Antiga roma (català)

9,352 views

Published on

IES Cap de Llevant - Ciències Socials 1r d'ESO

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
9,352
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2,439
Actions
Shares
0
Downloads
81
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Antiga roma (català)

  1. 1. Fa més de 2.000 anys, Roma es va convertir en l’imperi antic més poderós del Mediterrani. La ciutat de roma era el centre d’aquest imperi. La civilització romana va estendre els seus dominis per Europa i el nord d'Àfrica per mitjà de conquestes militars. Roma va implantar a totes les terres conquerides el llatí, que era la llengua del poble romà, la seua cultura, les seues lleis i la seua religió. El llatí, va esdevenir llengua comuna a tot el Mediterrani. Més endavant, amb el pas del temps, el llatí evolucionà en cada territori de manera diferent i donà lloc a algunes de les llengües que es parlem avui dia, com ara el català, el castellà, l’italià, el francès, el portuguès... La religió del poble romà era politeista. Un dels déus més adorats va ser Júpiter. L’imperi romà va fer importants obres públiques: va construir vies (carreteres empedrades), teatres, circs, amfiteatres, termes, aqüeductes, muralles... Roma va ser durant molts segles una república, on els ciutadans i les ciutadanes escollien els cònsols i els senadors que els havien de governar. Després es va convertir en un imperi. L’imperi va ser governat per una sola persona, l’emperador. Van fundar moltes ciutats a la península ibèrica: Tàrraco (Tarragona), Barcino (Barcelona), Ilerda (Lleida), Corduva (Còrdova)... ROMA
  2. 2. <ul><li>La mitologia romana ens explica que Roma va ser fundada per dos germans, Ròmul i Rem, l’any 753 aC. Ròmul i Rem eren fills del déu Mart i de la princesa Rea Sílvia, filla del rei Numitor d’Alba Longa, una ciutat propera a Roma. </li></ul>ORÍGENS DE ROMA
  3. 3. <ul><li>La Historiografia ens diu que les diverses tribus que habitaven els set turons sobre els quals es funda la ciutat s’uniren durant el s. VII aC per fer-se més front vers els seus enemics. </li></ul>Mapa de la Península Itàlica cap al s. VII a.C.
  4. 4. <ul><li>ETAPES DE LA HISTÒRIA DELS ROMANS </li></ul>
  5. 5. MONARQUIA (753 – 509 A.C.) <ul><li>-Els reis són elegits d’entre les famílies més importants (els patricis) </li></ul><ul><li>Els reis són auxiliats pel Senat, format pels caps de les famílies més importants (els senadors) </li></ul><ul><li>El càrrec de rei era vitalici, però no hereditari </li></ul><ul><li>El rei era el cap militar, judicial i religiós de la ciutat </li></ul><ul><li>Durant el s. VI a.C. els etruscs conquereixen Roma, però els seus ciutadans mai no varen acceptar l’autoritat forània, fins que l’any 509 a.C. una rebel·lió va destronar el setè i últim rei (el tercer que era etrusc), Tarquini el Superb </li></ul><ul><li>- Quan s’acaba la Monarquia, Roma encara no havia conquerit gaires territoris més enllà del Lazio, regió on es situa. </li></ul>
  6. 6. Esquema de l’època monàrquica La Península Itàlica cap al s. VI a.C.
  7. 7. <ul><li>REPÚBLICA: 509 – 27 a.C.) </li></ul><ul><li>1. Canvis en l’estructura de govern </li></ul><ul><li>Tres institucions de govern principals: </li></ul><ul><li>· Magistratures: eren els diversos càrrecs de govern (semblants als nostres ministeris). Els càrrecs eren anuals. Els dos principals magistrats eren anomenats cònsols: dirigien el govern i l’exèrcit. </li></ul><ul><li>· Comicis: assemblees de ciutadans que votaven les lleis i elegien els magistrats. </li></ul><ul><li>· Senat: era la institució més important. Establia lleis, dirigia la política exterior i donaven instruccions als magistrats. </li></ul>
  8. 8. <ul><li>2. Canvis socials: patricis i plebeus </li></ul><ul><li>La societat romana estava dividida entre patricis (que deien ser descen-dents de les famílies fundadores de la ciutat) i plebeus. A més, hi havia els esclaus (presoners de guerra). Només els patricis tenien drets polítics, com ser magistrat, votar en els comicis o formar part del senat. </li></ul><ul><li>Durant la Monarquia, una primera reforma va permetre els plebeus formar part d’alguns comicis, però això no va ser una millora, perquè els obligava a fer el servei militar i això podia significar la ruïna per a la família. </li></ul><ul><li>L’any 494 a.C. els plebeus es retiren al turó Aventí per fundar una nova ciutat (Conjura de l’Aventí), però els patricis els van convèncer i van crear dos nous càrrecs (tribú de la plebs i edil plebeu) semblants a les magistratures. Durant els ss. V i IV a.C. els plebeus aniran aconseguint drets (poder accedir al senat, a les magistratures, al senat, la igualtat jurídica i l’abolició de la prohibició dels matrimonis entre patricis i plebeus). </li></ul>
