• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)
 

ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)

on

  • 3,526 views

ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)

ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)

Statistics

Views

Total Views
3,526
Views on SlideShare
2,851
Embed Views
675

Actions

Likes
0
Downloads
31
Comments
0

3 Embeds 675

http://slaicos.blogspot.com.es 640
http://www.slaicos.blogspot.com.es 21
http://slaicos.blogspot.com 14

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901) ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901) Presentation Transcript

    • ORÍGENS I CONSOLIDACIÓDEL CATALANISME (1833-1901)
    • CATALANISME  origen al s. XIX-moviment cultural - Llengua- objectiu  recuperar - Cultura Història - Elements - Interès per conèixer Literatura diferenciadors. Tradicions Identitat catalana Dret civil català- CAT important pes industrialització ≠ resta ESP-Estat liberal espanyol és centralitzat i uniformista  Actituds de rebuig al centralisme polític i a la uniformització cultural  Finals s. XIX: CATALANISME  moviment polític que defensa: - reforma de l’Estat - autonomia per a Catalunya - difusió Romanticisme Context internacional - irrupció nacionalisme - reforçament del principi de les nacionalitats - defensa dret dels pobles a decidir
    • NOVA CULTURA CATALANISTADecret 1716  català fora àmbits literaris i oficials  - procés centralització adm - rebuig a - identificació amb les lleis i la llengua castellana-Principi s. XIX  CATALÀ fora adm i de la cultura  - llengua parla quotidiana - llengua escrita en cançons i romanços tradicionals - llibres de temàtica religiosa o entreteniment  públic popular-Manera de viure: - forma específica organització familiar: HEREU - forma específica org treball: EMPRESA FAMILIAR - propietat: HEREU + família - desenvolupament econòmic: BURGESIA INDUSTRIAL I COMERCIAL
    • -1833: Oda a la pàtria. B. Carles Aribau - propostes de Joaquim Rubió i Ors RENAIXENÇA - Moviment cultural iniciat el 1830 - Reivindicació de l’ús públic i privat de la llengua-símbol: llengua catalana, també de cultura- 1859: recuperació JOCS FLORALS  - plataforma per promoure i difondre la llengua i la lite - textos català antic (llemosí) i català literari modern  NO català carrer (groller)-Identitat catalana: llengua, literatura, història, dret i folklore- personatges: - Manuel Milà i Fontanals Passat medieval. Comtes BCN + Corona d’Aragó - Pròsper de Bofarull - Victor Balaguer Història de CAT -Antoni de Bofarull - Antoni Aulèstia - Estanislau Reynals - Francesc Permanyer Anàlisi dret civil català - Manuel Duran i Bas Polític conservador
    • Renaixença popular ≠ Renaixença literària- Defensa el català que es parla- tradició de literatura i teatre popular  temes quotidians- escriptors amb tarannà progressista - Josep Anselm Clavé - cançons per les societats corals - Abdó Terradas (alcalde de Figueres) - teatre satíric i antimonàrquic. - Frederic Soler (Serafí Pitarra) - teatre caricaturesc i sarcàstic-Dècada 1870: fi diferències dos corrents - objectiu: impulsar la llengua catalana  Jocs Florals: popularitzen, festa cívica, plataforma de difusió del català - personatges: Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer
    • Publicacions: - La Renaixença - Diari Català (Valentí Almirall) - Revista la Tramuntanan (anarquisme) Instruments difusió en l’àmbit públic - La Campana de Gràcia (republicà) - L’Esquella de la Torratxa (republicà)
    • INICIS DEL CATALANISME POLÍTIC-Construcció Estat liberal  criticat per sectors de CAT  - federalistes - proposen plantejament - autonomistesDiferents constitucions  definició ESP: - nació única - corts dipositàries de la sobirania nacional (excepció: const 1876 compartida amb el rei) - organització estatal: centralització - política - econòmica - administrativa - jurídica - militarRegnat Isabel II (1833-1868) - regència Maria Cristina 1833 -1840 - regència general Espartero 1840 – 1843 - 1843: Corts nomenen reina a Isabel, té 13 anys - 1844 – 1854: Dècada Moderada - 1854 – 1856: Bienni Progressista - 1856 – 1868: Reacció Moderada - 1868: Revolució Gloriosa. Isabel a l’exili
