Your SlideShare is downloading. ×
Euskadi Pac3
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Euskadi Pac3

513
views

Published on

Descripció de les polítiques de RSC en els països subdesenvolupats

Descripció de les polítiques de RSC en els països subdesenvolupats

Published in: Education, Travel

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
513
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. ÍNDEX 1.- REVISIÓ DELS ACORDS DE FUNCIONAMENT .. ¡Error! Marcador no definido. 1.1. Estratègies d’organització del grup............................... ¡Error! Marcador no definido. 1.1.1. Modificacions considerades..................................................................................... 3 1.1.2. Versió actualitzada .................................................................................................... 3 1.2. Funció dels Canals de comunicació.............................. ¡Error! Marcador no definido. 1.2.1. Modificacions considerades..................................................................................... 4 1.2.2. Versió actualitzada .................................................................................................... 4 2.- MARCADOR SOCIAL ....................................................... ¡Error! Marcador no definido. 3.- ÍNDEX................................................................................... ¡Error! Marcador no definido. 3.1.Proposta 1 ............................................................................................................................. 11 3.2.Proposta 2 ............................................................................................................................. 11 4.- REVISIÓ DEL PROJECTE A NIVELL DE GRUP........................................................ 11 4.1.Revisió planificació PAC 2 ................................................................................................. 11 4.2.Revisió planificació PAC 3 ................................................................................................. 11 4.3.Revisió planificació PAC 4 ................................................................................................. 11 ANNEX: DARRERA MODIFICACIÓ ................................ ¡Error! Marcador no definido.
  • 2. Anàlisi de la Política RSC aplicada en empreses i els seus efectes en els països del Tercer Món PAC 3 GRUP EUSKADI ÍNDEX 1.- INTRODUCCIÓ ......................................................................................................... 3 1.1. PRESENTACIÓ .................................................................................................... 3 1.2. OBJECTIUS ........................................................................................................... 4 1.3. RESUM .................................................................................................................. 4 1.4. METODOLOGIA DE TREBALL I CERCA D’INFORMACIÓ ......................... 5 2.- EMPRESA ................................................................................................................... 6 3.- PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS O EN VIES DE DESENVOLUPAMENT ......... 9 4.- GOVERNS I ENTITATS INTERGOVERNAMENTALS. ..................................... 15 4.1. SITUACIÓ MUNDIAL ....................................................................................... 15 4.2. UNIÓ EUROPEA................................................................................................ 17 4.2. ESPAÑA .............................................................................................................. 17 5.- ENTITATS INTERMEDIÀRIES ............................................................................. 19 6.- EL PAPER DEL CONSUMIDOR EN VERS LA RSC............................................. 22 7.- OPINIONS PERSONALS ........................................................................................ 24 7.1. RENÉ DE HARO................................................................................................ 24 7.2. IGNASI ALASTUEY........................................................................................... 24 7.3. CARLA PERAFERRER....................................................................................... 26 7.4. MARC PALLARÈS .............................................................................................. 26 8.- CONCLUSIONS ....................................................................................................... 28 9.- REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.................................................................... 29 10.- ASPECTES A MILLORAR ..................................................................................... 31 11.- ANNEXES .............................................................................................................. 32 11.1. TAULA SEGUIMENT PAC-3........................................................................... 32 2/32
  • 3. Anàlisi de la Política RSC aplicada en empreses i els seus efectes en els països del Tercer Món PAC 3 GRUP EUSKADI 1.- INTRODUCCIÓ 1.1. PRESENTACIÓ Tot i que existeixen diverses definicions del concepte de Responsabilitat Social Corporativa, El Observatorio de Responsabilidad Social el defineix com “...la forma de conducir los negocios de las empresas que se caracteriza por tener en cuenta los impactos que todos los aspectos de sus actividades generan sobre sus clientes, empleados, accionistas, comunidades locales, medioambiente y sobre la sociedad en general. Ello implica el cumplimiento obligatorio de la legislación nacional e internacional en el ámbito social, laboral, medioambiental y de Derechos Humanos, así como cualquier otra acción voluntaria que la empresa quiera emprender para mejorar la calidad de vida de sus empleados, las comunidades en las que opera y de la sociedad en su conjunto” [1]. El concepte de la Responsabilitat Social va aparèixer a finals dels anys 50 a Estats Units, de la mà d’un moviment ideològic popular en el qual es considerava que l’empresa havia de tenir un paper proactiu en quan a polítiques socials. Fins a finals dels anys vuitanta, l’empresa era concebuda com un model dual, en el qual sols interaccionaven empresaris (i/o propietaris) i treballadors. En canvi, a partir de llavors, l’empresa va començar a considerar la repercussió de la seva activitat en l’entorn, identificant l’existència d’un grup d’interès relacionat amb la seva activitat. En aquest sentit la RSC es considera com “un nou model de gestió que integra la presa de decisions, els impactes econòmics, ambientals i socials, ampliant-ne els grups d’interès als quals es dirigeix l’empresa” (veure Figura 1) [2]. Figura 1.: Relació Empresa – Societat abans i avui en dia [2] Segons es va establir en el Pacte Mundial de 1999, les polítiques de RSC estan fonamentades en 10 principis que contemplen aspectes basats en Drets Humans, Treball, Medi Ambient i Corrupció. Tanmateix, tot i semblar que l’adopció d’aquests principis per part de l’empresa han de suposar millores a nivell social, han aparegut línies de pensament crític que consideren que l’adopció de polítiques fonamentades en RSC es un perjudici tant per l’empresa com per les regions afectades. 3/32
  • 4. Anàlisi de la Política RSC aplicada en empreses i els seus efectes en els països del Tercer Món PAC 3 GRUP EUSKADI Nosaltres, a través de la realització d’aquest treball tenim per objectiu l’aprofundir en el coneixement de les polítiques fonamentades en la RSC, per tal de poder formar un esperit crític en aquesta temàtica i, per tant, identificar els punts forts i febles d’aquestes polítiques. No obstant, al tractar-se d’un tema d’ampli abast, hem considerat adequat acotar-lo a l’efecte que aquestes polítiques a nivell d’empresa poden produir en països subdesenvolupats i en vies de desenvolupament. 1.2. OBJECTIUS Objectiu principal: Aprofundir en el coneixement de les polítiques basades en la Responsabilitat Social Corporativa i determinar com poden arribar a repercutir en els països subdesenvolupats. Per aconseguir assolir aquest objectiu principal, considerem necessari arribar a desenvolupar els següents objectius parcials: Objectius parcials: o Determinar el grau d’implicació de les empreses en la consecució de la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) o Determinar el posicionament dels organismes públics (UE, Espanya, etc.) en relació a la RSC o Determinar el paper del consumidor en la RSC o Determinar els avantatges i inconvenients de les polítiques RSC pels països subdesenvolupats o en vies de desenvolupament. 1.3. RESUM La Responsabilitat Social Corporativa va néixer com un moviment ideològic als Estats Units cap als anys 50, en el qual es concep l’empresa com una entitat influenciada i influent amb l’entorn, de manera que es percep la necessitat que aquesta consideri als elements que afecta per mitjà l’adopció de polítiques proactives amb el medi que l’envolta. Des de 1999, els Organismes internacionals han posat de manifest que les empreses s’avinguin a utilitzar aquestes polítiques, entenent també que els Organismes públics regionals han d’adoptar les mesures necessàries per tal que s’afavoreixin aquestes polítiques en el sinus de les empreses. Alguns dels principis d’aquestes polítiques es fonamenten en els Drets Humans i afecten directament a països del tercer món. Tot i que en principi caldria preveure que l’adopció d’aquestes polítiques hauria de millorar els resultats en aquests països, no sembla clar que la situació existent ho confirmi. Davant d’aquesta incertesa, i per tal d’assolir un criteri el més acurat possible, s’ha dut a terme el següent treball en el qual s’ha volgut incidir en el paper de cadascú dels elements que intervenen. 4/32
