09 Reflexions Davant D’Un Mirall 2.1

LES MEVES REFLEXIONS DAVANT DEL MIRALL O això és complicat

És conjuntural, o és ESTRUCTURAL ? Immigració ?, immigracion S ? És un problema ?, o és una situació problemàtica ? Hi ha solucions miraculoses ?,... hi ha mètodes infalibles,... ? És l’únic problema escolar ?,... és el problema més gros ? L’actual model d’institució escolar pot donar resposta a aquest fenomen ? Dóna resposta a les demandes de la societat del segle XXI ?, Cas de trobar-los, ... solució definitiva, o ... tenen data de caducitat? Parteixo del principi: “SOLO ANTE EL PELIGRO” ?, O lluito per aconseguir ENFOCAMENTS GLOBALS DE CENTRE. ? Amb el que sabem n’hi ha prou, o estem aprenem a abordar aquesta nova situació ? La diversitat o una manifestació més de la diversitat ? DAVANT DEL MIRALL,.. . Sobre el fenomen Podré ser “pur” pedagògicament o en alguna cosa hauré de pecar ?

Són persones en situacions “problemàtiques emocionalment”? M’he de posar en el seu lloc? Vénen amb una motxilla ?. Saben coses? Quines són les expectatives acadèmiques d’aquest alumne I DE LA SEVA FAMÍLIA? L’edat cronològica correspon a l’edat madurativa dels nostres estàndards? Què conec del seu entorn socioeconòmic-cultural-acadèmic en origen? El fet que no parlin la llengua/ües, vol dir que són ignorants.... O, de vegades, demanem el que nosaltres no som capaços de fer? Com vivien l’escola ?: hàbits, actituds, percepció del professor/a Ell/a necessita imperiosament comunicar-se amb els ALTRES? Jo necessito comunicar-me amb ell/a? : “HE AHÍ LA CUESTIÓN”... Com? DAVANT DEL MIRALL... O sobre l’alumne/a Conec la seva situació actual: personal, familiar, econòmica? Quant de temps tinc/tenim?: quatre anys, tres, dos o un any, demà ?

Com resoldre el problema de la llengua? DAVANT DEL RETROVISOR DEL COTXE. O sobre què haig de fer . Com és el perfil d’aquest alumne?

Aspectes a tenir en compte a l’hora de decidir un itinerari pedagògic.
EDAT CRONOLÒGICA: perspectiva acadèmica.
TEMPS DE PERMANÈNCIA AL SISTEMA EDUCATIU : adaptar els recursos
NIVELLS DE COMUNICATIVITAT: cercar formes d’iniciar i mantenir contacte comunicatiu
NIVELLS D’APRENENTATGE: homogeni o heterogeni segons les àrees curriculars.

Suport del recurs d’acollida per al llenguatge en situació.
Aprenentatge de la llengua en situació:
Llenguatge de supervivència
Anticipació de continguts lingüístics d’àrees seleccionades i dels temes seleccionats i programació explicitada de les unitats didàctiques
Activitats de consolidació de les unitats didàctiques
Activitats de llengua mitjançant centres d’interès lligats a l’entorn o de relació. molt significatives i motivadores (NOVES TECNOLOGIES)

Com resoldre el problema de la llengua?: Adapto el currículum jo ? o l’adapta el professo/a especialista ?... o la diferència de percepció professorat especialista i la meva percepció Què li puc ensenyar dins del marc de l’aula ?: DAVANT DEL RETROVISOR DEL COTXE. O sobre què haig de fer . Com és el perfil d’aquest alumne ?

MAJOR DIFICULTAT COGNITIVA MAJOR EXIGÈNCIES ESTADI B ESTADI C ESTADI A TREBALL POC SIGNIFICATIU, REPETITIU, POC ÚTIL MENOR DIFICULTAT COGNITIVA MENOR EXIGÈNCIA MAJOR CONTEXTUALITZACIÓ RECONEGUT I MAJOR SIGNIFICATIVITAT MENOR CONTEXTUALITZACIÓ ESCASSA SIGNIFICATIVITAT

