Mariola

PARC NATURAL DE LA SERRA DE MARIOLA Carles Molina Rubio Carles Molina Rubio

Parc Natural de la Serra De Mariola

Introducció

Legislació del Parc

Medi físic i Climatologia

Flora

Fauna

Amenaces, Conclusions

parc natural de la serra de mariola

Introducció

Serralada d’interior (orientació bètica) Alineació SE - NW

Comarques:

L’Alcoià

El Comptat

La Vall d’Albaida

Superfície 16.800 hectàrees

Delimitació Natural: N  Vall d’Agres S  Riu Palop (F.R) E  Riu Serpis O  Continuïtat Pobles : Alcoi, Cocentaina, Muro d'Alcoi, Agres, Alfafara, Bocairent i Banyeres de Mariola Valors naturals i jaciments paleontològics (serra poblada des de temps immemorials)

2. Legislació del Parc i infraestructures

Abril 2001 : Decret 76/2001 del Govern Valencià pel que s’aprova el PORN (Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals) de la Serra de Mariola

Gener 2002 : el dia 8 de gener el Govern Valencià declara la Serra de Mariola Parc Natural pel decret 3/2002 .

Maig 2007 : Decret 79/2007 del Consell pel qual s’aprova el Pla Rector d’Ús i Gestió del Parc Natural de la Serra de Mariola.

parc natural de la serra de mariola Centre d’interpretació: Mas d’Ull de Canals CV. 795 - km. 17`800 Banyeres de Mariola Alacant Coordenadas GPS: Latitud: 38º 41' 55.9800'' N Longitud: 0º 38' 22.8800'' W Altitud: 790 m.

Material predominant  Calcari

Sector NE

Agressivitat paisatgística

Montabrer (1.389 m)

Pendents 30% – 40%

parc natural de la serra de mariola 3. Medi físic i Climatologia

Zona intermèdia : Planes interiors (masses argiloses per descarbonatació de roques calcàries)

Sector SO

Relleu més relaxat. Pendents més suaus

També cotes altes (al voltant de 1000m)

L’Aigua

Una de les grans riqueses naturals Unitat hidrogeològica de primer ordre Acumulació d’aigües per la seua naturalesa calcària Importants aqüífers:  Fonts  Ullals Rius:  Vinalopó  Serpis  Riu d’Agres  Riu Clariano "...la primera y sin igual si consideramos las riquezas que proporciona a los pueblos arrojando hacia todas partes ríos o copiosas fuentes. A muchas dan lugar los demás montes, pero casi siempre en las partes septentrionales; sólo Mariola las da por todas y con profusión, como por especial privilegio de la Naturaleza" . J.A. Cavanilles 3. Medi físic i Climatologia parc natural de la serra de mariola

Clima típic mediterrani

Temperatures suaus

Precipitacions en tardor , primavera i també hivern

Seca

Efecte pantalla

NE més humit

SW més sec

Excepcions en: Banyeres (fora de l’influx) Alcoi (Vall del Serpis) Forma de precipitació

Pluja

Neu

Boires i rosades

Temperatures :

Mitjanes anuals 13-16ºC

Mínimes 5.3 – 8.6ºC

Gelades freqüents en hivern

3. Medi físic i Climatologia parc natural de la serra de mariola

Al Voltant de 1200 espècies diferents de plantes superiors

(gràcies a la quantitat d’hàbitats diferents)

Interès de molts botànics d’arreu del món per:

Varietat de plantes aromàtiques i medicinals (i utilització d’aquestes)

Endemismes iberollevantins

Algunes de les espècies més representatives:

- Espígol ( Lavandula latifolia) - Romer o romaní ( Rosmarinus officinalis ) - Timó ( Thymus vulgaris ) - Melissa ( Melissa officinalis) - Poliol ( Mentha pulegium) - Camamil·la Matricaria chamomilla - Santònica Stachys heraclea - Pericó ( Hypericum peforatum) - Té de roca ( Jasonia glutinosa) 4. Flora parc natural de la serra de mariola

4. FLORA Sàlvia de Mariola Salvia blancoana mariolensis Coixinet de monja Erinacea pungens Pebrella Thymus piperella Rabet de gat Sideritis angustifolia Poliol de penya Teucrium buxifolium Timó Reial Dictamnus hispanicus parc natural de la serra de mariola

parc natural de la serra de mariola Següent etapa de degradació:

coscollars amb:

- Càdec (Juniperus oxycedrus)

a les zones més humides i ombrejades:

d’esbarzers (Rubus ulmifolius)

- cirerers de pastor ( Crataegus monogyna)

Podem trobar exemples de la vegetació potencial climàtica:

carrascar i fins i tot el bosc mixt mediterrani a les zones més ombrívoles i inaccessibles.