  • 5. Anàlisi de la Política RSC aplicada en empreses i els seus efectes en els països del Tercer Món PAC 3 GRUP EUSKADI Així doncs, s’ha considerat, en primer lloc, el paper de les empreses, entenent que les poden tenir efectes més clars en els països del tercer món són: o bé les multinacionals o bé les que nacionals d’aquests països pobres. En segon lloc, s’ha descrit la situació en la que es troben immersos els països subdesenvolupats o en vies de desenvolupament, els quals presenten mancances en quan a l’acompliment, per exemple, dels Drets Humans. En principi, aquests països haurien de ser un dels beneficiaris més importants per l’adopció de polítiques RSC en empreses. Per altra banda, també s’ha volgut incidir en el paper dels Governs i les Entitats Intergovernamentals, de manera que es pugui tenir una idea clara de fins a quin punt es considera important que les empreses adoptin aquestes polítiques. Així mateix, un dels stakeholders més importants a considerar son les Entitats Intermediàries (ONGs, sindicats, ...), de manera que el fet de tenir un major coneixement de la seva opinió ens ha de permetre adquirir major perspectiva en aquesta temàtica. Finalment, hem tingut en compte també un dels stakeholders que més preocupen a les empreses, el consumidor. El paper del qual es cabdal per tal d’entendre l’interès que tenen les empreses per a dur a terme les polítiques de RSC. Amb l’aprofundiment d’aquests aspectes, hem adquirit els coneixements per a formar-nos una idea prou clara de la situació de les polítiques de RSC en les empreses, fet que ens ha permès establir les conclusions que detallem a l’apartat 8 d’aquest treball. 1.4. METODOLOGIA DE TREBALL I CERCA D’INFORMACIÓ En quant a la cerca d’informació realitzada, s’han tingut en compte referències bibliogràfiques i electròniques, havent-se aprofitat tant els recursos disposats en activitats anteriors en poder propi com referències externes. En aquest sentit, totes les cerques han estat reflectides convenientment en l’apartat 9 d’aquest mateix índex. La metodologia emprada ha consistit en la recollida d’informació en les fonts anteriorment citades, que, un cop analitzada i interpretada, ha sigut plasmada en el present informe, reflectint les referències en el punt 9. També s’han dut a terme les corresponents interaccions en l’espai de debat virtual, arribat als acords necessaris per a l’elaboració d’aquest informe. Pel que fa a la metodologia del treball, s’ha seguit una estratègia anàloga a la descrita anteriorment. Prenent com a base la Prova d’ Avaluació Continuada 2, i d’acord amb la planificació allà descrita, s’ha procedit a l’assignació de tasques individuals dins de l’elaboració de l’informe. S’ha procedit a fer un únic document que serveixi com a base per a desenvolupar l’ índex i el treball grupal mitjançant l’ àrea de fitxers del grup de treball, fent les modificacions escaients per cadascú a mesura que s’ha anat completant el treball individual, de manera que l’informe ha estat fet i ampliat d’acord amb les interaccions dels membres del grup. De la mateixa manera, i paral—lelament a l’elaboració d’aquest informe, s’ha seguit una interacció a l’espai de debat del grup, a fi d’efectuar els canvis d’impressions deguts. Finalment, un cop acabat l’informe, el coordinador del grup ha fet les revisions oportunes i l’ha presentat en el temps i la forma demanats per l’enunciat de l’assignatura. A l’Annex es mostra la taula corresponent al seguiment de la planificació establerta per a la PAC-3. 5/32
  • 6. Anàlisi de la Política RSC aplicada en empreses i els seus efectes en els països del Tercer Món PAC 3 GRUP EUSKADI 2.- EMPRESA Malgrat la creixent globalització de l’economia, encara avui no es pot afirmar que hi hagi una total llibertat de comerç, cosa que és deguda a diversos motius. Un d’ells seria que la llibertat de comerç no existeix, per exemple, per a molts agricultors de països subdesenvolupats que no poden negociar el preu de les collites en igualtat de condicions amb les grans empreses que dominen el mercat. Aquestes grans empreses transnacionals poden manipular i controlar les circumstàncies per fixar els preus segons les seves conveniències, i deixen els productors en situacions d’inferioritat. En les grans estructures productives i comercials del món, hi tenen un paper fonamental les empreses multinacionals. Tot i que formalment no són organismes amb poder polític, el seu pes específic dins l’economia i la política mundial és tan important que les seves accions exerceixen una influència real molt més gran que moltes decisions d’institucions oficials, sobretot en els estats menys desenvolupats, on les actuacions d’aquestes empreses poden afectar la marxa de tot el país. Les multinacionals es caracteritzen per: a. L’existència de plantes de producció a diversos estats, de manera que cap d’elles no sigui decisiva a l’hora de valorar els resultats globals de l’empresa. b. La diversitat de centres productius. c. Un gran coneixement de la legislació local d’on s’instauren, per a poder influir- hi de manera més convenient als seus interessos. [3] El que sembla clar és que el tipus d’empresa que normalment sol aplicar la RSC són les multinacionals, ja que utilitzant la descentralització i la deslocalització empresarial, poden portar a terme la seva activitat en països en vies de desenvolupament. Això és així perquè utilitzant el pretext de crear feina i valor i amb el pressupòsit d’ajudar al desenvolupament d’aquests països, en realitat només juguen a favor dels seus interessos, ja que d’aquesta manera no tan sols s’estalvien en matèries primeres i mà d’obra, sinó que també aquestes empreses solen situar-se en països on les lleis mediambientals són nul—les o més permissives, on les lleis fiscals i tributàries són molt més relaxades que en països desenvolupats, i on els drets humans i laborals encara es troben en bolquers. Cal destacar també els beneficis i perjudici que pot obtenir l’empresa a l’hora d’aplicar la RSC. Si ens fixem en els beneficis, podem trobar una empresa amb una rentada de cara, és a dir, una empresa que, de portes a fora, pot presumir de dur a terme accions socials en països del Tercer Món, comportant-li això l’etiqueta d’ “Empresa Socialment Responsable”. Aquesta etiqueta, en molts casos és només maquillatge, ja que, com hem dit abans, aquestes empreses es beneficien de les lleis locals, lleis que, moltes vegades, destrossen els drets humans i laborals, resultant així una arma de doble fil que li comporta a l’empresa un doble benefici. Però a vegades, això només li serveix a l’empresa per a donar-se a sí mateixa una imatge falsificada, només li serveix per a “quedar bé” dins el context empresarial. Com a contrapartida, dir que a vegades la RSC es converteix en una màscara per a l’empresa, una màscara que comporta tota una pluja de crítiques per les accions indirectes portades a terme, les accions de la qual poden tornar-se en contra de l’empresa en qüestió, ja que, de vegades, els interessos de les multinacionals poden donar lloc fins i tot a guerres en els països d’origen de les matèries primeres. [4] 6/32
  • 7. Anàlisi de la Política RSC aplicada en empreses i els seus efectes en els països del Tercer Món PAC 3 GRUP EUSKADI Un exemple de les accions que es duen a terme mitjançant la RSC és la de procurar que els treballs que es fan en aquests països es facin mitjançant declaracions de que la feina es fa sota condicions dignes de treball, i certes multinacionals exigeixen als seus proveïdors en aquests països que els assegurin, mitjançant declaracions jurades, que els materials no provinguin de zones en conflicte bèl.lic, per exemple. No obstant, actualment, certes polítiques empresarials demanen entregues més ràpides, flexibles i barates, repercutint negativament en els drets laborals i en les condicions de treball, ja que es crea un caos en els sistemes de producció i una caiguda espectacular dels preus, situacions que han de ser suportades pels treballadors, traduït en abusos d’hores de treball, falta de cobertura social, precarietat laboral, treball sense contracte, etc.[4] Un aspecte que surt a la llum és que aquestes multinacionals exigeixen també als seus proveïdors que s’assegurin de complir els codis de conducta sota amenaça de trencar les relacions comercials, però al mateix temps, la realitat demostra que degut als interessos d’aquestes empreses, aquest codi de conducta és difícil de complir. Aquestes multinacionals imposen pressió sobre les fàbriques proveïdores, la qual es trasllada als treballadors, perjudicant encara més la seva situació.