Art Romànic

4,153
-1

Published on

Presentació sobre l'art romànic per als alumnes de 2n de Batxillerat

Published in: Education, Spiritual
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
4,153
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
5
Actions
Shares
0
Downloads
109
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide
  • Mapa d’Europa a l’any 1000
  • Saint Étienne de Nevers
  • Santa Magdalena de Vezelay (Bogonya)
  • Església abacial de Santa Fe de Conques
  • Notre Dame la Grande de Poitiers (França)
  • Catedral de Sant Pere d’Angulema (França)
  • Església de Sant Tròfim d’Arle
  • Sant Sernin de Toulouse
  • Art Romànic

    1. 2. <ul><li>INTRODUCCIÓ </li></ul><ul><li>És el primer estil internacional de l’Edat Mitjana. Tradueix el concepte de l’unitat espiritual de la cultura d’Occident. </li></ul><ul><li>Cronologia: finals segle X, i segles XI i XII. </li></ul><ul><li>Àmbit geogràfic: Europa occidental i cristiana </li></ul>
    2. 3. <ul><li>Context històric i cultural del naixement del romànic: </li></ul><ul><li>El terror de l’any 1000 : la pietat com a acció de gràcies o com a refugi de temors, s’expressa en una intensa renovació de l’art religiós. </li></ul><ul><li>El feudalisme : el romànic és la manifestació artística de la societat feudal, és l’expressió de la superioritat social dels dos estaments que ocupen el cim de la piràmide social: el clero i la noblesa. </li></ul><ul><li>La gran importància de la religió a la societat medieval i el pes excepcional de l’Església van fer que les manifestacions artístiques d’aquella època fossin essencialment religioses. </li></ul><ul><li>La tendència homogeneïtzant de l’estil sembla que és conseqüència dels contactes freqüents que tenien els diversos pobles arran de les croades i dels pelegrinatges , i la difussió de les ordes religioses . </li></ul>
    3. 4. <ul><li>ARQUITECTURA ROMÀNICA </li></ul><ul><li>Tipologies d’edificis: </li></ul><ul><li>Arquitectura religiosa: esglésies i monestirs. </li></ul><ul><li>Arquitectura civil: castells i fortaleses </li></ul><ul><li>Fonalmentalment, arquitectura religiosa. </li></ul><ul><li>Origen: França. </li></ul><ul><li>Els plans arquitectònics no sorgeixen a l’atzar. Hi haurà determinats models d’arquitectura imposats per les ordes religioses segons les necessitats litúrgiques. </li></ul><ul><li>Existència de “quadrilles volants: companyies de picapedrers i escultors que donaren lloc a la formació de diverses escoles. </li></ul>
    4. 7. <ul><li>Elements de les esglésies romàniques: </li></ul><ul><li>Plantes: basilical i creu llatina </li></ul><ul><li>Àbsis semicircular </li></ul><ul><li>Transepte: nau transversal que forma una creu amb la nau principal. </li></ul><ul><li>Creuer: espai on es creua el braç llarg de la creu i el curt </li></ul><ul><li>Cimborri </li></ul><ul><li>Girola o deambulatori amb absidioles. </li></ul><ul><li>Tribunes </li></ul><ul><li>Torre campanar </li></ul>
    5. 11. <ul><li>Sant Martí de Tours </li></ul><ul><li>Sant Marcial de Limoges </li></ul><ul><li>Santa Fe de Conques </li></ul><ul><li>Sant Sernin de Toulouse </li></ul><ul><li>Santiago de Compostel.la </li></ul>Plantes esglésies de pelegrinatge
    6. 15. <ul><li>ARQUITECTURA ROMÀNICA A FRANÇA </li></ul><ul><li>Peculiaritats regionals: </li></ul><ul><li>Borgonya: esglésies de pelegrinatge (Santa Madeleine de Vézelay, Saint-Étienne de Nevers i Santa Fe de Conques). </li></ul><ul><li>Normandia: cobrien les construccions immenses amb sostres de fusta, emmarcaven les façanes entre torres, no solen tenir decoració escultòrica i són pobres en decoració geomètrica. Influència en Anglaterra (Catedral de Caen) </li></ul><ul><li>Poitiers, Angulema i Perigús: van mantenir un sentit decoratiu de regust bizantí (torres de coronament cònic amb escates, moltes escultures a la façana i cúpules sobre petxines. Saint Front de Perigús, Saint Pierre d’Angulema i Notre Dame la Grande de Poitiers. </li></ul><ul><li>Provença: gran simplicitat. (Sant Tròfim d’Arle, Saint Serni de Toulousse) </li></ul>
