols que sortien al conte. 2 Arrossega i col·loca al seu lloc cada paraula d'acord a la seva categoria. Imatge del conte/ té història llegit pensa foto crida és cansat roba petit mare estima gros ric selva ciutat feliç NOMS VERBS ADJECTIUS TÈCNIQUES MULTISENSORIALS PER RECORDAR o Taules de multiplicar - Utilitzant cartolines de color - Emprant una gravadora - Utilitzant les mans o Paraules claus: Què és el que ajuda a recordar paraules d’un llistat? - Si la paraula està A l’inici Al darrere - Si són: Especials, divertides, un mica atrevides. - Que estiguin repetides - Que es puguin dibuixar com una imatge al cap. o Regles, normes, consells: Rètols - Amb imatge i text - Generals o individuals: per a tot el grup, per a uns pocs, per a un infant. M.. Àngels Herreros EOEP d’Eivissa
  • 28. RÈTOLS AMB IMATGE I TEXT, GENERALS I INDIVIDUALS Pensar en el mateix que el que parla Demanar Fixar-s’hi bé quan hi ha dubtes Escoltar SEURE BÉ Escoltar atentament i no parlar. 3. COM RETORNAR LA INFORMACIÓ COM RETORNAR LA INFORMACIÓ oralment (si escriure és molt escriptura alternatives dificultós) estructurada a l’escriptura Dibuixos estructurada • pluja d’idees Imatges Símbols • diagrames • graelles • historietes L’ESCRIPTURA • columnes • • mapes mentals L’escriptura creativa és possiblement l’activitat més angoixant per a aquest alumnat perquè requereix: • mapes conceptuals • associacions o Idees o Seqüenciació • paraules claus… o Estructuració M.. Àngels Herreros EOEP d’Eivissa
  • 29. o Ortografia o Puntuació o Cal·ligrafia o Presentació ALTERNATIVES A L’ESCRIPTURA ESTRUCTURADA a) MAPES MENTALS o Representació subjectiva sobre un coneixement. o Empra l’associació lliure i irradiant. o Facilita l’aprenentatge significatiu. o Pot usar tot tipus de representació (dibuix, símbols, color…) Informar Gràfics Relatar Internet Diagrames de fluxe Explicar Biblioteca Diagrames/mapes Procediments Organitzar materials Discussió Resaltar paraules clau Diccionari KWL Manejar dades, fer Escriptura Habilitats i utilitzar d’investigació Material Apunts en columna propi Tècniques Mapes mentals Organització Prendre i Pensament d’estudi Paraules clau fer apunts Resumir Seqüenciar Memòria Comunicació Lectura eficient Estimulació visual Estimulació Escoltar atentament auditiva Skimming Oratòria preparada Estimulació tàctil Scanning Fer preguntes Lectura de subtítols, lletra cursiva, títols EOEP D'EIVISSA EOEP EIVISSA M.. Àngels Herreros EOEP d’Eivissa
  • 30. b) MAPES CONCEPTUALS o Representació personal sobre un coneixement, respectant la lògica de la materia. o Facilita l’aprenentatge significatiu. o Ajuda a organitzar, a fer categories i a jerarquitzar M. Àngels Herreros 62 EOEP d'Eivissa M.. Àngels Herreros EOEP d’Eivissa
  • 31. L’alumnat utilitza cada vegada més l’ per escriure els seus treballs. Per a amb dificultats de cal·ligrafia, aprendre a escriure a màquina pot significar un gran avanç. Si té dificultats de coordinació motriu, necessita suport extra i també estimulació durant el procés d’aprenentatge però, una vegada que hagi après la destresa, marcarà la diferència en la quantitat i presentació del treball escrit que pugui produir. I, a més, el corrector d’ortografia està sempre a la seva disposició, quan ho necessiti. Els beneficis d’emprar l’ van més enllà del processador de textos. Un ús creatiu de l’ordinador permet que molts alumnes amb dificultats de lectura i d’escriptura ressaltin. L’accés a internet i al software està transformant no sols l’àmbit laboral sinó també el treball a les escoles i molt d’aquest alumnat és especialment hàbil per a les noves tecnologies. M. Àngels Herreros 63 EOEP d'Eivissa EN RESUM Si donem resposta a les necessitats educatives d’aquest alumnat, l’haurem ensenyat: o Tècniques metacognitives o Autoconeixement o Tècniques d’estudi I, amb això, l’estem ajudant a: o Triar o Ser autònoms en l’aprenentatge o Caminar cap a l’èxit educatiu. M.. Àngels Herreros EOEP d’Eivissa