Pintura Gòtica

1,518 views
1,345 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,518
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
32
Actions
Shares
0
Downloads
30
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Pintura Gòtica

  1. 1. PINTURA GÒTICA
  2. 2. La pintura mural, tan important al romànic, desapareix amb l’arribada del gòtic. L’ arquitectura gótica introdueix grans finestrals en els murs de les seues construccions, amb la qual cosa l’espai que abans estava destinat a les pintures està ocupat per vitralls. Per aquest motiu a Europa s’aprecia un floriment de la pintura sobre taula, principalment en els retaules adossats a la paret. El retaule està organitzat amb un cos inferior de menor mida que la resta, és el banc o predel.la. El conjunto s’organitza horitzontalment en cossos i verticalment en carrers, separats pels entrecarrers. El carrer central és el més ample de tou el conjunt. La tècnica utilitzada és el temple (ou o cola obtinguda dels òssos dels animals com a aglutinant dels colors. Des del segle XV es començà a utilitzar la pintura a l’oli, inventada pels pintors flamencs i que utilitza l’oli com a aglutinant.
  3. 3. Parts o elements d’un retaule
  4. 4. <ul><li>La burgesia es converteix en un dels clients principals de les obres pictòriques i els pintors es comencen a organitzar en gremis. </li></ul><ul><li>La pintura serà l’art que més canviarà en el gòtic: </li></ul><ul><ul><li>Realisme i minuciositat en les representacions. </li></ul></ul><ul><ul><li>Major naturalitat i expressivitat en els personatges: sensació de moviment i cares que transmeten sentiments i emocions. </li></ul></ul><ul><ul><li>Colors brillants, daurats d’influència oriental. </li></ul></ul><ul><ul><li>Desapareix el resseguit amb línia negra i prenen importància les formes i els colors. </li></ul></ul><ul><ul><li>S’estudia millor l’espai, incorporant la perspectiva, la llum i la degradació de colors. </li></ul></ul><ul><ul><li>Introducció de fons i paisatges a les obres. </li></ul></ul>Característiques generals:
  5. 5. <ul><li>Suports: </li></ul><ul><ul><li>Pintures en fusta </li></ul></ul><ul><ul><li>Miniatures (pintures que il·lustren els llibres religiosos). </li></ul></ul><ul><li>Tècniques: </li></ul><ul><ul><li>S’introdueix la tècnica del tremp –amb clara d’ou. Sobre fusta-. </li></ul></ul><ul><ul><li>S’introdueix la tècnica de l’oli –especialment a la pintura flamenca- </li></ul></ul><ul><li>Motius: </li></ul><ul><ul><li>Escenes bíbliques i dels evangelis i vides de sants. </li></ul></ul><ul><ul><li>La Crucifixió de Crist. </li></ul></ul><ul><ul><li>Escenes de la vida quotidiana. </li></ul></ul><ul><li>A partir del segle XIV, els quadres se signaran per part dels autors: Cimabue, Giotto, Van Der Weyden, Jan Van Eyck o El Bosch </li></ul><ul><li>Sobre taules –a l’altar darrera el mossèn-. Apareixen els tríptics </li></ul><ul><li>Retaules als absis. </li></ul>
