Your SlideShare is downloading. ×
0
Els grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràfics
Els grans descobriments geogràfics
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Els grans descobriments geogràfics

21,391

Published on

Els grans descobriments geogràfics

Els grans descobriments geogràfics

0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
21,391
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
35
Actions
Shares
0
Downloads
191
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1.  
  • 2. <ul><li>El progrés en la construcció de vaixells i en les tècniques de navegació. </li></ul><ul><li>Les noves rutes marítimes per les costes africanes, les Illes de les Espècies i el continent americà. </li></ul><ul><li>Els nous intercanvis després dels grans descobriments geogràfics, sobretot amb l’arribada a Amèrica. </li></ul><ul><li>La formació dels grans imperis colonials. </li></ul>
  • 3. AMPLIACIÓ DEL MÓN CONEGUT <ul><li>Finals s. XV  inici època de grans descobriments </li></ul><ul><li>Causes que motiven les expedicions: </li></ul><ul><ul><li>Factors tècnics i científics </li></ul></ul><ul><ul><li>Desenvolupament de la cartografia i altres avenços tècnics que milloren la navegació. </li></ul></ul><ul><ul><li>- portolans  cartes marítimes que descrivien les costes i els ports. </li></ul></ul><ul><ul><li>- brúixola (coneguda des del s. XIII) </li></ul></ul><ul><ul><li>- astrolabi  permetia calcular la posició a partir de les estrelles. </li></ul></ul><ul><ul><li>- timó  permetia guiar millor les embarcacions </li></ul></ul><ul><ul><li>- caravel·la  nou tipus de nau, més alta i forta per la navegació per l’Atlàntic. </li></ul></ul><ul><ul><li>* pàg. 161 </li></ul></ul>Astrolabi Portolà Brúixola
  • 4.  
  • 5. 3. Factors ideològics - influència HUMANISME  impulsar l’exploració de nous territoris.  difusió relats Marco Polo (publicats finals s. XIII) - Contrareforma  evangelitzar territoris que encara no coneixen el cristianisme. <ul><ul><li>- 1453: caiguda de Constantinoble  Imperi Otomà </li></ul></ul><ul><ul><li>- creixent activitat artesana  necessitat de buscar matèries primeres. </li></ul></ul><ul><ul><li>- augment circulació de la moneda  necessitat de metalls preciosos (Or del Sudan) </li></ul></ul><ul><ul><li>- demanda d’espècies d’Orient  importants per a la conservació d’aliments a l’hivern i elaborar medicines. </li></ul></ul>2. Factors econòmics Les rutes de les espècies
  • 6. <ul><li>Portuguesos  primers a explorar sud Atlàntic i obren noves rutes: </li></ul><ul><li>Ruta africana: </li></ul><ul><ul><li>direcció oest: illes Madeira (1418) i illes Açores (1431) </li></ul></ul><ul><ul><li>direcció sud costejant costa: golf de Guinea (1460) </li></ul></ul><ul><ul><li> colònies comercials: or, esclaus i vori </li></ul></ul><ul><ul><li>- Bartolomeu Dias  cap de Bona Esperança o de les Tempestes (1488) </li></ul></ul>LES EXPEDICIONS PORTUGUESES <ul><li>Ruta de l’Índia </li></ul><ul><ul><li>Vasco da Gama  costa de l’Índia (1498)  obertura ruta a les illes de les Espècies </li></ul></ul>* Portuguesos  monopoli del comerç de la seda i de les espècies amb Europa, durant bona part del segle XVI. La ruta portuguesa cap a l’Índia
  • 7. <ul><li>EL PROJECTE DE COLOM </li></ul><ul><li>Projecte  arribar a la terra de les espècies navegant cap a l’oest. </li></ul><ul><ul><li>es coneixia que la Terra és rodona, es desconeixia el continent americà </li></ul></ul><ul><ul><li>projecte acceptat per Isabel la Catòlica </li></ul></ul><ul><ul><ul><li> capitulacions de Santa Fe (abril 1492) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>- títol almirall de la mar oceànica </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>- títol de virrei de les terres descobertes </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>- 1/10 part dels beneficis obtinguts </li></ul></ul></ul>VIATGES DE COLOM 1r. 1492. Tres vaixells: 1 nau (Santa Maria) i 2 caravel·les (La Pinta i la Niña) - Illa de Guanahaní (Bahames)  anomenada San Salvador - exploren illes de Cuba i Haití 2n. 1493-1496. Establiment a l’illa anomenada Hispaniola (Santo Domingo)  inici sistema econòmic de factories comercials. 3r. 1498-1500. Illa de la Trinitat i desembocadura riu Orinoco 4t. 1502-1504. Exploració costes d’Amèrica Central *1506: mor Colom, convençut d’haver arribat a les Índies.
