TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS. PRINC S. XX

  • 2,016 views
Uploaded on

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS. PRINC S. XX

TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS. PRINC S. XX

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
No Downloads

Views

Total Views
2,016
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3

Actions

Shares
Downloads
32
Comments
0
Likes
1

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. TRANSFORMACIONSECONÒMIQUES I SOCIALS ALPRIMER TERÇ DEL SEGLE XX
  • 2. EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA-1/3 del s. XX → TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA- 1877 – 1930: ▼ taxa mortalitat Causes: - millora alimentació - infraestructures urbanes ▼ malalties infeccioses higienicosanitàries + ▼ mortalitat infantil -Serveis de neteja i clavagueram - control potabilitat aigua ▲ esperança de vida (de - higiene aliments 34.8 a 50 anys el 1930)≈ 1920: ▼ taxa de natalitat Causes: - nivells + alts urbanització - racionalitat planificació familiar▼ mortalitat + manteniment natalitat alta = ▲ població- Transició demogràfica ESP no s’acaba fins 2/2 s. XXCATALUNYA : procés de transició demogràfica + fort: - ▼ mortalitat - descens lleuger natalitat - ▲esperança de vida (dels 45 anys 53.8 anys) - Creixement vegetatiu - Augment de la població per: - Immigració
  • 3. MOVIMENTS MIGRATORIS-1900 – 1930: ▲ migracions interiors → redistribució regional de la població ↓ - zones rurals a zones + modernes de l’economiaZones immigrants: Madrid Barcelona Principals centres industrials en expansió Bilbao Sevilla 4.2% de tots immigrants 1 de cada 5 residents, nascut foraZones emigrants: Castella Múrcia Aragó prov.orientals AndalusiaEmigració ultramar Galícia - focus emigració: Astúries Cantàbria Zones amb escassetat de terres i treball Canàries -destinació: Argentina Fins a finals s. XIX, CAT és terra Mèxic d’emigrants. (INDIANS). Cases estil Cuba colonial amb palmeres a l’entrada. Brasil
  • 4. Causes migració ultramar: - manca transformacions econpomiques - millora en la navegació - Fre anys Primera Guerra MundialIntensificació urbanització-Migracions interiors → intensificació urbanització ↓ període 1919 – 1929 concentració població a nuclis més grans Ciutats creixin: Madrid i BCN (+ 1 milió hab), altres ciutats 100.00 hab Ciutats industrials o mineres: Barakaldo i Sestao → Euskadi Mieres i Sama de Langreo → Astúries Badalona, Terrassa i Sabadell → Catalunya
  • 5. -Transformació urbanística de BCN: - agregació municipis pla de BCN (Decret 1897). Regent. Gràcia, St Gervasi de Cassoles, St Martí de Provençals, etc.... - construcció habitatges per immigrants. Ex: Grup Milans del Bosch, obrers fàbriques districte St Andreu - reestructuració vial: -Via Laietana (1907) -Xarxes de transport modernes (tramvia, metro, ferrocarril) - Ampliació comunicacions: port i aeroport - Remodelació Montjuïc (EXPO 1929)EXPO 1929 (maig 1929 – gener 1930)- cost de 130 milions pessetes-objectiu: difondre nous avenços tecnològics i projectar imatge indústria catalana- remodelació muntanya Montjuïc més voltants (Plaça Espanya)- gran desenvolupament urbanístic a la ciutat- art: consolidació noucentisme (estil d’aire clàssic)- instal·lacions i edificis que previuen: - Palau Nacional - Font Màgica - Teatre Grec - Poble Espanyol - Estadi Olímpic - Pavelló Mies van der Rohe
  • 6. ENDARRERIMENT AGRARI I CONFLICTIVITATPAGESA -Situacions de contrast: - dinamisme en agricultura de tipus mediterrani (fruita, hortalisses, cítrics, vinya) - poques transformacions de l’agricultura cerealística ↓ zones extenses península - Finals s. XIX hi ha una crisi agrària a tot Europa (p.102-103, apartat 1.5)-ESP. Agricultura → terres de secà: cereals, oliveres i vinya Ramaderia → ovina (llana)-Forta crisi cerealista: - causes: arribada de productes procedents de països amb agricultura extensiva → + competitius → preus + baixos↓ Argentina, EUA, Canadà i Rússia -conseqüències: preus baixos → ▼ reducció ingressos → ▼ beneficis ↓ ▼ salaris - Protestes de Liga Agraria (associació propietaris ↓ cerealístics que demanen protecció amb aranzels) malestar al camp
