Els grans descobriments geogràfics

28,871 views
32,230 views

Published on

Els grans descobriments geogràfics

0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
28,871
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
19,897
Actions
Shares
0
Downloads
234
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Els grans descobriments geogràfics

  1. 2. <ul><li>El progrés en la construcció de vaixells i en les tècniques de navegació. </li></ul><ul><li>Les noves rutes marítimes per les costes africanes, les Illes de les Espècies i el continent americà. </li></ul><ul><li>Els nous intercanvis després dels grans descobriments geogràfics, sobretot amb l’arribada a Amèrica. </li></ul><ul><li>La formació dels grans imperis colonials. </li></ul>
  2. 3. AMPLIACIÓ DEL MÓN CONEGUT <ul><li>Finals s. XV  inici època de grans descobriments </li></ul><ul><li>Causes que motiven les expedicions: </li></ul><ul><ul><li>Factors tècnics i científics </li></ul></ul><ul><ul><li>Desenvolupament de la cartografia i altres avenços tècnics que milloren la navegació. </li></ul></ul><ul><ul><li>- portolans  cartes marítimes que descrivien les costes i els ports. </li></ul></ul><ul><ul><li>- brúixola (coneguda des del s. XIII) </li></ul></ul><ul><ul><li>- astrolabi  permetia calcular la posició a partir de les estrelles. </li></ul></ul><ul><ul><li>- timó  permetia guiar millor les embarcacions </li></ul></ul><ul><ul><li>- caravel·la  nou tipus de nau, més alta i forta per la navegació per l’Atlàntic. </li></ul></ul><ul><ul><li>* pàg. 161 </li></ul></ul>Astrolabi Portolà Brúixola
  3. 5. 3. Factors ideològics - influència HUMANISME  impulsar l’exploració de nous territoris.  difusió relats Marco Polo (publicats finals s. XIII) - Contrareforma  evangelitzar territoris que encara no coneixen el cristianisme. <ul><ul><li>- 1453: caiguda de Constantinoble  Imperi Otomà </li></ul></ul><ul><ul><li>- creixent activitat artesana  necessitat de buscar matèries primeres. </li></ul></ul><ul><ul><li>- augment circulació de la moneda  necessitat de metalls preciosos (Or del Sudan) </li></ul></ul><ul><ul><li>- demanda d’espècies d’Orient  importants per a la conservació d’aliments a l’hivern i elaborar medicines. </li></ul></ul>2. Factors econòmics Les rutes de les espècies
  4. 6. <ul><li>Portuguesos  primers a explorar sud Atlàntic i obren noves rutes: </li></ul><ul><li>Ruta africana: </li></ul><ul><ul><li>direcció oest: illes Madeira (1418) i illes Açores (1431) </li></ul></ul><ul><ul><li>direcció sud costejant costa: golf de Guinea (1460) </li></ul></ul><ul><ul><li> colònies comercials: or, esclaus i vori </li></ul></ul><ul><ul><li>- Bartolomeu Dias  cap de Bona Esperança o de les Tempestes (1488) </li></ul></ul>LES EXPEDICIONS PORTUGUESES <ul><li>Ruta de l’Índia </li></ul><ul><ul><li>Vasco da Gama  costa de l’Índia (1498)  obertura ruta a les illes de les Espècies </li></ul></ul>* Portuguesos  monopoli del comerç de la seda i de les espècies amb Europa, durant bona part del segle XVI. La ruta portuguesa cap a l’Índia
  5. 7. <ul><li>EL PROJECTE DE COLOM </li></ul><ul><li>Projecte  arribar a la terra de les espècies navegant cap a l’oest. </li></ul><ul><ul><li>es coneixia que la Terra és rodona, es desconeixia el continent americà </li></ul></ul><ul><ul><li>projecte acceptat per Isabel la Catòlica </li></ul></ul><ul><ul><ul><li> capitulacions de Santa Fe (abril 1492) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>- títol almirall de la mar oceànica </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>- títol de virrei de les terres descobertes </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>- 1/10 part dels beneficis obtinguts </li></ul></ul></ul>VIATGES DE COLOM 1r. 1492. Tres vaixells: 1 nau (Santa Maria) i 2 caravel·les (La Pinta i la Niña) - Illa de Guanahaní (Bahames)  anomenada San Salvador - exploren illes de Cuba i Haití 2n. 1493-1496. Establiment a l’illa anomenada Hispaniola (Santo Domingo)  inici sistema econòmic de factories comercials. 3r. 1498-1500. Illa de la Trinitat i desembocadura riu Orinoco 4t. 1502-1504. Exploració costes d’Amèrica Central *1506: mor Colom, convençut d’haver arribat a les Índies.