    • -Sectors progressistes CAT critiquen l’estat liberal - demanen + atribucions per ajuntaments i diputacions1835  bullangues: revoltes de caràcter popular - inici a Reus i s’escampa per BCN - classes populars fan accions violentes - assassinat general Bassa - crema de convents - incendi fàbriques (El Vapor Bonaplata)CONTEXT: primera guerra carlina (1833 – 1839) - revoltes populars contra qui és proper al carlisme: - clero - autoritats que no impulsen reformes per guanyar la guerra1843: Jamància  revolta republicana i progressista-Inici de la revolta contra Espartero, després contra el centralisme de Madrid- projectes de reforma amb contingut anticentralista, federal i popular- conseq.  bombardeig a BCN de general Prim des de Montjuïc i la Ciutadella
    • Dècada Moderada (1844-1854)  centralisme + dura política ordre públic  declaració Estat de guerra a CAT moltes vegades
    • EL FEDERALISME Pàg. 82) 1868: panorama polític dominat per 3 tendències 1. moderats (dreta)  suport Isabel II, grups nobiliaris i propietaris agraris 2. centre - conjunció monarquicodemocràtica  domini de les Corts - majoria diputats progressistes - personates: Prim i Sagasta - sector unionista - monàrquics demòcrates Defensen: - monarquia - sobirania nacional - respecte ampli per llibertats públiques 3. Partit Republicà Federal (esquerra) • Republicans unitaris  Emilio Castelar • defensen unitat de l’Estat • posicions socials i econòmiques + conservadores
    • PARTIT REPUBLICÀ DEMOCRÀTIC FEDERAL- escissió Partit Democràtic - creat el 1868 - direcció: Francesc Pi i Margall i Estanislau Figueras - proposa sist pactes entre ≠ regions per articular l’Estat - defensa: - República - separació Església – Estat - NO exèrcit en política - ampliació drets democràtics (sufragi) - regular condicions laborals  Francesc Pi i Margall electorat: petita burgesia i proletariat industrial Pacte de Tortosa (1869)
    • 1869: Pacte federal de Tortosa- personatges: Valentí Almirall, Josep Anselm Clavé + representants antiga Coronad’Aragó- volen Estat federal: - tenir en compte la realitat històrica de la Corona - fonamentat concepte de sobirania popular1873: Primera República- caracterització d’Estat federal  projecte nova constitució- 1r president: Estanislau Figueras-projecte de Constitució 1873  ESP = estat federal amb 17 estats- fracàs I REP - pèrdua influència republicans - problemes interns, fragmentació del partit.
    • Sistema de la Restauració- Federalisme es replanteja la relació entre diferents territoris ∟personatges: Francesc Pi i Margall i Josep M. Vallès i Ribot ↓ - proposa redactar Constitució de - NO acceptat conjunt l’Estat Català dins la Federació partit federal Espanyola (1883) Pi i Margall ho proposa a nivell espanyol: - Corts per CAT -problemàtica social: - govern amb competències - reforma agrària - no limitacions → pacte federal - reivindicacions dels treballadors industrials - defensa INDEP de Cuba RESULTAT: dissensions a l’interior del partit → decadència - Valentí Almirall
    • VALENTÍ ALMIRALL- Membre Partit Republicà Federal (branca + radical)- personatge clau del catalanisme1879: funda Diari Català, tot escrit en català1880: Primer Congrés Catalanista (9 oct – 14 nov) - objectiu: aplegar diferents tendències politiques i poder participar en la política - hi participen 1.282 persones, representants de Castelar, catalanistesliteraris, catalanistes catòlics, catalanistes romàntics. - s’elegeix a Valentí Almirall com a president. - acords adoptats: - nomenar comissió per vetllar pel manteniment del dret català - constituir una Acadèmia de la Llengua Catalana - fundar nova entitat per coordinar moviment  Centre Català1881: trenca amb Pi i Margall  acció política específicament catalana, fora partit àmbit estatal1882: Centre Català partit polític que vol unir tots els sectors socials catalanistes - programa reivindicatiu (llengua, dret civil, divisió comarcal, proteccionisme econòmic...) + propaganda per tot el Principat - no té èxit: massa catalanista per uns, massa radical per uns altres, massa republicà....
