Renaixement
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share

Renaixement

  • 4,613 views
Uploaded on

Unitat Didàctica del Renaixement italià per als alumnes de 2n de Batxillerat

Unitat Didàctica del Renaixement italià per als alumnes de 2n de Batxillerat

More in: Education , Travel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
4,613
On Slideshare
3,487
From Embeds
1,126
Number of Embeds
15

Actions

Shares
Downloads
84
Comments
0
Likes
0

Embeds 1,126

http://agora.xtec.cat 430
http://munshart.blogspot.com.es 347
http://www.munshart.blogspot.com.es 136
http://fmacian-art.blogspot.com.es 82
http://vilaroja.edu.gva.es 65
http://elprofedesocials.blogspot.com 20
http://fmacian-art.blogspot.com 15
http://fmacian-art.blogspot.de 15
http://fmacian-art.blogspot.com.br 5
http://www.munshart.blogspot.com 3
http://munshart.blogspot.com 2
http://munshart.blogspot.fr 2
http://munshart.blogspot.de 2
http://elprofedesocials.blogspot.com.es 1
http://fmacian-art.blogspot.ch 1

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1.  
  • 2. RENAIXEMENT: moviment cultural i artístic dels segles XV i XVI. Se'l va denominar aixì perquè es va suposar que havia resuscitat els tresors de la cultura grega i romana. HUMANISME: moviment intel.lectual del Renaixement, que revaloritzà la dignitat de l'esperit humà, enllaçant la cultura de l'època amb l'Antiguitat Clàssica. Els humanistes van canviar d'una visió teocèntrica a una antropocèntrica. Defensen la veritat mitjançant la reflexió personal i la investigació.
  • 3. AVENÇOS CIENTÍFICS: - Al segle XVI Nicolau Copèrnic formula la teoria heliocèntrica. - Els descobriments geogràfics van impulsar diverses ciències. - Avenç en el coneixement del cos humà. AVENÇOS TECNOLÒGICS: - La brúixola: aparell que serveix per la orientació procedent de la Xina. - La pólvora: gràcies a ella els exèrcits podien combatre a distància. MITJANS DE DIFUSIÓ DEL CONEIXEMENT: - La impremta: va permetre publicar un gran nombre d’obres escrites - Les acadèmies: lloc on es van desenvolupar i difondre els estudis humanistes.
  • 4. Itàlia és al segle XV el bressol d'aquest Renaixement que posteriormen es va extendre a la resta d'Europa a partir del segle XVI: - Els monjos medievals recopilaren tot el saber de l'època clàssica. - Les Universitats el difondran a partir del segle XII. - La Impremta (1440) facilita la propagació de la cultura. - Prosperitat econòmica d'Itàlia: auge de la burgesia. - Centre de refugi per als intel.lectuals bizantins (Constantinoble cau en mans dels turcs el 1453)
  • 5. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: - Antropocentrisme: posa a l'home al centre del món en front a l'època medieval marcada pel Teocentrisme (Déu és el centre de l'univers). - La bellesa formal substitueix el fort expressivisme del peíode medieval. La idea de belleza sorgeix de l’exploració de la natura i de les seves lleis. Realisme, cercant la bellesa. - Restauració dels temes i de les formes de l’Antiguitat, però sense una imitació directa. Admiració dels clàssics grecollatins. Els temes de la mitologia conviuen amb els de l’hagiografia cristiana. Temes religiosos, mitològics, formes clàssiques, la natura. - Gran demanda d'art procedent de reis, prínceps, eclesiàstics, burgesos, confraries, gremis, municipis. Sorgeix la figura del Mecenes . - Un art d'autors : Amb la nova concepció de la vida que porten els humanistes, on el teocentrisme medieval es substituït per l’antropocentrisme, les obres no són una obra de Déu a traves de l’home sinó que són obra d’un artista i del seu talent i han de servir per perpetuar la seva glòria en el món. Això fa que els autors reivindiquin les seves obres.
  • 6. Estil artístic dels segles XV i XVI: * Segle XV (1401-1500): Quattrocento (centre artístic:Florència). * Segle XVI (1501-1600): Cinquecento (centre artístic: Roma). RENAIXEMENT A ITÀLIA:
  • 7. ARQUITECTURA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS - L'edifici és el resultat d'un càlcul matemàtic, basat en les lleis de l'harmonia i el bon gust. - Propugna la paret neta i lluminosa. - Respecte a l'espai, tendeixen a predominar els plans centrals; però, encara en el longitudinal es tracta d'obtenir una unitat espacial, amb un interior ample i esbarjós. - Es restableix l'arquitectura clàssica, el llenguatge clàssic: * arcs de mig punt recolzats sobre columnes i no pilars, * a les parets, s'empra la pilastra, * l'ordre predominant és elcorinti, * coberta amb volta de canó o plana de fusta acasetonada, * els fusts de les columnes són llisos i decorats els de les pilastres. - Destaca l'ús de la cúpula per a cobrir el creuer. - L'exterior dels murs es decora amb encoixinat, medallons i garlandes, i l'interior amb grutescs, inspirats en la decoració dels palaus romans. - L'horitzontalitat predomina sobre la verticalitat. - Edificis importants: temples i palaus.
  • 8. MOTIUS DECORATIUS
  • 9.  
  • 10. ELS ARQUITECTES DEL QUATTROCENTO (Segle XV) ► Filippo Brunelleschi: - Cúpula de la Catedral de Florència: cúpula esvelta sobre un tambor octogonal. - Hospital dels Innocents: finestres coronades amb frontó. - Basíliques de San Lorenzo i del Sant Esperit: adopta tots els elements clàssics inspirant-se en les basíliques romanes. - Capella Pazzi: presenta l'esquema del que serà l'autèntica arquitectura renaixentista: planta quadrada, cúpula sobre petxines i anteposa un pòrtic en el qual un arc central trenca la llinda. - Palau Pitti: implanta el model del palau renaixentista.
  • 11.  
