Your SlideShare is downloading. ×
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Reforma i renaixement
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Reforma i renaixement

5,814

Published on

Reforma i renaixement

Reforma i renaixement

0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
5,814
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
14
Actions
Shares
0
Downloads
90
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1.  
  • 2. EDAT MODERNA CRONOLOGIA REPRESENTA - Comença amb la caiguda de Constantinoble (1453) - Acaba amb la Revolució Francesa (1789) - El naixement de l’estat modern  monarquia autoritària - Un canvi de mentalitat -Humanisme, en el pensament - Renaixement, en l’art genera Reforma: escissió del cristianisme Catòlics Protestants Descobriments geogràfics  ampliació del món conegut
  • 3.
    • El naixement de l’estat modern.
    • L’edat moderna comença amb grans transformacions: un nou model d’estat, un canvi en el pensament i en l’art, s’amplia el món conegut, etc.
    • Economia i societat a l’Europa moderna.
    • Tot i continuar sent una societat estamental i rural, la societat moderna coneixerà el revifament de les ciutats, que esdevindran els centres de la nova economia capitalista.
    • L’Humanisme.
    • L’Humanisme representà una revolució en el món de les idees.
    • El Renaixement.
    • El Renaixment va ser l’expressió artística del canvi de mentalitat.
    • Els conflictes religiosos.
    • El canvi ideològic va afectar també l’àmbit religiós: el cristianisme es va escindir en catolicisme i protestantisme.
    • Els descobriments geogràfics.
    • De la confluència de factors ideològic, socioeconòmics, tècnics i científics en va resultar una enorme ampliació del món conegut.
  • 4.
    • - moviment social i cultural, neix a Itàlia al segle XV, i s’estén per totes les minories cultes dels països europeus. Representa un canvi radical en la manera de concebre el món i la societat.
    • - es supera la visió teocèntrica del món i es desenvolupa una visió antropocèntrica.  Déu com a centre de tot
    •  ésser humà esdevé l’objecte principal d’estudi
    • - anàlisi científica dels textos bíblics i tota matèria d’estudi.
    •  model: tradició grecollatina (traducció clàssics)
    • - importància de la cultura en la recerca del benestar dels pobles i les persones.
    • - Interès per la ciència i el progrés tècnic. Noves teories i concepcions.
    • Ús de llengües vernacles (francès, italià, castellà...)  transmissió cultural. Traducció de la Bíblia.
  • 5.
    • EXPANSIÓ HUMANISME
    • - Humanisme cristià: Erasme de Rotterdam
    •  unió herència cultura clàssica + interès científic + valors cristians
    • 1440-1450: invenció de l’ IMPREMTA (Gutenberg)
      • sistema d’impressió mitjançant la tipografia.
      • motlles de fusta amb les lletres de l’alfabet omplerts de ferro  tipus mòbils.
      • difusió idees humanistes:
        • gran nombre de còpies de llibres (Bíblia, 1455)
        • cost de llibres elevats: poques ciutats tenien impremta (Venècia, París, Anvers), més tard s’extendrà per tot arreu.
        • acadèmies  centren estudis de llengua, literatura i filosofia.
        • Ex: Acadèmia Platònica de Florència.
          •  Formades per erudits, gràcies al mecenatge.
        • universitats (Bolonya, Pàdua, Florència, Alcalà de Henares…)
          • formació i transmissió de nous coneixements.
    • 1r llibre imprès en català a València:
    • “ Les trobes en lahors de la Verge Maria”, 1474
  • 6.
    • 1r llibre imprès en català a València:
    • “ Les trobes en lahors de la Verge Maria”, 1474
  • 7.
    • Principals humanistes:
    • Erasme de Rotterdam (1466-1536). Defensa la necessitat d’augmentar la moralitat del clergat i advoca per una religiositat íntima. Promou estudis filosòfics i històrics.
    • Thomas More (1478-1535). Exposa la possibilitat d’una societat diferent, basada en la tolerància religiosa i la propietat comuna de la terra.
    • - Joan Lluís Vives (1492-1540). Defensa la separació entre la lògica i la metafísica, i la necessitat de basar el coneixement humà en la raó i la natura.
    Erasme de Rotterdam Thomas More Joan Lluís Vives
  • 8.
