VII Monografies de Sant Llorenç del Munt i l’Obac · p. 00-00 · Diputació de Barcelona · 2011 23Set anys de recerca        ...
24 VII Monografies de Sant Llorenç del Munt i l’Obac · Diputació de Barcelona · 2011Introducció                           ...
VII Monografies de Sant Llorenç del Munt i l’Obac · Diputació de Barcelona · 2011 252008 (la superfície total del municipi...
26 VII Monografies de Sant Llorenç del Munt i l’Obac · Diputació de Barcelona · 2011com fan les estratègies oficials de bo...
VII Monografies de Sant Llorenç del Munt i l’Obac · Diputació de Barcelona · 2011 27estable, resilient i socialment desitj...
28 VII Monografies de Sant Llorenç del Munt i l’Obac · Diputació de Barcelona · 2011   OtErO, I. (2010): The rural-urban s...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Set anys de recerca acció a Matadepera i al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

682 views
642 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
682
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Set anys de recerca acció a Matadepera i al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac

  1. 1. VII Monografies de Sant Llorenç del Munt i l’Obac · p. 00-00 · Diputació de Barcelona · 2011 23Set anys de recerca Resumenacció a Matadepera Siete años de investigación-acción en Matadepera y en el Parc Natural de Santi al Parc Natural de Llorenç del Munt i l’Obac En la investigación-acción, la comunidad local ySant Llorenç del Munt los investigadores producen conjuntamente un conocimiento crítico dirigido a la transformacióni l’Obac socioecológica que a su vez es válido para la co- munidad científica internacional. Aunque el incen- dio del verano de 2003 no afectó directamente el territorio de Matadepera, inició un proceso deIago Otero Armengol trabajo colectivo encaminado a crear un sistemaConsell Local de Medi Ambient de Matadepera socioecológico más resiliente a las perturbacio-Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals. UAB nes. La investigación, la gestión agrosilvopasto- ral directa y la educación ambiental nos permiten avanzar en la dirección deseada, especialmente en lo que se refiere a la prevención de grandes in- cendios forestales y la conservación del patrimo- nio natural y cultural. Presentamos la experiencia y los resultados de siete años de investigación- acción en el municipio de Matadepera y en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Palabras clave Investigación-acción, transformación socioeco- lógica, resiliencia, conservaciónResum AbstractEn la recerca acció, la comunitat local i els investi- Seven years of action research ingadors produeixen conjuntament un coneixement Matadepera and Sant Llorenç del Munt icrític dirigit a la transformació socioecològica i que l’Obac Natural Parkalhora és vàlid per a la comunitat científica inter- In the action research, the local community to-nacional. L’incendi de l’estiu de 2003, tot i no que gether with researchers produce critical knowl-va afectar directament el territori de Matadepera, edge geared towards socio-ecological transfor-va iniciar un procés de treball col·lectiu que s’en- mation that, in turn, is valid for the internationalcamina a crear un sistema socioecològic més re- scientific community. Though the fire of the sum-silient a les pertorbacions. La recerca, la gestió mer of 2003 did not directly affect the area of Mat-agrosilvopastoral directa i l’educació ambiental adepera, a collective work process was initiatedens permeten avançar en la direcció que volem, that aimed at creating a socio-ecological systemespecialment pel que fa a la prevenció de grans that is more resilient to disturbances. Research,incendis forestals i a la conservació del patrimo- direct agro-silvo-pastoral management and envi-ni natural i cultural. Presentem l’experiència i els ronmental education allow us to move in the direc-resultats de set anys de recerca acció al municipi tion sought, especially with regard to the preven-de Matadepera i al Parc Natural de Sant Llorenç tion of major forest fires and the conservation ofdel Munt i l’Obac. natural and cultural heritage. The experience and results of seven years of action research in theParaules clau municipality of Matadepera and the Sant LlorençRecerca acció, transformació socioecològica, re- del Munt i l’Obac Natural Park are presented.siliència, conservació Keywords Action research, socio-ecological transformation, resilience, conservation