  • 12.  
  • 13.  
  • 14.  
  • 15.  
  • 16.  
  • 17.  
  • 18. ► Leon Battista Aberti: - Teòric de l'arquitectura: De re aedificatoria - Creà una ciència arquitetònica basada en el número i en la proporció. - Creà determinats tipus arquitectònics, després molt imitats: * Planta de nau única amb contraforts, entre els quals s'obren capelles (església de San Andreu de Màntua). * A les façanes dels temples disposa un arc a manera d'arc de triomf (Temple de Malatesta). * Cúpula sobre el creuer. * Model de façana: dos cosos de distint format units per volutes i coronats per un frontó (església de Santa Maria Novel.la) - Obres més destacedes: * Església de Sant Andreu de Màntua. * Església de Santa Maria Novel.la. * Temple Malatestià de Rímini. * Palau Rucellai (Florència)
  • 19.  
  • 20.  
  • 21.  
  • 22. Aquests palaus eren residències urbanes de les famílies més importants i servien també per a manifestar, per la seva bellesa i riquesa, el seu poder. Tenen un pati al bell mig, al voltant del qual s'estructura l'edifici. Els palaus del Quattrocento no són castells però volen donar una impressió de força física. El Palau Rucellai està construït amb carreus poc treballats, com si fos el mur d'una fortalesa; la combinació dels buits de les finestres amb el mur està calculada amb una proporció extremada, molt harmoniosa; usa pilastres clàssiques, d'estils diferents per cada planta; també les finestres són molt originals; a la planta baixa, que és com un sòcol, la pedra fa l'opus romà, per ratificar el caràcter renaixentista.
  • 23. LA MADURESA DEL CINQUECENTO (Segle XVI) - Roma és el centre de la vida política i de l'art. - Els Papes (Juli II, Lleó X i Sixt V) són els grans mecenes de les arts i dels artistes. ► BRAMANTE: - Influït per la simplicitat arquitèctonica d'Alberti. - De la seua arquitectura desapareix totalment la decoració. - Captivat per la majestat de les ruïnes romanes va optar per un art en què l'única estructura dominant fos l'arquitectònica: l'arquitectura per a ell és ordre, mesura, proporció, massa. - Concep l'arquitectura com un pur contrast de buits i plens. - Obres: * Templet de San Pietro in Montorio (Roma). * Claustre de Santa Maria de la Pau (Roma). * Projecte de la Basílica de Sant Pere del Vaticà.
  • 24. Edifici de planta centralitzada de tipus circular. Tot ell té una simetria perfecta. Els elements de suport principals són les setze columnes d'ordre toscà que aguanten la galeria superior i els vuit pilars interiors - que coincideixen exteriorment amb l'espai de les fornícules i les pilastres que les acompanyen a banda i banda. Aquests pilars, amb l'ajut de la resta del mur, suporten el pes de la cúpula. La cúpula és l'element de coberta del tempietto. Una cúpula nervada recoberta de làmines protectores metàl·liques i coronada per una llanterna. És un edifici que sorprèn per la monumentalitat malgrat les seves petites dimensions. A les mètopes del fris que encercla l'edifici hi ha escenes de la vida de Sant Pere i també altres imatges de la litúrgia cristiana. A més a més, les fornícules coronades per petxines, que s'alternen amb les finestretes, i la balustrada són els elements que podríem considerar part de la decoració exterior de l'edifici. Va ser construït per encàrrec dels Reis Catòlicsper tal celebrar la presa de Granada als musulmans. Temple en honor del primer Papa, Sant Pere, just al lloc on se suposava que havia estat crucificat.
  • 25. Consta de dues plantes, a la primera planta els arcs es recolzen sobre pilastres, i al segon pis trobem llindes en les que s'alternen pilastres i columnes. Superposició d'ordre: al primer pis ordre jònic, i al segon, compost. El claustre té una arquitectura a laromana, amb pilastres i arcs, i presenta un llenguatge molt característic de Bramante, és molt sever i quasi sense decoració.
  • 26. Edifici de planta de creu grega inscrita en un quadrat i cobert. amb cinc cúpules, la central en el creuer i les restants en els angles. Bramante només havia iniciat els basaments quan va morir el 1514.
  • 27.  
  • 28. ► PALLADIO: - Teòric de l'arquitectura: Quatre llibres de l'arquitectura. Recull tot el vocabulari formal que el Renaixement havia rescatat de l'antiguitat i l'utilitza amb una sintaxi diferent. - Treballa sobretot al nord d'Itàlia: Venècia i Vicenza. - Obres: * l'Església de San Giorgio Maggiore (Venècia) * Palazzo Chiericati (Vicenza). * Basílica (Vicenza). * Teatre Olímpic (Vicenza). * Villa Capra, “La Rotonda” (Vicenza)
  • 29.  
  • 30.  
  • 31.  
  • 32. Destaca els proscenio amb un arc triomfal en honor d'Hèrcules. La part anterior, l'escenari, representa una plaça i darrere dels proscenio s'obri l'espectacular perspectiva de les cinc vies de Tebes, obra de Scamozzi.
  • 33.  
  • 34. Planta de creu grega. Quatre façanes idèntiques que genera una multiplicitat de punts de vista. Ja no hi ha només una façana principal. Aquestes vil.les amb porxos a l'entrada són l'origen, a través d'Anglaterra, del tipus de mansió del sud dels Estats Units. Palladio en els seus tractats teòrics va dedicar un llibre a les vil.les d'esbargiment, on són tractades com si fossin veritables temples. Aconseguí integrar arquitectura i paisatge.