[4] La gestió de la RSC per part d’aquestes multinacionals només es fa servir a mitges, ja que algunes empreses creuen que adoptar criteris de RSC suposa un cost que minvi la seva competitivitat. El cert és que totes les empreses creen unes situacions externes que poden perjudicar en diferents graus als diferents grups d’interès, ja siguin impactes mediambientals, sobre l’economia, sobre la seva reputació. Situacions que es poden solventar aplicant correctament la RSC, la qual ajuda a minvar els efectes negatius inevitables derivats de l’acció de l’empresa.[4] Recentment han sortit a la llum reflexos de que, encara que s’apliquin correctament les bones pràctiques de la RSC, les empreses situades en països en vies de desenvolupament no sempre aprofiten aquests beneficis per aplicar-los als treballadors en forma de millora de les condicions laborals, el que porta a pensar en els alts nivells de corrupció detectats en aquestes empreses, així com en els organismes internacionals i en els governs locals, donada la seva incapacitat per a regular amb criteri, ja que diversos estudis han demostrat que en nombroses ocasions es duen a terme pràctiques totalment irresponsables.[4,6] S’ha demostrat que tant les multinacionals com els governs de països desenvolupats, han fet oïdes sordes al llarg de la història sobre els intents de regulació de la situació internacional, és a dir, s’han desterrat organismes i entitats internacionals de control, s’han oblidat lleis i normatives, i s’ha renunciat a l’establiment de regles que regulessin les activitats econòmiques, tot això sota pressió dels cercles empresarials, que veien en tots aquests aspectes una amenaça per a la seva competitivitat i supervivència, a més, degut a la incompetència de les mesures de control públiques, últimament, guanyen terreny les institucions de control privades, ja que sembla que son menys sensibles a la distorsió i són més independents.[5,7] L’economia de mercat en general és percebuda com a perniciosa, ja que només busca maximitzar els seus beneficis i interessos, encara que això comporti pràctiques socials il—legítimes, així com tot tipus de perills per al medi ambient i per a la dignitat social. Demostrat està que avui dia, qui mana és l’economia capitalista globalitzada, i els cercles empresarials tanquen les portes als governs i autoritats públiques, deixant-los de banda, 7/32
  • 8. Anàlisi de la Política RSC aplicada en empreses i els seus efectes en els països del Tercer Món PAC 3 GRUP EUSKADI impedint que promulguin lleis o desacreditant els seus criteris, ja que veuen que aquests organismes i les seves normes són un perill per a que les multinacionals puguin fer i desfer a la seva conveniència, ja que el món empresarial busca que el mercat sigui la base de la democràcia, i no les lleis internacionals.[5,8] Per això, el món empresarial rep una pluja de crítiques degut a la il—legalitat manifesta de les seves pràctiques. Per a combatre aquesta mala imatge, adopta molt superficialment polítiques de RSC per guanyar-se una favorable opinió pública i el beneplàcit dels governs i aconseguir una fictícia legitimitat social.[5,9] Per acabar, dir que una de les finalitats més importants de la globalització és la d’establir a nivell mundial una “dictadura” on no hi tinguin cabuda les lleis, normatives, governs i administracions nacionals i internacionals, una “dictadura” on el capitalisme mani sense desafiaments, sense jutges, només controlada per les vicissituds del mercat. [5,10] 8/32
  • 9. Anàlisi de la Política RSC aplicada en empreses i els seus efectes en els països del Tercer Món PAC 3 GRUP EUSKADI 3.- PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS O EN VIES DE DESENVOLUPAMENT Els països del Sud ( subdesenvolupats o en vies de desenvolupament ) tenen molt poca participació en la presa de decisions i discussions respecte a la política de RSC, que generalment realitzen els països més desenvolupats. Aquest fet crida bastant l’atenció, ja que la major part de les converses relacionades amb RSC es relacionen amb activitats que es duen a terme en països de baixa remuneració, els quals normalment són els subdesenvolupats o els que es troben en vies de desenvolupament. Queda clar, doncs, que el concepte de RSC no significa el mateix per tot el món i que és molt important establir un diàleg entre els organismes del Nord i del Sud [11]. Per entendre el model i la concepció de RSC que s’han establert per descriure els països en vies de desenvolupament ( Figura 2 [12] ), s’ha de partir de les concepcions que s’han fet sobre els països del Nord ( Piràmide de Carroll, 1991). Es pot constatar, doncs, que el nivell de responsabilitat econòmica és el més important, seguit del nivell de responsabilitat filantròpica i dels nivells de responsabilitat legal i ètica, respectivament per part de les empreses multinacionals que operen en aquests països [12]: Adopta codis de govern i ètics de Responsabilitat manera voluntària ètica Responsabilitat S’asseguren bones relacions legal amb els governs Responsabilitat filantròpica Projectes per les comunitats Produeix inversions, crea Responsabilitat econòmica llocs de treball i paga taxes Figura 2. Piràmide de RSC per als països en vies de desenvolupament, per part de les empreses multinacionals [12] Analitzant els quatre nivells de la piràmide de RSC per a aquests països cal destacar el següent: a. Els països en vies de desenvolupament pateixen inversions baixes, al igual que un gran nombre de taxa d’atur i pobresa. Per tant, les aportacions econòmiques de les empreses en aquests països és molt esperada pels governs i per les comunitats locals. Així doncs, la RSC tendeix a accentuar la importància d’aquest nivell de responsabilitat econòmica per tal de generar més llocs de treball, crear 9/32
  • 10. Anàlisi de la Política RSC aplicada en empreses i els seus efectes en els països del Tercer Món PAC 3 GRUP EUSKADI infraestructures, invertir en capital humà, generar inversions, produir productes segurs i serveis, entre d’altres. Però cal advertir que quan una comunitat o país passa a ser dependent de les inversions de les empreses multinacionals, pot ser que comprometi els seus valors ètics, socials o mediambientals per tal que les inversions no marxin del país (exemple inversions anglo-americanes a Zambia) [12]. b. La responsabilitat filantròpica en els països en vies de desenvolupament pren un grau alt d’importància, per diversos motius. Primerament, són el resultat de fortes tradicions indígenes en aquests països; les empreses també es donen compte de que no poden tenir èxit en societats que decauen, per tant aquest estudi de la filantropia esdevé clau per a les multinacionals que volen operar en aquests països [12]. c. La responsabilitat legal de les empreses multinacionals en els països subdesenvolupats o en vies de desenvolupament és menor que la dels països desenvolupats. Per tant, les multinacionals troben menys pressió per seguir la bona conducta degut a que en aquests països, els recursos, independència i infraestructura legal són bastant pobres. Tampoc es pot perdre de vista que aquests països es troben en retard pel que fa a la incorporació dels drets humans i altres temes rellevants pel que fa a la RSC respecte els països desenvolupats. Així doncs, moltes empreses multinacionals prenen conductes irresponsables, evadint certes quantitats d’impostos i posant en contradit la seva política de RSC [12]. d. La responsabilitat ètica en els països en vies de desenvolupament pren la menor importància per part de les empreses multinacionals que hi operen. Conductes poc ètiques, com la corrupció encara hi són presents. Tot i això, s’estan produint intents per fomentar la transparència sobre pagaments de les companyies als governs, encara que hi ha països com Angola que s’hi oposen [12]. Per tant, es pot afirmar que la política de RSC per part de les empreses multinacionals en el països subdesenvolupats o en vies de desenvolupament produeix uns certs beneficis econòmics ( inversions, producció de llocs de treball, producció de serveis, creació d’infraestructures en aquests països destí) i socials ( mantenint tradicions indígenes i pensant que la societat és la clau per l’èxit de la companyia). Però per contrapartida, moltes empreses que duen a terme aquestes polítiques de RSC, mostren conductes no ètiques al evadir impostos, realitzant contractes poc transparents que donen lloc a pensar que hi pot haver corrupció, etc. A continuació s’estudiarà en més detall (taula 1) el cas de diverses empreses que porten a terme politiques de RSC en països subdesenvolupats i cometen alhora accions irresponsables. Amb la finalitat de calibrar el grau d’importància que cada empresa li dóna a les polítiques de RSC, s’ha utilitzat l’índex Dow Jones STOXX 600 (índex bursàtil d’empreses sostenibles) [13]: 10/32