  6. 6. Evolució o Periodització de la pintura gótica: <ul><li>Gòtic lineal o francogòtic: a la segona meitat del segle XII i al segle XIII, on predominen els models francesos. </li></ul><ul><li>L’italogòtic: (segle XIII i primera meitat del XIV) a la Itàlia central és desenvolupa un corrent més naturalista, que acabarà amb la crisi de la pesta el 1348. </li></ul><ul><li>Gòtic internacional: (segona meitat del segle XIV i segle XV) pintura preciosista, elegant i refinada, de tall cortesà. </li></ul><ul><li>Gòtic flamenc: (segle XV) pintura detallista, rigorosa en el tractament de l’espai i les formes; de grandíssima qualitat. </li></ul>
  7. 7. <ul><li>Gòtil Lineal o Francogòtic: </li></ul><ul><li>Segle XIII fins meitat segle XIV. </li></ul><ul><li>Importància que donen a les línies del dibuix, que delimiten les masses de color. </li></ul><ul><li>Els colors són de gran intensitat. </li></ul><ul><li>Als temes domina el naturalisme ingenu, escenes senzilles, fàcils d’entendre per part de lobservador. </li></ul><ul><li>Art amable, relacionat amb el pensament de l’època. </li></ul><ul><li>Quatre tipus d’obres: vitralls, pintura mural, pintura sobre taula i miniatures. </li></ul>
  8. 8. RossassaCatedral de Chartres Rossassa Notre Dâme de París Vitralls de la Saint Chapell (París)
  9. 9. Vitralls Catedral de Lleó
  10. 10. Cantigas de Alfonso X el Sabio
  11. 11. <ul><li>Italo-gòtic o Trecentista: </li></ul><ul><li>-Sorgeix a Itàlia al segle XIII i al segle XIV es difon per tota Europa. </li></ul><ul><li>Interés per la recerca de la profunditat: perspectiva il.lusionista. </li></ul><ul><li>Estudi del cos humà. </li></ul><ul><li>Importància de la llum i la seua relació amb els colors. </li></ul><ul><li>El desenvolupament de la religiositat franciscana du a una major representació del sentiment cercant l’emoció de l’espectador. </li></ul><ul><li>Amanerament i elegància de les figures. </li></ul>
  12. 12. <ul><li>A Itàlia es desenvoluparen dues escoles ben diferenciades: </li></ul><ul><li>Escola Florentina : Giotto n’és el màxim representant (figures monumentals, dramatisme de les expressions, moviment). </li></ul><ul><li>Escola de Siena : delicadesa, elegància, bellesa de les línies, augment de les figures i dels temes, que compliquen molt la composició, i la finalitat decorativa del color. Influència bizantina. Màxims representants: Duccio di Buoninsegna i Simone Martini . </li></ul><ul><li>Serà en aquestes escoles on s’asenten les bases del posterior renaixement pictòric que tindrà lloc a Itàlia. </li></ul><ul><li>A Espanya es rebrà la influència italiana, bé per obres realitzades a Itàlia que es traslladen a Espanya o per artistes italians que treballen ací a finals del segle XIV. </li></ul><ul><li>A la Corona d’Aragó s’aprecia una major influència de l’Escola de Siena i a Castella de la florentina. </li></ul>
  13. 13. Giotto es considera l’iniciador de la pintura moderna pel seu domini de la representació espacial, del volum i de la corporeïtat de les figures. També per la introducció del fons de paisatge. San Francesc predicant als ocells. Giotto Escola Florentina
  14. 14. “ Prendiment” de Giotto.
  15. 15. Capella dels Scrovegni. “Adoració dels Reis Mags”. Giotto
  16. 16. Escenes de Sant Francesc d’Asís, “Expulsió dels diables d’Arezzo”
  17. 17. “ Somni de Sant Joaquim” Giotto
  18. 18. Diferents frescos de Giotto. A la cantonada superior esquerra la “Fugida a Egipto”, en la superior dreta el “Sant enterrament”, a l’esquerra inferior “la Ressurrecció de Llàtzer”. Capella Scrovegni, Padua. 1306.