    • 1883: Segon Congrés Catalanista - configuració catalanisme polític - abandonar partits polítics ESP, només partits exclusivament catalans. - evidencia la divisió del catalanisme entre: - + progressites - + conservadors 1870: Jove Catalunya - associació catalanista. Precedent de la Unió Catalanista - fundadors: Àngel Guimerà, Pere Aldavert, Joaquim Riera, Lluís Domènech i Muntaner, Josep Pella i Forgas, etc… - entitat de caràcter literari, tot i que no es manté al marge del debat polític - 1875: dissolució
    • MEMORIAL DE GREUGES 1885: míting Llotja de BCN -participen burgesia industrial, institucions de cultura i altres de catalanistes. - 1r manifest polític i unitari del catalanisme - denuncia centralisme - demana: - dret a impulsar vida regional - defensa proteccionisme (empresaris!) → amenaça de tractat de comerç d’ESP amb França i GB - defensa dret civil català (amenaça reforma tot ESP)-Presentat al rei Alfons XII  Mort 1885  Pacte del Pardo  - limita eficàcia document - ressó a Madrid -Acostament a la burgesia - defensa proteccionisme - posicions descentralitzadores 1886: Lo catalanisme  bases ideològiques catalanisme progressista - CAT motor regeneració ESP - impulsar tasca agitació cultural - crear organització política interclassista  intervenir en eleccions
    • Proposta d’Almirall → FRACÀS per: 1. catalanisme massa republicà (burgesia unida a partits monàrq) 2. poca base social 3. oposició a Expo Universal BCN (1888). Rius i Taulet - important per la burgesia - 400.000 visitants de tot el món (BCN té 530.000 hab) - esdeveniment polític, econòmic i social + important a nivell mundial  organitzar-los era un gran prestigi (JJOO) - cada país exposava els avenços tecnològics i feia gala del seu potencial econòmic i industrial. - organitzar-los era un gran prestigi (JJOO) - Desaparició Centre Català discrepàncies Nova organització - poca influència Almirall dins catalanisme
    • - Caràcter conservador1887: Lliga de Catalunya - suport burgesia - Personatges: - Narcís Verdaguer - Lluís Domènech i Montaner - Josep Puig i Cadafalch - Enric Prat de la Riba - Àngel Guimerà (Renaixença) - Reivindicacions: - oficialitat català - defensa dret civil català - proteccionisme - política exclusivament catalanista-Iniciatives: - 1888: Missatge a la Reina Regent └ es demana autonomia per Catalunya - Cort pròpies: voten pressupostos i la contribució amb ESP - decidir el nombre de soldats - català = llengua oficial → ensenyament en català - tribunals de justícia i càrrecs → catalans - 1889: defensa del dret català - contra projecte reforma Codi Civil - canvi redacció → 1a victòria catalanisme
    • CATALANISME CONSERVADOR Catalanisme tradicionalista - Context: creació Estat liberal + guerres carlines - part clero català a favor del carlisme. Postures integristes i antiliberals.- Context: Restauració  Santa Seu a favor d’Alfons XII - part clero abandona carlisme i vol un espai dins liberalisme (conservador!) VIGATANISME: moviment cultural intel·lectual - personatges: - Jaume Collell Cristianitzar moviment origen laic - Josep Morgades (bisbe Vic) - publicació: La Veu de Montserrat - iniciatives: - 1881. celebració mil·lenari Montserrat -1893. Restauració monestir Ripoll - 1835: decret exclaustració. Atac i saqueig - bisbes catalans ( → Missatge a la Regent!)
    • -Nou personatge: Josep Torras i Bages (bisbe Vic) - defensa CATALANISME ARRELS CRISTIANES - publicació La tradició catalana (1892) └ esperit de CAT reposa en: família, propietat i religió - Rebutja canvis socialsObjectiu clero: regenerar societat catalana
    • 1887.Lliga de Catalunya Nova entitat per organitzar millor moviment catalanista en defensa codi civil 1891: Unió Catalanista Coordinar tots els grups catalanistes comarcals -objectiu: - federació de tots els grups, centres,ateneus.... - propagar idees regionalistes - programa comú a tots grups catalanistes -suport: - CAT rural (fora hegemonia BCN) - propietaris mitjans Poca implicació directa - comerciants ↓ - professionals liberals i intel·lectuals Estructura d’entitats-feina: desvetllar consciència catalanista + ampli suport autogovern - 1892: assemblea a Manresa- discrepàncies: - contraris a participar vida política - crear organització política (eleccions)
