2. 1. INTRODUCCIÓ
La obra presentada tracta d’un
estudi escultòric, on hi treballo
el material, les mides, les pro-
porcions, l’equilibri i la tècnica.
No es trcata d’una obra amb una
temàtica conceptual, si més no
es tracta d’un treball de pràctica,
per aprendre a saber treballar el
volum i utilitza el filferro.
Durant el meu curs en Belles arts
el filferro ha sigu el materia més
utilitzat en els treballs de volum
i escultura. El perquè d’utilitzar
aquest material es per la facilitat
d’aconseguir-ho i pel seu preu
econòmic, a més, una vegada que
saps utilitzar-lo es relativament
fàcil.
2. TEMÀTICA DE LA OBRA
Des de que vam començar la ca-
rrera, a les assignatures d’escul-
tura ens feien una prèvia pre-
sentació i ens deien que havíem
de pensar en una obra que s’en-
tregaria al final d’aquest crèdit.
Cadascú pensava lo seu i acaba-
va presentant un treball amb un
material que se li hagi fet més cò-
mode però que en cap moment el
professor ens ha ensenyat a tre-
ballar-lo.
Sempre anem amb la idea de que
hem d’entregar una obra ben feta
i super-acabada, però com es pre-
tén presentar una obra impeca-
ble sense haver practicat abans?
D’on aprens si no tens suficient
temps com per aprendre dels
teus errors? Es per això que la
meva entrega no es una obra sinó
un error. Te un pensament previ,
evidentment tenia una idea de es-
cultura: una representació en fil-
ferro del teatre japonés plasmat
en colors i ombres però que s’ha
anat apagant tal qual anava fent
la obra, veient que sense dominar
el material no es pot fer una obra
mestra.
Finalment, la obra es va conver-
tir en un ninot de proves amb re-
sultats satisfactoris i altres de no
tant. Com per exemple el fet de
que la escultura s’aguanti per ella
mateixa era un dels objectius que
he realitzat, i un altre es que el
seu volum expressa realment lo
que he volgut representar. Els re-
sultats negatius: el joc d’ombres i
color amb roba, no vaig aconse-
guir que el color es projectes a la
paret; o la tècnica mixta, que amb
parafina volia donar mes suport
al volum però que el ferro i la pa-
rafina han resultat ser materials
poc compatibles.
Fotografies:
A dalt: Planol general de l’escultura
A baix: Planol de detall del cap
3. 3. PROCEDIMENT
El procediment per fer-ho consta
de tres gruixos de filferro dife-
rents. El més gruixut d’ells forma
l’estructura interior de la figura.
Aquest filferro es molt difícil de
manipular degut a la seva duresa,
es molt resistent i no es doblega
amb facilitat. Perquè la estructu-
ra es mantingues per ella sola i
que no tingui elements separats
a ella, l’esquelet intern esta for-
mat per un únic fil que comença
al peu esquerra i passa pel cap
acabant en les costelles.
El filferro més prim servia per
unir parts del filferro gruixut, en
forma de nus, que m’interessava
que no es separessin per donar-li
consistència a l’estructura.I el ter-
cer filferro, de gruix mitjà, dona
forma al volum de la figura com
si l’esquelet adquirís carn i pell.
Aquest filferro s’uneix al gruixut
també amb nusos, i reforçant-lo
amb una mica de loctite fa que si-
guin inamovibles.
Fotografies:
A dalt: Procediment de l’estructura
interna
Fotografia del mitg: Estructura interna
cabada
A baix: Detall de l’ombra projectada
4. 4. REFERÈNCIES
La meva referència principal es
l’escultor espanyol Júlio Nieto,
on la seva especialitat es el ferro.
Jo m’he fixat més en les seves es-
cultures petites fetes de filferro
i resina. La meva idea principal
era fer algo que s’assembles a
aquestes obres pro la meva escul-
tura era massa gran per fer-ho i
tampoc coneixia de quina resina
utilitza per confeccionar-les. Per
aquest motiu vaig provar la para-
fina pro sense èxit.
Al final, la meva obra ha aca-
bat semblant-se més a les obres
grans de Júlio, ja que utilitzo la
mateixa tècnica en posicionar els
fils en la direcció de la fibra del
múscul humà del qual estic do-
nant volum amb el ferro.
Fotografies:
A dalt: Escultura petita, ÍCARO Y EL SOL
de Júlio Nieto
Fotografia del mitg: Escultura petita, CHAT
de Júlio Nieto
A baix: Detall de l’escultura ENAMORADO
DE ACERO de Júlio Nieto
5. 5. FITXA TÈCNICA
Nom de l’obra: Prova nº 1
Nom de l’autor: Ian García
Martos
Mides: 535 x 525 mm
Materials: Filferro
Tècnica: Modelatge de nervis de
ferro formant un volum
Presupost: 30 – 40 €
Temps: 16h
Fotografies:
A dalt: Planol genreal de l’escultura amb
ombres
A baix: Planol picat de l’escultura