  • 11. Anàlisi de la Política RSC aplicada en empreses i els seus efectes en els països del Tercer Món PAC 3 GRUP EUSKADI Empresa Pes dins del Dow Jones STOXX 600 País Accions irresponsables / Accions denunciades Multinacional índex (%) Penetra en territoris protegits (Argentina, Bolívia, etc.). Denunciada per Espanya REPSOL YPF 0,3117 contravenda de cru (valor de 9,2 milions de $) [14, 19]. Intenció de construir a la Patagònia varies preses hidroelèctriques que Espanya ENDESA 0,0414 inundarien milers d’hectàrees en un territori completament verge, per el que s’oposen les comunitats locals [15, 20]. Plans per a construir centrals tèrmiques i de gas en aquest continent i en especial cinc centrals de carbó a Guatemala. Segueixen generant Espanya IBERDROLA 0,5244 electricitat amb tecnologies obsoletes i han realitzat esforços molt limitats (en alguns casos nuls) per desenvolupar les energies renovables [15, 21]. Donen suport a nombrosos projectes relacionats amb la desforestació BANCO Espanya 1,9451 amazònica, la degradació ambiental on s’instal—len les empreses i SANTANDER l'augment de la pobresa en famílies que han hagut de desplaçar-se [15, 22]. Donen suport a nombrosos projectes relacionats amb la desforestació Espanya BBVA 0,9935 amazònica, la degradació ambiental on s’instal—len les empreses i l'augment de la pobresa en famílies que han hagut de desplaçar-se [15, 23]. Esclavitud infantil a les plantacions de cacau, situades a Costa de Marfil Suïssa NESTLÉ 2,5053 [16, 24]. Salaris ínfims a les seves treballadores de Tailàndia, les quals han de Alemanya ADIDAS 0,1322 treballar 7 dies a la setmana, 16 hores al dia per a fabricar les sabates esportives [16, 25]. Alemanya BAYER 0,8472 Ha finançat la guerra del Congo [16, 26]. Ajut a les macro granges de organitzacions i magnats, perjudicant als França DANONE 0,5443 petits agricultors [17, 27]. Gran ROYAL Vinculació amb morts d'activistes nigerians de la tribu ogoni, executats els 1,5550 Bretanya DUTCH SHELL 1995 per la dictadura militar del país [18, 28]. Taula 1. Llistat d’empreses que realitzen polítiques de RSC en països subdesenvolupats i alhora cometen accions irresponsables. 11/32
  • 12. Anàlisi de la Política RSC aplicada en empreses i els seus efectes en els països del Tercer Món PAC 3 GRUP EUSKADI D’aquesta manera, es comprova, per una banda, que les empreses subjectes d’aquest estudi tenen un pes específic considerable dins de l’índex bursàtil sostenible (DJ STOXX 600) i, de l’altra, que aquestes mateixes empreses cometen accions irresponsables en els països subdesenvolupats en els quals actuen. De fet, un estudi realitzat per EIDIS al març del 2009 en empreses de països subdesenvolupats, constata la baixa adopció de polítiques basades en RSC en aquests països. En la Figura 3, es classifiquen les empreses considerades en l’estudi segons el risc amb el que poden afectar a la societat en quan a les diferents tipologies de RSC. Si es pren atenció a la figura es pot observar com, d’entre les empreses estudiades, hi ha un nombre significatiu d’empreses amb un risc alt d’afectar a la societat en qüestió de Drets Humans com a conseqüència de la seva activitat productiva. FIG.1: PERFIL DEL GRAU DE RISC DE COMPANYIES ESTUDIADES Grau d'exposició al risc d'empreses 40 35 30 25 Alt 20 Mig 15 Baix 10 5 0 s s at ia iva t ic ls an lu re nc ta àt sit sa ist t um en lim ec uè er in ti bi dir iv nq H ic bm ta am od e li ts nv re a su nt Bi re i gu D ed Ca Ju D de Se sm a en on d sti Ca üe Q Tipologia de RSC Font: Taula A.1 Figura 3. Perfil del grau de risc de companyies estudiades Per altra banda, tot i que aquestes empreses puguin tenir una repercussió significativa en quan a l’acompliment de Drets Humans en aquests països, l’estudi mostra un baix interès d’aquestes empreses per considerar aquest principi dins de la política d’empresa. Aquesta afirmació es justifica a partir de la Figura 4, on es mostra, per a les diverses tipologies d’empreses considerades a l’estudi, el grau d’importància que li donen als Drets Humans (a través de la política d’empresa, difusió i foment dels Drets Humans, exigència del seu acompliment, etc.). 12/32
  • 13. Anàlisi de la Política RSC aplicada en empreses i els seus efectes en els països del Tercer Món PAC 3 GRUP EUSKADI FIG. C.1: DRETS HUMANS PER EMPRESES 9 8 Nombre d'empreses 7 Avançat 6 Bo 5 Intermig 4 Limitat 3 No es mostra evidència 2 Baix risc (no analitzat) 1 0 ia l a t ica s lu t r or en ce str sa òg id m an du de ol m ra f in in cn su i st te n in co bm de su de Tipus d'empreses Font: Taula C.2 Figura 4. Classificació d’empreses segons grau de gestió de Drets Humans. Tanmateix, si es compara amb el grau d’implicació que tenen aquestes tipologies d’empreses en altres principis de RSC, com per exemple els ambientals, es pot observar valors superiors, tot i que no prou satisfactoris (veure Figura 5) [29]. QUESTIONS MEDIAMBIENTALS PER EMPRESES 10 9 8 Avançat Nombre d'empreses 7 Bo 6 5 Intermig 4 Limitat 3 No es mostra evidència 2 1 0 ia l a t ica s lu t r or en ce str sa òg id m an du de ol m ra f in in cn su i st te n in co bm de su de Tipus d'empreses Font: Taula B.2 Figura 5. Questions Mediambientals per empreses 13/32
  • 14. Anàlisi de la Política RSC aplicada en empreses i els seus efectes en els països del Tercer Món PAC 3 GRUP EUSKADI Així doncs, el grau d’implicació de les empreses del tercer món en polítiques basades en RSC son molt poc significatives, fins i tot en els casos en els que el desenvolupament de l’activitat es potencialment usuària d’aquestes irregularitats. 14/32
  • 15. Anàlisi de la Política RSC aplicada en empreses i els seus efectes en els països del Tercer Món PAC 3 GRUP EUSKADI 4.- GOVERNS I ENTITATS INTERGOVERNAMENTALS. 4.1. SITUACIÓ MUNDIAL Es considera que el concepte de Responsabilitat Social va aparèixer a Estats Units a finals dels anys cinquanta, com a conseqüència de l’inici de la Guerra del Vietnam, i de l’existència de conflictes internacionals com la situació d’Apartheid a Sud-Àfrica. Tanmateix, en aquell moment aquesta nova concepció ètica no va ser adoptada pel sector empresarial, el qual continuava entenent l’empresa com un negoci on el qual, l’únic interessat en el funcionament de l’empresa era el propietari o accionista (shareholder). No obstant, a finals dels anys vuitanta, es va començar a entendre que els objectius de les empreses havien d’anar més enllà de les dels mateixos accionistes, normalment preocupats pels resultats a curt termini; es va començar a percebre que el posicionament de l’empresa en relació a l’entorn podia afectar significativament en els resultats d’aquesta a mig i llarg termini. Aquest fet, va provocar que l’empresari comences a considerar als anomenats grups d’interès (stakeholders), formats pels clients, treballadors, proveïdors i societat en general. Tanmateix, a nivell polític no hi va haver un posicionament clar i concís fins al 1999, quan en el Fòrum Mundial de Davos , el Secretari General de les Nacions Unides Kofi Annan, va promoure la adhesió d’empreses al Pacte Mundial per part de l’Organització de les Nacions Unides (ONU). L’objectiu plantejat era el de “crear una ciutadania corporativa global, que pemeti la conciliació dels interessos i processos de l’activitat empresarial, amb els valors i demandes de la societat civil, així com amb els projectes de la ONU, Organitzación Inteacionals sectorials, sindicats i ONG’s”[30]. A partir d’aquest Pacte Mundial, es van establir deu principis bàsics fonamentats en Declaracions i Convencions Universals: DRETS HUMANS Principi 1: Les empreses han de recolzar i respectar la protecció dels drets humans fonamentals, reconeguts internacionalment, dins del seu àmbit d’influència Principi 2: Les empreses han d’assegurar-se que les seves empreses no son còmplices en la vulneració dels drets humans TREBALL: Principi 3: Les empreses han de recolzar la llibertat d’associació i el reconeixement del dret a la negociació col—lectiva Principi 4: Les empreses han de recolzar l’eliminació de tot tipus de treball forçós o realitzat sota coacció Principi 5. Les empreses han de recolzar l’eradicació del treball infantil Principi 6: Les empreses han de recolzar l’abolició de les pràctiques de discriminació en el treball i l’ocupació MEDI AMBIENT 15/32
  • 16. Anàlisi de la Política RSC aplicada en empreses i els seus efectes en els països del Tercer Món PAC 3 GRUP EUSKADI Principi 7: Les empreses hauran de mantenir un enfocament preventiu que afavoreixi el medi ambient Principi 8: Les empreses han de fomentar les iniciatives que promoguin una major responsabilitat ambiental Principi 9: Les empreses han d’afavorir el desenvolupament i la difusió de les tecnologies respectuoses amb el medi ambient CORRUPCIÓ Principi 10: Les empreses han de treballar contra la corrupció en totes les seves formes, incloses l’extorsió i el suborn [31] “Deu anys desprès, el Pacte Mundial segueix sent la major iniciativa mundial de sostenibilitat empresarial [...]. El Pacte plantejava a les empreses la possibilitat d’adoptar principis universals i associar-se amb les Nacions Unides respecte a les grans qüestions. [...]. El Pacte Mundial ha passat se sinònim de responsabilitat empresarial.”[32] Taula 2. Organitzacions Signants del Pacte Mundial, per país A la taula anterior es mostren les organitzacions signants del pacte mundial per país. Tanmateix, la ONU també ha seguit en el foment d’aquestes polítiques a través dels seus Organismes, com el cas l’Organisme Internacional del Treball (OIT), que duu a terme formació i seguiment de l’adopció de les polítiques de RSC per part de les empreses[33]. Per altra banda, altres Organismes Internacionals també s’estan implicant en el foment d’aquestes polítiques, es el cas de l’Organisme per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) que ha elaborat un inventari de possibles instruccions polítiques en les que es consideren la RSC. En aquesta guia també han col—laborat altres organismes com la OIT, el Fons Monetari Internacional (IMF), el Banc Mundial i la Organització Mundial del Comerç (OMC) [34]. A nivell internacional, també cal destacar el paper de dues organitzacions amb amplia participació intersectorial com son la Global Reporting Initiative (GRI) y la International Standard Organization (ISO). La GRI es una plataforma internacional multidisciplinar en la que col—laboren organismes públics i privats amb l’objectiu de dissenyar un context acceptat globalment per a 16/32