    • BASES DE MANRESA (1892)-Objectiu assemblea: programa polític nom Bases per a la Constitució Regional Catalana- principis catalanisme polític- estructura: - 17 articles - poder regional. CAT plena sobirania - competències plenes (legislació, educació, justícia, ordre públic, encunyació de moneda...) - llengua oficial: català - càrrecs públics només catalans - mili voluntària - restabliment antigues institucions: Audiència Reial + Corts (sufragi corporatiu) - vinculació amb ESP: pacte de les institucions + Corona
    • FORMACIÓ LLIGA REGIONALISTADesastre 98  desprestigi partits dinàstics  NO fan un regeneracionisme de la política espanyola - nova generació intel·lectuals i activistes  - creació NOU PARTIT (eleccions  autonomia)Catalanisme a la vida política: líders consolidats, cos doctrinari i forta mobilització social.1899. Unió Regionalista-context: - govern Silvela – Polavieja  intent regeneracionista – FRACÀS - Tancament de Caixes ( contribució ministre Villaverde) -protagonistes: - portaveus polítics de la burgesia industrial (EXPO 1888) - representants burgesia agrària -programa: - referències regionalistes explícites - demana autonomia política i administrativa
    • 1900. Centre Nacional Català -Partit polític escindit de la Unió Catalanista  publicació. La veu de Catalunya - partidaris participar en vida política - recull programa Bases de Manresa - personatges: - Enric Prat de la Riba - Francesc Cambó Joves professionals, favorables al - Jaume Carner catalanisme en política - Lluís Duran i VentosaUnió Regionalista + Centre Nacional Català = candidatura unitària (eleccions maig 1901) - Base social industrials i comerciants “4 presidents” -NO projecte polític clar - Candidatura catalanista - NO dirigents experiència - SÍ programa polític possibilista - SÍ dirigents experts -Guanya a BCN - NO suport social - 4 diputats regionalistes
    • Lliga Regionalista Unió Regionalista + Centre Nacional Català-Mitjà comunicació: La Veu de Catalunya- èxit eleccions municipals BCN  1r cop de partits no dinàstics guanyen. SistemaRestauració KO  - hegemonia electoral entre REPUBLICANS i CATALANISTES - fora joc polític conservadors - liberals -Partit modern  nova organització. - afiliats - centres polítics - secretaria electoral - publicacions-Base social: - industrials, comerciants i professionals de BCN - propietaris agraris (Institut Agrícola Català de Sant Isidre, 1851. p.126-127) - general: sectors benestants contra sistema corrupte i centralista Restauració-programa: monàrquic i conservador - autonomia de CAT dins l’Estat espanyol
    • Centre Català (1882) Lliga de Catalunya (1887) Junta Adhesions al programa de Polavieja (1898) Unió Catanista (1891) Centre Nacional Català (1900) Unió Regionalista (1899) Lliga Regionalista (1901)escindeix integra
    • NACIONALISMES I REGIONALISMESNacionalisme basc 1876. Fi de la III guerra carlina  pèrdua dels furs bascos . Procés d’industrialització de Biscaia  burgesia vinculada al sistema de la Restauració forta immigració (maketos)  amenaça per la identitat basca Moviment cultural en defensa de la llengua, la cultura i les tradicions basques  moviments dels èuscars (euskaros) - importància de la religió (carlins!) - defensa de la societat tradicional Personatge: SABINO ARANA (1865 – 1903) - milita en el carlisme. Família a l’exili el 1873 - estudia amb els jesuïtes - ideòleg del nacionalisme basc - 1894: funda Societat Euskalerria (precedent del PNB) - 1r només a Biscaia i + tard s’extén per tot el territori (Euskadi + Navarra) - defensa INDEPENDÈNCIA - crea la Ikurriña
    • -Pensament Sabino Arana: - defensa de: RAÇA BASCA, FURS i RELIGIÓ  Déu i lleis antigues - defensa societat patriarcal: antiliberal, catòlica i tradicionalista - critica: -immigrants (maketos) - no s’integren en els costums - no saben la llengua basca - treballen per un salari inferior - comunistes - ataquen tradicions religioses i propietat - classes altes liberals - compra – venda de poder (sist. Restauració) - suport classes mitjanes de Bilbao i rodalies-Canvi de pensament. Abandona postulats independentistes i antiindustralistes- 1895: Partit Nacionalista Basc  partit autonomista - defensa reintegració dels furs bascos.- Denominació nova: Euzkadi, enlloc d’Euskal Herria (Euskadi + Navarra + Eusk francès)- Festa l’Aberri Eguna (dia de la nació) - diumenge de Pasqua (importància de la religió!)