PODEM CONSIDERAR 3 ESTADIS
ESTADI A.
Alumnes que tenen dificultats d'aprenentatge o retards, Necessiten d'un suport específic previ. Per poder establir claus de progrés o un nivell llindar coneixements previs.
Aquests aprenentatges s’han de fer en un context significatiu, a ser possible que es facin a l’aula amb suport específic.
Objectius : han d’aprendre
un conjunt clau de conceptes, procediments
de desenvolupament i consolidació de CCBB
prèviament seleccionats pel professor/a de l’àrea
que han de manipular oralment i sempre que es pugui de forma escrita, mitjançant activitats significatives, atractives i amb cert caire lúdic.
El coneixement d'aquests conceptes, procediments i CC BB els possibilita accedir de forma adaptada al ESTADI B, al grup classe

ESTADI B.
Punt inicial de TOTS els alumnes de grup classe.
Els alumnes que han fet l’ESTADI A, necessitaran d’un cert suport personal i/o de material. (professor de suport, materials adaptats): (escrit/gràfic) treball amb grup amb la resta de companys, company de suport,...
Objectius:
Desenvolupar els objectius didàctics adaptats del tema, utilitzant tots els formats de comunicació: oral, escrita, gràfica,..
Els alumnes nouvinguts que tenen més amplis coneixements de la llengua o/i dels conceptes requeriran un treball amb certa especificitat, semblant al que poden necessitar els alumnes amb dificultats d’aprenentatge del grup classe.
Tots dos (nouvinguts i amb dificultats d'aprenentatge) poden formar un grup amb certa especificitat per treballar a l’aula.
En el cas dels nouvinguts, l’adaptació pot ser contextualitzada amb el referent escrit en el seu propi idioma (escrit per ells mateixos).

ESTADI C.
Punt final dels objectius per al conjunt medi d'alumnes
Per als que no dominen plenament l'idioma s’han d’adaptar lleugerament els textos
Suport molt concret per part del professor/a d’aula
Ús del diccionari

MENOR DIFICULTAT COGNITIVA MENOR EXIGÈNCIA
TREBALL POC SIGNIFICATIU, REPETITIU, POC ÚTIL
còpies; reprodueix informació de la pissarra o dels textos
repeteix com a un lloro: expressions dels adults o dels iguals sense significació.
NIVELL A
Utilitzar diversos codis trobar informació específica mitjançant
identifica
anomena
aparella
torna a EXPLICAR:
passa informació d'un mitjà a d'altre
aplica procediments coneguts
descriu observacions
seqüències
narra amb sentit d'inici, de desenvolupament i de final
NIVELL C
raona, demostra un motiu usant dades convincents
identifica criteris, desenvolupa i sosté idees
justifica opinions i judicis
avalua críticament
interpreta dades/fets i fa deduccions
formula hipòtesi i fa preguntes d'investigació
prediu resultats
aplica principis a noves situacions
analitza i suggereix una solució o prova
NIVELL B
generalitza
compara i contrasta
resumeix
planifica
classifica
transforma personalitzant la informació
recorda i repassa
cerca solució als problemes
MENOR CONTEXTUALITZACIÓ CULTURAL ESCASSA SIGNIFICATIVITAT I DESCONEIXEMENT MAJOR DIFICULTAT COGNITIVA MAJOR EXIGÈNCIES MAJOR CONTEXTUALITZACIÓ CONEIXEMENT RECONEGUT I MAJOR SIGNIFICATIVITAT

ADQUISICIÓ DE CONEIXEMENTS COMPRENSIÓ APLICACIÓ Enumerar Identificar Definir Indicar Reconèixer Anomenar Explicar, dir amb les seves paraules Interpretar Descriure Comparar Demostrar Anticipar Resoldre Utilitzar Manipular Aplicar Calcular Formular Classificar ANALISI SINTESI AVALUACIÓ Analitzar Organitzar Deduir Triar Esquematitzar Escriure Exposar Discutir Planificar Concebre Avaluar Jutjar Defensar Criticar Justificar

Com resoldre el problema de la llengua?: Adapto el currículum jo ? o l’adapta el professo/a especialista ?... o la diferència de percepció professorat especialista i la meva percepció Què li puc ensenyar dins del marc de l’aula ?: Quin procés he de seguir? Es necessari que treballi tots els temes del currículum ? DAVANT DEL RETROVISOR DEL COTXE. O sobre què haig de fer . Quins continguts curriculars haig de treballar PRIORITÀRIAMENT, procedimentals, conceptuals, competències bàsiques? Quant de temps tinc: quatre anys, tres, dos o un any? Com és el perfil d’aquest alumne ?