  • 35. L'ESCULTURA DEL RENAIXEMENT A ITÀLIA CARACTERÍSTIQUES GENERALS: - Bellesa de les formes. - L'home i la naturalea són els protagonistes. És habitual el cos nu. S'estudia anatomia. - Tècniques: escultura exempta i relleu. - Materials: marbre i bronze. - Temes: religiosos, pagans, mitològics i al.legòrics. - Gèneres: retrats, tombes, estatuària pública, fonts públiques, púlpits, portes monumentals... - Neoplatonisme. Etapes: ► Quattrocento: Donatello ► Cinquecento: Miquel Àngel
  • 36. ► DONATELLO: - Deudor del passat clàssic: culte al nu, retrat eqüestre. - Sempre pretén representar l'home ple de vida: va esculpir tots els estats d'ànim i el curs complet de la vida. - Realisme - Tocà tots els gèneres i les tècniques més diverses. - Inventor del stiacciato o schiacciato (relleu aplanat) és una tècnica escultòrica que permet realitzar un baix relleu amb una variació mínima, (de vegades es parla de mil·límetres), respecte al fons. Per donar a l'espectador la il·lusió de profunditat, el gruix disminueix gradualment des de primer pla fins el fons. S'aplica també la llei d'una perspectiva, normalment central. - Obres més destacades: * Relleus d les cantories de les esglésies de Florència i Prato. * Relleu. Banquet d'Herodes (Siena, església de Sant Joan) * Il Condottiere Gattamelatta. * Sant Jordi. * Profeta Habacuc. * David
  • 37.  
  • 38.  
  • 39.  
  • 40. L'obra està organitzada d'acord a un magistral ús del relleu, en tres plans, que es fan visibles mitjançant l'obertura dels arcs a les parets. En el centre estan els músics que al·ludeixen al ball de Salomé que acaba de finalitzar. A la part del darrere pot veure's el criat que mostra el cap del Baptista a Salomé i a la seva mare, contra el teló de fons d'una escala, el que probablement al·ludeix al palau reial. A primer terme es celebra l'acció principal, amb un soldat-criat que mostra una safata damunt la que es troba el cap del sant decapitat. Herodes, a l'extrem dret, es mostra horroritzat per aquesta visió, com eloqüentment ho demostra l'expressió de la seva cara i el gest de rebuig amb els palmells de les mans, com si reconegués de sobte la seua errada. També els seus convidats estan consternats per la visió.
  • 41. Marbre. (1417-1420) Representa a l'home en la plenitud de la seua vida. Les cames segures a terra, el gran escut romboidal recorregut per la senyal de la creu, el cap erguit i la mirada il.luminada per la fe fan d'aquesta estàtua la versió perfecta del cavaller cristià i la representació de la plenitud viril. L'escultor tradueix en aquesta obra la idea de classicisme en monumentalitat i presència compacta del volum. Tot això tractat amb l'harmonia que proporciona la verticalitat de la figura i l'equilibri compositiu de la creu.
  • 42. Escultura exempta de bronze. La figura del cos d'un jove nu presenta certa sinuositat, influència de Praxítel.les. Per que fa a les proporcions l'escultura té un cànon allargat, més pròxim tambe a Praxítel.les que a Políclet. L'harmonia entre les parts d'aquest jove és perfecta. David es retrata com un jove sensual, alegre per la victòria. L'acabat és suau i llis. Hi ha una intencionalitat en fer-lo verosímil, naturalista, imitant l'aspecte de la pell humana. És la representació del primer nu des de l'època romana.
  • 43.  
  • 44. El profeta està representat calb, d'una primesa ascètica, amb una llarga túnica que cau des de l'espatlla esquerra i que crea profunds plecs verticals, que fan insistència a la majestuositat de la figura i també al seu turment interior. La boca, els ulls enfonsats i profunds junt amb la calvície, que ressalta un intens realisme grotesc. La mirada és intensa i dirigint-se cap avall, és a dir, com mirant els espectadors ja que la seva fornícula es trobava en una considerable altura. És la repreentació d'un profeta allunyada del plantejament medieval. Donatello ens mostra les figures religioses com escultures de filòsofs i oradors de l'art romà. Hi ha un estudi anatòmic del cos. No dubta en mostrar la lletjor.
  • 45. Escultura monumental, realitzada en bronze el 1453 per Donatello, per a la plaça de la Basílica de Sant Antoni de Pàdua (Itàlia), encarregada per l'esposa i fill del propi condottiere Erasmo de Narni anomenat Gattamelata. És una de les primeres i mes importants estàtues eqüestres fosa en bronze de tot el renaixement, inspirant-se a l'estàtua de Marc Aureli romà. L'estàtua del condottiere Gattamelata, és la primera en honor d'un guerrer de tot el món modern.
  • 46. El monument encarregat com a obra funerària, s'aprecia al basament, que es troba vetllat per angelets dolguts, i està proveït als seus costats d'unes portes de marbre, que imiten dels sarcòfags clàssics. A la part superior es representa el condottiero, idealitzat com un antic emperador romà, passant revista a la tropa. És en una actitud de comandament i amb un gest de poder, porta en una mà el bastó de comandament, i a l'altra les regnes del magnífic cavall realitzat amb un gran realisme. Tanmateix Donatello l'imprimeix a la figura de l'animal una potent tensió, que sembla avançar lentament, el que es dedueix pel moviment de les seves potes, a la davantera esquerre que és la que queda a l'aire, es recolza sobre una bola de bronze, mostra el cap girat lleument cap a un costat. La proporció del cavall és una mica superior a la del genet, que ha estat interpretat com un sentit de control per part del general que va saber guiar fermament les diverses situacions per les que va passar en vida.
  • 47.  
  • 48. ► MIQUEL ÀNGEL: - La seua obra és variada i complexa (arquitecte, pintor, escultor, poeta), però tot ho redueix a escultura. - Neoplatonisme: cerca la bellesa ideal. - Quasi sempre utiitza el marbre de Carrara, blanc i compacte. El treballa directament, no utilitza la màquina de treure punts. - Els seus sentiments més diversos s'aprecien en les seues obres, però el més important és el dramatisme ( terribilità ). - Estudia els problemes del moviment i de la composició. Les seues figures prenen possessió de l'espai. - Exalta per igual la força física i l'espiritual.
  • 49.  