    • Prototipus d’humanista: LEONARDO DA VINCI
    • Neix el 1452, a Vinci, prop de Florència (ciutat bressol de l’humanisme)
    • considerat un dels millors pintors, també va ser un gran científic. Va investigar l’anatomia humana, va ser expert en òptica. Va fer descobriments de geologia, metereologia i hidràulica i va estudiar les marees i la Lluna.
    • va destacar com enginyer de tota mena de màquines: militars i prototipus de voladors.
    • va ser un músic notable
    Catapulta. Va fer diversos projectes de màquines militars pel duc de Milà, Ludovico Sforza. Projecte de giny volador. Va analitzar el vol dels ocells i va fer estudis d’aerodinàmica.
  • 9. Desenvolupament científic NICOLAU COPÈRNIC: - desenvolupa la teoria heliocèntrica  el Sol és el centre de l’univers. - Església nega aquesta teoria  sistema de Ptolomeu (s.II dC) defensa la posició central de la Terra.
    • MIQUEL SERVET:
    • Origen aragonès.
    • teòleg. Nega el concepte de la Trinitat. Perseguit per la Inquisició.
    • Estudis sobre la circulació sanguínia.
    • (llibre recomanat: “El metge”, de Noah Gordon.
    • Va ser empresonat i condemnat a morir a la foguera.
    •  No llibertat de pensament i expressió.
  • 10. NOUS INVENTS PER A LA NAVEGACIÓ
    • portolans: cartes marítimes
    • timó
    • brúixola
    • astrolabi.
    • caravel·la: nau alta i forta, apropiada per a la navegació d’altura a l’Atlàntic.
    Pàg. 161
  • 11. CAUSES: - finals E.M. malestar de la societat en general per: - luxe exagerat de l’alta jerarquia eclesiàstica  contra els principis de l a religió cristiana. - escassa cultura i relaxament del clero. - compravenda de càrrecs eclesiàstics  no vocació, ganes de tenir beneficis - venda de butlles i indulgències  obtenir el perdó dels pecats CRÍTIQUES: - es demana una religiositat més íntima, basada en la lectura de la Bíblia (cadascú fa la interpretació). Erasme de Rotterdam. - Martí Luter contra la doctrina catòlica i la jerarquia eclesiàstica. ENFRONTAMENT: - 1515: venda de noves indulgències per sufragar la construcció de la Basílica de Sant Pere del Vaticà. - indulgència: document emès pel papa (Lleó X) pel qual es comprava el perdó dels pecats.
  • 12.
    • MARTÍ LUTER. EL PROTESTANTISME
    • Context històric:
    • Carles I de Castella i V de l’imperi germànic (1516-1556). Fill de Joana de Castella i de Felip d’Habsburg.
      • prínceps alemanys s’enfronten al poder de l’emperador i donen suport a Martí Luter. Volen més propietats i poder.
      • l’emperador Carles té i dóna suport al Papa de Roma.
      • guerres de religió. (text pàg. 177)
    • Martí Luter el 1517 publica “Les 95 tesis” contra la doctrina catòlica i la jerarquia eclesiàstica  el papa li demana que rectifica, no ho fa  excomunicat.
      • nega el valor de les indulgències.
      • proposa una nova espiritualitat religiosa.
    • Característiques de la reforma luterana:
      • salvació per la fe (NO bones obres)
      • sacerdoci universal, cadascú es relaciona directament amb Déu per l’oració.
      • autoritat de la Bíblia. Cadascú pot interpretar la Bíblia segons la seva consciència individual.
      • només 2 sagraments: baptisme i eucaristia.
      • no culte Verge ni sants.
      • no autoritat del papa.
  • 13. Denominació: - 1529: Dieta Espira  reunió dels prínceps i ciutats del Sacre Imperi amb l’emperador Carles. - es prohibeixen les doctrines de Martí Luter. - els prínceps alemanys s’enfronten a l’emperador. - opositors coneguts com a PROTESTANTS
    • EXPANSIÓ REFORMA
    • s’extén ràpidament per Alemanya (enfrontament amb l’emperador).
    • sorgeixen nous moviments de reforma religiosa:
      • Calvinisme (Joan Calví)  doctrina de la predestinació
      • les persones estan condemnades o salvades en néixer, sense que les obres siguin importants.
