064 argumentari cat
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
226
On Slideshare
219
From Embeds
7
Number of Embeds
1

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
0
Likes
0

Embeds 7

http://idcsalud.docencia-husc.com 7

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. EL CONSENTIMENT FAMILIAR La sol·licitud de consentiment per a l’extracció d’òrgans d’un familiar finat representa una fase decisiva en el procés de generació d’òrgans (sòlids i teixits) per a trasplantament. Un primer factor determinat és com millorar la conscienciació del personal sanitari, per tal d’implicar-lo més en aquesta tasca. Així doncs els principals factors que dificulten la sol·licitud de consentiment en aquest àmbit son: (Estudi publicat pel Coordinador de Trasplantaments del Sector de Màlaga. Butlletí Trasplantament, desembre 2001). 1. Complicacions legals 2. Dificultat per enfrontar-se a famílies en procés de dol. 3. Sobrecàrrega de treball 4. Desinterès professional. 5. Desconeixement per valorar donants potencials. 6. Dubtes sobre la relació cost-benefici dels trasplantaments. Per altra banda, una extensa revisió de casos ens permet identificar i aportar solucions per intentar reduir l’índex de negatives familiars, que a Espanya es situa al voltant del 20%. Raons al·legades per a la denegació del consentiment: (Estudi del Dpt. de Psicologia i Metodologia de la Universitat Autònoma de Madrid. Butlletí Trasplantament, desembre 2001). 1. Negativa del finat en vida:  Assabentar-nos si aquesta era expressa o simplement el finat no es va manifestar clarament sobre la qüestió en vida. Si no es va manifestar, hem de preguntar si era una persona solidària i altruista que ajudava als amics, veïns, etc. En aquest supòsit possiblement no estaria en contra de la donació i la faria. 2. Desconeixement de la voluntat del finat.  Si no es va manifestar en vida, hem de preguntar-nos si era una persona solidària i altruista. En aquest supòsit possiblement no estaria en contra de la donació i la faria. També podem intentar recordar si veient a la televisió algun programa en el que parlessin sobre la donació d’òrgans va fer algun comentari al respecte i quina postura va tenir. 3. Desacords familiars .  La voluntat del Banc d’Ulls no és ser un motiu de desavinences familiars, però en aquests casos hem de procurar ser respectuosos amb la voluntat del finat i preguntar-nos realment que volia fer ell/a.
  • 2. 4. Ressentiment social o venjança.  Tot i que algú els hagi tractat malament, cal recordar que vivim en una societat solidària, on hi han serveis públics i privats que ofereixen suport. Cal recordar que moltes persones tornen a viure o a veure gràcies a un trasplantament solidari. Amb la donació es fa un regal a un persona com vostè, que no te cap inculpació amb el seu problema. 5. Problemes amb l’aparença/integritat del cadàver.  El donant no queda desfigurat, ja que l’enucleació (extracció) es atraumàtica i no deixa senyals. En lloc dels globus oculars es posen unes pròtesis per tal de mantenir la seva expressió facil, tot i que, posteriorment, un tècnic de la funerària acabarà de maquillar-lo. 6. Por a l’opinió d’altres.  El que diran no els ha de cohibir. Vivim en el país amb l’índex de donació per milió d’habitant més elevat del món. En tot cas, ens hauria de preocupar el que diran si no fem donació. 7. Absència de decisors.  És indispensable, en absència de que el finat hagués firmat l’autorització de donació en vida, que una persona responsable signi el consentiment. Ha de ser un familiar (el més proper possible), tutor, director de la residència, etc... 8. Desig de portar el cadàver a casa .  La donació gairebé no retardarà els tràmits. En poc més d’una hora el difunt ja estarà preparat per ser dipositat a la capella per tal de que puguin fer-li companyia fins el seu adéu definitiu. 9. Queixes pel tracte rebut .  Esbrinar si són queixes a l’hospital o a on. De qualsevol forma el beneficiari de la donació és una persona externa, aliena a qualsevol problema que hagi sorgit. Nosaltres només som uns intermediaris, necessaris, entre el que dona i el que rep i que fa possible que un cec pugui tornar a veure. 10.Queixes a l’atenció mèdica .  Recordar que el beneficiari de la donació és una persona externa, aliena, a qualsevol problema que hagi sorgit. 11.Dubtes sobre la mort “cerebral” del familiar.  La donació d’ulls es realitza un cop es té la certificació de la mort. Ja no hi ha dubtes sobre la mateixa. Deixarem convertir en pols uns ulls que poden tornar la vista a un cec? 12.Objeccions religioses.  Totes les religions aproven, de forma més o menys oberta, la donació d’ulls. El Papa i l’Arquebisbe de Barcelona s’han manifestat a favor, inclús el Cardenal “beneïa a tothom qui fa possible aquesta expressió de solidaritat, tan lloable des d’una perspectiva cristiana”. 13.Altres. No sap, no contesta.  Buscar la raó real.
  • 3. ARGUMENTARI PRESENTACIÓ: Una vegada ja amb tots els tràmits de l’enterrament en ordre i abans de passar al vetllador del familiar voldria recordar que encara estem a temps de fer que un cec pugi recobrar la vista mitjançant un trasplantament de còrnia. PREGUNTA: SAP SI EN ALGUNA OCASIÓ EL FINAT S’HAVIA MANIFESTAT EN CON- TRA DE LA DONACIÓ D’ULLS? RESPOSTES POSSIBLES: Les raons al·legades per la família es poden agrupar en tres respostes.  Sí, estava en contra. (a) Intentar esbrinar el motiu. Si ja no permet una altra argumentació donar les gràcies i finalitzar tot recordant que és una llàstima no poder aprofitar les còrnies del finat que inevitablement es convertiran en pols i que estem negant la possibilitat de tornar a veure a un cec cornial. Deixar passar uns segons de silenci (aproximadament uns 30’’). No parlar fins que la família es manifesti clarament de nou.  No. No sabem que pensava. En aquest supòsit podem orientar a la família preguntant si el finat era bona persona, li agradava ajudar als demés, si era solidari, etc.... En funció de la resposta aplicarem l’argumentació (a) o (b).  No. Que s’ha de fer per gestionar la donació? Estem a temps? (b) Sí. Tenim fins a vuit hores. El tràmit és molt senzill. Només ha de signar el document adjunt (mostrar el full d’autorització de donació) i nosaltres ens ocupem de tot. Avisarem al Banc d’Ulls i en dues o tres hores, per donar temps a que vinguin, tindran al seu familiar a la capella. La donació no desfigura el rostre en absolut. Posteriorment rebran una carta del Professor Barraquer informant de la donació i donant-lis les gràcies per l’altruista donació. MOTIVACIONS PER AUTORITZAR LA DONACIÓ: 1. És la única possibilitat de recuperació pels cecs cornials. 2. 1 donant = 2 ulls = 2 trasplantaments = 2 cecs que tornen a veure. 3. Es tracta d’un teixit insubstituïble, no existeix cap opció artificial. 4. Les religions aproven la donació com un acte sublim. 5. La legislació espanyola empara la donació. 6. No es desfigura el rostre del finat. 7. És un acte altruista. 8. El ulls no es compren ni es venen, només es donen. 9. La donació és un acte el resultat del qual durarà més d’un vida. 10.Tothom pot ser donant, no importa l’edat, portar ulleres, tenir cataractes, glaucoma, etc... sempre que la còrnia sigui normal.