  • 8. <ul><li>REPARTIMENT ENTRE ESPANYA I PORTUGAL </li></ul><ul><li>1479: Tractat d’Alcaçovas </li></ul><ul><ul><li>acord que estableix el domini castellà a les Canàries </li></ul></ul><ul><ul><li>fi de la conquesta el 1496, ocupació de Tenerife </li></ul></ul><ul><ul><li>conquesta iniciada el 1402. Illes Canàries eren habitades per indígenes (guanches) d’origen bereber. </li></ul></ul><ul><li>Descoberta Amèrica  els RRCC demanen al Papa la concessió de la sobirania de les noves terres.  RIVALITAT AMB PORTUGAL </li></ul><ul><li>Solució: Tractat de Tordesillas (1494) </li></ul><ul><ul><li>finalitat: legalitzar la sobirania sobre el nou territori </li></ul></ul><ul><ul><li>tots els territoris situats a l’esquerra del meridià que passava a 370 llegües de les illes Cap Verd serien per Castella i les que queden a la dreta per Portugal. </li></ul></ul>
  • 9. Els viatges de Colom i el repartiment del nou món.
  • 10. <ul><li>s. XVI  grans expedicions marítimes amplien coneixements i rectifiquen errors de Colom. </li></ul><ul><li>Errors de Colom </li></ul><ul><ul><li>coneixements geogràfics i astronòmics avançats però no fiables. </li></ul></ul><ul><ul><li>calcula un diàmetre massa petit, i la ignorància del continent americà. </li></ul></ul><ul><ul><li>es creia que havia arribat a Cipango (Japó) </li></ul></ul><ul><li>El descobriment del Pacífic </li></ul><ul><ul><li>dubte entre exploradors de si eren les costes de la Índia o no. </li></ul></ul><ul><ul><li>1513. Vasco Núñez de Balboa  travessa l’istme de Panamà a peu i descobreix el mar del Sud (oceà Pacífic) </li></ul></ul><ul><ul><li>confirmació que es tractava d’1 nou continent </li></ul></ul><ul><li>El nom d’Amèrica </li></ul><ul><ul><li>Navegant italià Amerigo Vespucci recórrer les costes del nou continent </li></ul></ul>La primera volta al món - 1519. Expedició de Castella amb Fernão Magalhãnes - objectiu: pas entre l’oceà Atlàntic i el Pacífic per arribar a les illes de les Espècies per l’oest.  Estret de Magalhãnes - nom a l’oceà: tranquil  Pacífic - Magalhãnes mor a les Filipines  enfrontaments amb indígenes - acaba el viatge Juan Sebastián Elcano
  • 11. La primera volta al món * Molts mariners patien l’escorbut, una malaltia produïda pel dèficit de la vitamina C en no ingerir fruites i hortaliss es fresques. Text p. 165
  • 12. <ul><li>CONTINENT DESCONEGUT </li></ul><ul><li>Poblament antic: 20.000 anys - pedra és el material bàsic </li></ul><ul><li>civilitzacions pròsperes. - agricultura i ramaderia </li></ul><ul><ul><li> - no coneixen la roda ni animals de tir </li></ul></ul><ul><ul><li>Cultures precolombines: Inques, Maies i Asteques </li></ul></ul><ul><ul><li> abans de l’arribada de Colom </li></ul></ul><ul><li>ELS MAIES </li></ul><ul><li>situació: sud península del Yucatán (Guatemala i sud de Mèxic) </li></ul><ul><li>període: segles V – XV </li></ul><ul><li>organització en ciutats – estat confederades governades per 1 cap militar </li></ul><ul><li>societats jerarquitzada: </li></ul><ul><ul><li>nobles </li></ul></ul><ul><ul><li>pagesos </li></ul></ul><ul><ul><li>esclaus </li></ul></ul><ul><li>economia  agricultura: blat de moro </li></ul><ul><li>grans coneixements astronomia, de matemàtiques, i escriptura jeroglífica. </li></ul><ul><li>construcció de temples i palaus </li></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Piràmides esglaonades </li></ul></ul></ul></ul></ul>
  • 13. <ul><li>ELS ASTEQUES </li></ul><ul><li>situació: centre i nord de l’actual Mèxic </li></ul><ul><li>poble guerrer </li></ul><ul><li>fundació de l’imperi al s. XIII  capital Tenochtitlán </li></ul><ul><li>societat estructurada en sacerdots – nobles – homes lliures i esclaus </li></ul><ul><li>emperador: cap militar i religiós </li></ul><ul><li>economia: - agricultura: conreu del blat de moro </li></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>comerç </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><li>coneixements d’astronomia </li></ul><ul><li> bo pel control de les collites (fases de la lluna) </li></ul><ul><li>construcció de ciutats importants. Ex: Tlaxcala Text pàg. 167 </li></ul><ul><li>construcció de temples en forma de piràmide escalonada. </li></ul><ul><li>conqueridor: Hernán Cortés </li></ul><ul><li>emperador asteca: Moctezuma II </li></ul>
  • 14. Reconstrucció de la ciutat de Tenochtitlan, actual ciutat de Mèxic.
