LES POLÍTIQUES  ECONÒMIQUES.LA POLÍTICA FISCAL Per David Sansaloni i Andreu Felis
1. Les polítiques econòmiques   Són les formes en què l’estat intervé en l’economia    per a assolir uns objectius econòm...
1.1 Objectius o finalitats   Creixement econòmic sostenible: l’Estat intervé per a    sostenir l’increment de béns i serv...
1.1 Objectius o fins   Plena ocupació: l’Estat intenta donar feina al màxim de persones    possibles dins d’eixe país. Do...
1.1 Objectius o fins   Estabilitat de preus: controlar l’estabilitat dels preus    és fonamental perquè els consumidors c...
1.2 Mitjans   Directes: són els organismes que elaboren i    posen en pràctica la política econòmica.   Indirectes: són ...
1.3 Tipus de polítiques econòmiques   Fiscal: consisteix en lacció intencionada de    l’estat per augmentar o disminuir l...
1.4 Definició més completa:   Polítiques econòmiques: són les formes en que l’estat    intervé en l’economia per a acompl...
2. Política fiscal   És l’actuació intencionada del sector    públic mitjançant la recaptació de fons i    l’aplicació de...
2.1 Tipus de polítiques fiscals Discrecionals: són les que apliquen els governs  quan volen intervenir sobre els ingresso...
Polítiques fiscals discrecionals   Programes d’obres públiques   Plans d’ocupació i formació   Programes de transferènc...
Estabilitzadors automàtics   Amb l’ús dels estabilitzadors automàtics, les    transicions entre les fases dels cicles    ...
Exemples d’estabilitzadors automàtics   Impostos proporcionals   Impostos progressius   Cotitzacions socials   Subsidi...
Efectes sobre l’economia de la PF   Quan es redueix els impostos o s’incrementa la    despesa pública per a estimular la ...
3. PGE: Pressupostos Generals de l’Estat   Són una relació detallada de les despeses i el    ingressos que farà l’Estat d...
3.1 Els ingressos públics dels PGE   L’Estat rep alguns ingressos per aquestes vies:       Cotitzacions socials: quantit...
3.1 Els ingressos públics dels PGE   Altres ingressos:      Tranferències corrents: són recursos procedents d’altres    ...
3.2 Les despeses públiques dels PGELa despesa pública és el conjunt de despeses efectuades perl’Administració pública. Es ...
3.3 El saldo pressupostari   Hi ha dos corrents de pensament econòmic que enfronten els    economistes en relació al dèfi...
3.3 El saldo pressupostari El pressupost pot estar equilibrat (ingressos=despesses), en dèficit  (ingressos<despesses) o ...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

POLÍTIQUES ECONÒMIQUES. LA POLÍTICA FISCAL.

815 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
815
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

POLÍTIQUES ECONÒMIQUES. LA POLÍTICA FISCAL.