CONTINGUTS DE 3r. D’ESO Geografia 1. La població i el poblament del món. Anàlisi demogràfica de Catalunya i d’Espanya. 2. Els recursos naturals i la seva explotació. Sostenibilitat i principals problemes mediambientals. Els problemes medioambientals a Catalunya i a Espanya. 3. El sector primari: agricultura, ramaderia i pesca. Tipologia i paisatges agraris. Els principals paisatges agraris a Catalunya i a Espanya. 4. El sector secundari: fonts d’energia, matèries primes i indústria. Els paisatges industrials. Els paisatges industrials a Catalunya i a Espanya. 5. El sector terciari: comerç, transports, comunicacions, turisme, serveis de benestar i d’oci. El turisme a la península Ibèrica. 6 . Ciutat i urbanització del territori: estructura i funcions urbanes. Les xarxes urbanes de Catalunya i d ’ Espanya . 7. L’organització política del territori: nació, estat, comunitat autònoma i municipi en l’organització territorial d’Espanya. L’organització comarcal de Catalunya: origen històric i problemes actuals. 8. Les comunitats autònomes d’Espanya: diversitat física i humana. 9. Un món desigual. La mundialització. Desenvolupament i subdesenvolupament. Localització dels conflictes. 10. Un món divers: heterogeneïtat cultural al món. Les grans àrees culturals. La convivència de cultures. 11. La regió geogràfica: les grans regions del món. 12. Europa i la Unió Europea.

1.- Medi natural i sector primari 2.- L’activitat industrial 3.- Els serveis 4.- Poblament ( Part procedimental) PRIMER TEMES TRIMESTRE 5.- La ciutat 6.- La diversitat física i humana de les comunitats autònomes espanyoles 7.- Europa i la Unió Europea SEGON 8.- Formació de l’espai econòmic mundial ??? 9.-Població i recursos 10 Els grans conjunts regionals TERCER

El sector secundari
L’activitat industrial: evolució i tipus industrial
Primeres matèries
Fonts d’energia
Fonts d’energia Catalunya i España
La indústria espanyola
La indústria espanyola

OBJECTIUS D'APRENENTATGE
Definir/ reconèixer i utilitzar (oral i per escrit) el vocabulari del tema : 10 , A,B,C
Reconèixer els espais industrials A,B,C
Identificar les matèries primeres: animal, vegetal, mineral
Enumerar les principals matèries primeres ABC
Relacionar matèria primera-transformació-indústria : alimentàries, tèxtils, química, electrònica,... A,B,C
Identificar els elements necessaris per a l’activitat industrial: matèries primeres, energia, capital i mà d’obra ABC
Reconèixer els elements necessaris per a l’activitat industrial A,B,C
Classificar les matèries primeres i les modificades per la industria A,B,C
Classificar productes industrials pels tipus d’indústria: alimentàries, tèxtils, química, electrònica,...
Identificar les formes d’energia: electricitat, tèrmica,(carbó, petroli) nuclear
Classificar les formes d’energia en modernes i antigues
Enumerar els tipus d’indústria. A, B, C
Relacionar productes de consum amb el tipus d’indústria.
Localitzar les zones industrials del món .
Localitzar al mapa les zones productores de matèries primeres i energia a Europa
Reconèixer en un mapa els països d’Europa

TEMA 5. LA CIUTAT Localitzar les grans àrees urbanes del món actual tot valorant els problemes i avantatges de l’entorn urbà, així com les mesures necessàries per mantenir una ciutat sostenible, tot analitzant la distribució de les xarxes urbanes d’Espanya i de Catalunya. Problemes i oportunitats de la societats urbanes ???? La xarxa urbana catalana i espanyola II La xarxa urbana catalana i espanyola La xarxa urbana Estructura i morfologia urbanes Creixement de les ciutats L’espai urbà CONTINGUTS CONCEPTUALS