      • - difusió per França: hugonots
      • - difusió per Anglaterra: puritans
      • - Escòcia: John Knox: funda església presbiteriana (basada idees Calví)
      • Anglicanisme (Enric VIII d’Anglaterra)  conflicte amb el Papa (Climent VII)
      •  es volia divorciar de Caterina d’Aragó (tia de l’emperador Carles)
      • - Acta de Supremacía 1534: crea l’Església anglicana, cap: el rei
  • 14.
    • Moviment reformador en l’Església catòlica
    • Objectiu: frenar la Reforma protestant i millorar el funcionament de l’Església.
    • 1545 – 1563: Concili de Trento (congrés de bisbes i altres representants de l’Església per tractar temes sobre el dogma).
    • el concili:
      • confirmar els dogmes la doctrina elaborada per l’Església.
      • proclamar que la fe era important, però que la salvació s’aconsegueix també per les bones obres.
      • confirmar els 7 sagraments.
      • caràcter sagrat de la missa i el culte a la Mare de Déu i als sants.
      • es declara la Vulgata com la única interpretació vàlida de la Bíblia.
      • fundar seminaris per a la formació de sacerdots.
      • crear nous mitjans per estendre la dotrina catòlica. Catecisme i noves escoles.
      • prohibició de venda d’indulgències.
      • obligació dels bisbes de residir a la seva diòcesi i els sacerdots a la seva parròquia.
      • el clero ha de tenir una vida exemplar i respectar el celibat.
  • 15. DIFUSIÓ DE LA CONTRAREFORMA Concili de Trento
  • 16. LLUITA CONTRA ELS PROTESTANTS
    • 1542: restabliment de la Inquisició
    •  tribunal eclesiàstic encarregat de perseguir i castigar els heretges.
    •  sotmesos a judici: actes de fe
    • - abjurar de les seves creences i poder tornar al si de l’Església
    • - si no es retractaven eren condemnats, a vegades a la foguera.
    • Pedro Berruguete, Acte de fe presidit per Domingo de Guzmán. 1495
    • heretgia: Doctrina o sistema teològic rebutjat com a fals per l'autoritat eclesiàstica.
    • creació de la Congregació de l’Índex
      •  organització eclesiàstica encarregada de publicar la llista de llibres contraris a la doctrina catòlica i prohibits als creients.
  • 17.
    • Canvi de mentalitat  difusió per les ciutats
    • - burgesia consolida riquesa i poder.
    • - importància de l’individualisme i el culte a l’esforç personal.
    • - procés de secularització  religió NO centre de vida cultural i espiritual.
    • Ideal home renaixement: cortesà (text cavaller renaixentista)
      • guerrer culte i refinats
      • interessat per la música, les lletres i l’art
      • envoltat d’artistes i pensadors.
    • Nobles i prínceps  governants de les ciutats italianes (dibuix palau p. 132)
      • Ex: Llorenç el Magnífic (família Mèdici de Florència)
      • impulsors renovació artística  mecenes
    • Artistes i mecenes
    • Edat Mitjana: artista = simple artesà que treballa al seu taller i no firma les obres.
    • canvi
    • - Renaixement: artistes firmen les obres i busquen la fama i el reconeixement
    •  molt cultes, desenvolupen diverses disciplines (Leonardo).
    • - suport dels mecenes: persones riques que finançaven les obres i protegien els autors. (Ex: els Mèdici)
  • 18.
    • Canvi de mentalitat en l’art  inspiració en els models artístics de l’antiguitat.
    • Recuperen formes simples i harmonioses de l’art grec i romà.
    • Rebuig a la grandiositat i abundant decoració del gòtic.
    • Ésser humà es converteix en el centre de l’art. Es plasma l’ideal de bellesa.
    • Interès per l’estudi de la naturalesa i l’anatomia humana.
    • Temàtica:
      • escenes bíbliques i imatges de sants.
      • temes profans inspirats en la mitologia clàssica.
      • també proliferen els retrats (interès per representar la figura humana)
    • Sorgeix a Itàlia a finals del s.XIV, i es desenvolupa en 2 etapes:
      • Quattrocento (s. XV). El gran centre cultural va ser la ciutat de Florència. Impulsors: família Medici.
      • 2. Cinquecento (s.XVI). Principal focus de difusió: Roma. El Renaixement s’estén per tot Europa.