  6. 8. <ul><li>REPARTIMENT ENTRE ESPANYA I PORTUGAL </li></ul><ul><li>1479: Tractat d’Alcaçovas </li></ul><ul><ul><li>acord que estableix el domini castellà a les Canàries </li></ul></ul><ul><ul><li>fi de la conquesta el 1496, ocupació de Tenerife </li></ul></ul><ul><ul><li>conquesta iniciada el 1402. Illes Canàries eren habitades per indígenes (guanches) d’origen bereber. </li></ul></ul><ul><li>Descoberta Amèrica  els RRCC demanen al Papa la concessió de la sobirania de les noves terres.  RIVALITAT AMB PORTUGAL </li></ul><ul><li>Solució: Tractat de Tordesillas (1494) </li></ul><ul><ul><li>finalitat: legalitzar la sobirania sobre el nou territori </li></ul></ul><ul><ul><li>tots els territoris situats a l’esquerra del meridià que passava a 370 llegües de les illes Cap Verd serien per Castella i les que queden a la dreta per Portugal. </li></ul></ul>
  7. 9. Els viatges de Colom i el repartiment del nou món.
  8. 10. <ul><li>s. XVI  grans expedicions marítimes amplien coneixements i rectifiquen errors de Colom. </li></ul><ul><li>Errors de Colom </li></ul><ul><ul><li>coneixements geogràfics i astronòmics avançats però no fiables. </li></ul></ul><ul><ul><li>calcula un diàmetre massa petit, i la ignorància del continent americà. </li></ul></ul><ul><ul><li>es creia que havia arribat a Cipango (Japó) </li></ul></ul><ul><li>El descobriment del Pacífic </li></ul><ul><ul><li>dubte entre exploradors de si eren les costes de la Índia o no. </li></ul></ul><ul><ul><li>1513. Vasco Núñez de Balboa  travessa l’istme de Panamà a peu i descobreix el mar del Sud (oceà Pacífic) </li></ul></ul><ul><ul><li>confirmació que es tractava d’1 nou continent </li></ul></ul><ul><li>El nom d’Amèrica </li></ul><ul><ul><li>Navegant italià Amerigo Vespucci recórrer les costes del nou continent </li></ul></ul>La primera volta al món - 1519. Expedició de Castella amb Fernão Magalhãnes - objectiu: pas entre l’oceà Atlàntic i el Pacífic per arribar a les illes de les Espècies per l’oest.  Estret de Magalhãnes - nom a l’oceà: tranquil  Pacífic - Magalhãnes mor a les Filipines  enfrontaments amb indígenes - acaba el viatge Juan Sebastián Elcano
  9. 11. La primera volta al món * Molts mariners patien l’escorbut, una malaltia produïda pel dèficit de la vitamina C en no ingerir fruites i hortaliss es fresques. Text p. 165
  10. 12. <ul><li>CONTINENT DESCONEGUT </li></ul><ul><li>Poblament antic: 20.000 anys - pedra és el material bàsic </li></ul><ul><li>civilitzacions pròsperes. - agricultura i ramaderia </li></ul><ul><ul><li> - no coneixen la roda ni animals de tir </li></ul></ul><ul><ul><li>Cultures precolombines: Inques, Maies i Asteques </li></ul></ul><ul><ul><li> abans de l’arribada de Colom </li></ul></ul><ul><li>ELS MAIES </li></ul><ul><li>situació: sud península del Yucatán (Guatemala i sud de Mèxic) </li></ul><ul><li>període: segles V – XV </li></ul><ul><li>organització en ciutats – estat confederades governades per 1 cap militar </li></ul><ul><li>societats jerarquitzada: </li></ul><ul><ul><li>nobles </li></ul></ul><ul><ul><li>pagesos </li></ul></ul><ul><ul><li>esclaus </li></ul></ul><ul><li>economia  agricultura: blat de moro </li></ul><ul><li>grans coneixements astronomia, de matemàtiques, i escriptura jeroglífica. </li></ul><ul><li>construcció de temples i palaus </li></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>Piràmides esglaonades </li></ul></ul></ul></ul></ul>
  11. 13. <ul><li>ELS ASTEQUES </li></ul><ul><li>situació: centre i nord de l’actual Mèxic </li></ul><ul><li>poble guerrer </li></ul><ul><li>fundació de l’imperi al s. XIII  capital Tenochtitlán </li></ul><ul><li>societat estructurada en sacerdots – nobles – homes lliures i esclaus </li></ul><ul><li>emperador: cap militar i religiós </li></ul><ul><li>economia: - agricultura: conreu del blat de moro </li></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>comerç </li></ul></ul></ul></ul></ul><ul><li>coneixements d’astronomia </li></ul><ul><li> bo pel control de les collites (fases de la lluna) </li></ul><ul><li>construcció de ciutats importants. Ex: Tlaxcala Text pàg. 167 </li></ul><ul><li>construcció de temples en forma de piràmide escalonada. </li></ul><ul><li>conqueridor: Hernán Cortés </li></ul><ul><li>emperador asteca: Moctezuma II </li></ul>
  12. 14. Reconstrucció de la ciutat de Tenochtitlan, actual ciutat de Mèxic.