  • 50. EVOLUCIÓ DE L'OBRA DE MIQUEL ÀNGEL - Nascut a Florència, realitza les primeres obres sota la protecció dels Mèdici. La seua obra encara és clàssica, inspirada en els marbres antics que guarnien el jardí dels seus mecenes: * Centauromàquia * Mare de Déu de l'escala. A Bolonya coneix l'obra de Jacopo della Quercia. La seua monumentalitat influirà definitivament en l'obra posterior de Miquel Àngel.
  • 51. Obres de juventud: la inspiració clàssica i la influència de Donatello
  • 52.  
  • 53. - Marxa a Roma on escupeix: * la primera de les Pietats, conservada a la basílica de Sant Pere de Roma. * David, actualment a Florència. * Mausoleu del Papa Juli II: Moisés, els Esclaus i les figures de Lia i Raquel.
  • 54. - Material: marbre de Carrara. Un sol bloc. - Composició: triangular (divinitat) - Harmonia - Sfumatto: representació difuminida dels muscles. - Verge idealitzada, plena de puresa i virtud. - Retrat idealitzat de Crist.
  • 55. - Figura colossal. - Tot el cos transmet tensió però sense gestos violents. - Estat d'energia continguda en un cos idealitzat de bellesa i de força sobrehumanes. - L'acció en repòs: força concentrada - La seva fortalesa, la còlera limitada i valentia encarnen les virtuts cíviques florentines i el poder de les famílies més influents d'aquesta ciutat-estat. - Paradigma de l'home renaixentista, de la bellesa de l'anatomia humana i dels sentiments de passió i de pietat que s'oculten sota un gest terrible.
  • 56. ESTUDI: -Peça de 409 cm d’alçada. -Tallada en màrmol de Carrara. -Escultura perfecta en proporcions de l’home - L’equilibri queda trencat per un contrapposto (amb el que es proporciona un cert moviment: * Cama esquerre adavantada a la dreta. * El braç esquerre s’eleva i es corba fins que la mà quasi toca l’espatlla, mentre que el braç dret es deixa caure fins que la mà toca la part superior de la cama. * El tors es corba subtilment. * El cap mira cap a la seva esquerre, mantenint els ulls fixos en el seu objectiu, amb el seny frunzit. - El seu rostre evidencia una tensió continguda marcada amb una ganyota d’odi i el nas bastant obert. - En alguns aspectes la seva anatomia: * Les mans són excessivament grans i donen una sensació de força, a les quals s'aprecien els tendons i les venes.
  • 57. El primer projecte presentat fou un monument aïllat de planta rectangular i de forma piramidal esglaonada de tres pisos, amb una gran quantitat de figures escultòriques. L'obra es va veure interrompuda per l'encàrrec de pintar la volta de la Capella Sixtina. Se'n van arribar a realitzar sis projectes diferents i finalment el 1542 el sepulcre va ser construït com un retaule amb tan sols set estàtues, i es va instal·lar a l'església de San Pietro in Vincoli i no a la basílica del Vaticà.
  • 58. La gran escultura del sepulcre és la figura del Moisès, l'única de les ideades al primer projecte que va arribar al final de l'obra. L'estàtua colossal, amb la "terribilità" de la seva mirada, demostra un dinamisme extrem. És col·locada al mig de la part inferior, de manera que es converteix en el centre d'atenció del projecte definitiu, amb les estàtues de Raquel i Lia situades una a cada costat. La resta del monument va ser realitzat pels seus ajudants. Representa a un musculós patriarca que apareix assegut en actitud vigilant dins d’un nínxol d’escassa profunditat. Moisés subjecta amb la mà esquerra les Taules de la Llei i amb la mà dreta la seua barba entrellaçada amb aquesta. El rostre té una expressió seriosa que penetra l’espectador. Sembla una figura distant, que amb la seva mirada ens dóna la sensació de terribilità.
  • 59. La composició és tancada, sobretot triangular i en espiral, clásica. Els músculs estan en tensió, però no hi ha moviment en acte. Miquel Àngel ens transmet l'instant d’ira de Moisés (terribilitá). La figura del Moisés està dotada d’una gran energia i expressa la seva admiració davant del resplendor de la llum divina. L’expressivitat la trobem tant en el seu rostre com en el seu cap, que expressa una sana ira enfront la vida.
  • 60. Lia: vida contemplativa, pensament. Raquel: Vida activa
  • 61. Per al primer projecte, havia realitzat durant els anys 1513-1516 l' Esclau moribund i l' Esclau rebel (tots dos al Museu del Louvre), amb la simbologia de representar els pobles pagans en el seu reconeixement de la fe veritable.
  • 62.  
  • 63. - A Florència du a terme la Sagrestia Nuova de la basílica de San Lorenzo i la capella funerària dels Mèdici, on va integrar l'arquitectura i l'escultura en els sepulcres de Giuliano i de Lorenzo de Mèdici.
  • 64. Les tombes estan plantejades como sepulcres-retaule, simètricament disposats. Presenten una estructura piramidal amb dues figures al.legòriques en cada sarcòfag i la imatge idealitzada del difunt damunt, ja que a Miquel Àngel no li interessà el semblant real del difunt.
  • 65. Lorenzo apodat Il Pensieroso , se du la mà al barbó i el dit que creua els llavis és una invocació al silenci. El colze descansa sobre un cofre tancat és signe d'avarícia. La seua figura seria la plasmació de la vida contemplativa. Està acompanyat de les figures del Crepuscle i l'Aurora.
  • 66. Pel que fa als retrats dels ducs, Miquel Àngel els esculpeix asseguts en dues nínxols per sobre de les seves tombes, un davant l'altre, els dos vestits com generals romans. Aquestes escultures, meticuloses en els detalls, són idealitzats i no reprodueixen els trets reals, però tenen un fort caràcter psicològic (Julià assegut amb el bastó de comandament és més arrogant i decidit, mentre que Llorenç, el reflexiu, és més malenconiós i meditatiu).