  • 7. -Crisi cerealistícia + crisi viticultura = problemes per CAT ↓ ↓ FIL·LOXERA extensió vinya (exportació vi)-1879 – 1910: mort de tots els ceps ↓ propietaris - enfonsament conreadors (rabassaires) ↓SOLUCIÓ: replantar TOTES les vinyes amb ceps americans (California - clima med) - empaltar amb ceps del país - immune a la maluraPROBLEMA: mort de vinyes fi contracte de conreu - problemes entre propietaris i rabassaires └ segueixen fins la II Rep. - rabassaires: defensen vigència contracte - propietaris: 2/3 ceps morts, contracte anul·lat. Volen contractes de durada + curta. Limitar drets dels pagesos sobre la tinença de la terra i convertir-los en simples arrendataris.
  • 8. Evolució agrícola - aranzels-Crisi superada per: -▲ producció (demanda urbana: ▲ demografia + immigració) -Noves rompudes i intensificació de conreus Motors de la millora agrícola - ▲ fertilitzants industrials - selecció de llavors ▲ productivitat (molt baixa en relació la UE) - ▼ guaret - ▲ mecanització - extensió del regadiu (noves terres) -Introducció de nous conreus - plantes farratgeres → millora producció ramadera → ▲ existència carn i llet ↓ Important demanda urbana Especialització de conreus (olivera, vinya, cítrics) → EXPORTACIÓ▲ producte agrari de manera desigual en funció dels conreus i zones. - Important producció cereals (pral.conreu a ESP) 50% producte agrari - conreus – dinàmics: cereals, lleguminoses (Andalusia, Extremadura, 2 Cast) - conreus + productius: vinya, olivera, cítrics, fruiters i hortalisses └ orientats a l’exportació - producció ramadera de carn i llet → selecció de races de bestiar
  • 9. PROBLEMA: rendiments escassos del sector cerealístic Quintar: mesura de ↓ pes, aprox 41,6 kg preus molt alts (+ car a ESP que a G.Bret i EUA)Conseqüències : població urbana ha de consumir a preus més alts que els delmercat internacional. ↓ menys renda per productes manufacturats ↓ poc creixement industrial (poca demanda)CATALUNYA - Evolució semblant a ESP → ▲ productivitat i forta reducció població rural (emigració) - zones BCN i TRG: ampliació regadiu + especialització (hortalisses, verdures, fruites)) - zones amb sòls més pobres: productivitats baixa - ▲ producció cereals + arròs (Delta) - ▲ sector ramader (carn i llet) - ▼ viticultura (fil·loxera) - EXPORTACIÓ: oli, fruites seques, patates 1eres i cítrics
  • 10. Els problemes del camp espanyol-Desigualtat en l’estructura de propietat de la terra. Latifundis i minifundis └ baixos rendiments i dificultat noves tècniques de conreu.- Latifundis. Extremadura i Andalusia. Condicions de vida de subsistència. - conseq.: conflictivitat social → demanda de reforma agrària ↓ - terra pels pagesos - + superficie conreada (absència propietaris)-Minifundis. Galícia + males terres Submeseta Nord - ▲ productivitat per subsistir, NO beneficis → No modernització → EmigracióPolítica agrària - augment del regadiu en zones de secà (pla obres públiques, 1902) - confederacions hidrogràfiques (Ebre, 1926) - pla obres hidràuliques, 1933PROBLEMA PRINCIPAL → molts pagesos SENSE TERRA - solucions: legislació a favor dels pagesos, atorgant petites parcel·les a pagesos - problema: pressió grans propietaris. NO REFORMA (sí 1932) - solució insuficient
  • 11. ELS PROGRESSOS DE LAINDÚSTRIA-Important transformació de l’estructura econòmica → indústria té + pes que el món ruralNOVETAT: noves fonts d’energia: ELECTRICITAT i PETROLIELECTRICITAT- permet no haver de dependre del carbó vegetal, no massa bo. - mecanitzar gairebé tota la producció industrial → ▼ costos de producció - electrificació. Fases: 1. 1880 – 1914. enllumenat públic grans ciutats + transport urbà 2. 1914 – 1930. generalitzat ús industrialCatalunya. Construcció centrals elèctriques al Pirineu (hidroelectricitat) Ex.Cabdella, 1914PETROLI + progressos tècnics en la mecànica de motors- Automòbil (Hispano Suiza, 1904)MÉS MILLORES EN COMUNICACIÓ-1860: expansió del telègraf A les grans ciutats. Món rural inexistent- 1920: telèfon + ràdio
  • 12. Creixement industrial- Augment producte industrial espanyol. Catalunya n’és la principal referència.Sectors tradicionals i noves indústriesIndústries tradicionals: alimentària i tèxtil → segueix expansióIndústria química, expansió gràcies a: - fabricació de fertilitzants, medicaments, pintures, explosius….Indústria siderúrgica → ▲ important - 1902: creació Altos Hornos de Vizcaya (Sestao). Exportació ↓ beneficis importants → estímul diversificació industrial: naval, companyies assegurances, químiques, elèctriques, banca…. - 1923: creació Altos Hornos del MediterráneoNoves indústriesIndústria elèctrica. Impuls amb hidroelectricitat (1914) - 1911: Catalunya: producció electricitat pel grup Barcelona Traction (La Canadenca) i per la Catalana de Gasi ElectricitatIndústria metal·lúrgica: automòbil i electrodomèstics