    NOVA CONCEPCIÓ D’ART
    • Arquitectura:
      • assimilar la bellesa a la simplicitat de línies i harmonia de proporcions.
    • Pintors:
      • perspectiva  fonamentada en regles de proporcionalitat matemàtica.
    • Escultors:
      • recuperen la proporció dels cànons del classicisme.
  • 19. Déu Hermes. Praxítel·les David, Miquel Àngel
  • 20. Temple romà de Vic La Rotonda, Andrea Palladio Elements d’inspiració romana: 1.Figures exemptes. 2. timpans. 3. Columnes corinties. 4. Escalinates. Aquesta vil·la era el centre d’1 gran explotació agrícola. Va ser imitada en molts països, ex: les mansions de camp angleses i del sud-est dels EUA construïdes en els segles XVII i XVIII, imiten aquest patró. 1 2 3 4 Planta de la vil·la composta per les formes geomètriques més senzilles: quadrat, cercle i rectangle.
  • 21. Perspectiva : Representació dels objectes en un pla, conservant la proporció de les formes, les distàncies que les separen i la disposició en la que s’ofereixen a la vista. Permet representar les 3 dimensions de la realitat (alçada, amplada i volum) en una superfície de 2 dimensions. Esposori de la Mare de Déu, Rafael (1504)
  • 22.
    • ARQUITECTURA
    • Temples grecs i romans van ser el model:
      • arc de mig punt
      • columnes
      • frontons
      • cornises
      • cúpules
    • recuperació de l’equilibri i la proporció dels clàssics
    • hereden la simplicitat, l’ordre i la proporció en els elements, espais racionals.
    • obres:
      • Cúpula de la Catedral de Florència. BRUNELLESCHI
      • Santa Maria Novella, Florència. Leon Battista ALBERTI
    • ESCULTURA
    • Igual com l’escultura grega  segueixen les proporcions del cos humà.
    • obres que mostren escenes plenes d’humanisme. Figures amb sentiments humans: equilibrei, calma, serenori també dramatisme.
    • obres:
      • Sant Jordi, DONATELLO
      • El sacrifici d’Isaac, Lorenzo GHIBERTI Portes del baptisteri de Florència.
  • 23. FAÇANA DE SANTA MARIA NOVELLA (Florència) ALBERTI
    • - Església construïda al s.X i ampliada al s. XIII. És de l’ordre dels dominics.
    • - Giovanni Rucellai va patrocinar les obres per acabar aquesta façana.
    • - Va encarregar la feina a l'arquitecte i humanista ALBERTI (1404-1472)
    • Disseny: el portal central, la banda amb quadrats de marbre sobre la decoració de cent anys abans, un cos central que amaga la nau principal i que conté l'òcul, un frontó triangular que remata el conjunt i les volutes dels costats, una invenció que després s'estendria arreu.
    • Porta una inscripció amb el nom del promotor (Rucellai) i la data de 1470. Les llunetes de les portes es van pintar el 1616.
  • 24. ESGLÉSIA DE SAN LORENZO, Florència. BRUNELLESCHI La nau central és coberta d'un sostre arquitravat, mentre que les naus laterals són voltades. Al costat de la nau central s'alcen esveltes columnes corínties, amb capitells que es perllonguen en originals fragments d'entaulaments (compostos d'arquitrau, fris i cornisa). Sobre aquestes columnes recolzen arcs de mig punt que col·laboren a sostenir el cos de finestres superior i la coberta plana que corona la nau central.
    • Inici obres 1421
    • Diferents mecenes de Florència, acaben l’obra els Mèdici.
    • Inspirada en les basíliques romanes, amb una nau més llarga i totes les línies horitzontals convergeixen en un únic punt: l’altar.
  • 25. PORTES BAPTISTERI DE FLORÈNCIA. LORENZO GHIBERTI
    • El baptisteri de Sant Joan està considerat l’edifici més antic de la ciutat, es creu que es va edificar sobre un antic edifici romà. És famós pels seus 3 conjunts de portes de bronze d’alt valor artístic.
    • Fins el s.XIX tots els florentins eren batejats en aquest baptisteri.
    • Edifici de planta octogonal, les parets són de gres decorades amb marbres de diferents colors: blanc, verd i negre.