  13. 15. <ul><li>ELS INQUES </li></ul><ul><li>situació: altiplans dels Andes (actual Perú), entre el 1100 i el 1532 (arribada espanyols) </li></ul><ul><li>imperi molt poderós:  fins al nord a Quito i cap el sud fins a Xile </li></ul><ul><ul><li>capital: Cuzco </li></ul></ul><ul><ul><li>fortaleses de pedra: Machu Pichu </li></ul></ul><ul><ul><li>construcció de grans carreteres </li></ul></ul><ul><li>societat </li></ul><ul><li> emperador (fill del sol) considerat 1 déu: INCA </li></ul><ul><ul><li>aristocràcia: nobles – sacerdots – funcionaris </li></ul></ul><ul><ul><li>poble </li></ul></ul><ul><ul><li>serfs </li></ul></ul><ul><li>agricultura: blat de moro i patates </li></ul><ul><li>ramaderia: llames </li></ul><ul><li>llengua: quítxua </li></ul><ul><ul><li>és parlada per 10 milions de persones </li></ul></ul><ul><ul><li>Colòmbia, Perú, Equador, Bolívia, Xile i Argentina. </li></ul></ul><ul><li>conqueridor espanyol: Francisco Pizarro </li></ul><ul><li>emperador inca: Atahualpa </li></ul>Les civilitzacions precolombines
  14. 16. Ruïnes del Machu Picchu. Serralada dels Andes. 2.200 m sobre el mar
  15. 17. <ul><li>Denominació dels nous territoris  Índies espanyoles </li></ul><ul><li>Conquesta ràpida per: </li></ul><ul><ul><li>superioritat militar (armes, cavalls, armadures, pólvora) </li></ul></ul><ul><ul><li>superioritat científica (geògrafs, enginyers militars) </li></ul></ul><ul><ul><li>divisions entre indígenes i cobdícia dels conqueridors </li></ul></ul>LES GRANS EXPEDICIONS 1511  fi de la conquesta de les grans illes del Carib (Cuba, San Salvador, Hispaniola, Haití....) La conquesta de Mèxic 1518  inici expedició Hernán Cortés - surt de Cuba en direcció al continent - fundació ciutat Veracruz - territori habitat per asteques  emperador Moctezuma - derrota asteca  batalla d’Otumba (1521)  territori sota domini castellà. - inici noves expedicions: península del Yucatán i actual Guatemala i Hondures.