La Carrasca ( Quercus ilex rotundifolia ) com a espècie clau i caducifol·lis, com l’auró ( Acer granatense ).

parc natural de la serra de mariola Però la major superfície de la serra està coberta per un dens pinar de pi blanc ( Pinus halepensis ) barrejats amb cepells, argelagues ( Genista scorpius) , romers ( Rosmarinus officinalis) , i moltes de les plantes aromàtiques i medicinals ja esmentades. La Teixera d'Agres - Microreserva - Teix ( Taxus baccata)

conífera que pot créixer fins a 10 o 20 m, excepcionalment 28

Tronc marró gruixat que pot arribar als 4 m de diàmetre

- Creixement lent però pot arribar a viure 4000 anys

parc natural de la serra de mariola Gran diversitat faunística  Insectes : zerynthia rumina  Amfibis :

la granota comuna ( Rana perezi) , Tòtil ( Alytes obstetricans pertinax) el gripau comú (Bufo bufo spinosus ), el gripau corredor ( Bufo calamita) i l’Ofegabous ( Pleurodeles waltl)

 Rèptils :

que s’alimenten d’insectes i

altres invertebrats:

què s’alimenten dels anteriors,

de micromamífers etc.:

sargantana comuna (Podarcis hispánica)

sargantana cua-llarga ( Psammodromus algirus)

cendrosa ( Pasammodromus hispanicus )

El dragó comú ( Tarentola mauritanica )

Fardatxo ( Lacerta lepida)

Serp d’aigua ( Natrix maura )

Serp blanca ( Rhinechis scalaris )

Serp verda ( Malpolon monspessulanus)

Serp de ferradura ( Hemorrhois hippocrepis )

5. Fauna

parc natural de la serra de mariola  Aus :  Granivores:

el pinsà, ( Fringilla coelebs)

la perdiu ( Alectoris rufa)

el gafarró ( Serinus serinus)

 Insectívores:

el pit-roig ( Erithacus rubecula)

 Rapinyaires: Diurnes: Nocturnes:

l’àguila reial ( Aquila chrysaetos )

l’àguila serpera ( Circaetus gallicus )

L'aligot comú ( Buteo buteo )

el falcó ( Falco peregrinus )

l’astor ( Accipiter gentilis )

l’esparver ( Accipiter nisus)

xoriguer comú ( Falco tinnunculus)

brúfol o duc ( Bubo bubo )

mussol banyut ( Asio otus)

gamarús o caro (Strix aluco)

el mussol ( Athene noctua)

l’òliba ( Tyto alba)

el xot ( Otus scops)

parc natural de la serra de mariola  Mamífers :

Entre els mamífers cal ressaltar el conill (Oryctolagus cuniculus), rata cellarda ( Eliomys quercinus ), el ratolí de bosc ( Apodemus sylvaticus ) o la mussaranya ( Suncus etruscus )com a aliment bàsic dels carnívors com:

el gat salvatge, ( Felis silvestris)

la fagina, ( Martes foina)

la mostela, ( Mustela nivalis)

la geneta, ( Genetta genetta)

teixó ( Meles meles )

rabosa ( Vulpes vulpes)

Altres: Senglar ( Sus scrofa ) rates penades ( Pipistrellus pipistrellus) eriçons ( Erinaceus europaeus )

parc natural de la serra de mariola

http://www.xarxaneta.org/~carrasca/mariola3.html

http://www.wildsideholidays.com/natural/

http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/

http://parquesnaturales.gva.es/

Llibre: La conservación de los anfibios en el Parque Natural de la Sierra de Mariola a través de la gestión del paisaje mediterráneo. Fundació Llar de Mariola . Agost 2007