    • 1401: concurs per decorar la porta nord
      • guanyador: Lorenzo GHIBERTI
    Sacrifici d’Isaac, 1401.
  • 26.
    • PINTURA
    • Combinen l’estil clàssic amb noves tècniques:
      • perspectiva i disposició geomètrica dels elements.
      •  permet representar la profunditat en una superfície plana.
    • temàtica: religiosa, expressada de manera naturalista i humana.
    • també es temàtica mitològica (paganisme clàssic)
    • gust per la representació de la naturalesa i aprofundiment en la psicologia dels personatges.
    • obres:
      • Al·legoria a la primavera. Naixement de Venus. BOTTICELLI
      • Trinitat. MASACCIO
      • Flagel·lació de Crist. PIERO DE LA FRANCESCA
  • 27. FLAGEL·LACIÓ DE CRIST. PIERO DE LA FRANCESCA (1460)
    • És una pintura sobre taula.
    • 2 parts ben marcades:
      • esquerra. Figura del Petrori de Jerusalem amb Pilat assegut després de dictar sentència. Jesús està lligat a la columna i és flagel·lat.
      • dreta. Jardí amb uns personatges que van calçats i un de descalç (mort jove). Vestits a l’època contemporània del pintor.
  • 28. NAIXEMENT DE VENUS. SANDRO BOTTICELLI, 1484 Segons explica la llegenda Venus, deessa de l'amor, va néixer dels genitals del déu Urà, tallat pel seu fill Cronos i després llançat al mar. El títol de l'obra no és, per tant, exacte, ja que el quadre no representa el moment del naixement de la deessa, sinó que mostra l'arribada de Venus, sobre una petxina, a la platja. La deessa és empesa per la bufera dels déus alats, entre una pluja de flors. A l'esquerra apareixen els primers dos personatges de l'obra. Un d'ells és Zèfir (Déu del vent de l'oest); al seu costat hi ha Cloris (que significa pàl·lid). És la nimfa de la brisa i esposa de Zèfir a qui els romans van anomenar Flora. Zèfir i Cloris. Al seu voltant cauen roses, flors que segons la llegenda després es convertiran en éssers. Una de les Nimfes que espera la deessa a la platja, per cobrir-la amb un mantell vermell amb motius florals, es creu que es tracta, específicament, de la Primavera , l'estació del renéixer. Porta un vestit florit: és blanc i està brodat de blauets.
  • 29. LA TRINITAT. MASACCIO (1425-1428)
    • Pintura al fresc. Pintat en un mur lateral de Santa Maria Novella (Florència)
    • Títol complet: Sagrada Trinitat amb la Verge, Sant Joan i els donants.
    • Pinta una capella inspirada en els arcs de triomfs romans, amb volta de canó dividida en cassetons i sostinguda per columnes jòniques, adossades a pilastres que sostenen un entaulament.
    • Masaccio aconsegueix que la composició sigui un perfece trompe l’oeil, sembla que sigui una arquitectura i el mur estigui foradat.
    • Donants: resant i a tamany real. Ha estudiat el volum i el realisme dels rostres.
    • Sota la composició, com si fos la base hi ha un altar amb un esquelet jacent, en el sarcòfag hi ha una inscripció: IO FU GIÀ QUEL CHE VOI SETE. E QUEL CHI SON VOI ANCOR SARETE, VAIG SER EL QUE ETS I EL QUE JO SÓC TU SERÀS.
  • 30.
    • s. XVI: capital de l’art es trasllada a ROMA
    • ARQUITECTURA
    • Grans mecenes: Papes, Juli II inicia la construcció de la basílica de Sant Pere del Vaticà. Encàrrec a Bramante i més tard a Miquel Àngel.
    • obres:
      • basílica de Sant Pere del Vaticà
      • Vil·la Capra (La rotonda), d’Andrea Palladio.
    ESCULTURA
    • - Influència de les obres clàssiques: proporcions i equilibri.
    • També recerca en l’expressió dels sentiments.
    • Temàtica: personatges bíblics i mitològics. I també busts de personatges importants, com Cosme de Mèdici (B. Celllini)
    • Obres:
      • David, la Pietat, Moisès de Miquel Àngel.
      • Perseu, de Benvenuto Cellini. És un escultor considerat de transició al Manierisme. (entre el Renaixement i el Barroc).