  19. 19. Mare de Déu al tron . Duccio. Majestat . Duccio Escola de Siena
  20. 20. L’Anunciació , Simone Martini
  21. 21. <ul><li>Gòtic Internacional (últimes dècades segle XIV i segle XV): </li></ul><ul><li>Sorgeix al centre d’Europa per la fusió de les formes del gòtic lineal i l’estil trecentista. </li></ul><ul><li>El gust per les línies sinuoses i mogudes. </li></ul><ul><li>L’elegància i l’aire cortesà dels personatges i el luxe dels vestits i ornaments amb què se’ls representa. Estilització de les figures, l’afició a la línea curva que es veu als abundants plecs i en el moviment. </li></ul><ul><li>La intensitat dels colors i els fons daurats. </li></ul><ul><li>El gust per l’anècdota i per la profusió de personatges secundaris a les composicions. </li></ul><ul><li>Especial importància de les miniatures a França. </li></ul><ul><li>A Espanya destaca l’escola catalana al segle XIV i la valenciana al segle XV. </li></ul>
  22. 22. Miniatures del llibre Las muy ricas horas del Duque de Berry
  23. 23. Ferrer Bassa, Frescos de la capella de Sant Miquel de Pedralbes , 1346 Ferrer Bassa és el veritable introductor de la influència italiana
  24. 24. Pere Serra, Retaule de l’Esperit Sant , 1394. Estil sinuós i elegant que recorda les formes seneses. Acoloriment molt ric. Riquesa de les vestidures.
  25. 25. Bernat Martorell, Retaule de Sant Vicenç .
  26. 26. Retaule de Fray Bonifacio Ferrer o dels Sacraments
  27. 27. Gonçal Peris, Retaule de Sant Martí, Santa Úrsula i San Antó
  28. 28. <ul><li>Els Primitius Flamencs (segle XV): </li></ul><ul><li>la burgesia imposa el realisme en la pintura </li></ul><ul><li>Temática religiosa, però concebuda com escenes burgeses. </li></ul><ul><li>Dimensions reduïdes: tríptics. </li></ul><ul><li>Tècnica: l’oli (intensitat dels colors) </li></ul><ul><li>Característiques particulars: </li></ul><ul><ul><li>Minuciositat : delectació en la reproducció d’objectes i fins el més mínim detall </li></ul></ul><ul><ul><li>Naturalisme : no veiem idealització física sinó la realitat. </li></ul></ul><ul><ul><li>Amor al paisatge : muntanyes, prats, camins..., quan l’escena és d’una habitació, el paisatge es veu a través d’una finestra o d’una porta. </li></ul></ul>
  29. 29. Localització de Flandes
  30. 30. Políptic de l’Anyell místic (1426-1432) Catedral de Gant. Hubert i Jan Van Eyck
  31. 31. Adam Àngels cantors Mare de Déu Crist Majestat Joan Àngels músics Eva Jutges íntegres Cavallers de Crist Multitud adorant l’Anyell místic Ermitans Pelegrins
  32. 32. L’Anyell/Corder místic (Hubert i Jan Van Eyck). Catedral de Gant (Bèlgica)
  33. 33. Esperit Sant Màrtirs femenines Màrtirs masculins representats com a clergues Font de la Vida Adoració de l’Anyell Antic Testament Nou Testament
  34. 34. Jan Van Eyck. Verge del canonge Van der Paele
  35. 35. Verge del Canceller Rolin. Jan Van Eyck
  36. 36. Detall Verge del Canceller Rolin (Jan Van Eyck)
  37. 37. JAN VAN EYCK (1390-1441) “ El Matrimoni Arnolfini”
  38. 38. Santa Margarida (pel drac), patrona dels naixements o Santa Marta (per l’escombra) patrona de la llar Firma i data: “Johannes de Eyck fuit hic 1434” Giovanna Cenami. Gos, símbol de la fidelitat Sabates. Caminar descalços és prova de la celebració d’una cerimònia religiosa. A més es creia que caminar descalços assegurava la fertilitat Giovanni Arnolfini Fruita de luxe, taronges Rosari, regal habitual del nuvi a la núvia Llum amb una sola espelma, símbol de l’ull de Déu Jan Van Eyck. Matrimoni Arnolfini. Una cerimònia matrimonial. Un quadre ple de símbols
  39. 39. Estacions del Via Crucis Mirall convex. El quadre representa una cerimònia matrimonial que es podia celebrar sense la presència de un sacerdot. Bastava amb la presència de dos testimonis que es veuen reflectits en el mirall, a més a més dels contraents. Un dels testimonis va ser Jan Van Eyck segons diu a dalt. L’espill i el rosari de pedres transparents fan al.lusió a la puresa de la dona Signatura de Van Eyck “fuit hic”, va estar allí. Aquesta obra converteix al pintor en testimoni del matrimoni
  40. 40. Roger Van Der Weyden, L’Anunciació
  41. 41. Roger Van der Weyden. Davallament.