    • -Significat dels colors. - fons vermell com l’escut del senyoriu de Biscaia - aspa verda de St Andreu (patró de Biscaia) - creu blanca: religió catòlica
    • El galleguismeGalícia: societat rural (≠ basca i catalana) - manté arrelada identitat gallega - burgesia feble - classe dominant tradicional (vella noblesa terratinent + Església)-Galleguisme: ideologia política basada en la reivindicació llengua i tradicions pròpies ↓poc suport de classes mitjanes → llengua i tradició = endarreriment cultural i social½ s. XIX. O Rexurdimiento (= Renaixença) - moviment culturista i apolític - redescobriment literari de la llengua, història i tradicions - personatge: ROSALÍA DE CASTRO (1837 – 1885)Corrent polític: minories cultes - endarreriment ecònomic per culpa de subordinació política + forta emigració - discus contra abandonament país: - polítics espanyols - classe dirigent gallega≈ 1880 → caràcter + polític (premsa i projecte galleguista) - grups intel·lectuals minoritaris - professionals de les ciutats - personatges: MANUEL MURGUIA, ALFREDO BRAÑAS.
    • MANUEL MURGUIA- Historiador i escriptor gallec- casat amb Rosalía de Castro- impulsor del moviment O Rexurdimiento- 1888: defensa ús públic del gallec.ALFREDO BRAÑAS-Escriptor i ideòleg del regionalisme gallec.- 1890: participa en la creació de l’Associació Regionalista Gallega- 1891: participa Jocs Florals de Tui- redacta les Bases generales del regionalismo y sua aplicación enGalicia. Influenciades per la Bases de Manresa (1892)-Principis s. XX. Nova generació de galleguistes: més política i més suport social. - VICENTE RISCO - ALFONSO R. CASTELAO (líder nacionalisme gallec)
    • Valencianisme-inicis: moviment cultural → Renaixença - reivindicació llengua i cultura pròpies - personatges: TEODOR LLORENTE i CONSTANTÍ LLOMBART - 1904: València Nova - organització que promou la Primera Assemblea Regionalista valencianaAragonisme2/2 s. XIX. Neix l’aragonisme-Suport burgesia- defensa: - patrimoni cultural - dret civil-Idea romàntica dels orígens del regne i de les institucions medievals.-personatge: JOAQUIN COSTA → regeneracionisme - defensa dret del món pagès aragonés (Escola i rebost) - europeïtzar Espanya.
    • Andalusisme-personatge: BLAS INFANTE - de família acomodada. Curiositat per la vida del jornaler. - professió: notari - obra: El ideal andaluz - 1916: Centro Andaluz de Sevilla → expressar la realitat cultural i social andalusa - 1918: Primera assemblea regionalista (Ronda) - es proposa l’autonomia - II REP. Projecte d’estatut andalús (no tira endavant) - assassinat agost 1936 per falangistes (Queipo de Llano) Escut d’Andalusia. - Representa a Hèrcules entre les dues columnes d’Hèrcules, que la tradició situa a Gibraltar.Bandera blanca i verda amb l’escut al centre.- verd: dinastia Omeia- blanc: imperi almohade Himne- colors d’esperança i pau Cançó religiosa- feta amb una tela portada en un viatge al cantada pels segadorsMarroc
    • Partit Federal Centre Català Regionalisme Unió catalanista Lliga Regionalista Republicà catòlicFonamentació Federalisme Catalanisme federal Tradicionalisme Catalanisme Catalanismeideològica progressista progressista catòlic conservador regionalistaProjecte per a Estat Català Reivindicació de la Conservació de Autonomia Autonomia políticaCatalunya dins la llengua i dret, divisió les tradicions política i i econòmica Federació comarcal catalanes econòmica EspanyolaProjectes per a Creació d’un Reformisme delEspanya Estat Federal sistema de la RestauracióBase social Classes Classes populars Clergat, Petita Petita i mitjana populars urbanes i ruals pagesia, burgesia, burgesia, urbanes i oligariquia rural intel·lectuals, propietaris rurals. petita burgesia propietaris rurals.Actuació Pacte Federal Primer Congrés La tradició Bases de Representaciócultural/ social/ de Tortosa Catalanista (1880) catalana (1892) Manresa parlamentària apolítica (1869) Segon Congrés (1892) les Corts Catalanista (1883) espanyoles (1901) Memorial de Greuges (1885)Líders F. Pi i Margall Valentí Almirall J. Torras i Prat de la E. Prat de la Riba Valentí Bages Riba Francesc Cambó Almirall Josep Morgades Narcís J. Puig i Cadafalch J. Anselm Jaume Collell Verdaguer Clavé J. M. Vallès i Ribot