  • 67. El crepuscle (1524), amb els trets d'un home que envelleix però que encara té plena posessió de la seva força. Aquesta escultura, juntament amb la representació del Dia està associada amb la idea de l'estat de transició i incertesa i per tant amb la via contemplativa encarnada en Lorenzo.
  • 68. Representació de l'Aurora
  • 69. Tomba de Giuliano de Mèdici Representació de la vida activa. Les estàtues no són retrats, sino efigies idealitzades. Les monedes a la seua falda indican la generositat amb els diners. Malgrat la cuirassa amb què el vesteix, s'hi copsa el cos d'un jove atleta. En definitiva, els retrats d'aquests dos personatges del casal dels Mèdici són més espirituals que físics, s'hi mostra més el caràcter que no l'aparença material.
  • 70. El Dia. el cap de l'home, inacabat, sembla com el d'una au nocturna; és singular aquesta representació d'una persona gran, que simbolitza la imatge del cansament de començar el dia sense desitjar-ho
  • 71. La Nit, que tot i que simbolitza la mort anuncia la pau suprema Trobem una qualitat tàctil que no veiem en cap altra de les seues escultures, una capacitat expressiva d'utilitzar el modelat.
  • 72. Als darrers anys de la seua vida l'espiritualitat li va produir veritables èxtasis religiosos i es va sentir atret pel tema de la Pietat. Les d'ara són dramàtiques, i anem assistint a un procés de major intensitat dolorosa. * Pietat del Duomo * Pietat Palestrina * Pietat Rondanini. Miquel Àngel representa el final d'una època i el començament d'una altra. La terrible tensió de la seua vida i de la seua obra acaba desbordant-se en gestos i actituds delirants.
  • 73. 1499 1550 1553-55 1552-1564
  • 74. El grup escultòric de la Pietat del Duomo consta de quatre personatges: el Crist mort és sostingut per la Mare de Déu, Maria Magdalena i Nicodem, els trets del qual en fan un autoretrat de Miquel Àngel. L'estructura és piramidal, amb Nicodem com vèrtex, i el Crist es mostra com una figura serpentinata pròpia del manierisme.
  • 75. Un grup escultòric amb el Crist, la Mare de Déu i Maria Magdalena, de dos metres i mig d'altura. Miquel Àngel va emprar per la seva elaboració un fragment d'una construcció romana; fins i tot a la banda del darrere es pot copsar un tros de la decoració antiga d'un arquitrau romà. Es troba inacabada i, després d'estar a la capella del Palazzo Barberini de Palestrina, actualment es pot veure a la Galleria dell'Accademia de Florència.
  • 76. Serà l'última escultura en què treballarà fins a la vigília de la seva mort. La religiositat que mostren aquestes últimes escultures és el resultat d'una crisi interna de l'autor. Les imatges de la Pietat Rondanini són allargades i tant el Crist com la Mare de Déu es troben completament units com si es tractés d'un sol cos, i s'hi aprecia una frontalitat dramàtica d'origen medieval. La va deixar, inacabada, com llegat, el 1561, al seu fidel servidor Antonio del Franzese. Va romandre durant segles al pati del Palazzo Rondanini i el 1952 va ser adquirida per l'Ajuntament de Milà i col·locada per la seva exposició al centre cívic del Castell dels Sforza.
  • 77. LA PINTURA ITALIANA DEL RENAIXEMENT: ► QUATTROCENTO: * MASACCIO * BOTTICELLI ► CINQUECENTO: * MIQUEL ÀNGEL
  • 78. LA PINTURA DE QUATTROCENTO: - Arrels : les pintures de Giotto - Tècnica més utilitzada: el fresc - Temes : religiosos tractats sovint com a temes profans. - La pintura descansarà sobre la ciència: la geometria i la perspectiva contitueixen una obsessió dels pintors. - S'abandona el linealisme del gòtic i resorgeix la tradició clàssica del volum i situar les figures en un espai real. - Els artistes cerquen la perspectiva, el paisatge, la llum i les proporcions. - Interès per la llum : obsessió per la captació de la profunditat. La llum dóna volum a les figures. La llum és element modelador i configurador dels volums. - La composició és complicada; és freqüent que hi hagi diverses escenes en un mateix quadre o diverses figures principals.
  • 79. MASACCIO - Representa molt la conquesta dels valors tàctils. - Les seues figures presenten la mateixa monumentalitat que les de Giotto, però fusiona millor les figures amb l'ambient. - Evita l'anècdota i accentua el valor de lo substancial. - La llum és un element configurador i modelador de les figures. - Combinació de llums i ombres per a la determinació de l'espai. - Models de l'escultura clàssica. * Obres: - frescs de la Capella Brancacci, de l'església del Carmine de Florència. - La Trinitat (fresc, església de Santa Maria Novel.la)
  • 80.  
  • 81. La Capella està decorada amb escenes de la vida de Sant Pere, a més a més d'Adam i Eva i l'expulsió del Paradís. El fet de que les escenes foren de la vida de Sant Pere es relaciona amb l'activitat del comitent Felice Brancaci que era un ric comerciant de seda i membre important del consell de cònsuls marítims. Temes: El Tribut, Bateig dels neòfits, La resurrecció del fill de Teòfil i Sant Pere a la Càtedra, Sant Pere cura als malalts amb la seua ombra.
  • 82. Expulsió del Paradís Sant Pere cura als malalts amb la seua ombra
  • 83. La història que ens narra aquest fresc transcorre quan el recaptador romà li demana el tribut a Crist, que evidentment no te diners per a pagar-li. Així que l'indica a Pere que cerqui els diners en l'aigua (escena central). Seguidament Pere es dirigeix a la vora del llac i troba una moneda en la boca d'un peix (esquerra) i li la entrega al recaptador (dreta). El Tribut
  • 84. El grup de figures del centre està disposat ovalment, a mode d'amfiteatre, donant sensació espacial que fins aquest moment era tan complicada de fer per als pintors. Masaccio aconsegueix aquest efecte gràcies a la corporeitat de cada figura. Ens mostra el grup com una unió d'individus, no com una simple massa. Cadascuna de les figures te un tractament específic en el rostre, cabell i vestits, cadascun amb una força interior, amb la solemnitat que requereix l'escena. Masaccio ha aconseguit gran mestria en el tractament de la llum i de les ombres. Oblida el preciosisme i el detall innecessari. Elimina allò superficial i només pinta el que de veritat importa. El paisatge és molt auster, arbres de tardor, sense fulles, muntanyes pelades que ens indiquen la situació seriosa.