  42. 43. El Bosch (1450-1516). El jardí de les delícies
  43. 44. El tríptic presenta, al plafó esquerre, una imatge del paradís on es representa l'últim dia de la creació, amb Eva i Adam , i al plafó central es representa la bogeria desencadenada: la luxúria . En aquesta taula central apareix l'acte sexual i és on es descobreixen tot tipus de plaers carnals, que són la prova que l'home havia perdut la gràcia. Finalment tenim la taula de la dreta on es representa la condemna a l‘ infern ; en ella el pintor ens mostra un escenari apoteòsic i cruel en el qual l'ésser humà és condemnat per seu pecat. L'estructura de l'obra, per si mateix, també té un enquadrament simbòlic: en obrir-se, realment es tanca simbòlicament, perquè en el seu contingut està el principi i el final humà. El principi a la primera taula, que representa el Gènesi i el Paradís, i el final en la tercera, que representa l‘Infern.
  44. 45. Fragments del Jardí de les Delícies
  45. 47. El Paradís Taula central L’Infern El Bosch, El carro del fenc (1500-1502)
  46. 48. El Bosch, El carro de fenc (1485-1490)
  47. 49. El Bosch en l'obra pretén relatar com totes les classes socials volen aconseguir la seva part de fenc del carro, és a dir, la seva part de plaers i riqueses. Es retrata com els més poderosos, com per exemple emperadors, reis, i papes que trobem en l'esquerra del quadre, no tenen problemes per aconseguir la seva «ració de plaer», mentre que les classes menys pudients de la societat no ho tenen tan senzill, i han de lluitar o matar-se i fins i tot són atacats per dimonis per poder aconseguir alguns d'aquests «plaers». L'escena pot estar basada en el proverbi flamenc que resa: « El món és un carro de fenc, del com cadascun pren el que pugues ». Tot tipus de persones s'amuntega al costat del carro, i des del Papa fins als més plebeus arrenquen els grapats de palla. És una aclaparadora sàtira d'un món que ha abandonat a Déu. La temàtica del quadre es deu en gran part al fet que El Bosch va ser un pintor moralitzador i crític amb la societat del seu temps, i aquest quadre és un fidel reflex de la seva actitud sobre aquest tema. El carro de fenc mostra l'infern dels vicis, denuncia el gust per les riqueses terrestres tan efímeres, la qual cosa anuncia les vanitats dels segles següents.
  48. 50. <ul><li>La influència flamenca a Espanya és definitiva i abrumadora a partir de la 2a meitat del segle XV: </li></ul><ul><li>Lluís Dalmau: Mare de Déu dels Consellers </li></ul><ul><li>Jaume Huguet: Retaule de Sant Abdó i Sant Senen </li></ul><ul><li>Jacomart: Sant Jaume i Sant Gil </li></ul><ul><li>Joan Reixach: Trànsit de la Verge </li></ul><ul><li>Bartolome Bermejo: Santo Domingo de Silos </li></ul>
  49. 51. Lluís Dalmau, Mare de Déu dels Consellers . Segle XV
  50. 52. Jaume Huguet, Retaule de Sant Abdó i Sant Senen
  51. 53. Jacomart, Sant Jaume i Sant Gil (1450 aprox.)
  52. 54. Joan Reixach, Trànsit de la Verge
  53. 55. Bartolome Bermejo, Santo Domingo de Silos

×