  2. 2. 24 VII Monografies de Sant Llorenç del Munt i l’Obac · Diputació de Barcelona · 2011Introducció La recerca, la gestió directa i l’educació am- biental són els mànecs de la roda de timó queSovint els congressos científics o les jornades ens fa avançar en la direcció que volem: pre-tècniques de conservació d’espais naturals, de venció de grans incendis forestals; conservacióplanificació del territori o de prevenció d’incen- del patrimoni natural, cultural i oral; reducció deldis forestals arriben a la conclusió que cal una consum de materials i energia, i reducció de lacomunicació més gran entre els estudiosos i producció de residus. En aquesta comunica-els responsables de la presa de decisions. Això ció presentem l’experiència i els resultats de setpot ser degut al fet que la recerca i la gestió es anys de recerca acció al municipi de Matade-consideren dos processos independents, amb pera i al Parc Natural de Sant Llorenç del Muntllenguatges, prioritats i ritmes diferents. La re- i l’Obac, tot i que ens centrem principalment encerca acció intenta superar aquesta separació els dos primers punts.anant més enllà de la simple generació de co-neixement acadèmic i incloent el creixementpersonal, professional i organitzatiu per a l’en- Els orígens de la problemàticafortiment d’una comunitat. A partir de proble- actualmes que planteja la vida real, els investigadorsi la comunitat local treballen conjuntament per En tan sols un segle, Matadepera ha passatproduir un coneixement crític dirigit a una trans- de ser un poblet de pagesos i bosquerols hu-formació socioecològica desitjable. Aquest co- mils a una extensa zona residencial per a lesneixement ha de ser útil per canviar una situació classes benestants de la Regió Metropolitanaproblemàtica a escala local, i alhora vàlid per a de Barcelona. Aquesta transformació s’acos-la comunitat científica nacional i internacional tuma a explicar com el resultat de l’èxit asso-(Herr i Anderson, 2005). lit per empresaris i polítics locals que, consci- L’incendi de l’estiu de 2003, tot i que no va ents que l’aridesa de la zona representava unaafectar el terme municipal de Matadepera, va ser limitació natural per al desenvolupament delsviscut molt intensament per bona part dels seus seus habitants, van treballar diligentment perhabitants. Molts bombers voluntaris del poble portar prou aigua al poble per assegurar-ne eli membres de l’Agrupació de Defensa Forestal progrés (Ametller, 2002). No obstant això, a lalocal es van abocar d’una manera visceral a les base d’aquest procés de canvi dràstic hi ha untasques d’extinció. Alguns van viure situacions conflicte entre els petits pagesos republicans,extremes en què van témer morir carbonitzats que aspiraven a esdevenir propietaris de lesper les flames, mentre al Parc de Bombers les terres que cultivaven en règim d’arrendament,seves famílies restaven pendents de l’emisso- i els principals propietaris de terres del munici-ra. Ja amb l’incendi extingit i un cop acabada pi, que s’oposaven a la reforma agrària i veienla campanya d’estiu, al municipi es va intensi- en la urbanització de les seves propietats unaficar el debat sobre el fenomen dels grans in- gran oportunitat de negoci. Després de la Guer-cendis forestals, la necessitat d’abordar-ne les ra Civil i amb l’alternativa republicana silencia-causes estructurals i la conveniència de can- da per la repressió franquista, els propietarisviar-ne la percepció social (Badia, 2004; Vila, i els promotors immobiliaris van organitzar-se2004). El debat va contribuir a dissenyar unes per portar aigua del riu Llobregat i van poderactuacions de prevenció de grans incendis fo- transformar les vinyes i els sembrats en sego-restals que ja vam presentar en l’anterior Troba- nes residències amb jardí i piscina per a la bur-da d’Estudiosos (Farriol et al., 2007), i alhora va gesia tèxtil de les ciutats properes (Otero et al.,iniciar un procés de treball col·lectiu encaminat en premsa). Com a resultat d’aquest procés,a dotar el sistema socioecològic de Matadepera la superfície urbana va passar d’ocupar unesd’una resiliència més gran a les pertorbacions.1 38 hectàreees el 1956 a unes 360 hectàrees el1. La resiliència és la capacitat dels sistemes socio- aprendre i adaptar-se (Gómez-Baggethun et al., 2010).ecològics d’absorbir una pertorbació recurrent (incendi El concepte de sistema socioecològic emfatitza la ideaforestal, secada, crisi econòmica) tot retenint estructu- que els humans són una part integrant de la natura, aixíres, processos i retroaccions essencials (Adger et al., com l’arbitrarietat de la distinció entre sistema social2005), i reflecteix la seva capacitat d’autoorganitzar-se, i sistema ecològic (Folke et al., 2005).