  9. 9. <ul><li>Estructura de la República </li></ul>
  10. 10. <ul><li>3. Les guerres Púniques </li></ul><ul><li>Com hem vist al mapa, al principi de la República la principal potència del Mediterrani occidental eren els cartaginesos. Però Roma va començar a conquerir territoris, al principi a la Península Itàlica... </li></ul>
  11. 11. <ul><li>...però Sicília era cartaginesa, de manera que aviat els interessos de Roma i els de Cartago van topar. Així comencen les Guerres Púniques, que duren des del 246 fins el 146 aC. Aquest és el resultat: </li></ul>A la primera (262-241 aC), Roma va conquerir les Illes de la Mediterrània Occidental En realitat, la més important va ser la segona (218-202 aC), on Anníbal va estar a punt de conquerir Roma. A la tercera (149-146 aC), Roma va conquerir Cartago i va donar a triar a la seva població entre la mort o l’esclavitud.
  12. 12. <ul><li>4. Conquestes de Pompeu i Juli Cèsar </li></ul>
  13. 13. <ul><li>5. La crisi de la república i els triumvirats </li></ul><ul><li>Amb l’expansió de la República, arribaren també les lluites entre militars per fer-se amb el poder. Per posar fi a aquestes lluites, es crearen els triumvirats, aliances de tres homes que compartien el poder suprem </li></ul><ul><li>1r triumvirat: el van formar Juli Cèsar, Cras i Pompeu. Aviat començà una guerra civil entre els tres, que guanyà Juli Cèsar, qui va ser anomenat dictador perpetu poc abans de ser assassinat per un grup de defensors del Senat i de la República </li></ul><ul><li>2n triumvirat: format per tres partidaris de Juli Cèsar: Marc Antoni, Lèpid i Octavi. Aviat, aquests tres també començaren una guerra civil, que fou guanyada per Octavi, que l’any 27 aC va rebre el títol d’August, o enviat dels déus. Amb això acabava la República i començava l’Imperi. </li></ul>
  14. 14. <ul><li>IMPERI (27 aC – 476 dC) </li></ul><ul><li>L’emperador acumulava tots els poders: presidia el Senat, era el cap del exèrcit, el pontífex (cap religiós) màxim, dictava lleis, fixava tributs... El càrrec era vitalici i elegia el seu successor. El Senat va seguir existint, però es limitava a ratificar les ordres de l’emperador. </li></ul><ul><li>És el temps de màxim esplendor i on Roma assoleix la màxima extensió </li></ul>
  15. 15. <ul><li>Màxima extensió de l’Imperi Romà (s II dC) </li></ul>
  16. 16. <ul><li>CAIGUDA DE L’IMPERI ROMÀ </li></ul><ul><li>Durant el s. II dC, entrem en un període de relativa tranquil·litat, coneguda com pax romana . Hi ha un fort creixement del comerç que origina un període d’esplendor econòmica. Les ciutats s’omplen de construccions i obres públiques. </li></ul><ul><li>Malgrat això, durant el s. III dC comença una greu crisi: els pobles estrangers començaren a penetrar les fronteres de l’Imperi, en un principi buscant aliments. A finals del s. III, l’emperador Dioclecià creà l’anomenada “Tetrarquia”, o divisió geogràfica de l’Imperi sota quatre governants diferents. L’any 330, Constantí trasllada la capital a Bizanzi, que passa a dir-se Constantinoble (actual Istambul). La capital mai més no tornaria a ser Roma. A finals del s. IV, a la mort de l’emperador Teodosi I, aquest va dividir l’Imperi entre els seus dos fills: Arcadi (Orient) i Honori (Occident). Honori va traslladar la capital a Mediolanum (Milà). </li></ul><ul><li>Durant tot el s. V, les diferents tribus germàniques no aturaren d’assatjar l’Imperi, presentant-se en diverses ocasions a les portes de Roma. Tot i que la caiguda “oficial” de l’Imperi Romà d’Occident és l’any 476, quan el cap ostrogot Odoacre deposa l’últim emperador, Ròmul Augústul (de només 11 anys d’edat), el cert és que l’Imperi havia desaparegut feia temps. </li></ul>
  17. 17. A aquest mapa es pot veure com eren els imperis romans d’Orient i d’Occident, i les invasions dels pobles germànics.
  18. 18. I aquí es pot veure com quedà Europa després de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident.