  • 15. <ul><li>ELS INQUES </li></ul><ul><li>situació: altiplans dels Andes (actual Perú), entre el 1100 i el 1532 (arribada espanyols) </li></ul><ul><li>imperi molt poderós:  fins al nord a Quito i cap el sud fins a Xile </li></ul><ul><ul><li>capital: Cuzco </li></ul></ul><ul><ul><li>fortaleses de pedra: Machu Pichu </li></ul></ul><ul><ul><li>construcció de grans carreteres </li></ul></ul><ul><li>societat </li></ul><ul><li> emperador (fill del sol) considerat 1 déu: INCA </li></ul><ul><ul><li>aristocràcia: nobles – sacerdots – funcionaris </li></ul></ul><ul><ul><li>poble </li></ul></ul><ul><ul><li>serfs </li></ul></ul><ul><li>agricultura: blat de moro i patates </li></ul><ul><li>ramaderia: llames </li></ul><ul><li>llengua: quítxua </li></ul><ul><ul><li>és parlada per 10 milions de persones </li></ul></ul><ul><ul><li>Colòmbia, Perú, Equador, Bolívia, Xile i Argentina. </li></ul></ul><ul><li>conqueridor espanyol: Francisco Pizarro </li></ul><ul><li>emperador inca: Atahualpa </li></ul>Les civilitzacions precolombines
  • 16. Ruïnes del Machu Picchu. Serralada dels Andes. 2.200 m sobre el mar
  • 17. <ul><li>Denominació dels nous territoris  Índies espanyoles </li></ul><ul><li>Conquesta ràpida per: </li></ul><ul><ul><li>superioritat militar (armes, cavalls, armadures, pólvora) </li></ul></ul><ul><ul><li>superioritat científica (geògrafs, enginyers militars) </li></ul></ul><ul><ul><li>divisions entre indígenes i cobdícia dels conqueridors </li></ul></ul>LES GRANS EXPEDICIONS 1511  fi de la conquesta de les grans illes del Carib (Cuba, San Salvador, Hispaniola, Haití....) La conquesta de Mèxic 1518  inici expedició Hernán Cortés - surt de Cuba en direcció al continent - fundació ciutat Veracruz - territori habitat per asteques  emperador Moctezuma - derrota asteca  batalla d’Otumba (1521)  territori sota domini castellà. - inici noves expedicions: península del Yucatán i actual Guatemala i Hondures.