    7. 16. Saint Étienne de Nevers
    8. 17. Santa Magdalena de Vezelay
    9. 18. Santa Fe de Conques
    10. 19. Saint Étienne a Caen (França)
    11. 20. Notre Dame la Grande de Poitiers
    12. 21. Catedral de Saint Pierre d’Angulema
    13. 22. Saint Front de Perigueaux
    14. 23. Església de Sant Tròfim d’Arle
    15. 24. Sant Sernin de Toulouse
    16. 25. <ul><li>ARQUITECTURA ROMÀNICA ITALIANA </li></ul><ul><li>Hi predominen els elements antics clàssics. </li></ul><ul><li>Galeries d’arcs vius. </li></ul><ul><li>Importància de la columna </li></ul><ul><li>Substitució de l’escultura pel color com a element decoratiu </li></ul><ul><li>Separació del baptisteri i del campanar </li></ul><ul><li>Reviviscència a les façanes d’elements clàssics més o menys transformats. </li></ul><ul><li>Obres més destacades: </li></ul><ul><li>* Conjunt de la Catedral de Pisa </li></ul><ul><li>* Catedral de Parma </li></ul><ul><li>* San Miniato al Monte </li></ul>
    17. 26. Catedral de Pisa
    18. 27. Catedral de Parma San Miniato al Monte (Florència)
    19. 28. <ul><li>ARQUITECTURA ROMÀNICA A ALEMANYA </li></ul><ul><li>Característiques: </li></ul><ul><li>-Influència de l’art otonià </li></ul><ul><li>Estil monumentalista </li></ul><ul><li>Ús de la volta de canó </li></ul><ul><li>Disposició de les torres flanquejant els àbsis. </li></ul><ul><li>Àbsis dobles </li></ul><ul><li>Obres més destacades: </li></ul><ul><li>Sankt Michael de Hildesheim </li></ul><ul><li>Catedral de Maguncia </li></ul><ul><li>Catedral de Spira </li></ul><ul><li>Catedral de Worms </li></ul>
    20. 29. Sankt Michael de Hildesheim
    21. 30. Catedral de Maguncia
    22. 31. Catedral de Spira
    23. 32. Catedral de Worms
    24. 33. <ul><li>ARQUITECTURA ROMÀNICA ANGLESA </li></ul><ul><li>Característiques: </li></ul><ul><li>Intimament relacionada amb l’escola francesa de Normandia. </li></ul><ul><li>Temples de tres naus amb capçalera formada per àbsis central, generalment rectangular, flanquejat per altres dos més petits. </li></ul><ul><li>Obres: </li></ul><ul><li>Catedral de Durham: introdueix la volta de creueria. </li></ul><ul><li>Catedral de Gloucester: capçalera amb girola. </li></ul><ul><li>Catedral de Winchester. </li></ul>
    25. 34. Catedral de Durham
    26. 35. Catedral de Gloucester
    27. 36. Catedral de Winchester
    28. 37. <ul><li>ARQUITECTURA ROMÀNICA ALS REGNES HISPÀNICS </li></ul><ul><li>Importància del Camí de Sant Jaume </li></ul><ul><li>Art dotat d’una poderosa personalitat: influència francesa i dels mestres llombards, més la tradició visigòtica i asturiana. </li></ul><ul><li>Vies de penetració d’Est a Oest: </li></ul><ul><li>* els primers edificis són construïts a Catalunya (influència llombarda) </li></ul><ul><li>* Navarra, Castella i Lleó: influència francesa per la importància del Camí de Sant Jaume. </li></ul>
    29. 38. <ul><li>ARQUITECTURA ROMÀNICA A CATALUNYA </li></ul><ul><li>Influència francesa i àrab (ornamental): a mitjan segle IX es va crear la Marca Hispànica (confederacó d’estats sota l’hegemonia francesa): </li></ul><ul><li>* Monestir de Sant Pere de Rodes. </li></ul><ul><li>* Església del Monestir de Sant Joan de les Abadesses. </li></ul><ul><li>* Claustre de Sant Cugat del Vallès. </li></ul><ul><li>Influència llombarda: arcuacions cegues recolzades sobre franges verticals i la torre són els trets més característics: </li></ul><ul><li>* Monestir de Ripoll </li></ul><ul><li>* Basílica de Sant Vicenç de Cardona </li></ul><ul><li>* Esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll </li></ul><ul><li>Romànic de transició: del romànic al gòtic </li></ul><ul><li>* algunes parts de la Catedral de Tarragona </li></ul><ul><li>* algunes parts de la Catedral de Lleida </li></ul>
    30. 39. Monestir de Sant Pere de Rodes
    31. 40. Església del monestir de Sant Joan de les Abadesses Claustre del monestir de Sant Cugat del Vallès