  • 17. Anàlisi de la Política RSC aplicada en empreses i els seus efectes en els països del Tercer Món PAC 3 GRUP EUSKADI l’elaboració de memòries de Sostenibilitat. La “Guía para la elaboración de memorias de sostenibilidad” elaborada pel GRI està sent utilitzada per un nombre d’empreses cada cop major a nivell internacional [35]. Per altra banda, la ISO ha desenvolupat una Norma Internacional que segueixi de guia per la Responsabilitat Social. Aquesta norma, ISO 26000, ha de ser una guia d’ús voluntari per part de les empreses i, per tant, no tindrà caràcter de certificació [36]. 4.2. UNIÓ EUROPEA A nivell europeu, va ser a la Cimera de Lisboa de 2000 de Consells d’Estat quan la Responsabilitat Social passa a ser considerada una prioritat política de la Unió Europea[37]. Com a resultat vindria un any més tard la publicació del Llibre Verd sobre la RSE, elaborat per la Comissió de Comunitats Europees. En aquest document es fa un “Plantejament d’un ampli debat sobre el mode en el que la Unió Europea podria promoure la responsabilitat social de les empreses, tant a nivell europeu com internacional i, en particular, sobre el mode d’aprofitar al màxim les experiències existents, fomentar el desenvolupament de pràctiques innovadores, augmentar la transparència i incrementar la fiabilitat de l’evaluació i de la validació de les diverses iniciatives realitzades a Europa” [38]. En aquest sentit, la Direcció General del Treball i Assumptes Socials de la Comissió Europea, està fomentat des de fa uns anys la aplicació de polítiques de RSC mitjançant la concessió d’ajudes per a projectes de RSC, així com també està duent a terme tasques de sensibilització mitjançant la realització de conferències [39]. Tanmateix, hi ha altres Departaments de la Comunitat Europea que també estan tenint un comportament proactiu en el foment de l’ús de la RSC. En aquest sentit es pot considerar a la Direcció General d’Empresa i Indústria, que presenta una convocatòria d’ajudes en el camp de la RSC Mainstreaming Corporate Social Responsibility (CSR) Among SMEs. Els destinataris de l’ajuda son les petites empreses a qui es vol fomentar l’ús de bones pràctiques amb l’ajuda de les administracions públiques [40]. Per altra banda, al 2005 es va publicar el “Dictamen del Comitè Econòmic i Social Europeu sobre el tema “Instruments d’informació i avaluació de la responsabilitat social de les empreses en una economia globalitzada”, la qual pretenia definir les mesures necessàries per a fer més fiable i transparent la mesura de la RSE i extendre el seu ús i millorar la qualitat de les eines existents [41]. 4.2. ESPAÑA A nivell espanyol, el debat de la RS s’inicia un cop publicat el Llibre Verd de la UE sobre RSE, al 2002. A partir d’aquesta publicació, el 23 de juliol de 2003 es va crear una Comissión Técnica de Expertos sobre RSE del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales (MTAS), amb l’objectiu que preparessin un informe sobre RSE per a finals de 2004 que expliques el possible impacte d’aquestes polítiques en el sector empresarial. Al 2005, es va crear la Subcomisión Parlamentaria de RS del Congreso de los Diputados y el Foro de Expertos en RSE del MTAS. La Ssubcomisión té per objectiu 17/32
  • 18. Anàlisi de la Política RSC aplicada en empreses i els seus efectes en els països del Tercer Món PAC 3 GRUP EUSKADI dotar d’un conjunt de mesures al Govern per tal que pugui promoure i potencial les polítiques de RSC en les empreses. En quan al Foro de Expertos en RSE, té per objectiu ampliar i donar continuïtat al treball iniciat per la Comissió Tècnica d’Experts sobre RSE del MTAS, mitjançant la consideració de pràctiques emprades en relació a les polítiques RSC, les quals han de ser emprades per a l’elaboració d’una guia pensada per a que les empreses (poders públics i societat en general) incorporin aquestes polítiques en el seu funcionament quotidià [42]. D’aquesta manera al desembre de 2006, es va publicar el “Libro Blanco de la Responsabilidad Social de las Empresas en Espanya”, el qual està format per tres capitols Capítulo I (10 % del documento: analiza cómo está constituïda dicha Subcomisión, cómo ha trabajado el diálogo social con los grupos de interés que ha consultado y quiénes forman estos grupos de interés: a) Fundaciones y Organismos b) Consumidores c) Expertos universitarios d) Medios de Comunicación e) Fondos éticos f) Sindicatos g) Organizaciones Sociedad Civil h) Empresas y redes empresariales i) Consultoras y certificadoras de RSE j) Administración autonómicas y del Gobierno del Estado Capítulo II: es el núcleo del documento (80%). Presenta un resumen de las 61 comparecencias agrupadas por temas, exponiendo los distintos puntos de vista de los grupos de interés consultados sobre los diferentes aspectos de la RSE: definición, contenidos, legislación, prácticas, reporte, verificación, etc. Capítulo III: desde la página 108 a la 120 (10% del documento), se muestran las conclusiones del capítulo anterior clasificadas en tres secciones: 1. Constataciones: 30 conciertos alcanzados por los grupos de interés consultados y que muestran el estado actual de la RSE en España, con sus debilidades y fortalezas, 2. Directrices generales: 10 pautas que enuncian aquellos criterios y enfoques que pueden ayudar a entender mejor las recomendaciones, y finalmente 3. Recomendaciones: 19 dirigidas a empresas, 29 a Administraciones Públicas y 9 a consumidores, inversores y otros grupos de interés, y todas ellas (un total de 57), con el fin de desarrollar la RSE en España mediante la propuesta de acciones de sensibilización, unificación de criterios en la gestión integral, informes de sostenibilidad, estímulos fiscales, etc. [43] D’aquesta manera queda clar que, tant a nivell internacional, com nivell europeu o espanyol, s’està fomentant que les empreses adoptin polítiques de Responsabilitat Social Corporativa. 18/32
  • 19. Anàlisi de la Política RSC aplicada en empreses i els seus efectes en els països del Tercer Món PAC 3 GRUP EUSKADI 5.- ENTITATS INTERMEDIÀRIES Com ja hem esmentat anteriorment, hi ha hagut una intensa expansió durant la última dècada referent al concepte de Responsabilitat social corporativa (RSC). El debat sobre el significat i el paper de la RSC no esta en absolut tancat i existeixen dos punts de vista discrepants al voltant del potencial paper de la RSC en la eradicació de la pobresa [44]. En aquest apartat de l’informe ens centrarem en l’actitud que mostren entitats intermediàries com ara ONG i sindicats envers la RSC. Les ONG i els sectors més crítics de l’acadèmia s’oposen al discurs de les entitats intergovernamentals y les organitzacions empresarials en tres nivells. En primer lloc, rebutgen la idea bàsica de que el creixement econòmic redueix la pobresa, donat que les propostes d’aquest sector per reduir la pobresa passen per la modificació del paradigma econòmic actual. En segon lloc entenen que la mera presència empresarial no serveix per reduir la pobresa. Per últim, perquè la RSC sigui eficaç com instrument de reducció de la pobresa ha de complir amb algunes condicions que no es donen a l’actualitat [45, 47]. Aquests organismes més escèptics en torn a l’existència d’una relació causa efecte entre RSC y reducció de la pobresa argumenten la seva discussió orientant-se a dues qüestions essencials: la reflexió sobre el concepte RSC o la RSC com una disciplina y la reflexió sobre la forma d’implantar la RSC. Una de la raons per les que la RSC no funciona com instrument de desenvolupament és degut a que cada agent defineix de diferent manera el seu sentit, les seves implicacions i les propostes per la seva implantació, donat que darrera hi ha un fort condicionament ideològic. Les organitzacions socials critiquen que el discurs sobre RSC mantingui aquesta neutralitat ideològica y no discuteixi o posi en entredit algunes de les premisses de la lògica del sistema tals com la rendibilitat com a principal objectiu de l’empresa o la propietat privada com a dret sense límits. Aquesta “suposada neutralitat” de la RSC té importats conseqüències a l’utilitzar-la com a guia per determinar la contribució de l’empresa en el desenvolupament, perquè aquests principis que no es qüestionen solen veure’s com a prioritaris a altres valors o normes i perquè poden no ser compartits, o pitjor, ser rebutjats pels suposats beneficiaris dels programes de RSC en països en desenvolupament. Les organitzacions socials i els acadèmics crítics entenen que l’empresa ha d’assumir la seva responsabilitat pels impactes de la seva activitat, però no creuen que la RSC sigui la forma més adequada per això, ja que el disseny i execució de programes RSC és deficient, tot i que podria millorar amb instruments com aliances o millors codis de conducta. Concretament, una de les crítiques que rep el desenvolupament actual de la RSC és el fet d’està impulsada per stakeholders del nord (ONG, sindicats, consumidors i inversors), les preocupacions dels quals no sempre coincideixen amb les prioritàries del Sud. Donat que la motivació de l’empresa per implicar-se en programes RSC és millorar la seva reputació, es centra amb les prioritats dels stakeholders del Nord i defineix la seva responsabilitat en termes negatius, abans que impulsar resultats positius de desenvolupament com eradicar la pobresa. 19/32