  • 18. <ul><li>La conquesta del Perú </li></ul><ul><li>1531: inici conquesta imperi Inca  Francisco Pizarro + Diego de Almagro </li></ul><ul><li> Perú, Equador i part de Bolívia </li></ul><ul><li>- conqueridors aprofiten enfrontaments entre inques. </li></ul><ul><li>- batalla Cajamarca (1532)  morts molts indígenes. * text p. 169 </li></ul><ul><li>1533: inca Atahualpa executat  fi imperi  conquesta de Cuzco (capital) </li></ul><ul><li>Altres conquestes </li></ul><ul><li>Exploradors. </li></ul><ul><li>Núñez Cabeza de Vaca  Florida, Texas, Califòrnia  Amèrica del Nord </li></ul><ul><li>Almagro i Pedro de Valdivia  Xile </li></ul><ul><li>Orellana  recórrer l’Amazones </li></ul><ul><li>Juan de Garay  fundació Buenos Aires </li></ul><ul><li>Legazpi i Urdaneta  conquesta Illes Filipines (honor infant Felip, fill Carles) </li></ul><ul><li>Creences </li></ul><ul><li>- pobles indígenes consideren que els conqueridors són déus. </li></ul><ul><li>- profecies d’asteques i inques </li></ul><ul><li>- a vegades alguns indígenes es sotmeten més fàcilment. </li></ul>
  • 19. ORGANITZACIÓ TERRITORIS CONQUERITS <ul><li>Territoris conquerits  formen part de la Corona de Castella </li></ul><ul><li> </li></ul><ul><li>- finança el descobriment </li></ul><ul><li>- controla la colonització </li></ul><ul><li>Introducció de: llengua, cultura, religió , lleis de Castella </li></ul><ul><li>Clergues per evangelitzar </li></ul><ul><li>Funcionaris reials per organitzar els nous territoris </li></ul><ul><ul><li>2 virregnats: - Nueva Espanya (Mèxic, Centreamèrica i el Carib) (virrei) - Perú (el sud fins la Patagònia) </li></ul></ul><ul><li>Dividits en províncies  governador </li></ul><ul><li>Municipis  ajuntaments per governar i audiències per qüestions legals i justícia. </li></ul><ul><li>Consell de les Índies (format per juristes) </li></ul><ul><li> encarregat dels afers americans </li></ul><ul><li>- assessora el rei </li></ul><ul><li>- redacta lleis específiques d’aquests territoris </li></ul>
  • 20. L’imperi americà en temps de Felip II
  • 21. Explotació dels recursos <ul><li>Nous territoris  important entrada d’ingressos per la Corona. </li></ul><ul><li>colonitzadors  demanen concessió de terres i mines  explotació </li></ul><ul><ul><li>sistema d’ encomienda </li></ul></ul><ul><ul><li> grup d’indígenes donats als colons </li></ul></ul><ul><ul><li>- colons els hi proporcionen protecció, subsistència i ensenyament religiós. </li></ul></ul><ul><ul><li>- indígenes: treballar les terres i pagar tributs. </li></ul></ul><ul><li>Explotació de mines d’or i plata </li></ul><ul><ul><li>normes per explotar-les i comercialitzar els metalls. </li></ul></ul><ul><ul><li>eren de propietat reial. </li></ul></ul><ul><ul><li>es concedia l’explotació a canvi de la 1/5 part del mineral que s’exteia. </li></ul></ul><ul><ul><li>1540: sistema de mitas (explotació de mines de Mèxic i Bolívia – Potosí-) </li></ul></ul><ul><ul><li> obligar a treballar als indígenes a canvi d’1 salari </li></ul></ul><ul><ul><li>- feien un sorteig per saber a qui li tocaria. </li></ul></ul>Explotació de mà d’obra indígena  abusos - lleis per protegir els indígenes: Lleis d’Índies. - prohibició de l’esclavitud - reconèixer els indígenes com a súbdits - denúncies d’explotació: Fra Bartolomé de las Casas. *text p. 170
  • 22. EL COMERÇ AMERICÀ <ul><li>Comerç americà controlat pel port de Sevilla </li></ul><ul><li>- viatges amb grups de flotes  perill pirates anglesos i holandesos </li></ul><ul><li>(pirates del carib) </li></ul><ul><li>- 1503: Casa de Contratación </li></ul><ul><li> controla el comerç </li></ul><ul><li>- assegura la recaptació de 1/5 part per la corona (totes les riqueses i transaccions comercials amb Amèrica) </li></ul><ul><li>Castella  blat, bestiar vacum i oví, vinya, cavalls i armes </li></ul><ul><li>Amèrica  blat de moro i cacau (productes desconeguts a Europa) </li></ul><ul><ul><li>tomates, patates, pebrots, “chiles” (pebrots petits i picants), mongeta verda i carbassa. </li></ul></ul>LA SOCIETAT COLONIAL <ul><li>Poder polític i econòmic  controlat pels conqueridors i persones de la península. </li></ul><ul><li>població: </li></ul><ul><ul><li>amerindia (diferents ètnies) </li></ul></ul><ul><ul><li>criolls: descendents dels colonitzadors </li></ul></ul><ul><ul><li>mestissos: fills d’indígenes i d’espanyols. </li></ul></ul><ul><ul><li>esclaus negres  zones on la població indígena era escassa. </li></ul></ul>
  • 23. <ul><li>Colonitzadors  imposicions: llengua, cultura i religió </li></ul><ul><li> </li></ul><ul><li>- es mantenen algunes costums i llengües (quítxua) </li></ul><ul><li>Conseqüències de la colonització: </li></ul><ul><ul><li>disminució població indígena: malalties noves i treballs forçats. </li></ul></ul><ul><ul><li>zones que queden despoblades  esclaus negres (comerç triangular) </li></ul></ul>Una encomienda americana

×