Simplicitat interactiva

628 views
733 views

Published on

La simplicitat a la interactivitat

Published in: Education
0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
628
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
494
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Simplicitat interactiva

  1. 1. Simplicitat en la interacció Mariona Grané. Laboratori de Mitjans Interactius. @CAVUB
  2. 2. principis de disseny interactiu
  3. 3. principis de disseny interactiu Simplicitat en la interacció Càrrega de la tasca Limitació Equilibri entre flexibilitat i eficàcia
  4. 4. simplicitat en la interacció Una de les característiques de l’efectivitat d’un sistema és la seva facilitat en l’ús. La facilitat en la interacció s’associa completament a la simplicitat visual, i a la usabilitat interactiva.
  5. 5. simplicitat en la interacció Càrrega de la tasca: Si cal molt d'esforç per realitzar una tasca és probable que aquesta no es faci amb èxit. És el grau d'activitat mental i física que es requereix per assolir un objectiu. De manera que si la càrrega és elevada, el temps i la possibilitat de cometre errors augmenten.
  6. 6. simplicitat en la interacció La reducció de la càrrega es pot realitzar utilitzant estratègies de minimització de soroll o interferències, fragmentació de la informació per recordar, aprofitar els avantatges del reconeixement enfront del record, l'ús d'ajudes i l'automatització de tasques.
  7. 7. simplicitat en la interacció · Càrrega cognitiva, amb relació a les activitats mentals que calen per utilitzar un sistema interactiu o un entorn web.
  8. 8. simplicitat en la interacció · Càrrega cinemàtica, amb relació al grau d'activitat física que cal per realitzar una activitat. Com per exemple els comandaments a distància que ajuden en sistemes electrònics i també en l'obertura de portes, per exemple, dels cotxes. Les estratègies per reduir la càrrega cinemàtica es basen en disminuir el nombre de passos necessaris per a realitzar una tasca, minimitzar les distàncies i automatitzar les tasques repetitives.
  9. 9. simplicitat en la interacció Un sistema simple: l’enviament d’un mail, només requereix un destinatari i un missatge. Tota la resta es pot obviar, i el destinatari encara es pot pre-detectar. Sistemes de predicció lectora que s’utilitzen ada cop més en cerques i accions repetitives per alleugerir la càrrega de la tasca.
  10. 10. simplicitat en la interacció Limitació: Reducció de les accions que es poden portar a terme en un sistema. En una evident relació amb la càrrega de la tasca i les estratègies de reducció de la complexitat, la limitació és una tècnica que ajuda en aquest procés.
  11. 11. simplicitat en la interacció La limitació de les accions d'un sistema és una forma de gestionar el control que l'usuari tindrà del programa o entorn. Si les limitacions afecten directament la càrrega de la tasca, també tenen dues aplicacions directes, les limitacions físiques i les limitacions cognitives.
  12. 12. simplicitat en la interacció · Les limitacions físiques permeten reduir les possibles accions a fer d'una manera determinada. Atenent al trajecte a realitzar, l'eix i la barrera.
  13. 13. simplicitat en la interacció · Les limitacions psicològiques redueixen les opcions influenciant la percepció humana mitjançant l'ús de símbols, convencions i direccions. Els símbols comuniquen significats a través del llenguatge, els pictogrames en el món físic i les icones en els sistemes digitals ens indiquen limitacions i orientacions visuals per accions a realitzar. En un entorn web les fletxes o els sistemes de navegació icònics ens ajudaran a moure'ns entre els continguts.
  14. 14. simplicitat en la interacció
  15. 15. simplicitat en la interacció Equilibri entre flexibilitat i eficàcia: Els dissenys flexibles tenen més funcions i per aquesta raó són menys eficaços Quantes més opcions té un sistema, quant més flexible és per adaptar-se a cada usuari i a les seves necessitats, menys eficient és també, perquè el conjunt de moltes opcions en una mateixa aplicació fa que es redueixi la seva complexitat i per tant assoleixin de forma menys eficaç els objectius pels quals han estat programades. La idea de la navalla suïssa amb moltes eines, la converteix en un instrument flexible, però qualsevol d'aquestes eines (per exemple un tornavís) treballat de forma independent funciona molt millor i és més eficaç.
  16. 16. simplicitat en la interacció Si per realitzar una acció concreta, (una suma), un usuari necessita conèixer un sistema complex, (full de càlcul: excel) probablement perdrà temps i esforços i per tant optimització en l'assoliment dels objectius. El nostre usuari necessitarà una aplicació senzilla que li permeti portar a terme la seva tasca concreta (una calculadora).
  17. 17. simplicitat en la interacció En dissenys webs ens cal cercar l’equilibri entre flexibilitat i eficàcia d’un sistema, trobant les mesures de les accions necessàries i les característiques dels nostres usuaris potencials.
  18. 18. simplicitat en la interacció bestiario.org
  19. 19. simplicitat en la interacció lenom-pb.com
  20. 20. simplicitat en la interacció flash.designbyfront.com
  21. 21. simplicitat en la interacció Recordem, però, que els usuaris més experts o que necessiten utilitzar les complexitats d'un sistema per les seves tasques, preferiran en qualsevol cas un disseny adient a un disseny senzill.
  22. 22. simplicitat en la interacció Càrrega de la tasca: Si cal molt d'esforç per realitzar una tasca és probable que aquesta no es faci amb èxit. Limitació: Reducció de les accions que es poden portar a terme en un sistema. Equilibri entre flexibilitat i eficàcia: Els dissenys flexibles tenen més funcions i per aquesta raó són menys eficaços
  23. 23. principis de disseny interactiu LEER NO MATA Cañada, J. (2004, 4 de febrer), «Dando “palos de ciego” con la accesibilidad». Des de http://www.terremoto.net/x/archivos/000076.html Card, S. & Moran, T. (1988), «User Technology: From Pointing to Pondering», dins Goldberg, A. (ed.), A History of Personal Workstations. Massachusetts: Addison-Wesley. Dürsteler, J. C. (2003), «El control de la interacción». Infovis, 145. Des de http://www.infovis.net Norman, D. A. (2010), Living with complexity. Cambridge, MA: MIT Press (http://jnd.org/books.html). Raskin, J. (2000), The Humane Interface: New Directions for Designing Interactive Systems. Massachusetts: Addison-Wesley. Tognazzini, B. (2003), «First Principles of Interaction Design». Asktog. Des de http://www.asktog.com/basics/firstPrinciples.htm
  24. 24. Mariona Grané. Laboratori de Mitjans Interactius www.lmi.ub.edu

×