  1. 1. LES POLÍTIQUES ECONÒMIQUES.LA POLÍTICA FISCAL Per David Sansaloni i Andreu Felis
  2. 2. 1. Les polítiques econòmiques Són les formes en què l’estat intervé en l’economia per a assolir uns objectius econòmics.
  3. 3. 1.1 Objectius o finalitats Creixement econòmic sostenible: l’Estat intervé per a sostenir l’increment de béns i serveis. I també intenta millorar el benestar dels ciutadans.
  4. 4. 1.1 Objectius o fins Plena ocupació: l’Estat intenta donar feina al màxim de persones possibles dins d’eixe país. Donar feina a tothom és practicament impossible, així que es diu que hi ha plena ocupació quan el 98% de la població activa està ocupada. Els indicadors són: taxes d’activitat, d’ocupació i d’atur.
  5. 5. 1.1 Objectius o fins Estabilitat de preus: controlar l’estabilitat dels preus és fonamental perquè els consumidors conserven el seu poder adquisitiu i per a evitar la incertesa que genera la inflació. L’indicador és l’IPC.
  6. 6. 1.2 Mitjans Directes: són els organismes que elaboren i posen en pràctica la política econòmica. Indirectes: són els col·lectius que tenen un gran pes específic en les societats modernes (com grans multinacionals). Resulta fonamental que l’Estat negocie amb elles per a avançar tots junts en la mateixa direcció i aconseguir els objectius proposats.
  7. 7. 1.3 Tipus de polítiques econòmiques Fiscal: consisteix en lacció intencionada de l’estat per augmentar o disminuir l’activitat econòmica a través dels impostos o G. Monetària: posa en pràctica un conjunt de mesures que pren el banc central d’una nació per a mantenir l’estabilitat dels preus i els diners en circulació amb lobjectiu destimular una economia. Exterior: consisteix en lintervenció de l’Estat per a regular les transaccions comercials i financeres amb altres països o economies. De rendes: pretén aconseguir l’estabilitat de preus controlant la inflació.
  8. 8. 1.4 Definició més completa: Polítiques econòmiques: són les formes en que l’estat intervé en l’economia per a acomplir uns objectius econòmics relacionats amb la producció, ocupació i preus, a través de variables com ara els impostos, la despesa pública o el preu del diners.
  9. 9. 2. Política fiscal És l’actuació intencionada del sector públic mitjançant la recaptació de fons i l’aplicació de despeses públiques, per a assolir els objectius que persegueix l’Estat.
  10. 10. 2.1 Tipus de polítiques fiscals Discrecionals: són les que apliquen els governs quan volen intervenir sobre els ingressos o les despeses intencionadament, és a dir, les que cal activar per iniciativa pròpia perquè no estan reglades. Estabilitzadors automàtics.
  11. 11. Polítiques fiscals discrecionals Programes d’obres públiques Plans d’ocupació i formació Programes de transferències Modificació dels tipus impositius
  12. 12. Estabilitzadors automàtics Amb l’ús dels estabilitzadors automàtics, les transicions entre les fases dels cicles econòmics d’expanció i de recessió són més breus i menys traumàtiques.
  13. 13. Exemples d’estabilitzadors automàtics Impostos proporcionals Impostos progressius Cotitzacions socials Subsidis de desocupació
  14. 14. Efectes sobre l’economia de la PF Quan es redueix els impostos o s’incrementa la despesa pública per a estimular la demanda total o agregada de béns i serveis es diu que la política fiscal és expansiva. S’utilitza per augmentar el PIB i crear ocupació. Quan s’apugen els impostos o es redueix la despesa pública per a aconseguir els objectius contraris, es diu que és restrictiva. S’utilitza per controlar el dèficit públic o la inflació.Depenent de la ideologia del govern saplicarà una o altra. Lexpansiva saplica per a crear llocs de treball. La restrictiva sutilitza amb la finalitat de desfer-se de qualsevol deute acumulat, però augmenta latur i no té massa en compte lactuació dels ciutadans.
  15. 15. 3. PGE: Pressupostos Generals de l’Estat Són una relació detallada de les despeses i el ingressos que farà l’Estat durant un any. Reflecteix la PF del govern. Aquest quadre mostra algunes despeses previstes que farà l’Estat al 2012.
  16. 16. 3.1 Els ingressos públics dels PGE L’Estat rep alguns ingressos per aquestes vies:  Cotitzacions socials: quantitas que els treballadors afiliats a la Seguretat Social paguen perquè ells i la família tinguen dret a cobertura: malaltia, invalidesa, jubilació… A Espanya, als últims anys ha augmentat.  Tributs: ingressos públics més importants perquè suposen la meitat de tot el recaptat. Segons si el contribuent rep alguna cosa a canvi, es classifiquen:  Impostos: són pagaments a les administracions públiques sense que el contribuents reba res a canvi. Poden ser directes (tenen en compte la situació econòmica de la persona o empresa), que graven l’obtenció d’una renda (IRPF, I.S, etc.) o l’acumulació d’un patrimoni (I.P, etc.); o indirectes (no tenen en compte la situació econòmica de la persona o empresa), que graven el consum (IVA, imp. especials, etc.)  Taxes: són pagaments a canvi d’utilitzar un servei públic que proporciona un benefici direta a l’usuari (l’entrada a una exposició pública, la matrícula d’una universitat, etc.)
  17. 17. 3.1 Els ingressos públics dels PGE Altres ingressos:  Tranferències corrents: són recursos procedents d’altres entitats (loteries, jocs de l’estat, etc.)  Ingressos patrimonials: són rendes que proporcionen béns a l’Estat (beneficis d’obres públiques, com Altadis o RENFE)  Alienació d’inversions: són les que deriven de la venda de béns que són propietat de l’Estat (empreses públiques, etc.). Als darrers anys s’han privatitzat empreses molt importants, com Telefónica, Repsol o Iberia.  Tranferències de capital: són els que procedeixen de fons estructurals de la Unió Europea i es destinen a finançar projectes d’inversió.
  18. 18. 3.2 Les despeses públiques dels PGELa despesa pública és el conjunt de despeses efectuades perl’Administració pública. Es classifiquen en:  Despeses corrents: són les despeses generals que tenen l’objectiu de proporcionar a la societat serveis públics, com la sanitat, l’educació i la justícia. Es classfiquen en:  Salari dels funcionaris  Compres de béns i serveis a empreses privades  Despeses d’inversió: es destinen a mantenir i ampliar la capacitat productiva del país. Es concentra tota en infraestructures: carreteres, hospitals, aeroports, etc.  Transferències i subvencions: l’Estat obté recursos en forma d’impostos, cotitzacions socials... i les tranfereix a les persones (tranferències) o empreses (subvencions) més necessitades.
  19. 19. 3.3 El saldo pressupostari Hi ha dos corrents de pensament econòmic que enfronten els economistes en relació al dèficit públic:  Model econòmic keynesià: defén que l’Estat s’ha d’endeutar per assolir la plena ocupació i estabilitat. El pressupost deu buscar l’equilibri al llarg del cicle econòmic. Durant la fase de recessió, l’Estat s’endeuta per a impulsar l’activitat econòmica. Durant l’expansió, obtindrà superàvit i pagarà els deutes pendents. L’utilitzen els partits d’esquerres (PSOE, IU, etc.)  Polítiques neoliberals: critiquen l’endeutament de l’Estat. L’objectiu principal és la inflació que genera el dèficit públic. La política fiscal és innecessària perquè el mercat es regula sol i la despesa pública es limita a allò estrictament necessari. Són pràcticament els partits de dretes (PP, PNV, etc.)
  20. 20. 3.3 El saldo pressupostari El pressupost pot estar equilibrat (ingressos=despesses), en dèficit (ingressos<despesses) o en superàvit (ingressos>despesses). Per finançar el dèficit públic:  Emetre deute públic: l’Estat demana diners a empreses i particulars a canvi d’uns títols que atorguen a qui els poseeix el dret a la devolució dels diners a un interés fix pactat.  Pujar els impostos: l’aplicació d’aquesta mesura s’acostuma a efectuar en fases expansives perquè generen menys impacte social.  Baixar la despesa pública (com, per exemple, amb retalls als diferents ministeris del país)  Augmentar els diners en circul·lació: als països de la zona euro ho decideix el BCE (Banc Central Europeu).

×