  • 31. SANT PERE DEL VATICÀ
    • - Mort de Sant Pere: els seguidors construeixen un petit monument al lloc on va ser enterrat, prop del circ de Neró.
    • - s. IV: emperador Constantí fa construir una basílica.
    • 1506: Papa Juli II reconstrueix la basílica (diners  indulgències).
    • Hi treballen diferents artistes: Bramante fa el projecte de basílica de planta de creu grega, segueix Miquel Àngel que fa la cúpula i Maderno farà la façana.
  • 32. Cúpula Miquel Àngel, 1546 Baldaquí, de Bernini (s. XVII) Façana, Carlo Maderno (s.XVII )
  • 33. MOISÈS. MIQUEL ÀNGEL
    • - Encàrrec del Papa Juli II per la seva tomba.
    • - Escultura en marbre, acabada el 1515.
    • Representa el profeta Moisès, just després de baixar el mont Sinaí amb les Taules de la Llei.
    • - Contempla horroritzat que els jueus estan adorant una escultura d’or.
    • Escultura amb volum gràcies a la llum i als plecs de la roba.
    • Destaca la perfecció de l’anatomia i l’expressió del rostre, la musculatura en tensió. Sembla que l’escultura s’hagi d’aixecar.
    • Es representa amb banyes al cap per un error en la traducció feta per Sant Jeroni en el capítol del llibre de l’Èxode. En el text en hebreu es es comenta que del rostre del profeta emanen uns rajos de llum, i Sant Jeroni ho va traduir dient que el seu rostre era banyut. L’error en la traducció és possible perquè la paraula “karan” en hebreu pot signficar raig o banya.
  • 34. LA PIETAT. MIQUEL ÀNGEL
    • - Escultura de marbre, es localitza a la Basílica de St.Pere. Obra feta 1498-1499
    • Encàrrec del cardenal Jean de Billheres pel seu monument funerari.
    • Representa cos de Crist mort sobre la falda de la seva mare, Maria.
    • Ideal renaixentista: harmonia, bellesa i restricció clàssica.
    • Estructura del conjunt: piramidal, el vèrtex és el cap de Maria i l’escultura s’eixampla fins la base on cauen les vestimentes.
    • Les figueres estan desproporcionades. Si Crist estigués dret faria uns 5 metres d’alçada.
    Teories: està col·locada no al seu lloc original, potser havia d’estar enlairada (il·lusions òptiques). O bé, mostrar la juventud de Maria per ser una figura impura. Pietat de Florència . Mitjans s. XVI. Manierisme Esquema piramidal.
  • 35. PERSEU, BENVENUTO CELLINI
    • Benvenuto Cellini (1500-1571), artista florentí, deixeble de Miquel Àngel.
    • Treballa per diferents aristòcrates, com Cosme de Medicis qui li encarrega l’escultura de Perseu.
    • - Obra feta en bronze.
    • Perseu: semidéu, fill de Dánae i Zeus.
    • Va lluitar contra la Medusa, un monstre amb serps al cap que si et mirava quedaves petrificat. Perseu tenia 2 armes importants: una falç d’hacer per tallar-li el cap, regal d’Hermes, i un escut brillant, regal Atenea. Va poder tallar el cap de la Medusa fent servir l’escut com a mirall. I gràcies al casc d’Hades que fa invisible a qui el porta i també porta unes sandàlies alades.
    • De la sang de la Medusa en va néixer el cavall alat, Pegasus.
    • Es va casar amb Andròmeda, filla de Cefeo i Casiopea.
    • Hermes: missatger dels déus
    • Atenea: deesa de la saviesa, filla de Zeus.
  • 36. PINTURA
    • Leonardo da Vinci (1452-1519). Destaca en la representació de la natura i les proporcions. Va ser un mestre de l’sfumato, la tècnica pictòrica que consisteix a difuminar els contorns per crear sensació de profunditat.
    • Obres: Sant Sopar i La Gioconda
    • Rafael Sanzio (1483-1520). Considerat el màxim exponent de la pintura renaixentista a causa de la perfecció que va assolir en el color, el dibuix i la composició.
    • Obres: Madonnes (Mare de Déu) i les pintures murals de les Estances del Vaticà, ocm l’Escola d’Atenes.