  • 13. -Automòbil: Hispano Suiza, 1904. cotxes de luxe ↓ - estímul per crear empreses de refinatge i distribució de petroli Campsa (1927) -Construcció: consolidació indústria del ciment empresa Asland (1928), especialitzada en fabricar portland Diversificació indústria catalana- Predomini: indústria tèxtil. Menys pes en la indústria.- Diversificació: - mineria • indústries bàsiques - energia - química - ciment - siderúrgia augment - calçat - confecció • indústria lleugera - cuir - paper - arts gràfiques - quimíca - metal·lúrgia de transformació • indústries amb més creixement - construccions mecàniques
  • 14. NOVETAT: ▲ sector elèctric 1910: enllumenat elèctric general + ús industrialIncrement indústria catalana. Causes: - mesures proteccionistes - increment de la renda - demanda creixent de noves infraestructures - inversió estrangera → primeres multinacionalsDestins producció: - comerç amb ESP. Gràcies a: augment de demanda pq augmenta la renda └ teixits de cotó, maquinària, automòbils i producció industrialProductes ESP a CAT: - comerç: productes alimentaris (blat, carn i sucre), matèries primeres (llana, pells, carbó), semiacabats (ferro, acer, paper)Localització indústria: BCN + àrea metropolitana (emigració)Punt negatiu: ▼ capacitat financera. Crisi banca catalana. Dependència banca Madrid
  • 15. Difusió territorial de la indústriaNuclis principals: CAT + EuskadiAltres nuclis: Madrid. 3ª regió industrial Galícia. Indústria conservera Cantàbric. Ind. siderúrgica i derivats metal·lúrgics València i Alacant. Mobles i joguines.PROBLEMA → distribució desigual de la renda - zones elevades: + indústria, + Navarra, València (exportació de cítrics), Cast Lleó (▼ població) *gràfica p.201Millora de les comunicacions- Millora camins i carreteres → grans infraestructures (inversions Estat)- electrificació ferrocarrils + construcció noves xarxes- creació transports urbans (tramvia i metro)- telefonia i radiodifusió - millora xarxa telegràfica - 1924: Telefònica
  • 16. Intervencionisme de l’EstatEconomia. Característiques: restricció competència + intervenció Estat- ajudes- proteccionisme - acords per fixar preus - repartir mercat per quotes 1891: aranzel duaner (Cánovas – Cuba) 1906 i 1922: aranzels Ex: per tenir ajuts cal comprar carbó espanyol Conseq: preus + altsConseq: - indústria amb baixa productivitat i poc competititva - foment indústria nacional i articulació mercat interior
  • 17. EVOLUCIÓ DE L’ECONOMIADesastre 98 → fi imperi espanyol - pèrdua mercats colonials (problema exportacions, + car importacions antilles - devaluació de la pesseta (deutes de guerra) Crisi bona pq obliga a innovar iRecuperació ràpida: renovar l’estructura productiva, - inflació baixa estimula creixement i accelera - reducció deute públic canvi energètic - repatriació capitals (creació bancs i empreses) Primera Guerra Mundial-Expansió econòmica. Subministra productes industrials i agraris - demanda exterior: siderúrgia, mineria, tèxtil (mantes i vestits) i metal·lúrgia - PROBLEMA: ▲ preus → procés inflacionari (preu blat 72%) ↓ bons negocis i enriquiment fàcil └ importació de béns de luxe i NO millorar sistemes productius Classes populars: empitjorament nivell de vida (inflació + salaris baixos) └ vagues i reivindicacions obreres
  • 18. Fi de la guerra → ▼ demanda països bel·ligerants ↓ forta crisi (1920 – 1923): - tancament empreses → desocupació - sectors + afectats: tèxtil i agrícola - sectors + ben preparats: siderúrgic i químicEfectes crisi 1929- Crisi internacional. Incidència menor a ESP- Gran Depressió → sector + dinàmics (comerç exterior, productes agrícoles i minerals)- Per fer front a la crisi → depreciació de la pesseta - reducció preus productes espanyols en moneda estrangera - millor competitivitat de les exportacions - poca importància comerç → proteccionisme aranzelari
  • 19. ELS CANVIS SOCIALSEl món rural-ESP: pes important del món rural. Poca industrialització.- CAT: ▼ població rural. Forta industrialitzacióGrans propietaris rurals- Patrimoni rústic = font de riquesa i prestigi social- vella oligarquia: si pot ▲ patrimoni- burgesia agrària: inversió en patrimoni rural i rendes- molt influents, personal polític i personal administració públicaPagesos-Diferències segons la tinença de la terra: -propietaris (mitjans i petits) - arrendataris - jornalers (alguns temporers)- Diferents formes de propietat -Galícia: subarrendaments. Difícil subsistència - Extremadura i Andalusia. Jornalers - CAT: propietat mitjana, arrendaments estables- Cooperatives agràries
  • 20. La societat urbana