  • 20. Anàlisi de la Política RSC aplicada en empreses i els seus efectes en els països del Tercer Món PAC 3 GRUP EUSKADI Des de una perspectiva més global destaca la creença d’empreses y organismes intergovernamentals en el creixement econòmic y en la presència empresarial com un element necessari per reduir la pobresa, en front a la visió crítica d’aquesta condició, que és qüestionada per organitzacions socials y acadèmics per diverses raons: 1) perquè el creixement econòmic no és un objectiu desitjable per se, en tant que es defineix com un mer agregat monetari que ignora els processos físics que hi ha darrera y la ineludible limitació dels recursos materials que el sustenten; 2) perquè la prioritat és el qüestionament del sistema econòmic en el que s’insereix aquest objectiu del creixement econòmic; 3) perquè els beneficis del creixement depenen de la justícia distributiva d’un mode determinant; i 4) perquè en front a les contribucions positives de la presència empresarial pot generar als països del Sud, es contraposen nombroses evidencies de contribucions negatives. De mode més específic, la RSC és definida per les empreses com una eina de gestió útil per sistematitzar contribucions al desenvolupament tals com l’oferta de productes i serveis assequibles; el recolzament financer a organitzacions locals; l’oferta d’oportunitats de feina i formació; o la inversió en infraestructura, tecnologies y educació. Contribucions per les que les empreses troben incentius econòmics que es concreten fonamentalment en grans mercats en creixement en la “base de la piràmide”, en reduccions de cost o en reforçament de la reputació corporativa. En front això les visions crítiques consideren que no hi ha una relació tan clara entre RSC i reducció de pobresa: no hi ha suficient suport empíric que pugui provar aquesta relació i consideren que aquesta pot portar a obstaculitzar la implantació de processos de desenvolupament del Sud més eficaços y adaptats a les peculiaritats regionals i locals. Entenen necessària, en tot cas, l’adaptació del discurs y la pràctica de la RSC, posant èmfasi als processos de diàleg, a les característiques locals del Sud. En aquest sentit, defensen la importància d’ampliar el centre d’atenció al ciutadà, el que urgeix a profunditzar en el disseny i ús d’instruments diversos de participació, així com en el paper dels organismes multilaterals. Aquestes discrepàncies en la concepció de la RSC i la seva posada en pràctica posen en evidència la necessitant d’introduir el debat ideològic en la RSC, superant la seva consideració com una filosofia i eina de gestió ideològicament neutre. D’altra banda, la falta de poder dels agents de mercat al Sud (especialment, consumidors i inversors) planteja l’oportunitat d’introduir el Sud en el incentius econòmics per la RSC que es generen al Nord. Una forma de crear aquests incentius seria a través de la inversió socialment responsable (ISR). La investigació ha mostrat la capacitat de la ISR per generar canvis a l’empresa, essent considerada un dels principals motors de RSC entre les empreses cotitzades. Per exemple, les agencies de rating social, com EIRIS, Siri Company o KLD, podrien introduir en la seva anàlisi consideracions sobre l’activitat de la empresa al Sud. Actualment, l’empresa obté una puntuació per l’actuació i polítiques de la matriu, sense atendre a les filials, excepte en temes de drets humans. Introduir aquestes consideracions donaria incentius a les empreses per repensar les seves estratègies al Sud. Una altra via seria la creació de productes financers d’inversió socialment responsable lligats a temes d’interès per països del Sud. Per exemple, fonts ètics que invertissin en empreses amb la millor contribució als ODM a les comunitats on operen. 20/32
  • 21. Anàlisi de la Política RSC aplicada en empreses i els seus efectes en els països del Tercer Món PAC 3 GRUP EUSKADI Aquest últim punt posa de manifest la necessitat de passar de l’estudi de les accions a l’estudi de l’impacta. És imprescindible desenvolupar metodologies que permetin analitzar els efectes de les politiques i iniciatives empresarials a curt i a llarg plaç. Tots els avanços metodològics a l’àmbit d’avaluació en desenvolupament haurien d’adaptar-se a les polítiques de RSC, amb l’objectiu d’avançar en aquesta línia [46, 48]. 21/32
  • 22. Anàlisi de la Política RSC aplicada en empreses i els seus efectes en els països del Tercer Món PAC 3 GRUP EUSKADI 6.- EL PAPER DEL CONSUMIDOR EN VERS LA RSC Darrerament s’han fet estudis envers el paper que hi juga el consumidor -entenem aquí el consumidor com a persona física, el consumidor particular- envers la RSC. En termes generals, es destaca que el paper que hi juga aquest consumidor va en augment any rere any, tot i que encara té poca importància, ja que es considera que les empreses i les Administracions Públiques són els motors que han d’implantar una major conscienciació social envers la RSC, mentre que precisament aquests estudis remarquen que els veritables motors de la conscienciació són els consumidors particulars, els quals haurien de desenvolupar un major foment de la RSC, ja que també s’ha demostrat que en moltes ocasions la RSC no s’implementarà d’una forma satisfactòria si això depèn exclusivament de l’empresa, per tant, la implementació de la RSC només s’assolirà si els consumidors finals (peça clau) aporten el seu granet de sorra per al desenvolupament sostenible, ja que les seves actuacions són vitals per a determinar l’ èxit o el fracàs d’un producte o projecte. Tot i així, la societat està cada vegada més conscienciada envers la RSC i cada cop més apliquen aquests criteris per a fer les seves compres, per exemple, mentre que minva la seva indiferència davant les accions socials de les empreses, malgrat que encara la majoria dels consumidors encara creu que les causes socials són més un maquillatge que una realitat. Els consumidors, a l’hora de fer les seves compres, o escollir productes i serveis, tenen en compte factors de la RSC com ara el compromís social, la cura del medi ambient, els Drets Humans (mà d’obra infantil, discriminacions per sexe o ètnia, etc.), seguretat en el treball, entre d’altres, encara que l’apartat del compromís social és encara el menys valorat, tal i com apunta l’informa de PWC de l’any 2005. Segons es pot extreure de l’informe elaborat per Price Waterhouse Coopers fet l’any 2005, són moltes les conclusions a les quals s’arriben si fem un cop d’ull a la societat, són les següents: a. Existeix un segment de consumidors sensibles a la RSC, encara poc proactiu en la cerca i retribució de productes responsables, però disposat a castigar els comportaments no responsables de les empreses. Tot i així, és tangible la sensació de que el percentatge de consumidors pot anar augmentant amb el temps, sempre i quan es donin les necessàries condicions d’informació. Per tant, n’hi ha prou amb “estimular” al consumidor per assolir quotes de participació acceptables. b. Les principals exigències del consumidor en l’ àmbit de la RSC se centren en la garantia dels drets fonamentals i en la gestió de la seguretat alimentària. Es tenen en compte pràctiques fraudulentes, explotació infantil, corrupció… c. Quan el consumidor rep un missatge clar sobre un producte responsable, és més proactiu en la seva compra. Donat l’augment de conscienciació social envers aquest tema. 22/32
  • 23. Anàlisi de la Política RSC aplicada en empreses i els seus efectes en els països del Tercer Món PAC 3 GRUP EUSKADI d. El consumidor es mostra desinformat en matèria de RSC i es mostra poc actiu en la recerca d’informació, però s’interessa quan aquesta és accessible. Poca gent afirma buscar per ella mateixa informació sobre la RSC, però creix l’interès quan aquest tema té un abast suficient com per a “deixar-se informar”. e. El consumidor s’estima més els canals tradicionals per a rebre informació sobre RSC. Sobretot la televisió i la premsa escrita. f. El grau de credibilitat de la informació sobre RSC subministrat per les empreses és baix. El consumidor confia més en la comunitat mèdica i les ONG’s. g. De cara al futur, el consumidor es mostra desconfiat davant els avenços de la RSC en empreses. Un alt percentatge de la població creu que aquestes pràctiques són només “maquillatge”, poca gent creu que s’estiguin assolint millores reals, ja que normalment es percep la RSC per a benefici propi de les empreses. Per acabar, l’estudi reflexa que, quan a la gent se li pregunta quins són els àmbits en matèria de RSC a potenciar per les empreses, la comunitat creu que s’hauria de potenciar el benestar dels empleats, la gestió correcta del medi ambient, la qualitat i la seguretat, etc. Per últim, la realitat demostra que, any rere any, la gent inverteix més en productes de Comerç Just, fruit de la seva paulatina conscienciació, de manera que cada cop més el consumidor està disposat a invertir en aquest aspecte i gastar els seus diners per una bona causa, tal i com demostren les dades recollides en aquesta taula, extretes de l’Anuari de l’empresa SETEM: [6,7,8,9] El comerç just a Espanya. Vendes totals en el període 2000-2005 16000000 14984564 14000000 11669907 Vendes en euros 12000000 10662210 10000000 8975815 8000000 6964935 7220881 6000000 4000000 2000000 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 Anys Figura 6. Comerç just a Espanya 23/32