    32. 41. Monestir de Sant Maria de Ripoll
    33. 42. Basílica de Sant Vicenç de Cardona
    34. 43. Sant Climent de Taüll Santa Maria de Taüll
    35. 44. Catedral de Tarragona Seu Vella de Lleida
    36. 45. <ul><li>ARQUITECTURA ROMÀNICA: ARAGÓ I NAVARRA </li></ul><ul><li>Aragó: </li></ul><ul><li>* Catedral de Jaca </li></ul><ul><li>* Castell de Loarre </li></ul><ul><li>* Monestir de Sant Joan de la Penya </li></ul><ul><li>Navarra: </li></ul><ul><li>* Palau dels Ducs de Granada </li></ul><ul><li>* Església poligonal del monestir de Sant Maria d’Eunate </li></ul>
    37. 46. Catedral de Jaca
    38. 47. Castell de Loarre
    39. 48. Claustre del monestir de San Joan de la Peña
    40. 49. Palau dels Ducs de Granada Església de Santa Maria d’Eunate
    41. 50. ARQUITECTURA ROMÀNICA: LLEÓ I CASTELLA * Església de San Isidoro de Lleó (segle XII) * Església de Sant Martí de Fròmista (Palència) * Catedral de Zamora: influència bizantina * Catedral Vella de Salamanca: influència bizantina * Església de San Esteban (Segòvia) * Església de San Millan (Segòvia) * Església de San Martin (Segòvia) * Claustre de San Juan de Duero (Sòria) * Església de Santo Domingo (Sòria)
    42. 51. Basílica de San Isidoro de Lleó
    43. 52. Església de San Martin de Frómista
    44. 53. Cimbori Catedral de Zamora Cimbori Catedral Vella de Salamanca
    45. 54. San Esteban San Millán San Martín SEGÒVIA
    46. 55. Església de Santo Domingo Claustre de San Juan de Duero SÒRIA
    47. 56. <ul><li>CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTEL.LA </li></ul><ul><li>Església de pelegrinatge: planta de creu llatina, girola amb capelles radials, àbsis col.laterals, les tres naus que continuen el creuer, trifori. </li></ul><ul><li>Compendi de solucions arquitectòniques anteriors: del preromànic (aplicació de contraforts a l’exterior), del romànic hispànic (la disposició de la capçalera de Jaca i la combinació de nau central de canói naus laterals amb aresta de San Isidoro de Lleó), del món musulmà (l’ús de lòbuls decoratius a la capella major i al portal de Las Platerías, i la tendència a la ferradura de molts arcs com San Isidoro de Lleó), del romànic francès (la girola, el trifori i la prolongació de les naus al creuer). </li></ul><ul><li>Innovacions arquitectòniques: dimensions i proporcions grans, interior lluminós, peraltament dels arcs. </li></ul>
    48. 60. Pórtico de las Platerias
    49. 61. Pórtico de la Gloria
    50. 62. <ul><li>ESCULTURA ROMÀNICA: CARACTERÍSTIQUES </li></ul><ul><li>Cronologia: segles XI i XII </li></ul><ul><li>Tècniques: predomina el relleu sobre pedra, també és freqüent l’escultura exempta tallada en fusta. </li></ul><ul><li>Finalitat: didàctica, ensenyar la religió cristiana a una població majoritàriament analfabeta ( bíblies en pedra ). </li></ul><ul><li>Situació: portalades de les esglésies i capitells dels claustres. </li></ul><ul><li>Llei d’adaptació al marc arquitectònic. </li></ul><ul><li>Les columnes i el mainell de les portalades es decoren amb estàtues adossades (estàtues-columnes). A les arquivoltes s’adossen figures humanes i animals. Als timpans se disposa el Pantocràtor, acompanyat pels Tetramorfs, freqüentment al moment del Judici Final. </li></ul>
    51. 63. <ul><li>Els capitells dels claustres dels monestirs: historiats, fitomòrfics, de tema abstrecte, i d’animals coneguts o fantàstics. </li></ul><ul><li>A l’interior del temple l’escultura escasseja; tan sols es veu en els capitells. </li></ul><ul><li>L’estètica simbòlica de l’època va rebutjar conscientment les representacions imitatives de la realitat. </li></ul><ul><li>L’espiritualització de les figures i la seua adaptació al marc arquitectònic, imposa una deformació. </li></ul><ul><li>Els temes eren seleccionats pels capellans o bé pels monjos. Els artistes aportaven l’ofici. </li></ul><ul><li>En les representacions es procura destacar la conciència viva del pecat, el temor a la condemnació i la necessitat del penediment. Gran desenvolupament que assoleix el tema del Judici Final. </li></ul><ul><li>El pecat adopta una forma repel.lent. L’estètica de lo lleig. </li></ul>