  16. 18. <ul><li>La conquesta del Perú </li></ul><ul><li>1531: inici conquesta imperi Inca  Francisco Pizarro + Diego de Almagro </li></ul><ul><li> Perú, Equador i part de Bolívia </li></ul><ul><li>- conqueridors aprofiten enfrontaments entre inques. </li></ul><ul><li>- batalla Cajamarca (1532)  morts molts indígenes. * text p. 169 </li></ul><ul><li>1533: inca Atahualpa executat  fi imperi  conquesta de Cuzco (capital) </li></ul><ul><li>Altres conquestes </li></ul><ul><li>Exploradors. </li></ul><ul><li>Núñez Cabeza de Vaca  Florida, Texas, Califòrnia  Amèrica del Nord </li></ul><ul><li>Almagro i Pedro de Valdivia  Xile </li></ul><ul><li>Orellana  recórrer l’Amazones </li></ul><ul><li>Juan de Garay  fundació Buenos Aires </li></ul><ul><li>Legazpi i Urdaneta  conquesta Illes Filipines (honor infant Felip, fill Carles) </li></ul><ul><li>Creences </li></ul><ul><li>- pobles indígenes consideren que els conqueridors són déus. </li></ul><ul><li>- profecies d’asteques i inques </li></ul><ul><li>- a vegades alguns indígenes es sotmeten més fàcilment. </li></ul>
  17. 19. ORGANITZACIÓ TERRITORIS CONQUERITS <ul><li>Territoris conquerits  formen part de la Corona de Castella </li></ul><ul><li> </li></ul><ul><li>- finança el descobriment </li></ul><ul><li>- controla la colonització </li></ul><ul><li>Introducció de: llengua, cultura, religió , lleis de Castella </li></ul><ul><li>Clergues per evangelitzar </li></ul><ul><li>Funcionaris reials per organitzar els nous territoris </li></ul><ul><ul><li>2 virregnats: - Nueva Espanya (Mèxic, Centreamèrica i el Carib) (virrei) - Perú (el sud fins la Patagònia) </li></ul></ul><ul><li>Dividits en províncies  governador </li></ul><ul><li>Municipis  ajuntaments per governar i audiències per qüestions legals i justícia. </li></ul><ul><li>Consell de les Índies (format per juristes) </li></ul><ul><li> encarregat dels afers americans </li></ul><ul><li>- assessora el rei </li></ul><ul><li>- redacta lleis específiques d’aquests territoris </li></ul>
  18. 20. L’imperi americà en temps de Felip II
  19. 21. Explotació dels recursos <ul><li>Nous territoris  important entrada d’ingressos per la Corona. </li></ul><ul><li>colonitzadors  demanen concessió de terres i mines  explotació </li></ul><ul><ul><li>sistema d’ encomienda </li></ul></ul><ul><ul><li> grup d’indígenes donats als colons </li></ul></ul><ul><ul><li>- colons els hi proporcionen protecció, subsistència i ensenyament religiós. </li></ul></ul><ul><ul><li>- indígenes: treballar les terres i pagar tributs. </li></ul></ul><ul><li>Explotació de mines d’or i plata </li></ul><ul><ul><li>normes per explotar-les i comercialitzar els metalls. </li></ul></ul><ul><ul><li>eren de propietat reial. </li></ul></ul><ul><ul><li>es concedia l’explotació a canvi de la 1/5 part del mineral que s’exteia. </li></ul></ul><ul><ul><li>1540: sistema de mitas (explotació de mines de Mèxic i Bolívia – Potosí-) </li></ul></ul><ul><ul><li> obligar a treballar als indígenes a canvi d’1 salari </li></ul></ul><ul><ul><li>- feien un sorteig per saber a qui li tocaria. </li></ul></ul>Explotació de mà d’obra indígena  abusos - lleis per protegir els indígenes: Lleis d’Índies. - prohibició de l’esclavitud - reconèixer els indígenes com a súbdits - denúncies d’explotació: Fra Bartolomé de las Casas. *text p. 170
  20. 22. EL COMERÇ AMERICÀ <ul><li>Comerç americà controlat pel port de Sevilla </li></ul><ul><li>- viatges amb grups de flotes  perill pirates anglesos i holandesos </li></ul><ul><li>(pirates del carib) </li></ul><ul><li>- 1503: Casa de Contratación </li></ul><ul><li> controla el comerç </li></ul><ul><li>- assegura la recaptació de 1/5 part per la corona (totes les riqueses i transaccions comercials amb Amèrica) </li></ul><ul><li>Castella  blat, bestiar vacum i oví, vinya, cavalls i armes </li></ul><ul><li>Amèrica  blat de moro i cacau (productes desconeguts a Europa) </li></ul><ul><ul><li>tomates, patates, pebrots, “chiles” (pebrots petits i picants), mongeta verda i carbassa. </li></ul></ul>LA SOCIETAT COLONIAL <ul><li>Poder polític i econòmic  controlat pels conqueridors i persones de la península. </li></ul><ul><li>població: </li></ul><ul><ul><li>amerindia (diferents ètnies) </li></ul></ul><ul><ul><li>criolls: descendents dels colonitzadors </li></ul></ul><ul><ul><li>mestissos: fills d’indígenes i d’espanyols. </li></ul></ul><ul><ul><li>esclaus negres  zones on la població indígena era escassa. </li></ul></ul>
  21. 23. <ul><li>Colonitzadors  imposicions: llengua, cultura i religió </li></ul><ul><li> </li></ul><ul><li>- es mantenen algunes costums i llengües (quítxua) </li></ul><ul><li>Conseqüències de la colonització: </li></ul><ul><ul><li>disminució població indígena: malalties noves i treballs forçats. </li></ul></ul><ul><ul><li>zones que queden despoblades  esclaus negres (comerç triangular) </li></ul></ul>Una encomienda americana

×