OBJECTIUS D’APRENENTATGE
Identificar l’espai urbà en la cartografia i ortofotoplà.**
Enumerar i descriure les funcions de la ciutat
Enumerar els elements que defineixen un espai urbà.
Descriure aquests elements: infraestructura: xarxes de subministraments, xarxa de sanejament, xarxa de comunicacions, espais comercials i de serveis, zones d’habitatge, zones d’equipament, zones verdes.
Localitzar sobre el plano i ortofotoplá aquestes xarxes i zones.
Identificar sobre el plano i ortofotoplá les parts de la ciutat.
Comentar les característiques de cada part.
Explicar l’evolució de les ciutats al llarg de l'historia.
Identificar sobre el plànol els grans períodes d’evolució de les ciutats.
Reconèixer les diferents tipologies d’estructures de les ciutats del món: colonial, africana, asiàtica, de nova creació.
Cerca informació sobre els grans nuclis urbans del món
Localitzar al mapa les grans nuclis urbans del món.
Reconèixer les característiques de les ciutats d’Espanya i Catalunya (Sabadell).
Identificar sobre el mapa les zones metropolitanes de Catalunya i d’Espanya.
Definir i descriure: connurbación. suburbanització, àrea metropolitana, xarxa de ciutats.
Identificar els problemes de la ciutat actual.
Elaborar alternatives a aquests problemes.

Objectius adaptats Enumerar els elements estructurals que composen la ciutat. Classificar els diferents components de la ciutat d’acord amb els tipus d’elements estructurals Enumerar les parts de la ciutat Identificar sobre una fotografia aèria, o mapa les parts de la ciutat Enumerar les diferents funcions que desenvolupa la ciutat. Classificar les diferents activitats que es desenvolupen en la ciutat d’acord amb les funcions d’aquesta. Identificar les imatges que corresponen a l’evolució de la ciutat al llarg de la història. Identificar les diferents estructures de les ciutats del món. Identificar sobre fotografia aèria o mapa i definir: àrea urbana, àrea metropolitana, conurbació, megalòpolis, xarxa de ciutats. Enumerar els problemes de les ciutats en l’actualitat. Localitzar la xarxa urbana d’Espanya i Catalunya
LA CIUTAT

SÍNTESI DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Utilitzar
els mapes,
els gràfics i
les imatges com a font d’informació.
Buscar informació a Internet.
Llegir notícies de premsa.
Fer una enquesta
Analitzar i contrastar notícies de premsa
Consultar bibliografia específica
Elaborar i interpretar organigrames Elaborar mapes conceptuals. Elaborar dossiers Elaborar resums Elaborar esquemes Utilitzar tècniques per preparar un examen Prendre apunts Elaborar treballs en equip. Utilitzar diferents fonts per elaborar un treball. Exercitar-se en tècniques mnemotècniques. Elaborar fitxes informatives. APRENDRE A APRENDRE TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ Calcular dades. Conèixer i interpretar dades demogràfiques Calcular percentatges Elaboració de piràmides de població. Interpretar gràfics compostos. Calcular dades comparatives i índex. Calcular rendiments. Comparar dades estadístiques Utilitzar el vocabulari específic relacionat Cercar les idees bàsiques de la unitat i interpretar i organitzar la informació. (1) Recuperar informació d’un text Interpretar la informació d’un text. Organitzar la informació d’un text: Elaborar respostes escrites i orals. Redactar exemples reals dels conceptes i les idees tractades en la unitat. COMPETÈNCIA MATEMÀTICA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA

Com resoldre el problema de la llengua?: Adapto el currículum jo ? O l’adapta el professo/a especialista ?... o la diferència de percepció professorat especialista i la meva percepció Què li puc ensenyar dins del marc de l’aula ?: Quin procés he de seguir? Es necessari que treballi tots els temes del currículum ? Tot això és molt maco,....... però com es fa ? DAVANT DEL RETROVISOR DEL COTXE. O sobre què haig de fer . Quins continguts curriculars haig de treballar PRIORITÀRIAMENT, procedimentals, conceptuals, competències bàsiques? Quant de temps tinc: quatre anys, tres, dos o un any? Com és el perfil d’aquest alumne *

CONCLUSIONS. Això necessita TEMPS, molt de TEMPS Això, o una adaptació d’això, serveix per a les ALTRES DIVERSITATS DE L’AULA . El fet d’haver que enfrontar-me al PROBLEMA, m’ha servit per canviar de metodologia amb la classe. UTILITZACIÓ DE LES TIC, TREBALL COOPERATIU, CENTRAR.-ME EN CCBB, TRANSVERSALITAT He après el que no s’ha de fer. La gran qüestió: AQUEST MATERIAL SE REUTILITZARÀ A NIVELL DE CENTRE ?

09 Reflexions Davant D’Un Mirall 2.1

by hospitaletcrp on Jan 26, 2009

Accessibility

Categories

Upload Details

Usage Rights

Statistics

09 Reflexions Davant D’Un Mirall 2.1 — Presentation Transcript