La globalització

5,202
-1

Published on

Published in: Business, Technology
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
5,202
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
53
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

La globalització

  1. 1. Globalització És un fenomen d’obertura de les economies i les fronteres que s’ha originat com a conseqüència de l’augment dels intercanvis comercials, la circul.lació de les persones i les idees, la difusió de la informació els coneixements i les tècniques, etc. Ausiàs Boscà i Pepe Escrihuela
  2. 2. Característiques <ul><li>Suposa un increment de les relacions entre els diferents països de tot el món produint un continu flux de la població,diners mercaderies,etc. </li></ul><ul><li>Afecta totes les estructures econòmiques i polítiques en l’actualitat. </li></ul><ul><li>L’evolució dels països depèn de com funcionen els altres . </li></ul><ul><li>En la globalització s’ha pogut desenvolupar gràcies a la revolució tecnològica i l’aparició de nous mitjans com Internet. </li></ul><ul><li>La globalització, la comunicació es directa e immediata en quasi tota al terra. </li></ul><ul><li>Interdependència econòmica. </li></ul>
  3. 3. Oportunitats i amenaces de la Globalització <ul><li>Oportunitats: </li></ul><ul><li>Ofereix moltes oportunitats, no sols en el negoci sinó també en l’ajuda internacional i de cooperació mutua. </li></ul><ul><li>Amenaces: </li></ul><ul><li>Es produeixen amenaces quan les postures entre els diferents països es polaritzen al voltant de postures irreconciliables. </li></ul><ul><li>Poden aparèixer terrorisme, màfies, etc. </li></ul>
  4. 4. Forces impulsores la globalització <ul><li>Els avanços tecnològics: </li></ul><ul><li>Una voluntat comuna d’avançar en aquesta direcció. </li></ul><ul><li>El procés globalitzador començà amb la Revolució Industrial del segle XVIII. </li></ul>
  5. 5. Els avanços tecnològics <ul><li>El gran desenvolupament en els transports que ha facilitat entre altres la mobilitat de persones i mercaderies. </li></ul><ul><li>La revolució de les telecomunicacions que permet comunicar-nos de forma instantània entre persones de llocs allunyats. </li></ul>
  6. 6. Objectiu principal i com arribar a ell <ul><li>Creixement econòmic </li></ul><ul><li>Aquest creixement es duu a terme mitjançant l’instrument del mercat . </li></ul><ul><li>Ús dels organismes internacionals (BM) </li></ul>
  7. 7. Globalització comercial <ul><li>Principal característica: </li></ul><ul><li>Creixement vertiginós del nivell d’intercanvi a escala mundial </li></ul><ul><li>Factors: </li></ul><ul><li>Liberalització del comerç, normativa comuna a l’hora de fabricar determinats bens i de fixar controls de qualitat, establiment d’una cultura global i les oportunitats de finançament de les empreses per a poder afrontar grans compres. </li></ul><ul><li>Conseqüències: </li></ul><ul><li>Els productors poden vendre els seus béns arreu del món i els consumidors tenen més possibilitats de trobar la relació qualitat preu que busquen. </li></ul>
  8. 8. Globalització empresarial i productiva <ul><li>Les empreses externalitzen la seua producció de manera que cada part del procés de fabricació és fa en un lloc distint. </li></ul><ul><li>Les empreses intenten estalviar costos , buscant llocs on els factors de producció siguen més barats. Això porta a uns preus més baixos per als consumidors. </li></ul>
  9. 9. Globalització financera i normativa <ul><li>La globalització financera : </li></ul><ul><li>Els països estan liberalitzant els seus moviments internacionals de capital fent més fàcil que els diners isquen d’un país i siguen invertits en un altre. </li></ul><ul><li>Facilita la execució d’operacions econòmiques internacionals, el finançament d’empreses </li></ul><ul><li>La globalització normativa : </li></ul><ul><li>Consisteix en l’establiment de normes similars en tot el món, que fixen els sistemes de producció dels bens de qualitat internacional. Facilita els intercanvis en la producció de béns. </li></ul><ul><li>Permet aprofitar les economies escala , cosa que abarateix els costos </li></ul><ul><li>Establiment de normes comunes per al comerç, finances, etc. </li></ul>
  10. 10. Globalització Cultural <ul><li>Per què funcione com un únic mercat, es necessari que els gustos de tots aquells que conformen siguen similars. </li></ul><ul><li>La progressiva evolució dels mitjans de comunicació i dels transports ha possiblitat un acostament entre les diferents pobles del món fet que comporta que en molts llocs es compren els mateixos productes, es miren les mateixes pel·lícules degut a la globalització </li></ul><ul><li>Degut a la globalització observem en totes les societats culturals, juntament amb les locals, entre ambdues sovint hi ha intercanvis. </li></ul><ul><li>Duu a l’homogeneïtzaió en el món, que limita la diversitat. </li></ul>
  11. 11. Globalització de les idees <ul><li>Amb la globalització les idees flueixen d’unes persones a unes altres i d’uns llocs a uns altres amb facilitat, això permet arribar consensos molt més grans dels que mai abans s’havia aconseguit </li></ul>
  12. 12. Conseqüències <ul><li>L’asimetria comercial </li></ul><ul><li>Crisis fianceres </li></ul><ul><li>Els drets de propieta intel.lectual </li></ul><ul><li>Els poder de les empreses multinacionals </li></ul>