  3. 3. VII Monografies de Sant Llorenç del Munt i l’Obac · Diputació de Barcelona · 2011 252008 (la superfície total del municipi és de 2.538 El pla va ser aprovat per l’Ajuntament de Mata-hectàrees), i es va disseminar des del nucli his- depera i les mesures previstes van ser execu-tòric cap al nord i muntanya amunt sobre an- tades per consens amb els propietaris forestalstics conreus i boscos. En el mateix període de i la direcció del Parc Natural.temps, la superfície agrícola va disminuir de 228 Per tal de controlar el rebrot i mantenir unahectàrees a 42 hectàrees, i va quedar reduïda càrrega de combustible baixa als rodals aclarits,als camps d’alguns masos inclosos al Parc Na- des de l’ADF vam impulsar la recuperació de latural, com la Barata, can Bofí o can Pèlags. A pastura extensiva d’ovelles i cabres, una de lesmesura que moltes segones residències s’han activitats econòmiques més importants de la re-convertit en primeres residències i els seus ha- gió durant l’últim mil·lenni (Roca, 2008; Martín,bitants s’han empadronat a Matadepera, la po- 2000). Vam arribar a un acord amb els principalsblació ha experimentat un fort augment: els 600 propietaris forestals del municipi, els quals enshabitants de principis de segle xx s’han conver- van cedir un corral d’ovelles antic. Després d’al-tit en els prop de 9.000 d’avui. El municipi rural gunes intervencions de millora del corral, vamde fa cent anys, amb un nucli petit i compacte contactar amb un pastor del Bages –posterior-envoltat d’una corona d’horts, sembrats i vinyes ment l’ha substituït un jove pastor del Pallars–que el separaven del bosc, s’ha transformat en i li vam oferir suport econòmic, logístic i adminis-una zona residencial de luxe amb una extensa tratiu perquè pasturés amb el seu ramat d’ovellessuperfície d’interfase urbanoforestal amb una als boscos de Matadepera. En col·laboració ambvulnerabilitat elevada als grans incendis fores- ecòlegs especialitzats en pastures de la Univer-tals i un consum elevat de recursos com l’aigua sitat Autònoma de Barcelona vam implementar(Estany et al., en premsa). un petit pla de monitoratge que mesura la pres- sió ramadera sobre les plantes i els efectes de la pastura en l’estructura i la composició quími-La resposta a l’incendi de Sant ca de la vegetació (Màdico et al., en revisió; Mà-Llorenç: reorganització del dico, 2009).sistema socioecològic Actualment l’ADF s’encarrega de llaurar i sem- brar alguns camps que encara es conserven alPassat l’estiu de 2003 el gran incendi de Sant municipi, tant de l’Ajuntament com de propietatLlorenç ja feia setmanes que s’havia extingit, privada, per produir farratge i gra per al ramat.però corria de boca en boca. Un grup de ma- D’altres camps del municipi són mantinguts pertadeperencs vam reactivar el Consell Local de una família de masovers que hi cultiven horta-Medi Ambient i vam organitzar taules rodones lisses i cereals ecològics (Otero et al., 2007),i conferències amb experts locals i externs per mentre que molts veïns del poble i de les urba-tal de debatre com fer front a l’amenaça dels nitzacions tenen horts urbans per proveir-se degrans incendis. Els voluntaris de l’Agrupació productes sans i sentir-se més a prop de la ter-de Defensa Forestal i els Bombers Voluntaris ra que els acull. L’agricultura i la ramaderia ex-del poble van posar de manifest que per re- tensives contribueixen a la conservació d’hàbi-duir la vulnerabilitat del sistema socioecològic tats i espècies que han motivat la designaciócalia gestionar el combustible que s’acumula- del massís de Sant Llorenç del Munt i la serrava als boscos com a conseqüència de l’aban- de l’Obac com a espai de la xarxa Natura 2000,donament de les aclarides per a l’obtenció de com l’àguila cuabarrada (Zozaya et al., 2007;llenya i el carboneig. Un d’ells, enginyer forestal Ontiveros et al., 2004) i altres espècies i grupsdel Centre de la Propietat Forestal, va actuar de taxonòmics no tan populars entre els mitjanspont entre el coneixement local sobre el bosc però no per això menys importants: petits ma-i el foc i l’expertesa del Grup de Reforç d’Actua- mífers (Torre i Arrizabalaga, 2000), papallonescions Forestals (GRAF) dels Bombers de la Ge- (Muñoz, 2006) i