  • 85.  
  • 86.  
  • 87. La Trinitat Tema : La Trinitat (Déu Pare, Crist a la creu i l'Esperit Sant), la Verge Maria i Sant Joan, al costat de la creu, com a intercessors entre Déu i les persones. Els donants o comitents agenollats (un mercader i la seua esposa) Composició : típicament renaixentista. Les figures s'inscriuen en un triangle equilàter que crea mobilitat però sense generar tensions. Subratlla l'eix central en el que es troba la Trinitat. Es recorre a les formes geomètriques (quadrat, rectangle, cercle) per organitzar tot l'espai. Es tracta d'utilitzar la geometria com una forma de crear harmonia.
  • 88.  
  • 89. Linea i Color : predomina la linea sobre el color encara que pràcticament no es veu. El dibuix és sintètic amb pocs detalls i amb certa tendència cap a la geometria, especialment en les vestidures. Els colors estan contrapesats, per a no perdre harmonia. El roig i el blau es van alternan en el quadre (el blau és un color fred i pesa menys que el roig que és càlid). Llum : és utilitzada de forma representativa per l'autor, creant amb ella clarobscurs que reforcen el caràcter volumètric (tridimensional) de les figures.
  • 90. Perspectiva : per tal d'aconseguir aquest espai fingit, Masaccio ha utilitzat l'arquitectura, disposant als personatges en diferents nivells a l'espai. Tot el fons està tractat com una arquitectura clàssica, que, a més de tenir un caràcter simbòlic (Arc de Triomf com Triomf de Crist sobre la mort), permet realitzar una sèrie de línies de fuga mitjançant un cassetons que coincideixen en el punt de fuga i també a l'eix de la composició: La Trinitat.
  • 91. SANDRO BOTTICELLI - Pintura de cavallet - Sensibilitat exquisita, no li varen interessar les conquestes tècniques. - Temàtica religiosa i mitològica. - Treball d'orfebre: el dibuix és fonamental. - Gust per l'adorn minuciós a les robes. - Colors quasi com si fossin tintes planes. - Coloracions emmarcades dins del dibuix. - L'espai l'uitlitza igual amb espai arquitectònic com prescindeix de tota perspectiva. * Obres: - La Calumnia. - La Primavera. - Naixement de Venus. - Verge del Magnificat.
  • 92. Rei Mides, la Sospita i la Ignorància Veritat Penitència Víctima Rancúnia Calumnia, Enveja i Frau La Calumnia
  • 93. El tema és al·legòric; es basa en una descripció literària sobre una pintura d'Apel.les de Colofó, pintor de l'antiguitat, que al·ludia a la falsa acusació, de la qual va ser víctima Apel·les, que un rival acusava d'haver conspirat contra Ptolomeu Filopàtor. El colorit del quadre, la llum que queda subratllada per tocs d'or, és el que confereix moviment a l'escena. Aquesta es desenvolupa dins d'una estança amb arquitectura clàssica i arcades que presenten escultures que subratllen l'estudi de l'Antiguitat per Botticelli; en els relleus hi ha al·lusions a l'antiguitat clàssica. Aquesta arquitectura completament revestida d'estàtues i relleus accentua el to dramàtic i agitat de l'escena.
  • 94. Mercuri Bellesa Castedat Plaer Flora Cloris Zèfir Venus Cupido Les Tres Gràcies LA PRIMAVERA
  • 95. Mercuri Bellesa Castedat Plaer Venus Flora Cloris Cèfiro Les Tres Gràcies La Primavera
  • 96. Tècnica: tremp sobre taula. Dimensions: 203 cmx 314 cm. Data: 1478-1482. Actualment es troba a la Galeria dels Uffizi de Florència. S'han fet diverses interpretacions d'aquesta obra: - Inspirada en font literèries, es tracta d'una mena d'emblema mitològic de l'amor platònic, tema molt preciat per l'escola neoplatònica florentina. L'amor carnal sorgeix de la terra com la passió, però desapareix com Cloris al ser tocada per Zèfir, mentre el vertader amor, el que naix de la contemplació espiritual, s'enlaira al cel. - La Primavera representa la civilització florentina. Sota el poder de Lorenzo, Zèfir fecunda la terra que dona el seu fruit a Flora, dins el jardi de la civilització (Venus=Humanitas). Venus s’acompanya de les Gràcies: Castitas, Voluptas i Pulchritudo (=els florentins han d’estar units). Mercuri es gira d’esquena i està disolent els nùvols: per la raó marxaran tots els nùvols. Tambè simbolitza la família Medici: el comerç, els gremis (mercurialis), les armes de trofeig de la Giostra. El llorer es Lorenzo, la taronja (arancia, aurum) és l’or.
  • 97. EL NAIXEMENT DE VENUS Hesíode explica que Afrodita/Venus va néixer de la fecundació del mar produïda pel semen d'Urà, caigut en forma de pluja de roses. Acabada de néixer, la deessa va arribar a les costes de Xipre damunt d'una petxina, portada pel vent suau i càlid de l'oest (Zèfir), acompanyat per la nimfa Cloris, que fa verdejar la terra. Venus és rebuda a la costa per la Primavera, que amb un mantell cobreix la seva nuesa. Venus és la deessa de l'amor i l'ideal de la bellesa femenina.