    52. 64. <ul><li>Escultura exempta tallada en fusta policromada, de tractament rígid i frontal, concebuda per a ser col.locada a l’altar: Crucifixió, Mare de Déu amb el xiquet i el Davallament. </li></ul><ul><li>Antinaturalisme, desconnexió entre la realitat i la representació. </li></ul><ul><li>Les figures són rígides, es flexionen i es mouen amb dificultat. </li></ul><ul><li>Absència de l’expressió de sentiments </li></ul>
    53. 65. Majestat de Batlló Crucifix d’ivori de San Isidoro de Lleó
    54. 66. Davallament de Sant Joan de les Abadesses
    55. 67. Mare de Déu amb el xiquet
    56. 68. <ul><li>Timpà/Tímpano </li></ul><ul><li>Llinda/Dintel </li></ul><ul><li>Arquivoltes/Arquivoltas </li></ul><ul><li>Mainell/Parteluz </li></ul><ul><li>Esplandits/Jambas </li></ul>
    57. 69. Timpà de l’església de Santa Fe de Conques (França)
    58. 71. Timpà de l’església de Santa Magdalena de Vezélay
    59. 72. Timpà de Sant Pere de Moissac
    60. 73. Portalada de l’església de Santa Maria de Ripoll
    61. 74. Adoració dels Mags Matança dels innocents Arpías
    62. 75. Relleus del monestir de Santo Domingo de Silos El dubte de Santo Tomàs Soterrament de Crist Camí d’Emaus
    63. 76. Pòrtic de la Glòria. Catedral de Santiago de Compostel.la
    64. 81. <ul><li>PINTURA ROMÀNICA </li></ul><ul><li>Influències: </li></ul><ul><li>* mosaics bizantins </li></ul><ul><li>* còdex mossàrabs </li></ul>
    65. 82. <ul><li>Tres tècniques: </li></ul><ul><li>* Pintura mural: mur preparat al fresc </li></ul><ul><li>* Frontals: pintura sobre taula </li></ul><ul><li>* Miniatures: pintura sobre llibres </li></ul><ul><li>Dibuix gruixut </li></ul><ul><li>Color pur </li></ul><ul><li>Absència de profunditat i de llum </li></ul><ul><li>Composició juxtaposada </li></ul><ul><li>Frontalisme </li></ul><ul><li>Antinaturalisme: forma i color responen a un programa simbòlic </li></ul><ul><li>Fons monòcrom o llistat en franges horitzontals de colors diversos </li></ul><ul><li>Temàtica religiosa fonamentalment </li></ul><ul><li>Funció: Didàctica </li></ul><ul><li>Ubicació: àbsis, l’arc triomfal, els murs laterals i l’altar </li></ul>
    66. 83. <ul><li>Influència mossàrab: expressivitat i naturalisme. </li></ul><ul><li>Influència francesa </li></ul><ul><li>Menys simbolista que la catalana però més naturalista. </li></ul><ul><li>Major capacitat narrativa. </li></ul><ul><li>Introducció del paisatge </li></ul><ul><li>Obres més destacades: </li></ul><ul><li>San Baudilio de Berlanga </li></ul><ul><li>Vera Cruz de Maderuelo </li></ul><ul><li>Cripta de San Isidoro de Lleó </li></ul><ul><li>Tendència simbòlica i dramàtica </li></ul><ul><li>Influència de l’estil bizantí: figures allargades amb vestits molt rics. </li></ul><ul><li>Rostres molt expressius </li></ul><ul><li>Obres més destacades: </li></ul><ul><li>Àbsis de Sant Climent de Taüll </li></ul><ul><li>Àbsis de Santa Maria de Taüll </li></ul><ul><li>Església de Sant Joan de Boí </li></ul><ul><li>Frontal d’Avià </li></ul>Escola Castellanolleonesa Escola Catalana
    67. 84. Àbsis de Sant Climent de Taüll
    68. 86. Àbsis de l’església de Santa Maria de Taüll
    69. 87. Lapidació de Sant Esteve (església de Sant Joan de Boí)
    70. 88. Pintures de l’ermita de la Vera Cruz de Maderuelo (Segòvia)
    71. 89. Pintures de l’ermita de San Baudilio de Berlanga (Sòria)
    72. 90. Cripta de San Isidoro de León
    73. 92. <ul><li>-Anunciació als pastors </li></ul><ul><li>Sant Sopar </li></ul><ul><li>Degollació dels innocents </li></ul><ul><li>Pintures de les voltes </li></ul>
    74. 93. Anunciació als pastors
    75. 94. Calendari agrícola als intradossos de l’arc
    76. 95. Frontal del Mestre d’Avià
    77. 96. Miniatures
    1. A particular slide catching your eye?

      Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

    ×