ocells (Ballesteros i Degollada,neralitat de Catalunya. Amb un treball conjunt 2000).que combinava la modelització de l’incendi de La filosofia que hi ha al darrere d’aquesta es-disseny i la planificació forestal, es va preparar tratègia de gestió es basa en la creació d’unun pla de gestió (ADF, 2005) que inclou aclari- sistema socioecològic resilient, capaç d’absor-des, desbrossades i podes de formació en unes bir incendis forestals tot retenint estructures100 hectàrees de zones estratègiques pel que i processos essencials (vegeu la nota 1), i, perfa a la propagació del foc (Farriol et al., 2007). tant, no pretén excloure el foc del sistema, tal
  4. 4. 26 VII Monografies de Sant Llorenç del Munt i l’Obac · Diputació de Barcelona · 2011com fan les estratègies oficials de bona part de dels forns de calç del Corcola, inaugurat el diales administracions del país.2 La reducció de la 20 del passat mes de maig de 2010.càrrega de combustible en àrees estratègiques Les pràctiques de gestió, l’acció directa i lamitjançant diferents tècniques pot reduir la in- recerca científica es combinen amb activitatstensitat dels focs, que és la responsable dels d’educació ambiental, entre les quals s’inclou undanys a la vida i la propietat (Piñol et al., 2007). jardí botànic creat l’any 2005 i un programa de Bona part dels nostres esforços també conferències, cursos i excursions guiades en col-s’han centrat a aturar l’expansió de les urba- laboració amb diferents entitats locals i escolesnitzacions als boscos, ja que a més de tenir im- d’educació primària. La divulgació de les estra-pactes molt negatius com ara la fragmentació tègies de gestió mitjançant conferències, de ladels ecosistemes, la destrucció del patrimoni nostra revista Sotabosc i d’un contacte regularo l’elevat consum d’aigua, la vulnerabilitat als amb els mitjans de comunicació locals, regionalsgrans incendis és molt difícil i cara de gestio- i nacionals permet avançar cap a la superació denar per a l’Ajuntament. Les narratives d’alguns la visió urbana d’una natura verge (Boada, 2003)dels nostres estudis (Otero et al. i Estany et al., i afavoreix la reconciliació de diversos punts deen premsa) són utilitzades per evidenciar que vista sobre la gestió i la conservació de la naturaactualment estem patint el llegat d’una via de (Ravetz i Funtowicz, 1999). En un procés auto-desenvolupament equivocada. En aquest sen- organitzat de recerca acció que neix de proble-tit, el Consell Local de Medi Ambient va iniciar màtiques reals, com a científics locals treballemuna campanya per a la protecció de la Costa amb la comunitat per generar un coneixementdel Tet i el Mont-rodon, una zona de prop de que facilita la transformació socioecològica en la239 hectàrees de turons boscosos (aproxima- direcció desitjada (Robinson, 2008). A més d’in-dament el 10% de la superfície municipal) que cidir en el context del qual ha sorgit, el coneixe-s’havia lliurat de la urbanització, però que es ment generat també es comparteix més enllàtrobava amenaçada per nous interessos immo- d’aquest (Herr i Anderson, 2005), mitjançant labiliaris (Badia et al., 2008). Amb més de 1.300 publicació dels resultats de la recerca acció ensignatures i divuit entitats locals i regionals, així revistes locals o regionals (Ruiz et al., 2008; Ote-com amb el suport de la gent gran del poble, ro, 2005), en les actes de les Trobades d’Estudi-vam forçar l’Ajuntament a protegir la zona de osos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac (Badianoves urbanitzacions.3 Ara la zona està prote- i Mira, 2007; Farriol et al., 2007; Otero et al.,gida i resta oberta la possibilitat que sigui inclo- 2007), i en revistes amb procés de revisió ex-sa al Parc Natural en un futur, i és gestionada terna, tant d’àmbit nacional (Badia et al., 2008;d’una manera coordinada entre diferents enti- Estany et al., 2008) com internacional (Otero ettats i administracions per tal de conservar-ne al. i Estany et al., en premsa). Així contribuïm a laels boscos i el llegat que s’hi amaga. A hores formació d’experts en ciències ambientals a ni-d’ara ja són moltes les actuacions encamina- vell de llicenciatura (Màdico, 2009), màster (Es-des a assolir aquest objectiu, i podem parlar