  • 98. Datació: cap al 1485. Galeria dels Uffizi a Florència Tècnica: Tremp sobre llenç. Característiques: - Hi predomina la línia per sobre de la pinzellada. Això vol dir que l'autor utilitza una pinzellada meticulosa que dóna com a fruit uns contorns molt ben delimitats i abundància de detalls en les diferents parts del quadre. - No hi ha un interès per la representació de l'espai en aquesta pintura, de fet els personatges desenvolupen l'acció en un mateix pla, al mateix nivell. Tot i ixí, Botticelli aconsegueix un efecte de profunditat en situar , per darrere, un paisatge marí. - Botticelli va tenir molta cura, en canvi, amb donar una sensació de moviment a l'escena. Aquest moviment, més fictici que real, es basa en l'efecte del vent sobre els cossos i objectes. - Els colors són vius i alegres. - El tractament de la llum segueix en la línia dels mestres de l'últim gòtic i dels primers renaixentistes, és a dir, una llum irreal que omple la pintura sense indicar d'on prové.
  • 99. MIQUEL ÀNGEL - Polifacètic: arquitecte, escultor, pintor, poeta... - El descobriment de les peces escultòriques de l'Antiguitat van marcar la seua obra. - S'inspira en les figures de Masaccio i Giotto, i en l'estatuària grecorromana. - Fonamentalment escultor: conserva l'energia del dibuix i el desig de moviment i força que inspira la seua obra plàstica. - Dóna a les seues figures una força física i moral. - Les seues figures estan aclaparades per tensions, dubtes, conflictes... - Executa la seua obra sempre sobre grans idees, grans temes. - L'home com amo de la Creació. L'art és exclusivament el ser humà com a reflexe de la Creació. Obres: - volta de la Capella Sixtina - Judici Final
  • 100.  
  • 101.  
  • 102. • TÍTOL : Volta de la Capella Sixtina • AUTOR : Miquel Àngel (Caprese, 1475 – Roma, 1564) • CRONOLOGIA : 1508 – 1512 / 1536 – 1541 • ESTIL : Renaixentista • TÈCNICA : Pintura al fresc • TIPOLOGIA : Mur • TEMA : Bíblic • LOCALITZACIÓ : Capella Sixtina del Vaticà (Ciutat del Vaticà) DOCUMENTACIÓ GENERAL
  • 103. ELEMENTS PLÀSTICS • Personatges sobre fons monocromàtics i fons paisatgístics senzills. • Figures amb una concepció escultòrica i amb un gran detall i exactitud. • Naturalitat extrema i una densitat espiritual del dibuix. • Carència de perspectiva. • Els personatges estan pintats mitjançant escorsos accentuats que anticipen al manierisme i el barroc. • Sensació de moviment que reforça la tensió i el dinamisme de l’escena. • Expressivitat dels seus rostres anomenat terribilità com és el cas de la cara de Crist. • El color destacat és el violeta i el verd (colors litúrgics). • Cromatisme fort i lluminós. ANÀLISI FORMAL
  • 104.  
  • 105. Part central Des de la porta d'entrada cap a l'altar, les escenes estan repartides en quatre de més grans i cinc de més petites, que són les que es troben emmarcades pels ignudi. Així, es comença i s'acaba amb una escena petita. 1. L'embriaguesa de Noè (Gènesi 4,20) 2. El diluvi (Gènesi 6,5) 3. El sacrifici de Noè (Gènesi 8,20) 4. Pecat original i expulsió del Paradís (Gènesi 2,4) 5. Creació d'Eva (Gènesi 2,21) 6. Creació d'Adam (Gènesi 1,26) 7. Separació de les aigües (Gènesi 1,9) 8. Creació del sol i les plantes (Gènesi 1,4) 9. Separació de la llum de la foscor (Gènesi 1,4)
  • 106. Separació de la llum i les tenebres
  • 107. Profeta Jeremies Creació Sibil.la Libia
  • 108. La creació dels astres La separació de les aigües
  • 109. La creació d’ Adam La creació d’Eva
  • 110. La Creació d'Adam
  • 111. El pecat original i l’expulsió del paradís El sacrifici de Noè
  • 112. El diluvi universal L’embriaguesa de Noè
  • 113. NO È EBRI.
  • 114. DILUVI UNIVERSAL
  • 115. PECAT ORIGINAL I EXPULSIÓ DEL PARADÍS
  • 116. FIGURES NUES O IGNUDI Els adolescents nus, vint en total, representen les anelles entre l'home i el diví. Són l'equivalència dels àngels de la tradició cristiana i el dels amors de la tradició platònica. Segons la iconografia, els ignudi poden representar els putti del segle XV, ja que els putti acostumaven a tenir la missió de sostenir blasons, és a dir, els medallons que ara sostenen els nus de Miquel Àngel.
  • 117.  
  • 118.  
  • 119. PETXINES: A les quatre petxines de la volta hi ha representades quatre històries de l'Antic Testament, quatre moments decisius per la salvació del poble d'Israel: - La serp de bronze. - David i Goliat. - El martiri d'Aman. - Judit i Holofernes.
  • 120. LA SERP DE BRONZE A l'execució d'aquesta pintura s'entreveuen ressonàncies de la impressió que li va causar a Miquel Àngel la visió del Laocoont i els seus fills, trobat a Roma l'any 1506. La història narra el fet que durant l'èxode del poble jueu, aquest va patir l'atac d'una plaga de serps. Moisès va intercedir davant Déu per salvar-los, i Déu va manar la realització d'una serp de bronze que quedés penjada d'un pal; després li va dir: "Tota persona que hagi estat mossegada i la miri, viurà".
  • 121. DAVID I GOLIAT Es mostra el moment en el queDavid decapita Goliat amb l'espasa pròpia espasa del filisteu. La figura del gegant està realitzada amb un escorç molt forçat, tot amplificant el dramatisme del moment, que contrasta amb la pintura blanca de la tenda de campanya col·locada al fons de la composició.