  • 24. Anàlisi de la Política RSC aplicada en empreses i els seus efectes en els països del Tercer Món PAC 3 GRUP EUSKADI 7.- OPINIONS PERSONALS 7.1. RENÉ DE HARO La meva opinió personal és que sembla ser que moltes vegades, la RSC és només un maquillatge que adopten les empreses multinacionals amb els suposats propòsits d’adequar-se a la realitat actual i de generar valor per a contrarrestar les vicissituds que es puguin derivar de la seva gestió, així com el fet de treballar-se una bona crítica, però en nombroses ocasions només és una excusa que serveix a aquestes empreses per a dur a terme les seves intencions reals, que no són altres que el fet de dominar el context econòmic i social d’una forma global al preu que sigui, sense importar els perjudicis a tercers que es deriven de les seves polítiques i accions, per tant, la realitat mostra que tot només és una pràctica encoberta per a dur a terme accions interessades on la única cosa que importa és el benefici de les empreses dels països desenvolupats, sense importar el que pugui passar a les filials subsidiàries. Tot i així, és cert que, de totes menes, hi ha empreses que sí que apliquen accions de RSC d’una forma real i efectiva, però encara es tracta d’una minoria. Crec també que el que s’hauria de fer és crear un organisme a nivell internacional que regulés totes aquestes polítiques i pràctiques de RSC a nivell mundial, i que, a més d’exigir que es compleixin aquestes directrius, haurien d’impedir els abusos i les accions il—legítimes que es duen a terme en aquest context, aplicant sancions per a tot aquell que violi els Drets Humans i Laborals. A nivell més reduït, les empreses haurien de mirar d’aplicar la RSC d’una manera real i efectiva, apostant per un model sostenible on es fomenti el desenvolupament d’accions per a millorar l’ambient laboral i els drets dels treballadors, així com per apostar per a millorar el medi ambient incentivant accions menys contaminants, pal—liant les accions que ja ho hagin fet, i sancionar les males praxis en aquest aspecte, però sobretot, intentar crear valor per al desenvolupament del planeta. Però per a això cal que les institucions facin campanyes globals per a aconseguir que els valors de la RSC arrelin entre la població per a una major conscienciació social, ja que sense aquesta, mai no es produiran avenços significatius en aquest context. 7.2. IGNASI ALASTUEY A través de l’estudi del cas mostrat a la taula 1, queda demostrat la doble cara de certes empreses multinacionals pel que fa a les polítiques de RSC en els països subdesenvolupats o en vies de desenvolupament. S’ha mostrat com algunes empreses que tenen un pes específic important dins dels índexs bursàtils sostenibles ( com el Dow Jones STOXX 600 ) cometen accions irresponsables en els països en els quals hi operen. Ara el que volia estudiar era el grau d’activitat de les empreses estudiades respecte a les polítiques de RSC en funció dels seus beneficis obtinguts durant l’any 2008. Si es mostra en un gràfica els beneficis nets d’aquestes empreses durant l’any 2008 s’obté el següent : 24/32
  • 25. Anàlisi de la Política RSC aplicada en empreses i els seus efectes en els països del Tercer Món PAC 3 GRUP EUSKADI Beneficis nets de les empreses multinacionals a l'any 2008 ROYAL DUTCH SHELL DANONE Empreses multinacionals BAYER ADIDAS NESTLÉ BBVA BANCO SANTANDER IBERDROLA ENDESA REPSOL YPF 0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000 30.000 Benefici net (milions €) Figura 7. Beneficis nets de les empreses estudiades durant l’any 2008. Si analitzem el pes que tenen aquestes empreses dins del Dow Jones STOXX 600 en funció dels beneficis obtinguts durant l’any passat obtenim la següent gràfica: Relació DJ STOXX 600/Benefici net 2008 6,E-12 Pes DJ STOXX 600/Benefici net 5,E-12 4,E-12 3,E-12 2,E-12 1,E-12 0,E+00 L LA F R E ER LÉ VA AS A EL YP N YE ES O T O ND ID BB SH ES R BA L D AN AD RD O A EN N H S NT D TC E EP IB SA DU R O L C YA N BA O R Empreses multinacionals Figura 8. Relació pes índex bursàtil amb beneficis obtinguts durant l’any 2008. S’observa com empreses que tenen menys beneficis que d’altres, mostren un grau d’activitat més alt en matèria de Responsabilitat Social Corporativa. Així doncs, i en 25/32
  • 26. Anàlisi de la Política RSC aplicada en empreses i els seus efectes en els països del Tercer Món PAC 3 GRUP EUSKADI matèria de conclusió personal, crec que el grau d’activitat de les empreses multinacionals en matèria de RSC hauria de ser proporcional als seus beneficis, per el que les empreses que obtenen més beneficis són les que haurien d’invertir-hi més, cosa que avui en dia no passa. També opino que aquelles empreses que participen en polítiques de RSC haurien de ser controlades per algun òrgan internacional que vetllés per el seu compliment correcte i sancionés durament a aquelles empreses que, tot i dur a terme polítiques de RSC, mostressin algun tipus d’actitud irresponsable en els països en els que hi actuen. Moltes empreses publiquen les seves activitats en matèria de RSC per tal de poder guanyar avantatge competitiu a llarg termini, majoritàriament. Proposo que si alguna empresa fos sancionada per l’esmenta’t òrgan, aquesta hauria de ser obligada a publicar-ho també, per tal de que els consumidors, que s’interessen per aquestes qüestions, hi estiguin més informats. Així es guanyaria en transparència i claredat i potser, de retruc, s’augmentaria la conscienciació social arreu del planeta. 7.3. CARLA PERAFERRER Com ja s’ha anat comentat durant l’informe, la meva opinió personal és que la RSC és una molt bona oportunitat que tenen les empreses, però considero que moltes d’elles l’utilitzen com una màscara i per donar una bona imatge de cara a l’exterior però que en el fons només es beneficien dels aspectes econòmics i socials, però d’altra banda mostren conductes poc ètiques que podrien entendre’s com a conductes corruptives. Segons la meva visió, els països implicats en la política RSC de les empreses tenen uns interessos molt diversos i això fa que sigui bo pels del Nord i dolent pels del Sud. Considero que hi hauria d’haver algun organisme regulador per ajudar que aquestes diferencies no existissin i que vetllés perquè es complissin els principis que es van crear en el Pacte Mundial, basats en les declaracions i convencions universals. En definitiva crec que hi ha molt camí per recórrer en aquest camp i que tots els implicats hi haurien de posar de la seva part perquè en un futur la RSC sigui un benefici per tots i no només per alguns. 7.4. MARC PALLARÈS En primer lloc considero molt favorable que els organismes internacionals hagin estat capaços de percebre la necessitat que la societat en general, i especialment en determinats països, resulta necessari que les empreses tinguin una major implicació en tot allò que ens afecta. També cal destacar la dificultat que suposa posar en acord a la totalitat dels països en un front comú, a on s’hi barregen multitud d’interessos, habitualment oposats. Per altra banda, també cal destacar que el posicionament pràctic que estan duent a terme molts països (entre ells Espanya) es d’un paper proactiu en aquestes polítiques, a través d’ajudes a les empreses, entre d’altres vies. A més a més, també cal tenir en compte el paper d’organismes intermediaris com ONGs o sindicats els quals vetllen també pel compliment d’aquests principis. 26/32
  • 27. Anàlisi de la Política RSC aplicada en empreses i els seus efectes en els països del Tercer Món PAC 3 GRUP EUSKADI Tot això ha anat acompanyat per una percepció de l’empresari en quan a la necessitat de cuidar la seva imatge social, fet que, tot i que potser no li suposin beneficis a curt termini, sí li puguin suposar beneficis a llarg termini. Tanmateix, a través d’aquest treball, també es posa de manifest les limitacions del sistema actual, a on diferents empreses es poden regir per diferents patrons a l’hora de d’identificar el seu grau d’implicació en polítiques RSC. Aquest fet, suposa que no sigui fàcil controlar si una empresa duu a terme perjudicis a nivell de Drets Humans, per exemple, i tanmateix estigui fent públic una imatge corporativa que mostra el seu grau d’implicació a favor d’aquests principis. Es a dir, la mancança de normes específiques i organismes que les vetllin, pot estar produint contradiccions entre el que es fa i el que es diu. Per altra banda, també cal destacar el fet que es molt important que, si es tracta d’una multinacional, es contempli una visió dels principis de RSC no al nivell local amb menys grau de risc, sinó la totalitat d’empreses que presenti la companyia, de forma que es tingui en compte la situació de les empreses situades en les regions més desafavorides (a on es més fàcil no complir amb algun dels principis establerts). Per tant, tot i que considero que el camí iniciat es molt esperançador, considero que hi ha molta feina a fer, i cal que els organismes internacionals estableixin un sistema més homogeni per al seguiment de les empreses i que permeti detectar el grau d’acompliment d’aquestes. 27/32