tany, 2008) i doctorat (Otero, 2010).d’una gestió contínua i coherent de l’espai jun-tament amb l’Agrupació de Defensa Forestal,que duu a terme aclarides en rodals estratègics Conclusiói s’encarrega de mantenir els camins principals,com també punts especialment bonics com, La transformació socioecològica que ha expe-per exemple, la bassa del Collet o el forn de rimentat el municipi de Matadepera es pot con-calç del Pujol. Un altre projecte de conservació siderar una expressió local d’un canvi global ge-important ha estat la rehabilitació del conjunt nerat per un creixement econòmic insostenible. Tot i que aquests canvis han comportat un be- nestar social més gran, els costos i els proble- mes socials i ecològics heretats són enormes.2. Com a exemple, vegeu la campanya de prevenció Per això al municipi, d’una manera semblant ald’incendis forestals de la Diputació de Barcelona, amblemes com «Foc zero» o «La millor manera d’acabar que passa en altres zones i col·lectius del Parcamb un incendi és no deixar que comenci». Natural, participem d’un procés de recerca ac-3. Vegeu el sisè número de la revista Sotabosc, edita- ció que s’autoorganitza i que fa ús de diferentsda pel Consell Local de Medi Ambient de Matadepe- sistemes de coneixement i sensibilitats per talra (2007). de conduir el sistema socioecològic a un estat
  5. 5. VII Monografies de Sant Llorenç del Munt i l’Obac · Diputació de Barcelona · 2011 27estable, resilient i socialment desitjable (Folke Estany, G.; Badia, a.; OtErO, i.; BOada, M. (enet al., 2005; Olsson et al., 2004). Es tracta d’un premsa): «Socioecological transformations intoprocés d’aprenentatge basat en l’experiència en residential landscapes in Mediterranean metro-el qual es van construint noves relacions soci- polis: Maps and vanishing voices in the Mata-oecològiques i configuracions institucionals a depera village (Barcelona Metropolitan Region,través de nombroses escales espacials i tem- Spain, 1956-2008)», dins Global Environment.porals. FarriOl, r.; Plana, E.; OtErO, I. (2007): «In- tegració de la gestió del territori i la planifica- ció forestal a la gestió del risc d’incendis fores-Bibliografia tals. El cas del “Projecte d’actuacions per a la prevenció de grans incendis forestals al muni- ADF (Agrupació de Defensa Forestal) (2005): cipi de Matadepera” (Vallès Occidental)», dinsProjecte d’actuacions per a la prevenció de VI Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç delgrans incendis forestals al municipi de Mata- Munt i l’Obac. Barcelona: Diputació de Barce-depera. Ajuntament de Matadepera, inèdit. lona, p. 17-23. a dGEr, W.n.; HuGHEs, t.P.; FOlkE, C. et al. FOlkE, C.; HaHn, t.; OlssOn, P. et al. (2005):(2005): «Social-ecological resilience to coastal «Adaptive governance of social-ecologicaldisasters», dins Science, 309: 1036-1039. systems», dins Annual Review of Environment amEtllEr, M. (2002): El procés hidràulic de and Resources, 30: 441-473.Matadepera. Matadepera: Fundació Mina Ai- GómEz-BaGGEtHun, E.; minGOrría, s.; rEyEs-gües de Terrassa. GarCía, V. et al. (2010): «Traditional ecological Badia, A. (2004): «Conclusions de la Jorna- knowledge trends in the transition to a marketda sobre Incendis Forestals», dins Sotabosc, 2. economy: empirical study in the Doñana Natural Badia, a.; mira, n. (2007): «Vulnerabilitat i per- Areas», dins Conservation Biology, 24: 721-729.cepció del risc d’incendi forestal en zones d’in- HErr, k.; andErsOn, G.l. (2005): The actionterfase urbana forestal. El cost real de viure a research dissertation. A guide for students andles àrees d’interfase», dins VI Trobada d’Estudi- Faculty. SAGE Publications.osos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Barce- màdiCO, P. (2009): Ramaderia extensiva comlona: Diputació de Barcelona, p. 187-191. a eina de prevenció d’incendis i gestió del pai- Badia, a.; OtErO, i.; manEJa, r. et al. (2008): satge a Matadepera (Vallès Occidental). Projec-«Canvi global i paisatge a la Costa del Tet – te final de llicenciatura, Universitat AutònomaMont-rodon (Matadepera, Vallès Occidental). de Barcelona.Analitzar el passat per planificar el futur (1956- màdiCO, P.; OtErO, i.; BartOlOmé, J. et al. (en2006)», dins Documents d’Anàlisi