    • Miquel Àngel (1475-1564). Va ser un extraordinari arquitecte, escultor i pintor. Pinta cossos volumètrics, amb escenes de moviment i expressivitat.
    • Obres: frescos de la Capella Sixtina
    • Escola de Venència: Ticià (1490-1576), millor pintor venecià. Característiques: el colorisme i la riquesa de les seves representacions. Autor de retrats i de quadres de temàtica religiosa i mitològica.
    • Obra: la Bacanal.
  • 37. LA GIOCONDA. LEONARDO
    • Quadre + famós de la pintura occidental.
    • Pintat a principis del s. XVI. És el retrat de mig cos d’una dona que mira directament l’espectador, amb una expressió una mica enigmàtica.
    • Identificada com a Lisa Gherardini, esposa d’un mercader florentí Francesco del Giocondo. Mona era una contracció comuna de la paraula italiana madonna (dama).
    • Oli sobre taula de 77 x 53 cm
    • tècnica de l’sfumato
    • exposat al Museu del Louvre de París
  • 38. SANT SOPAR. LEONARDO
    • Pintura mural feta a finals del s. XV (1494-1498), per al refectori del convent de Santa Maria della Grazie, a Milà.
    • Encàrrec de l’esposa del duc de Milà, Ludovico Sforza.
    • Escena del Sant Sopar, en els darrers dies de vida de Jesús, tal i com és narrada a l’Evangeli segons Sant Joan, versicle 13:21, just en el moment en què Jesús anuncia que un dels Dotze Apòstols l’ha de trair.
    • tècniques del tremp i a l’oli. Fort deteriorament de la pintura.
    • Recomanació: “El codi de Vinci”. Obra fantàstica inspirada en aquest quadre i altres de l’artista. NO ÉS VERÍDIC. Autor: Dawn Brown.
  • 39. LA CAPELLA SIXTINA Autor : Miquel Àngel (1475-1564) Va treballar per la família Mèdici de Florència, quan va morir el seu mecenes es trasllada a Bolonya i finalment a Roma, on va treballar pel Papat. Tècnica: pintura al fresc Mides: 13 x 36 m (volta) i 13 x 12 m (absis) Temàtica: històries de la Bíblia. 2n autor: Daniele da Volterra (1509-1566) Pintor i escultor manieritsta italià. Associat a l’obra de Miquel Àngel pq moltes obres seves es basen en disenys fets per Miquel Àngel. - sobrenom: Il Braghettone , pq va cobrir els genitals de El Judici Final, segnt l’encàrrec del Papa Pius V. Capella Sixtina : lloc on es celebra el conclave  la reunió del Col·legi de Cardenals de l’Església Catòlica Romana per escollir el nou Bisbe de Roma, càrrec que té també la funció de Papa (Sumo Pontífice i Pastor Suprem de l’Esglésica Cat`lica) i Cap de l’Estat del Vaticà. Nom: cum clavis (sota clau)  reclusió i aïllament per l’elecció del nou Papa. Fumata blanca : HABEMUS PAPAM  es cremen les paperetes amb palla seca. Si no hi ha elecció es cremen amb palla molla: fum negre. Recomanació pel·lícula: Les sandàlies del pescador (1968)
  • 40. Creació d’Adam . El pecat original . El diluvi universal.
  • 41.  
  • 42.
    • LA CAPELLA SIXTINA. EL JUDICI FINAL
    • Figura central: Crist Jutge, envoltat d’una cort de profetes, apòstols i sants. Destaquem: sant Pere (porta les claus), sant Llorenç i sant Bartolomeu (als peus de Crist, amb els símbols del martiri: graella i la pròpia pell).
    • Esquerra Messies: condemnats a l’infern, llançats per àngels justiciers.
    • Infern: Caront (mitologia grecoromana) amb la barca porta les ànimes
    • impures davant el jutge infernal Minos (amb serps al cos) i davant el Leviatan (monstre marí, visió de Job).
    • Dreta: els salvats pugen al cel, s’ajuden.
    • Part superior: àngels que porten els símbols de la Passió de Crist: la columna, la creu, els claus i la corona d’espines.
    • Relació amb Judici d’Osiris (mitologia egípcia)
  • 43.
    • Crist Jutge
    • Sant Bartolomeu
    • Ressurrecció del justos.