  19. 19. <ul><li>SOCIETAT ROMANA </li></ul><ul><li>Molt semblant a l’atenesa: dividida entre ciutadans i no-ciutadans. </li></ul>Les dones, a l’igual que a Grècia, no eren ciutadanes.
  20. 20. <ul><li>L’ACTIVITAT ECONÒMICA A L’IMPERI ROMÀ (I) </li></ul><ul><li>Bàsicament agrícola i esclavista: el blat , la vinya i l’ olivera eren els tres cultius fonamentals. La propietat de la terra era molt important a la societat. </li></ul><ul><li>A mesura que el territori creix, es va desenvolupant un comerç molt important, amb una gran xarxa de calçades i ports. </li></ul><ul><li>Això ho facilita la unificació econòmica sota una única moneda (asos, sestercis i dinaris). </li></ul>
  21. 21. L’ACTIVITAT ECONÒMICA A L’IMPERI ROMÀ (II) <ul><li>L’ artesania era l’activitat econòmica més important a les ciutats. Es produia dins els tallers, que tenien botigues per a la venda dels productes. </li></ul>L’altra activitat econòmica important era la mineria . La solien realitzar els esclaus, i els productes principals eren or, argent, ferro, coure, estany, plom, mercuri i sal.
  22. 22. <ul><li>L’URBANISME A ROMA </li></ul><ul><li>L’urbanisme és una de les coses que encara nosaltres conservam: ells són, per exemple, els inventors del clavagueram. </li></ul>Les ciutats tenien planta quadrangular, amb carrers paral·lels d’entre els quals destacaven dos: el cardo (direcció N-S) i el decumanus (direcció E-O) A l’encreuament dels dos, o molt a prop, hi havia el fòrum, una plaça on hi havia els edificis públics més importants i el centre de la vida política i cultural. Altres llocs importants eren la muralla, el mercat, el teatre i l’amfiteatre i les termes.
  23. 23. Plànol de la ciutat romana de Caesaraugusta (Saragossa)
  24. 24. <ul><li>LA VIDA QUOTIDIANA: ALIMENTACIÓ, ROBA, FEINA, OCI... </li></ul><ul><li>La dieta romana era molt senzilla, i a partir dels cultius principals: així, els aliments més consumits eren el pa, l’oli d’oliva, la fruita, la verdura i el peix. La beguda preferida era el vi. </li></ul><ul><li>La vestimenta estava diferenciada per sexes: els homes vestien una túnica fins els genolls, que podia anar coberta per una toga , mentre que les dones utilitzaven una estola , i al cap es posaven un vel . Les sabates eren tipus sandàlia, i fetes de pell. </li></ul><ul><li>La jornada laboral solia acabar cap al migdia, i als capvespres els romans podien dedicar-se a l’oci, que consistia a anar a les termes a banyar-se o bé anar als espectacles públics (teatre, circ, amfiteatre...) </li></ul>
  25. 25. <ul><li>L’ART I: ARQUITECTURA </li></ul><ul><li>Els romans eren bons constructors. La mostra està en el gran nombre de restes que encara es conserven. Ells van ser els primers a utilitzar elements com el ciment o el formigó. </li></ul><ul><li>Inventaren l’ arc , la volta i la </li></ul><ul><li>cúpula </li></ul>
  26. 26. <ul><li>ALGUNES CONSTRUCCIONS IMPORTANTS </li></ul><ul><li> Temples (funció religiosa) </li></ul><ul><li>Cúries i Basíliques </li></ul><ul><li>(funció política i </li></ul><ul><li>econòmica) </li></ul><ul><li> Termes (per cuidar-se) </li></ul>
  27. 27. <ul><li>ALGUNES CONSTRUCCIONS IMPORTANTS </li></ul><ul><li>Teatres, amfiteatres </li></ul><ul><li>i circs (pel lleure) </li></ul><ul><li>Representacions Lluites entre gladiadors </li></ul><ul><li>o contra feres </li></ul><ul><li>Carreres de quàdrigues </li></ul><ul><li>Monuments commemoratius: arcs de triomf i columnes </li></ul>
  28. 28. <ul><li>ALGUNES CONSTRUCCIONS IMPORTANTS </li></ul><ul><li>Obres públiques </li></ul><ul><li> Calçades </li></ul><ul><li> Ponts </li></ul><ul><li> Aqüeductes </li></ul><ul><li> Ports </li></ul>
  29. 29. <ul><li>ART, CULTURA I RELIGIÓ </li></ul><ul><li>Els romans eren grans artistes. Destacaven les seves escultures, pintures i mosaics. </li></ul><ul><li>La religió era politeïsta, amb grans semblances amb la grega i molts déus compartits. La tríada capitolina estava formada per Júpiter, Juno i Minerva. En honor seu es construien els capitolis, principals temples de les ciutats. </li></ul><ul><li>Tot i que els romans eren molt respectuosos amb les religions dels territoris que conquerien, al principi el cristianisme va ser perseguit. L’any 313 obtingueren la llibertat religiosa, i el 380 Teodosi la va declarar única religió oficial de l’Imperi, i va prohibir la resta de religions. </li></ul>

×