Geogràfica, revisió): La ganadería extensiva como herrami-52: 31-48. enta de prevención de incendios forestales en Ballesteros, T.; Degollada, A. (2000): «Estu- áreas naturales protegidas y en zonas de inter-di quantitatiu de l’avifauna del Parc Natural de fase urbano-forestal.Sant Llorenç del Munt i l’Obac», dins IV Trobada martín, A. (2000): «Els primers pastors ded’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Sant Llorenç del Munt al VI mil·leni aC», dinsBarcelona: Diputació de Barcelona, p. 107-111. IV Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del BOada, M. (2003): Boscos de Catalunya. His- Munt i l’Obac. Barcelona: Diputació de Barce-tòria i actualitat del món forestal. Brau Edicions. lona, p. 197-204. Estany, G. (2008): The transition from rural muñOz, Q. (2006): «El coll d’Estenalles, unato residential landscape in the Barcelona Me- estació emblemàtica a la Serralada Prelitoral»,tropolitan Region. A socioecological landscape dins Cynthia 6: 15-16.change analysis of the municipality of Matade- O lssOn, P.; FOlkE, C.; B ErkEs, F. (2004):pera (1931-2008). Memòria de Recerca, Univer- «Adaptive comanagement for building resilien-sitat Autònoma de Barcelona. ce in social-ecological systems», dins Environ- Estany, G.; Badia, a.; BOada, m. et al. (2008): mental Management, 34: 75-90.«Integració de fonts d’informació en l’anàlisi so- OntiVErOs, d.; rEal, J.; BalBOntín, J. et al.cioecològica dels canvis en el paisatge a Ma- (2004): «Biología de la conservación del águilatadepera (Vallès Occidental) entre 1931 i 2007», perdicera Hieraaetus fasciatus en España: in-dins Treballs de la Societat Catalana de Geo- vestigación científica y gestión», dins Ardeola,grafia, 65: 44-54. 51: 461-470.
  6. 6. 28 VII Monografies de Sant Llorenç del Munt i l’Obac · Diputació de Barcelona · 2011 OtErO, I. (2010): The rural-urban socioecolo- rOBinsOn, J. (2008): «Being undisciplined:gical transformation of Mediterranean mountain transgressions and intersections in academiaareas under global change. Local studies in Ol- and beyond», dins Futures, 40: 70-86.zinelles and Matadepera (Barcelona Metropoli- rOCa, P. (2008): El sistema cereal de secà itan Region). Tesi doctoral, Universitat Autòno- la ramaderia a les masies del Vallès Occidentalma de Barcelona. entre els segles xvii i xix. Memòria de Recerca, OtErO, I. (2005): «Història ambiental: marc te- Universitat Autònoma de Barcelona.òric i aplicació a Matadepera (segles xViii-xx)», ruiz, V.; OtErO, i.; aGuilar, r. (2008): «El con-dins Terme 20: 61-81. sum d’aigua i l’especulació urbanística a Mata- OtErO, i.; dOmènECH, l.; EsCalOna, A. (2007): depera (1931–1983). Primers resultats del pro-«La dimensió ambiental del sector primari al jecte “Memòries d’una feixa”», dins Terme, 23:Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. 203-238.El cas de l’explotació d’agricultura ecològica tOrrE, i.; arrizaBalaGa, A. (2000): «Aspectesde Can Pèlacs (Matadepera)», dins VI Trobada ecològics de les comunitats de petits mamí-d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. fers del Parc Natural de Sant Llorenç del MuntBarcelona: Diputació de Barcelona, p. 51-57 i l’Obac», dins IV Trobada d’Estudiosos de Sant O tErO, i.; k allis, G.; aGuilar, r. et al. (en Llorenç del Munt i l’Obac. Barcleona: Diputaciópremsa): «Water scarcity, social power and the de Barcelona, p. 127-131.production of an elite suburb. The political eco- Vila, M.A. (2004): «L’èxit del Pla d’Autopro-logy of water in Matadepera, Catalonia», dins tecció depèn de la implicació de la gent», dinsEcological Economics. Sotabosc, 1: 8-9. PiñOl, J.; CastEllnOu, m.; BEVEn, k.J. (2007): zOzaya, E.l.; PEris, a.; BrOs, V. et al. (2007):«Conditioning uncertainty in ecological models: «Determinació de l’àrea de campeig i ritme d’ac-assessing the impact of fire management stra- tivitat de l’àliga cuabarrada (Hieraaetus fascia-tegies», dins Ecological Modelling, 207: 34-44. tus) al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i raVEtz, J.; FuntOWiCz, s. (1999): «Post-normal l’Obac», dins VI Trobada d’Estudiosos de Santscience. An insight now maturing», dins Futu- Llorenç del Munt i l’Obac. Barcelona: Diputacióres, 31: 641-646. de Barcelona, p. 117-120.

×