    • Barca de Caron
    1 2 3 4
  • 44.  
  • 45. ESCOLA D’ATENES. ESTANCES VATICANES. RAFAEL
    • Diògenes se’l veu assegut a les escales (4).
    • Grup format per diversos personatges. El que dibuixa amb un compàs és Bramante.
    • Encàrrec del Papa Juli II per decorar els salons del Palau Apostòlic del Vaticà.
    • Tècnica de pintura al fresc. Pintat entre el 1509 i 1510.
    • Representa els grans filòsofs de l’antiguitat clàssica.
    • Escena emmarcada en una gran estructura arquitectònica renaixentista, estableix la persepectiva i dóna profunditat al quadre. (1)
    • El centre de la composició l’ocupen Plató i Aristòtil. El primer retratat amb els trets de Leonardo. (2)
    • El personatge meditatiu assegut en primer pla és Miquel Àngel. (3)
    1 2 1 2 3 4 5
  • 46. BACANAL. TICIÀ
    • Encàrrec del duc de Ferrara per a decoració de l’estança del seu castell.
    • Oli sobre tela, pintat vers el 1519-1520. Actualment és al Museu del Prado.
    • Representa un tema mitològic: una festa del déu del vi, Bacus, una bacanal.
    • S’observen personatges parlant, bevent vi, ballant, amb braços i cames en moviment. Es passen el vi els uns als altres. La dona del centre, identificada com a Violant, de qui estava enamorat el pintor, té una partitura al costat on diu. “Qui beu i no torna a beure, no sap el que és beure.”
    • Pintor de l’anomenada Escola de Venècia.
    • Considerat un gran retratista de la seva època, gràcies a l’habilitat de captar els trets de caràcter dels seus personatges.
  • 47. David, Miquel Àngel David, Donatello
  • 48. La Gioconda, Leonardo da Vinci La Trinitat, Massaccio
  • 49. La Primavera i el naixement de Venus, Botticelli La Bacanal, Ticià
  • 50. Madonna de la Cadernera, Rafael Madonna de San Sisto. Mare de Déu amb el Nen i Sant Sixt i Santa Bàrbara als costats.
  • 51.
    • Difusió durant el s. XVI
    • FLANDES
    • Poca influència del Renaixement italià.
    • Es desenvolupa un estil propi:
      • gust pels detalls
      • el realisme
      • retrats
      • NO al·lusions a l’antiguitat clàssica
    • Artistes: Jan van Eyck  domina l’oli i la perspectiva
      • obra: El matrimoni Arnolfini, 1434.
    • Artista: Hieronymus Bosch (el Bosco)  món imaginari i fantàstic amb una finalitat moralitzadora
      • obra: El jardí de les delícies, 1515.
    • Artista: Pieter Brueghel el Vell  escenes de la vida quotidiana i ofereix una visió grotesca i satírica de la realitat.
      • obra: La sega, 1565
  • 52. Jan van Eych. El matrimoni Arnolfini, 1434
  • 53. Pieter Brueghel el Vell. La sega, 1565
  • 54. El Bosco. El jardí de les delícies, 1515
    • Tríptic pintat a l’oli de 206 x 386 cm, compost per una taula central i dos laterals (pintades en els seus dos costats) que es poden tancar sobre aquella.
    • Obra de gran simbolisme, es considera que té una intenció moralitzant. No es pot classificar seguint la iconografia tradicional.
    • es conserva al Museu del Prado, Madrid.
    • encàrrec de la casa de Nassau per decorar el palau de Brussel·les.
    El jardí de l’Eden. El jardí de les delícies L’infern Tancat, 3r dia de la creació del món.
  • 55.
    • ALEMANYA
    • Triomf reforma luterana  pintura religiosa no massa importància.
    • Temàtica: paisatges i retrats
    • Artista: Albrecht Dürer  important dibuixant i gravador.
      • obra: taules d’Adam i Eva  síntesi de la perfecció ideal del cos humà.
    • Artista: Lucas Cranach , amic de Luter
      • obra: retrat de Martí Luter
  • 56. FRANÇA
    • mecenes: monarca Francesc I.
    • ARQUITECTURA: construcció de castells.
    • Arts decoratives: refinat i ornamental
      • influència flamenca i italiana
    Castell de Chenonceaux, 1520-1560

×