  • 28. Anàlisi de la Política RSC aplicada en empreses i els seus efectes en els països del Tercer Món PAC 3 GRUP EUSKADI 8.- CONCLUSIONS Després de fer aquesta anàlisi de la política RSC aplicada en empreses i els seus efectes en els països del Tercer Món, els membres del grup Euskadi vam posar en comú les nostres opinions i recerques i vam arribar a les següents conclusions finals. Estem d’acord en que les empreses i els organismes mundials fan ben fet alhora de promocionar les polítiques de RSC. Tot i que creiem que els països haurien de fomentar més aquestes politiques, ja que donen ajudes però no controlen prou la repercussió. Creiem que hi hauria d’haver una regulació més exhaustiva. En referència als països del tercer món creiem que no estan interessats en l’aplicació de les polítiques RSC però que no tenen cap altra sortida, si aquestes tinguessin un major control aleshores potser tothom hi estaria més d’acord i tothom en sortiria beneficiat a llarg o a curt termini. Respecte als consumidors davant la RSC considerem que es deixen influir en certa manera, som concsients que juguen un paper important perquè les polítiques RSC tinguin uns resultats satisfactoris. El que els interessa a aquests consumidors alhora d’escollir els productes o serveis són aspectes com el compromís social, la cura del medi ambient i els Drets humans. En resum, les polítiques RSC són un bon recurs per les empreses i considerem que a llarg termini i amb un bona regulació per part dels estats seran beneficioses per tots els implicats. 28/32
  • 29. Anàlisi de la Política RSC aplicada en empreses i els seus efectes en els països del Tercer Món PAC 3 GRUP EUSKADI 9.- REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES [1]: http://www.observatoriorsc.org/ [2]: ftp://ftp.eresmas.net/libro_blanco.pdf [3]Geografia Batxillerat, Ed. Barcanova, 2008 [4]Estudio 15 Intermón Oxfam, Juliol 2005 [5]Responsabilidad Social Corporativa, LAGJS-LISDINYS, octubre 2003, Gérard Fonteneau [6]La hipocresía de la RSC, d-bnews.blogspot.com, 2009. [7]RSC: punto de mira de los consumidores, mujeresycia.com, informe 2009. [8]Los consumidores y la RSC, labolsa.com, marzo 2005. [9]Responsabilidad Social, responsabilidadsocial.net, Junio 2009. [10]La actitud del consumidor hacia la RSC, PriceWaterhouseCoopers, 2005. [11]:http://www.jussemper.org/Inicio/Recursos/Actividad%20Corporativa/Resources/R SESurSalariosDignos.pdf [12]: http://www.waynevisser.com/chapter_wvisser_csr_dev_countries.pdf [13]: http://www.stoxx.com/indices/components.html?symbol=SXXP [14]:http://www.odg.cat/documents/enprofunditat/Transnacionals_espanyoles/200610_ OPCIONS_IRSCREPSOL_CAST.pdf [15]: http://www.greenpeace.org/raw/content/espana/reports/090930-03.pdf [16]: http://unsdiewelt.com/2009/03/juventud-rebelde-la-oscura-mancha-de-las-marcas/ [17]: http://lacomunidad.elpais.com/eurotopia/2009/1/11/el-compromiso-danone [18]: http://www.freewebs.com/ligafederalnr/verdadera_pirateria.htm [19]:http://www.aol.es/noticias/story/Repsol-YPF-sube-el-45-tras-presentar-unas- cuentas-que-han-convencido-al-mercado/7874734/index.html [20]: http://economia24.blogspot.com/2009/03/el-beneficio-neto-de-endesa-2008.html [21]:http://www.libertaddigital.com/economia/iberdrola-gana-2860-millones-en-2008- un-215-mas-1276350999/ [22]:http://www.infolatam.com/entrada/santander_gano_8876_millones_en_2008_un_- 12180.html [23]: http://www.americaeconomica.com/portada/noticias/280109/ebbancos.htm [24]: http://www.soitu.es/soitu/2009/02/19/info/1235029536_080349.html [25]:http://www.eleconomista.es/flash/noticias/1075675/03/09/Adidas-gano-un-17- mas-en-2008-pero-preve-peores-resultados-para-este-ano-.html [26]:http://www.finanzas.com/noticias/economia/2009-03-03/96791_alemania--bayer- redujo-635-beneficio.html [27]: http://www.eleconomista.es/empresa/DANONE/noticias/resultados [28]:http://www.cotizalia.com/cache/2009/01/29/95_royal_dutch_shell_anuncia_millon es_dolares.html [29]http://www.ecosfron.org/noticiapdf/Emerging%20Markets%20Paper%20_%20FIN AL.pdf [30]: Press Release SG/SM/6881 [31]:http://www.pactomundial.org [32]: Discurso plenario «El Pacto Mundial y la creación de mercados sostenibles» Foro Económico Mundial , Davos (Suiza) 29 de enero de 2009 [33]: http://www.ilo.org [34]: OECD. A “Global Charter”/”Legal Standard”. An Inventory of Possible Policy Instruments. 2009 29/32
  • 30. Anàlisi de la Política RSC aplicada en empreses i els seus efectes en els països del Tercer Món PAC 3 GRUP EUSKADI [35]: http://www.globalreporting.org/NR/rdonlyres/415F297B-5289-4160-8B6C- 7CC034D5BE52/0/G3_GuidelinesESP.pdf [36]: http://www.rlc.fao.org/iniciativa/pdf/iso26000.pdf [37]: http://www.europarl.europa.eu/summits/lis1_es.htm [38]: http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=COM:2001:0366:FIN:ES:PDF [39]: http://ec.europa.eu/social/main.jsp?langId=es&catId=1 [40]: http://ec.europa.eu/enterprise/library/ee_online/art06_es.htm [41]: http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:C:2005:286:0012:0019:ES:PDF [42]: http://www.mercaredsostenible.com/normativas-internacional/el-libro-blanco-de-la-responsabilidad- social-de-las-empresas-en-espana [43]: ftp://ftp.eresmas.net/libro_blanco.pdf [44]:http://www.observatoriorsc.org [45]:www.nextbillion.net/sfconference [46]: Empresa y pobreza: El papel de la responsabilidad social coorporativa [47]: http://www.thecoca-colacompany.com/citizenship/pdf/india_env_rpt.pdf [48]:http://www.intermonoxfam.org/cms/HTML/espanol/1290/marcando_tendencias_ OK.pdf 30/32
  • 31. Anàlisi de la Política RSC aplicada en empreses i els seus efectes en els països del Tercer Món PAC 3 GRUP EUSKADI 10.- ASPECTES A MILLORAR Tot i que les valoracions personals dels membres del grup indiquen que s’està molt satisfet amb la feina realitzada en aquest projecte, s’han considerat alguns punts a millorar al respecte en desenvolupaments futurs del projecte. Primer de tot, s’ha pensat que es podria haver realitzat una enquesta amb la finalitat d’extreure informació respecte el que la societat pensa sobre les polítiques de RSC de les empreses multinacionals. Aquesta enquesta podria haver-se dut a terme sobre una mostra de població de 100 persones, obtenint així una idea general bastant fiable sobre la conscienciació ciutadana enfront d’aquesta política. Tot i que s’han definit alguns d’ells, com per exemple el paper de les ONG’s o el consumidor, entre d’altres, envers la política de RSC; també s’ha pensat en investigar i desenvolupar el paper que juguen altres stakeholders de les empreses multinacionals en aquest àmbit, que no s’han tingut en compte en aquest projecte, com per exemple: el paper que juguen els competidors o els accionistes. En definitiva, encara que es considera que l’àmbit d’estudi és suficientment ampli i concret , s’han definit aquestes dues primeres vies de desenvolupament que es podrien dur a terme en futurs estudis en aquesta matèria ja que es pensa que podria completar a la perfecció aquest primer projecte 31/32
  • 32. Anàlisi de la Política RSC aplicada en empreses i els seus efectes en els països del Tercer Món PAC 3 GRUP EUSKADI 11.- ANNEXES 11.1. TAULA SEGUIMENT PAC-3 ACTIVITATS TEMPS DATA INICI DATA FINAL PERSONA COM ES FARÀ? VERIFICACIÓ OBSERVACIONS RESPONSABLE S'ha seguit la planificació 1. Lectura de la PAC 1 dia 10/11/2009 10/11/2009 Tot el grup Material de l'aula prèviament determinada S'ha seguit la 2. Discussió sobre la base i els planificació 2 dies 10/11/2009 12/11/2009 Tot el grup Espai "DEBAT" materials prèviament determinada 3. Elaboració d'esborranys i primeres 12 dies 12/11/2009 23/11/2009 elaboracions de l'informe 3.1. Introducció 12 dies 12/11/2009 23/11/2009 B 3.2. Empresa 12 dies 12/11/2009 23/11/2009 A 3.3. Governs i Entitats S'ha seguit la 12 dies 12/11/2009 23/11/2009 B En base a l'index de la PAC 2, mitjançant Intergobernamentals planificació cerques a Internet i altres fonts, a través prèviament 3.4. Països subdesenvolupats o d'arxius en Word i Excel. 12 dies 12/11/2009 23/11/2009 C determinada en vies de desenvolupament 3.5. Entitats Intermediàries 12 dies 12/11/2009 23/11/2009 D 3.6. Altres 12 dies 23/11/2009 A 3.7. Referències bibliogràfiques 12 dies 12/11/2009 23/11/2009 C S'ha seguit la 4. Elaboració i redacció Informe Final 7 dies 23/11/2009 28/11/2009 planificació Àrea comú de fitxers prèviament 4.1. Opinions Personals 4 dies 23/11/2009 27/11/2009 Tot el grup determinada 4.2. Conclusions 3 dies 27/11/2009 28/11/2009 D 5. Últims ajustos 1 dia 29/11/2009 30/11/2009 Tot el grup A través d’arxiu en “Word” S'ha seguit la planificació 6. Darrera revisió 1 dia 30/11/2009 30/11/2009 Carla Peraferrer Àrea comú de fitxers prèviament determinada S'ha seguit la planificació Coordinador suplent: 7. Coordinar Tot el periode 10/11/2009 30/11/2009 Carla Peraferrer Mitjantçant “DEBAT” prèviament Ignasi Alastuey determinada 8. Lliurament: 30/11/2009 Carla Peraferrer Arxiu format “word” 32/32