  13. 13. L’asimetria comercial <ul><li>La millora en el comerç mundial no és simètrica, els països més rics són els que incrementen les seues exportacions a escala mundial, mentre que zones com Àfrica o Amèrica del Sud queden relegades i la seua importància comercial disminueix. </li></ul><ul><li>La pujada dels preus industrials es superior a la del sector primari, cosa que produeix el “ creixement empobridor ”, per el qual molts països a pesar d’incrementar les seus vendes obtenen menys beneficis. </li></ul>
  14. 14. Les crisis financeres <ul><li>L’increment de les crisis financeres ha estat un dels principals problemes que a portat la globalització </li></ul><ul><li>La ràpida liberalització dels capitals a tot el món i les inversions a curt termini han provocat crisis que han afectat sobretot els llocs més deprimits del planeta </li></ul>
  15. 15. Els drets de propietat intel·lectual <ul><li>Les innovacions en la indústria han fet necessària la protecció dels drets de propietat intel·lectual a escala mundial per mitjà dels drets de la propietat intel·lectual, signats a l’OMC. </li></ul><ul><li>Els acorda aconseguits defensen les patents industrials, cosa que resulta positiva en incentivar l’investigació. </li></ul><ul><li>No obstant la sobreprotecció d’eixa de costat als països més pobres, els quals no poden utilitzar moltes de les noves tecnologies ja que no tenen diners per a pagar aquestes patents. </li></ul><ul><li>El gran poder de les grans empreses i la legislació internacional sobre els drets de propietat intel·lectual, beneficien els ciutadans dels països més rics perjudicant el més pobres. </li></ul>
  16. 16. El poder del les empreses multinacionals <ul><li>En un mercat lliure les empreses grans poden acabar amb les menudes i amenaçar la lliure competència, cosa que perjudica als consumidors. </li></ul><ul><li>Les gran empreses acumulen un poder intens que els permet pressionar els governs . </li></ul><ul><li>El gran poder de les empreses fa que puguen abandonar un país quan deixe de ser rendible, sense importar-los els comiats. </li></ul>
  17. 17. Globalització.II. <ul><li>Creixement, desenvolupament econòmic i desenvolupament humà. </li></ul><ul><li>Cap a un desenvolupament humà i sostenible. </li></ul><ul><li>Desenvolupament humà com a motor del desenvolupament econòmic. </li></ul><ul><li>El creixement i les desigualtats internes. </li></ul><ul><li>La reducció de les desigualtats a nivell mundial. </li></ul>
  18. 18. Creixement, desenvolupament econòmic i desenvolupament humà <ul><li>Creixement econòmic : L’increment de la renda per càpita o PIB sols indica que la riquesa per habitant s’incrementa, no implica cap canvi social. </li></ul><ul><li>Desenvolupament econòmic : indica els canvis d’estructura econòmica d’una societat, fent al·lusió al canvi cap a una economia moderna de creixement continuat. </li></ul><ul><li>Desenvolupament humà : el seu objectiu ha de ser millorar les condicions de vida de tota la humanitat tenint en compte les poblacions més desfavorides </li></ul><ul><li>L’increment del creixement econòmic serà beneficiós per al desenvolupament humà quan aquest millore l’accés a l’alimentació i als serveis bàsics com l’educació </li></ul>
  19. 19. Cap a un desenvolupament humà i sostenible <ul><li>Requisits per assolir-lo: </li></ul><ul><li>Ha de ser un procés: el desenvolupament humà a costa de les altres no pot considerar-se desenvolupament humà </li></ul><ul><li>Ha de ser un procés sostenible, és a dir, que no minve les possiblitats de procés en un futur </li></ul>
  20. 20. El desenvolupament humà com a motor del creixement econòmic <ul><li>Un desenvolupament humà també pot millorar el creixement econòmic. </li></ul><ul><li>L’educació influeix en les millores de la productivitat i en l’extensió de les noves tecnologies. </li></ul><ul><li>El desenvolupament humà implica un desenvolupament de la renda. </li></ul>
  21. 21. El creixement i les desigulatats internes <ul><li>Per tal que el creixement econòmic repercutisca d’una manera positiva sobre la reducció de les desigualtats i de la pobresa necessària. </li></ul><ul><li>El creixement deuria d’estar acompanyat amb politiques socials , com la inversió pública en sanitat </li></ul><ul><li>Hauria d’acabar-se en qualsevol pràctica de discriminació a col·lectius desfavorits, a l’hora de participar en la força laboral o en els processos de selecció </li></ul>
  22. 22. La reducció de les desigualtats a nivell mundial <ul><li>Un creixement elevat no és suficient per a asssolir-lo, s’ha de buscar que aquest puga ser compartit tant per països rics com els pobres . </li></ul><ul><li>Un indicador que se sol utilitzar per estudiar les desigualtats a nivell mundial és la paritat del poder adquisitiu , que compara a escala internacional el valor en dolars del PIB, considerant que la capacitat de compra d’un dolar és diferent segons el país. </li></ul>
  23. 23. Els moviments antisistemes denuncien els efectes d’una globalització homogeneïtzadora que acaba amb allò local i només respon a interessos de multinacionals. Amb imatges ho il.lustrem:
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×