  • 122. EL MARTIRI D'AMAN El nu del centre de l'escena expressa un gran dramatisme, que és l'equivalent als Captius de la tomba de Juli II. La història conta que Ester, una jueva, va ser proclamada reina de Pèrsia pel rei Assuer. Aman, el seu primer ministre, va intentar destruir el poble jueu, però Ester ho va impedir, i Aman va ser crucificat.
  • 123. JUDITH I HOLOFERNES Aquest episodi es narra en tres escenes: - a la part esquerra un guàrdia es troba adormit; - a la dreta es veu la figura d'Holofernes, que jeu decapitat, i - a la part central hi ha les figures de Judit amb la seva serventa, que va vestida del color groc representatiu de l'Església, per contrast amb el color blanc de Judit, símbol de la puresa. Cobreixen amb una tela el cap d'Holofernes, que porten en una safata.
  • 124. Judith i Holofernes Profeta Zacarias David i Goliat
  • 125. PROFETES I SIBIL.LES La representació dels profetes de l'Antic Testament i les sibil·les ocupen, alternant-se, espais triangulars; són les figures més grans del conjunt de la volta. Les sibil·les i els profetes s'emmarquen en la visió de l'anunci del Messies, encarnant les esperances de la humanitat cristiana. Tots ells estan asseguts en grans trons de marbre, i entre dos pilars amb dues columnes d'or cadascú; el valor plàstic dels cossos és més intens com a conseqüència de la densitat dels colors i el repartiment dels plecs de les vestimentes. En els pilars de marbre hi ha pintades escultures simulades de petits cupids nus. Sota els profetes, en llatí, apareix el nom de cadascú. Els profetes hebreus representen la preparació de la nova era espiritual. Les sibil·les van entrar a formar part de la iconografia cristiana a l'edat mitjan
  • 126.  
  • 127.  
  • 128. Sibil.la Eritrea
  • 129.  
  • 130.  
  • 131. PROFETA ZACARIAS
  • 132. AVANTPASSATS DE CRIST Als triangles arquitectònics simulats de sota les finestres i a les llunetes del damunt, es troben pintats més grups de personatges amb un caràcter menys dramàtic que els representats a la resta de la volta. Hi ha en escenes més tranquil·les que tracten dels reis d'Israel i els avantpassats de Crist d'acord amb l'evangeli de Mateu (Ma 1:1-16). Amb aquests frescs es completen les tres-centes figures que componen tota la representació de la volta de la capella Sixtina. EZEQUIES ROBOAM AMB ABIES
  • 133. Llunet amb els avantpassats de Crist
  • 134. Judici Final 1537-1541 Fresc, 1370x1220 cm Capella Sixtina, El Vaticà
  • 135. El Judici Final, o també Judici Universal, és un gran mural (13,70m x 12,20m) pintat amb la tècnica del fresc per decorar l'absis de la Capella Sixtina del Vaticà i per encàrrec del papa Pau III. El gènere és religiós, el quadre mostra un enorme conjunt pictòric amb multitud de figures humanes, moltes d'elles nues, que il·lustra el Judici Final segons l'Apocalipsi de Sant Joan Evangelista. El quadre no és fosc ni trist, com es podria esperar d'un tema així, sinó colorista i lluminós, on predominen els colors pastel i els molt vius, en especial el blau elèctric del cel. Conjunt central: - Jesús de Natzaret: És l'epicentre de l'obra. Amb un enèrgic i aterridor moviment separa els justos dels pecadors. És un dels pocs Cristos que s'han pintat amb una expressió d'enuig i ira. - Maria : Al costat de Crist és Maria. Temorosa, s'amaga al costat del seu fill espantada pel moviment violent que fa. Darrere d'ells hi ha una espurna de llum que els il·lumina.
  • 136.  
  • 137. Al voltant d'ells hi ha diversos sants, representats sense perspectiva alguna, envoltant-los per tot arreu. Alguns semblen estar espantats per l'acció que acaba de fer Crist, i altres estan inquiets. Per reconèixer-los, Miquel Àngel els va pintar amb els seus característics complements o amb els objectes amb els que van fer màrtirs. - Sant Pere: Té a les seves mans les claus del Paradís. - Sant Pau: Se li reconeix per la seva barba gris i el seu aspecte sorrut. - Sant Andreu: Sosté una creu en forma de "X", símbol del seu martiri. - Sant Bartomeu: Té una pell a la mà ja que aquest màrtir va ser escorxat. Segons la tradició, es diu que Miquel Àngel va pintar la seva cara a la pell escorxada del màrtir com a signe que ell creia no merèixer el Cel, ja que estava turmentat. - Santa Caterina : Fa servir la roda de pues del seu martiri per evitar el pas als pecadors que intenten arribar al Cel. - Sant Sebastià : Té sostingudes les fletxes del seu martiri. - Sant Llorenç: Sosté la graella del seu martiri.
  • 138.  
  • 139. Part inferior A la meitat inferior del fresc, les multituds es divideixen en 2: els que estan ascendint al Cel, que es troben al costat esquerre i els que descendeixen a les tenebres, al costat dret. Les persones que pugen són les que estaven a la Terra en el moment en que Crist crida a totes les persones. Molts estan ressuscitant i són representats com cadàvers. Alguns àngels ajuden a pujar al Cel, i més endavant, les mateixes persones ajuden a altres a què ascendeixin. A la Terra hi ha alguns dimonis amagats en coves. Alguns dimonis intenten evitar que les persones ascendeixin al Cel.
  • 140.  
  • 141. Infern i tenebres Del costat dret hi ha els condemnats que estan sent llançats per àngels i algunes persones a les Tenebres. Molts cauen i semblen realment estar molt desesperats. Diversos són obligats a pujar a la barca de Caront amb la més espantosa de les violències. Caront és un dels monstres més horribles del quadre. De la barca, els condemnats són tirats per alguns dimonis a les Tenebres. Aquí hi ha Minos, que segons la història, té la cara i les faccions d'un dels sacerdots que va criticar el fresc quan Miquel Àngel ho va mostrar. Els rius de foc i sofre els esperen.
  • 142.